LA NUTRICIÓ DELS

ANIMALS

Els animals, com tots els éssers vius, han de prendre del medi exterior les substàncies necessàries per a mantenir les seves estructures i realitzar les seves funcions.

Aquestes substàncies reben el nom de nutrients i el conjunt de processos que porten a terme per a obtenir-les i utilitzar-les es diu nutrició.

Els animals són éssers heteròtrofs, el que vol dir que necessiten alimentar-se de matèria orgànica ja elaborada (aliment), produïda pels éssers autòtrofs.

LA NUTRICIÓ DELS ANIMALS

1. L’ALIMENTACIÓ I LA DIGESTIÓ EN ELS ANIMALS

La funció de nutrició en els animals es porta a terme gràcies al treball conjunt de quatre aparells amb funcions ben específiques: són l’aparell digestiu, l’aparell respiratori, l’aparell circulatori i l’aparell excretor

En el procés de nutrició, l'aparell digestiu realitza totes les funcions encaminades a la captura, ingestió, digestió, absorció i expulsió dels residus no absorbits.

1. L’ALIMENTACIÓ I LA DIGESTIÓ EN ELS ANIMALS

La digestió és el pròces que permet transformar l’aliment ingerit en molècules senzilles que poden ser utilitzades per les cèl·lules de l’organisme.

La digestió pot ser:

• Intracel·lular: En animals molt senzills, com les esponges, la digestió té lloc en l’interior de cada cèl·lula

•Extracel·lular: Té lloc fora de les cèl·lules. Els aliments són digerits en l’interior de l’aparell digestiu.

DIGESTIÓ INTRACE·LULAR

1. L’aliment capturat queda englobat dins una vacuola digestiva

2. Els lisosomes aboquen enzims digestius a la vacuola.

3. Les molècules senzilles ja poden passar al citoplasma

És pròpia d'organismes unicel·lulars (protozous) i d'alguns pluricel·lulars senzills, com les esponges.

S'efectua dins d'alguna cavitat on les cèl·lules de la seva paret aboquen les substàncies (enzims digestius) necessàries per a la descomposició de l'aliment en molècules més petites. Aquestes són les que travessaran la paret d'aquesta cavitat i seran distribuïdes a totes les cèl·lules de l'animal.La digestió es realitza gràcies a processos mecànics (esmicolar, mov. peristàltics) i procesos químics (sucs digestius). És el sistema utilitzat per la major part dels animals: la majòria dels invertebrats i tots els vertebrats.

DIGESTIÓ EXTRACE·LULAR

El model d'aparell digestiu varia segons el tipus d'animal que estudiem.

Conforme augmenta l'escala evolutiva animal, s'incrementa la complexitat de l'organització estructural de l’aparell digestiu i, en conseqüència, la dels òrgans que l’integren.

En ocasions, com en animals endoparàsits, pot no existir aparell digestiu.

L’APARELL DIGESTIU

Tot i la enorme varietat de formes d’alimentar-se dels animals, els seus aparells digestius segueixen un del dos patrons :

2. Forma de tub amb dos obertures: una d’entrada, la boca, i un de sortida, l’anus. És propi de la majoria d’invertebrats i tots els vertebrats.

1. Forma de cavitat o sac, amb una sola obertura (boca) que actuarà com a punt d'entrada i de sortida. Present en pocs grups d’invertebrats.

L’APARELL DIGESTIU dels INVERTEBRATS

PORÍFERSPORÍFERS: Les esponges filtren l’aigua que entra per tots els porus. Tenen digestió intracel·lular.

CNIDARIS i CTENÒFORSCNIDARIS i CTENÒFORS : La digestió és extracel·lular i es realitza a l'interior de la cavitat digestiva, amb l'ajut d'enzims secretats per cèl·lules de la seva paret. Gairebé tots els cnidaris expulsen contínuament per la boca trossos d'organismes o partícules indigeribles.

ANÈL·LIDSANÈL·LIDS : L'aparell digestiu consisteix en un tub que comença a la boca (anterior i ventral) i acaba en l'anus situat a l'extrem oposat, tot travessant l'animal.

L’APARELL DIGESTIU dels INVERTEBRATS

MOL·LUSCS MOL·LUSCS : La boca pot presentar peces mandibulars segons els tipus d'alimentació. La resta de tub pot presentar diferents graus de complexitat en funció del règim alimentari. Hi ha una sèrie de glàndules complementàries que afavoreixen el procés digestiu (hepatopàncrees).

ARTRÒPODESARTRÒPODES: Tenen un aparell digestiu complet. La boca es troba envoltada d'apèndixs encarregats de la captura i masticació de l'aliment, amb moltes adaptacions als diferents tipus d'alimentació. Poden presentar glàndules annexes que complementen la funció digestiva.

La boca es troba envoltada d'apèndixs encarregats de la captura i masticació de l'aliment, amb moltes adaptacions als diferents tipus d'alimentació.

L’APARELL DIGESTIU dels ARTRÒPODES

L’APARELL DIGESTIU dels VERTEBRATS

L’aparell digestiu està dividit en nombrosos compartiments. Això permet una divisió del treball que optimitza l'eficiència en cada etapa: captació i digestió de l'aliment, absorció i eliminació de les deixalles. En tot el gran grup dels vertebrats es diferencien dos glàndules digestives fonamentals: el fetge i el pàncrees, que són essencials en la producció d'enzims i sucs necessaris per a la digestió.

AUS RUMIANT

MAMÍFERS

L’APARELL DIGESTIU dels VERTEBRATS

L’APARELL CIRCULATORI

Tots els organismes han de solucionar el problema del transport de substàncies a totes les seves cèl·lules.

L'aparell circulatori és el mecanisme de transport, és a dir, l'encarregat de dur tant els materials nutritius des de l'aparell digestiu fins a les cèl·lules com del transport de l'oxigen des de les estructures respiratòries fins a les cèl·lules. També és l'encarregat d'emportar-se els material residuals de les cèl·lules que han de ser expulsats a l'exterior. També pot transportar elements del sistema immunològic.

En els organismes més senzills o de talla molt petita com porífers, cnidaris,... l'aparell circulatori és inexistent, perquè els nutrients arriben a totes les cèl·lules.

* Obert, quan el líquid circulatori (hemolinfa) no sempre circula per l'interior de vasos i queda lliure en llacunes o sinus on banya directament els òrgans. És precisament en aquestes llacunes on s'efectua l'intercanvi amb les cèl·lules. És propi dels mol·luscs (menys cefalòpodes) i artròpodes.

TIPUS D’APARELL CIRCULATORI: obert

A nivell morfològic podem distingir dos tipus d'aparell circulatori:

Els anèl·lids tenen un aparell circulatori tancat, format per un seguit de tubs pels quals circula la sang.

Tancat: quan el líquid circulatori sempre circula per l'interior d’una xarxa de vasos. L'intercanvi dels materials transportats es fa per permeabilitat de les parets d'aquests vasos (normalment a la zona de contacte amb les cèl·lules, les parets es fan extremadament primes). La sang no toca les cèl·lules. Surt del cor per uns vasos anomenats artèries i després de repartir-se entre una xarxa de vasos molt fins anomenats capil·lars, torna al cor per les venes. És el cas dels cefalòpodes, anèl·lids i vertebrats.

TIPUS D’APARELL CIRCULATORI: tancat

Hi destaquen dos grans vasos, el dorsal i el ventral, que es disposen en sentit longitudinal.

Els vertebrats tenen tots un aparell circulatori tancat, però també distingim dos tipus de circulació tancada:

L’APARELL CIRCULATORI dels VERTEBRATS

Senzilla: quan la sang només passa un cop pel cor en cada volta al cos. És el cas dels peixos. La circulació només hi descriu un circuit: Cor brànquies resta del cos. El cor dels peixos és molt senzill, està format per una aurícula i un ventricle.

corbrànquies

L’APARELL CIRCULATORI dels VERTEBRATS

Doble: quan la sang en cada volta completa passa dos cops pel cor. La sang descriu dos circuits: un menor o pulmonar (del cor als pulmons) i un altre major que porta la sang del cor a la resta del cos.

Els amfibis, rèptils, aus i mamífers tenen aquest tipus de circulació.

• Els amfibis i els rèptils (menys els cocodrils) tenen un cor tabicat en tres compartiments: dues aurícules i un sol ventricle. Això comporta una barreja de sang oxigenada amb la sang pobre en oxigen. Diem que tenen una circulación incompleta.• Els cocodrils, les aus i els mamífers, en canvi tenen un cor tabicat per complet en dues aurícules i dos ventricles. La sang rica en oxigen no es barreja amb la que és pobre en oxigen. Tenen una circulación doble completa.

• Els amfibis i els rèptils (menys els cocodrils) tenen una circulación tancada, doble i incompleta. El cor tabicat en tres compartiments: dues aurícules i un sol ventricle.

• Els cocodrils, les aus i els mamífers, en canvi tenen una circulación tancada, doble i completa i un cor tabicat per complet en dues aurícules i dos ventricles.

CIRCULACIÓ DOBLE: incompleta i completa

Incompleta: amfibis i rèptils

Completa: aus i mamífers

Els animals utilitzen els nutrients per obtenir energia. Els nutrients reaccionen amb l’oxigen i es transformen en CO2, en H2O i energia a l’interior dels mitocondris de les cèl·lules en un procès anomenat respiració cèl·lular.

Per poder fer la respiració, els animals necessiten obtenir oxigen i introduir-lo dins el seu organisme, de la mateixa manera que necessiten expulsar el CO2 que en resulta del procès.

Aquest intercanvi de gasos es fa sempre a través d'una superfície que ha de complir les següents condicions:• Estar, evidentment, en contacte més o menys directe, amb l'exterior. • Ser permeable al pas de gasos. S'evita qualsevol tipus de recobriment que pugui impermeabilitzar-la encara que això suposi una pèrdua de protecció.• Ser suficientment gran com per permetre l'intecanvi necessari per mantenir l'activitat de l'animal.• Estar mullada, o com a mínim humida, ja que la presència d'aigua facilita l'intercanvi .• Estar en contacte amb vasos sanguinis que s'encarregaran de transportar els gasos fins a la zona adequada.

LA RESPIRACIÓ

En animals molt petits o senzills, com ara esponges, meduses i pòlips l’oxigen dissolt a l’aigua passa per difusió a les cèl·lules, i de la mateixa manera s’elimina el CO2.

LA RESPIRACIÓ

En animals més complexes es va anar fent necessària l'aparició d‘aparells respiratoris localitzats en diferents parts del cos. Atenent al tipus d’òrgan on es realitza la respiració trobem: respiració cutània, respiració branquial, respiració traqueal i respiració pulmonar

RESPIRACIÓ CUTÀNIA

L’intercanvi té lloc a través de la pell, que és molt fina i ha d’estar humida.

És pròpia dels anèl·lids.

Els mol·luscs i amfibis també fan respiració cutània complementada amb algun altre tipus de respiració.

RESPIRACIÓ BRANQUIAL

Les brànquies són constituïdes per evaginacions cutànies de tegument molt fi i vascularitzat, que capten l'oxigen dissolt a l'aigua.

Presenten respiració branquial els invertebrats aquàtics (poliquets marins, mol·luscs, crustacis), larves d'amfibis i peixos.

Les brànquies poden ser externes o internes (protegides per una “tapa” o opercle).Les imatges mostren exemples de brànquies externes

RESPIRACIÓ BRANQUIAL

opercle

opercle

RESPIRACIÓ BRANQUIAL: brànquies internes

RESPIRACIÓ TRAQUEAL

Les tràquees són òrgans respiratoris dels artròpodes terrestres.

Les tràquees són invaginacions del tegument en forma de tub buit, progressivament de menor diàmetre, que penetren en els teixits i aporten oxigen a les cèl·lules. Les tràquees connecten amb l'exterior a través de porus arrodonits denominats estigmes o espiracles

En la respiració traqueal el transport de gasos respiratoris és totalment independent de l'aparell circulatori

RESPIRACIÓ PULMONAR

En la respiració pulmonar intervenen els pulmons, que són unes cavitats en forma de sac on es recull l'aire de l'atmosfera i es produeix l'intercanvi de gasos. És una adaptació dels animals al medi aeri. És la respiració pròpia dels vertebrats terrestres.

Els amfibis tenen una etapa larvària en la que respiren per brànquies, i una altra adulta de respiració pulmonar.Els rèptils, les aus i els mamífers tenen respiració pulmonar.

L’EXCRECIÓ

Com a resultat del metabolisme cel·lular els animals obtenen energia i poden fabricar la seva pròpia matèria orgànica. Però també apareixen substàncies de rebuig (CO2, amonác,urea, àcid úric...) que han de ser expulsades de l’organisme perquè si no podrien esdevenir tòxiques. L’eliminació d’aquestes substàncies s’anomena excreció Els animals senzills, com les esponges i els cnidaris no necessiten un òrgan especialitzat per fer aquesta funció.

Les cèl·lules aboquen a l'exterior les substàncies de rebuig.

La resta d'animals han desenvolupat òrgans amb funció pròpiament excretora. Solen ser estructures en forma tubular, que permeten filtrar les substàncies tòxiques i regular les concentracions d'aigua i sals.

L’EXCRECIÓ

PROTONEFRIDISPROTONEFRIDISSón típics dels Platelmints. Els protonefridis estan constituïts per túbuls conectats a cèl·lules flamígeres que acaben desembocant en un porus excretor, per on surten les deixalles. Les cèl·lules flamígeres afavoreixen per mitjà dels seus cilis, la mobilització de les substàncies cap al tub excretor.

METANEFRIDISMETANEFRIDIS

En anèl·lids i mol·luscs l'aparell excretor està format per estructures tubulars, els metanefridis, en forma d'embut amb dos obertures: una està contacte amb la cavitat interna del cos, i l’altra és el porus que s’obre a l’exterior (nefridioporus) per on s’aboquen els residus.

L’EXCRECIÓ

L’EXCRECIÓ

TUBS DE MALPIGHI

Presents en la majoria d‘insectes, miriàpodes i aràcnids. Són una sèrie de tubets cecs, més o menys llargs, a vegades ramificats, que floten en la cavitat interna i estan en contacte amb l’hemolimfa, d’on treuen els productes de rebuig i s'obren al tub digestiu. Els productes filtrats de l'hemolinfa seran eliminats a l'exterior a través de l'anus.

RONYONS

En els vertebrats, els principals òrgans excretors són els ronyons, aquests són els que s'encarreguen de filtrar la sang per eliminar els residus tòxics (productes del metabolisme cel·lular) i l'excés d'aigua i sals.

Fonts utilitzades:

http://www.xtec.net/~malos/temes.htm

http://www.arrakis.es/%7Elluengo/nutricion.html

http://www.salonhogar.com/ciencias/biologia/procesos_de_la_nutricion_animal.htm

http://www.kalipedia.com/fisica-quimica/tema/nutricion-animales.html?x=20070417klpcnavid_110.Kes

http://usuarios.lycos.es/Cassany/index.html

http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

http://biodidac.bio.uottawa.ca/

FI