481

LA PART ALTA DE TARRACO EN ÈPOCA REPUBLICANA I IMPERIAL: URBANISME,

ARQUITECTURA I PROCÉS CONSTRUCTIU1

Òscar Martín Vielba

Jordi roVira sorianoReial Societat Arqueològica Tarraconense

RESUMEsdefineixunahipòtesi inèditarelativaaldissenyurbanísticdelcampamentromàrepublicà.Apartirdel’accessibilitatdelamurallaiunintambviesperpendicularsiparal·leleselsaccessosconegutsielsaltrespossiblesdocumentatshistòricament,esplantejaunaretículaortogonalperTarracoambparal·lelsenciutatsromanescontemporànies.Apartird’unresumdelsprecedentsconstructius i models identitaris inspiradors de l’escenogràfica imatge del Fòrum Provincial,s’observenlesextraordinàriessimilitudsrespectealadomus AugustialPalatíil’estretavinculaciódeTarracoambelprinceps.Esdescriuenelsprocessosdedissenyiconstruccióanticsenrelacióalmonumentimperial,aixícomlaidoneïtatrespecteal’úsd’unsoftwarevectorialaperl’estudibidimensionalitridimensionald’aquest.

ABSTRACTAn unpublished hypothesis related to the urban layout of the Roman Republican camp is redefined. Considering the different accesses to the wall together with the well-known perpendicular and parallel thoroughfares and others historically documented, Tarraco arises as an orthogonal project which has parallels in many contemporary Roman cities. Taking into account past constructive patterns and identity models that inspired scenography at the Provincial Forum, we observe extraordinary similari-ties as far as the domusAugusti at Palatine is concerned, and the close relationship of Tarraco with the princeps. Not only old construction and design processes related to the Imperial monument are des-cribed, but also the suitable use of a vectorial software for a two-dimensional and three-dimensional study.

1. ElpresentescritreculllesaportacionsinèditesmésimportantspresentadesalCongrésInter-nacionalenHomenatgeaTheodorHauschild‘Tarraco:construccióiarquitecturad’unacapitalpro-vincialromana’celebratelsdies28,29i30degenerde2009aTarragona,idinslaponènciatitulada‘AportacionsalconeixementdelaplaçadeRepresentaciódeTarraco’.Aquestesconclusionsprelimi-narsvanserdesenvolupadesdinsunalíniaderecercainiciadaperlaRSATambl’objectiud’enriquirel coneixementhistòric i arqueològicdeTarraco.Enelperíodede realitzacióde les corresponentsacteshemeditatunrecenttreballqueincorporaiaprofundeixenalgunsdelsaspectespresentatsenl’esmentatcongrés, iquecorresponal títol ‘Arquitectura iurbanismede lapartaltadeTarraco enèpocarepublicanaiimperial.Gènesi,dissenyiconstrucció’.

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

brought to you by COREView metadata, citation and similar papers at core.ac.uk

provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert

482

Paraules clau:Campamentrepublicà,retículaortogonal,Palatí,domus Augusti,FòrumProvin-cialTarraco,dissenygeomètric,representacióvectorialbidimensionalianastilosivirtualvectorialtridimensional.

Keywords:Republican camp, orthogonal structure/ urban fabric, Palatine, domusAugusti, Tarraco’s Provincial Forum, geometrical design, two-dimensional vectorial drawing and virtual three-dimen-sional vectorial anastylosis.

L’acròpolis de Tarraco en la seva imatge republicana: Proposta de retícula urbana ortogonal del campament militar

L’origendeTarracocomacampamentmilitar romàse situaenelcontextbèl·licdelaSegonaGuerraPúnicaiestàbendocumentatperlesfontsantigues,destacantsobretotLiviiPolibi.Aquestsensofereixeninformaciótantdelacrea-cióirolespecíficdeTarracoenaquestconflictebèl·lic,comrespectel’existènciad’unapoblacióindígenapre-romanaquecorresponenaquestazonadeCatalun-yaalatribudelskessetans.Enaquestsentit,abandadelesrestesarqueològiquescorresponentsaunoppidumibèricenlapartbaixadelaciutatdeTarragona2,disposemdelainformacióqueforneixenlesencunyacionsnumismàtiquesposte-riorsalaSegonaGuerraPúnicaambeltopònimKesse3,identificableambTarracoperlaconcentraciódetroballessumadesalstextosclàssics4.Enelcontexthistòricquemotivàl’apariciódelaciutatromanadeTarraco,caldirqueambelsetgeiconquesta l’any219aC.perpartd’Hanníbalde laciutatdeSagunt,aleshoresaliadadeRoma,esdesencadenendefinitivamentleshostilitats.Aquestfetprovo-caeldesembarcamentaEmpúriesl’any218aC.deCneuEscipióenqualitatdelegatdelseugermàelcònsulPubli.Enapropar-seelperillalapenínsulaItàlica(jaqueHanníbaltravessaelsPirineusambuns50.000homes,9.000cavallers,iva

2. ElstestimonisarqueològicsprecedentsaTarracoelstrobempelsvoltsdelsegleVaC.enelpoblatibèricqueestrobavaenunàreaproperaalFrancolíiqueaproximadaments’havingutendelimitarenl’espaicomprèsal’entornd’undelsvessantsdelamuntanya.ConcretamentdelsegleVaC.esdocumentenlesprimeresrestesibèriquesalcarrerPereMartell,quesemblenestendre’spujantelturófinselscarrersSevilla,Zamenhoff,Soler,GasòmetreiCaputxins.

3. LesprimeresencunyacionsibèriquesdeKesse lestrobemalvoltantdel211aC.(daura-sánchez1993,176)ihemderelacionar-lesambnecessitatsdenumerariambdestíalestropesroma-nesdestinadesenlazona.PeraquelltempsencararesultagravosalapresènciaromanaaHispàniajaqueelsenathadedestinarel209aC.laimportantquantitatde1.150lliuresd’or(quasi1,5milionsdedenaris)perl’equipamentdel’exèrcit(Muñiz 1978,245).

4. PossiblementaquestaKesseésrelacionableamblaKissa/CissisquePolibiiTitusLiviesmen-tenenlesnarracionssobrelesguerrespúniques.AqueststextosclàssicsqueesmentenunabatallaentreHannóiEscipióapropd’unaciutatanomenadaKissa/Cissis,permetenl’aproximacióalaidentificaciódetopònimsambKesse.UndilemaéssicalatribuirelnomdeKesseald’unpoblat,concretamental’existenteneltossaldeTarragona,osipercontraestractad’unadenominacióespaialmésamplia,queidentificariaelpobleenelsentitd’ètniaocol·lectiu,mésenllàdel’assentamentdeTarracoobrint-sealterritori.

ÒSCARMARTÍNVIELBA-JORDIROVIRASORIANO

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

483

5. Martínez-Gázquez 1982,75.6. Aquestainformaciótambéseràrecollidaperlahistoriografiad’èpocaimperial,unexemple

delaqualelconstitueixl’historiadorromàPlinielVell(PliniIII,3,21.regio Cessetania, flumen Subi, colonia Tarracon, Scipionum opus, sicut Carthago Poenorum, regio Ilergetum, oppidum Subur, flumen Rubricatum, a quo Laeetani et Indigetes).L’esdevenimentseràrememoratdurantelbaixImperiperSolí,itambéeltrobaremenelperíodevisigòticdinsl’obradeSantIsidor(Etimologies,15,1,65.Terraconam in Hispania Scipiones construxerunt; ideo caput est Terraconensis provinciae).

7. VitrubiI,4.SobreaquestaqüestióveuretambéPolibi6,27-42.

equipatambelefants),esfaindispensablel’actuacióromana,ordenadapelsenat,queambl’estratègiadetallarelsproveïmentsal’enemicintentasituarenprime-ra instànciaunaplaça fortaambuncampamentdesdelqualespoguésassoliraquestafita.EnaquellcontextelsprimersesmentsdelanostraciutatenelstextosdeLiviiPolibidetallenaspectesdel’arribadaalapenínsuladel’exèrcitdeCneuEscipió5,ienconcretdelprimerenfrontamententretropesromanesipúniquesenlesproximitatsd’unaciutatanomenadaKissa,plausiblementidentificableambKesseoTarraco.Elresultatd’aquestalluitaseràpertant,l’establimentel218aC.delscampamentsd’hivernaTarraco‘voraelmar’ipertantlacreaciódelaciutatromanacomatal6.ÉsaleshoresquantélloclafundacióromanadelaciutatdeTarraco,enunsentiteminentmentd’enclaumilitarquevaesdevenirobjected’unampliprojecteconstructiuurbàquetindriaenlamurallaelseuprimerexponent.L’any217aC.arribaràalportdeTarragonaPubliCorneliEscipióprocedentdeRoma.

La funció de campament que en un primer moment s’atorgà a Tarraco vadurargairebédossegles.Aquestaciutatseràelpuntdereferènciaenelsprimerstempsil’establimentromàprincipalenladistribucióderecursosenelterritori.ElpaperdeTarraco/KessedinslaHispàniaromano-republicanaseràeld’unabasemilitar,que tindràel seupapermés rellevanten tempsdeguerra,peròqueesmantindràcomcapdepontilaviamésaccessibledesdelapenínsulaItàlicapergenerartottipusd’intercanvis.

La tria d’aquest emplaçament militar sens dubte ve determinat per les ca-racterístiquestopogràfiquesdel’assentamentqueofereixunaexcel·lentsituacióestratègica,perl’existènciad’unturóelevatambclardominidelazonadelCamp,laubicacióenlalíniadecostaquepropiciavalaràpidacomunicacióperviamarí-timaambRomairespecteladesembocaduradel’Ebre,ilarelativaproximitatalspuntsdecombat;totsaquestsvanserfactorsqueconfigurarenTarracocomunamenadefalcaalbellmigdel’exèrcitcartaginès.Laselecciódel’espaiidonionedi-ficarlaciutatdeguéquedarcondicionatalazonad’hàbitatibèricpreexistentinohihadubtequeesseguirentambéelspreceptesvitrubians7respectel’orientació,queelllocestèsensituacióelevada,ambbonaclimatologia,airessans,allunyatdeaiguamolls,ienvoltatdeterresfèrtilspelconreu.

LAPARTALTADETARRACOENÈPOCAREPUBLICANAIIMPERIAL

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

484

L’estructuració urbanística de la Tarraco fundacional hagué d’ésser,paral·lelament al que s’esdevé a altres ciutats romanes coetànies, de caracterís-tiques ortogonals (Alba Fucens 304 aC., Cosa 273 aC., Itàlica 206 aC., entred’altres).Nosemblaclarqueintegrésenelseurecinte,enunprimermoment,elpoblatibèricqueromanguérelativamentseparatdeltraçatdelazonacampamen-tal.PerlareformaclaraenelplantejamentdelamurallaqueposaderelleulatorredeMinerva,elprimerperímetredelcampamenttampocfoueldefinitiu,sinóques’ampliàambnovesdirectius.

L’estructuració interiorde laPartAltadel turótarraconenseensapareixac-tualmentdesfiguradanonoméspelsedificismedievals imoderns, sinóqueelsefectesdevastadorsdelareordenacióurbanísticaimperialromanaesconfigurencomlaprincipalcausadeldesconeixementactualdeltramaturbàquelaprecedí.Elrebaixsistemàticenlarocaenpartdelqueméstardfouelrecinteforensepro-vincial,el·liminàpersempreelsrastresd’ocupacionsanteriors.

LaretículaurbanaqueproposemperlarestituciódelatramadelaPartAltaenperíoderepublicàhaestatelaboradapartintd’unespremissesmínimes:laortogo-nalitatiquel’existènciadeportesimplicapuntsd’inicid’eixosviaris.Sicomptemquealazonaconservadademurallaexisteixenencarasisportellesconservadesiquetenimencaraunaportagranenarc,marcantelseixosdesd’ellesirespectantelsalineamentsparal·lelsiperpendicularsesfaevidentunatramaregularqueésextrapolablefinsitotalesàreesonactualmentnoesconservacapportaperòenlesqualstenimnotíciesdeportesantigues(fig. 1).Siprescindimdeltraçatperimetralemmurallatirregular,atribuïbleal’imperatiudelterrenyaccidentatilanecessàriaadaptacióaaquest,latramaurbanaquehemdescrital’interiordelaPartAltaseriacomparableenmoltsaspectesalesdefundacionsromanescomToríiAosta(Au-gusta Taurinorum i Augusta Praetoria,respectivament).Enambdóscasoslesillesdecasessóngairebéquadrades,resultatdelacorresponentcenturiatio8.

Sibélamajoriad’autorscoincideixenenl’existènciadeduesfasesconstruc-tives detectables en el perímetre de muralla romana conservada, diferenciadespervariacionsen la tècnicaconstructiva iper ladataciódel farciment interior,calpensarenunplantejamentúnicenelseudissenyquejapreveialaformaur-banad’aquestsectordelaciutatenèpocarepublicana.UnstretsbàsicsrealmentmoltsemblantsalaconfiguracióurbanísticaqueensofereixlaciutatdePompeiapel mateix moment cronològic9. D’aquesta manera la forma del perímetre delafortificaciótarragoninapresentaenlapartaltaunaimatgeirregularperòque

8. Garcia bellido1985,169.9. LessemblancesamblaformadelperímetredemurallesdeTarracoil’existènciaalaportade

NoladePompeiid’uncapesculpitdeMinervajuntamentambunadedicatòriaaunVibio Popidio,nofansinóaproximartangencialmentelsdosconjunts.

ÒSCARMARTÍNVIELBA-JORDIROVIRASORIANO

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

485

podriaassimilar-seaunrectanglemodificatparcialmentperlanecessàriaadapta-cióalatopografiadel’assentament,ambclaressimilitudsambPompeii respectel’esquemateòricdedissenyurbàperl’èpocasamnítica10(fig. 2).

L’acròpoli de Tarraco en la seva imatge imperial:El Forum Provinciae Hispaniae Citerioris. Precedents i models identitaris

La topografia antiga del turó tarragoní, precisada amb certesa a partir delstreballsdeRafaelGabriel11,denotal’existènciad’unimponenttossalquearribafinsals80metressobreelnivelldelmaral’alçadadelatorredeMinervaiquevadescendintambmajorpendentversl’anglesud-estdelmateix(fig. 3).

Aquestfetpossibilitalaplanificaciód’unconjuntmonumentalenèpocaim-perialformatpertresgransunitatsarquitectòniquesestructuradesorgànicamentapartird’uneixaxial.Totiquepredominal’interèsescenogràfic,tambés’hadedo-narsolucióalesexigènciesderivadesdela utilitasd’uncomplexambimbricaciód’activitatsdiverses,jasiguinreligioses,administratives,representativesilúdiquesatribuïbles al fòrum provincial de Tarraco. L’excepcional monument tarragoníquevaallotjarlaseudelconciliumdelaprovínciaHispania Citerior,vaserpensatperpotenciaralmàximlespossibilitatsescenogràfiquesdel’emplaçamentiéselresultatd’unprocésdesolucionsarquitectòniquesiassaigsurbanísticsamborigenen lesarquitectures isòdomesdeprestigihel·lenístiquesdeciutatsgreguescomHalicarnàs,Cos,LindosiPèrgam,enelssantuarislacialstardo-republicansienelturódelPalatígairebéjaenèpocaimperial.Lahistòriadel’arquitecturaéselpro-césd’acumulacióiperfeccionamentd’unasèriedeconeixementsques’integrenprogressivamentamesuraquelatècnicaarquitectònicaavançadinsdelques’hadefinitcomprocessosdetransició12.Enaquestsentitelcaràctermonumentaldelcomplextarragonís’explicad’unaformamésversemblantsielposemenreferèn-ciaestèticamenticronològicaambelsprecedentsiexperiènciesarquitectòniquesdesenvolupadesenèpocahel·lenísticaalamediterràniaorientalisobretotenlapròpiapenínsulaItàlicaafinalsdelarepública.Enèpocahel·lenísticaesgesta-ranmoltselementsqueposteriormentelmónromàdesplegaràfins lesúltimesconseqüències,adaptant-lesperòalasevapròpiaconfiguracióculturaljasiguienelsaspectestècnics,arquitectònics,estètics iadministratius13.Aquestspuntsde

10. Pesando-Guidobaldi2006,20.11. Gabriel2001,281-345.12. Giedion1975,1-3.13. Enèpocahel·lenísticatenimunamenade‘globalització’mediterrània, jasiguieconòmi-

ca,arquitectònicaocultural.Ambl’augmentdel’acumulaciódecapitals,hihaungrancreixementconstructiuqueprovocauncanvi en la imatgede les ciutats,desenvolupant-seuns sistemescons-tructiusestandarditzatsiunamilloradequalitatdevidaidelesinfraestructuresurbanes.Atravésdel’urbanismeesposademanifestlavoluntatd’adherir-seaunllenguatgeculturalestàndarddinslanovakoinémediterrània.

LAPARTALTADETARRACOENÈPOCAREPUBLICANAIIMPERIAL

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

486

referènciaisolucionstipològiquesiconstructivesquedetectemenl’urbanismemediterranihel·lenísticconflueixenenTarraco endosaspectesbàsics:primerenlacercad’unaimatgeurbanaimpactantprojectadaescenogràficamentsobrel’entorn,isegonenl’estructuraciódecomplexosedilicisorgànicsamblauniód’espaissacres,administratiusilúdics.

Respecte la primeraqüestió, pel que sabemdel dissenyurbàde laTarra-co imperial, aquest es desplega teatralment sobre la pronunciada topografiadel’assentamentdeformaque,endiàlegambelpaisatgecircumdant,ajudaatransmetreunamajorsensaciódemonumentalitat,incidintaixíenelsaspectessensorialsdelapercepcióarquitectònica14.AlaMediterràniaorientallesprime-resmanifestacionsd’aquesttipuslestrobemalaregiódelaCaria,enunasèriede remodelacionsurbanístiquesdesenvolupadespelsgovernantsHecatònides,precisamentambaquestsentitimpactant.Laciutatd’Halicarnàsdesenvoluparàentorndel370-360aC. aspectes escenogràficspropisdelsposteriors assenta-mentsgrecshel·lenístics.S’hiconstataundissenyurbàconcebutpercolpiralvisitantqueentrantpelportdesprésd’unallargatravessapermar,potpercebred’uncopdevistatotalaciutat.Aquestas’ordenaapartird’unadisposiciódeterrassesesglaonadesiparal·lelesambunedificisingularencadascunad’elles.Laimportànciasimbòlicaiideològicadelesconstruccionss’estructurademenoramajorimportància,començantpelport,desprésambelfamósmausoleuiadaltdetoteltempleielteatre.Aquestasolucióseràtípicatambédemoltesdelesciutatsconstruïdespelsdirigentsd’aquesttempsalaregiódelaCària,comperexempleCnidos,PrieneiAlabanda.

APèrgam,paradigmadeciutat‘escenogràfica’15,esvadesenvoluparunapro-funda reformaurbanaafinalsdel segle IIIaC.amb la intenciód’estructurarorgànicamentelsedificispúblicsdelasevaacròpoli.Lacirurgiaurbanísticavadotardemajorsimetriamoltesconstruccions,vadestacarcertselementsarqui-tectònicsapartird’aterrassamentsisubestructuresarquitectòniquesivaorga-nitzartotelcomplexdeformaradialentorndel teatre,gaudintaquestd’unamajorpreponderància.

Unpasimportanteneldesenvolupamentd’espaisurbanscaracteritzatsperl’efectesorprenentiimpactanteltenimalsantuarid’AtenaaLindos.EltemplededicataAtenaésuntemplearcaic(ss.VII-VIaC.),quevaseradequatjun-tamentambtotal’acròpolisenèpocahel·lenística(sIIaC.).Davantaquestte-nimunesescalesmonumentals,queenascendirgenerenunefecteescenogràfic

14. Politt 1998,359-388.15. DefinidaperescriptorscomDiodorrespectel’urbanisme“theatroide”deRodes(19,45,3),

alparlardelasuccessióescenogràficadelesplataformesenquès’organitzalaciutat(Mar1993,107,nota1).

ÒSCARMARTÍNVIELBA-JORDIROVIRASORIANO

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

487

remarcable en arribar a la contemplaciódelmard’un color blau intens.Totestàpensatpersorprendre16,amesuraqueelsmonumentsavancenendissenyscaracteritzatsperlasimetriaiaxialitat.

EnaquestamateixalíniahemdesituarEpidaure,modelex novodelperfectesantuaripanhel·lènic,partintdelmodeld’Olímpia.Enells’observacomafi-nalsdelsegleIIIaC.triomfaeldissenydesantuariaxial,simètric,ambespaistancatsiestructuratdeformaorgànica.Itambél’AsclepeiondeCos,santuaridelsegleIIaC.enlasevaformadefinitivaquedesprésdediversesmodificacionsencaminadesaestructurar-loenalçada,axialisimètricament,esdevindràmodeltriatpels romansper algunesde les arquitecturesdeprestigi i valor simbòlicdesenvolupadesfinsitotalamateixaRoma,perexemplealspòrticsdelCampdeMart,iforad’ellaelsgranssantuarisoracularslacials.

Undels primers santuaris de culte a incorporar els estàndards deprestigihel·lenísticsseràGabiionhitrobemaquestarelacióentretempleiteatre,quepermetràdesenvoluparrepresentacionsmusicalsdecaràcterritualassociataleslitúrgiescorresponents.

AlsantuaridelaFortuna Primigenia a Praeneste(Palestrina)existíungranespaidecultereestructuratalesúltimesdècadesdelsegleIIaC.sotaunscriterisdefinits per la regularitat, l’estructuració aterrassada de l’espai17, la simetria il’escenografia.L’úsdelcaementiciumcomamaterialconstructiubàsicpermetunaconstruccióamajorescalail’assaigiexperimentaciód’aquesteneldesen-volupamentdediversossistemesconstructius18.ATívolitrobeml’anticsantuarid’Hercules Victor, reconstruït també sota elsmateixos criteris suara esmentatspelsantuaridePraenesteiambelfinançamentdelesriquesfamíliesromanesdelllocquecomercienambl’Egeu,isobretotRodes.Interessasobretotlasoluciódonadaalacirculaciódelaviaromanaconvertidaaraen via tecta entranscórrerpersotalaterrassadeltemple.

Respectelasegonaqüestió,corresponental’estructuracióorgànicadecom-plexosedilicisambdiversesfuncions,trobemalmóngrechel·lenísticdiversos

16. IgualqueelDydimaion(Milet),obracolossaldelsSelèucides,queintentaexpressarelpoderdinàsticatravésde lamonumentalitzacióde l’elementsacre.Enell totestàpensatperprovocar lasorpresaenelseurecorregut(JesúsCarruesco,conferènciatitulada‘Funcionalitat pràctica i valor sim-bòlic de l’arquitectura hel·lenística: santuaris, espais cívics, palaus’,dinselseminarisobre‘Arquitecturahel·lenística:deRodesaEmpúries’,desenvolupatal’icacelsdies27,28i29d’abrilde2009.TambéPolitt1998,359-388).

17. Encertamesuraigualquea Tarraco,ons’uneixendiferentsespaisaterrassatsambfunciona-litatdiversa.

18. Unaconstantperatotselssantuarisdel’anticLatiumseràelfetquelafacturatècnicaiarquitectònicaseràméspobreenmaterialsirecursosqueelsprecedentsgrecs,peròintentenassolirelmateixefecte.

LAPARTALTADETARRACOENÈPOCAREPUBLICANAIIMPERIAL

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

488

casosrepresentatius.AGortinaperexemple,esdetectacapal225aC.lareestruc-turaciócomplertadel’anticsantuarienlamesuraqueapareixunestadiconstruïtambsubestructuresarquitectòniquesiunaplaçaannexaaltemple19.Ambclaresfuncionscíviques,calimaginarenaquesteldesenvolupamentsistemàticdefestesirituals.Peròpossiblementelmodeldesantuarimésperfectamentestructuratiorganitzatex novo siguiRodes.Al’acròpolis tenimel llocdedesenvolupamentdelsmegara alieia,unesfestesdedicadesaHèliosqueesfeiencadaquatreanysiquedenotenl’importantíssimpapertambépolíticqueelsantuariteniaalaso-cietatdeRodes.Elconjuntpresentaunaimatgeaterrassada,unpetitodeó,ungranestadid’uns220metresdellargendisposiciótransversalrespectel’eixaxialprincipal,untemenossacreiungimnàs,entrealtresinfraestructures.Aquestespaid’integraciósocialesdevindràtambéelmodelpelsantuariitàlicromàrepublicà20.

TambécalferreferènciaalsantuarideSerapisaAlexandria,jaqueincorporaaquests estàndards hel·lenístics esmentats en la creació de complexos cultuals,representatiusilúdics,ivaesdevenirtambéunmodelensímateixpelsromansenladefiniciódelssantuarisdeculteimperial.AlSerapeum,principaledificireligiósd’Alexandria,esportavenatermelescerimòniesdeculteaSerapis,escollitpelsPtolemeuscomadivinitatprincipal.Escaracteritzaperl’axialitatdelconjunt,lapresènciad’unestadi,ienèpocaromanalaconstrucciód’unaplaça.

Però,sensdubte,elprecedentméspròximalmonumenttarragoníencrono-logia,formaidissenyaterrassatdeconjunt,eltrobemal’escenografiadesenvolu-padapelprincepsalmíticturódelPalatíentreel28-18aC.,amblaconstrucciódelasevapròpiaresidènciaaRoma.Aquestaeraannexaal’aedes ApollinisipòrticdelesDanaides,iesprojectavasobrelasilva Apollinisil’anticcircMàxim.Aquestessemblances funcionals, constructives i decoratives entre els dos monuments jas’haposatdemanifestperdiversos investigadors21 i requereixd’un estudimésdetallatendiversesqüestions,jasiguienlesdetipusideològic,enl’evidènciaar-queològicaienleshistòriquesqueaprofundeixinambmentalitatobertarespectel’estretavinculacióexistententreTarraco ielprinceps.Veritablementresultaunanacronismedifícilment justificable la datació en cronologiesflàvies d’unmo-nument comel tarragoní amb tantes referències i similituds respecte ladomus Augusti,jaquedarreralatriad’unmodelarquitectònicconcretesvolmanifestartambéunadeterminadapolíticacultural.Lasensaciógeneralqueesdesprènésqueelconjunt imperialdeTarracoes justificamillor, ja siguiper les tècniquesconstructives,eldissenydeconjunt,elcaràctersimbòlicilespossiblesrelacions

19. EnépocadeTiberiseliafegiràungymnasium.20. EnzoLippolis,conferenciainauguraltitulada‘L’ellenismo: omologazione e identità del lingua-

ggio architettonico’,dinselseminarireferit.21. Gros1993,57;Gros 2002,231,imésrecentmentcarandini-bruno2008,57.

ÒSCARMARTÍNVIELBA-JORDIROVIRASORIANO

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

489

evergètiquesihistòriquesdinsuncontextcronològicpròximalafigurad’August,ipertantdinsl’hel·lenismearquitectòniciculturaldefinalsdelarepúblicaiinicisdel’Imperiromà22.Sotaelsparàmetresdel’evergesia23hel·lenística,éspotsercommillors’enténiexplicaelvincleexistententreAugustiTarraco,lligant-seperfec-tamentl’evidènciahistòricaitextualambl’arqueològicaiarquitectònica.

Arqueologia de l’arquitectura: El conjunt imperial de Tarraco, de la gènesi a l’execució

L’anàlisid’aquestssistemesconstructiusproporcionaunavaluosainformació,seguintlametodologiadetreballpròpiadel’arqueologiadel’arquitectura,sobre-totenunmonumentambunaescassapresènciadematerialceràmicquepuguidatar-lodeformacontundent.D’aquestamanerainteressareconstruirelsproces-sosdedissenyiconstrucciódelgranconjuntimperial,desdelmodeltipològicqueelpoguéoriginarienservídereferència,elsmètodesderepresentacióbidi-mensional igeometriabàsicaamb les tècniquesgràfiquesantigues, ladefiniciód’unaescala constructivaapartird’unmòdul24operatiuelemental i l’execuciómaterialiadaptacióalterrenydelprojectearquitectònic.

L’execuciódelfòrumprovincialdeTarracovasuposarungranreptepelsar-quitectesromans,enlamesuraquevahaverd’adaptar-seaunindretcaracteritzatperuna topografiaenmarcatdesnivell, així comper l’existènciadelprecedenturbanísticdelcampamentmilitar.Perfacilitarelsaccessosentrerecintes,vanha-verde regularitzar tresgransunitats edilíciesapartirde la realitzaciódegransretallsderocaalsectornord-occidentaldelturó,iambl’aportaciódeterresobélacreaciódesubestructuresarquitectòniquesenlasevavessantoposada.Testimo-nid’aqueststreballssónlesmarquesdepictrobadesalarocaalllargdelcarrerCivaderiaperuncostat,iperunaltrelesrestesdecriptopòrticsialgunesvoltesdelcirc.Elconjunttarragoníescaracteritzaperlacombinaciódediversossiste-

22. Sobretotpelque sabemdelmónhel·lenísticon l’Imperi romàamplia iperpetuamoltesdelesestructuresquejaestavenplantejadesalmóngrec.FinsitotRomaafinalsdelaRepúblicaesconvertiràenelprototipdeciutathel·lenísticaamblaintroducciódelmarbredeLuniperlesconstruc-cionsoficials.

23. Enelmónhel·lenístic,elshonorsevergèticstenienlamateixaconsideracióqueelsbeneficisdonatsiaspiravenacancel·lareldeuteassolit.Éspertantuncapitalsimbòlicqueespottransformarencapitalpolític ieconòmic.Elfinançamentdeconstruccionspúbliqueseraelprimerpasentotaunareacciódediàlegs,negociacions ipertantreciprocitat, tancaracterística ivigentper lescultu-resmediterrànies(MarcDomingo‘Arquitectura i evergetisme: el finançament de les grans construccions hel·lenístiques’dinselseminarireferit).

24. VitruvienlasevaobraDe Architecturaparlasobrelabellesaalesedificacionsiaquestaesregiasobreelconceptedesymmetria,ésadir,unesproporcionsdetipusaritmèticenbaseaunprincipimodularontoteslesdimensionsdelprojectehand’estarmesuradesiexpressadesapartird’unamesuracomuna.

LAPARTALTADETARRACOENÈPOCAREPUBLICANAIIMPERIAL

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

490

mesconstructius.Peruncostatdocumenteml’úsdel’opus caementiciumperlarealitzaciódevoltesisubestructuresarquitectòniques,il’opus quadratumperlaimatgeexteriordominantdelconjunt.Aquestúltim,moltméscostós,estàsotmèsacriterisdetipusideològicenlamesuraquerecordalesprestigiosesarquitecturesgreguesorientals25ielresultatfinalaTarracoresultaespecialmentaustersobretotamblacombinaciódepilastresdecorativestoscanesquetrobemperexemplealatorredelPretoriimotlluresdetaló,comlacornisadelpulvinar olesdefenestraedelrecintedeculte.Tambétrobeml’opus vitattumenleszonestransitables,sovintenunòptimestatdeconservació.

Pelquesabemdelsprocessosdeconstruccióantics,erausuallautilitzacióderepresentacionsenplanta,alçats,perspectives,emprantcomaeinesderepresen-taciógràficalanormaoregla,elcompàsil’escaire.Aquesteslesconeixemapartirdenombrosesreferències,entrelesqualsdestaquencertsrelleusfunerarisconser-vatsd’arquitectesomestresd’obresantics(figs. 4 i 5).

Ladefiniciódelsprocessosdedissenygeomètricpotesdevenirunapeçaclauperentendreelmonument,jaqueatravésd’aquestsespodenentreveureelsas-pectesideològicsinherentsalaconstruccióantiga.Eldissenyirepresentaciód’unprojecte arquitectònic esdevéunpas entremig entre la ideade l’arquitecte i laplasmaciómaterialdelmateix,senseelqualésimpossiblelasevarealització26.Ladefiniciódelscodisgeomètricsiconstructiuséspertantl’enllaçqueenspotpor-taraentendrelesmotivacionsilligamsíntimsentreelpossibleopossiblespromo-torsielmissatgeideològicqueesvoltransmetreimplícitaoexplícitamentambeldissenydeconjunt.Respectealnostremonumenttarragoní,l’interèsresideixtambéenlespossiblesafinitatsimodelsideològicsques’amaguendarreraaquestiquepotserpossiblearribar-hiatravésdel’estudidelmonumentexistent,delssistemesconstructiusidesdelageometriabàsicaqueestructuraaquestunicumarquitectònicantic.

En l’antiguitat també era freqüent l’ús de maquetes arquitectòniques a es-cala27.Defet,aquestesjas’havienfetserviralmóngrecperlavisualitzaciódelsprojectesarquitectònicsitambéhoseranenèpocaromana,segonstestimonienenaquest sentitcertes troballesarqueològiques28.MalauradamentaTarraconorestacaprastrefinsaldiad’avui,jasiguienunarepresentacióbidimensionalotridimensional.

25. taylor2006,26-27.26. Entreambdóshad’haverunesproporcionsisemblancesevidents(azara1997,11).27. Untreballbàsicenaquestsentiteltrobemenlasèried’articlesrecollitsenl’obra,Les cases

de l’ànima. Maquetes arquitectòniques de l’antiguitat (5500 aC/300 dC),Barcelona,1997.28. En aquest sentit tenim el decret enhonord’Arquippe (Cumesd’Eolia (post. 130 aC) [IK

KYME14]),tambélesmaquetesdeltempledeNiha(Líban)ilabasedemaquetaenmarbretrobadaenelcollegiumdelsAugustalsaÒstia(Wilson Jones2003,fig.3.9,54.Tambétaylor2006,41).

ÒSCARMARTÍNVIELBA-JORDIROVIRASORIANO

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

491

El coneixement de l’urbanisme altimperial de la part Alta a partir d’un software estàndard vectorial

Ambl’objectiudeconèixerlarealitatarqueològicaiprocésconstructiudelconjuntimperialdeTarraco,s’haanalitzatelmonumentmitjançantunaprojec-ciód’aquestenplantairespecteelcadastralurbàactual.Apartird’unsoftwarevectorial estàndard com és Autocad, s’ha situat l’evidència arquitectònica enplantaamblamàximafiabilitatqueproporcionaaquestmètodederepresenta-ciógràfica(fig. 6).

El resultatmanifesta l’existènciad’unmonumentmarcatperunaperfectasimetria ievidentortogonalitatencadascunade les tres terrassesen lesqualsaquest està configurat. Però és possible que l’orientació i emplaçament delfòrumprovincialdeTarracovinguésenpartcondicionadaperl’urbanismere-publicà de l’assentament associat al campamentmilitar que ocupava aquestapartdel tossal tarragoní.Comexposavemanteriorment, siunimambcarrerslesportesdelamurallaexistentsialtresperforacionsioberturesalamuralladelesqualsteniminformacióhistòricadelasevaexistènciaotransformació,ensresultaunaretículaurbanaortogonalamblamateixaorientacióqueelposteriorconjuntimperial.Ésadir,queaquestadobleortogonalitatvindriaademostrarlafossilitzacióenprimerllocdel’urbanismecampamentalrepublicà,iensegontermelaimportànciad’aquest,demaneraquefinsitotcondicional’orientacióilanecessitatd’adaptar-seaaquestdelfòrumprovincialdeTarraco (fig. 7).Lesmonumentalsrestesexistentsd’èpocaimperialseriendoncsunfermtestimoniperdemostrarlacertesadel’existènciad’unaestructuraurbanaortogonalperl’èpocarepublicanaalaPartAltadeTarragona.

Tambédel’estudienplantadel’evidènciaarqueològicas’ha-npogutextreuremesuresicàlculsquehandonatcomaresultatlapossibleexistènciad’unmòdulconstructiubàsicde100peusromanspelmonumentimperial.Aquestesdetec-taamúltiplespartsdelestresterrassesenquès’estructuraelfòrumprovincialdeTarraco,nonomésalaplaçaderepresentacióirecintedeculte,sinótambéalcirc(figs. 8 i 9).Comquesovintelméssenzilléselmillor,unaconstantmodularenbasea100peusromans(ambmúltiplesisubmúltiplesd’aquest)resultariaòptimaperlamaterialitzacióiconstrucciód’unsistemaedilicicomaquestca-racteritzatsobretotperlasevacomplexitatidiversitatd’accessosifuncions.

Respectelageometriadelcircromàde Tarraco,tambés’hanpogutdefinirlessevescaracterístiquesbàsiques(fig. 9).Destacaladefiniciógeomètricadelpulvi-narielfetqueestrobaensintoniarespectel’eixdesimetriadelconjunt.Aquestfetnonomésdenotalaimportànciad’aquestenlespossibleslitúrgiesdesenvo-lupadesentorndelculteimperial,sinóquetambémanifestalasevaconcepcióenunmomentcoetanirespectetotelconjuntimperial.D’aquestamaneranoes pot parlar d’un circ projectat i potser tampoc construït en una fase molt

LAPARTALTADETARRACOENÈPOCAREPUBLICANAIIMPERIAL

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

492

allunyadaeneltempsrespectelarestadeterrassaments,comdenotatambélahomogeneïtzacióconstructivaobservablearreudelmonument.

El recurs de l’anastilosi virtual tridimensional amb un software vectorial pel coneixement del conjunt del Concilium Provinciae Hispaniae Citerioris

Dins la tradicional representació gràfica d’edificacions antigues a partird’unaúnicaprojeccióenplanta,sovintaquestesresultendifícilmentinterpre-tablespelquerespectaalafuncionalitat(entrealtresqüestions),sinoestéencomptel’elevacióil’alçadadelesrestes,ésadir,lavessanttridimensionalinhe-rentalavidahumana.Aquestapremissabàsicaresultaespecialmentimportantalnostremonumentaestudi,onlaprojeccióenalçada,l’adaptacióauntossalenmarcatdesnivell i lautilitas d’un conjunt tripartit exigeixenuna raciona-lització representativaque tinguiencompte sobretot l’altituddelmonumentrespecteelnivelldelmarperpoderentendrelacontinuïtatfuncionaldinselsdiferents espais enquè aquest s’estructura.D’aquestamanera s’haprocedit arepresentar-lotridimensionalmentapartirdecotesarqueològiquesfiablesiambdadesd’alçada reals, amb lamateixa rigorositatque en la representacióbidi-mensionalperòtenintencomptel’altitudrespecteelnivelldelmar(fig. 10).Elresultatfinalésunafidelextrapolaciódelarealitatquegràciesalsprincipisdedibuixvectorial,permetrealitzarcàlculsimesurescomsiestiguéssimapeudejaciment.Sibéqualsevolrepresentaciógràficapreténaproximar-sealarealitatexistent, aquestmètodede treball no s’hade confondre amb les tradicionalsimatgesinfogràfiquesmésomenysrealistesdemonumentsantics.Ésunaeinadetreballmatemàticaqueesbasaambelsmateixosprincipisdecontrastadasol-vènciaiacceptacióperlarepresentacióbidimensional,jaqueparteixdelfetquelesdadessónextretesdelarealitatambamidamentsreals.Éspertantmoltvàlidperferhipòtesisdefuncionalitatideimatgearquitectònicaallàons’haperdutl’evidènciamaterial,sobretotpelcasqueensocupa.

D’aquesta manera de l’estudi es desprèn per exemple que les plataformessuperiorsestarienenrasadesperdalt,donantcontinuïtatfísicaalpissuperiordelaplaçaderepresentacióambelrecintedeculte.AixíhodemostralaproximitatdecotesentrelapartsuperiorconservatdelmurdelPallolambl’homòlegaladenominada‘salaaxial’.Tambélesescalesdelpulvinardonarienaccéssolamenta l’interiorde laplaçaderepresentació,fixant-se lacotad’úsentornels58,5msnm.Elssistemesd’escalesdel’AntigaAudiènciaidelPretorifuncionendeformadiferent,segonsesdesprèndelacotadesituaciódelesportesd’arcallin-danatil’existènciadelamurallaenl’últimcas.

ÒSCARMARTÍNVIELBA-JORDIROVIRASORIANO

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

493

BIBLIOGRAFIA

azara1997azara, Pedro.“Laimatgedel’arquitecturaalmónantic(Lescasesdel’ànima)”.Les cases de l’ànima.

Maquetes arquitectòniques de l’antiguitat (5500 aC/300 dC),Barcelona,1997.cantalloPs - roManí 1990cantalloPsi Valeri, lluís-roManí i boVé, XaVier.La Part Alta del Centre Històric de Tarragona. Un

aixecament de plànols de les construccions civils (1981-82, 1986-88).Institutd’EstudisCatalans.ArxiusdelesCiènciesL:1.SecciódeCiènciaiTecnologia.Barcelona,1990.

canto1989canto, alicia Mª.“ColoniaIuliaAugustaEmerita:consideracionesentornoasufundaciónyte-

rritorio”.Gerión7,1989.DepartamentodeHistoriaAntigua.FacultaddeGeografiaeHistoria.UniversidadComplutensedeMadrid.149-205.

carandini-bruno2008carandini, andrea - bruno daniela. La casa di Augusto dai “lupercalia” al Natale.EditoriLaterza.

Roma,2008.cecaMore 2002cecaMore,claudia.Palatium. Topografia storica del Palatino. Tra s. III aC e I s. dC.L’Erma.Roma,

2002.cerfauX - tondrian1957cerfauX, l. - tondrian,J.Le culte des souverains dans la civilisation gréco-romaine.París,1957.charboneauXet alii1971charboneauX,J.-Martin, r. - Villard,F.Grecia Helenística (330-50 aC.).Madrid,1971.coarelli1987coarelli,filiPPo.“Munigua,PraenesteeTibur,imodellilazialidiunmunicipiodellaBaetica”.Lu-

centumVI1987,91-100.coarelli1993coarelli,filiPPo.“IlucidelLazio:ladocumentazionearcheologica”.Les bois sacrés.Collectiondu

CentreJeanBérard,10.Naples,1993.coarelli2007coarelli,filiPPo.Rome and environs. An archaeological guide.UniversityofCaliforniapress.Berkeley

-LosAngeles,2007.conVenti 2004conVenti,Marta.“Cittàromanedifondazione”.Studia Archaeologica,130.L’ErmadiBrestschnei-

der.Roma,2004.coPPa1981coPPa,H.Storia dell’urbanistica. La età ellenistiche.Roma,1981.cortés - Gabriel1985cortés, rodolf - Gabriel, rafael.Tarraco. Recull de dades arqueològiques.Barcelona,1985.cortés1984-85cortés,rodolf.“LosforosdeTárraco”.Butlletí ArqueològicV6-71984-1985,163-196.coulton1994coultonJ.Cities and architecture.TheCambridgeancienthistory.Cambridge,1994,55-84.creMa1959creMa,luiGi.L’architettura romana.Soc.Editrice.Torino,1959.daura - sánchez, 1993daura, antoni - sánchez, eduard.Introducció a l’arqueologia de Catalunya. Prehistòria i Antiguitat.

EditorialTeide.Barcelona,1993.étienne1974étienne,R.“LeculteimpérialdanslaPéninsuleIbériqued’AugusteaDioclétien”.Bibliothèque des

Écoles Françaises d’Athènes et de Rome.Fasc.191.Paris,ÉditionsE.deBoccard,1974.fasolo - Gullini 1953

LAPARTALTADETARRACOENÈPOCAREPUBLICANAIIMPERIAL

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

494

fasolo, furio - Gullini, GiorGio.Il santuario della Fortuna Primigenia.Roma,1953.fullana1995Fullana,Miquel.Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció.Elstreballsielsdies,11.Ed.Moll.

Mallorca,1995.fyfe1965fyfe,theodore.The Hellenistic Architecture.AnIntroductoryStudy,1965.Gabriel 2001Gabriel costa, rafael.“AproximacióalatopografiaantigadeTarragona”.Butlletí ArqueològicV23

2001,281-345.García bellido 1985Garcíaybellido, antonio.Urbanística de las grandes ciudades del mundo antiguo.Segundaedidión

acrecida.Bibliotheca Archaeologica.ConsejoSuperiordeInvestigacionesCientíficas,InstitutoEs-pañoldeArqueología.Madrid,1985.

Gázquez 1982-83Gázquez J.M.“TarragonaylosiniciosdelaromanizaciónenHispania”.Butlletí ArqueològicV4-5

1982-1983,73-86.Giedion1975Giedion, siGfried.La arquitectura fenómeno de transición.Barcelona,1975.GiMeno1991GiMeno Pascual, J.Estudios de arquitectura y urbanismo en las ciudades romanas del nordeste de Hispa-

nia.Univ.Complutense.Madrid,1991.Giuliani 2006Giuliani,cairoli fulVio.L’edilizia nell’antichità.Caroccieditore.Roma,2006.Gros1976Gros, Pierre.Aurea Templa. Recherches sur l’architecture religieuse de Rome à l’époque d’auguste.Biblio-

thèquedesÉcolesFrançaisesd’AthènesetdeRome,231.Rome,1976.Gros 1993Gros, Pierre.“Apollo Palatinus”.Dins:Lexicon Topographicum Urbis Romae.Ed.Quasar.Roma,1993,

54-57.Gros1996Gros, Pierre.“Lepalaishellénistiqueetl’architectureaugustéenne,l’exempleducomplexeduPala-

tin”.Basileia:Die Paläste der Hellenistischen Könige,ed.W.Hoepfner-G.Brand.1996,234-239.Gros 2001Gros, Pierre.L’architecture romaine. 2. Maisons, palais, villas et tombeaux.Ed.Picard.París,2001.Gros2002Gros,Pierre.L’architecture romaine. 1. Les monuments publics.Ed.Picard.París,2002.Gros2005Gros, Pierre.“Théorieetpratiquedel’architectureromainelanormeetl’expérimentation”.Études

offertes à Pierre Gros réunies par Xavier Lafon et Gilles Sauron.Aix-en-Provence,2005.Gros2009Gros,Pierre.“Lerôledel’architecturesacréedansladéfinitionetlahiérarchisationdesespacesde

lavilleromaineimperiale”.Anejos Archivo Español de Arqueologia,XLV,Madrid,2009,329-344.hanlein1985hanlein-schäfer, h.Veneratio Augusti.Roma1985.hauschild 1976hauschild,theodor.“Tarracoenlaépocaaugústea”.Symposium de Ciudades Augústeas.Vol.I.Za-

ragoza,1976,213-218.hauschild1977hauschild,theodor.“LaterrazasuperiordeTarragona,unaplanificaciónaxialdelsigloI”.Segovia

Symposium de Arqueología Romana.UniversidaddeBarcelona,InstitutodeArqueologíayPrehis-toria27.Barcelona,1977,209-212.

hauschild 1982-83

ÒSCARMARTÍNVIELBA-JORDIROVIRASORIANO

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

495

hauschild,theodor.“LamurallayelrecintosuperiorromanodeTarragona.Nuevasaportacionesparasuestudio”.Butlletí ArqueològicV4-5,1982-1983,101-139.

hauschild1983hauschild,theodor.“Problemassobre lasprimerasconstruccionesromanasdeTarraco”.Sympo-

sium de Arqueología. Pollentia y la romanización de las Baleares.OrganizadoporelExcmo.Ayunta-mientodeAlcudia.XXIcentenariodelaFundacióndePollentia(Alcudia,julio1977).Mallorca,1983.189-199.

hauschild1983bhauschild,theodor.Arquitectura romana de Tarragona. Publicacionsde l’Excm.Ajuntamentde

Tarragona,1983.hauschild1984-85hauschild,theodor.“ExcavacionesenlamurallaromanadeTarragona.TorredeMinerva(1979)y

TorredelCabiscol(1983)”.Butlletí ArqueològicV6-7,1984-1985,11-38.hauschild1994hauschild,theodor.“MurallasdeHispaniaenelcontextodelasfortificacionesdeláreaocciden-

taldel imperio romano”.ActesXIVCongrés Internacionald’ArqueologiaClàssica.Tarragona,5-11/9/1993.La ciutat en el món romà.Vol.1.Ponències.ComitèOrganitzadordelXIVCIAC,CSIC,IEC.Tarragona,1994,223-232.

huMPhrey1986huMPhrey,J.Roman circuses. Arenas for chariot racing.UniversityofCaliforniaPress.Berkeley-Los

Angeles,1986.lyttelton 1988lyttelton,MarGaret.La arquitectura barroca en la antigüedad clásica.Akal.Madrid,1988.Macias2000Macias solé, JoseP Maria.“L’urbanismedeTàrracoapartirdelesexcavacionsdel’entorndelfòrum

delaciutat”.Tarraco 99. Arqueologia d’una capital provincial romana.Tarragona15,16i17d’abrilde1999.Documentsd’ArqueologiaClàssica,3.Tarragona,2000,83-106.

Mar1993Mar, ricardo.“ElrecintodecultoimperialdeTárracoylaarquitecturaflavia”.Els monuments pro-

vincials de Tarraco.Documentsd’ArqueologiaClàssica,1.Tarragona,1993,107-156.Mar2005Mar, ricardo.El Palatí. La formació dels palaus imperials a Roma.SèrieDocumenta,3.InstitutCa-

talàd’ArqueologiaClàssica-UniversitatRoviraiVirgili,2005.Mar - Pensabene2001Mar, ricardo - Pensabene, Patrizio.“L’urbanismedeTarraco”. Tarraco Porta de Roma,Catàlegde

l’exposició.Tarragona,2001,37-45.Martin Vielba2007Martin Vielba, Òscar. Arquitectura y urbanismo de una ciudad en pendiente: el foro provincial de

Tárraco.TrabajodeinvestigacióndelMásterOficialenArqueologíaClásica2006-07(URV-UAB-ICAC),[inèdit].

Martínez Gázquez 1982-83Martínez Gázquez,José.“TarragonaylosiniciosdelaromanizacióndeHispania”.Butlletí Arqueo-

lògicV4-51982-1983,73-86.Mckay1978Mckay,aleXander Gordon.Vitruvius, architect and engineer: building and building techniques in

Augustan Roma.MacmillanEducation.London,1978.Melchor 1993.Melchor Gil, enrique.“ConstruccionescívicasyevergetismoenHispaniaromana”.Espacio, Tiempo

y Forma,SerieII,HistoriaAntigua61993,443-466.Melchor1993bMelchor Gil, enrique.“LaconstrucciónpúblicaenHispaniaromana:iniciativaimperial,municipal

LAPARTALTADETARRACOENÈPOCAREPUBLICANAIIMPERIAL

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

496

yprivada”.Memorias de Historia AntiguaXIII-XIV,1992-1993,129-170.Muñiz1978Muñizcoello, J.“Sobreelabastecimientoalejércitoromanodurante laconquistadeHispania”.

Habis.UniversidaddeSevilla,9,1978.pp.243-254.nielsen1994nielsen,I.Hellenistic palaces.Traditionandrenewal.Aarhus,1994.Pesando - Guidobaldi2006Pesando, fabrizio - Guidobaldi, Maria Paola. Pompei, Oplontis, Ercolano, Stabiae. Ed. Laterza.

2006Pollitt 1998Pollitt,J.J.El arte helenístico.Ed.Nerea,1998.royo1999royo, Manuel.Domus imperatoriae: topographie, formation et imaginaire des palais impériaux du Pala-

tin.ÉcoleFrançaisedeRome,1999.taylor2006taylor,rabun.Los constructores romanos. Un estudio sobre el proceso arquitectónico.AkalTextosde

arquitectura,8,2006.ted’a1989bted’a.“ElForoProvincialdeTarraco,uncomplejoarquitectónicodeépocaflavia”.Archivo Español de

Arqueologia,621989,141-191.CSIC.CentrodeEstudiosHistóricos.Madrid,1989.torelli 1984torelli,M.El Helenismo fuera del mundo helenístico.HistoriayCivilizacióndelosGriegos,X.Bar-

celona,1984.VitruVio1995VitruVio.Los diez libros de arquitectura.Ed.AlianzaForma,1995.Ward-Perkins1989Ward-Perkins,JohnB.Arquitectura romana.Ed.Aguilar.Madrid,1989.Wilson Jones2003Wilson Jones,Mark.Principles of roman architecture.YaleUniversityPress,2003.zanker 1992zanker, Paul.Augusto y el poder de las imágenes.Ed.AlianzaForma.Madrid,1992.zeVi 1981zeVi,bruno.Saber ver la arquitectura.Ed.Poseidon.Barcelona,1981.

ÒSCARMARTÍNVIELBA-JORDIROVIRASORIANO

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

497

Figura 1. Representació en planta de l’estructura urbana ortogonal de l’antic campament republicà a la part alta del turó tarragoní, definit a partir dels accessos de la muralla (© Elaboració pròpia). 0. Portal de Framenors o de Vilavert que correspondria a l’eix longitudinal que marca la porta del costat de la façana del circ romà, és a dir a l’altre extrem de l’actual rambla Vella i que va estar en funcionament en època medieval fins al segle XIX. 1. Torre del Tintorer (Via de l’Imperi Romà): aquesta torre, que disposa de porta, seria la fossilització urbanística d’un accés perdut antigament. La coincidència del seu traçat amb l’eix del sector corresponent al centre de les carceres del circ romà mostra simetria amb la porta Triumphalis. Her-nández Sanahuja identifica aquest accés com la porta Ostia i en concreta la localització en la casa núm. 2 del carrer Salines. Donades les escasses dades de les quals es disposa no se’n pot establir cronologia. Tot i no ser rellevant per al nostre estudi l’incloem per situar-se dins la Part Alta. 2. Portella de la Via de l’Imperi Romà: conservada perfectament i visible des de l’exterior. Datable en el s. II aC. 3. Portal del Roser (antic portal “jussà de Predicadors”): en el seu estat actual correspon a reparacions, alteracions i reformes d’època moderna. Es documenta per exemple el 1468 quan es redueix la seva amplitud. 4. Portal del Roser (antic

LAPARTALTADETARRACOENÈPOCAREPUBLICANAIIMPERIAL

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

498

portal “sobirà dels Predicadors”) a la Baixada del Roser, a l’alçada de l’Arc de Toda o poc més amunt: va ser una porta medieval documentada el 1368 quan el consell n’acordà baixar l’altura perquè només hi pogués passar un animal amb càrrega. El 1707 la construcció de la Falsa Braga significà l’obertura de l’altre portal del Roser per quedar l’anterior dins la nova línia de fortificació. Actualment no és visible però no és descarta-ble l’existència d’un accés antic per tractar-se d’un llenç de muralla reconstruït. Fotografies antigues mostren una important reparació compatible amb l’existència d’un accés anterior. 5. Portella del jardí de Palau Arquebisbal: es conserva tapiada. És visible només parcialment i exterior des del Passeig Arqueològic, en un punt relativament central entre el Fortí Negre i la Torre de l’Arquebisbe. Té una part oculta on la muralla està folrada en una reparació d’època moderna. Seria una portella datable en el segle II aC. corresponent a la primera fase de la muralla. 6. Portella del Palau Arquebisbal o del Paborde: conservada perfectament i visible externament des del Passeig Arqueològic al llenç de muralla al costat de la torre esmentada. Té una reparació o alteració medieval o moderna que li va afegir una nova llinda treballada. El seu ús està docu-mentat en època medieval, per exemple el 1412 quan la porta del Paborde estava oberta o el 1440 quan s’instrueix un plet sobre la porta del Prepòsit entre la ciutat, i arquebisbe i capítol. És datable en el s. II aC. 7. Portella del Seminari o del Cabiscol: conservada perfectament i visible des del Passeig Arqueològic al costat sud de la torre del mateix nom. L’altar de la capella principal del Seminari es recolza sobre la llinda interior. Sota seu hi transcorre un passadís d’època contemporània. És datable en el s. II aC. 8. Portal del Carro o de Sant Magí: porta d’obra medieval i moderna, tapiada fins el 25 de juliol de 2000, però en ús en època medieval. L’aspecte exterior del sòcol megalític que envolta l’obertura no deixa clara l’existència d’una porta o portella anterior romana, que correspondria a la primera fase de construcció de muralla amb el basament megalític de major alçada. Tot i que alguns autors en donen per segura una portella ciclòpia en aquest punt, cal considerar per la situació dels megàlits que sembla que l’espai que restaria per una obertura no seria suficientment gran com per allotjar-ne una. De donar-se per cert aquest accés en època republicana la podríem vincular a la suposada portella del jardí del Palau Arquebisbal, també de primera fase. 9. Portal dels Socors o de Santa Tecla: ben conservat malgrat distorsions d’època moderna. Aquesta és l’única porta gran conservada d’època romana i té una estructura d’arc múltiple. Seria un accés principal per carros da-table en el s. II aC. 10. Porta de l’Escorxador: actualment tapiada i oculta parcialment per l’heura. Resta visible en el llenç interior darrera de l’edifici del Rectorat. El 1883 es va obrir una porta a la muralla al costat de l’escorxador per al servei d’aquest edifici. 11. Portella del baluard de Sant Antoni o dels corrals de l’antic escorxador: conservada només en un lateral. Datable en el s. II aC. 12. Portal de Sant Antoni: porta documentada en època medieval que podria haver substituït una portella romana. La seva estructura actual del segle XVIII elimina tot vestigi anterior. 13. Portella del Passeig de Sant Antoni: perfectament conser-vada, serveix d’accés a una casa particular del carrer d’en Granada. Datable en el segle II aC. 14. Portella dels Jueus: perfectament conservada, va ser redescoberta el 1868 quan s’enderrocà el baluard de Cadenes. Datable en el segle II aC. 15. Porta del Museu Arqueològic: el 1887 es produïa el descobriment d’una porta d’arc, amb similituds amb la dels Socors, al costat de l’actual Museu Arqueològic entre els carrers Portella, passeig de Sant Antoni i plaça del Rei. Però el 1893 en enderrocar-se el llenç de muralla on es localitzava va desaparèixer. 16. Zona en la qual no hi ha evidències ni històriques ni arqueològiques de cap porta tot i que, donat l’estat de deteriorament del mur i la coincidència amb la torre del Pretori i el Museu Nacional Arqueològic, no es pot desestimar del tot aquesta hipòtesi. 17. Porta Triumphalis: visible en un dels seus laterals corresponents al circ romà i per tant evident en la seva continuïtat en la muralla veïna malgrat el seu precari estat de conservació amb reconstruccions d’època moderna. Segons recull Sánchez Real el 1365 es va procedir al seu tancament definitiu. 18. Porta de la via Augusta a la façana del circ: el també conegut

com portal de Santa Clara tindria una datació sobre el darrer quart del segle I aC.

ÒSCARMARTÍNVIELBA-JORDIROVIRASORIANO

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

499

Figura 2. Esquema teòric del disseny urbanístic de Pompeii en època samnítica.(© Pesando-Guidobaldi 2006, 20).

LAPARTALTADETARRACOENÈPOCAREPUBLICANAIIMPERIAL

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

500 ÒSCARMARTÍNVIELBA-JORDIROVIRASORIANO

Figura 3. Plànol amb la representació de les corbes de nivell corresponents a la topografia antiga de la part alta del turó de Tarraco (© Gabriel 2001, 281-345).

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

501LAPARTALTADETARRACOENÈPOCAREPUBLICANAIIMPERIAL

Figura 4. Basa en pedra corresponent a un monument funerari d’un constructor amb la representacióde les seves eines de treball (© Wilson Jones 2003, fig. 1.13, 27).

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

502

Figura 5. Làpida funerària corresponent a un arquitecte o constructor amb la representació de diferents eines de treball pròpies a la seva professió. Tenim la plomada (perpendiculum), l’esquadra amb plomada (libella

cumperpendiculum), el compàs i la regla graduada (norma) (© Wilson Jones 2003, fig. 1.11, 27).

ÒSCARMARTÍNVIELBA-JORDIROVIRASORIANO

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

503

Figura 6. Representació en planta de les tres terrasses del gran conjunt imperial tarragoní sobre el cadastral actual de Tarragona. S’han representat juntament amb les restes antigues, les illes de cases i els immobles

existents dins aquestes (© Elaboració pròpia).

LAPARTALTADETARRACOENÈPOCAREPUBLICANAIIMPERIAL

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

504

Figura 7. Superposició en planta de les restes del circ i nivells inferiors d’ús de la plaça de representació del fòrum provincial de Tarraco, respecte la hipotètica xarxa urbana republicana. La coincidència d’orientació i disposició ortogonal és manifest entre ambdós monuments. També certs accessos a l’interior de la plaça estarien sotmesos als condicionants precedents i testimonien la gran capacitat d’adaptació a les realitats

urbanístiques anteriors (© Elaboració pròpia).

ÒSCARMARTÍNVIELBA-JORDIROVIRASORIANO

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

505

Figura 8. Hipòtesi de modulació constructiva en planta corresponent al recinte de culte i plaça de repre-sentació de Tarraco. La mesura de distància emprada per l’estudi correspon al pesporrectus de 0,296 m (exactament 295,81 mm) que encaixa perfectament amb la constant modular presentada, tot i que pot

oscil·lar entre els 0,294 i 0,297 m en altres construccions (© Elaboració pròpia).

LAPARTALTADETARRACOENÈPOCAREPUBLICANAIIMPERIAL

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).

506

Figura 9. Geometria constructiva i modulació corresponent al circ romà de Tarragona. Les tangències obser-vables en la geometria d’aquest respecte l’eix de simetria del conjunt, no ofereixen cap mena de dubte respecte la coetaneïtat en el disseny del circ o estadi de Tarraco respecte les terrasses superiors. També pel fet de la disposició axial del pulvinar en l’eix que connecta visual i físicament els tres edificis (© Elaboració pròpia).

Figura 10. Imatge virtual del monument tarragoní en una fase inicial del procés de representació vectorial tridimensional (© Elaboració pròpia).

ÒSCARMARTÍNVIELBA-JORDIROVIRASORIANO

Butlletí Arqueològic, V, 32 (2009), ISSN 1695-5862 (p. 481-506).