La pedrera

27
LA PEDRERA Mireia Corteguera Marta Montero

Transcript of La pedrera

LA PEDRERA

Mireia Corteguera

Marta Montero

IDENTIFICACIÓ

• Títol de l’obra : Casa Milà “La Pedrera”

• Autor: Antoni Gaudí

• Etapa a què pertany l’obra: Primera dècadadel segle XX

• Cronologia : Entre els anys 1906 i 1910

• Estil : Modernisme

• Escola o període de l’autor: Etapa naturalista

*LINK PER VISITAR https://www.youtube.com/watch?v=WEdbYH-cbc4

L’EDIFICI

(Patrimoni de la humanitat)

L'edifici té 1.323 m² construïts per planta en un solar de 1.620 m². Gaudí va començar els primersesbossos al seu obrador de la Sagrada Família, on va concebre la casa com una corba constant, tant a l'exterior com a l'interior, incorporant-hi múltiples solucionsde geometria reglada, així comelements de caràcter naturalista.

La Casa Milà és el resultat de dos edificis que s'estructuren entorn de dos patis que il·luminen els nounivells: soterrani, planta baixa, entresòl, la planta principal (o noble), quatre pisos superiors i unes golfes. El soterrani estavadestinat a garatge, la planta principal a residència dels senyorsMilà, un pis de 1.323 m², i la resta distribuït en 20 habitatges per a llogar. La planta resultant té forma de «8» asimètric per la diferentforma i mida dels patis.

«L'arquitectura és art; la mecànica és l'esquelet, però li falta la carn que dóna harmonia, o sigui, la forma que embolica, i un cop obtinguda, l'harmonia tindrà art.»

-Antoni Gaudí

MAQUETA DE LA DISTRIBUCIÓ D’UNA PLANTA DE L’EDIFICI

MAQUETA ON ES VEU LA VISTA INTERIOR DE L’EDIFICI

Quan es va construir era privat i d’habitatge perquè la família Milà la van construir per a ells. i ara és públic perquè encara ara hi viu gent però hi ha una part del banc “la caixa de Barcelona” que té una sala d’exposicións. És d’estil Modernista, encara que es va fer al segle XX. L’estil d’Antoni Gaudí es propi , també religiós perquè construïa sants i creus, també força simbòlic, com ho demostren les xemaneies en forma de soldats. L’estil d’Antoni Gaudí es propi , també religiós perquè construïa sants i creus, també força simbòlic, com ho demostren les xemaneies en forma de soldats.Aquest edifici és tan emblematic perquè està al mig de Barcelona i té moltes figures que signifiquen moltes coses.

ExteriorVista des de l'exterior es poden distingirtres parts: el cos principal dels sis pisos amb blocs sinuosos de pedra; els dos pisos de golfes, un bloc reculat, amb un canvi de ritme en les ondulacions similars a onadesmarines, amb una textura més llisa i blanca, amb buits petits que semblentroneres; i per últim, el cos del terrat.[

La façana està composta per grans blocs de pedra calcària procedents del Garraf fins al primer pis i de la pedrera de Vilafranca per alspisos alts. Els blocs eren tallats al solar de davant seguint la projecció de la maqueta, posteriorment es pujaven a la seva ubicació ons'acabaven d'ajustar per a alinear-los en una textura curvilínia contínua amb les peces que els envoltaven.

InteriorVESTÍBUL I PATIS

• La Pedrera presenta una solució absolutament original en la resolució del vestíbul perquè es tracta d'unespai obert i diàfan per la seva connexió amb els patis interiors que, igualment, guanyen importància en ser lloc de pas i directament visibles per qui accedeix a l'edifici. Hi ha dos patis, en forma rodona el de la banda de passeig de Gràcia i el·líptica el del carrer Provença.

• Els dos vestíbuls estan íntegrament policromats amb pintures murals a l'oli sobre superfície de guix, mostrant un repertori molt eclèctic de referències mitològiques i florals.

• Els patis, estructuralment, són una peça clau, ja que sostenen les càrregues de les façanes interiors.

• El sòl dels patis se sosté sobre uns pilars de ferro colat. Al pati el·líptic les bigues i jàsseres adopten una solució constructiva tradicional, però al cilíndric, Gaudí va aplicar una solució enginyosa en fer servir dues jàsseres cilíndriques i concèntriques tensades per bigues radials que, com si fossin els radis d'unabicicleta, van des d'un punt de la jàssera exterior contra dos punts -superior i inferior- de la jàssera central que fa funcions de clau de volta i treballa en tensió i compressió simultàniament.

• D'aquesta forma se suporta una estructura de dotze metres de diàmetre amb una peça de màxima bellesa i considerada «l'ànima de l'edifici» amb una clara semblança amb les criptes gòtiques.

PATI DEL PASSEIG DE GRÀCIA

PATI DEL CARRER DE PROVENÇA VESTÍBUL DEL CARRER DE PROVENÇA

EL TERRAT I LES XEMENEIES

• Apareixen al terrat sis badalots o sortides d'escala (quatre dels quals recoberts de trencadís de ceràmica i alguns d'ells rematats en una creu doble típica de Gaudí), vint-i-vuit xemeneies algunes agrupades , torçades per tal que en surti millor el fum, dos respiralls mig amagats la funció dels quals és renovar l'aire de l'edifici, coronant el camíde ronda d'aquest castell de somni, quatre cupulins abocats a la façana. Els badalotsallotjaven també els dipòsits d'aigua. Alguns d'ells presenten unes formes cargolades.

• El terrat esglaonat de la Pedrera, batejat «el jardí dels guerrers» pel poeta Pere Gimferrer per l'aspecte de les xemeneies que semblen protegir els badalots, ha experimentat una restauració radical, eliminant les xemeneies afegides en intervencionsposteriors a Gaudí, i han desaparegut les antenes de televisió i altres elements que degradaven l'espai. La restauració ha tornat l'esplendor a les xemeneies i els badalotsrevestits amb fragments de marbre i trencadís de rajoles de València. Una de les xemeneies està coronada amb capelletes de vidre . Es va restaurar amb bases d'ampolles de xampany de principis del segle XX. El treball dels restauradors ha permèsrecuperar la força original del voladís de pedra d'Ulldecona, amb fragments de rajoles. El conjunt té més color que la façana, tot i que aquí les tonalitats cremoses sóndominants.

GOLFES• Gaudí mostra l'aplicació de l'arc

parabòlic com a estructura de sustentació de la coberta . En aquestcas, Gaudí va fer servir la tècnicacatalana del maó de pla, importada d'Itàlia al segle XIV.

• A les golfes s'ubicaven els safareigs en una estança diàfana sota una cobertaen volta catalana subjecta per 270 arcsparabòlics de diferents alçàries i separats uns 80 cm. entre ells que tan aviat semblen el costellam d'un animal enorme com la forma d'una palmera i que configuren un terrat gens convencional, similar a un paisatge de valls i turons. La forma i ubicació delspatis interiors fa que els arcs s'elevinmés quan l'espai s'estreny i baixinquan l'espai s'eixampla.

BADALOT RECORBERT AMB TRENCADÍS DE MARBRE

XEMENEIA RECOBERTA PER FRAGMENTS D’AMPOLLES DE VIDRE

VISTA GENERAL DEL TERRAT

CAPULINS D’UN GRUP DE XEMENEIES

MOBILIARI• Gaudí va dissenyar un mobiliari específic per al pis noble. Formava part de la concepció

d'obra d'art integral pròpia del modernisme en què l'arquitecte assumeix la responsabilitat tantdels aspectes globals com l'estructura o la façana, com de cadascun dels detalls de la decoració, disseny de mobiliari i complements, com fanals, jardineres, paviments o sostres.

• Resten en algunes col·leccions particulars algunes peces soltes, com un paravent fet de rourede 4 m. de llarg per 1,96 m. d'alt, una cadira i taula de l'escriptori de Pere Milà i algun altreelement complementari.

• Pel que fa a les portes de fusta, només es van fer les del pis dels Milà i les del pis de mostra.

PORTA EN ROURE DEL PIS DE MOSTRA

SOTERRANIS

Una altra de les innovacions de la casa Milà és l’emplaçament de les cavallerissesen el soterrani de l’edifici. En aquesta obra plantejà per primera vegada la idea de l’aparcament subterrani (amb espaisuficient per situar-hi el vehicle de tots elsresidents de l’edifici). Existeix una llegenda que diu que en el primer projecte de l’arquitecte s’haviaprevist una rampa helicoïdal que es desenvolupava desde el soterrani fins a l’última planta de l’edifici al llarg dels seuspatis interiors, de manera que els cotxespoguessin pujar al replà de cadascun delshabitatges.

ESCALES I ASCENSORSLes comunicacions verticals de l’edifici són tres escales i els bucs de dos ascensors. Els ascensors estansituats a l’esquerra de l’entrada del passeig de Gràcia i a la dreta de la del carrer de Provença. Gaudí situàen el punt mig de l’acoblament delsdos blocs de l’edifici una altra escala de servei. Les escales, no són rectes ni planes, sinó que obeeixen a superfícies guerxes i variables al llarg del seu recorregut. Un elementimportant de les escales són les baranes treballades amb cintes de ferro, que segueixen un movientondulant.

ESCALA INTERIOR DE SERVEI DEL PATI DEL CARRER PROVENÇA

ESCALA D’ACCÉS A LA PLANTA NOBLE DEL PASSEIG DE GRÀCIA

ELEMENTS DECORATIUS

MOTIU ORNAMENTAL DEL BASAMENT D’UNA DE LES COLUMNES DEL PIS PRINCIPAL

RELLEU D’UNA COLUMNA DE LA PLANTA NOBLE

RAJOLES SISAVADES DISSENYADES PER GAUDÍ, INSPIRADES EN MOTIUS NATURALS

DETALLS DE CELS RASOS DE DIFERENT RELLEU

ONDULACIÓ DE LES SUPERFÍCIES ALS SOSTRES DE TOTES LES ESTANCES DE L’EDIFICI

DETALLS DE LA PINTURA MURAL ALS PATIS DEL PASSEIG DE GRÀCIA I DE PROVENÇA

SOSTRES POLICROMATS DEL VESTÍBUL DEL CARRER DE PROVENÇA

PORTES DELS PISOS, FETES AMB CINTES DE FERRO GUERXES

DIVERSOS POMS I MANETES, DE FORMES ERGONÒMIQUES

RELLEUS DE LA PORTA DEL PIS PRINCIPAL FRAGMENT DE LA PORTA DEL VESTÍBUL DEL PASSEIG DE GRÀCIA

DETALLS POLICROMS A IMITAICÓ DEL TRENCADÍS, PINTATS AL SOSTRE DEL VESTÍBUL DEL PASSEIG DE GRÀCIA

SIMBOLOGIESLa Pedrera presta o dóna peu a interpretacions fantàstiques. Totes les seves fantasies artístiques es basen en la funcionalitat, la racionalitat i l’economia. La Pedrera ha estat vista de moltes maneres(sobretot el terrat). S’ha parlat d’unarecreació del país de les meravelles, d’un gran castell medieval, d’unarèplica de la muntanya de Montserrat, etc.

SIMILITUDS

CONSTRUCTIVES

XEMENEIES

CASC CORINTI

BADALOTS

FORMES A CAPADÒCIA

ARCS CATENARIS A LES GOLFES

COSTELLAM

PORTA D’ACCÉS VESTÍBUL

CÈL·LULA VEGETAL

L’AUTOR• Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852 - Barcelona,

10 de juny de 1926) va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

• Gaudí es va traslladar per realitzar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils com el neogòtic, mudèjar, barroc, fins a arribar a l'explosió del modernisme on va aconseguir implantar un estil propi, amb la utilització dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per la decoració dels seus edificis i la recuperació per l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per Gaudí en trencadís, convertit en una nova tècnica.

• La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan més monografies, el que més fama l'hi ha donat arreu del món és sens dubte el Temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció i que a mesura que s'alça, la seva popularitat i admiració continua creixent.