Quaderns de la Reserva de Biosfera de Menorca - núm 6 - agost - any 2006

La petjadaecològica

de MenorcaQuè ens cal per viure com vivim

2

L’ús racionaldels recursos naturals,

com l’aigua de pluja,és condició

indispensableper garantir-nela sostenibilitat

La natura ofereix béns i serveis ambientals gratuïts. Quin preu té gaudir de platges o paisatges com aquests?

La natura, un fabricant generós

•Els ecosistemes proporcionen a la societat humana totes les matèries primeres que

necessita i un conjunt de serveis ambientals per als quals no hem de pagar (l’autode-

puració de les aigües, la formació de sòl, la producció fustanera, etc.)

La natura és la nostra font de recursos.Com totes les espècies, també l’ésserhumà consumeix els productes que ens

proporciona, sigui directament o indirecta, ili causa, per tant, un impacte. Mentre l’im-pacte humà no sobrepassava la capacitat decàrrega del planeta, mentre l’home consumia

per sota del que la natura anava regenerant,no hi havia cap problema global. Com en l’e-conomia de mercat, mentre la demanda no su-perava la capacitat de renovació, o de pro-ducció, hi havia una situació d’equilibri quees podia allargar en el temps –que podia sersostenible.

La natura és, per als humans, un fabricant ge-nerós. Això no vol dir, però, que sigui ines-gotablement productiva, ni que pugui acoblarel seu ritme productiu al nostre ritme de con-sum. Per tant, cal preguntar-se fins a quin puntpot seguir creixent la nostra demanda de bénsambientals sense provocar canvis irreversiblessobre el planeta.Els experts ja fa anys que avisen que, en con-junt, els humans hem començat a consumir elcapital de la natura, és a dir, que ja no només

Tot i que als païsosmés rics és gairebéimperceptible, les da-des mundials reflec-teixen que la dispo-nibilitat de recursosnaturals per personava disminuint: cadavegada som més i, alspaïsos més rics, cadavegada consumimmés. Hem augmentatla nostra demanda so-bre la natura com maifins ara havia passaten la història de lahumanitat, mentreque la natura ha se-guit, impertèrrita, fa-bricant béns al seuritme.

ens basta viure dels interessos (que són els re-cursos naturals renovables), i que correm el riscde descapitalitzar-la.En el camí de la ‘descapitalització’ de la ca-pacitat ecològica de la Terra fan més via elspaïsos amb més diners, equipats com estan detecnologia i d’estratègies comercials. Això elspermet –ens permet- importar gran quantitatde béns des dels països més desafavorits i ex-portar cap allà tot el que és indesitjable, comara residus o emissions.

3

L’ús generalitzatdel cotxe,

característic de lasocietat

contemporània,afavoreix

el consumdesmesurat

de petroli, un recursnatural limitat, i,

a més,provoca emissionsde gasos d’efecte

hivernaclea l’atmosfera

El nostre model de vida es caracteritza per la gran quantitat de residus que genera.No tots són reciclables fàcilment

e rós

•Mentre el 20% de la població mundial gaudeix d’una qualitat de vida i un grau de

consum sense precedents, el 80% restant viu en condicions de pobresa

La demanda de natura

4

Quins són els recursosque demanam a la natura?

Hi ha tradicions molt antigues, com ladels indis americans, que tenen el cos-tum de recordar tots els passos que se-gueix el menjar abans no està llest: desde qui l’ha cuit o preparat, a qui l’harecol.lectat i cultivat, o caçat. A casanostra, podem saber d’on ve tot el quetenim i el que menjam? Per algunsproductes pot ser relativament fàcil–com ara les verdures, la carn o el for-matge de Menorca, però n’hi ha d’al-tres que ignoram del tot d’on vénen,més enllà del magatzem de la botigaon els hem comprat: ordinadors, tau-les, cadires i altre mobiliari, menjar,roba o electrodomèstics, per exemple.Estirant el fil, tots, tard o d’hora, aca-ben procedint dels ecosistemes natu-rals. I hi acaben retornant, també.

D’on ve, com es fabrica i on va aparar, tot el que consumim?

El transport de mercaderies implica una despesaenergètica molt important. A voltes importam béns depaïsos molt llunyans, que podríem substituir per altresproductes o bé prescindir-ne.

La fabricació de béns de consum té unscostos directes, mesurables en diners –perexemple els sous dels treballadors que ex-treuen les matèries primeres, el dels qui lesmanufacturen, el combustible que es gas-ta en el transport, etc. Però en té també d’in-directes, més difícils de mesurar en termesmonetaris: quant val consumir un produc-te que és rar i s’esgota, o que tarda seglesa generar-se? Quin preu té emetre gasosd’efecte hivernacle? Té preu imposar elsnostres costums professionals i industrialsa països culturalment molt diferents de no-saltres? O, en el cas de productes agríco-les, quant val empobrir un sòl o contami-nar l’aigua subterrània a causa d’una malagestió dels camps?Saber l’impacte ambiental associat a la fa-bricació dels productes de consum seriamolt difícil. Per això, quan es vol saber, esrecorre al càlcul del que es coneix com‘contingut energètic’ (en anglès, emergy).És una mesura del que costa produir unproducte o un servei, segons l’energia queha calgut emprar per fer-lo. És una bonaaproximació per valorar el cost de fabri-cació de productes, però no inclou totes lesexternalitats, com per exemple els impac-tes socials.

El cicle de vidadels productes

El consum deproductes localsalleugereix lanostra petjadaecològica

5

Després d’adquirir i utilitzar els produc-tes que ens fan servei, sol arribar el mo-ment de desfer-nos-en: és quan un pro-

ducte esdevé residu. Segons com estigui fet –perexemple, si té o no productes contaminants, osi està fet a partir de materials molt transfor-mats-, serà més o menys difícil de tractar-lo, ésa dir de facilitar que tanqui el cicle i torni a des-compondre’s en els productes naturals que ini-cialment el componien. Les restes de menjar

La recollidaselectiva és clauper garantir unagestiósostenible delsresidus.Cada residuté el seu lloc!

A Menorca, tots els residus no reciclables es dipositen controladament, a l’abocador adjacent a la planta deMilà. Els que es poden reciclar es duen, principalment, a la península, on hi ha empreses especialitzades atractar-los. La matèria orgànica no s’exporta, sinó que es transforma en compost a Milà mateix.

són, per exemple, els residus més fàcils de trac-tar: la degradació biològica de la matèria orgà-nica es produeix a la natura amb una certa rapi-desa. El tractament d’un aparell de televisió, encanvi, és molt més complicat, perquè està fet dematerials de naturalesa molt diversa i, a més,molt transformats, de manera que el tractamentpassa pel reciclatge, més que no pas per deixarque es descompongui, per processos naturals,en matèries primeres.

6

Mesurar la sostenibilitat del desenvolupament

La petjada ecològica mesura la demanda denatura d’una societat. Si es compara ambla capacitat productiva natural del territo-

ri on viu aquesta societat, és possible saber si elconsum sobrepassa la capacitat ecològica del te-rritori, o si hi està en equilibri. És, per tant, unamesura de la sostenibilitat del model de vida d’u-

na societat: si la demanda no supera la produc-ció renovable de recursos, s’està en una situa-ció d’equilibri durable, és a dir, que es pot sos-tenir al llarg del temps. Si, pel contrari, lademanda excedeix la capacitat local de rege-nerar recursos, s’està en una situació d’insos-tenibilitat.

•La petjada ecològica és l’àrea bioproductiva (de terra i mar) necessària per mantenir

sosteniblement el model de vida d’una regió determinada

•Garantir la sostenibilitat a escala local és la clau per garantir-la, també, a escala pla-

netària, i és, a més el principal objectiu de les reserves de biosfera la UNESCO. La

petjada ecològica és una mesura de la sostenibilitat amb què vivim

(Esquema de la petjada modificat a partir de ‘La petjada ecològica d’Andorra. Les conseqüències de la socie-tat de consum, 2005)

7

Varen ser els investigadors M. Wackernageli W. Rees, a la dècada dels anys 90, els quivan definir aquest indicador sintètic, que

mesura la quantitat de biosfera que es requereix perrenovar els recursos que utilitza una població con-creta, per a un any concret, amb les tecnologies i lagestió de recursos disponibles. D’aleshores ençà,seguint la seva metodologia, són molts els païsosi les regions que han volgut calcular quina és la se-va empremta sobre la biosfera.A les reserves de biosfera, i per tant també a Me-norca, s’imposa el repte de garantir la sostenibili-tat del desenvolupament, de manera que el càlculde la petjada ecològica és, per a nosaltres, espe-cialment rellevant. Si la quantitat de biosfera que

necessitam per viure com vivim és comparable a lacapacitat productiva de la nostra terra i del mar queens envolta (la ‘nostra’biosfera), vol dir que vivimde manera sostenible, això és, que podem seguirfent el que feim sense canviar els hàbits del nostremodel de vida.Viure en equilibri amb la nostra capacitat produc-tiva, o amb la nostra biosfera, però, no vol dir viu-re només d’allò que produïm físicament a Menor-ca. Vol dir que, en termes de superfície productivadel planeta (les anomenades hectàrees globals), esmantingui un equilibri: que si som excedentaris enalgun producte –sigui farratge, sigui formatge o pro-ducció ramadera-, es compensi per altres béns queens toca importar.

el desenvolupament

Les platges són els indrets on ésmés perceptible l’impacte de lapressió humana

Imatge de l’aeroport de Menorca, al’estiu. L’afluència de visitants té unamarcada estacionalitat: es passad’unes 80.00 persones durant elsmesos d’hivern fins a prop de180.000 a l’estiu

•El turisme, un cas peculiar de consum

El turisme és fenomen sense precedents històrics, que va aparèixer fa poc més d’un segle,entre les societats benestants d’Occident, del tot immers en la també recent “cultura del lleu-re”. Per a molts indrets, com Menorca, ha suposat un canvi radical, no només del paisatge,a causa de la construcció d’hotels i apartaments, sinó també de l’estructura econòmica. I alscanvis econòmics els segueixen canvis socials i també ambientals.Si econòmicament el turisme va ser un revulsiu i una font de riquesa prou immediata,també és cert que exerceix sobre els recursos naturals una pressió que mai fins aras’havia experimentat. El territori mateix, l’aigua i l’energia tenen una demanda inaudita,directament proporcional a la quantitat de gent que ens visita. La importació de menjari tota mena de productes també s’ha disparat.A Menorca se sap amb molta precisió quina és la pressió humana diària. L’ObservatoriSociambiental de Menorca (OBSAM) calcula el nombre de persones que hi ha diària-ment damunt de l’illa. Els dies de més pressió són del mes d’agost, amb unes 180.000persones, mentre que a l’hivern n’hi sol haver entre 60.000 i 70.000.

01 -

ge

n15

-

gen

29 -

ge

n12

-

feb

26 -

fe

b12

-

mar

ç26

-

mar

ç09

-

abril

23 -

ab

ril07

-

mai

g21

-

mai

g04

-

juny

18 -

ju

ny02

-

jul

16 -

ju

l30

-

jul

13 -

ag

27 -

ag

10 -

se

t24

-

set

08 -

oc

t22

-

oct

05 -

no

v19

-

nov

03 -

de

s17

-

des

31 -

de

s

Font: OBSAM

8

S’ha fet seguint 4 etapes:1. Definició de la pressió humana2. Càlcul de la capacitat ecològica de l’illa3. Càlcul de la petjada ecològica4. Càlcul del dèficit ecològic

El càlcul de la petjadaecològica a Menorca

1, Quanta gent hi ha a Menorca?

Segons dades de l’OBSAM, el nombre mitjà d’habitants que hi hagué a Menorca, l’any2004, era de 95.804 persones. Aquest és el valor mitjà d’habitants que s’ha emprat per alcàlcul de la petjada ecològica.(Nota: adoptar un valor mitjà impedeix reflectir l’estacionalitat – durant més de 9 mesos no s’arriba a 75.000 habitants idurant els 3 restants, es passa de 100.000 a més de 160.000.)

2, Quina és la capacitat ecològica de Menorca?

És una mesura de la quantitat de producció natural, o de proveïment ecològic, de què po-dem disposar sense fer malbé el capital natural de Menorca.És el total de terrenys amb productivitat natural: els conreus, les pastures, el bosc, elsòl degradat o construït, l’espai marí i el que és capaç d’absorbir CO2. A més, s’hi sumaun 12% del territori, que és el que es considera necessari per garantir la conservació delshàbitats naturals. Totes aquestes superfícies es corregeixen per factors d’equivalència ide productivitat, per fer que els resultats siguin després comparables arreu del món.La capacitat productiva de Menorca és 1,3 hectàrees per habitant. Els sectors més pro-ductius són l’agrícola i la pesca.

9

3, Quina és la petjada ecològicade Menorca?Tenint en compte les importacions i lesexportacions, es calcula la petjada ecolò-gica per sectors. Per als productes prima-ris, es té en compte la petjada del sòl agrí-cola, ramader, pesquer i forestal. Per a laresta de béns de consum es calcula la pet-jada en base al contingut energètic de ca-da tipus de producte (es coneix comemergy: vegeu pàgina 4). A més, es cal-cula també el sòl necessari per a absorbirel CO2 generat per la producció d’ener-gia (electricitat i transport).(Nota: No es té en compte tot el combustible delsvaixells i dels avions que es carrega fora de l’illa.)

La petjada ecològica de Menorca és 4,8hectàrees per habitant. És la superfície ne-cessària per produir els recursos que con-sumeix, de mitjana, cada habitant, i perabsorbir els residus que genera.

La petjada del sòl forestal és la més alta,i també la més desproporcionada en rela-ció amb la capacitat productiva. Això ésaixí perquè inclou el contingut energèticdels productes manufacturats que s’im-porten, que són molts, i les emissions degasos associades al transport, que tambésón molt altes.

4, Quin és el dèficit ecològicde Menorca?

Amb un consum de 4,8 ha/hab, i teninten compte que la població mitjana és de95.804 persones, el nostre model de vi-da requereix gairebé 460.000 hectàrees.Considerant que la superfície de Menor-ca és d’unes 70.000 hectàrees, la pobla-ció menorquina (flotant i resident) utilit-za una àrea 6,5 vegades més gran que laseva superfície administrativa.

És la diferència entre la capacitat biopro-ductiva i la petjada ecològica. Indica, pertant, si la petjada ecològica de la pobla-ció excedeix la capacitat bioproductivadel territori, i en quina mesura ho fa.

El dèficit ecològic informa sobre la sos-tenibilitat d’un determinat model de de-senvolupament: com més gran és el dèfi-cit, més insostenible és el model. El dèficitde Menorca és de 3,40 hectàrees per ha-bitant.

Això vol dir que si tota la població del pla-neta visqués com nosaltres, caldrien gai-rebé 2 planetes Terra.

?La petjada ecològica de Menorca(en hectàrees per habitant)

Petjada Ecològica

3,50

3,00

2,50

2,00

1,50

1,00

0,50

0,00

Capacitat Ecològica

Sector agrícola Sector ramader Sector pesquer Sector forestal(més absorciód’emissions)

1,00

0,69

0,18 0,150,42 0,38

3,19

0,15

Petjada i Capacitat Ecològica per sector (haícap)

10

La petjada ecològicaen context

La petjada ecològica de Menorca no ex-cedeix la mitjana europea, però sí queestà per damunt de la mitjana mundial,

la qual cosa és comprensible tenint en comp-te que no podem escapar-nos de les granstendències de fluxos econòmics que imperenen el nostre entorn sociopolític.A escala planetària, la petjada ecològica quecorrespondria a cada habitant de la Terra és,de mitjana, de 2,2 hectàrees. La petjada me-norquina –de 4,8 ha/persona- és una micamés del doble, però molt inferior a la de la

majoria dels països del món industrialitzat.Els països amb les petjades ecològiques més ele-vades del món són els Estats Units d’Amèrica iKuwait (amb 9,5 ha/persona) i els Emirats ÀrabsUnits (9,9 ha/persona). A Europa, la petjada me-norquina coincideix amb la de l’Estat espanyol iés lleugerament inferior a la de França (5,8 ha/per-sona); la petjada més alta és la d’Andorra (7,9ha/persona). En relació amb les Balears, se sapque la petjada del conjunt de les illes era, el 1998,de gairebé 6 vegades la seva superfície, però fal-ten dades recents.

11

Per alleugerirla petjada

Per avançar cap a un model de vida més sostenible –que és el que és característic d’u-na reserva de biosfera- cal que tots, en la mesura de les nostres possibilitats, dismi-nuïm progressivament la nostra petjada ecològica.

Si tota la població mundial visqués com nosaltres, ens caldrien més de dos planetes, demanera que cal que, entre tots, ens esforcem a millorar l’ús dels recursos naturals –bus-cant la manera de tenir els mateixos serveis consumint menys béns naturals-; a reduir elconsum per càpita, i a incrementar la productivitat natural del nostre territori de formarespectuosa amb el medi ambient.

Cadascú de nosaltres pot actuar decisivament per alleugerirla petjada ecològica de Menorca:

- no malbaratant aigua ni energia- optant per les energies renovables- consumint productes locals- essent selectius a l’hora d’adquirir béns

(mirar d’on vénen, com s’han fet i si realment ens són necessaris)- fent servir el transport públic o compartint vehicle- facilitant que els residus puguin tractar-se

de manera adient, tot contribuint decididament en la recollida selectiva de residus

A les administracions que ens governen, en l’àmbit de les seves responsabilitats, els co-rrespon vetllar per aspectes de planificació estratègics, com ara evitar el consum ex-cessiu de territori, facilitar la implantació d’energies renovables, promoure el reciclat-ge, garantir el tractament idoni dels residus, promoure la conservació d’espais naturalso impulsar una producció agroramadera ecològica.

Edita: Departament de Reserva de Biosfera i Medi Ambient.Imprimeix: Editorial Menorca S.A. Depòsit Legal: MH 373/2004 - núm. 6 - agost 2006 - Maqueta: Tiago Reurer Morlà

Per saber-ne més

Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM). www.obsam.org/indicadors/

Redefining Progress www.redefiningprogress.org/footprint/

Global Footprint Network http://www.footprintnetwork.org/

Web de l’Illa de Wight http://www.iwight.com/living_here/environment/footprint.asp.

Consell Insular de MenorcaDepartament de Reserva de Biosferai Medi Ambient del Consell Insularde MenorcaTel. 971 35 62 51www.cime.es

Indicadors... de què?

La petjada ecològica, com la majoria d’indicadors, es calcula assumintalgunes simplificacions o artificis matemàtics, com ara la conversió aunitats de natura global de les dades de consums i emissions (les ano-menades hectàrees globals). No per això, però, ha de coniderar-se un in-dicador poc fiable, fragmentari o excessivament esbiaixat.És cert que no té la popularitat que té, per exemple, el Producte InteriorBrut (PIB), ideat fa més de seixanta anys, i que els informatius o els pro-grames polítics no s’hi solen referir, però té en compte –a diferènciadel PIB- el capital natural, els béns que ofereix la natura i integra el con-cepte de sostenibilitat, de durada i regeneració dels recursos naturals. Peral PIB, el capital no inclou ni el consum dels recursos naturals ni la de-gradació ecològica del medi ambient, malgrat que formen part indiscu-tible del capital real de qualsevol regió o país.Un país pot seguir un model de desenvolupament destructor dels seus re-cursos naturals i degradador del seu medi ambient, i tenir alhora un ex-cel·lent PIB, perquè eñ PIB ignora la majoria dels efectes negatius inde-sitjables del sistema industrial, que els països que s’autoanomenen avançatstendeixen a exportar cap a d’altres menys afavorits, de forma cada ve-gada més eficient. I d’això sí, que n’informa la petjada ecològica.Com que el PIB ignora els efectes ambientals de les decisions polítiquesi econòmiques, fomenta un desenvolupament insostenible, i per això laComissió Mundial pel Desenvolupament i el Medi Ambient va instar lacomunitat internacional a corregir-lo, sense que se n’hagi sortit encara.Avui per avui, la veritat és que, en termes monetaris, tenir dèficit ecolò-gic és encara molt barat