INICI: Mercè AngueraNUS: 4C de l'escola Puig d'Agulles (Corbera de Llobregat)DESENLLAÇ: 4t de l'escola La Garalda ( Pallejà )

Si plou, el diumenge és menys diumenge. Si plou no es pot sortir a jugar fora. Si plou una mica no passa res, però si plou tot el cap de setmana sense parar ni un moment la mare es posa de mal humor i se’n recorda del meu armari desendreçat.

“Mireia, t’has d’endreçar l’armari!”“Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!”“Mireia, t’has d’endreçar l’armari!!!”

“Mireia, t’has d’endreçar…”L’armari, ja ho sé! La mare només pensa en el meu armari, quan està de mal humor! Trobo que és injust: com que el meu armari és meu, suposo que el puc tenir tan desendreçat com vulgui. I , a més a més, endreçar-lo fa mandra. Només ho faig quan estic molt però molt i molt avorrida i no tinc res millor per fer , i quan la mare està molt però molt i molt enfadada… com aquell diumenge a la tarda. O sigui que m’hi vaig posar. No em quedava cap més remei!

El portasol em va caure als peus tan bon punt vaig obrir la porta, com si m’hagués estat esperant. Una pilota vermella, llisa, dura i brillant, de la mida d’una taronja petita o una mandarina grossa. La veritat: em va fer mal. Vaig pensar una paraulota, però no la vaig dir (mai no s’han de dir paraulotes!), i em vaig ajupir a recollir-la. De seguida vaig notar que no era una pilota qualsevol. De fet, no ho era, una pilota, de cap manera, però jo això encara no ho sabia…

Pesava molt i desprenia una caloreta suau. Li vaig donar una volta, i a la banda de darrera vaig veure que hi havia un botó petit i un foradet amb lletres al voltant. Les lletres deien: “The sun is IN”.A l’escola fem anglès, i per això sé que vol dir “IN”. També sé què vol dir “sun”, però sobretot sé què vol dir “IN”, que és el contrari de “OFF”, diu la nostra “teacher”. O sigui que vaig pensar que la piloteta aquella estava engegada, i que per això la notava tèbia. I feia un sorollet estrany, que semblava música però no ho era. Més aviat recordava el soroll de la platja a l’estiu. Però com que no vaig trobar la manera de pujar el volum, no ho puc assegurar.

A casa som molt de reciclar i d’estalviar energia, i per això em renyen sempre si em deixo encès el llum del lavabo. O sigui que vaig pensar que el primer que calia fer era apagar la piloteta i després tornar-la a desar dins l’armari, però més cap al fons, perquè no tornés a caure. I vaig prémer el botó petit.

Però allò no es va apagar, al contrari: va brunzir més fort, va escalfar-se encara més, i les lletres van canviar.

The sun is OFF, posava ara, i l’OFF era de color daurat.

I llavors vaig llençar el portasol al fons de l'armari i el vaig tancar. Va començar a tremolar l'armari i em vaig quedar amb la boca oberta. No sabia que fer, l'armari tremolava cada vegada més i més.

Encara que estava morta de por, volia saber que hi havia dins l'armari i el vaig obrir convençuda que trobaria el portasol dins, però...

EL PORTASOL NO HI ERA!!

Vaig buscar el portasol per tota l'habitació però no el trobava.

En aquell moment es va sentir un soroll de pluja a prop meu, però vaig mirar per la finestra i no plovia. Em va semblar que el soroll venia de l'armari, m'hi vaig apropar i vaig veure una caixa a sobre. La caixa vibrava. Estava impacient per saber que era aquell soroll de pluja i molt encuriosida vaig obrir la caixa. Vaig trobar-hi el portasol i vaig començar a saltar d'alegria.

Emocionada vaig agafar el portasol i, sense voler, vaig prémer el botó IN. Les lletres van començar a canviar d'idioma. No vaig poder esbrinar quin idioma era perquè...

EL PORTASOL EM VA COMENÇAR A ABSORVIR!

No notava els meus peus i vaig cridar:

- SOCORS!

Però la meva mare no em feia ni cas perquè sovint feia broma.

Des de dins la bola vaig notar que començava a rodolar per les escales. Vaig escoltar a la meva mare que deia:

- I ara, aquesta bola, què serà? Aquesta nena sempre deixa totes les joguines pel terra, ja estic farta! A les escombraries!

En aquell moment vaig notar un cop i una olor horrorosa. Vaig tornar a sentir a la mare:

- Segur que aquesta nena està jugant al parc amb el seus amics i amigues. Me'n vaig a buscar-la! Aprofitaré per llençar les escombraries.

La bola es va obrir, vaig intentar sortir però va aparèixer una nena idèntica a mi i va dir:

- Faré de les meves!, i a tu... Ni se t'acudeixi sortir d'aquí! A partir d'ara jo seré tu - va dir mentre reia de manera malvada.

De fons se sentia la veu de la mare que li deia al meu doble:

- Què fas aquí tan bruta? Cap a la dutxa volant!- Ni en broma! - va contestar la Mireia dolenta

- I tant que et dutxaràs!!! - deia la mare mentre l’estirava del jersei i la portava arrossegant cap a casa.

- Aleshores vaig sentir com la Mireia malvada, abans que la mare se l’emportés a casa, va dir: - Agafaré la pilota i la trencaré en mil bocins. I així ho va fer al costat del contenidor de les escombraries.

Vaig patir com un terratrèmol i vaig veure tots els bocins de la pilota escampats al costat del contenidor i vaig cridar amb l’esperança de que la mare em sentís:

- Cal que algú em tregui d’aquí !! Premeu el botó “IN” del bocí on sóc ara !! Però només sentia la meva clon.

- Ni t’ho pensis ! Ara recolliré tots els trossets.

- Parles sola, Mireia? Sembla que t’has begut l’enteniment – va dir la mare a la meva doble.

- Bé .... és que ... No, no passa res !

- I tant que passa! Estic a les fosques ficada dins la butxaca d’aquesta malvada.

Tot arribant a casa vaig sentir la veu de la mare ... - Mireia ... a la dutxa!

- Ja hi vaig.

Quan a la mare se li posa una cosa al cap no para fins que ho aconsegueix. Sentia una veu que deia: - Deixaré aquest trosset de plàstic a la tauleta de nit abans de posar la roba per rentar no sigui que...

No m’ho podia creure; estava a la meva habitació i ella es treia la roba com si tot fos normal. I va començar a cantar i a marxar cap al lavabo.

Des de l’habitació sentia el soroll de la dutxa i aquella mala peça que cantava feliç com un anís. Jo intentava fer alguna cosa, però n’era impossible, estava atrapada.

Vaig sentir el timbre de la porta i la mare que parlava amb algú.

- Hola! Qui ets?

- Sóc en Marc, un company de la Mireia. He vingut a visitar-la i a portar-li un llibre que m’ha deixat.

- Ara s’està dutxant. Vols esperar-la a la seva habitació, ja li aviso que has vingut.

- Doncs, si. Gràcies.

Vaig sentir com en Marc pujava escales a munt. Les seves passes cada vegada eren més fortes! Vaig veure com entrava per la porta de l’habitació. El meu cor bategava a mil per hora...

En Marc em mirava fixament i s’apropava cada vegada més. Estava a punt de prémer el botó, quan de sobte apareix per la porta l’altra Mireia amb el barnús posat.

- Tu qui ets? ... NO, NO, NO HO TOQUIS!!

Però, ja era massa tard. Mentre la bola absorbia la meva doble, jo començava a sortir de la bola. El Marc al·lucinava i jo estava tan emocionada que li vaig fer una abraçada i un petó a la boca.

Quan vaig adonar-me del que havia fet, vaig sortir disparada i vaig llençar-me vestida a la piscina.

FI