La pintura marítima de Juan Carlos Arbex · ce, urdido por el Comisario Real Don Antonio Sáñez...
Transcript of La pintura marítima de Juan Carlos Arbex · ce, urdido por el Comisario Real Don Antonio Sáñez...
BIZKAIKO GOLKOKO UNTZIAK
J uan Carlos Arbex-en itsas pintura
BARCOS DEL GOLFO DE BIZKAIA
La pintura maritima de J uan Carlos Arbex
ERAKUSKETA• EXPOS1CI6
l 996ko azaroak 22 - I 997ko urtarrilak 5
22 de noviembre I 996 - 5 de enera 1997
U·M UNTZI MUSEOA· MUSEO NAVAL
Donostia · San Sebasticln
r!'!l (;lpm:km1kol•oru ,\ldundi.i � Oipuladon 1.'oral de (;ipu1koa
GIPUZKOAKO FORU ALDUNDIA. DIPUTACIÓ FORAL DE GIPUZKOA
Diputatu Nagusia . Diputado General ROMAN SUDUPE
Kultura eta Euskarako Foru Diputatua . Diputada Foral de Cultura y Euskara KORUKO AIZARNA
Kulturako Zuzendari Nagusia . Director General de Cultura LUIS MARÍA OYARBIDE
ERAKUSKETA ETA KATALOGOA. EXPOSICIÓN Y CATÁLOGO
Produkzioa . Producción UNTZI MUSEOA (GIPVZKOAKO FORU ALDUNDIA) MUSEO NAVAL (DIPUTACIÓN FORAL DE GlPUZKOA)
Donostia-San Sebastián, 1996
Proiektua eta koordinazioa . Proyecto y coordinación SOKO ROMANO, JOSÉ MARÍA UNSAIN (AIRU Zerbitzu Kulturalak . AIRU Servicios Culturales)
Testua . Texto JUAN CARLOS ARBEX
Aholkularitza teknikoa . Asesoramiento técnico JUA CARLOS ARBEX, JUAN ANTONIO APRAIZ
Diseinu eta maketazioa . Diseño y maquetación AIRU Z.K.
ltzulpena euskarara . Traducción al euskara ANTTON OLANO, IÑAKI BASTARRIKA
Fotokonposizioa . Fotocomposición !PAR
Fotomekanika . Fotomecánica ERNIO
Moldiztegia . Imprenta LOREA
© Juan Carlos Arbex Lege gordailua . Depósito legal SS- l 173/96
AURKEZPENA
PRESENTACIÓN
Cipuzkoako Foru Aldundiko Kultura eta Euskara Departamentuak atsegin handiz aurkezten du Bizkaiko Golkoko
untziak. Juan Carlos Arbex-en itsas pintura erakusketa Donostiako Untzi Museoan. ltsas munduko arlo guztiak eza
gutzen dituen Juan Carlos Arbex-ek bere tan p/astiko, literario nahiz ikusentzune:koaren gai nagusia esparru honetan
aurkitu :uen. Bere pintura lana -betiere itsasoa eta untziak inspira:io gai oinarri:kot:at hartu:- denborak aurrera
egin ahala Estatu mai/ako bikainenetakoa bihurtu da.
Erakusketa honek aukera paregabea eskaint:en digu, Arbex-en akuarela ederren bitarte:, gure historia eta kultu
raren :ati funtsezko bat gogora ekart:eko. frudi plastikoaren bide:, egileak, jorrat:en dituen unt:iak tan tresnak i:ate
az gain beste esanahirik ere badutela argi u:tea /ort:en du. Bere obran, arrantza, merkatarit:a edo bidaiarako era
biltzen diren unt:iak bizirik aurkezten :ai:kigu, herri baten kultura materia/aren elementu eder eta garrantzitsu gisa
agertuz. Bildumak historian :ehar itsasoarekin izan dugun harremanaren islada diren untziak ezagutzeko bira lilura
garria eskaintzen digu, a/di berean, hainbat itsas kulturekin dugun elkarren arteko antza erakusten digute/arik. Azken
finean, orain bost urte zabaldu zenetik gure itsas ondarea berreskuratu, gorde, ikertu eta zabaldu aha/ i:ateko hain
gogor tan egiten duen Unt:i Museoak besterik e: :e:akeen har erakusketa hau.
El Departamento de Cultura y Euskara de la Diputación Foral de Gipuzkoa se complace en presentar en el Museo
Naval de Donostia la exposición que lleva por título Barcos del Golfo de Bizkaia. La pintura marítima de Juan Carlos
Arbex. Conocedor del mundo marítimo en todas sus facetas, Juan Carlos Arbex encontró en dicho ámbito el tema cen
tral de su ya extensa obra plástica, literaria y audovisual. Su obra pictórica -siempre con el mar y las embarcaciones
como motivo básico de inspiración- se ha consolidado en el tiempo como una de las más destacadas del Estado en la
especialidad de pintura marítima.
Esta exposición ofrece una ocasión irrepetible para evocar, a través de las hermosas acuarelas de Arbex, una parte
fundamental de nuestra historia y nue tra cultura. Por medio de la representación plástica, el autor consigue evidenciar
que las embarcaciones objeto de su atención son algo más que meros instrumentos de trabajo. En su obra los buques
destinados a la pesca, al comercio o al pasaje cobran vida, desvelándose como bellos e importantes elementos de la cul
tura material de un pueblo. La exposición ofrece un apasionante recorrido por diferentes embarcaciones que se consti
tuyen en valiosos exponentes de nuestra relación histórica con el mar y nos permiten comprender, al mismo tiempo, lo
mucho que tenemos en común con otras culturas marítimas. Una muestra, en definitiva, que sólo podía acoger un marco
como el Museo Naval de Donostia, que tanto trabajo lleva realizando desde su fundación, hace ahora cinco años, en
favor de la recuperación, conservación, investigación y difusión de nuestro patrimonio marítimo.
KORUKO AIZARNA
Kultura eta Euskarako Foru Diputat11a
Diputada Foral de Cultura y Euskara
ITSAS ONDAREA
PATRIMONIO MARÍTIMO
Juan Carlos Arbex
1788. urteko udaren hasieran, Bernardo
Astea:::.uinzarra pilotua Bizkaiko eta Gipuzkoako
irsas herrietan ibili zen, kai:::, kai, unt:::.i egoki baten
bita. Bilaketa hura, diskrezio handiz egina, Gali
:::.ian arrantza sustatzea helburu zuen gorabehera
handiko proiektu baterako lehenengo urratsa baino
e::. ::.en. Proiektua, Erregeren Komisario Don Anto
nio Sáñez Reguart-ek bilbatua, Estatu fda:::.kari Flo
ridablancako kondearen babespean jarri zuten.
Arrant:::.a sustat:::.eak, garai hartan, llustra
:::.ioan, ingelesen bakailaoa orde:::.katuko :::,uten lega
t:::,a eta abadira arrant:::.at:::.eko gune berriak eta
emankorrak bilat:::.ea esan nahi :::.uen, eta, noski,
horretarako, ba:::.terrak miat:::.eko, behar be:::,a/a
apailaturiko unt:::.ia behar ::.en. Astea:::.uin:::.arrak
arrakasta:::. burutu :::.uen bere egitekoa, kabotaian
:::.ebilen belaunt:::.i bat aurkitu bait:::.uen Donostian
salgai; he/auntziaren jabeak, izen-deituraz Martin
Sarrauble, itsas garraioaren gainbeherak behar
tuta saltzen omen zuen unt:::.ia. Astea:::.uinzarrak
Cartera igorri zuen gutunean "una vasca" erosi
zuela eta "Descubridor" izena jan-i ziola jakina
razten zien ekimenaren sustatzaileei. Egiten zuen
deskribapenaren eta erabilt:::.en :::.uen adjektiboaren
arabera, bizkaitar trincado bat edo tercio oihalez
apailaturikoa behar zuen unt:::.iak.
En los inicios del verano de 1788, el piloto
Bernardo Asteazuinzarra se dedicó a recorrer los
muelles vizcaínos y guipuzcoanos en busca de una
embarcación adecuada. Su trabajo, realizado con
suma discreción, era el primer paso de un proyecto
de Fomento de Pesquerías en Galicia de gran alcan
ce, urdido por el Comisario Real Don Antonio
Sáñez Reguart y puesto bajo los auspicios del
Secretario de Estado, conde de Floridablanca.
El fomento "ilustrado" de la pesca pasaba.
en ese momento, por la búsqueda de nuevos y pro
ductivos caladeros de merluza y abadejo que susti
tuyeran al bacalao inglés, con la ayuda de un buque
de exploración que debería ser aparejado conve
nientemente antes de partir hacia Galicia. Astea
zuinzaITa tuvo éxito en su labor tras localizar en
San Sebastián un velero dedicado al comercio de
cabotaje, puesto en venta por su propietario, Mar
tín Sarrauble, ante la escasez de fletes. En carta
enviada a sus promotores en la Corte, el capitán
anunciaba la compra de "una vasca" a la que había
rebautizado con el nombre de "Descubridor" y
que, de acuerdo con la descripción realizada y el
adjetivo que la adornaba, debía tratarse de un trin
cado vizcaíno o una gran chalupa aparejada con
velas al tercio.
5
Donibane Lohi:unen, Alejo Pagés-en den
dan, eta Donostiako :enbait sokadendaran amue:
eta apailue: hornitu ondoren, iritsi :en a:kenik,
bidean gorabehera franko i:an eta gero, "Descu
bridor" unt:ia Coruñara, 1788ko a:aroaren hon
darrean. Zeraman masteriaren orde: bergantin
bate na jarri ondoren, arrant:ari ekin :ion berehala
"¡,asca" belaunt:iak. Hiru urtetik gora lu:atu :iren
arrant:a ekinaldi haietan, arTean esploratu gabeko
ba:Terrelan jardun :uren, eta arrakasra: jardun ere,
tretzak erabiliz arrainak harrapat:eko.
Hala, bada, gipuzkoar untzi hura izan :en
Europan arrantzalekuak ikertzeko estatu batek
ji"nantzatu zuen lehenengo untzietako bat, lehenen
goa e: ba:en. Archil'o Histórico Nacional agirite
gian gordetzen den dokumentu baten arabera, Erre
ge Altxorrak 300.000 erreal kuarto e man zituen eki
men hartarako. E: da, ordea, "Descubridor" un
t:iaren irudi bat ere gorde, eta, bestalde, XV!fl.
mendearen aurreko ltsas Unt:idi Txikiari buru:ko
irudi eta dokumenlu erreferent:iak bakan gurega
natu e/ira. l:an ere, orain dela berrehun urte baino
gehiagoko arrant:untzi eta kabotaia itsasunt:ien
ikerketanjardutea abentura hutsa da.
Ondare baten bila
Unt:idi tradi:ionalak gero eta jakin-min han
diagoa sort:en duela sumat:en da a:keneko hogei
urteotan. Etnografoak, historialariak, museologoak
eta itsasoaren maitale gartsu oro berenak eta bi egi
ten ari dira kaboraia belauntziz, aisiarako belaun
tziz, arrantzuntziz eta beste untzi txiki batzuez osatu
riko europar untzidi ikaragarri handi horren honda
kinak berreskuratu eta berrit:earren. Lan horrek hel
buru bikoit:a du: lehengo itsasketa metodo zaharrak
6
Tras aprovisionarse de anzuelos y aparejos en
el establecimiento de Alejo Pagés, en San Juan de
Luz, y en diversas casas de cordelería donostian-as,
el "Descubridor" arribó a La Coruña a finales de
noviembre de 1788 tras un azaroso viaje. Después
de cambiar su arboladura por la de un bergantín, la
primitiva "vasca" inició de inmediato una serie de
campañas pesqueras que se prolongaron a lo largo
de al menos tres años, con interesantes resultados y
en las que utilizó aparejos de palangre largados en
parajes antes inexplorados.
De esta forma, una embarcación guipuzcoana
se convertía en uno de los primeros, si no el prime
ro, buques de investigación y prospección pesquera
de toda Europa financiados por un Estado. Los
documentos que se conservan en el Archivo Históri
co Nacional ofrecen la cifra de 300.000 reales de
vellón librados para la nueva empresa por el Real
Erario. No se conserva ninguna imagen del "Descu
bridor" y tenemos escasas referencias gráficas y
documentales de la Pequeña Marina anterior al
siglo XVIII, lo que transforma la investigación de
los buques de pesca y de cabotaje de hace más de
doscientos años en una aventura.
En busca de un Patrimonio
Desde hace un par de décadas se observa un
creciente interés por la Marina tradicional. Etnó
grafos, historiadores, museólogos y esforzados
amantes de la mar, intentan recuperar y restaurar
los restos de una enorme flota europea de pequeñas
embarcaciones, compuesta fundamentalmente por
veleros de cabotaje o de recreo y buques de pesca,
con un doble objetivo: mantener vivos los viejos
métodos de navegación y guardar celosamente a
hi:irik mantent:ea eta gure itsas kufturaren orde:kari
duinenak diren horiek konturik handiena: gordet:ea.
Unt:i tradi:ionaf bat :ahafik dagoen fihuru
hat be:afakoa da. unt:i hori da rabi! en itsas komuni
tatearen k11/tur sustraiak orri arrean gordet:en
dituena. Haren itxura eta diseinua, unt:ia inguru
nearekin erabat egokitzea hefhuru duen arau a!dae
:inari :or ::.ai:kio. Hala. feku hateko hai:e nagusiak.
itsasoaren bagak, harrapat:en diren itsas anima
fiak, feku hartako zuhait:ak eta :urak, eta are unt:ia
babesean hart:en duen portua hera ere, harako
irsasba:ter haren historia eta herri haren idiosin
krasia h!aitu zuten ku!tur korronteekin objektu
bakar eta ezin errepikatuzko bat -mendetako bifa
kaeraren emait::.a- fort:eko nahasten diren fakto
reak dira.
/ -
los mejores representantes de nuestra cultura marí
tima.
Una embarcación tradicional es un verdadero
libro abierto en cuyas páginas se ocultan las raíces
culturales de la comunidad marítima que la utiliza.
Su forma, su diseño, obedece siempre a la inmuta
ble norma de conseguir una perfecta adaptación del
buque al entorno. De esta manera, los vientos domi
nantes, el oleaje de su mar doméstico, las especies
marinas perseguidas, los árboles y maderas de la
región, e incluso el puerto en el que recala, son fac
tores que se entremezclan con las corrientes cultura
les que impregnaron la historia de un I itoral y la pro
pia idiosincrasia de un pueblo para obtener, final
mente, un objeto único fruto de lentas evoluciones y
absolutamente irrepetible.
··oe�cubridor·· be.launtziaren
berreraiketa konieturala. ··v¡1'>Cí.l ..
erakoa, XVIII mende bukaeran
k..abotaian aritzen zen.
Reco11strucciá11 conjetural tlel
"Descuhridor". ,·e/ero de cahowje
de ji11a/e.1 ele/ siglo X\ '/11. ele/ tipo
denominado "1·asl·a··.
7
lritzi samurberak edo garai joanak gogora
ekart:en dituztenak bazter utzira, horixe dugu, hain
:u:en ere, Untzidi tradi:ionala :aint:en saiat:eko
arra:oi nagusia. Arestian aipatu dugun "Descubri
dor" itsasuntzi hori, menderen mendetan at:enduta
ko unt:i apa/ hura, gure arrant::aren historiaren ::ati
rik jakingarrienaren protagonista, galdua da betiko,
traineruak, txalupak, eta oraindik duela /aurogei
urte hegaluzetara joateko erabiltzen ziren txalupan
dia astun haiek ere betiko galdu diren bezala.
ltsas etnografía ia erabat ezezaguna da gure
herrian, eta horrek oso ondorio txarrak izan ditzake
itsas herri batentzat: sustraien oroitzapena galtzea,
eta itsasoaren eta izadiaren barne muinak ezagutze
ra ::eramatzaten bideak oroimenetik aienat::ea. Izan
ere, nabigazioa, gaur egun, soilik teknologi eta
energi gorabeherei dagokien kontua baita: errada
rrik edo satelite bide:ko kokatze sistemarik eragin
korrena izatea; erregai hornitzaileak eskueran iza
tea ... O rain dela mende bat eskas itsasgi:onak hitz
aspertu lu::eak egiten :ituen l:adiarekin, eta itsaso
arekin eta hai::earekin bat egitea lort:en :uen. Bat
egite horretatik, untzi zoragarriak sortzen ::iren,
gaur egun bita dihardugun horiexek.
Izan ere, ez baita soilik gure sakoneneko
Ondarea eta hurbileko historia gorde aha/ i:atea
kolokan dagoena. Egia esateko, itsasoarekiko
harremana bera da hondatu dena. Hona hemen
adibidea:
Baldin eta berriz ibiltzerik bageneuka Medite
rraneoko falucho xalo horietako batean, edota txalu
pa batean, orduan ohartuko ginen "tan egiteko"
asmatutako untzi eta oihal haien xumetasuna:. Untzi
tradizionalak hiru abantail nagusi zituen, hirurak
8
Esta es la mayor razón para intentar conser
var nuestra Marina tradicional, al margen de consi
deraciones sentimentales o evocadoras de tiempos
pasados. EL antes mencionado "Descubridor", hu
milde embarcación perdida en la noche de los tiem
pos y protagonista de un episodio de nuestra más
interesante historia pesquera, se ha perdido para
siempre. Como se perdieron las traineras, las lan
chas caleras y las pesadas chalupas boniteras de
hace apenas ochenta años.
La etnografía marítima es una ciencia casi
desconocida en nuestro país. La consecuencia para
un pueblo marítimo es dramática: se olvidan las raí
ces y se borran de la memoria los gestos que condu
cían a intimar con la mar y con la naturaleza. Por
que, hoy día, la navegación es un mero problema
tecnológico y energético. Es decir; cuál es el radar o
el sistema de posicionamiento por satélite más efi
caz, y dónde está el surtidor de combustible más
cercano y cómodo. Hasta hace apenas un siglo, el
marino entablaba un extenso diálogo con la Natura
leza y entraba en íntima comunión con la mar y con
el viento. De esa unión surgían las maravillosas
embarcaciones que ahora buscamos.
En realidad, no es sólo la conservación de
nuestro más profundo Patrimonio y de nuestra his
toria más cercana lo que se encuentra en juego. Lo
cierto es que se ha deteriorado nuestra relación con
la mar. Tomemos un claro ejemplo.
Si pudiéramos volver a navegar en un sen
cillo falucho mediterráneo o en una lancha calera,
comprenderíamos la sencillez de unas embarca
ciones y unas velas pensadas para "trabajar". Las
embarcaciones tradicionales aunaban comodidad
batean: erosoa zen itsasoan erabilt:eko; lekua :uen
Jan egiteko eta zama eramateko; eta erraza eta mer
kea zen egiteko. Gaur egun, aisiarako belauntzi
batek, ohiko bermudina oihalaz apailatua, ez du
errentagarritasuna helburu, lastertasuna baizik. Eta
horretarako, lastertasuna handitzeko alegia, egun,
handitu egin da oihalaren azalera, masta neurrigabe
luzatuz, eta grabitate :entroa abort:a konplexuen
bide: beheratu:. Untzi horiek, estuak eta beti a/de
hatera makurtuak, e: dira, ez, berran eroso joateko
asmatuak. Gainera, unr:i horiek sekulako tentsioak
jasaren dituzte, eta halako bar egiteko oso material
garestiak eta diseinu landuak behar izaten dira.
Lehengo itsasketa moduaren gozotasunak, latina
bihurria edo tercio oihal sendoa hai:etara, oroime
nean baino ez dirau bizirik.
Bera:, hauxe da geure he/burua: "objektua"
zaint:ea eta, a/di berean, beste era hatera nabiga
tzen ikastea. Asma eta helburu bi horiek batu: gero
gure benetako Ondarea berreskurat:era iritsiko
gara.
Bizkaiko Golkoko untziak
Donostiako Untzi Museoan aurkezten den
"ltsas Pintura" erakusketa hau gure itsas kultura
:aharra bi:irik mantent:ea helburu duen ke:karen
adierazgarri da. Erakusketa hau /par Atlantikoaren
sektore bateko itsasuntzien erakusgarri bat besterik
ez da, untzi horien apailu eta formen bitartez Euro
pako Atlantikoko kostaldeko kulturen arteko lotura
historikoez gogoeta egitera garamatzana.
lberiako penintsulako iparraldeko kostaldea
era guztietako itsas kulturen elkargunea izan da
menderen mendetan. Aski da Donostiako zigiluan
en la navegación, espacio libre para la faena y
para la carga, sencillez y economía en la construc
ción. En nuestros días, una embarcación a vela de
recreo moderna, aparejada con la clásica vela ber
mudina, no persigue la rentabilidad sino la veloci
dad. Y para ello ha buscado ampliar la superficie
vélica alargando el mástil de forma desmesurada
y descendiendo el centro de gravedad mediante
complejas orzas que, al final, conducen a cascos
inhabitables, angostos y siempre escorados. Un
buque de estas características sufre violentas ten
siones en su estructura y tiene que recuITir a mate
riales caros y a un muy estudiado diseño. El placer
de la navegación con la compleja vela latina o con
el vigoroso aparejo al tercio ha quedado en el
recuerdo.
Por tanto se trata de preservar el "objeto" y,
paralelamente, de aprender a navegar de otra mane
ra. El conjunto de ambas intenciones y objetivos
conduce a la recuperación del verdadero Patrimo
nio.
Los barcos del Golfo de Bizkaia
La exposición de Pintura Marítima que se
presenta en el Museo Naval es una muestra más de
la inquietud por mantener viva nuestra vieja cultura
marítima. Es únicamente un pequeño repertorio de
embarcaciones de un sector del Atlántico Norte que,
a través de sus aparejos y formas, invitan a la refle
xión histórica de tantos lazos uniendo las culturas
litorales de la Europa atlántica.
La costa norte de la península ibérica ha sido,
secularmente, un centro de confluencia de culturas
marinas de toda índole. Es suficiente comparar la
9
agert:en den unt:i e:aguna eta Xlll. mendeko bri
tainiar eta frantses :igilueta11 agert:en direnak
a/derat:ea, elkarrekin duren ant:ekotasun agerikoa
frogat:eko. Kantauri itsasa/dean XV mene/ea: gero
egindako unt:iak eta galeoiak Europako beste
herrialde bat:uetan eraikitakoak adina badira. Eta
/par Atla11tikoko XVJ/1. eta XIX. mendeetako Unt:i
di Txikiari bagago:kio, naharmena da tercio oiha
laren nagusitasuna, Norl'egiatik Gali:iaraino.
Karabelak,fustak, pina:ak, naoak, galeoiak,
Jragatak, nabioak, pingeak, urkak ... itsas herri
hatek heste bat:uekin harrema11etan sart:eko ibil
gailu ziren, berei:le eta hakart:aile e: bai:ik eta
elkarbide eta komunikahide :en itsasoa :eharkatu
:utenak. Trincado-ak. txalupak, /antxak, batelak,
trainernak eta baporeak euskal unt:idiak Atlantiko
ko Unt:idi handian egindako egokit:apenak :iren.
Ho11a orain hemen gafe/era: ha al du he11eta11
interesik g11re itsas historia e:agut:eak? Duela
herrehun 11rte eskas arte ltsas Armada i:aten :en herri
baten 11ag11sigoarenfrogagarririk nabarmenena. To11-
!011, Rochefort, Clyde, Londres, Ferro! edo Habanako
unt:iolak punta puntako :ient:i :entroak :iren. gaur
egun Houston, Cabo Kennedy edo Gourouko :entro
espa:ia!ak be:ain kontrolatuak eta sekretuak. Espai
niako !11perioak XVIII. mendean eta Frant:iak
XIX.ean i:an :uten gainbehera Britainia Handiak
itsas armada ahaltsua mantent:eko egin :uen ahale
ginaren ondorio izan :en hein handi batean.
Eta premiazkoa da esatea: ez zegoen untzidi
ahaltsurik eskarmentu handiko itsasgi:on :aildu
rik gahe. Gi:on horiek arrant:untzi tradizionalen
tostartetan eta bertako merkatarit:a itsasunt:ietan
ariruak :iren. Garrant::i handia du gure itsas histo-
10
muy conocida nave del sello de San Sebastián con
naves de otros sellos británicos y franceses del siglo
XIII para comprobar la existencia de una pasmosa
similitud. Las naos y los galeones construidos en el
Cantábrico a partir del siglo XV soportan la compa
ración con buques de otras naciones europeas. Y si
nos referimos a la Pequeña Marina del Atlántico Nor
te de los siglos XVIII y XIX, vemos el claro dominio
de la vela al tercio desde Noruega hasta Galicia.
Carabelas, fustas, pinazas, naos, galeones,
fragatas, navíos, pingues. ureas, fueron los vehícu
los de un pueblo marino para entrar en contacto con
otros pueblos marinos a través de un mar que, más
que separar y aislar, unía y comunicaba. Trincados,
chalupas, lanchas, bateles, traineras y vaporas, fue
ron adaptaciones propias de la Marina vasca dentro
de la gran Marina atlántica.
Ahora surge la pregunta ¿tiene realmente
interés conocer nuestra historia marítima? Hace
menos de doscientos años, la Marina era la clave del
poder para una nación. Los astilleros de Toulon,
Rochefort, Clyde, Londres, Ferro! o La Habana eran
centros de ciencia puntera, tan controlados y secre
tos como hoy pueden serlo los centros espaciales de
Houston, Cabo Kennedy o Gourou. La decadencia
del Imperio español o del poderío francés a partir
del siglo XVIII y del XIX respectivamente, se debe,
en una buena medida, a la fuerte apuesta de Gran
Bretaña por mantener a flote una poderosa armada.
Y, es urgente decirlo, no podía existir una flota
poderosa sin hombres de mar curtidos y experimenta
dos con los que llenar las cubiertas de los navíos. Esos
hombres salieron siempre de las bancadas de las
embarcaciones de pesca tradicionales y de la marina
ria handia eta geure itsas komunitareen historia
"rxikia" ezagutzeak, azkeneko hori u/ertu gabe e:
baitago /ehenengo hura behar be:ala konprenit:e
rik, eta lehenengo hura ewgutu gabe historiaren
mekanismo suti/ei buruz arra:oit:eko aukera gal
tzen dugu.
Egoera eta geroa
U:tailero Gali:ia eta Portugalgo unt:i tradi
:ional gutxi batzuk elkart:en dira Vigoko itsasada
rrean; eta untzietan... benetako amesgileak ba
rruan. Han doaz dornak, lancha de relinga-k, pol
veiroak eta gamel/ak ... tercio oiha/ak haizetan.
Mediterraneo aldean gero eta gehiago erabilt:en
ari dira latina eta barku tradi:ionala, 1/aiits-ak,
falutxoak, pailebotak eta garai bateko belaunt:i
:aharrak berreskuratu izanari esker. Antzeko :er
bait gertatzen ari da Kanarietan bertako latinare
kin, edo Andaluzian jabega untziarekin.
ltsas untzidi tradizionala -Danimarkan,
Norvegian, Holandan edo Britainia Handian beti
kontuan i:an dutena-, indarberriturik :u:pertu :en
Bretainian 70eko hamarraldiaren lehenengo llrtee
tan. J.P. Debanne-k untzi etnologiaz Grenoblen
argitaraturiko Le Petit Perroquet aldizkaria ai
tzindari zute/a, Cadoret, Kerisit, Duviard, Guillet,
Boudriot, Beaudoin eta beste zenbait itsas jendek
Frant:ia itsas ondare aberatseneko herrialdeetako
bat izateraino eraman duen abentura abiara:i
zuten. lende horren ekimenak eta lanak erroak egin
ditu Europako beste eskualde batzuetan ere, halako
moduz ezen gaur egun europar itsaso :ale asko eta
asko Douarnenez edo Brest-eko untzi klasikoen
hilera noi: iritsiko zai i:aten baila.
mercante más doméstica. Es importante conocer nues
tra gran historia marítima y la "pequeña" historia de
nuestras comunidades marineras, porque sin entender
esta última no se comprende la primera. Y sin conocer
la primera, perdemos la oportunidad de razonar acerca
de los sutiles mecanismos de la historia.
Situación y futuro
Cada mes de julio, se dan cita en la ría de
Vigo un puñado de embarcaciones tradicionales ga
llegas y portuguesas tripuladas por verdaderos so
ñadores. Dornas, lanchas de relinga, polveiros y ga
mellas navegan con sus velas al tercio en número
progresivamente mayor. El MediteITáneo conoce
una eclosión de la vela latina y del barco histórico
gracias a la recuperación de llaüts, faluchos, paile
botes y antiguos veleros de recreo. Algo similar está
sucediendo en Canarias con sus velas latinas o en
Andalucía con sus barcas de jábega.
Este renacer de la marina tradicional, siempre
presente en naciones como Dinamarca, Noruega,
Holanda o el Reino Unido, tuvo un claro destello en
la Bretaña francesa a comienzos de la década de los
setenta. Con el antecedente de Le Petit Perroquet,
revista de etnología náutica editada en Grenoble por
J .P. Debanne, gentes de mar como Cadoret, Kerisit,
Duviard, Guillet, Boudriot o Beaudoin pusieron en
marcha una aventura que ha conducido a Francia a
poseer hoy día unos de los más ricos patrimonios
marítimos tradicionales. Su iniciativa y su esfuerzo
ha prendido en otras regiones europeas hasta trans
formar la cita de buques clásicos de Douarnenez o
de Brest en un acontecimiento largamente esperado
por miles de europeos amantes de la mar.
11
Eta gatozen berriz hasierara. Cure untzi edo
itsas etnologia hasiberri honek erantzukizun handi
ko zeregina dauka aurrerantzean. lkerketan aurre
ra egiten duen heinean, herritarrengan ezkutuan
dagoen jakin-mina kitzikatzeko gauza izan behar
du. Ahalik eta ez-aditu gehienekin komunikatzen
/agunduko dion mintzaira erabili behar du, eta, a/di
berean, erakusketa eta argitalpen gehiagoren
laguntza behar du. Horrek guztiak helburu nagusi
bat du, ezagutza hutsaren nahiarekin hatera doan
helburua: geure buruaz gehiago jakitea.
Badira hogeita bost urte Franr;ois Beaudoi
nek hau e san zuela:" ... untzi etnologiak guri, unifor
maturiko kultura batean bizi garen herritarroi, eman
diezazkigukeen gauzen artean bada irrikaz bita
dihardugun zerbait: desberdina eta ezezaguna den
oro. Gauza berri eta ezezagunekiko dugun lilura hori
argi eta garbi azaltzen da gure hainbat modatan:
bidaia exotikoak; urrutiko kulturei buruzko filmak
eta dokumentalak; gure inguruneaz kanpoko he1Tiei
eta ohiturei buruzko argitalpenak. Gauza horiekiko
interesak mendebaleko gizon handiustea gizateria
ren barruan era egokiagoan sartzea eraman dezake;
baina alienazio kulturala ere ekar diezaguke, non eta
ez ditugun gure jatorri tradizionalak ahazten, non eta
ez dugun Historia Ofizialaren ikaskuntzaren eta bes
teen etnologiaren nagusitasunaren azpian dagoen
geure barru-barruko zera hori galtzen".
Herritarrak hasi ziren bidea urratzen eta
mugak jartzen, baina, egun, instituzioak dira
-Gipuzkoako Foru Aldundia, Eusko Jaurlaritza,
Galiziako Xunta, eta, besteak beste, Kataluniako
Generalitat- pixkana-pixkana, behar beza/ako
bitarteko ekonomiko eta legalak erabiliz, untziak,
objektuak,jarduerak eta are herriaren oroitzapena-
12
Y retornamos al comienzo. Nuestra incipien
te etnología náutica o marítima tiene por delante un
fuerte compromiso. Al tiempo que avanza en sus
investigaciones, necesita despertar el interés latente
de los ciudadanos. Precisa adoptar un lenguaje que
facilite la comunicación con el mayor número de
personas no especializadas, al tiempo que exije la
actividad creciente de museos y ediciones. Todo
ello con un objetivo fundamental y que corre parale
lo al deseo del conocimiento puro: saber más de
nosotros mismos.
Hace ya veinticinco años Fran�ois Beaudoin
decía, " ... la etnología náutica puede darnos algo
que nosotros, ciudadanos de una cultura uniformi
zada, buscamos con deseo y que se resume en lo dife
rente y lo desconocido. Esta necesidad se pone de
manifiesto en la moda por los viajes exóticos, las
películas y documentales que nos hablan de culturas
lejanas, las publicaciones de países y costumbres
ajenas a nuestro ambiente. Es indudable que este
fuerte interés conduce a una mejor inserción del
orgulloso hombre occidental en el seno de la huma
nidad; pero también puede llevarnos a una aliena
ción cultural si olvidamos nuestros propios orígenes
tradicionales. Es decir; si perdemos una parte ínti
ma y profunda de nosotros mismos, oculta bajo el
aprendizaje de la Historia Oficial y la preponderan
cia de la etnología del resto de la humanidad."
Si primero fueron ciudadanos particulares
quienes trazaron el camino y sus metas, ahora lle
gan, poco a poco, las instituciones. La Diputación
Foral de Gipuzkoa, el Gobierno Vasco, la Xunta de
Galicia y la Generalitat de Cataluña, entre otros,
alientan con medios económicos y legales el rescate
de embarcaciones, objetos, actividades e incluso
ri dagozkion paisajeak ere berreskuratzeko lanak
sustatzen aritzen direnak. Hasierak beti dira gai
tzak eta motelak. Baina epe erdira eta luzera seku
/ako emaitza bit daiteke.
Bretainiako Saint-Malo hirian, abilezia
handiz, XVIII. mendearen bukaerakoak bezalako
cuter gerrauntzi eder bat egin dute. 1991 ko
maiatzan itsasoratu zuten, eta harrezkero "Le
Renard", hala deitzen baita untzia, hiriaren sin
bolo bilakatu da, eta milaka eta milaka pertsona
erakartzen ditu hirira, turismoaren eta merkara
ritzaren mesedetan. Are handiagoa da oraindik
Kaliforniako Los Angelesen jo zuten erronka:
"Queen Mary" transatlantikoa hotel eta jolas/e
ku bihurtzea.
Donostiako Untzi Museoak euskal untziaren
historia berreskuratzen eta berregiten dihardu. Ez
dugu jada duela berrehun bat urte Galiziara emi
gratu zuen harako "vasca" hura, izenez "Descubri
dor", berriz ikusiko; baina gure artean gorde ditu
gu, eta betiko gorde ere, "Jaizkibel" draga eta hain
bat itsasuntzi eredugarri, "Trinido" arrantzunt:ia
edota "Lagun Artean" legazkaria horien arrean,
datozen belaunaldietarako gorde ahal izan direnak.
paisajes que pertenecen a la memoria de un pueblo.
Los comienzos son, sin duda, duros y lentos. Pero se
obtienen rentabilidades a medio y largo plazo ver
daderamente espectaculares.
La ciudad de Saint-Malo, en la Bretaña fran
cesa, tuvo la habilidad de construir un hermoso cúter
de guerra y corso según un modelo de finales del
XVIII que fue botado en mayo de 1991. Desde
entonces, "Le Renard" se ha convertido en un símbo
lo de la ciudad y en poderoso atractivo que arrastra
hacia Saint-Malo a miles de personas, relanzando el
turismo y el comercio de la villa. De mayor enverga
dura es la apuesta de Los Angeles por el viejo trasa
tlántico "Queen Mary'', transformado en hotel y en
centro lúdico y comercial de la ciudad californiana.
El Museo Naval de San Sebastián recupera
y reconstruye la historia náutica vasca. Ya no vol
veremos a ver a la "vasca" que emigró a Galicia
hace doscientos años bajo el nombre de "Descu
bridor". Pero tendremos siempre entre nosotros a
la draga "Jaizkibel", y otros barcos emblemáticos
como el "Trinido", el "San Vicente" o el "Lagun
Artean", que han podido ser preservados para las
futuras generaciones.
13
JUAN CARLOS ARBEX
Bakarkako erakusketak . Exposiciones individuales
1978. Sala de la Diputación de Cáceres.
1982. Aula de Exposiciones Ayuntamiento de Co
millas (Cantabria).
1983. Sala de la Caja de Ahorros de Cantabria,
Santander.
1984. "Gran Vía" Aretoa. Bizkaiko Aurrezki Ku
txa, Bilbo. Sala "Gran Vía". Caja de Ahorros
Vizcaína, Bilbao.
1985. Arte Ederretako Museoa, Bilbo. Museo de
Bellas Artes, Bilbao.
1986. Kultur Etxea. Casa de Cultura, Ondarroa
(Bizkaia).
1988. Aurrezki Kutxa Probintzialaren Aretoa,
Donostia. Sala Caja de Ahorros Provincial,
San Sebastián.
1988. Real Club Marítimo de Santander.
1989. Galería "Carmen Andrade", Madrid.
1990. Galería "Carmen Andrade", Madrid.
1992. Real Club Marítimo de Santander.
1996. Bilbao Bizkaia Kutxa Fundazioa, Bilbo.
Fundación Bilbao Bizkaia Kutxa, Bilbao.
14
Liburuak . Libros
- Arrantzaria, Petronor, Bilbao, 1984. (Testua eta
irudiak{fexto e ilustraciones). Zilarrezko Lau
burua Saria, 1984 / Premio Lauburu de Plata,
1984.
- Pesqueros españoles, Ministerio de Agricultura,
Pesca y Alimentación, Madrid, 1986. (Testua eta
irudiak{fexto e ilustraciones). Kultura Ministe
rioaren Lehenengo Saria, 1986 / Primer Premio
Ministerio de Cultura, 1986.
- Pescadores españoles, Ministerio de Agricultura,
Pesca y Alimentación, Madrid, 1990. (Testua/
Texto).
- Instrucción para buque pesquero. 1788, FROM,
Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación,
Madrid, 1990. (XVIII. mendeko faksimile batí
buruzko iruzkinak. J. López Linage-rekin lanki
detzan/Comentarios a un facsímil del s. XVIII, en
colaboración con J. López Linage).
- Pesquerías tradicionales y conflictos ecológicos,
Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación,
Madrid, 1991. (lrudiak/llustraciones).
- Salvamento en la mar, Ministerio de Obras Pú
blicas y Transportes, Madrid, 1992. (Testua eta
irudiak(fexto e ilustraciones).
- El Palacio de Fomento, Ministerio de
Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1987.
(Testua/ Texto). Kultura Ministerioaren Bigarren
Saria, 1989 / Segundo Premio Ministerio de
Cultura, 1989.
- Agricultores, botánicos y manufactureros, Minis
terio de Agricultura, Pesca y Alimentación-BCA,
Madrid, 1988. (Irudiak/Ilustraciones).
- Epistolario de un aprendiz de montero, Petromed,
1991. (Testua(fexto: Agustín de Foxá; Irudiak/
Ilustraciones: J.C. Arbex).
- El Océano protegido, Sociedad Estatal de Sal
vamento y Seguridad Marítima, 1994. (Testua eta
irudiak(fexto e ilustraciones).
- Diccionario Histórico de los Artes de la Pesca
Nacional, Ministerio de Agricultura, Pesca y
Alimentación, Madrid, 1988. (Edizioaren zuzen
daria. A. Sáñez Reguart-en obraren faksimile edi
zioa/Director de edición. Facsímil de la obra de
A. Sáñez Reguart). Kultura Ministerioaren
Bigarren Saria, 1988 / Segundo Premio Ministe
rio de Cultura, 1988.
Ikus-entzutekoak . Audiovisuales
- Longitud, latitud, TVE, Madrid, 1991. (Agiri bil
tzaile/Documentalista).
- Almadrabas gaditanas: el arte milenario, Museo
del Mar, Cádiz, 1991. (Gidoigilea eta zuzenda
ria/Guión y dirección).
- La pesca, Televisión de Galicia, Euskal Telebista,
Canal Sur, TV3, Pescanova, 1994. (Gidoigilea eta
zuzendaria/Guión y dirección).
- O mar dos homes, Televisión de Galicia, 1995.
(Gidoigilea eta zuzendaria/Guión y dirección).
- Historia de la pesca a Catalunya, TV3, 1996.
(Gidoigilea eta zuzendaria/Guión y dirección).
Erakusketa arduraduna . Comisario de exposiciones
- "Cultura Pesquera", Bilboko Aurrezki Kutxa/Caja
de Ahorros Municipal de Bilbao, 1982.
- "Almadrabas gaditanas", Museo del Mar, Cádiz,
1990-1991.
- "Luces en el mar. Faros y señales marítimas",
Museo del Mar, Cádiz, 1991.
- "Cádiz y el Comercio en el siglo XVIII", Museo
del Mar, Cádiz, 1992.
15
ERAKUSGAI DAUDEN AKUARELA LANEN ZERRENDA
RELACIÓN DE ACUARELAS EXPUESTAS
- Chalupa bonitera caceando (Txalupandia kazan)
1996, 38 x 56 cms.
- Trainera (Trainerua)
1996, 30 x 39 cms.
- Goleta "Purificación" ("Purificación" goleta)
1996, 39 x 56 cms.
- Fragata
1996, 56 x 78 cms.
- Cachemarín (Ketxamarina)
1996, 39 x 57 cms.
- Vapor arrastrero "Mamelena"
("Mamelena" arraste baporea)
1996, 38 x 56 cms.
- El "San Vicente" cruzándose
con un carguero a vapor
("San Vicente" untzia bapore
zamauntzi batekin gurutzatzen)
1996, 39 x 55 cms.
- Bou "Santa Clara" ("Santa Clara" boua)
1996, 39 x 57 cms.
- Bacaladero de la PYSBE
(PYSBEren bakailuntzia)
1996, 39 x 57 cms.
- El "Trinido" retornando a puerto
("Trinido" portura itzultzen)
1996, 38 x 56 cms.
- Merlucera "Lagun Arrean"
("Lagun Artean" legazalea)
1996, 38 x 56 cms.
- Baca vizcaína (Bizkaitar "baca")
1996, 57 x 50 cms.
- Largando el aparejo (Apailuak botatzen)
1996, 30 x 56 cms.
- Patache (Patatxa)
1994, 56 x 70 cms.
- "Nuevo Ntra. Sra. de Montserrat",
cerquero polivalente
("Nuevo Ntra. Sra. de Montserrat",
baxurako untzia)
1996, 38 x 56 cms.
- Draga "Jaizkihel" ("Jaizkibel" draga)
1996, 39 x 28 cms.
- El carguero "Lo/ita Artaza"
("Lolita Artaza" zamauntzia)
1996, 38 x 56 cms.
- "Cabo Corona"
1996, 28 x 56 cms.
- "Cilurnun"
1996, 39 x 56 cms.
- "Consulado de Bilbao"
1996, 43 x 70 cms.
- "Artagan Mendi"
1996, 35 x 70 cms.
- "Cabo Quilates"
1996, 40 x 56 cms.
- Niebla (ltsasoa laino dago)
1996, 39 x 57 cms.
- Velero en calma (Belauntzia itsaso barean)
1996, 39 x 57 cms.
- Nao ballenera (Baleuntzia)
1996, 37 x 60 cms.
- "?ofensa Quinto"
1996, 45 x 35 cms.
17
Txalupandia kazan
Hauxe da Kantauri ekialdeko baxurako arrantzan, XX. mendea arte erabili den untzi mota nagusia. Bi mastako untzi hau oihala.rekin apailatuta ibiltzen zen. Atunetako sasoian pertxal (botabera) luzeekin kazan aritzen zen.
Chalupa bonitera caceando
Embarcación mayor de la pesca tradicional de bajura del Cantábrico oriental hasta entrado el siglo XX. Estaba aparejada con dos palos y velas al tercio. Pescaba al curricán con perchas y líneas de cacea durante la costera del bonito.
18
"Mamelena" arraste baporea
l 909an Ignacio Mercader-ek, José Gorostidi eta Luciano Abrisqueta-rekin bacera, Mamelena konpainia eratu zuen Donostian. Mamelena konpainiaren lurrin arrastuntziak -irudiko honen eran, bikotean aritzeko apailatua- Espainiako aurrenekoak izan ziren.
Vapor arrastrero "Mamelena"
En 1909, Ignacio Mercader y sus socios, José Gorostidi y Luciano Abrisqueta, constituyeron en San Sebastián la compañía Mamelena. Su flota de vapores arrastreros, como el que vemos equipado para la pesca a la pareja, fue la primera existente en España.
19
"San Vicente" untzia bapore-zamauntzi batekin gurutzatzen
Kostaldeko arrantzarako untzi hau l 933an egin zuten Hondarribiko Aseginolaza untziolan. Donostiako untzidikoa izan zen 1993 arte, orduan pasa zen Donostiako Untzi Museora. Euskal untzigintza tradizionalaren ondorengo zuzena dugu hau, txopa traineruen modukoa ta branka zuzena duela. "San Vicente" untziak tretzaz arrantza egiten zuen nahiz eta trainarekin ere aritu; lanpernetan ere aritzen zen. Luzera: 10'60 m.; zabalera: 2'70 m.
La "San Vicente" cruzándose con un carguero a vapor
Esta lancha de pesca litoral fue construida en 1933, en el astillero Aseginolaza de Hondarribia. Perteneció a la flota de San Sebastián hasta 1993, año en que pasa a incorporarse al Museo Naval de Donostia. Es una embarcación de líneas directamente derivadas de la construcción naval tradicional vasca, con popa tipo trainera y proa recta. La "San Vicente" practicó sobre todo la pesca mediante palangres aunque ocasionalmente también fue empleada para la pesca al cerco e incluso para la extracción de percebes. Eslora: 10'60 m.; manga: 2'70 m.
20
"Trinido" portura itzultzen
"Trinido'· untzia l 947an egin zuten Lekeitioko Eiguren untziolan. Donostian aritu zen 1973 arte. orduan saldu baitzioten Santander-eko armadore bati. 1995 urteko abenduan Donostiako Untzi Museoaren fondoetara pasa zen. Euskal untzigintza tradizionalaren ondorengo belaunaldikoa dugu "Trinido". Trainarekin antxoatan ibiltzen zen eta kazan atunetako sasoian. Luzera: 16,75 m.; zabalera: 3,75 111.
El "Trinido" retornando a puerto
El "Trinido", pesquero construido en 1947 en los astilleros Eiguren de Lekeitio, formó parte de la flota donostiarra hasta 1973, año en que fue vendido a un armador de Santander. En diciembre de 1995 pasa a formar parte de los fondos del Museo Naval de San Sebastián. El "Trinido" pertenece a las últimas generaciones de embarcaciones directamente derivadas de la tradición constructiva vasca. Practicaba la pesca mediante redes de cerco con jareta y estacionalmente la de túnidos a la cacea. Eslora: I 6'75 111.; manga: 3'75 111.
21
"Nuevo Ntra. Sra. de Montserrat" baxurako untzia
"Nuevo tra. Sra. de Montsen-at" untzi oriotana atunetan dabil kanaberaz istriborreko aldetik. Kareletik eta hodi batetik isurtzen duen ur xeheak antxoa sarda antzeratzen du ur azala jotzean, eta hoITek atunak amo1Tatzen ditu. Untzi mota honek bi aITantzu ezberdin egiten ditu: antxoatan trainarekin eta atunetan kainaberekin.
"Nuevo Ntra. Sra. de Montserrat", cerquero polivalente
Perteneciente a la flota de Orio, el cerquero trabaja con las cañas por la banda de estribor, en plena costera del bonito. El agua pulverizada, lanzada por rociadores situados en la borda y mediante una manguera, simula un cardúmen de anchoa y encela a los bonitos. Estas embarcaciones trabajan con dos artes de pesca diferentes: el cerco de jareta y el cebo vivo.
22
"Lagun Artean" legazalea
Hondarribiko beste untzi batzuekin batera, "Lagun Artean" untzia legatzetan ari da, kanabera luzeekin goitik-beherako tretzaz. Kalitate handiko arraina ekartzen du egunean, hauxe da artesau erako arrantzaren eredurik onena, gaur galzorian dagoena. "Lagun Artean" izan zen Donostiako Untzi Museoak orain arte berreskuratutako 15 untzietan lehendabizikoa, (1992ko Apirila). Luzera: 12'30 m.; zabalera: 3'76 m.
Merlucera "Lagun Artean"
Faenando sobre el cantil de merluza en compañía de otros buques de la flota de Hondarribia, la "Lagun Artean" trabaja con largas cañas practicando la pesca al pincho. Este tipo de merlucera es el mejor representante de una pesca artesanal y al fresco de alta calidad, que se encuentra fuertemente amenazada. La "Lagun Artean" fue la primera de las l 5 embarcaciones que hasta el momento ha recuperado el Museo Naval de Donostia (Abril de 1992). Eslora: 12'30 m.; manga: 3'76 m.
23
PYSBEren bakailuntzia
PYSBEren "Vendaval" boua Ipar Atlantikoan itsasoan barrura. Pasaiako bakailuntzi konpainiak bapore talde bat itsasoratu zuen 1919. urtetik aurrera. Untzidi horrek zuzpertu zuen bakailao arrantza Euskal Herrian, Ternuako Arrantzatoki Handia utzi eta 300 urte geroago.
Bacaladero de la PYSBE
Bou "Vendaval" de la PYSBE cabeceando en el Atlántico Norte. La empresa bacaladera de Pasaia puso a flote, a partir de 1919, una flota de vapores que reconstruyó la aventura bacaladera vasca después de 300 años de ausencia del Gran Banco de Terranova.
24
"Santa Clara" boua
"Santa Clara" untzia, Eskozian 1907. urtean egina, l 923tik auJTera Lerchunditarrena izan zen. "Trawler" rnotako arrastuntzia zen. Arrantzuntzi horiek alturako arrantza bultzatu eta, pixkana, bikotekoa baztertu zuten Euskal Herrian.
Bou "Santa Clara"
El "Santa Clara" fue construido en Escocia en 1907 y pasó a la flota pesquera de Lerchundi (Pasaia) en 1923. Era un arrastrero tipo 'Trawler" que contribuyó al desarrollo de la pesca de altura vasca y a la paulatina desaparición de la pesca a la pareja.
25
"Jaizkibel" draga
1933an Euskalduna untziolak Pasaiako porturako egin zuen untzi hau. 1993an, zatikatzera zihoazela, Eusko Jaurlaritzak Interes Kulturaleko Ondasun izendatu zuen, Monumentu kategoriarekin. Izan ere, "Jaizkibel" draga euskal untzioletan egindako era horretako untzi bakarra da.
Draga "Jaizkibel"
Construida en 1933 por Euskalduna para el puerto de Pasaia, fue declarada Bien de Interés Cultural, con categoría de Monumento, por el Gobierno Vasco en 1993, cuando estaba a punto de ser desguazada. La "Jaizkibel" es un ejemplar único de la industria naval vasca.
26
"Lolita Artaza" zamauntzia
Pasaiako untzirik adierazgarri eta errentagarrienetako bat izan zen "Lolita Artaza", 1974an zatikatu zuten arte. Petroliuntzi itxura izan arren, ikatz eta mea garraioan aritu zen gehienbat. Holandako Lekkerkerk untzioletan egin zuten 1925. urtean. Luzera: 74,82 m.; zabalera: 11,55 m. 10 nudo egiten zituen 1.100 HP-ko makinarekin eta egunean 19 tona ikatz kontsumitzen zuen bi galdaratan.
El carguero "Lolita Artaza"
Hasta su desguace en 1974, el "Lolita Artaza" fue uno de los buques más representativos y rentables de la flota pasaitarra. A pesar de su aspecto de buque petrolero, pasó la mayor parte de su vida transportando carbones y minerales. Fue construido en los astilleros holandeses de Lekkerkerk en el año 1925. Eslora: 74'82 m.; manga: 11 '55 m. Andaba 10 nudos y su máquina de 1.100 HP y dos calderas consumía 19 toneladas de carbón por día.
27