LA PLAÇA DEL DIAMANTEls símbols

1) Coloms: - La història gira al voltant d’aquest símbol.

- Segons Carme Arnau “l’evolució i canvis que experimenten els ocells és un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista, mentre els altres personatges importants es relacionen d’una manera o altra amb aquest símbol”.

▪ Primera etapa de coloms: pessimisme i angoixa.

- La protagonista → Colometa, petit colom, mentre viu amb en Quimet, criador de coloms → arrauxats (furiosos) causants de neguit i de feina → símbol de la seva vida amb el primer marit.

- Arribada dels coloms → inici dels grans problemes (històricament i personalment)

- Entren progressivament a la seva llar per fer fora la Colometa dels seus dominis:

primer → terrat; després → altres estances de la llar.

- En Quimet i els coloms han fet el mateix: entrar a la vida de la protagonista i imposar la seva voluntat.

- Esdevenen un element paral·lel de subordinació de Natàlia/Colometa als capricis d’en Quimet.

Record angoixant i neguitós d’aquesta etapa dels coloms: millora després que la protagonista arribi al límit del suïcidi.

▪ Segona etapa dels coloms: optimisme i bellesa.

- Casada de nou i convertida en la senyora Natàlia, l’episodi dels coloms es transforma en un procés que embelleix i magnifica oníricament (reviu el record com un somni) → esdevé la senyora dels

coloms al parc on hi va a passejar (història irreal que els conta).

- L’Antoni (segon marit) relacionat simbòlicament amb coloms → ella i el seu primer marit compren el menjar pels ocells, i acabada la guerra es fa càrrec de Colometa.

- Adroguer peixava (alimentava) coloms → ara peixa la Colometa i els seus fills.

Els símbols LA PLAÇA DEL DIAMANT

2) Embut: - Entra a la vida de la protagonista al mateix temps que els coloms: “Em recordo del coloms i de

l’embut perquè en Quimet va comprar l’embut el dia abans d’haver vingut el colom”.

- Embut = forma cònica (ample –estret) : simbolitza el camí cada cop més angoixant de la vida

de la Natàlia.

- Viure → opció, dia rere dia, cada vegada més difícil i estreta.

Exemples: a) surt a treballar fora : els carrers li semblen més estrets que mai.

→ Símbol d’aquesta vida de dificultats , cada cop més angoixada.

- Punt més conflictiu: projecte de suïcidi col·lectiu → embut servirà com a eina per donar el salfumant als fills quan dormin.

3) Balances: EQUILIBRI

Estan gravades al replà de l’escala del carrer Montseny, quan puja carregada amb la compra i

sense alè es para i les toca i això li dóna seguretat.

4) Ganivet: ganivet de cuina → serveix (simbòlicament) per plantar-li cara al passat i assassinar-lo.

5) Quadre de les llagostes: (casa la senyora Enriqueta): simbologi sexual → el quadre simbolitza el sexe que

mata la dona.

6) Flors i nines: (aparador de la botiga dels hules) = felicitat i il·lusió del temps de la innocència: la infantesa i la joventut. Davant aquest aparador s’atura molts cops la protagonista.

La novel·la comença amb aquesta innocència: “el conjunt de flors que guarneixen el sostre i

les tires d’esparreguera a l’empostissat dels músics?”.

- Simbologia de les flors i el món vegetal = elements de contrapunt al dolor i angoixa de

Colometa: símbols de pau, equilibri i harmonia, i que la vida es regenera contínuament.

- Aparador: es torna diluït i ombrívol, després de l mort d’en Quimet: “A la botiga dels hules em

vaig aturar a fer veure que mirava, perquè si vull dir la veritat he de dir que no veia res: només taques de

colors, ombres de nina...”.