La població
59
La població TEMES 9 i 10 2n - Batxillerat INS Thos i codina
description
Temes 9 i 10 Demografia
Transcript of La població
La població
TEMES 9 i 102n - Batxillerat
INS Thos i codina
1. La demografia
• La població és el conjunt d’éssers humans que viu en un territori.
• La demografia (demos=poble, graphos= tractat) és la ciència que estudia com evoluciona la població. Contempla 3 variables:– Dinàmica natalitat, mortalitat, fecunditat– Estructura edat i sexe– Distribució de la població al territori.
• VÍDEO: Hans Rosling i el creixement de la població mundial
http://www.youtube.com/watch?v=8SqWPzukjIs
1. La demografia
CREIXEMENT REAL DE LA POBLACIÓ
=CREIXEMENT NATURAL O VEGETATIU
+ SALDO MIGRATORI
NATALITAT - MORTALITAT IMMIGRACIÓ - EMIGRACIÓ
Per conèixer el creixement real d’una població cal tenir present el creixement vegetatiu o natural (diferència entre naixements i defuncions) i el saldo migratori (diferència entre els immigrants i els emigrants).
2.1. Fonts de la demografiaEls recomptes de població han existit des de l’antiguitat. La seva finalitat és conèixer quantes persones viuen en un territori i aplicar aquesta informació per exemple per recaptar impostos, per a les lleves militars o per planificar els serveis necessaris. Principals fonts:- Registres parroquials, eren importants perquè la religió tenia un enorme pes social. Pràcticament tothom batejava als fills, celebrava els matrimonis i altres sagraments que s’enregistraven a les esglésies.- Als segles XIV- XVI es van utilitzar els focs o fogatges. Es corresponen amb unitats familiars (aproximadament de 5 persones), que vivien a la mateixa casa. Per tant, no es coneixia el nombre exacte de persones.- Al segle XVIII, amb l’arribada dels Borbons, es van implantar dos nous recomptes: el cens i el padró.- Registres civils, s’inscriuen els fets que fan referència a l’estat civil de les persones: naixements, fills, nom i cognoms, matrimoni, tutela...
2. La dinàmica de la població espanyola
Cens: recompte d’àmbit estatal. Té lloc cada 10 anys (a Espanya, es fa els anys acabats en 1). Recull informació de caràcter demogràfic, cultural, econòmic i social de tots els habitants del país.
Padró: recompte on consten els veïns d'un municipi. Les seves dades constituïxen prova de la residència i domicili habitual al municipi. El padró és un document públic confeccionat pels ajuntaments cada cinc anys i modificat anualment amb referència al 31 de desembre. Tots els espanyols i estrangers tenen l’obligació d'empadronar-se, així com de comunicar el canvi de residència, de manera que tota persona ha d’aparèixer com a resident en un i solament un municipi.
2. La dinàmica de la població espanyola
Estadístiques demogràfiques
Eurostat: estadístiques de la UE
Instituto Nacional de Estadística (INE): estadístiques d’Espanya
Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat):estadístiques de Catalunya
2.2. La transició demogràfica- És un model per explicar els canvis en la dinàmica de la població al
llarg del temps.- Va ser dissenyat per Warren Thompson, el 1929, en base als canvis
experimentats per la població d’Anglaterra. - Aquest model explica força bé com s’ha disparat el creixement de la
població mundial en els darrers 200 anys, passant de 1000 milions de persones al 1800, als 7000 milions actuals. També, explica el pas d’una societat preindustrial a una societat postindustrial.
- Mentre que els països europeus que van començar la industrialització al s. XIX trigaren un segle o més en fer la transició demogràfica, molts països més endarrerits han fet la transició al segle XX, en un període de 50 anys.
(VEURE EXEMPLES A LA FOTOCÒPIA ENTREGADA A CLASSE)
2. La dinàmica de la població espanyola
La transició demogràfica
Font: Universitat de Cantàbria http://ocw.unican.es/ciencias-de-la-salud/biogerontologia/materiales-de-clase-1/capitulo-4.-transicion-epidemiologica/4.2-el-marco-teorico-del-envejecimiento
2. La dinàmica de la població espanyola
• La transició demogràfica a Espanya
Fase I: fins el primer terç del segle XX, règim demogràfic antic. Natalitat i mortalitat molt altes. La fecunditat mitjana per dona era d’uns 5 fills però la mortalitat infantil hi feia estralls. Estabilitat demogràfica perquè la població no augmentava.Dures condicions de vida, falta d’higiene i de recursos mèdics, alimentació insuficient. Petites diferències entre regions: natalitat i mortalitat més altes a l’interior peninsular, moderades al sud i el País Basc. Excepcions a Barcelona ciutat i Mallorca i Menorca, on la població va augmentar a causa d’una incipient industrialització que atreia a la població rural cap a les ciutats.
Gran Bretanya va passar per la fase ESTACIONARIA ALTA abans del 1780
• La transició demogràfica a Espanya
Fase II: finals anys 50 - principis anys 70. El creixement demogràfic s’havia iniciat a principis del segle però la grip espanyola, la Guerra Civil i la postguerra el van interrompre.La grip espanyola va sorgir el 1918 i va matar de 40 milions de persones. Va ser la pitjor pandèmia de la història, el 55% de la població mundial va caure malalt. Però no era espanyola: el primer cas es va detectar a Camp Funston (Kansas) el 4 de març. Els països involucrats en la Gran Guerra no informaven sobre l'epidèmia per no desmoralitzar a les tropes; la única notícia sobre l'assumpte va arribar de la premsa espanyola. La grip deu el seu nom, per tant, a la censura de guerra, no el seu origen.A finals dels anys 50, la població creix, especialment al centre i sud peninsulars. La pressió demogràfica en aquestes zones explica l’èxode rural cap a les zones més industrials: Catalunya, País Basc i Madrid.
2. La dinàmica de la població espanyola
Gran Bretanya va passar per la fase de PRIMERA EXPANSIÓ entre el 1780 i el 1880
“La grip espanyola ha posat en perill la continuació de la guerra a Europa. Hi ha 1500 cassos a les drassanes de la Marina i 30 morts. Escopir estén la grip espanyola. NO ESCOPIR”
La grip espanyola
La transició demogràfica a EspanyaFase III: a començament dels anys 80, ajustament demogràfic; la natalitat baixa, s’acosta a la mortalitat.Les causes d’aquest descens en la natalitat són de tipus econòmic i socials: ja no és necessari tenir molts fills per assegurar la supervivència; hi ha un control de la fertilitat perquè els fills comporten una càrrega econòmica. Hi ha una planificació familiar.La baixa mortalitat infantil, la millora de les condicions de vida, la incorporació de la dona al mercat de treball contribueixen a la reducció de la natalitat.
2. La dinàmica de la població espanyola
Gran Bretanya va passar per la fase d' EXPANSIÓ TARDANA entre el 1880 i el 1940
La transició demogràfica a Espanya
Fase IV: a partir dels 90, nou règim demogràfic; natalitat i mortalitat molt baixes. Creixement de la població gairebé nul i de vegades fins i tot negatiu. Els avenços mèdics permès un augment de l’esperança de vida, que se situa al voltant dels 80 anys. Comporta l’envelliment de la població.
2. La dinàmica de la població espanyola
Gran Bretanya va entrar a la fase ESTACIONÀRIA BAIXA des del 1940
La transició demogràfica espanyola
Font: Rodríguez Domínguez, J. y Rodríguez Gavilán, J. (2010) Geografía de España. 2º de Bachillerato. Junta de Andalucía.
2.3. La natalitat
Taxa de natalitat (Tn) 0/00
Nombre de naixements en un any x 1000
Població total A Espanya, reducció de la natalitat des del començament del segle XX. Intensificació a partir de 1977, quan es despenalitzen els anticonceptius. A la dècada dels 90, Espanya tenia una taxa de natalitat de les més
baixes d’Europa (9,3 0/00) A partir del 96, hi ha un repuntament de la natalitat degut a l’arribada a
l’edat fèrtil de les dones nascudes en els anys de fort creixement demogràfic i a l’arribada massiva d’immigrants.
Al 2008, la natalitat ha experimentat un lleuger descens que es preveu que continuï en els propers anys a causa de la crisi i el retorn dels immigrants.
L’any 2011, la taxa de natalitat espanyola va ser de 10,5 0/00
2. La dinàmica de la població espanyola
2.4. La mortalitat
Taxa de mortalitat (Tm) 0/00
Nombre de defuncions en un any x 1000
Població total Descens de la taxa de mortalitat espanyola al llarg del segle XX.
Tm any 1800 = 28,3 0/00 Tm any 1980 = 7,4 0/00
Important reducció de la mortalitat infantil i augment de l’esperança de vida.
En els darrers anys, lleuger augment a causa de l’envelliment de la població. L’any 2011, la taxa de mortalitat espanyola va ser de 8,4 0/00
• Causes de la mort
Homes entre 14 i 44 anys: drogues, accidents de trànsit, suïcidi i SIDA.
Dones entre 14 i 44 anys: suïcidi, drogues, SIDA i accidents de trànsit.
Majors de 45 anys: (les 3 “C”) cor, cerebrovasculars i càncer.
2. La dinàmica de la població espanyola
La mortalitat infantil
Font: Save the Children, Mapa de la supervivencia infantil 2012
VISITAR LA WEB!!
http://www.savethechildren.es/det_notyprensa.php?id=473&seccion=Not
2.5. La nupcialitat i la fecunditat Actualment, la nupcialitat és un indicador demogràfic poc fiable. Cada
cop, a Espanya hi ha més parelles de fet i més famílies monoparentals. Moltes parelles es casen després d’un temps de convivència o quan ja tenen o estant esperant el primer fill.
La fecunditat està determinada per factors biològics (alimentació, lactància, edat...) i socials (religió, tradicions, celibat...).
L’índex de fecunditat (o índex sintètic de fecunditat) indica el nombre mitjà de fills per dona al llarg de la seva vida fèrtil (15-49 anys), suposant que es mantingui constant. Al 2008 era de 1,39 fills/dona.
L’edat mitjana per tenir el primer fill són 31 anys. L’índex de reemplaçament poblacional indica el nombre de fills que
ha de tenir cada dona per mantenir la població estable:
Països desenvolupats: 2,1 fills/dona
Països menys desenvolupats: de 2,5 a 3 fills/dona
2. La dinàmica de la població espanyola
2.6. Evolució de la població espanyola
El 2011, la població espanyola era de 47.190.493 habitants.
És el cinquè país europeu en població, per darrera d’Alemanya, França, Regne Unit i Itàlia.
L’increment de població dels darrers anys s’ha degut a l’arribada d’estrangers: 8/10 nous ciutadans van néixer fora d’Espanya, i representen l’11,5% de la població total.
Les tendències demogràfiques actuals apunten que Espanya podria perdre una dècima part de la població en 40 anys, a causa de l’envelliment de la població i d’un saldo migratori negatiu.
2. La dinàmica de la població espanyola
Projeccions de futur de la població espanyola
Font: INE, (2012) Proyección de Población a Largo Plazo.
• És l’estudi de les persones que formen una població agrupades segons criteris diferents. Els més utilitzats són l’edat i el sexe.
• Es representa amb un tipus de gràfic específic, anomenat PIRÀMIDE DE POBLACIÓ O D’EDATS.
VÍDEO: com elaborar una piràmide de poblacióhttp://educacion.practicopedia.lainformacion.com/geografia-e-historia/como-elaborar-una-piramide-de-poblacion-2171
3. L’estructura de la població espanyola
3. L’estructura de la població espanyola
3.1. Piràmides de població o d’edats
És un gràfic que representa la quantitat o el % de persones d’una població en un moment determinat, dividida per sexes (eix horitzontal) i per edats (eix vertical). La forma de la piràmide reflecteix les característiques demogràfiques i està molt lligada a la història d’aquella societat.•Tipus de piràmides
Segons l’autor consultat, els noms dels diferents tipus de piràmides de població poden variar. El més important és interpretar correctament la informació que proporciona la piràmide.
Cada franja d’edats d’una piràmide s’anomena COHORT. En demografia, es parla de 3 grups d’edats: joves (de 0 a 14 anys), adults (de 15 a 65
anys) i vells (més de 65 anys). Són molt útils per comentar les piràmides.
3. L’estructura de la població espanyola
Formes molt triangulars. Corresponen a un país on la natalitat és alta ja que la base de la piràmide és ampla. Predomina la població jove; el tronc i la cúspide són estrets perquè la població adulta i vella es redueix. L’esperança de vida no és gaire alta. A mesura que les condicions de vida milloren, els grups d’adults i vells s’amplien.
• Tipus de piràmides
3. L’estructura de la població espanyola
La natalitat i la mortalitat s’han mantingut estables durant un llarg període de temps.Major igualtat entre la població jove i la població adulta. La població vella ha augmentat respecte a la piràmide anterior. L’esperança de vida comença a allargar-se.
• Tipus de piràmides
Desnatalitat: caiguda accentuada de la taxa de natalitat a causa de crisis econòmiques o guerres.
3. L’estructura de la població espanyola
A la base de la piràmide s’observa que la natalitat s’ha reduït .El tronc de piràmide és molt ample, indicant que el grup d’adults és el predominant. La població vella ha augmentat encara més respecte a la piràmide anterior. L’esperança de vida és força llarga. Aquesta població té una forta tendència a l’envelliment.
• Tipus de piràmides
Taxa de dependència: relació entre la població adulta i les persones joves i velles (%). Permet deduir les necessitats sanitàries, educatives, escolars, de pensions o d’habitatge.
3. L’estructura de la població espanyola
Font: INE, (2012) Proyección de Población a Largo Plazo.
Piràmide contractiva, pròpia d’un país desenvolupat. Amb una natalitat molt baixa i una llarga esperança de vida.Estrenyiment de les primeres cohorts a causa de la reducció de la taxa de natalitat des del 1979. En els darrers anys s’aprecia una lleugera recuperació que respon a raons conjunturals: cal sumar els fills dels nascuts als anys 70 (baby boom) i els fills dels immigrants. Eixamplament notable al tronc, corresponent als que actualment tenen uns 35-40 anys: fills del baby boom i immigrants (en edat fèrtil).Cúspide alta i estreta (cada cop més!!), indica que l’esperança de vida és alta.
3. L’estructura de la població espanyola
Font: http://geopress.educa.aragon.es/Demografia_3/Recursos_humanos/peli_piramidepoblacion.swf
3.2. L’envelliment de la població És presumible que a més envelliment d’una
població, més alt és el nivell de vida d’aquella societat.
Avui, a Europa més del 90% de la població arriba als 60 anys i més del 50% passa dels 80.
La població vella augmenta a tot el món, no només a Europa: Xina, Índia, Indonèsia o Mèxic han doblat la població vella en els darrers 30 anys.
El 2045, el nombre de persones velles superarà per primera vegada a la història el de joves. Al món desenvolupat això va passar cap el 1998.
3. L’estructura de la població espanyola
Taxa d’envelliment: és el percentatge de persones de 65 anys o més sobre el total de la població. (%)
3.2. L’envelliment de la població• ConseqüènciesDemogràfiques: feminització de la societat, ja que les dones tenen una esperança de vida superior als homes. El 2011, l’esperança de vida femenina era de 84,8 anys i la masculina era de 78,8 anys. Econòmiques: afecta a la productivitat, les inversions, el consum, el mercat laboral, les pensions o l’estalvi, entre d’altres. Socials: composició familiar, demanda de serveis (gerontologia, rehabilitació...), votacions.
3. L’estructura de la població espanyola
Al món, neixen més nens que nenes. La ràtio és de 105/100. Alguns experts creuen que es tracta d’un mecanisme d’adaptació biològica per compensar, en part, la major
mortalitat masculina al llarg de la vida. El cert és que a les poblacions joves hi ha més homes que dones i a les poblacions velles aquesta tendència queda invertida.
• Espanya és un país poc poblat i amb una densitat de població mitjana baixa en comparació amb el seu entorn europeu.
Densitat de població= habitants / km2
3. La distribució de la població en el territori
Font: Diversos autors (2007) Geografia 3r ESO. Barcelona: Santillana.
Densitat de població a Espanya
Aquest és un indicador poc representatiu a Espanya perquè la distribució territorial de la població és MOLT DESIGUAL: la població es concentra a la costa, especialment al Mediterrani, i a Madrid i la seva àrea metropolitana.
Font: Cohen, Arón. (2009) España en la encrucijada migratoria (trans)-mediterránea. Una revisión sociogeográfica [en línea] Cahiers de civilisation espagnole contemporaine http://ccec.revues.org/?lang=es
Densitat de població al món
Es considera població activa la que té edat de treballar (de 16 a 64 anys) i disponibilitat per treballar.
La població activa inclou la població ocupada, que és la que fa una feina per la qual cobra un salari, i la població aturada, que és la que no té feina però voldria treballar.
La població inactiva és la que no té edat de treballar o no busca feina (estudiants, jubilats, persones dedicades a les tasques domèstiques de casa seva, etc.)
3. Estructura de la població per activitat
3. Estructura de la població per activitat
El problema de l’atur
Font: INE | Foto: EL PERIÓDICO 27/10/2012
3. Estructura de la població per activitat
VISITAR LA WEB!! Evolució de l’atur:http://graficos.lainformacion.com/mano-de-obra/desempleo/explorador-del-paro-en-espana-segun-la-epa-encuesta-de-poblacion-activa_zDllAYj95292Pg6t7R1Px7/
Són el conjunt de mesures econòmiques, socials i legislatives adoptades pels estats amb la intenció d’influir en les variables bàsiques de la població, com ara la fecunditat, la salut, la mortalitat, la mobilitat o les migracions.
Hi ha 2 grans tipus de polítiques demogràfiques: Maltusianes Populacionistes
4. Polítiques demogràfiques
Thomas Robert Malthus (1776-1834) pastor, economista i demògraf britànic. Conegut per la seva teoria sobre el creixement de la població, basada en el risc que la quantitat de població sobrepassés la producció d’aliments. Cap el 1950, aquestes idees van ser recuperades pel neomaltusianisme, que explicava el problema del subdesenvolupament com a conseqüència de l’excés de població.
4. Polítiques demogràfiques
Maltusianes: tenen com a objectiu fonamental reduir el creixement vegetatiu i, sobre tot, es basen en el control de la natalitat. Exemple: Xina i la política del fill únic.Populacionistes: pretenen l’increment de la població mitjançant l’afavoriment de la natalitat o la immigració. Exemple: Israel, incentivant l’arribada de jueus d’arreu del món.• La majoria d’estudis demostren que quan una societat té un cert nivell de desenvolupament econòmic i humà (protecció a la infància, drets legals i laborals, salut reproductiva...) la fecunditat disminueix immediatament.
Font: http://especiales.laprensagrafica.com/2011/7000millones/2011/10/un-mundo-de-7000-millones/
La dinàmica de la població catalana segueix, a grans trets, l’evolució del conjunt de l’Estat, però presenta unes característiques pròpies, com és el gran pes de les successives onades migratòries en el creixement de la població. Fins el 1920, la població catalana va créixer a un ritme lent, similar a la població espanyola. Entre 1920 i 1930 arriba la primera gran onada migratòria, procedent principalment de Múrcia. Atrets per l’Exposició Universal (1929), les obres del ferrocarril i el creixement industrial. La Guerra Civil i la postguerra suposa un fre als immigrants.
5. La població catalana
A partir de 1950 i fins els 70, comença un creixement accelerat de la població catalana, a causa de l’arribada d’immigrants (èxode rural), atrets per la feina industrial. Creix la natalitat per l’augment de la població fèrtil i la bonança econòmica.
La crisi econòmica de 1973 fa reduir la natalitat i estronca la immigració. El creixement de la població s’estanca.
Als anys 90, Catalunya té un creixement vegetatiu dels més baixos d’Europa.
Entre 1998 i 2010, té lloc la darrera onada migratòria. Procedents del Marroc, Amèrica Llatina i Europa de l’Est, han rejovenit a la població catalana. La crisi econòmica i l’atur han aturat aquests moviments.
VÍDEO: Moments - La immigració a Catalunyahttp://www.rtve.es/alacarta/videos/moments/moments-immigracio-catalunya/1257576/
5. La població catalana
5. La població catalana
5. La població catalana
1. Dèficit de naixements per la grip dels anys 1918 i 1919. 2. Sobremortalitat masculina imputable a la Guerra Civil. 3. Dèficit de naixements a causa de la Guerra Civil. 4. Dèficit de naixements a causa de la postguerra. 5. Inici del baby-boom. 6. Inici de la caiguda de la natalitat. 7. Inici de la recuperació de la natalitat (any 2001).
Font: http://phobos.xtec.cat/mgarci25/moodle/mod/assignment/view.php?id=281
5. La població catalana
Font: Diversos autors (2007) Geografia 3r ESO. Barcelona: Santillana.
6.1. Causes i conseqüènciesSaldo migratori = Immigrants (arriben) – Emigrants (marxen)
I>E = saldo migratori positiu E>I= saldo migratori negatiu
CausesDemogràfiques i econòmiques: manca de feina, males condicions de vida, falta de terres, pocs serveis...Naturals: terratrèmols, inundacions, desertització...Bèl·liques i persecucions: exili, refugiats polítics...Socioculturals: jubilació, estudis, llibertat...
ConseqüènciesPaís d’origen: despoblació, envelliment, menys pressió demogràfica, menys atur, fuga de cervells, arribada de divises...País de destinació: més població activa, rejoveniment de la població, problemes d’habitatge, integració, enriquiment cultural...Persona immigrant: desarrelament, problemes d’identitat, noves oportunitats...
6. Els fluxos migratoris
6.1. Les migracions transoceàniques Des del s. XV, flux migratori constant cap a Amèrica Llatina.
Relacionat amb les colònies. A mitjans del s. XIX, emigració massiva a causa de la millora dels
transports i la industrialització. Amèrica era el principal destí perquè oferia terres i es necessitava
mà d’obra: Argentina, Brasil, Cuba, Mèxic, Veneçuela... Molts catalans van anar a Cuba, a fer fortuna. Els emigrants que van tornar rics d’Amèrica van ser anomenats
indians. A Mataró cal destacar el cas de Miquel Biada, que havia fet fortuna a Cuba i va impulsar la creació del primer ferrocarril Mataró – Barcelona (1848).
La crisi econòmica de 1929 i la Guerra Civil espanyola van posar fi a les migracions transoceàniques.
6. Els fluxos migratoris
6.2. Les migracions interiors a Espanya
A la primera meitat del s. XX, va augmentar la població a les zones més rurals: • Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Extremadura
i l’interior d’Andalusia domini dels latifundis, molts jornalers, atur
• Galícia minifundis, manca de terres
La millora dels transports i l’augment de la demanda de mà d’obra industrial van afavorir l’èxode rural o migració interior camp-ciutat, a partir dels anys 50.
6. Els fluxos migratoris
Font: estrabon.wordpress.com
Les migracions interiors a Espanya
6.2. Les migracions interiors a Espanya
ConseqüènciesLa manca de jornalers va provocar la mecanització del camp, ocasionant més atur i noves migracions. També es van unir els petits propietaris que no podien mecanitzar, ni disposar de mà d’obra barata.A les ciutats, els principals problemes van ser la manca d’habitatges i d’infraestructures per acollir als nouvinguts. Aquestes migracions interiors finalitzen a partir de la crisi del 1973 (canvia la situació econòmica, la producció industrial cau, reconversió industrial, atur...)
6. Els fluxos migratoris
6.2. Les migracions exteriors a EuropaA partir dels 50 es donen moviments migratoris nord
-sud a Europa. Els països emissors van ser Itàlia, Espanya, Grècia, Portugal... Proporcionaven mà d'obra a l'Europa rica: Alemanya, Suïssa, França...
D'aquesta manera, entre els anys 60 i fins el 1975, es produí una nova onada migratòria amb Espanya com a origen. El camp espanyol es mecanitzava, generant-se excedents de mà d'obra. Paral·lelament, l'Europa del Pla Marshall es refeia, i la creació de la CEE impulsava l'economia. Es necessitava mà d'obra.
6. Els fluxos migratoris
6. Els fluxos migratoris6.2. Les migracions exteriors a EuropaGeneralment, aquests treballadors eren contractats al país d’origen i la migració era temporal, encara que en molts casos, van esdevenir definitives.Les feines que feien eren poc qualificades, dures i mal pagades (construcció, indústria, mineria...)Les principals conseqüències van ser: Important font de divises per Espanya Disminució de la pressió demogràfica a les ciutats i també feminització de la societat, ja que només marxaven homes casats joves. Desarrelament
6.3. D’un país d’emigrants a un país d’immigrantsA finals del segle XX, el desenvolupament econòmic va convertir Espanya d'un país d'emigrants en un país d'immigrants. Aquesta immigració es pot agrupar en quatre grans conjunts: Persones jubilades procedents d'Europa central i del nord.Directius d'empreses multinacionals, treballadors d'alt nivell professional, persones del món artístic i de la cultura, procedents majoritàriament de la resta de la UE. Refugiats polítics.Emigrants de països pobres. És el grup més nombrós, procedents d'Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i l'est d'Europa. L'objectiu és trobar feina i millorar les condicions de vida (la major part d'aquest immigrants tenen entre 16 i 44 anys).
6. Els fluxos migratoris
6.3. D’un país d’emigrants a un país d’immigrantsDes de l'any 2000, Espanya és el país del món que més immigrants ha rebut, després dels EUA.L’important creixement de la població espanyola (+6 milions) entre 2001 i 2011, s’ha degut, en un 90%, al creixement migratori. Aquest creixement ha dinamitzat la població espanyola i ha fet elevar la taxa de natalitat i l’índex de fecunditat. Segons dades de l’INE de 2011, dels 47.190.493 habitants d’Espanya, 5.751.487 eren estrangers (12,18%).Amb la crisi actual, unes 500.000 persones abandonen Espanya, xifra que es compensa amb les arribades (que s’han reduït però continuen) i les reagrupacions familiars.
6. Els fluxos migratoris
L’INE calcula que uns 824.000 immigrants estaven el 2011 en situació irregular (sense permís de residència). Però només l’1,1% dels immigrants van posar en perill la seva vida per venir a Espanya (comerç humà, màfies...).
6. Els fluxos migratoris
6. Els fluxos migratoris6.3. D’un país d’emigrants a un país d’immigrants Els estrangers procedents de la UE van augmentar, mentre que els de fora estan en descens. La major comunitat de ciutadans europeus és la formada per romanesos, seguits per britànics, alemanys, italians, búlgars, portuguesos i francesos. Dels estrangers no comunitaris, destaquen els marroquins, equatorians, colombians, bolivians, xinesos, peruans, argentins i brasilers. Del total d’estrangers no comunitaris, la major part procedeix d’Amèrica, preferentment, del sud, per davant d’Àfrica i d’Àsia. Les destinacions principals, en nombres absoluts, són: Catalunya i Madrid, seguides per la Comunitat Valenciana, Andalusia, Canàries i Baleares.
6. Els fluxos migratoris
Font: EL MUNDO 17/01/2013
6.4. El debat sobre la immigració Espanya necessita immigrants? La majoria dels estudis
creuen que és positiva econòmicament, demogràfica i cultural.
En tot cas, la immigració continuarà i cal respectar dos drets fonamentals: el drets al reagrupament familiar i el dret d'asil.
6. Els fluxos migratoris
La legislació espanyola permet el reagrupament familiar als residents legals estrangers al cap d'un any de permanència al territori espanyol, i si tenen autorització per residir-hi un any més, com a mínim.El dret d'asil està reconegut per els que pateixen persecució en el seu país d'origen.
6.5. La política de la UE
El dret a la lliure circulació de persones per l'espai de la Unió Europea està limitat pels immigrants extracomunitaris. El 2008 la UE aprovà el Pacte Europeu de la Immigració. El pacte proposa: una immigració legal i ordenada inclou el control de fronteresla regulació de l'accés i la permanència d'estrangers en territori comunitarifomentar la contractació en origen
Per tal de retornar immigrants hi ha d'haver països disposats a rebre'ls, per això són imprescindibles els acords polítics. El pacte també regula el dret d'asil a la UE.
6. Els fluxos migratoris
7. La immigració a Catalunya
En les comarques amb un sector primari important també hi ha una gran presència de mà d'obra immigrant (comarques d'interior).La província amb més percentatge de població estrangera és Tarragona.S'ha produït un efecte crida, de manera que els immigrants de la mateixa procedència es concentren en determinats llocs.
La immigració estrangera és important sobretot a les grans ciutats (sobretot a l'àrea metropolitana de BCN), concentrant-se en les comarques amb més activitat econòmica, (franja litoral, algunes zones pirinenques).
