Una concepció diferent de la poesia: el realisme dels anys 60

1.La poesia cívica: Salvador Espriu i Pere Quart

2.La visió personal de la realitat quotidiana: Gabriel Ferrater i Miquel Martí i Pol

3.La poesia realista valenciana: Vicent Andrés Estellés

IES JOANOT MARTORELL, VALÈNCIA FERRAN E. RUIZ

1. La poesia cívica: Salvador Espriu i Pere Quart

Obra sòbria i profunda.

Reflexió sobre la vida, la mort i un univers mític personal.

Compromís amb el seu poble.

Salvaguarda i enaltiment de l’idioma.

La pell de brau són 54 poemes que plantegen la necessitat i l’esperança d’una convivència pacífica en llibertat.

XLVI

A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol: recorda sempre això, Sepharad. Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar les raons i les parles diverses dels teus fills. Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats i l’aire passi com una estesa mà suau i molt benigna damunt els amples camps. Que Sepharad visqui eternament en l’ordre i en la pau, en el treball, en la difícil i merescuda llibertat.

(Dins La Pell de Brau, 1960)

1. La poesia cívica: Salvador Espriu i Pere Quart

Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver, poeta, dramaturg, narrador i periodista.

Rebuig a la poesia hermètica i postsimbolista, la paraula poètica contribueix a la lluita contra l’opressió franquista

CORRANDES D'EXILI

Una nit de lluna plenatramuntàrem la carena,lentament, sense dir res...Si la lluna feia el pletambé el féu la nostra plena.

L'estimada m'acompanyade pell bruna i aire greu(com una Mare de Déuque han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,que l'ensagna, que l'esguerra.Abans de passar la ratlla,m'ajec i beso la terrai l'acarona amb l'espatlla.

A Catalunya deixíel dia de ma partidamitja vida condormida;l'altra meitat vingué amb miper no deixar-me sense vida.

Avui en terres de Françai demà més lluny potser,no em moriré d'enyorançaans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallèstres turons fan una serra,quatre pins un bosc espès,cinc quarteres massa terra.«Com el Vallés no hi ha res.»

Que els pins cenyeixin la cala,l'ermita dalt del pujol;i a la plana un tenderolque batega com una ala.

Una esperança desfeta,una recança infinita,i una pàtria tan petitaque la somio completa.

Pere Quart

2. La visió personal de la realitat quotidiana: Gabriel Ferrater i Miquel Martí i Pol

La poesia realista abandona l’àmbit del mite i del somni per a baixar a l’espai de la vida quotidiana.

El llenguatge més col·loquial. La poesia perd l’èmfasi i s’acosta a la

narrativa. Miquel Martí i Pol té una primera

etapa de compromís social (La fàbrica, El poble), després d’una greu malaltia irreversible els seus versos se centren en si mateix, i una tercera etapa que recobra la voluntat de viure el futur (Estimada Marta, L’àmbit de tots els àmbits)

DITS

Lleugera, s'iniciavala pluja d'una nit.Lleugers, es confiavenels teus dits entre els meus dits.

Un instant menut d’adéu.Oh, només per dos dies.Em somreies a través del llagrimeig que plovia

damunt el teu abric de cuir.Tremolor dels bruscos túnelsper on te'm perds: cor confús,aquesta nit faig engrunes

amb la traça del recordque tinc als dits. Buits dos dies,van prémer l'ombra del tocdels teus dits, quan te'm perdies.

Gabriel Ferrater Les dones i els dies

3. La poesia realista valenciana: Vicent Andrés Estellés

Escriu per necessitat vital, no pot deixar de dir el que veu, el que sent.

Versa fonamentalment sobre la mort, el sentiment patriòtic i, sobretot, l’amor desesperat i apassionat.

Eleva el registre col·loquial valencià a llengua literària