LA POESIA NO ÉS COSA DE VELLS

II

POEMARI 2N ESO

©PlantaBaixa EdicionsAquest poemari és un recull dels treballs finals del projecte de poesia de l’assignatura de Valencià: llen-gua i literatura, realitzat per l’alumnat de 2n d’ESO del Col·legi Santa Teresa de Jesús a la 2a avaluació del curs 2015-2016.

LA POESIA NO ÉS COSA DE VELLSII

i

Ha estat a través d’aquest projecte que ens hem trobat...

Ha estat cosa dels dos que ens veiérem...

Vers a vers, paraula a paraula...

Ha estat a través d’aquest projecte que t’he trobat:

poesia.

Pensament a l’atzar

d’un nou membre de Lletraferits.

DEDICATÒRIA

ii

Com ja fa dos cursos, l’assignatura de Valencià: llengua i literatura, articula la seua pro-gramació a partir de projectes i activitats cooperatives. Aquesta manera de treballar ens ha reportat unes experiències ben positives i enriquidores tant des del punt de vis-ta docent com des del personal. No només aprenen els alumnes, nosaltres, de tant en tant, aprenem bones lliçons sobre companyerisme, esforç i treball.

Aquest poemari, del qual traiem el segon volum, respon al producte final del pro-jecte de poesia realitzat amb la promoció 2015-2016 de 2n d’ESO.

Molts poden pensar que és una edat complicada, que ens embarquem en projec-tes potser massa ambiciosos o que donem importància a coses que veritablement no la tenen... Nosaltres, potser una mica utòpics, pensem que no és així, que si donem im-portància als treballs dels nostres alumnes és perquè la té, que si invertim el nostre temps editant un llibre de poemes és perquè pensem que els alumnes han de veure que el seu esforç té una clara recompensa, que si muntem una presentació “com Déu mana” és perquè cal mostrar a la comunitat educativa que la llegua i la literatura tam-bé poden canviar el món, que també són eines que ens ajuden a reflexionar i a veure el nostre voltant d’una altra manera, que la creació de textos és una porta oberta tant a la imaginació com a l’acció, perquè es pot canviar el món amb un text, les paraules tam-bé poden canviar el món...

PRÒLEG

iii

SOCIETAT

1

4

HEM PERDUT L’ESPERANÇAAquest matí com sempre he vistmoltes famílies patintper les bombes i míssils.Als països d’allàla violència s’està portanttota l’esperança i seguretat.Quina injustícia!Una família,sense malícia,està morint dia a diaper culpa de l’avarícia.Hem perdut l’esperança,no tenim confiança,cadascun a sa casa mirant cap a la plaça.Les cases, les botigues,totes destruïdesi nosaltres sense fer resper salvar les vides.Quina injustícia!Una família,sense malícia,està morint dia a dia per culpa de l’avarícia. Colors, mortspau, temortot canvia en un segon.Ningú sap el que passarà,ni quan acabarà.La gent no pot esperar.Quin serà el final?Quina injustícia!Una família,sense malícia,està morint dia a diaper culpa de l’avarícia.

La violència és l'úl-tim recurs de l'incom-petent.

Isaac Asimov

5

Ana G., Marta L. i Carles M.2n ESO A

A LA UNA I QUARTA la una i quartdesprés de que les classeshagen acabatacudim al menjadorsense saber què passarà.

A la una i quartmultitud de gent amb famlluita per entrara aquell lloc estranyque sembla una mica inquietant.

A la una i quart quan aconseguim entrarsafates amb el nostre menjaramb alguna curiositatque ens fa tremolar.

A la una i quartels aromes es van juntantal nas dels alumnesi no els deixen respirarfins al pati arribar, i a nosaltres aliviar.

A la una i quartcomencem a menjaringredients anònimscomencem a tragarquasi quasi sense mirar.

A la una i quartoh! Menjar de casacom et trobem a faltarja que ací hem de menjarallò que ens posen davant.

Hi ha només una co-sa en el món pitjor que què en parlen mal de tu, i és que no en parlen.

Oscar Wilde

6

Laura A., Neus, Andrea i Lucia M.

2n ESO B

LA CONTINUA POBRESAVos vaig a contaruna cosa que vos pot importar.és la pobresa,que amb molta certesa és realitat.

Gent sense casa,no pareix veritat.recursos no tenen,quina barbaritat!

No van al col·legi,llegir no sabranno hi ha col·legien moltes ciutats.

No comença ara,el cas és que no para,i no sabem si pararà, algun dia la pobresa se n’anirà.

No sols açò,desnonats també n’hi ha.Si no poden pagar,al carrer aniran.

Per sort hi ha ajudamissioners ajudant.Viatgen i viatgen,no poden parar.

El problema és altre,la pobresa no para,i millor no pareix anar,no sé què faran.

Els diners de vega-des resulten massa cars.

Ralph Waldo Emer-son

7

La causa d’açò ,és que vé de molts llocs,riquesa abundant,injustícia n’hi ha.

Una solució a açò haurem de buscar,a veure si buscantes pot trobar.

Marta Ch. 2n ESO C

8

TERESA I ENRIC

2

9

GOIG A SANT ENRIC D’OSSÓFores comercianti en aquest mateix anyet retirares a Montserrat.Encara que mestre volies serals teus pares no els pareixia bé.Que si comerciant, que si sacerdot…doncs retor, mestre i escriptor!San Enric d’Ossófundador de la nostra Congregació.

A Santa Teresa d’Àvilala tingueres com a exempleper a continuar la teua vidajunt a Déu, ressant al temple.San Enric d’Ossófundador de la nostra Congregació.

En “Guía Pràctica” t’iniciares com a escriptorsent el catequista el teu principal lector.I per a una intensa vida espiritualel Moviment Teresià d’Apostolat vares crear.San Enric d’Ossófundador de la nostra Congregació.

Mestre, educador,per la teua gran fet’ho agraïm de cor.I acabares sent sant,amb molts col·legis fundats!San Enric d’Ossó,fundador de la nostra Congregació.

Res no s’aconsegueix sense esforç

Sant Enric d’Ossó

10

Nuria.2n ESO C

GOIG A SANTA TERESA DE JESÚSDe xicoteta amb son pare vivia perquè la seua mare va moriri la va deixar molt trista.

El seu germà favorit Rodrigo es deiai a la batalla amb els morosvolien morir amb valentia.

Creixia i creixia i creixia, i guapa i molt bonica es feia, per tots era admirada,en “l’edat del pavo” estava.

Per tonta, al convent va anar,perquè son pare la va enviar.

¡Ay Tereseta quina desil·lusióes va portar el teu cor!

Jesús la va captivari ella va decidirmonja ser fins al final.

Moltes obres va escriurei a Sant Enric va inspirari també a les Teresianesper al nostre col·legi fundar.

Amb tan bon amic al costat...

Santa Teresa de Je-sús

11

Ana V., Pablo L. i Bea2n ESO B

SANT ENRIC D'OSSÓEn 1840 a Catalunya naixqué un xiquet a qui anomenaren Enric d’Ossó i Cervelló. Per a Jaume i Micaela, papàs del menut Enric, bollia l'alegria la casa a la que arribà allí.Son pare volia que fóra comerciant i sa mare sacerdot, que poguera bé servir en la Terra a Déu Senyor. Cresqué feliç en família, encara que fon per poc temps, Doncs amb només tretze anys partí sa mare junt al Senyor del cels. Tant trist es quedà Enric que plorava sense parar, i decidí preguntar a la Verge si el volia adoptar.Tot sol es marxa buscant a Nostra Senyora, per a proposar-li allò que pensava a totes hores. Mentre a sa casa tots es preguntaven sense parar, On estava el xiquet que no podien trobar? El seu germà major eixí a buscar-lo i per fi el descobrí.a Montserrat se trobava, plorant junt a la Verge.Marxaren cap a casa i decidí en arribar que seriasacerdot per a sa mare en el cel poder contentar.El seu amor cap a Déu cresqué com més el coneixia, i estant al seminari, també cap a Santa Teresa d'Àvila. Tant emocionava a Enric Santa Teresa que amb el pas del temps, fundà una congregació que s'anomena Teresianes. Als cinc continents Teresianes s'estableix ensenyant a tot el món l'amor de Jesucrist.

Lidia G.2n ESO C

Doneu-me un quart d’hora d’oració i us donaré el Cel

Sant Enric d’Ossó

12

GOIG DE SANTA TERESA D’ÀVILAA Àvila, en família,en una casa moderna i senzillava nàixer una xiqueta curiosa,humil i ingeniosa.Ella creixia i es divertia,en el cor de la seua ciutat;no sabia que sa mare moriria,però amb la verge recuperaria la felicitat.A poc a poc es convertiaen una xiqueta jove i creativa;sempre llegint llibres de cavalleria,fins que Jesús va arribar a la seua vida.Al convent va entrari va tindre una malaltia,però amb la seua fe i l’oració,l’amor de Déu la salvaria.Va viatjar per tota espanya,repartint pau i bondati el seu nom es va quedar per sempreals cors dels habitants.Gràcies, Teresaper la teua paciència i constànciacom sempre dius, amada santa:“sólo dios basta”.

L’ànima que camina en amor, ni cansa ni es cansa...

Santa Teresa de Je-sús.

13

Lucía, Anna F. i David Cer.

2n ESO A

COSES DE JOGLARS

3

14

EPOPEIA JAUME IUn rei ton pare va ser,amb ta mare no va regnar,al monestir vas nàixeri com un rei et van tractar.

Amb el cavall vas partir;sense por i orgullosostothom et va seguiri els comtes com fidels gossos.

La guerra ja començavai l’armadura ja portaves.El teu exèrcit cavalcava,totes les guerres guanyaves.

La daurada corona,ciutat plena de gents,i tu buscant la donafugint cap als inferns.

La pau molt no va durar al regnat teuja que els moros la guerra començaren Tots els comtes com covards amb tu pactaren.Valerosos a València cavalcàreu.Molts homes perduts i als cementeris creus,però la guerra de sobte va acabari per ma casa, València, vas cavalcari a Saragossa vas tornar al teu feu.

Com llegenda vivires I com llegenda moriresSempre valerós Rei Jaume I.

E quan vim nostra senyera sus en la to-rre, descavalcam del cavall e endreçam-nos vers orient, e plo-ram dels nostres ulls, e besam la terra, per la gran mercè que Déus nos havia feita.

Rei Jaume I

15

Jorge2n ESO C

EL GRAN HEROI MANUXIMOVaig a contar una història.Tracta sobre un gran cavaller,va ser al segle onzeva nàixer un dia de febrer.

Va ser el més valent guerreri va derrotar els musulmans. Pel nom de Manuximoel van conèixer tots els valencians.

Tenia la força de deu homes i a totes les criatures derrotavatornant amb una ferida a soles.

Però hi havia una cosa que li preocupava,ja que hauria de derrotar el drac de les coves,i de vegades la por l’assaltava.

Un dia amb en mà una espasai al cos una cota de malla,va arribar fins el dracque el va atacar amb una flamarada.D'aquesta en un racó es va amagar.

El drac es va cansar,i Manuximo va atacar,però el drac el va llançar amb una ala.Amb el sòl Manuximo es va pegar,i va tremolar tota la sala.

Va llançar altra flamarada,que va parar amb l'espasaque roja es va quedari el coll del drac va tallar.

El que s’adquireix amb molt de treball s’estima més.

Aristòtil

16

Manuximo va guanyar!Es va fer molt famós i ja el coneixia tothom,i a moltes criatures va derrotar:Dracs i bruixes i gegants,amb tots ells va acabar.

A tot el món per sempre va salvar.Cap criatura estranya va quedar.Així que ja sabeu la història.Gràcies a Manuximo ja no queden criatures estranyes,Que no se us vaja de la memòria,ja que va portar la pau al planeta.

Pablo G.2n ESO C

17

HIMNE JAUME I

Rei Jaume, himnes narren la teua glòria,qui va entrar a València per terrai va començar amb una gran guerra,la qual acabà amb la seua victòria.

Valent a la batalla i la conquestaen ús de tota la seua potènciaaudaç sota la lluita per Valènciaalça l'espasa en domini d'aquesta.

Jaume I, el rei conqueridor.Per la seua pàtria aragonesava lluitar a la batalla amb fervor.

Ningú es compara a la seua noblesa,de terres valencianes lliurador.La lluita mostra la seua destresa.

Pablo C., Clara i David Co.2n ESO A

E nós pregam-lo (a Déu) que dixés on li semblaria que nós primerament po-guéssem entrar al regne de València.

Jaume I

18

EPOPEIA A HAN SOLODedicat a Harrison Ford, l’actor que va donar vida a Han Solo

Un dia George Lucas ho va pensari a Han Solo va crear.De la galàxia el millor piloti Chewbacca el seu copilot.La seua nau és molt ràpidade l’Imperi ha pogut escapari a l’hora de lluitar i amb tots els caces pot acabar.Ha fet tractes amb Jabbaperò mai els acaba. Ha sigut congelat en carbonitaperò mai es va rendir a la lluita.Quan va anar a salvar la princesaa l’Estrella de la Mort es va plantari molts soldats hagué de matar per a la princesa rescatar.Quan va arribar a Hothun Lego especial li van crear Han Solo Caputxa s’anomenavai fins jo el demanava.El seu nou fill s’anomena Benperò quina mena de nen,que s’uneix a la foscor i de no ser com Vader té por!

Pablo R.2n ESO C

“El miedo es el cami-no hacia el Lado Os-curo, el miedo lleva a la ira, la ira lleva al odio, el odio lleva al sufrimiento. Veo mu-cho miedo en ti.”

Yoda a Anakin Skywalker en el con-sejo Jedi. STAR WARS, episodio I, La Amenaza Fantasma

19

REI ARTUR

Un milió de teories hi haperò només aquesta vos podem demostrar:

El rei Artur legendari, no es sap si va existirperquè va ser un britànic el qual son pare va morir.

Va ser adoptat per sir Hèctor, i amb setze anys a Londres va anarper una espasa alliberar.

Artur ho va aconseguiri en rei d’Anglaterra es va convertir.

A una batalla la va perdrei no la va trobarfins que la dona del llac una nova li va donari Excalibur la va anomenar.

La Taula Redona va crearaleshores dotze anys de pau van passar.A la guerra del Sant Grial va anari pel seu fill va ser assassinat.

Moltes escultures hi van crear,i a milers de museus les van portar.

Natxo, Líria i Víctor.2n ESO A

"Que Dios nos conce-da sabiduría para distinguir lo justo, voluntad para elegir-lo y fuerza para ha-cerlo cumplir. Amén"

Arturo de Camelot en El Primer Caballe-ro

20

MISCEL·LÀNIA

4

21

A LA NON, NON

Dorm cor de ma vidaque en eixir el solla mare que et cuida et dirà que et vol.

Lleva ja eixe plori fes… fes non… non… non!Xiquet del meu amor,Dorm i fes non…non…non!

NON , NON , FES … NON , NON , NONNON , NON , FES … NON , NON , NON NON , NON , FES … NON , NON , NONNON , NON , FES … NON , NON , NON

A la non… non… nonA la non… non… nonVetlla sa mare al seu rei del món.

La mareta cuida els plors de ta son.La mareta et cuida quan tu fas non…non…

Víctor, Alex i Alfred.2n ESO B

La funció del pare és ensenyar els fills a ser més feliços.

Ferran Salmurri

22

EL FUTBOL

Arribada a l’estadi,comença la concentració,l’equipació del teu equipi donen l’alineació.

Eixes al túnel,tens ganes i esperança,i saltes a la gespafent el ritual o lloança.

Comença el partittot està apostat,tot està per decidir,pot estar perdut o guanyat.

Et marquen gol,ells senten eufòria,tu sents decepció,i no vols veure segueix la partida.

Comença la segona part,encara pots remuntar,en quaranta-cinc minutstot pot canviar.

Marqueu gol, sents alegria,ells tristesa,però encara no hi ha victòria.

Senyores i senyors,açò és el futbol,ple d’alegries i decepcions.

Brais, Álvaro i Pablo C.2n ESO B

El fútbol es el juego más difícil del mun-do, porque se hace con los pies obede-ciendo a la cabeza… y miren la distancia que hay

Angel Labruna

23

ODA A LA FANTAsia (de llima o de taronja)

Pels teus misteriosos boscos habiten les ninfesque són protegides pel teu poderós esperit.Pel teu món, habitat per poderosos cavallers,per eixe món de somni que es fa realitat,milers d'escriptors han fet relats fantàstics,Tal és la seua qualitat, que d'allí prové la paraula.

El viure en un castell amb la teua princesa,lluitar amb el drac...Tu, que ets musa de tants somniadors,Tu, que complaus moltes mentsen moments d'aclaparament.Tu, que et manifestes en les ments més creatives,que tens un paisatge i un futur millor que la mateixa realitat.

I tu, que tens una riquesa tan grancom les teues pròpies possibilitats,solament tu, Fantasia, mereixes aquest honor.

Enrique, Jesús, Pablo R.2n ESO B

"En efecto muchos que viven merecen la muerte. Y algunos que mueren merece-rían la vida. ¿Puedes devolvérsela tú?. No te apresures, pues, en adjudicar muerte o juicio, pues ni aún los más sabios pue-den discernir esos ex-tremos."

Gandalf el Gris

24

UN AMOR ENTRE DOS MONS Hi havien dos mons diversos,era abril del trenta-huit,regnava el racismeal país d’Estats Units.Al temps va passar un bus,era més o menys antic,una xica al cristallva veure uns ulls bonics.Hi havia un xic de colorera alt i no molt primella no era molt guapaperò amb la llum del matíel seu somriure brillavacom la lluna a la nit.Ells van anar a la platja,després de fer-se amics,amb els seus cabells al ventl’amor al final sorgí.Estaven els dos abraçatsi amb un bes va concluir.Ells volien la igualtatper això van insistir.Ells van lluitar pels seus dretsfins que ho van aconseguirperò abans d’aquesta victòria,lluites es van produir,i al xic que lluitant estaba,li va apuntar un míssil.La xica no ho resistía,no afrontava el seu destífins que arribà un diaque en llàgrimes va morir. 

Ni la ausencia ni el tiempo son nada cuando se ama.

Alfred de Musset

25

Laura Bl., Julia, Laura B. i Noelia B.

2n ESO B

Després d’haver-los mostrat els millors treballs dels nostres alumnes, poca cosa més en queda per dir. Si bé és cert que molts s’han quedat al calaix dels possibles, ha estat una tasca complicada haver de triar-ne només uns quants. Cada any es fa palesa la implicació i la qualitat dels treballs dels alumnes, cosa que ens fa veure que aquest tipus d’ensenyament, innovador i agosarat, ens porta a formar alumnes conscients del seu propi aprenetatge i de que allò que estudien serveix per a alguna cosa més que per aprovar els exàmens.

Només ens resta donar les gràcies a la promoció 2015-2016 de 2n d’ESO per l’es-forç i les ganes, a tots, als que han estat seleccionats i als que no perquè, com vam dir a classe, “els projectes són cosa de tots, tots som importants i ens cal esforçar-nos per fer-ho el millor possible. El que passe després, és cosa de la fortuna...”

Maria V., Voro i Teresa.

Unes darreres paraules...

26