La poesia trobadoresca

of 50/50
  • date post

    15-Jan-2016
  • Category

    Documents

  • view

    41
  • download

    1

Embed Size (px)

description

La poesia trobadoresca. Lírica popular i lírica culta. La primera manifestació literària en llengua catalana va ser la poesia lírica popular (relacionada amb la vida quotidiana, de transmissió oral, anònima, creada pel poble i per al poble) en llengua catalana . - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of La poesia trobadoresca

  • La primera manifestaci literria en llengua catalana va ser la poesia lrica popular (relacionada amb la vida quotidiana, de transmissi oral, annima, creada pel poble i per al poble) en llengua catalana.Pel que fa a la lrica culta (de transmissi escrita), fins al segle XII shavia escrit exclusivament en llat i era de temtica religiosa.

  • En el segle XII neix la primera poesia lrica culta escrita en una llengua romnica: la poesia trobadoresca, escrita en occit.Aquesta poesia, apareguda al sud del territori de lantiga Gllia, ser tan prestigiosa que en el segle XIII arribar als territoris de la Corona dArag i del nord dItlia.Els trobadors catalans copiaran no noms la forma i la temtica daquesta poesia, sin tamb la llengua.

  • Per tant, la poesia lrica culta que sescriu a Catalunya des del segle XIII al segle XV ser creada en llengua occitana. Ausis March ser el primer poeta que far lrica culta en catal, ja en el segle XV.Pel que fa a la prosa, ser escrita en llat o en catal.Els autors de lrica culta escrita en llat rebran el nom de POETES. Aquells qui escrivien lrica culta en occit sanomenaven TROBADORS.

  • Per tant, la poesia trobadoresca:s la primera poesia lrica culta escrita en llengua romnica (loccit)

    s, en la majoria dels casos, dautor conegut.

  • La poesia trobadoresca va nixer a la primera meitat del segle XII al sud de la Gllia (a la zona coneguda com a "Provena", "Occitnia" o "Llenguadoc"), s a dir, al sud de l'actual Estat francs. La llengua prpia daquest territori s loccit, tamb conegut com provenal o llengua doc.

  • En el segle XII, Occitnia no formava una nica entitat poltica, sin que estava dividida en territoris independents governats per senyors feudals (Aquitnia, Gascunya, Montpeller, Provena, etc).Al sud daquest territori estava el regne de Catalunya i Arag i al nord, el regne de Frana.Alguns dels nobles feudals occitans eren ms poderosos que el mateix rei de Frana.

  • Les raons per les quals les primeres manifestacions de lrica culta als territoris de la Corona Catalanoaragonesa foren en llengua occitana i no en catal sn diverses:

    La poesia trobadoresca va assolir un gran xit arreu d'Europa occidental i els poetes d'altres terres (sobretot del nord d'Itlia i de Catalunya) van copiar no noms el model potic, sin tamb la llengua.

  • La proximitat geogrfica va afavorir les relacions poltiques, comercials, culturals i econmiques entre Occitnia i els comtats catalans.

    Les relacions poltiques entre Catalunya i Occitnia havien estat sempre molt estretes i es van consolidar amb el casament del comte Ramon Berenguer III amb Dola de Provena l'any 1112.

    La similitud entre les llenges catalana i occitana va afavorir que aquesta ltima pogus ser usada pels trobadors catalans i entesa a la Corona d'Arag.

  • Els senyors feudals occitans eren, en la seva majoria, vassalls del rei de Catalunya i Arag.Tant Frana com la Corona dArag aspiraven a expansionar-se i a annexionar-se els territoris occitans.Catalunya, durant dos segles, va mantenir estretes relacions amb Occitnia.

  • A principis del segle XIII, el rei de Frana, Felip August, decideix una expansi cap al sud dels seus territoris, per afegir Occitnia a les seves possessions i acabar amb la independncia dels poderosos nobles feudals occitans.El rei de Frana buscar una excusa de carcter religis per dur a terme la seva expansi. Aprofitant que la majoria de la poblaci occitana, inclosos molts dels senyors, professava el catarisme, considrada una heretgia per lEsglsia, convoc una croada amb lajuda dels exrcits del Papa.

  • Els nobles occitans demanaran lajuda del seu senyor, el rei de Catalunya i Arag Pere el Catlic (pare de Jaume I el Conqueridor) per combatre els exrcits croats.Pere el Catlic mor lany 1213 a la batalla de Muret defensant els seus vassalls occitans.Sacaben aqu les aspiracions de la Corona dArag dexpansionar-se cap al nord. El fill de Pere el Catlic, Jaume I, augmentar els seus territoris cap al sud, conquerint terres musulmanes.

  • Molts occitans acusats de ctars, entre ells trobadors, buscaran refugi en terres catalanes, en les corts dels nobles catalans, on portaran el model de la poesia trobadoresca que comenar a ser conreada a la Corona dArag per trobadors catalans.

  • Anomenem "trobadors" exclusivament als autors de la poesia lrica provenal que creen les seves obres entre els segles XII i XIII, primer al sud de la Gllia, i desprs a Catalunya i al nord d'Itlia. El seu nom deriva del verb "trobar", en el sentit de "crear literriament". Durant aquests segles, la paraula "poeta" estava reservada per als autors de poesia culta en llat. En contraposici, els trobadors escrivien les seves composicions en llengua vulgar.

  • La poesia trobadoresca es recitava acompanyada de msica. El trobador era lautor tant de la lletra com de lacompanyament musical. Per tant, havia de ser un home culte, ja que sabia llegir i escriure i, a ms, msica.Molts trobadors eren nobles o, fins i tot, reis. Tamb hi havia trobadors de condici social ms baixa.La poesia dels trobadors ens ha arribat recollida en canoners.

  • En els canoners trobem la lletra i la notaci musical daquestes poesies.

  • En els canoners tamb shi incloen les Vidas (biografies dels trobadors) i les Razs, petits textos on sexplicava el perqu de la composici de cada poesia.El trobador, doncs, escrivia la lletra de la poesia i en composava la msica per tal que la recitaci ans acompanyada pel so dun instrument.

  • Existeix una diferncia clara entre trobador i joglar: TROBADOR: Autor de poemes musicals en llengua occitana. Podia ser de classe alta (reis, senyors feudals...) o baixa. En el segon cas, es convertien en professionals i vivien d'aquest art (per exemple, Bernat de Ventadorn). Per als trobadors nobles, en canvi, trobar era una distracci, un complement per a la seva personalitat (s el cas de Guillem IX d'Aquitnia).

  • JOGLAR: Recitava en pblic els poemes compostos pels trobadors. Era d'estament social baix i es dedicava professionalment a aquesta activitat.

    Els joglars especialitzats en la recitaci de la poesia trobadoresca s'anomenaven joglars lrics, mentre que els que es dedicaven a la recitaci dels cantars de gesta rebien el nom de joglars pics.

  • Diem que la poesia trobadoresca s una poesia cortesana perqu es desenvolupa a les corts dels nobles i dels reis, primer a Occitnia i desprs, a Catalunya i al nord dItlia.Per tant, era una poesia feta per a la noblesa i tractava dels temes que podien interessar a aquest grup social: lamor, la guerra, lhonorEls trobadors dextracci social humil vivien a les corts dels nobles, prnceps i reis dels quals rebien una remuneraci econmica pels seus serveis.

  • Durant els segles de naixement, desenvolupament i expansi de la poesia trobadoresca, loccident europeu viu sota el sistema social anomenat FEUDALISME.La societat feudal estava estructurada d'una manera jerrquica i ordenada en el sentit d'una pirmide, l'esquema bsic de la qual era la relaci senyor-vassall. El vrtex d'aquesta pirmide era el monarca (el poder del qual era ms nominal que efectiu).

  • Els estaments socials que tenien un gra daquesta pirmide social per sobre, eren vassalls daquells que ocupaven lestament superior. Per, a la vegada, podien ser senyors dels que estaven en un gra inferior de la pirmide.En el feudalisme sestablia una relaci o pacte de vassallatge: entre el senyor i el vassall sestablien un seguit dobligacions.

  • Bsicament, el senyor oferia PROTECCI al vassall i aquest estava obligat a donar-li un SERVEI, ja fos militar o econmic.

  • Per qu diem que la poesia trobadoresca s una poesia feudal? Perqu traslladar les relacions feudals entre un senyor i un vassall a la poesia de temtica amorosa.

    DAMA: anomenada en la poesia trobadoresca midons, que vol dir el meu senyor. Ser com el senyor feudal en un pacte de vassallatge.TROBADOR: anomenat om, que vol dir vassall. Haur de servir la dama, estar obligat a ser-li fidel i lleial i a lloar-la en les seves poesies.

  • VASSALLATGE FEUDALEl senyor feudal t una situaci social clarament superior a la del vassall, a qui deu protecci.El vassall jura fidelitat i lleialtat al seu senyor, a qui defensar amb les armes, si s necessari. Depn totalment dels favors del senyor feudal.

    POESIA TROBADORESCALa dama, la midons, s equivalent al senyor, s un sser excellent: noble i poderosa, rica, bonica i bona. Socialment estava per sobre del seu estimat. Havia de ser casada (podia ser l'esposa d'un rei o senyor feudal) i, per tant, amb drets jurdics propis.

  • El trobador adopta una actitud suplicant envers la dama: s lom, el vassall, mentre que la dama s el senyor. Li jura servei amors, fidelitat i l'honora amb els seus poemes. Demana els favors de la dama.El trobador obeir la dama, perqu ella s la seva senyora i ell s el seu servent en lamor.La dama exigir fidelitat al trobador, com si fos un senyor feudal.El trobador li jurar servir-la, lloar-la i honorar-la, com feien els vassalls en el pacte de vassallatge.

  • El tema central de la poesia dels trobadors s l'amor corts. Molts estudiosos consideren que el concepte d'amor que coneixem actualment en la civilitzaci occidental actual prov, precisament, de la idea d'amor desenvolupada en les poesies dels trobadors.En aquest tipus damor, la dama ser superior al seu enamorat, sigui quina sigui la posici social daquest.La dama es pot mostrar distant, mentre que el trobador, el seu enamorat, li suplica els seus favors.

  • DAMA I TROBADOR

  • Segons el concepte damor corts, lamor no s possible dins del matrimoni, que entre els nobles acostumava a ser concertat per les famlies. El veritable amor noms podien viurel els amants.

  • El trobador (om): s el vassall de la dama, el seu servidor. Fins i tot si el trobador era un rei o prncep i la dama a qui adreava la seva poesia era de categoria social inferior (una dama noble), el poeta, com a vassall, se situava immediatament per sota d'ella, perqu sempre havia de ser el seu servidor. Li devia fidelitat, servei amors, lleialtat.

  • El trobador, que ofereix el seu servei amors a la dama (sempre casada), ha de passar per quatre fases abans daconseguir que ella li lliuri el seu amor:fenhedor (tmid): el trobador-enamorat no s'atreveix a dirigir-se a la dama que estima.pregador (suplicant): el trobador-enamorat passa a aquesta segona etapa si la dama ha mostrat inters per ell i li ha perms que li expressi el seu amor a travs de la poesia.entendedor: entre la dama i el trobador- enamorat s'estableix una relaci de "complicitat". Ella accepta els seus poemes de servei amors i els seus juraments de fidelitat. A canvi, li dna penyores del seu amor (una cinta, un mocador, un cintur, un floc de cabells...) o diners ("aver").

  • drutz (amant): el trobador-enamorat es converteix en "drutz" si arriba a l'amor fsic i total amb la dama.

    Alguns estudiosos de la poesia trobadoresca consideren que, malgrat aquesta classificaci, l'amor entre la dama i el trobador, la fin'amors, era bsicament platnica. Aquesta afirmaci s vlida per a alguns trobadors, per no es pot acceptar de manera general, ja que altres trobadors pretenien o van arribar a l'amor fsic amb les dames a qui adreaven les seves poesies.

  • La dama o midons: era la senyora feudal, la "domina". Amb freqncia, rep el nom de midons, "senyor meu", en mascul, que mostra que el trobador-enamorat ha de ser subms a la dama com si es tracts d'un senyor feudal. La dama de la poesia trobadoresca ha de ser casada.Per tant, la relaci amorosa entre la dama i el trobador era adltera. Com que la dama era casada, el trobador havia de referir-se a ella amb un pseudnim, anomenat senyal, per no despertar les sospites del marit i dels cortesans.

  • El marit o gils: si la dama est casada, el marit es converteix en el "gils". Per aix apareix sempre en aquestes poesies com un sser ro, malvat, del qual s'han d'amagar. Existeix la idea en aquesta poesia que la dama no pot ser feli amb el marit, ja que no l'ha triat lliurement, el seu amor s fruit de l'inters i de la imposici.

  • Els envejosos maldients o lauzangiers: com que el marit de la dama s un gran senyor feudal, viu envoltat d'un seguit de cortesans, aduladors que per aconseguir el favor del senyor, espien la relaci entre el trobador i la dama, sempre atents a qualsevol infidelitat que pugui cometre la dama per anar-la a explicar al senyor. Per tant, juntament amb el senyor, els lauzangiers es converteixen en enemics del trobador.

  • De temtica amorosa:

    La can: serveix per expressar les lloances a la dama segons les pautes de l'amor corts, s a dir, representa la traspossici de les relacions de vassallatge del feudalisme a la poesia amorosa.Pastorella: s el dileg amors entre un cavaller i una pastora (que t totes les caracterstiques i les qualitats d'una dama noble), a la qual pretn enamorar.

  • Alba: poesia que canta el trobador queixant-se de l'arribada del dia desprs d'haver passat la nit amb la seva dama, perqu l'alba representa la separaci, ja que poden descobrir-los junts. En aquestes composicions apareix un nou personatge, el gaita (el vigilant, el guaita), amic del trobador que vigila que no arribi el senyor o els lauzangiers mentre els amants estan junts.

  • Poesia datac personalSirvents: s una poesia d'atac, de crtica a un personatge, a la vegada que serveixen per fer propaganda de les idees del trobador sobre aquest personatge.

    Altres temesEl plany: composici en qu el poeta lamenta la mort d'algun personatge important o d'un amic.La cano de croada: composici que el trobador fa per donar nims als soldats que anaven a lluitar a les croades.La tens: debat o discussi entre dos trobadors sobre temes diversos (qestions amoroses, literties o poltiques).

  • OCCITANSGuillem IX dAquitniaJaufr RaudelArnaut DanielMarcabrCercamnBernat de VentadornGiraut de BornelhRaimbaut dAurenga

  • CATALANSAlfons el CastPere el CatlicGuillem de BerguedGuillem de CabestanyGuillem de Cervera (Cerver de Girona)Berenguer de Palol