Tubs cilíndrics de terrissa que degueren servir per a filtres d'aigua, bo i plens de sorra i potser de cendra. L'aigua que hi depuraven devia ser de rierols o bé dels rius Ter i Fluvià que corrien a les vores de l'antiga Empúries, encara que ara tinguin el curs variat. Aquests filtres són poc comuns a les troballes arqueològiques i són pròpies d'una base on els mariners es proveïen d'aigua dolça, potable. Però alhora són propis de l'escassa penetració a terra dels grecs: com que amb l'aigua de pluja dels aljubs no en devien tenir prou, havien de purificar la dels rius i fonts, que no sabien d'on provenia ni si els havia estat emmetzinada pels pobladors autòctons. La relació entre els indígenes i els comerciants va ser molt hostil durant un llarg període. Per aquesta hostilitat diu un historiador "tam bellicosa gente" als d'aquí. Aquesta hostilitat explica l'ús de filtres com el que veiem i la construcció i successives reconstruccions d'una muralla a la banda Sud de la Neàpolis d'Empúries. La muralla no podia defensar del vent, que bufa del Nord.

Filtre d'aigua de la polis grega

Carrer de la ciutat grega

A vegades l'entrada de les cases és clara i la distribució interior comprensible. Hem de tenir present que els pobladors d'Empúries es dedicaven a subministrar als navegants el que necessitaven per desembarcar, reposar i continuar el viatge. Comercialitzaven les mercaderies que arribaven i tenien provisions d'aigua potable, de salaons, de vi, de fusta per a les naus, de tela per a les veles i d'atuells i cordes.

Vista de la ciutat grega

Aquests sòcols són les bases de les cases gregues de la colònia del segle II a. Cr., dita Neàpolis. Al damunt s'hi alçaven les parets, segurament de tapial (terra pastada amb aigua i palla encofrada). Les cadenetes i els xiprers ajuden al visitant en la marxa laberíntica per entre les ruïnes. Alhora, els xiprers paren la força de les ventades de la terrible tramontana.

Cisterna hel·lenística

Per tal que no faltés aigua, que els vaixells necessitaven encara que fos en una època seca, es podien construir aljubs o cisternes on s'hi guardava ben tapada l'aigua de pluja. Tota la zona que veiem és la Neàpolis, la ciutat grega de temps hel.lenístics, és a dir tardana en consideració al gran esplendor dels grecs antics.

Mosaic d'opus signinum d'un dormitori grec

Les cambres de les cases gregues i romanes eren emmosaicades. Aquí veiem un paviment d'opus signinum, fet de restes ceràmiques barrejades amb argamassa i allissades amb un nivell, que tenen inserides tessel.les o petits daus de marbre blanc formant-hi un dibuix de rombs i de sanefes. A la part del fons, també amb tessel.les, s'hi va escriure "edu koitos" , que vol dir "dorm de gust". És evident que la cambra era un dormitori.