LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL(1914-1918)

Història del món contemporani

(Tema 7)

Curs 2010-2011

ÍNDEX

Apartat 1: Causes de la guerra- Introducció- Causes del conflicte- La formació dels blocs i la cursa d´ armaments

Apartat 2: La Gran Guerra (1914-1918)- El detonant de la guerra- Les fases de la guerra

Apartat 3: Conseqüències de la guerra- La Conferència de Pau de París (1918-1919)- Conseqüències del conflicte

APARTAT 1: CAUSES DE LA GUERRA

Introducció

Causes del conflicte

La formació dels blocs i la cursa d´ armaments

CAUSES DE LA GUERRA: INTRODUCCIÓ La Primera Guerra Mundial o Gran Guerra (1914-1918) va

ser una guerra:1) Llarga: va durar quatre anys.2) Va ser una “guerra total”: els països combatents van

utilitzar tots els recursos humans i econòmics de què disposaven, endeutant-se i mobilitzant a 70 milions d´ homes.

3) Va ser molt cruenta (van morir al camp de batalla més de 9 milions de soldats). Les causes d´ aquesta mortaldat van ser:

- Armament molt mortífer: gasos tòxics, metralladores, submarins, bombardeigs d´ aviació, carros de combat, granades de mà, llançaflames, etc.

- Malalties vinculades a la guerra (per la manca d´ aliments o pels moviments de tropes) que van matar a més de 22 milions de persones: tuberculosi, ràbia, còlera, fam i fred i, especialment, la “Grip del 1918” o “Grip espanyola”.

CAUSES DE LA GUERRA: INTRODUCCIÓ

4) Va ser una guerra que va afectar moltíssim a la població civil d´ Europa degut a:

- Ús de propaganda per exaltar el patriotisme, promoure allistaments voluntaris de joves soldats, atemorir l´ enemic amb dades falses o demanar diners per a finançar la guerra.

- Els països combatents van practicar una “economia de guerra” basada en el racionament dels aliments i en dedicar tota la indústria en exclusiva a fabricar armes i municions. El racionament i la dificultat de comerciar va provocar la fam a tota Europa.

- Seguiment del curs de la guerra pels mitjans de comunicació (ràdios i premsa tenien corresponsals de guerra).

- Emissió de deute públic (“bons de guerra”) i petició de préstecs a bancs suïssos o nord-americans per poder finançar la guerra.

CAUSES DE LA GUERRA: LA POR A ALEMANYA

Regne Unit i França tenien por a una Alemanya massa poderosa i expansionista. Per què?

a) Alemanya s´ havia convertit durant el segle XIX en la segona potència industrial d´ Europa rere el Regne Unit.

b) Era un país jove (nascut el 1871), tradicionalment bel.licós i amb desig d´ expandir-se per Europa.

c) Alemanya volia competir amb el Regne Unit construint una gran flota militar naval.

d) La “Guerra franco-prussiana” va fer perdre a França les regions frontereres d´ Alsàcia i Lorena l´ any 1870.

CAUSES DE LA GUERRA: LA CRISI DELS BALCANS La “Crisi dels Balcans” o “Qüestió d´ Orient” va

ser una altra causa de la Primera Guerra Mundial. L´ Imperi Otomà (Turquia) havia dominat durant segles la península dels Balcans però, el segle XIX, ho va perdre gairebé tot amb les independències de: Grècia, Sèrbia, Romania, Bulgària, Albània i Montnegre.

L´ Imperi Austrohongarès es va aprofitar i va ocupar Croàcia i Bòsnia i Hercegovina (territoris que també volia Sèrbia).

L´ Imperi Rus va conquerir Besaràbia (Moldàvia) i volia arribar fins l´ estret del Bòsfor per aconseguir un pas lliure per navegar del Mar Negre al Mediterrani i, per aquest motiu, va recolzar a Sèrbia per anar en contra de Turquia i Àustria.

CAUSES DE LA GUERRA: ELS ENFRONTAMENTS COLONIALS

La darrera de les tres causes fonamentals que expliquen la Gran Guerra són els enfrontaments colonials entre Alemanya per un costat, i França i Regne Unit per l´ altre. Cal tenir en compte dos fets:

1) Descontent d´ Alemanya pel repartiment d´ Àfrica fet en la Conferència de Berlín (1885).

2) Les “Crisis marroquines”: Alemanya volia evitar que França es fes amb el Protectorat del Marroc (perquè així controlaria el sud de l´ estret de Gibraltar). La guerra entre ambdós països va estar a punt d´ esclatar vàries vegades. Finalment, van arribar a un acord: França es faria amb el Marroc a canvi de la cessió a Alemanya de Camerun.

LA FORMACIÓ DELS BLOCS I LA CURSA D´ ARMAMENTS

L´ any 1882 es va signar la “Triple Aliança” entre Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. L´ objectiu era defensiu: si un dels tres països era atacat, els altres dos entrarien en guerra per defensar-lo. Alemanya i Itàlia temien una guerra amb França; Àustria temia a Rússia.

Aquesta aliança defensiva es va tornar molt perillosa quan Alemanya va practicar, des de 1890, la “weltpolitik”: el nou emperador, Guillem II, volia convertir el seu país en el més fort d´ Europa fabricant armament i fent un gran exèrcit.

LA FORMACIÓ DELS BLOCS I LA CURSA D´ ARMAMENTS

Per la por a la Triple Aliança, l´ any 1907 es va crear la “Triple Entesa” entre França, Regne Unit i Rússia. Lluny de convertir-se (com es va dir) en una eina per evitar la guerra, va ser l´ evidència de que la guerra era imminent i inevitable, provocant una “cursa d´ armaments” (febre per fabricar moltes armes i fer grans exèrcits):

1) Els països europeus van decretar el servei militar obligatori.

2) També van doblar el potencial militar.3) Es van fer campanyes de caràcter patriòtic

i militarista per part de “lligues nacionalistes”.

APARTAT 2: LA GRAN GUERRA (1914-1918)

El detonant de la guerra

Bàndols enfrontats

Les fases de la guerra

EL DETONANT DE LA GUERRA L´ hereu de la corona austrohongaresa, l´ arxiduc

Francesc Ferran, i la seva esposa van ser assassinats a la ciutat de Sarajevo (Bòsnia) en juny del 1914 per part d´ un estudiant nacionalista eslau (contrari a l´ ocupació austríaca de Bòsnia).

Aquesta va ser l´ excusa de l´ Imperi Austrohongarès per iniciar la conquesta de Sèrbia. L´ Imperi Rus era aliat dels serbis, per tant, va entrar en guerra contra Àustria-Hongria. Alemanya, membre de la Triple Aliança, va recolzar a Àustria; en canvi, Itàlia es va fer enrere i va decidir declarar-se neutral. França i Regne Unit, membres de la Triple Entesa, van entrar a la guerra per recolzar als russos. Així doncs, el joc de les aliances va desencadenar la Primera Guerra Mundial.

BÀNDOLS ENFRONTATS

Regne Unit França Rússia Sèrbia Montnegre Bèlgica Itàlia (1915) Romania (1916) Portugal (1916) Grècia (1917) Estats Units (1917)

Alemanya Imperi

Austrohongarès Imperi Otomà Bulgària (1915)

POTÈNCIES ALIADES (“los buenos”, porque ganaron)

POTÈNCIES CENTRALS (“los malos”, porque perdieron)

LES FASES DE LA GUERRA: “LA GUERRA DE MOVIMENTS” (1914)

L´ estratègia de les potències centrals (Alemanya i Àustria-Hongria) era centrar els seus esforços en derrotar ràpidament a França (front occidental) per, després, ocupar-se de Rússia (front oriental).

La victòria francesa a la “Batalla del Marne” (setembre) va fer fracassar aquesta estratègia i demostrà que la guerra seria llarga.

L´ Imperi Otomà (Turquia) entra en guerra a favor de les potències centrals. Bèlgica i Montnegre ho fan amb els aliats.

LES FASES DE LA GUERRA: “LA GUERRA DE POSICIONS” (1915)

El front occidental va romandre sense canvis durant tot l´ any, degut a la igualtat de forces. Era una guerra de trinxeres, on els soldats patien el fred, la humitat, el fang i les rates.

Els alemanys van guanyar batalles a Rússia, conquerint Polònia i Galitzia.

Itàlia entra en guerra a favor dels aliats, traint la Triple Aliança que va signar el 1882. Bulgària, en canvi, entra en guerra al costat de les potències centrals.

LES FASES DE LA GUERRA: “LA GUERRA DE DESGAST” (1916)

Com que no hi havia moviment al front occidental, van decidir tots dos bàndols desmoralitzar l´ enemic amb atacs molt mortífers (bombes, gasos tòxics, etc.). Destaquem la “Batalla de Verdum” (amb victòria d´ Alemanya) i la “Batalla del Somme” guanyada pels aliats.

El Regne Unit pa imposar el seu potencial marítim atacant a Alemanya pel nord.

Romania i Portugal entren en guerra a favor dels aliats.

LES FASES DE LA GUERRA: “CRISI DEL 1917” I FINAL DE LA GUERRA

Dos fets van canviar el curs de la guerra:1) Els comunistes es fan amb el poder a Rússia

en octubre del 1917. Mesos més tard, Lenin signa la “Pau de Brest-Litovsk” i abandona la guerra.

2) Els E.U.A. entren en guerra a favor dels aliats en abril del 1917 amb l´ excusa del bloqueig marítim internacional decretat per Alemanya. També ho fa Grècia.

La intervenció nord-americana va ser decisiva: Àustria-Hongria, Turquia i Bulgària van signar l´ armistici (es van rendir) i, poc després (novembre del 1918), ho va fer Alemanya.

APARTAT 3: LES CONSEQÜÈNCIES DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL

La Conferència de París (1918-1919)

Les conseqüències del conflicte

LA CONFERÈNCIA DE PARÍS (1918-1919) Els quatre països més poderosos del bàndol

guanyador (els aliats) van pactar entre ells les condicions que haurien d´ admetre els països perdedors de la guerra, condicions que es van recollir en cinc tractats signats a París (1918-1919). Els dirigents polítics que els van protagonitzar van ser:

- Clemenceau (França) – Orlando (Itàlia)- Wilson (E.U.A.) - Lloyd George (Regne Unit) Durant la conferència també es va dissenyar el nou

mapa d´ Europa, en el què desapareixien els imperis Austrohongarès i Otomà, per donar pas a nous països al centre i est d´ Europa: Àustria, Hongria, Txecoslovàquia, Polònia, Iugoslàvia i l´ ampliació de Romania.

LA CONFERÈNCIA DE PARÍS (1918-1919) El president dels Estats Units, Theodore W. Wilson,

va proposar al món els seus famosos “catorze punts” per evitar una altra guerra mundial, fet pel que va rebre el “Premi Nobel de la Pau”. Les seves propostes es poden resumir en:

- Supressió de la diplomàcia secreta- Llibertat de comerç i navegació per tot el món- Reducció d´ armaments- Creació d´ una “societat de nacions” on es parlés

dels problemes entre països abans de fer la guerra. Molt bones intencions que no es van arribar a posar en

pràctica, exceptuant la Societat de Nacions (antecedent de l´ ONU) que no va funcionar (la Segona Guerra Mundial començaria el 1939).

LA CONFERÈNCIA DE PARÍS (1918-1919) El més important dels cinc tractats de París va ser el

“Tractat de Versalles” (1919) on es recollien les condicions (“diktat”) que els aliats imposaven a Alemanya:

1) Alemanya perdria totes les seves colònies, a part dels territoris fronterers amb França d´ Alsàcia i Lorena, i la seva part de Polònia.

2) Es reduiria l´ exèrcit alemany a un màxim de 100.000 efectius. El territori del Rin (oest del país) seria ocupat militarment durant quinze anys per por a un contraatac dels alemanys.

3) Alemanya va ser considerada com a responsable de la guerra, per tant, hauria de pagar les destrosses en forma de “reparacions de guerra”: vaixells, ferrocarrils i concessions mineres.

LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE

Les conseqüències demogràfiques de la guerra van ser terrorífiques: nou milions de morts en combat, altres nou milions de mutilats i més de vint milions de morts per malalties associades a la guerra. Les baixes van afectar especialment a la població d´ homes joves (en edat de treballar).

Les conseqüències polítiques més importants van ser:

1) Estats Units es converteix en la primera potència política, militar i econòmica del món.

2) Alemanya perd pes polític i queda arruïnada i avergonyida.

3) Apareixen nous països a Europa.

LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFLICTE Les conseqüències socials més importants de la

guerra van ser:1) Greu crisi econòmica a Europa. Els països

estaven endeutats, els camps de conreu abandonats i mancava població activa. Fam, malalties i empitjorament de les condicions laborals.

2) Radicalització de les ideologies polítiques: neix el feixisme (Alemanya, Itàlia) i triomfa el comunisme (Rússia).

3) Les dones milloren el seu rol a la societat europea. Havien treballat a les fàbriques durant la guerra i continuarien treballant per aixecar l´ economia. Les sufragistes comencen a demanar el vot femení.