La primera Restauració política (1874-1898).

3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)

3. La Restauració. De l'inici al desastre (1875-1898). 3.1. El Sexenni revolucionari i les guerres carlines.3.2. Liberalisme i Nacionalisme al segle XIX.3.3. Què és la Restauració?3.4. Les forces polítiques de la Restauració.3.5.Les forces polítiques marginades de la Restauració.3.6. El conflicte d'Ultramar (1898). 3.6.1. Les causes de la pèrdua dels darrers territoris colonials. 3.6.2. Les conseqüències de les pèrdues.

Era democràtic el sistema de la Restauració?

El Paper de la Monarquia.• “Per a nosaltres mai, per cap camí, no es pot arribar dins de la

legalitat a la supressió de la monarquia, perquè no hi ha legalitat sense la monarquia, perquè sense la monarquia hi pot haver fets, hi pot haver força, hi pot haver batalles; però no hi ha ni hi pot haver legalitat (...).

•Ni tan sols les corts pot ser que en votin la supressió, ni és possible que n’acordi la supressió el monarca; d’aquí que les corts i el rei, que són abans que la Constitució, perquè la Constitució es fa entre el rei i les corts, estan també per damunt de la Constitució; perquè la Constitució no pot tocar ni les corts ni el rei (...)”

Discurs d’Antonio Cánovas al Congrés dels Diputats, 1886.

TEMA 1: La Restauració: evolució política, social, econòmica i demogràfica (1875-1931).

Regnat Alfons XII

3a Guerra Carlina(1872-76)

La Primera Restauració (1875-1898).

1875 1885

Regència de Maria Cristina1898

P. ConservadorCánovas

P. LiberalSagasta

P. Conservador

Cánovas

P. LiberalSagasta

P. Conservador

Cánovas

P. LiberalSagasta

P. Conservador

Cánovas

Llei d’associacions (1887)

Guerra hispano-nord-americana (1898)

Sufragi Universal masculí(1890)

Fundació PSOE(1879)

Fundació de Centre Català. Primer Partit Catalanista (1879)

Què és la Restauració?

Sistema polític (ideat per Cánovas del Castillo).

Bipartidisme i Torn pacífic.

Constitució de 1876.

Corrupció electoral i caciquisme. Exclusió social.

Supremacia del poder civil sobre el militar. Civilisme.

Partit ConservadorAntonio Cánovas del Castillo.

Grans propietats rurals. Oligarquia rural.

Alta Burgesia. Classes més altes.

Què és el Bipartidisme?

Partit LiberalMateo Sagasta.

Mitjans i petits propietats rurals. Classes mitjanes. Burgesia urbana.

Professionals.

Oposició política a la Restauració?(partits fora del sistema)

RepublicansFederalistes (Pi i Margall)

Unionistes (Salmerón)Radicals

NacionalistesEl Catalanisme

El Nacionalisme basc (PNV)El Nacionalisme gallec.

UltracatòlicsEl Carlisme

Socialistes/AnarquistesPSOE/UGT (socialista)

Acció directe (anarquisme)Anarcocol·lectivisme

(anarquisme)

El Sexenni Revolucionari. 1868 – 1874


La Restauració Borbònica. 1875 – 1931

CAUSES Crisi Financera.

Govern Provisional.

Pronunciament Insurrecció de l'exèrcit. • Principis liberalisme

progressista.• Sobirania Nacional i

Sufragi Universal.• Reconeixement de les

llibertats.• Llibertat de culte.Es declara la Monarquia

Constitucional.

Constitució 1869

Monarquia Constitucional d'Amadeu I de Savoia.

(1871-1873).Manca de suports

polítics.

Crisi Política

Esclat de la 3a Guerra Carlina (1872-1876)

Final del regnat d'Amadeu I

I República espanyola (1873-1874)

-Incapacitat per resoldre els

problemes.-Manca de

suport social.


3.1. El Sexenni Revolucionari I les guerres carlines.

Pronunciamiento

Aixecament militar liberal on un cap militar es pronunciava a favor de la Constitució, i esclataven revoltes, sobretot a les ciutats, en suport de la insurrecció, per tal d’aconseguir forçar un canvi polític.

El Sexenni Revolucionari (1868-1874)


La regència és un període transitori durant el qual una personalitat (generalment de la família real) exerceix el poder en nom del monarca titular ja sigui perquè aquest és massa jove, per absència del mateix, o per la seva incapacitat per a governar per si mateix.

Regència

Primera Guerra Carlina (1833 – 1840)

La difícil construcció de l’estat liberal (1833-1874).

Ferran VII (1784-1833)

María Cristina de Borbón 1806-1878)

Què és la Llei Sàlica?Disposició que excloïa del tron les dones de les famílies reials i llurs descendents.


Isabel II(1830-1904)


Promulgació de la Pragmàtica Sanció de 1830, que anul·lava la llei, Sàlica, i va fer que Isabel, la filla gran de Ferran VII, fos nomenada hereva.

Primera Guerra Carlina 1833 – 1840

El carlisme.

“Dios, patria y fueros”

Furs.Conjunt de normes jurídiques, compilació de lleis atorgades pel rei, donat a un municipi, una localitat o una regió, que es diferencia així de la normativa general de la resta del país.

Carlos María Isidro Benito de Borbón y Borbón-Parma (1788 – 1855)

3.1. El Sexenni Revolucionari (1868-1874)


Primera Guerra Carlina 1833 – 1840

El carlisme.

“Dios, patria y fueros”

Carlos María Isidro Benito de Borbón y Borbón-Parma (1788 – 1855)

3.1El Sexenni Revolucionari i les guerres carlines.


Els camperols

Una part de

l’església.

L’antiga noblesa

.

Els isabelins i/o liberals

El món de la ciutat.

Isabel IIJuan Álvarez Mendizábal

Joaquín Baldomero Fernández Álvarez

Espartero

Segona Guerra Carlina (1846 1849)

Guerra dels matiners

Aixecaments a tot Espanya. Només triomfen a Catalunya.

Crisi econòmica.

Mesures centralitzadores. Progressiu malestar social a

Catalunya.

Carlins, pagesos, obrers, republicans i progressistes. Carles VI, comte de Montemolín i

pretenent carlí al tron espanyol (1818-1861)

3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)3.1. El Sexenni Revolucionari

I les guerres carlines.

Tercera Guerra Carlina (1872 – 1876)

El pretendent Carles VII (1848-1909

Situació provisional sorgida de la Revolució de Setembre del 1868 i aprofitada pels carlins.

Catalunya, el Maestrat, el País Basc i Navarra tornen a ser els escenaris més importants.

Els carlins conquereixen algunes poblacions importants: Estella, la Seu d’Urgell o Olot.

El febrer de 1876 Carles VII passava a França (exili) mentre que Alfons XII entrava a

Pamplona.



Antic Règim Estat Liberalrevolució liberal burgesa

Societat estamental

Monarquia absolutista

Economia de subsistència

La igualtat dels ciutadans davant la llei.

Separació dels tres poders.

Dret a la propietat privada.

Sobirania Nacional.Reconeixement de drets i llibertats

individuals.

El Liberalisme al segle XIX

“Al Liceu” (1901) de Ramon Casas. Cercle del Liceu.

Burgesia

La burgesia fou la gran beneficiada de l’estat Liberal,

però en aquestes revolucions també hi van lluitar altres classes socials.

3. La Restauració. De l’inici al desastre (1875-1898)3.2. Liberalisme i Nacionalisme al segle XIX.

Estat Liberal S.XIX

Eleccions dels representants

República parlamentària

Per elecció. Per herència.

Les noves idees il·lustrades i el creixement econòmic del segle XVIII van anunciar una època de transformacions polítiques profundes. Aquest procés es coneix amb el nom de revolució liberal burgesa.


Cap d’estatMonarquia

parlamentària

Estat Liberal

Estat Democràtic

Sufragi Censatari

.

Sufragi Universal

.

Nacionalisme

El nacionalisme és una ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania.

Unificació de Itàlia (1870)


En contra l’absolutism

e.

Unificació d'Alemanya

(1871)


Inici de la Restauració.

Desembre 1874. Aixecament militar a Sagunt del General Martínez Campos.

Desembre 1874. Manifest de Sandhurst.

Restauració Borbònica a través de la figura d’Alfons XII.

Desembre 1874. Govern provisional a Madrid presidit per Cánovas del Castillo.

Regnat Alfons XIII (1902-1931).

Regnat Alfons XII (1875-1885)

Regència Maria Cristina (1885-1902).

Martínez-Campos Antón (1831-1900)

Cánovas del Castillo (1828 -1897)

Alfons XII(1857-1885) Proclamació d’Alfons XII

a Madrid.

3.3. Què és la Restauració?

Alfons XIII(1886-1941)

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena .

(1858-1929)




Primera Part (1875-1898)



Constitució de 1876.

Corrupció electoral i caciquisme. Exclusió social.

Supremacia del poder civil sobre el militar. Civilisme.


Mateo Sagasta(1825 -1903)

Caricatura que mostra la manipulació i el frau de vots.

Els Cacics eren una part fonamental del sistema de la Restauració.

Acudit satíric de l’època: “España, política interior”.

Era democràtic el sistema

de la Restauració?







Alfonso Francisco Fernando Pío Juan de María de la Concepción Gregorio Pelayo de Borbón y Borbón. (1857 -1885) Alfons XII

DEFENSA DE L’ORDRE SOCIAL I LA PROPIETAT

UNITAT DE LA PÀTRIA

MONARQUIA BORBÒNICA:GARANTIA D’ESTABILITAT

IDENTIFICACIÓ DE LA REPÚBLICA

COM L’ANARQUIA

CERTA ESTABILITAT INSTITUCIONAL

UN RÈGIM QUE DURÀ 55 ANYS

CARÀCTER PARTIDISTA I EXCLOENT


de la Restauració?







El torn de partits va durar des del regnat d’Alfons XII (1875-1885) fins a la regència de Maria Cristina (1885-1898).

Dos grans partits polítics (partits dinàstics) que s’alternen pacíficament al poder.


Grans propietats rurals. Oligarquia rural.Alta Burgesia. Classes més altes.


Mitjans i petits propietats rurals. Classes mitjanes. Burgesia urbana. Professionals.

Assegurar l'estabilitat institucional.


de la Restauració?







Hi havia el torn garantit. Quan hi havia desgast, el rei cridava al cap de l’altre partit i es convocaven eleccions.

Sufragi Censatari (1878) Sufragi Universal Masculí (1890)Homes majors de 25 anys.

Entre el període 1876 a 1898, 6 eleccions les va guanyar el P. Conservador i 4 el P. Liberal.


de la Restauració?


Inspirada amb la del 1845. Caràcter moderat i conservador.

Monarquia, institució superior. Poder moderador. Àrbitre de la vida política. Garant de l’entesa i l’alternança de partits. Dret de vet. Nomenament de ministres. Convocatòria de Corts.

Suspendre i dissoldre les corts.

Sobirania Compartida. Monarquia-Corts.

Sistema Bicameral. Senat i Congrés.Senat elegit pel rei i/o el govern. El Congrés per Sufragi Censatari (5%). L’any 1890 Sufragi Universal Masculí.

Confessionalitat Catòlica de l’Estat. Certa Tolerància Religiosa.

3.3. Què és la Restauració?Constitució de 1876


de la Restauració?



• El sistema es manté viu gràcies a la corrupció electoral. Fenomen del Caciquisme.

• El cacic manipulava les eleccions d’acord amb els governadors civils.

• Tupinada o “pucherazo”: Conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir el falsejament sistemàtic dels resultats

electorals.• Per aconseguir l’elecció del candidat, no es dubtava a falsificar el

cens, a manipular les actes electorals, comprar vots i coaccionar l’elector.


de la Restauració?

Falsejament electoral i caciquisme.


3.3. Què és la Restauració? ERA DEMOCRÀTIC EL SISTEMA DE LA

RESTAURACIÓ?

• Quin fet satiritza la caricatura?

• De quin tipus de font es tracta?

• Sabries identificar els personatges caricaturitzats?



Caricatura del setmanari La Flaca satiritzant la farsa

electoral d'aleshores, amb Sagasta al davant. Hi

apareix un seguici de cacics, sicaris, agents de l'ordre

públic, camperols i obrers acudint a votar en un

sistema electoral on, fins i tot, les paperetes dels

morts hi són manipulades.

ERA DEMOCRÀTIC EL SISTEMA DE LA

RESTAURACIÓ?

Es tracta d’una caricatura apareguda al setmanari “La Flaca” i satiritza la farsa electoral que suposava votar durant

l’època de la Restauració.



Pacificació de Cuba. Fi de la Guerra dels 10 anys. Martínez Campos fou l’enviat.

Firma de la Pau de Zanjón (1878).

L’any 1876 es posa fi a la Tercera Guerra Carlina. El pretendent Carles creua la frontera francesa. Final

dels furs bascos i navarresos, però es manté el concert econòmic.

A Catalunya, poc a poc l’exèrcit liberal va expulsar els carlins de les places més importants.

Pau de Zanjón


de la Restauració?

El Civilisme

L’exèrcit va quedar subordinat al poder civil.

Importants victòries militars.



Pacificació del país. Fi de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876). Supressió dels furs bascos. Final de la Guerra de Cuba (Paz de Zanjón, 1878). Pacte del Pardo (1885) signat a la mort d'Alfons XII entre Cánovas del Castillo i Sagasta pel qual acordaven tornar-se en el poder pacíficament donant suport a la regència de Maria Cristina d'Habsburg. Aprovació d’algunes reformes com la Llei d’Associacions (1887), abolició de l’esclavisme (1888) i creació del Nou Codi Civil (1889). Debat entre proteccionisme econòmic i Lliurecanvisme. Aranzel de 1891. Creació de la Comissió de Reformes Socials (1883) per tal d’estudiar el Benestar dels treballadors.


de la Restauració?

3.4. Les forces polítiques de la Restauració.

Els partits dinàstics


Grans propietats rurals. Oligarquia rural.Alta Burgesia. Classes més altes.


Mitjans i petits propietats rurals. Classes mitjanes. Burgesia urbana. Professionals.


Defensa de la Monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació de l’estat

liberal, unitari i centralista.

Defensa de la Monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació de l’estat

liberal, unitari i centralista.

Defensa del immobilisme polític, sufragi censatari, defensa de

l'església i l’ordre social.

Defensa del reformisme social més progressista i laic i defensa del sufragi universal masculí.

Abolició de l’esclavitud.

3.5. Les forces polítiques marginadesde la Restauració.

Els partits fora del sistema.

Republicans

Nacionalistes

Ultracatòlics

Socialistes/Anarquistes

Pàgina 154. Vicens Vives.



El torn pacífic no es basava en cap principi democràtic . Sinó que era el resultat d’un acord previ entre els partits dinàstics i/o les elits

econòmiques, polítiques i socials.

La Constitució limitava la sobirania nacional i instaurava la monarquia com a part d’aquesta sobirania.

El sistema polític només donava entrada a dos partits polítics (bipartidisme) i excloïa a tots els altres.

I la més important, l’alternança de govern s’assegurava a través del frau electoral i el caciquisme.

Tot això fa que haguem de parlar d’un règim polític fictici.

Font: Llibre Història de Vicens Vives. Pàgina 156.

3.5. Les forces polítiques marginadesde la Restauració.

Pèrdua territorial colonial i l’inici d’una greu crisis política i moral.

3.6. El conflicte d’Ultramar (1898).

Pèrdua territorial colonial i l’inici d’una greu crisis política i moral.

Fou l’esdeveniment més important de la política exterior espanyola de la Primera Restauració. Entenem conflicte d’Ultramar a tots aquells esdeveniments que van dur la a la pèrdua dels últims territoris colonials espanyols (Cuba, Puerto Rico i les Filipines). Les ànsies autonomistes dels cubans i filipins i sobretot les pretensions imperialistes de la jove potència americana van desembocar en un conflicte que tingué enormes repercussions per Espanya.


3.6. 1. Les causes del conflicte d’Ultramar (1898). El cas cubà.

1868-1878.

Primera Guerra de Cuba.

1879 Guerra Chiquita

1883 i 1885

Insurreccions

Paz de Zanjón.

Els precedents bèl·lics:

El cas de Cuba


3.6.1. Les causes de la pèrdua dels darrers territoris colonials.

Incompliment dels acords de la Pau de Zanjón. Van acordar donar una àmplia amnistia, l’abolició de l’esclavitud, i la promesa de reformes polítiques i administratives per les quals Cuba tindria representants a les corts espanyoles. No es va produir mai. José Martí (1853-1895)

Máximo Gómez (1836-1905)Partido Revolucionario Cubano (1892) Valeriano Weyler (1838-1930

El cas de Cuba



Baixada dels preus del sucre, fet que va estendre la misèria entre les classes més populars.

Implicació en la guerra no solament d’una minoria criolla, sinó també dels negres, mulats i

fins i tot alguns catalans, com Josep de Miró i Argenter.

Il·lustració de la revista “Blanco y negro” (1895). Un destacament d’infanteria pren un grup de presoners cubans, entre els quals hi ha molta gent de color.

El cas de Cuba



L’interès dels EEUU. Consideració de Cuba com un territori vital per a la seva defensa. Aplicació interessada de la Doctrina Monroe (1823). Interessos econòmics molt importants.

Explosió al port de l’Habana del Cuirassat americà Maine al febrer de 1898.

Casus belli.

Guerra hispano-nord-americana.

El cas de Cuba



L’interès dels EEUU. Consideració de Cuba com un territori vital per a la seva defensa. Aplicació interessada de la Doctrina Monroe (1823). Interessos econòmics molt importants.

El cas de les Filipines.

José Rizal (1861-1896).

Revolta filipina (1896-97)

Garcia Polavieja(1838-1914)

Batalla de Cavite (1898).



Incapacitat de la classe política espanyola, que no entenia perquè els cubans volien la independència.

Assassinat de Cánovas del Castillo (1897) Mateo Sagasta (1897)

El mite de l’imperi espanyol és massa fort.

Tractat de París (desembre de 1898). Espanya reconeix la Independència de Cuba sota el protectorat nord-americà, i cedeix als EEUU la sobirania de Puerto Rico i les Filipines.

3.6. 1. Les causes del conflicte d’Ultramar (1898).

Fi de l’imperi

colonial espanyol.

3.6. 2. Les conseqüències de les pèrdues colonials (1898).

La liquidació de l’Imperi Colonial Espanyol és conegut historiogràficament com el “Desastre del 98”, el qual portaria implícitament una sèrie de repercussions que ara mateix enumerem.

Obra de Joaquín Sorolla, títol: “Otra Margarita” (1892). Washington University Gallery of Art.


Ressentiment per part de l’estament militar cap a la classe política de la Restauració, ja què considera que aquesta és l’autèntica culpable de la derrota bèl·lica. Fi del Civilisme.

Miguel Primo de Rivera. Dictadura militar (1923-30)

Francisco Franco BahamondeDictadura militar (1939-75)


Enorme desil·lusió d’una part del poble espanyol, degut a les enormes expectatives de victòria que havien venut la premsa i el govern. D’aquí el dit: “más se perdió en Cuba”


Es posa el punt final al gran imperi espanyol a Amèrica que s’havia iniciat des del 1492. España quedarà com un país de segona fila en l’ordre internacional. De totes maneres, la vella presència a ultramar es substituirà per la presència al nord d’Àfrica.


En alguns casos es reforça la identitat espanyola, en d’altres s'accentua els anhels d’un projecte nacionalista alternatiu. Consolidació del catalanisme polític.

Tancament de caixes (1899) a Barcelona. Creació de Solidaritat Catalana arran dels fets del Cu-Cut (1907) a Barcelona.


Curiosament la derrota no va provocar cap canvi polític, sinó més aviat intel·lectual. Va aparèixer un moviment intel·lectual crític anomenat “Regeneracionisme”.

Joaquín Costa (1846-1911) Francisco Giner de los Ríos (1839-1915)


En matèria econòmica saboga per un major proteccionisme degut a la pèrdua colonial. El fet més negatiu fou la pèrdua dels mercats colonials, encara que també es van repatriar capitals espanyols. La necessitat d'eixugar el deute va promoure una reforma fiscal.

Material Audiovisual. Restauració.

La crisis de la Primera Restauració.• http://www.youtube.com/watch?v=-N0VUvkTXV0

La Crisis de la Restauració 1902-1923• http://www.youtube.com/watch?v=o06guOcOguI

Moviment Obrer. Fàbrica la Canadenca. Sense Ficció.TV3

• http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4368090

http://www.youtube.com/watch?v=-N0VUvkTXV0





http://www.youtube.com/watch?v=o06guOcOguI

http://www.youtube.com/watch?v=o06guOcOguI

http://www.tv3.cat/3alacarta/

http://www.tv3.cat/3alacarta/

La primera Restauració política (1874-1898).

Education

Transcript of La primera Restauració política (1874-1898).