La problemática dels rius metropolitans, Manel Isnard, Consorci defensa de la conca del Besòs
description
Transcript of La problemática dels rius metropolitans, Manel Isnard, Consorci defensa de la conca del Besòs
Riu Congost
La problemàtica dels rius metropolitans
Barcelona 12 de novembre de 2013
Manuel Isnard Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs
X JORNADA CREAF SCB ICHN
La problemàtica dels rius metropolitans
1.- Qualitat hidromorfològica 2.- Vegetació 3.- Qualitat de les aigües superficials 4.- Fauna
1.- Qualitat hidromorfològica: 1.1.-Condicions morfològiques Variació amplada i fondària del canal Estructura i substrat de la llera Estructura de la zona de ribera 1.2.-Regim hidrològic: Quantificació i dinàmica del cabal Connexió amb masses d’aigua subterrànies 1.3.-Continuïtat fluvial Connectivitat fluvial
Qualitat hidromorfològica
La conca del Besòs tram alt -1956
Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques
1.1
Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques
La conca del Besòs tram alt -2011
1.1
Riu Congost (Granollers)-1956
Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques
1.1
Riu Congost (Granollers) - 2009
Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques
1.1
Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques
Riu Congost- ocupació de les planes
Riu Congost
Riu Congost - murs
• Rectificació i endegament dels rius convertint-se en canals
• Pèrdua de la vegetació de ribera i platges de sorres i codolars.
• Pressió urbanística amb ocupació de les planes inundables (industria, habitatge, horts, parcs etc..)
1.1
Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques
I aquests son els resultats
Granollers Santa Coloma de Gramenet
Santa Eulàlia de Ronçana
Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques
Altres resultats
Pèrdua o disminució de les zones inundables.
Zones inundables amb l’avinguda període de retorn 500 anys.
Qualitat hidromorfològica Condicions morfològiques
No tots els llocs han estat afectats, els trams alts es mantenen en un bon estat ecològic. Riera de Cànoves
Riu Tenes
Riera de Cànoves
Qualitat hidromorfològica Actuacions de millora
Krainer riu Congost – La Garriga
Recuperació meandre riu Tenes- Lliça d’Amunt
Riu Tenes Santa Eulalia de Ronçana
Escala de peixos
Riu Tenes - estiu 2012
Qualitat hidromorfològica Règim hidrològic
1.2
Riu Congost - 10 d’octubre de 1994
Qualitat hidromorfològica Règim hidrològic
1.2
Riu Tenes – primavera 2013
Qualitat hidromorfològica Règim hidrològic
Cabal riu Congost (Limnímetre La Garriga any 2012) Cabal mig 0,23 m3/s Cabal màxim 7,16 m3/s Cabal mínim 0,02 m3/s Cabals EDAR 0,11 m3/s Els cabals procedents de les EDAR’s signifiquen aproximadament el 60 % de les aigües superficials. Aquestes aigües, majoritàriament, procedeixen del riu Ter.
Qualitat hidromorfològica Règim hidrològic
1.2
Qualitat hidromorfològica Connectivitat fluvial
1.3
La connectivitat fluvial es veu afectada per la construcció d’embassaments (pocs a la Conca del Besòs), assuts, soleres de ponts, endegaments etc..
Captació de regants
Endegament i cimentació Costelles en el llit del riu
Qualitat hidromorfològica Connectivitat fluvial
1.3
Mapa d’isoconductivitat de l'aqüífer de la cubeta de La Llagosta (valors en µS/cm)
Gener 2007
QBR 2011
> = 95 Estat Natural
75 – 90 Lleugera pertorbació
55 – 70 Inici d’alteració
30 – 50 Alteració
< = 25 Forta alteració
Indicador Biològic Dades Diputació/ACA - U.B. Primavera 2011
EDAR
2
Vegetació Qualitat
2
Bambú Canya americana Nyamera
EVITAR L’ARRIBADA DE MÉS ESPÈCIES ÉS L’ESTRATÈGIA DE GESTIÓ MÉS EFICIENT
1. Evitar l'ús d’espècies exòtiques invasores en jardineria, horts i restauracions.
2. Abocaments de restes de jardineria.
3. Moviments de terres.
Phytolacca americana
Vegetació Qualitat
2
Conca del riu Besòs - Estadi inicial
• Anys 80 / 90 amb elevat grau de contaminació a les aigües circulants.
• Inexistència de sistemes de sanejament
• Conca fortament industrialitzada
• Elevada pressió urbanística.
Qualitat aigües superficials
Any Habitants
1900 82309
1950 192001
1970 559563
1991 842797
2001 926019
2004 986642
Paràmetre Concentració Percentatge mínim de reducció
Demanda bioquímica d’oxigen (DBO5)
Demanda química
d’oxigen (DQO)
Sòlids en suspensió
25 mg O2·L-1
125 mg O2·L-1
35 mg SS·L-1
70-90 %
75 % 90 %
Nitrogen total
15 mg N·L-1 10 mg N·L-1
(> 100.000 h. eq.)
70-80 %
Fòsfor total
2 mg P·L-1 1 mg P·L-1
(> 100.000 h. eq.)
80 %
Requeriments per a les descarregues de les aigües residuals urbanes segons la Directiva europea 91/271/CEE
< 0,1 Aigües molt netes
0,1 – 0,4 Aigües netes
0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estres
1 – 4 Aigües amb estres
> 4 Aigües amb fort estres
Concentració d’amoni mg NH4/L
Qualitat aigües superficials 3
000
005
010
015
020
025
030
2007 2008 2009 2010 2011 2012
mg/
l am
on
i
any
Concentració d’amoni aigües superficials Riu Congost (després EDAR Granollers)
Dades Agencia Catalana de l’Aigua
Am
plia
ció
Ed
ar
3 Qualitat aigües superficials
Dades: Agencia Catalana de l’Aigua
000
005
010
015
020
025
030
2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
mg/
l am
on
i
any
Concentració d’amoni aigües superficials Riu Besòs (desprès del riu Ripoll)
3 Qualitat aigües superficials
Amoni 2011
< 0,1 Aigües molt netes
0,1 – 0,4 Aigües netes
0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estrès
1 – 4 Aigües amb estrès: frontera
> 4 Aigües amb fort estrès
Indicador Físic químic Amoni mg NH3/l Dades Diputació/ACA - U.B. Primavera 2011
EDAR
Granollers juliol 2012
Amoni 2011
< 0,1 Aigües molt netes
0,1 – 0,4 Aigües netes
0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estrès
1 – 4 Aigües amb estrès: frontera
> 4 Aigües amb fort estrès
Indicador Físic químic Amoni mg NH4/l Dades Diputació - U.B. Primavera 2011
EDAR
3
Amoni 2011
< 0,1 Aigües molt netes
0,1 – 0,4 Aigües netes
0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estrès
1 – 4 Aigües amb estrès: frontera
> 4 Aigües amb fort estrès
Indicador Físic químic Amoni mg NH3/l Dades Diputació/ACA - U.B. Primavera 2011
EDAR
Granollers juliol 2012
Amoni 2012
< 0,1 Aigües molt netes
0,1 – 0,4 Aigües netes
0,5 – 0,9 Aigües amb lleuger estrès
1 – 4 Aigües amb estrès: frontera
> 4 Aigües amb fort estrès
Indicador Físic químic Amoni mg NH4/l Dades Diputació - U.B. Primavera 2012
EDAR
(10,6 mg/l)
(7,0 mg/l)
3
Dades: Diputació de Barcelona
0
20
40
60
80
100
120
2007 2008 2009 2010 2011 2012
Niv
ell d
e q
ual
itat
any
Index IBMWP (Congost - Montornès)
4 Fauna
Dades:Diputacio de Barcelona
0
20
40
60
80
100
120
2007 2008 2009 2010 2011 2012
Niv
ell d
e Q
ual
itta
any
Index IBMWP (Besòs - Santa Coloma G.)
4 Fauna
IBMWP 2012
Indicador Biològic Rius mediterranis de cabal variable Dades Diputació- U.B. Primavera 2012
> 121 molt bona
120 -71 bona
70-41 mediocre
40-20 dolenta
> 20 pèssima
EDAR
Tricòpter
Espècie Nom comú Període 2002-03 Període 2007-08
Anguilla anguilla Anguila 0 86.19
Barbus graellsii Barb comú 0 37.21
Barbus meridionalis Barb de muntanya 2523.19 5783.18
Phoxinus sp. Barb roig 212.93 5184.03
Squalius laietanus Bagra catalana 336.40 3044.35
Lepomis gibbosus Peix sol 164.02 587.05
Ciprinus carpio Carpa 210.87 233.11
Índex IBICAT en la conca del riu Besòs períodes 2002-03 i 2007-08. Individus/hectàrea.
Font ACA
Fauna
Observacions d'ocells aquàtics al riu (n = 8497)
Ànec collverd
63%
Esplugabous
7%
Xivitona
2%
Martinet blanc
2%
Bernat
pescaire
2%Corriol
petit
1%
Blauet
0%Altres
1%Pollet polla a.
0%
Polla d'aigua
6%
Gavina vulgar
11%
Pollet ànec c.
5%
Becadells
1%
Especies al·lòctones enfront de les autòctones
Al·lòctones Autòctones
Fauna
Zonificació:
Exemple al
Congost (2008)
• Conills
• Talpons • Limícoles • Reproducció ocells • Esplugabous i gavina • Serp verda
• Llúdriga • Tortugues • Corbs marins • Reproducció ocells • Esplugabous
• Llúdriga • Visó americà • Conills • Polla d’aigua • Gat domèstic • Ocells terrestres
• Cranc americà • Martinet blanc • Xoriguer
Moltes gràcies per la seva atenció
Riu Congost Granollers