www.santaanna.cat

1

INDEX:

-Editorial -Hi ha vida després de

Santa Anna? -Exposició -Jeroglífic -Curiositats -Crítiques -Etimologies -Concurs fotogràfic -Apadrinament lector

www.santaanna.cat

2

Volem començar aquest segon número agraint la bona acceptació que ha tin-gut la revista. Des del consell de redacció volem donar les gràcies a tots els lectors que ens han fet arribar el seu suport, i també a tota aquella gent que ens ha enviat suggeriment. Sabem que moltes encara no les hem portat a ter-me però esperem poder-ho fer un cop l'estructura de la revista estigui com-pletament definida. També ens agradaria dir que ens ha fet molta il·lusió re-bre felicitacions i comentaris d'exalumnes, i que estem encantats de poder proporcionar qualsevol tipus d'informació o fotos que els lectors necessiteu sobre l'escola i la seva història. En aquest número pretenem continuar la línia del primer, amb les mateixes seccions i alguna de nova com pot ser la d'anglès. També hem intentat aug-mentar la participació dels alumnes de l'escola, la majoria dels quals han res-post molt bé a les nostres demandes de textos o dibuixos. Després de l'expe-riment tan exitós que va representar per a nosaltres el primer número, volem que aquest sigui la consolidació definitiva de la revista. Continuem fent la revista amb la mateixa il·lusió i dedicació que el trimestre passat, intentant millorar i depurar el nostre estil, esperant que aquesta sigui la Revista de l'escola durant molt de temps. Esperem que aquest número us agradi encara més que l'anterior i que continueu llegint-nos amb interès du-rant molt de temps. El Consell de Redacció

Editorial

Aquest és l'últim número del curs de La Ratlla Groga, i voldríem dir que ha quedat més curt que els altres per falta de temps: els exàmens finals i l'obra de teatre (que per cert esperem que us agradés) han fet que els alumnes de quart anem plens i sen-se ni un minut lliure, de manera que hem hagut de retallar dràsticament les hores dedicades a la revista. Tot i això cal dir que dir que hem rebut l’ajuda de la gent de tercer, ja que els hem començat a introduir a la redacció perquè l'any que ve puguin tirar endavant la revista fins i tot millor que nosaltres. Estem segurs que la deixem en bones mans. Com a conclusió d'aquest curs tan intens podem dir que estem orgullosos d'haver aconseguit tirar endavant aquest projecte que ens ha costat tantes hores i malde-caps, però que al cap i a la fi ha valgut la pena. Ara només ens queda esperar que tot això tingui continuïtat i que el nostre "llegat" perduri d'una manera o altra. També voldríem aprofitar aquest editorial per acomiadar-nos. Els de quart hem acabat una etapa a Santa Anna, marxem i comencem de nou, cadascú a un lloc di-ferent. La revista ens ha acompanyat durant tot aquest any i, per tant, també ens volíem acomiadar des d'aquí. Cal dir que els 13 anys que hem passat a l'escola han estat genials i inoblidables, que ens han fet el que ara som. Volíem aprofitar per donar gràcies des d'aquí a tots els que ho han fet possible: professors, companys, direcció, etc. Sapigueu que a laratllagroga@gmail.com continuem estant oberts a suggeriments. Moltes gràcies als que ens n'heu fet, perquè ens han estat molt útils. Si no els hem pogut aplicar tots ha estat per falta de temps, però esperem que en els propers nú-meros sigui possible tenir-los en compte. Esperem que aquest número us agradi tant com els altres! Bones vacances! El consell de redacció Consell de redacció: Aina Delgado, Marta Forgas i Dèlia Palanques. Col·laboradors: Lucas Celma, Helena Fabré, Pau Jané, Júlia Moll, Mar Montaner, Pere Pagan, Cristina Pujol, Martí Salat i Mateu Sagarra. Maquetació: Raimon Bolíbar i Ricard Vilar. Supervisió: Anna Vilà.

www.santaanna.cat

3

Hi ha vida després de Santa aAnna?

En aquesta edició del Hi ha

vida després de Santa An-

na?, hem entrevistat una exalumna de qui segur que haureu sentit a parlar últi-mament: la Nausicaa Bon-nín. Després de fer-se cone-guda amb el paper de San-dra a El cor de la ciutat, aquest darrer any ha guan-yat el premi a la millor ac-triu del Festival de Màlaga i dels Gaudí i ha estat nomi-nada als Goya pel paper de Léa a Tres dies amb la famí-

lia. En motiu de tants èxits hem volgut aprofitar per entrevistar-la i preguntar-li pels seus records del Santa Anna i per la seva vida. Reunides a una classe de l’escola que ella va trobar estranyament petita després de nou anys sense posar-hi els peus, va contestar-nos tot el que volíem saber: Obra de teatre i pel·lícula

preferides? Doncs aniré a tòpics, però vaig anar a veure el Hamlet

del Manrique i vaig flipar. Shakespeare en general m'a-grada, però Hamlet en con-cret trobo que és boníssima, i a més aquesta última ver-sió del Julio Manrique era una passada. Pel que fa a les pel·lícules em quedo amb Bon appétit, un film espan-yol que encara no s'ha estre-nat, i amb La vida de los

otros, que és una pel·lícula alemanya bastant durilla però molt maca.

Et va ajudar a decidir-te

pel teatre l'ambient que es

respirava a casa teva?

Aquesta és la pregunta... El meu pare és actor i va crear el Brossa Espai Escènic i la meva mare també és ajudant de direcció, de manera que he viscut en l'ambient teatral des que era una nena. La meva primera actuació va ser en una obra que es deia Cartes a nenes, que dirigia el meu pare al teatre Malic, quan jo tenia vuit anys. Des-prés vaig anar fent alguna cosa cada cert temps, men-tre anava estudiant, però tampoc em vaig dedicar plenament al teatre. No ho vaig fer fins fa uns sis anys, poc abans d'entrar a El cor

de la ciutat. I com i quan vas veure que

t'hi volies dedicar profes-

sionalment? Va ser quan tenia uns setze anys... Tot i així vaig conti-nuar estudiant: vaig fer pri-mer de Filosofia i primer de Filologia àrab. Just en aque-lla època em van agafar per a El cor de la ciutat i llavors ja ho vaig aparcar tot per dedicar-me plenament al teatre. Com et vas formar com a

actriu? Vas anar a l'Insti-

tut del Teatre? No, perquè no m'imaginava quatre anys més tancada adquirint coneixements teò-rics, a part que en aquell

moment ja estava treballant. Vaig fer classes de teatre durant dos anys, fins que en vaig tenir setze, i després directament em vaig posar a acutar. De tant en tant vaig fent cursos d'aquests inten-sius, de quinze dies, sobre aspectes concrets de la in-terpretació que m'interessen o amb professors concrets de qui sé que aprendré algu-na cosa. En teatre no es va-loren tant els estudies teò-rics, sinó els llocs on has treballat, o amb qui, etc. Quina importància va te-

nir El cor de la ciutat en la

teva carrera? Home, va ser el primer que vaig fer a la tele i va ser quan la gent em va comen-çar a conèixer. A partir de llavors vaig passar a ser "Nausicaa Bonnín, actriu". Al cap i a la fi, la tele és un aparador d'actors, i em van començar a trucar per fer més coses, etc. A més vaig aprendre molt, perquè la tele és un mitjà molt dife-rent al teatre i al cine. En cine, per exemple, es roda una seqüència al dia. I a la tele estàvem rodant dotze seqüències només de 8h a 15h. Això comporta que no es pot assajar, que vas allà, graves, i continues amb la següent escena, de manera que és imporantíssim tenir el teu personatge molt clar i interioritzat.

www.santaanna.cat

4

Volem començar aquest segon número agraint la bona acceptació que ha tin-gut la revista. Des del consell de redacció volem donar les gràcies a tots els lectors que ens han fet arribar el seu suport, i també a tota aquella gent que ens ha enviat suggeriment. Sabem que moltes encara no les hem portat a ter-me però esperem poder-ho fer un cop l'estructura de la revista estigui com-pletament definida. També ens agradaria dir que ens ha fet molta il·lusió re-bre felicitacions i comentaris d'exalumnes, i que estem encantats de poder proporcionar qualsevol tipus d'informació o fotos que els lectors necessiteu sobre l'escola i la seva història. En aquest número pretenem continuar la línia del primer, amb les mateixes seccions i alguna de nova com pot ser la d'anglès. També hem intentat aug-mentar la participació dels alumnes de l'escola, la majoria dels quals han res-post molt bé a les nostres demandes de textos o dibuixos. Després de l'expe-riment tan exitós que va representar per a nosaltres el primer número, volem que aquest sigui la consolidació definitiva de la revista. Continuem fent la revista amb la mateixa il·lusió i dedicació que el trimestre passat, intentant millorar i depurar el nostre estil, esperant que aquesta sigui la Revista de l'escola durant molt de temps. Esperem que aquest número us agradi encara més que l'anterior i que continueu llegint-nos amb interès du-rant molt de temps. El Consell de Redacció

Hi ha vida després de Santa Anna?

Entre cine, teatre i tele,

amb què et quedes? Suposo que amb el teatre, o sinó amb el cine. És com escoltar un disc boníssim o anar a un concert en directe. En el teatre es crea una ener-gia molt especial entre l'ac-tor i el públic. A més, en teatre tens molt més temps entre assajos i actuacions per anar madurant el personatge, pots anar canviant coses depenent de com respon el públic... El teatre és un orga-nisme viu. Quina de les teves obres,

pel·lícules o sèries és la

teva preferida? Doncs em penso que he de dir Tres dies amb la família, per tot el m'ha aportat. Du-rant el rodatge vaig patir moltíssim perquè mai no havia fet un paper protago-nista i el cine és un mitjà difícil en el qual encara no tenia molta experiència. De cop em vaig trobar que tenia l'Eduard Fernández de pare i que estava treballant amb altres actors boníssims. Te-nia molta pressió i per això no vaig acabar de disfrutar. Però tota l'experiència que m'ha donat després, i els premis... Ha sigut fantàstic! Al ser el primer cop, tinc un lligam emocional molt fort, amb aquesta pel·lícula. Esperàveu que la pel·lícula

tingués tant èxit i que

gauanyés tants premis? La veritat és que no, i aques-ta és part de la màgia de tot plegat. Jo no m'havia plante-jat mai que la pel·lícula po-gués guanyar algun premi! Sí que l'Eduard Fernández

deia que llegint el guió veia que la pel·lícula podia ser una gran obra... però ningú s'esperava tot el que va ve-nir. I quina difusió pot arribar

a tenir una pel·lícula d'a-

quest estil, no comercial? Després de presentar la peli al Festival de Màlaga, tení-em 16 còpies repartides per tot Espanya. Quan es va veure que la pel·lícula fun-cionava, van començar a projectar-la a uns 20 cine-mes. Però per exemple, una pel·lícula com Fuga de Ce-

rebros que es va estrenar l'any passat, va sortir amb 250 còpies a Espanya! Com va ser el fet de guan-

yar el premi a millor actriu

del Festival de Màlaga,

dels Gaudí i estar nomina-

da als Goya? També va ser una absoluta sorpresa. Quan em van dir que havia guanyat el del Festival de Màlaga, que va ser el primer, vaig entrar en estat de xoc. Va ser impres-sionant! I els Gaudí van ser com l'assaig dels Goya. Em vaig dir: tots els nervis que hagis de treure, els treus aquí! Perquè realment els Goya... BUF! Jo em pensava que no me'l donarien, el Gaudí, perquè les altres tres nominades havien fet uns papers magnífics. Anava preparada amb allò típic de "passi el que passi, tu som-riu", i quan van dir el meu nom va ser "PERDÓ??!". I un cop a dalt, recordo que l'estatueta pesava molt, i no sabia on deixar-la, i anava amb el paper a la mà per llegir... Increïble. I els Goya

ja van ser tota una altra cosa. La infraestructura és brutal, vaig viure tot el mes només per a allò: provant vestits, fent entrevistes... Aquí sí que tenia molt clar que no me'l donarien! Des que vaig veure les nominacions vaig saber que li donarien a la Soledad Villamil. Però tot i això va ser una passada. Només haver arribat a estar nominada ja és un gran èxit. I passant a Santa Anna,

què es pot dir que vas

aprendre aquí? Doncs jo crec que tot! Vaig estar aquí des dels tres anys fins als setze, em vaig fer persona aquí. Tot el que he après a nivell de valors... tot va ser a Santa Anna. A part que quan vaig arribar a batxillerat em vaig adonar que també es sortia d'aquí amb un nivell molt alt. Sem-pre em vaig sentir súper cui-dada, com en família. Tinc claríssim que si algun dia tinc fills i Santa Anna encara existeix els portaré aquí! Algun record especial en

concret? És impossible triar-ne un... és tota una vida aquí. Me'n recordo de tots els profes, evidentment! Tinc un record especial del Jordi Cortès, que des de 4rt de primària el vaig tenir de professor. Però vaja, Santa Anna va ser tota una experiència, en general, i no ho canviaria per res.

www.santaanna.cat

5

Hi ha vida després de Santa Anna?

Per: Aïna Delgado

www.santaanna.cat

6

Volem començar aquest segon número agraint la bona acceptació que ha tin-gut la revista. Des del consell de redacció volem donar les gràcies a tots els lectors que ens han fet arribar el seu suport, i també a tota aquella gent que ens ha enviat suggeriment. Sabem que moltes encara no les hem portat a ter-me però esperem poder-ho fer un cop l'estructura de la revista estigui com-pletament definida. També ens agradaria dir que ens ha fet molta il·lusió re-bre felicitacions i comentaris d'exalumnes, i que estem encantats de poder proporcionar qualsevol tipus d'informació o fotos que els lectors necessiteu sobre l'escola i la seva història. En aquest número pretenem continuar la línia del primer, amb les mateixes seccions i alguna de nova com pot ser la d'anglès. També hem intentat aug-mentar la participació dels alumnes de l'escola, la majoria dels quals han res-post molt bé a les nostres demandes de textos o dibuixos. Després de l'expe-riment tan exitós que va representar per a nosaltres el primer número, volem que aquest sigui la consolidació definitiva de la revista. Continuem fent la revista amb la mateixa il·lusió i dedicació que el trimestre passat, intentant millorar i depurar el nostre estil, esperant que aquesta sigui la Revista de l'escola durant molt de temps. Esperem que aquest número us agradi encara més que l'anterior i que continueu llegint-nos amb interès du-rant molt de temps. El Consell de Redacció

Exposició

EL MEU VIATGE A

ATOPIA

Era dissabte. Anava cap a u n a e x p o s i c i ó q u e recomanava el diari. Es deia “Atopia”, una paraula que no significava res per a mi en aquell moment. El guia em va solucionar el problema, volia dir “fora de lloc”. Vam esperar dos tur is tes . Començàrem la visita. Primer vam veure un quadre que em va confirmar l’excés del consum humà. El mar de cables i l ’ excés de comunicació ofegava la gent que es tancava en un món interior. A la sala següent una imatge que de lluny era clara i evident i si t’hi apropaves i es pixelava i vaig pensar que la majoria d’assumptes no són el que semblen, sinó que si t’hi endinses descobreixes que totes les teories es dilueixen. Em va passar pel cap el refrany castellà: “No es oro todo lo que reluce”. La següent obra que em va

cridar l’atenció van ser els retrats d’unes noies que no tenien ni arrugues, ni celles, ni pigues..., però al mateix temps se les veia tristes de ser tan diferents, tan... perfectes. Em va recordar una cançó que m’agrada molt que es diu “Els guapos són els raros”. I és que l’important és com ets per dins. Vam prosseguir la visita: vam veure una imatge impactant: enmig d’un mar de quilòmetres de brossa hi havia unes barraques on hi malvivia gent nodrint-se de les escombraries. En la següent imatge un grup de nenes amb cartells que formaven un camp amb flors reivindicaven la dictadura coreana, una de les més cruels del món actual. Les nenes i els habitants són com peces que mou el govern al seu gust. Aquella injustícia em va fer posar de mal humor. Finalment vam veure unes estàtues d’uns nens tristos i ferits

vestits amb uns pijames simples i que em miraven amb uns ulls dramàtics. L’escultura em va paralitzar durant uns segons. Un munt d’idees xocaven al meu cap. Sentia tristesa, compassió, crueltat... Em vaig passar deu minuts més amb aquella estàtua tan impactant que m’havia provocat un breu estat de xoc. Em vaig acomiadar del guia i quan vaig sortir del CCCB vaig sentir els anglesos que comentaven: -It’s fantastic, fabulous! -It has made me think.

Tenia raó, les següents nits me les vaig passar despert reflexionant sobre tot el que havia vist. La impressió que tenia ara de l’exposició no s’assemblava gens a la que feia quan hi estava anant. En aquell moment no sabia que aquella exposició em deixaria una marca en el

subconscient.

Redacció i mural fets a partir de la visita a l’exposició ATOPIA, al CCCB. Podeu veure el pro-cés de realització del mural de 6è de primària a la pàgina web de l’escola.

www.santaanna.cat

7

Jeroglífic/Curiositats

Cuanto más le das...

CURIOSITATS

Fa un bilió d'anys els dies duraven 18 hores. Microsoft gasta més atenent trucades dels seus usuaris amb problemes que produint els seus programes. Al fons del mar hi ha un peix que té les dents tan grans que no pot tancar la boca. Un gram d'or es pot expandir fins 20km. 100 tasses de cafè preses en un lapse de quatre hores poden causar la mort. Quan un nen acaba l'educació primària ha vist en la seva curta vida 8.000 assassinats i 10.000 actes de violència a la televisió. El 1966 Corea del Nord va eliminar a Itàlia del Mundial.

Els italians es van queixar que com que ningú els distingia van canviar a tot l'equip en el descans. L’ alfabet més llarg del món és el de Cambodjà, té 74 lletres. De mitjana una persona riu 15 vegades al dia. Un polígon de 56.645 costats s ' a n o m e n a pentakismyriohexakisquilioletracosiohexacontapentagonalis. A Bangla Desh, els nens de 15 anys poden ser empresonats per fer trampa als seus exàmens finals. S’ha comprovat que l'animal amb el cervell més gran en proporció a la seva talla és la formiga. El vol més llarg que ha fet una gallina és de 13 segons

Hi ha un milió d'insectes per cada persona. Un coala pot viure tota la seva vida sense prendre aigua. En 10 minuts, un huracà allibera més energia que totes les armes nuclears del món combinades. El Vaticà té la quantitat de diners suficients per acabar amb la pobresa mundial dues vegades. Si divideixes el nombre d'abelles femelles pel de mascles de qualsevol bresca del món sempre obtindràs el m a t e i x n úme r o , P I . 3,14159265... Una persona menja 27.216 kg de menjar durant la seva vida, equival el pes de 6 elefants. Pere Pagán

www.santaanna.cat

8

Crítiques

EL VIGILANT EN EL

CAMP DE SEGOL

“Ser o no ser. Aquesta és la

qüestió.” No cal afuar gaire els sentits, ni la memòria, per deixar que sobrevinguin a la ment títols i cites grandiosos, d’una magnitud potser coneguda per ben pocs, però alabada per molts, que romanen com secrets inconfessables a les misterioses sitges dels temps. De grans llibres, n´hi ha hagut molts, però, ¿quan un simple llibre esdevé obra mestra? Què hi pot haver, d’alquímic i poderós, en un recull de papers? El vigilant en el camp de

sègol va ser publicat als EUA l’any 1951, i va ser prohibit durant vint anys. Es va al·legar a favor de la seva censura l’ús d’un llenguatge

abusivament vulgar i obertament obscè, i les contínues referències al sexe, al descontrol, i a la confusió adolescents sense cap tipus de mirament. Els censuradors van veure a en Holden Caulfield, el rebel i turmentat protagonista de la novel·la, com un instigador de masses. Què guardava el llibre de tan perillós i de tan obscur, com per ésser prohibit sense concessions durant vint anys? La veritat, potser. La mirada apàtica, irònica, i desenganyada del jove Caulfield ens fa replantejar un món, el món dels homes, seriosos i assenyats, que de tant ferm, fa tentines a la vora d’un precipici. En Holden, ens aporta la visió nítida i reveladora del bon observador, aquella que

ens commou i ens sotraga fins al moll de l’os. I s’erigeix davant nostre com la veritable figura de l’antiheroi, és a dir, la de l’heroi incomprès. Així doncs, a qui no l’hagi llegit encara, tan sols dir-li que no escolti l’opinió de tercers i llegeixi el llibre amb l’ànim més seré possible, perquè aquest llibre, com tots els grans, es llegeix amb l’ànima, i l’ànima és única i intransferible. De ben segur que no el deixarà indiferent, ja que es trobarà davant d’una meravella, un llibre llegendari i sorprenent, perquè, com digué el mateix Salinger “a nice book isn´t

the greatest spring to drink,

is the greatest pen to write.”

Lucas Celma

www.santaanna.cat

9

Crítiq

ues

CAUTIVOS DEL MAL

The Bad and the Beautiful

Kirk Douglas va treballar més d’una vegada amb el director Vincente Minnelli i una de les pel·lícules que van fer junts va ser El loco

del pelo rojo, on Kirk Douglas feia una gran interpretació. La primera pel·lícula conjunta va ser The bad and the beautiful, traduïda aquí com Captius

del mal, o Cautivos del mal, de la qual ara us en faré cinc cèntims. Captius del mal va ser una de les primeres pel·lícules de cinema dins del cinema. Potser no és gaire coneguda actualment, però sense cap mena de dubte es pot

considerar una obra mestra del setè art. Al principi de la pel·lícula veiem un director, un guionista i una actriu de cine entrant en una mansió. Un cop a dins, un senyor els informa que un productor de cinema els vol contractar per rodar una pel·lícula. Però els tres, en sentir el nom del productor (Jonathan Shields) s’hi neguen ràpidament. La pel·lícula narra les relacions que han tingut els tres personatges amb el productor, un productor ambiciós, avar i amb ganes d’aconseguir tot el que desitja. El guió està molt ben escrit,

la fotografia és esplèndida, la direcció de Vincente Minnelli és molt bona (es nota que té un do per als melodrames) i, evidentment, hi destaca la genial interpretació dels actors, especialment la de Kirk Douglas. L’actor explica a la seva autobiografia El fill

del drapaire que es va sorprendre que el nominessin a l’Oscar per aquesta pel·lícula, ja que segons ell no feia una gran interpretació, i que s’esperava que el nominessin per unes altres pel·lícules. La seva interpretació, però, és magistral. En definitiva, guanyadora de cinc Oscars, Captius del

mal és un clàssic entre els

www.santaanna.cat

10

Volem començar aquest segon número agraint la bona acceptació que ha tin-gut la revista. Des del consell de redacció volem donar les gràcies a tots els lectors que ens han fet arribar el seu suport, i també a tota aquella gent que ens ha enviat suggeriment. Sabem que moltes encara no les hem portat a ter-me però esperem poder-ho fer un cop l'estructura de la revista estigui com-pletament definida. També ens agradaria dir que ens ha fet molta il·lusió re-bre felicitacions i comentaris d'exalumnes, i que estem encantats de poder proporcionar qualsevol tipus d'informació o fotos que els lectors necessiteu sobre l'escola i la seva història. En aquest número pretenem continuar la línia del primer, amb les mateixes seccions i alguna de nova com pot ser la d'anglès. També hem intentat aug-mentar la participació dels alumnes de l'escola, la majoria dels quals han res-post molt bé a les nostres demandes de textos o dibuixos. Després de l'expe-riment tan exitós que va representar per a nosaltres el primer número, volem que aquest sigui la consolidació definitiva de la revista. Continuem fent la revista amb la mateixa il·lusió i dedicació que el trimestre passat, intentant millorar i depurar el nostre estil, esperant que aquesta sigui la Revista de l'escola durant molt de temps. Esperem que aquest número us agradi encara més que l'anterior i que continueu llegint-nos amb interès du-rant molt de temps. El Consell de Redacció

Etimologies

Setze jutges d'un jutjat

mengen fetge d'un

penjat,

Explicació: no en té, és

utilitzada com un

embarbussament català.

L'origen: diu la veu

popular que la carn

humana és la més

deliciosa de menjar, i

que d'entre tots els

organs, el més gustós és

el fetge.

Conta la tradició que,

abans, els jutges que

havien sentenciat un

delinqüent a la forca,

després d'efectuada la

s e n t è n c i a i e n

testimoniatge del seu

compliment, celebraven

un àpat en el qual

menjaven el fetge del

delinqüent. Aquesta

creença va donar lloc a

l ' e m b a r b u s s am e n t

emprat avui en dia

Font: Blog Fil de vella,

a l'article Coses de la

Barcelona antiga, per

Joan Amades.

Fer la fi d'en Becaina

Explicació: Dita de

Girona aplicada a una

persona de mala vida

que farà mala fi.

Origen: Recorria els

voltants de Girona un

malfactor anomenat

Mar t í P l ademont ,

conegut pel renom de

Becaina. Després de

fer-ne moltes va caure

en mans de la justícia i

el van penjar fora els

murs de la ciutat, al

baluard de Sant Pere, a

inicis de 1829. Després

de mort va ser

esquarterat i els seus

membres van ser

exposats on va exercir

les seves malvestats. Va

ser el darrer criminal

que va sofrir una

execució tan horripilant

i potser per això se'n

guarda memòria amb

aquest modisme.

G i n e s t à P u n s e t

(etimòleg) diu: “És una

expressió molt usada a

Girona i aplicada al

subjecte de mala vida

per denotar que fara

mala fi.”

www.santaanna.cat

11

Concurs fotogràfic

En aquest tercer número,

us proposem endevinar

quines dues profesores de

primària surten a cada fo-

to. Us recordem que si

sabeu la resposta, ens la

podeu enviar a con-

curs.laratllagroga@gmail.

com. Entre les persones

que encertin qui surt a ca-

da imatge, sortejarem un

premi.

També volem esmentar

que la guanyadora de la

passada edidicíó és la Ma-

ria Pérez.

www.santaanna.cat

12

Lectures a parvulari

Després de l'apadrinament lector que van fer els nens i nenes de 6è i 2n de primària, a partir del segon trimestre, els de 2n han realitzat un altre projecte relacionat amb la lectura. Durant aquest tercer trimestre han anat un cop per setmana, cada dijous, a llegir contes a les classes de

parvulari. El projecte va començar com una activitat voluntària a la qual s'oferien participar als tres nens als quals els fes il·lusió anar a llegir contes als més petits. Cadascun d'ells anava a una de les classes, explicava un conte i

n'ensenyava els dibuixos.

Segon de primària és el curs durant el qual els nens aprenen a llegir d'una manera fluida i entenedora, i per aquest motiu s'ha decidit buscar mètodes dinàmics que permetin als alumnes veure a la lectura una utilitat pràctica més que un requisit únicament

escolar.