Núm. 5

2n trimestre 2011

editorial Aquest segon número serà una mica diferent dels anteriors ja que mentre el preparàvem, ens ha arribat la

trista notícia de la mort del senyor Montoriol, així que hem volgut canviar una mica l'estructura prevista.

Com molts de vosaltres sabeu, el senyor Montoriol era un reconegudíssim geòleg que feia més de vint

anys que venia cada any a l'escola per parlar sobre els seus viatges arreu del món als nens d'entre 5è de

primària i 2n d'ESO. Els alumnes esperàvem la seva arribada amb entusiasme preguntant-nos de què ens

parlaria aquell any.

Hem decidit dedicar aquest número al senyor Montoriol, com a mostra de l'admiració i estima que sentí-

em per ell. Era impossible avorrir-se a les seves xerrades ja que sempre aconseguia despertar-nos l'inte-

rès amb alguna anècdota que havia viscut i sempre ens sorprenia amb el relat dels viatges que havia fet a

llocs per a nosaltres inhòspits i fantàstics. És per això que volem expressar el nostre dol envers la pèrdua

d'aquest home tan admirable i que ha despertat en nosaltres la curiositat per viatjar i conèixer altres cul-

tures i països. Un model a seguir.

D’altra banda, com podreu observar, aquest trimestre ens hem esforçat per modernitzar el disseny i la

maquetació de la revista. Aprofitem, també, per agrair la col·laboració de tots aquells que heu participat al

concurs i que ens heu fet propostes de millores. Desitgem francament que us agradi aquest segon núme-

ro i que tingui encara més èxit que l'anterior.

Com sempre, continuem esperant les vostres propostes a laratllagroga@gmail.com

Moltes gràcies!

El Consell de Redacció

Redacció: Janona Bagué, Helena Fabré, Manuel Gómez, Marta Hinarejos i Lucía Tenorio.

Maquetació: Ricard Vilar.

Col·laboradors: Júlia Alberola, Mei Xen Bertranpetit Puig, Gerard Bonamusa, Marina Camallonga, Ri-

card Carví, Hugo Fernández, Roberto Forbicia, Pau Jané, Berta Mascaró, Xavier Montoriol, Maria Pérez,

Pere Ricart, Mateu Sagarra i Ivo Sequeros.

editorial sr. montoriol Barcelona. Escola Santa Anna. Sala gran. Dos

quarts d’onze del matí. Un grup de nois i noies,

esverats després de mitja hora de pati, s’afanyen

a trobar lloc sorollosament. En veure el confe-

renciant tots van callant, fins i tot els que no sa-

ben el que estan a punt d’escoltar.

- Hola, sóc geòleg. I jo sempre dic que per ser

geòleg no pots estar tancat dins d’un laboratori,

has de sortir a trepitjar la terra. Per exemple, un

biòleg pot fer una tasca excepcional sense sortir

del laboratori; un geòleg, no. Com que aquest

any m’heu demanat que us torni a parlar dels

viatges que més us han impressionat, us he pre-

parat una selecció de les conferències que he fet

a l’escola. Passem a la primera diapositiva.

El projector sorollós dóna pas a una diapositiva

esgrogueïda amb un mapa en blanc i negre amb

un recorregut pel Sàhara. Comença l’aventura.

- Sàhara vol dir desert. Dir desert del Sàhara és

una redundància. Per als que no ho sapigueu, és

el desert càlid més gran del món i, com podeu

veure al mapa, ocupa gran part del nord d’Àfri-

ca.

El conferenciant ressegueix la silueta de la regió

amb el làser, reforçant així les seves paraules.

Ens explica el recorregut que ens durà a creuar

les zones més inhòspites del perillós desert.

Desenes d’ulls segueixen sense parpellejar la ru-

ta que l’home ens marca. Continua sent un mis-

teri com, any rere any, el conferenciant captiva

l’atenció dels alumnes, sense excepció. Pot ser

que això, en part, es degui al seu esperit excursi-

onista que tan fàcilment s’encomana. Durant una

estona, viatgem per carreteres estretes per les

quals només hi passa un cotxe; observem els

hàbits de vida dels micos; en fi, vivim un seguit

d’aventures i emocions difícils d’expressar en un

parell de línies.

El conferenciant dóna pas a les diapositives de

Madagascar. La seva veu profunda i rogallosa ens

transporta pels racons més apassionants de l’illa;

veiem els pingüins i la col·lecció de feres que ha-

biten les inhòspites selves dels voltants d’Antana-

narivo; coneixem la curiosa tradició malgaix que

porta a la gent a desenterrar el mort de la tomba

i posar-lo damunt la taula per menjar amb ell al

llarg d’una setmana; ens explica la diferència cli-

màtica entre el nord i el sud, i tot el que això

comporta pel que fa a la fauna i la flora; ens assa-

bentem que la gent d’allà, en lloc de tenir gats i

gossos com a mascota, tenen anacondes; ens es-

garrifem davant la idea d’una serralada de la qual

mai ningú no en torna, i on s’hi han trobat diver-

sos cadàvers d’exploradors perduts.

Un any més, la seva conferència ens permet des-

cobrir llocs nous on potser no anirem mai. Amb

les diapositives i la seva veu n’hi ha prou per viat-

jar a un món desconegut. Després del torn de

preguntes el senyor Montoriol dóna la conferèn-

cia per acabada. Jove d’esperit, però amb aparen-

ça d’home gran, s’aixeca i el públic esclata en

aplaudiments.

Redacció de Júlia Alberola, Roberto Forbicia, Al-

bert Kraus, Berta Mascaró i Xavier Montoriol,

amb la col·laboració de la resta d’alumnes de 3r

d’ESO.

Aquest és el mapa d’alguns dels llocs on ens ha portat el Sr. Montoriol.

els viatges del Sr. Montoriol

Aquest és el mapa d’alguns dels llocs on ens ha portat el Sr. Montoriol.

els viatges del Sr. Montoriol

sortides Sortida a la Ciutadella Ibèrica de Calafell.

El dia 9 de febrer vam anar d'excursió amb l'es-

cola a la ciutadella ibèrica de Calafell, a la provín-

cia de Tarragona. La ciutadella de Calafell és una

excavació arqueològica on es pot veure com vi-

via una comunitat de l'edat del ferro fa 2.500

anys (es calcula que el jaciment és de l'època que

va del segle VI a l'I aC).

L'excavació la van començar a fer el 1983 els

arqueòlegs de la Universitat de Barcelona, que

ara encara hi són. Vam veure com treballaven

reconstruint les cases. Una guia i ens va explicar

com vivien els ibers.

Els ibers vivien en cases d'una sola habitació on

preparaven el menjar, dormien, etc. Les cases

eren petites, amb una sola planta i estaven en-

ganxades les unes a les altres. Es dedicaven prin-

cipalment a l'agricultura i la ramaderia; plantaven

cereals com ara el blat, l’ordi, etc. I criaven ove-

lles, porcs i gallines. Vam poder veure en un tan-

cat unes quantes ovelles i ens van explicar que

ells sabien transformar-ne la llana per teixir ro-

ba.

A més, també hi vivien els soldats, que anaven

vestits amb una túnica, i a sobre duien una arma-

dura que els cobria el tors; duien una espasa

molt gran, però només servia per donar cops,

no per tallar. Dos companys de la classe es van

disfressar de soldats i així ho vam poder veure

millor. Va ser divertit.

Una altra cosa que ens va explicar la guia, és que

els ciutadans d'aquella època creien en la resur-

recció i per això quan morien els incineraven i

posaven les cendres en una urna que enterraven

juntament amb les coses personals del difunt,

com per exemple, si era soldat, una espasa.

Gerard Bonamusa

BCNegra 2011: Trobada amb Pau Vidal i

Elisenda Roca a la Biblioteca Jaume Fuster

En Pau Vidal és el traductor dels llibres d'Andrea

Camilleri, entre d’altres, i Aigua Bruta és el seu

tercer llibre; abans n'havia fet de mots encre-

uats, juntament amb Màrius Serra.

La trobada va començar amb una introducció de

l'Elisenda Roca sobre en Pau Vidal. Tot seguit, en

Pau es va anar animant i va passar a formar part

de la conversa. Van abordar temes com l'origen

dels noms dels protagonistes de la novel·la que

havíem llegit, Aigua bruta, la idea general de la

història, d'on treia la informació per fer la no-

vel·la, per què s'havia presentat al concurs, la

seva afició per les motos… Després, l'escriptor

va sortejar tres llibres mitjançant un concurs de

preguntes sobre l'origen de diverses paraules.

Finalment, hi va haver un torn de preguntes so-

bre la novel·la.

Al final de la xerrada l’autor va signar els llibres

amb dedicatòries molt originals, la majoria fetes

amb anagrames i jocs de paraules. Malgrat que

no va poder contestar totes les nostres pregun-

tes, vam quedar molt satisfets de les seves res-

postes iròniques i divertides.

Pau Jané, Pere Ricart i Marina Camallonga

sortides

sortides

Fotografies d’Hugo Fernández

cinema El guió cinematogràfic

El guionista Sergi Pompermayer ens explica di-

versos aspectes del guió cinematogràfic.

Es podria dir que les històries explicades a la vo-

ra del foc ja tenien la mateixa estructura que els

guions actuals. Aquesta estructura no és lineal

sinó en cercle, de tal manera que la història tor-

na al punt de partida després d’un seguit d’eta-

pes:

-1r acte: presentació.

-2n acte: nus.

-3r acte.: desenllaç.

Inicialment, es presenten els personatges, entre

els quals destaca el protagonista. També es po-

den fer servir diferents estratègies perquè l’es-

pectador pugui situar els fets en un espai i un

temps concrets.

Puntualment, apareix l’antagonista, que complica-

rà les coses al protagonista. Alhora, un altre per-

sonatge l’acompanyarà i l’aconsellarà al llarg de la

història. El moment en què el protagonista perd

se’n diu shit point; si les coses continuen empitjo-

rant arriba el deep shit point. Un altre moment

clau és el clímax, moment en què el protagonista

aconsegueix allò que vol. Al final, torna a tenir

una vida normal, encara que no sigui la mateixa

d’abans.

Les històries doncs, són circulars i, generalment,

el protagonista ha après alguna cosa al final. Els

personatges de comèdia, però, no aprenen i re-

peteixen errors que ens provoquen el riure. I

els de tragèdia, no poden escapar del seu destí

fatal.

Un guió s’estructura en seqüències. A cada se-

qüència s’han d’especificar diversos aspectes:

-Les condicions del dia, que determinen el vestu-

ari; i, donat que les seqüències no es graven en

ordre cronològic, els actors han d’aparèixer amb

la roba adequada; s’han d’evitar incongruències.

-Les localitzacions, ja que s’aprofita per gravar

totes les seqüències que es desenvolupen al ma-

teix lloc.

-L’hora, que condiciona la il·luminació.

-Els actors i els tècnics que han d’estar presents.

El guió pot ser inventat del tot o l’adaptació d’u-

na novel·la, d’una obra de teatre, d’un fet real...

A un llibre s’ha d’explicar tot; al cine, moltes co-

ses s’han d’entendre només mirant les imatges.

Exemple pràctic: possibles aspectes a valorar a

l’hora d’escriure un guió.

El bon lladre de Hannah Tinti. Capítol 1

Deixem de banda les pàgines 13 i 14 perquè fan

referència al moment de la fundació del mones-

tir, que correspon a una època anterior i no és

una informació necessària. El protagonista és el

Ren, un nen que viu en un orfenat.

Com és la vida d’en Ren? Les primeres imatges

poden mostrar un pla general de l’orfenat de

lluny, a l’alba; sonen les campanes del convent.

Tot seguit, la càmera entra al dormitori dels

nens per la finestra. Els nens s’estan despertant.

La càmera li dedica especial atenció a en Ren. Es

veuen els nois esmorzant la civada aigualida. Es-

cena del maó al pati.

cinema Parlen molt del coll de la camisa, per tant deu

ser important i s’ha d’ensenyar, potser sota el

coixí. Potser també cal mostrar els nens que,

després d’en Ren, van portar la seva camisa:

l’Edward, el James, el Nicolas...

Ara pot aparèixer l’home a cavall, que arriba.

Tot seguit, es veuen els nens a l’estàtua del pati,

col·locats en fileres per ordre, segons les possi-

bilitats que tenen de ser adoptats: davant, els

més grans i els petitons.

Podem canviar algunes coses: els bessons, el

Brom i l’Ichy, es poden col·locar separats

(caldria haver explicat anteriorment la supersti-

ció que diu que els bessons porten mala sort, ja

que és un aspecte que pot resultar interessant).

Com que la baralla pot ser una escena divertida,

la poden protagonitzar altres nens.

L’home examina els nens. Convindria allargar

aquesta situació fins que l’home es fixa en el Ren

i aquest es veu obligat a ensenyar que li falta una

mà. Després, l’home tria un altre nen.

És molt important gestionar bé la informació. Per

exemple, s’hauria de tenir cura de no ensenyar

la mà d’en Ren fins al moment que l’home es fixa

en ell.

Text col·lectiu de 6è de Primària a partir del ta-

ller de guió de Sergi Pompermayer

cinema cinema El cinema és el tema que aquest any

treballem tota l’escola; aquí teniu només

una petita mostra dels tallers, sortides,

conferències, gravacions i activitats que

hem anat fent.

Als blogs de primària i secundària i al

canal de Youtube de l’escola trobareu un

curtmetratge de primària i els projectes

stop motion que han fet a infantil.

cinema

activitats activitats Visita a l’Institut de Ciències Biomèdiques

de Barcelona

El passat dijous 17 de març els alumnes de 3r

d'ESO vam anar a l'Institut de Ciències Biomèdi-

ques de Barcelona, on vam assistir a una interes-

sant conferència en commemoració de la Setma-

na Internacional del Cervell. Allà, el conferenci-

ant ens va explicar de forma senzilla l'estructura

interna i externa del cervell i la de les 1011 neu-

rones que conté. El cervell està dividit en dife-

rents lòbuls especialitzats en funcions diverses.

Per exemple, el lòbul occipital, que interpreta el

sentit de la vista; o el lòbul temporal, on s'inter-

preta el sentit de l'audició i del gust. Però hi ha

una zona cerebral en concret, l'escorça prefron-

tal, molt desenvolupada en els humans i que és la

part que ens diferencia majoritàriament dels si-

mis. En aquesta zona es desenvolupa la conscièn-

cia, el llenguatge, la imaginació i la memòria ope-

rativa o a curt termini, equivalent a la memòria

RAM d'un ordinador, que ens permet recordar

coses recents, preparar una acció o recordar i

ordenar els diferents passos que seguim sense

adonar-nos en realitzar qualsevol feina.

Després d'aquesta introducció, vam passar a es-

coltar informació sobre les diferents malalties

que afecten al cervell, que es divideixen en dos

tipus: neurològiques i psiquiàtriques. Les dues

principals malalties neurològiques són l'Alzhei-

mer i el Pàrkinson. L'Alzheimer és una malaltia

provocada per l'acumulació d'una proteïna tòxica

a l'escorça cerebral, que causa la mort progressi-

va d'algunes neurones en aquesta zona. Degut a

això, els pacients d'Alzheimer presenten pèrdues

de les funcions cognitives i, sobretot, pèrdua de

la memòria a curt termini. Desgraciadament, en-

cara no s'ha trobat cap tractament efectiu per a

aquesta malaltia tot i que se sap que exercitar la

memòria ajuda a endarrerir-ne els efectes. El

Pàrkinson, d'altra banda, és causat per la degene-

ració de les cèl·lules de la zona cerebral especia-

litzada en el funcionament motor, és a dir, la zo-

na que controla el moviment del nostre cos. Per

això el Pàrkinson provoca l'encorbament del pa-

cient i una tremolor incontrolable del seu cos, a

més de causar a llarg termini altres símptomes

de tipus psiquiàtric. A diferència de l'Alzheimer,

però, hi ha un tractament efectiu contra el

Pàrkinson que permet pal·liar-ne els símptomes.

Pel que fa a les malalties psiquiàtriques, les dues

més comunes són l'esquizofrènia i la depressió.

L'esquizofrènia, que afecta a un 1% de la pobla-

ció, presenta els seus símptomes a partir dels 20

anys, quan el pacient comença a patir

al·lucinacions. Aquesta malaltia té un component

genètic molt important, per exemple, el fill de

dues persones esquizofrèniques té un 50% de

probabilitats de ser-ho. Finalment, el conferenci-

ant ens va parlar de la depressió, en la qual, per

motius desconeguts o a causa de l'estrès, es pro-

dueix un deteriorament dels enllaços entre les

neurones, provocat per una alteració en els neu-

rotransmissors, les substàncies que possibiliten

l'intercanvi de missatges químics entre les neuro-

nes. La depressió provoca diversos tipus de tras-

torns i, en alguns casos, els pacients poden tor-

nar-se bipolars, i alternar períodes de depressió

amb períodes d'hiperactivitat. De fet, molts pin-

tors europeus com Van Gogh, Gauguin o Miquel

Àngel patien aquest trastorn i durant els seus

períodes d'hiperactivitat pintaven un gran nom-

bre de quadres.

Roberto Forbicia

activitats Conferència de Xavier Vidal Folch

Xavier Vidal Folch, periodista del diari El País va

venir a l'escola Santa Anna a fer-nos una confe-

rència de periodisme i política. A través de la

seva experiència com a corresponsal d'aquest

diari ens va explicar la situació política de finals

de la dècada dels 90 als països dels Balcans.

Quan va esclatar la guerra de Kosovo, Xavier

Vidal Folch, va ser-hi enviat i ens va poder expli-

car la seva estada a la zona així com la situació,

sobretot, dels kosovars. Va parlar-nos de la dife-

rencia entre opinió personal i notícia i també va

explicar-nos diverses anècdotes que ens van aju-

dar a comprendre les dificultats amb què s’en-

fronta un corresponsal per transmetre informa-

ció el més propera a la realitat possible.

Va ser una conferència molt interessant ja que es

tractava d'un tema recent i proper, però que

sorprenentment s'ha anat oblidant, tot i que el

món sencer s’hi va veure involucrat d'una mane-

ra o altra. Un altre punt a favor de la conferència

va ser que no era informació llegida o buscada,

sinó viscuda de primera mà.

Ricard Carví

Sortida a Sant Joan de Déu

Per finalitzar totes les diferents activitats organit-

zades per l'escola durant aquest curs en relació al

quart món a Barcelona, dimarts passat, els alum-

nes de quart d'ESO vam anar a visitar un alberg

situat al carrer Cardenal Cassanyes de Barcelona.

Anteriorment, l'escola havia organitzat berenars

solidaris, amb els diners dels quals vam poder

anar a entregar sacs de dormir en diferents al-

bergs de la ciutat. Per fer-ho ens vam dividir en

petits grups formats per alumnes voluntaris de

tercer i quart d'ESO acompanyats per pares i

ys

mares de l'escola i professors. Allà ens van agrair

la nostra col·laboració amb les diferents entitats i

ens van explicar el funcionament d'aquestes.

El mes passat, treballadors de l'alberg de Sant Jo-

an de Déu de Barcelona van venir a fer-nos una

conferència als alumnes de tercer i quart d'ESO

per explicar-nos en la situació en què es trobaven

la majoria d'usuaris de l'alberg. Aquesta conferèn-

cia va complementar la visita del passat cinc d'a-

bril a l'alberg, on vam poder visitar totes les ins-

tal·lacions i ens van acabar d'explicar el funciona-

ment de l'entitat i el seu ús.

Helena Fabré

crítica de cinema crítica de música DOWN BY LAW (1986)

Una persona que no hagi vist la pel·lícula Down

by Law, en explicar-li de què tracta, es pensaria

que és una superproducció de Hollywood: no hi

falta ni la presó, ni la fuga d’uns presos, ni els

cotxes, ni la pistola. Però, tot i així, la textura de

les imatges amb les cançons de Tom Waits

(també actor de la pel·lícula) i els diàlegs entre

els tres protagonistes ho canvien tot.

La pel·lícula comença quan a Zack (Tom Waits),

un DJ cregut, borratxo i mig acabat, el treuen

fora de casa i just després l’enganyen i el tan-

quen a la presó. Mentre això passa, a Jack, un

altre home per l’estil, també li passa el mateix.

Els dos homes innocents coincideixen a la matei-

xa garjola i durant unes setmanes mantenen al-

gunes converses Però tot canvia quan, a la ma-

teixa presó, hi engarjolen a Bob (Roberto Benin-

gi), un turista italià enèrgic i ple d’optimisme amb

una llibreteta on hi apunta les noves paraules

angleses que aprèn. Al llarg de la pel·lícula s’esta-

blirà una estranya, interessant i divertida relació

entre aquests tres personatges, curiosos i dife-

rents, que s’escaparan de la presó de la manera

més increïblement fàcil i viatjaran per diferents

localitzacions.

El film de Jim Jarmusch es divideix en tres parts

(ciutat, presó i bosc) i té diverses escenes a des-

tacar, com quan Roberto Benigni comença reci-

tant un embarbussament (I scream, you scream,

we all scream for an ice-cream) i al final de l’esce-

na tota la presó acaba cridant la mateixa frase.

Els diàlegs (també escrits per Jarmusch), no són

gens complicats ni densos.

Jim Jarmusch creu que els contrastos són molt

interessants en les pel·lícules, i ho demostra en

la majoria de cintes que ha fet. La pel·lícula man-

té una ambient característic dels films del direc-

tor, un ambient que pot ser interessant i curiós,

que permet que l’espectador es distregui con-

templant les imatges en blanc i negre d’una

pel·lícula agradable i original sobre l’amistat en-

tre tres personatges aparentment oposats.

Mateu Sagarra

crítica de música Wish You Were Here

Wish You Were Here és el setè àlbum d’estudi de

la banda anglesa de rock progressiu i psicodèlic

Pink Floyd. Va sortir a la venda el quinze de se-

tembre de 1975 i va ser gravat als Abbey Road

Studios, a Londres. La gravació va començar a

finals de 1974 i va durar fins a l’agost de 1975.

Wish You Were Here és un àlbum conceptual, és

a dir que les lletres de les cançons giren al vol-

tant d’un mateix tema o concepte. En aquest cas

el disc tracta sobre tres conceptes: la bogeria,

l’absència i la indústria musical. És un disc de

rock progressiu i les cançons de rock progressiu

són normalment llargues, així que Wish You Were

Here no n'és una excepció: el disc està format

per cinc cançons, dura 44 minuts i, per tant, les

cançons tenen una durada mitjana d’uns 9 mi-

nuts. Tot i així no és avorrit o pesat, a l’inrevés.

La idea original de Roger Waters (baixista, can-

tant i principal compositor de la banda) era que

el disc estigués format per un tema principal i

que aquest tema estigués dividit en dues parts

que estarien enllaçades entre si per tres cançons

i així ho va fer. El tema principal és Shine On You

Crazy Diamond, una cançó que tracta sobre la

bogeria i l’absència dels éssers estimats i està

dedicada al membre fundador de Pink Floyd, Syd

Barret, que es va veure obligat a abandonar la

banda per culpa del consum abusiu de drogues.

El nom de la cançó fa referència al propi nom de

Syd Barret: Shine on You crazy Diamond. Com he

dit abans, aquest tema queda dividit en dues

parts que es troben enllaçades per tres cançons:

Welcome To The Machine, Have A Cigar i Wish You

Were Here. Welcome To The Machine i Have A

Cigar són una crítica a la hipocresia de la indús-

tria musical, a la incultura musical dels empresa-

ris de les discogràfiques, a la seva avarícia i a al-

tres aspectes negatius de la indústria musical. Les

lletres de les dues cançons contenen experiènci-

es pròpies amb directors i empresaris i fan una

crítica realment dura a les discogràfiques del mo-

ment; les dues cançons estan narrades en prime-

ra persona des de el punt de vista d’un executiu

d’una discogràfica. La cançó que les segueix és

Wish You Were Here, considerada una de les mi-

llors balades de la música rock ja que és una ba-

lada atípica i gens cursi o vana, més aviat és una

cançó dura i melancòlica. En aquest tema es re-

prèn el concepte de l’absència que ja s’havia

tractat a Shine On You Crazy Diamond però s’hi

profunditza més. La cançó acaba amb un fort so

de vent que es fusiona amb la següent cançó, que

és la segona part de Shine On You Crazy Diamond,

que conclou l'àlbum.

El disc Wish You Were Here és sens dubte una de

les grans obres mestres de la història de la músi-

ca, però cal escoltar-lo amb paciència ja que con-

té moltes parts instrumentals i moltes vegades

aquest tipus de cançons costen més d'escoltar.

Val la pena.

Manuel Gómez

l’indret secret Tot passejant pel barri Gòtic de Barcelona, amagat dins el carrer Boqueria, hi trobem el jardí de la casa

Ignacio de Puig. Per accedir-hi, cal travessar l´hotel Petit Palace Opera Garden, que es troba en el número

10 d’aquest mateix carrer.

El jardí és íntim i poc concorregut, amb una font i una balustrada que l'envolta. L'indret és un petit oasi

dins el casc antic de la ciutat, un lloc idíl·lic per descansar del ritme frenètic del carrer i perfecte per llegir

sota l'ombra dels arbres.

No reveleu el secret.

receptes

receptes BUNYOLS DE QUARESMA:

Categoria: postres

Dificultat: mitjana

Temps d'elaboració: entre 30 minuts i 1 hora

Ingredients:

3 ous

125g de llet

125g d'aigua

110g de mantega

150 g de farina

1 polsim de sal

1 polsim de sucre

Sucre per empolsar

Preparació:

1. Per començar, posem la llet, l'aigua, la mantega,

la sal i el sucre en un cassó al foc.

2. Quan comenci a bullir, hi afegim la farina i ho

remenem durant 2 o 3 minuts.

3. Tot seguit, retirem el cassó del foc i hi afegim els

ous un a un sense deixar de remenar.

4. A continuació, posem la massa en una mànega

pastissera i n'aboquem petites porcions en un cassó

amb oli abundant i calent per fregir-les.

5. Finalment, empolsem el sucre per sobre dels

bunyols i ja estan llestos per menjar!

BON PROFIT!

EASTER EGG RECIPE

Category: dessert

Dificulty: easy

Preparation time: aproximately 45 minutes

Ingredients:

250 gr of dark or milk chocolate

Easter egg molds ( can be small medium or large )

155 gr of icing sugar, shifted

1 egg white lightly beaten

Food colouring

Preparation:

First of all, melt the chocolate in a heatproof bowl over

boiling water. When the chocolate has melted, apply a

thin layer over the mold and let it cool for five minutes.

When the chocolate has hardened, apply a second layer

to make the egg thicker. Let the chocolate chill for anot-

her five minutes or until firm. Gently separate the egg

halves from the mold and join them with melted choco-

late. Let the chocolate egg cool for 15 minutes.

In the meantime, mix the icing sugar with the egg whites

and add food colouring as desired. Decorate the eggs

however you want with the frosting and enjoy!

concurs En nom de la revista, voldríem agrair la col·laboració de tots els nois i noies que heu participat en el con-

curs. Ens ha costat molt prendre la següent decisió ja que totes les disfresses estaven molt ben pensades i

elaborades. Però, com en tots els concursos, hem hagut de decidir el guanyador per atorgar-li el premi.

Moltes felicitats a la guanyadora: IRINA SARRÓ, de 3r de primària, disfressada de Mary Poppins.

L'hem triat per la seva originalitat i perquè retrata molt bé aquest personatge tan mític. Aquí teniu la seva

fotografia:

tira còmica

tira còmica

Xavier Montoriol · Maria Pérez