La reforma de Príncep d’Astúries i Balmes condiciona la ... · què el 2019 s’executi la...

La reforma de Príncep d’Astúries i Balmes condiciona la pacifi cació de Casa Vicens L’Ajuntament constitueix un grup motor per reformar l’any 2019 el carrer Carolines i solucions provisionals prèvies segons l’afl uència de visitants

Filera de motos al carrer Carolines, tot just davant de la Casa Vicens, aquest dijous. Foto: Albert Vilardaga

Albert Balanzà

Només tres mesos des-prés de l’estrena de Casa Vicens, prevista per al 16 de novembre (i antici-pada per als veïns entre

divendres i diumenge d’aquesta setmana), l’Ajuntament té previst engegar un fort canvi en la mobi-litat d’aquesta zona a cavall entre els districtes de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, amb la reforma ja anunci-ada de Príncep d’Astúries al febrer però també amb l’execució de mi-llores i ampliació de voreres al tram de Balmes que va entre la plaça Molina i la plaça Kennedy. És amb

aquest condicionant que comença-rà a treballar a mitjans de novem-bre el grup motor que el Districte convocarà per a la reforma i paci-fi cació del carrer Carolines, el vial secundari famós per acollir des de fa més de 130 anys la Casa Vicens.

El carrer Carolines, des del punt de vista de la mobilitat, és un dels principals enllaços directes entre Gràcia i Sarrià per la seva trajectò-ria quasi recta entre el Torrent de l’Olla i la Via Augusta. Però la in-calculable afl uència ara mateix de passavolants a Casa Vicens, que se sumaran als visitants que tinguin visita fi xada, ha començat a exercir una pressió sobre una possible pa-cifi cació del carrer. Pàgina 3

El casal Tres Lliris arrenca posant llum fi ns i tot als antics calabossos de l’excomissaria Parcs i Jardins col·labora amb els nous gestors per arranjar l’exterior. P2

Nous senyals de trànsit al Camí de Can Mora per impedir el caos circulatoriEl Districte defi nia el barri com a “espai negre” de mobilitat P5

Opinió convidada

El ‘violadordel cúter’ i joP11

Cristina Losada

Setmanari gratuïtNúmero 687. 3 de novembre de 2017 ISSN - 1695-4793

L’Independent de Gràcia3 de novembre de 2017

2

Els Mossos desallotgen un edifi ci ocupat al Passatge Alió, 19

Dijous a partir de les set del matí, els Mossos d’Esquadra van portar a terme un opera-tiu per desallotjar un edifi ci de pisos ocupat situat al passatge Alió, número 19, entre el car-rer Indústria i el carrer Sant Antoni Maria Claret. Segons diverses ocupants de l’edifi ci, els Mossos van actuar amb una força desmesurada i no els van permetre treure totes les per-tinences que tenien dins, entre ells objectes personals que ne-cessiten per treballar habitu-alment com per exemple, un ordinador portàtil. Una quin-zena de vehicles de la Brigada Mòbil dels Mossos van partici-par en l’operatiu, i fonts polici-als asseguren que l’operatiu es va dur a terme en compliment d’una ordre judicial.

A. V

Política

Cartell pels Jordis al campanar Foto:AB

L’audiència pública de tardor ja té data: el 8 de novembre a les 18.30 horesL’endarreriment del ple d’octubre del 4 a l’11 per la situació política a Catalunya gairebé ha enganxat la dinàmica de l’inici de curs polític amb la tanda de consells de barri i d’activitat al Districte prèvia a les festes de Nadal. Dimecres 8 de novembre, així doncs, ja arribarà una nova data de l’audiència pública, amb hora programada a les 18.30 hores.

Breus

El nou Casal Tres Lliris engega posant fi ns i tot llum als calabossos de l’excomissaria Parcs i Jardins es coordina amb l’associació per l’hort i els grups interns ja treballen per recuperar projectes com el rocòdrom

A.B.

D esprés del bateig dissab-te sota el nom de la Festa de la Llum, i després de sis mesos d’obres d’ar-ranjament -havien de ser

tres-, el nou Casal Tres Lliris ha començat a funcionar amb instal-lacions adequades i deixant enre-re les precàries condicions de l’an-tiga comissaria del Cos Nacional de Policia, que va deixar l’espai el dia de Sant Jordi de l’any 2013. El novembre de 2015 els joves del ca-sal havien aterrat a l’antic espai policial, que el Patronat Municipal de l’Habitatge no havia aconseguit vendre ni reconvertir, perquè havi-en estat desallotjats de la sucursal de Caixa Catalunya de Travessera de Gràcia que ocupaven des de feia dos anys i que ara és una botiga de menjar a granel. Districte i la nova Associació Joves de Gràcia van pactar la reconversió fi nal i les obres aquest abril.

El reset, que tenia l’encàrrec cen-tral de fer tornar la llum a l’equi-pament i d’adequar instal·lacions a normativa, s’ha fet esperar però s’ha executat amb tant de zel que no només s’han multiplicat les portes per garantir tallafocs o s’han centralitzat els lavabos a la planta baixa, sinó que s’han res-pectat els despatxos ja fets pels joves al pis de dalt i fi ns i tot s’ha

posat nova instal·lació elèctrica i punts de llum on no n’hi havia, com als calabossos i a les garjoles del soterrani. Ara mateix la planta baixa, amb la cantina i l’espai d’ac-tes a la segona sala, són els llocs on es centralitzarà l’activitat. Fonts del casal, però, han assegurat que els grups interns que tenien pro-jectes com el rocòdrom del soter-rani es tornaran a reunir en breu, qie Parcs i Jardins ha col·laborat a adequar l’hort i espai ajardinat de l’entrada. •

Les garjoles i calabossos -al fons- de l’antiga comissaria de Torrent de l’Olla, ara amb llum a l’interior. Foto: A.B.

Crítiques per la resposta feble a l’agressió a dos membres de l’Ofi cina d’HabitatgeLa mobilització antifeixista convocada per diversos col·lectius dimarts a plaça Lesseps ha rebut crítiques internes per la fl uixa assistència (unes 500 persones) des del Banc Expropiat i Heura Negra

El Districte se solidaritzarà amb els JordisLa balconada de la plaça de la Vila lluïrà des d’aquest dijous al vespre un cartell amb un llaç groc en suport a Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, empresonats des de fa tres setmanes a Soto del Real

A. B.

E l Districte de Gràcia s’impli-carà en primera persona des d’aquest divendres en la re-

ivindicació creixent per l’allibe-rament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, presidents d’Òmnium i de l’ANC i persones molt vincu-lades a Gràcia -l’ún viu al carrer Verdi i l’altre hi ha estat molt im-plicat des del disseny de plans estratègics municipals fins a la relació dels seus fills amb l’Eu-ropa. Seguint la petició dels ano-menats Comitès de Defensa de la República, creats a partir de la co-ordinació de persones i entitats en les votacions de l’1 d’octubre, el Districte ha anunciat que res-pondrà en positiu col·locant un

cartell amb un crespó groc en su-port dels Jordis al campanar de la plaça de la Vila.

També, atenent la petició d’en-titats, la junta de l’Associació Cul-tural L’Independent de Gràcia, editora de l’Independent, també ha decidit afegir a la capçalera del setmanari a partir d’aquesta set-mana un llaç groc de suport a tots els encausats, sense desmerèixer la pluralitat d’opinions que ha ca-racteritzat els 18 anys de vida de la publicació.

D’altra banda el PDeCAT de Gràcia, a través del seu conseller Esteve Suñé, ha carregat aques-ta setmana contra l’exconseller Santi Vila pel seu desmarcatge en la causa contra el Govern i ha demanat que se li obri un expedi-ent disciplinari.•


3Societat

L’interior de la Casa Vicens després de la reforma Foto: Cedida

A.B.

L a pacificació del carrer Carolines, actualment una via de fort trànsit de pas entre Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, es determinarà en

funció dels resultats que aboqui la reforma de Príncep d’Astúries i de Balmes que l’Ajuntament ja està a punt de licitar i que executarà a partir del febrer en el primer cas. Així ho té decidit el govern muni-cipal, amb propostes de reducció de carrils per aquestes dues vies, que es retroalimenten, però amb l’ull posat en el nou pol d’atracció turística que tot apunta que serà Carolines amb Casa Vicens.

El calendari està provisional-ment escrit: no serà fi ns al 2019, perquè ara mateix no hi ha ni pressupost, que Carolines exe-cutarà la seva reforma, però un grup motor designat pel Districte de Gràcia començarà a treballar en el disseny nou del carrer ja a mit-jans d’aquest novembre perquè hi hagi una proposta de redacció de

na plaça d’àrea verda. No obstant això, fonts municipals s’han ma-nifestat precisament en aquesta línia d’actuar amb mesures pro-visionals en funció de l’evolució i creixement possible del nombre de visitants a l’entorn de la casa. La reforma defi nitiva, en tot cas, seria el 2019.

Sobre la taula està la pacifi cació total o la semipeatonalització del carrer Carolines, en una zona qua ja ha captat noves idees de negoci que al barri no havien funcionat o no existien com ara gelateries, nous bars i botigues de suvenirs. La transformació, d’una manera o d’una altra, està arribant cada dia que passa.•

projecte al més aviat possible i per-què el 2019 s’executi la variació de-fi nitiva. Aquí serà clau el canvi de mobilitat que s’hagi experimen-tat en els primers mesos a Balmes i Príncep d’Astúries, però també el nombre no només de visitants que accedeixin a Casa Vicens sinó el nombre de passavolants que ge-nerin més o menys trànsit.

L’entorn de Casa Vicens es pacifi carà en funció dels canvis a Balmes i Príncep d’AstúriesUn grup motor debatrà la reforma de Carolines per fer-la el 2019

Casa Vicens, en el Pla d’Impacte Turístic que va presentar als veïns al juny, preveia algunes peticions com la retirada de motocicletes de les voreres o l’ampliació de la vore-ra del davant de l’edifi ci gaudinià, però res d’això s’ha executat quan falten només 15 dies per a l’ober-tura oficial. Només hi ha marge ara mateix per transformar algu-

Les peticions del Pla d’Impacte Turístic de la casa no han estat ateses encara pel Districte

Breus

Aterren noves promocions de 600.000 euros al carrer Verdi

El procés de gentrifi cació al nucli històric de Gràcia avança indeturable amb promocions noves que s’anuncien cada setmana. Aquesta vegada li ha tocat al carrer Verdi 106, on hi ha encara un mur sense edifi car i on els pròxims mesos s’aixecarà una promoció immobiliària de quatre habitatges: dues en planta baixa amb jardí interior i exterior i dos àtics amb terrassa. Els quatre pisos, entre 80 i 115 metres quadrats, tenen un preu al voltant dels 600.00 euros.

Festa pels 8 anys de Valldures com a grup de consum ecològic

El carrer Gran torna a ser un espai per a vianants

Aquest dissabte es celebra el 8è aniversari de Valldures a la Plaça Farigola. La jornada, organitzada pel grup de consum ecològic de Vallcarca, començarà a les 12 h del matí i comptarà amb nombroses activitats durant tot el dia. El punt d’inici serà una trobada amb gent interessada a crear un nou grup de consum amb la companyia del productor de l’Hort de Gira-sol. També hi haurà vermut i música amb Dj Pepinho i Menzo Mejunjes (Show de Calle).

Dissabte, de les 17 a les 21 h, es tornarà a tallar el carrer Gran per convertir-lo en un espai per a vianants. La mesura té la voluntat de recuperar l’espai públic per passejar a peu o en bicicleta; per jugar o practicar esport i generar nous espais de trobada que donin opcions d’organitzar activitats a l’aire lliure.

el report

“Que els nostres carrers siguin carrers de barri, no exclusivament turístics” El debat veïnal avança amb inquietud amb primeres restriccions als botiguers

A.B.

Cada dimarts. Cafè Planta-ciones. Es reuneix un grup de veïnes i veïns que han se-

guit de manera activa i en contac-te permanent amb la direcció de Casa Vicens les obres de reforma. “Som veïns a favor d’un turisme sostenible i el desig és que les ac-tivitats programades per Casa Vicens en les nits i en cap de set-mana possibilitin respectar el si-lenci i el descans dels veïns”.

Aquest grup també ha portat la veu cantant en les dues reunions obertes al veïnat que Casa Vicens ha organitzat amb els veïns en aquest temps d’obres, i els nous propietaris de l’antiga residència familiar privada han assumit per-sonalment els contactes i queixes, des de les molèsties per a la inti-mitat en la construcció del punt de cafeteria, que toca a la façana de l’edifi ci de veïns del número 24, fi ns a la gestió del dia de Santa Rita amb les germanes paüles de l’església del número 16.

Però ara ve el moment de co-nèixer la realitat de l’impacte que tindrà Casa Vicens en l’en-torn. “Volem que es prioritzi els vianants per sobre el tràn-sit, per continuar sent uns car-rers tranquils, i que veïns, Casa Vicens i turisme puguem con-

viure, com fi ns ara, de manera confortable i tranquil·la”. No hi ha hagut impacte en la reforma del carrer, encara, però algunes botigues ja han rebut indicaci-ons de no ocupar la vorera amb expositors per afavorir els des-plaçaments de turistes. •

El veïnat es mostra preocupat per l’impacte de Casa Vicens a l’entorn Foto: A.V.


4 SocietatLa cooperativa de salut Cos fa créixer el projecte amb una campanya de títols participatiusDesprés de sis anys instal·lats a la Vila, l’entitat busca ara un local més que la seu de Mozart per incorporar nous serveis

Silvia Manzanera

L a cooperativa de salut Cos, instal·lada al carrer Mozart des de fa sis anys, s’ha fet gran i acaba de llençar una campanya de títols partici-

patius que vol arribar als particu-lars, a les empreses i als inversors que vulguin invertir els seus estal-vis en un projecte “socialment res-ponsable”. L’objectiu és trobar el fi -nançament necessari que permeti a la cooperativa traslladar-se a un nou local a Gràcia i oferir més ser-veis i “atendre al nombre creixen de visites”. De fet, de 2012 a 2016, la mitjana de visites mensuals ha augmentat un 66%.

Format per un equip multidis-ciplinari de l’àmbit de la salut, Cos ha desenvolupat un model propi

que treballa la salut des de la inte-gració de diferents disciplines i te-nint en compte tots els aspectes de la persona. Hi ha una trentena de professionals treballant-hi (dels quals, 12 són socis de treball) i uns 600 socis col·laboradors. Segons els seus principis, “la persona usu-ària pren part activa en la gestió de la seva salut”.

El model desenvolupat per Cos està basat en la medicina integra-tiva, és a dir, el seu objectiu és ofe-rir “solucions de salut des d’un model terapèutic inclusiu amb diferents visions”.

A Cos la salut s’explica “neces-sàriament amb la col·laboració de diferents medicines, teràpies i professionals: la tradicional i la natural, les tècniques més con-vencionals i les més ancestrals i innovadores, per posar a l’abast

L’increment d’usuaris ha fet petita la seu de la cooperativa al carrer Mozart. Foto: S.M.

de les persones tots els recursos i totes les mirades”.

Durant la seva trajectòria com a cooperativa de salut, Cos ha bus-cat sempre la vinculació i la parti-cipació de les persones ateses així com un model econòmic basat en l’economia social i solidària, que els ha permès arribar a moltes ca-pes de la població. Una de les se-ves màximes és treballar amb me-todologies i recursos que situin la persona al centre de la seva salut. A la vegada, proporciona a l’equip professional un model integratiu i complementari de salut. Tot això basat en els valors i principis del cooperativisme.

L’eslógan de la campanya no deixa cap mena de dubtes sobre la seva intenció (“Quan el cos creix, la roba et queda petita”), i el mis-satge també és clar: “Ens ajudes

a finançar-ho col·lectivament?”. La campanya busca suport a les xarxes socials amb el hashtag #Coscreix. També han creat una web i participat en la Fira d’Econo-mia Solidària de Catalunya del 20 al 22 d’octubre, un punt de troba-da de l’economia social i solidària.

Un títol participatiu és una in-versió de 500 euros en forma de microcrèdit a un termini de cinc anys. La idea és que la cooperati-va proporcioni una remuneració fi xa anual del 2% i un variable de l’1% segons benefi ci a les persones que decideixin ajudar a fer creí-xer el projecte.

Una altra manera de col·laborar amb el projecte és fer-se’n simpa-titzant, fent una aportació de ca-pital social i a canvi, rebre forma-ció a preu de soci. I la tercera via d’ajut és l’aval mancomunat per fer augmentar la seva base social, un compromís personal a respon-dre amb la quantitat avalada en el cas que el projecte, superats tots els mecanismes que tinguin per evitar-ho, no tiri endavant.

L’entitat també ofereix cursos i tallers, com ioga per a mares i bebés, gimnàstica abdominal o acupuntura comunitària. Tot i que de moment no han avançat quins són els espais que estan buscant per al trasllat, sí han as-segurat que la intenció es quedar-se a Gràcia.•

El model desenvolupat per Cos està basat en la medicina integrativa

Breus

Plantada de bèsties dissabte pels 35 anys del Drac de Gràcia

Aquest dissabte 4 de novembre es podrà gaudir, un any més, de la passejada de dracs a Gràcia. A les 13 h començarà la Plantada de bèsties a Lesseps on es podran veure els 29 dracs que participen a la festivitat. A les 17.30 h començarà la passejada que anirà des del carrer Gran fi ns al pla de Salmerón. Vindrà el Drac de Terrassa, el Gar-i-Got de Castelldefels, el Drac Dom Fumera de Badalona, el Drac de la Geltrú o el Drac Antonot de Sabadell.

Dos punts informatius a Gràcia sobre la qualitat de l’aireL’Ajuntament ubicarà dos punts informatius itinerants, fi ns al 15 de desembre, pels diferents barris de la ciutat. A Gràcia, estaran presents entre el 6 i el 10 de novembre al voltant de diferents equipaments i mercats. L’objectiu és oferir dades de la qualitat de l’aire, els efectes en la salut i sobre la nova Zona de baixes emissions de l’àmbit rondes, que entrarà en vigor a partir de l’1 de desembre com a mesura de protecció de l’aire.


5

Nou senyal per evitar l’aparcament al Camí de Can Mora. Foto: Cedida

Albert Balanzà

Amb senyals continus de prohibit aparcar i expli-citant que només està permès el pas de vehi-cles de serveis i guals

de 8 hores a 20 hores del vespre. Així ha desplegat el Districte des de fa uns dies l’intent de pacifi car i d’alliberar de vehicles aparcats el Camí de Can Mora, a l’extrem del barri del Coll on des del carrer Santuari s’arriba a l’escola bressol El Gat Negre i a l’escola Virolai.

Els nous senyals són la consoli-dació de les mesures provisionals que al juny es van començar a im-plementar, amb panells grocs de prohibit aparcar, després de les fortes queixes dels veïns i dels col-lectius organitzats com Mobilitat El Coll, i que han esdevingut fi xes amb el nou curs escolar.

El problema es va començar a denunciar el gener de 2017 amb

El Districte troba solucions a l’aparcament il·legal al Camí de Can Mora amb noves senyalsEl caos circulatori denunciat pels veïns estava considerat un “espai negre” pel Districte

Breus

les imatges de col·lapse circula-tori, sobretot a les hores punta d’entrada i sortida de les esco-les, i en un espai on ja va aixecar dubtes de mobilitat entre els ve-ïns quan es va inaugurar l’escola El Gat Negre. L’ampliació del car-

Els Castellers anuncien la Diada amb Sagals i Bandarres

rer Portell i l’adequació del Camí de Can Mora fi ns al mirador del Virolai, entesa des del Districte com una oportunitat d’arran-jament compatible amb la pa-cificació, va esclatar pels aires enguany amb la invasió dels ve-

hicles. “Ho vam considerar com un espai negre de la mobilitat al barri del Coll”, apunta el portaveu del govern, Robert Soro (BCN En Comú), en declaracions a aquest setmanari. Entre juny i setembre el debat s’ha completat amb una campanya informativa (no sanci-onadora) de la Guàrdia Urbana i amb circulars per correu electrò-nic de les escoles als pares i mares dels alumnes.

El barri, que encara presenta problemes de mobilitat sobretot pel polèmic coll d’ampolla de cir-culació que entra des del carrer Santuari, també s’ha arranjat en el tram que toca més a les faça-nes de cases del carrer Portell, just abans d’arribar a la bifurca-ció amb el Camí de Can Mora. Fins aquest estiu els vehicles encara s’apretaven en un aparcament en bateria que impedia el pas als ve-ïns. Ara unes pilones faciliten el pas i les voreres han esdevingut ua mica més transitables.•

Societat

Els Castellers de la Vila de Gràcia tancaran l’any amb la diada de la colla el pròxim 12 de novembre a la plaça de la Vila acompanyats dels Sagals d’Osona i els Castellers del Poble Sec, coneguts també com Bandarres. Fonts de la colla, però, han apuntat que la diada es pot veure condicionada pels esdeveniments polítics i per la possible convocatòria d’una gran manifestació en suport del govern de la Generalitat, un cop sabudes les primeres ordres d’empresonament dictades per l’Audiència Nacional.


6 SocietatLa castanyera de Bailèn, l’última parada de Gràcia Barcelona compta enguany amb només 25 parades de venda de castanyes i moniatos. El petit negoci familiar de Camp d’en Grassot, obert fa 24 anys, resisteix aquesta devallada i reconeix que les temporades són cada vegada més dures

Carlota Biel

L es parades de venda de cas-tanyes i moniatos han patit una davallada important en els últims anys. Si més no, algunes es resisteixen

a abandonar aquesta tradició tan arrelada a la nostra terra. Aquest 2017, l’Ajuntament ha tramitat 25 llicències, quatre menys que al darrer any. Això fa que alguns dis-trictes només contin amb una úni-ca parada en tot el territori.

Aquest és el cas del Districte de Gràcia on, al carrer Bailèn 207, es troba un petit negoci familiar que va obrir ara fa 24 anys. L’ambient és festiu, ja que treballen diver-sos membres de la família com la néta, el tiet o la mare. La feina de venda de castanyes i moniatos ha perdurat durant més de dues dèca-des des de que va obrir l’àvia i tot

Els clients acostumen a ser ve-ïns del barri que s’acoten sobre tot el dia de Tots Sants per com-prar castanyes i celebrar aquesta tradició tan particular. A més, val a dir que els darrers anys la ubi-cació sempre ha estat la mateixa i per tant, s’ha creat un vincle entre el client i el venedor. Pel que fa a la quantitat de matèria prima que s’encarrega, la castanyera explica que “durant la temporada acostu-mem a comprar uns 800 kg de cas-tanyes aproximadament”. Son tres mesos durs en els quals només es viu per les castanyes i moniatos.

El Districte de Gràcia contava des del 2011 amb una altra parada de venda de castanyes a l’Avinguda del Príncep d’Astúries, 66. Si més no, aquest 2017 només tindrem una única castanyera popular en tot el territori. Així que... “quan ve el temps de collir castanyes” toca-rà anar a Bailén a tastar-les. •

Cua a la parada de castanyes de Bailèn dimarts 31. Foto: Xavier Carrasco

apunta que ho farà molt anys més. Aquesta, almenys, és la intenció de la família. Tot i això, cada cop les temporades són més dures, ja que el temps no acompanya i fa que hi hagi menys demanda. Així ho afi r-ma la responsable de la paradeta quan diu que “venem castanyes, però no és igual que fa uns anys”. Aquest 2017, van decidir obrir pel pont del Pilar i no tancaran fi ns a principis del mes de desembre, acabant així una temporada dife-rent a la d’altres anys.

A. B.

La zona de la Riera de Sant Miquel continua re-gistrant canvis des de la conversió del carrer i d’altres adjacents com Luis Antúnez en priori-tat de vianant. Aquesta setmana ha obert por-tes, en aquest sentit, el Cafè Minerva, al número

6 del carrer Minerva, amb socis del bar Vinil del carrer Matilde com Jordi Lanuza, veu i ànima del grup Inspira. Lanuza ha unit forces amb Jordi Volart, cap de cuina del nou cafè restaurant i responsable també de la botiga de queviures BioSpace del carrer València. •

El Vinil amplia oferta al carrer Minerva amb un cafè-restaurantEls fogons aniran a càrrec de Jordi Volart, també a BioSpace

El nou establiment del carrer Minerva Foto: A.V.

Van decidir obrir pel pont del Pilar i no tancaran fi ns a principis de desembre

F ins al 5 de gener, set establiments de 234 Joies en plata de llei, una d’elles del carrer Gran de Gràcia, portaran a terme la campanya de recollida d’ali-

ments #arracadescontralafam, en què regalaran unes arracades de plata a les persones que portin aliments (arròs, sucre, oli o llegums), que després donarem a la Creu Roja. No es demana quantitat mínima i tampoc cal comprar res a les botigues. En les darreres quatre edici-ons s’han recollit més de 3000 kilos d’aliments. •

Nova campanya #arracades contra la famSet botigues, una al carrer Gran, canviaran aliments per joies


7Documents

‘El rastre d’uns escrits’ Diu que és un gracienc exiliat i un poeta “que no entèn res del que està passant aquests dies”. El cert és que la realitat quotidiana l’ha fet guanyar el guardó Vicent Andrés Estellés de Poesia en la 46 edició dels Premis Octubre de l’editorial Tres i Quatre pel llibre El rastre d’uns escrits. Un recull que encara no s’ha publicat i que l’escriptor i col·laborador de l’Independent ens fa arribar alguns dels seus poemes. El portaveu del jurat i director de la col·lecció de poesía de Tres i Quatre, Ricard Mirabete, va asegurar que el poemari de Camps “afronta els grans temes de la tradició poètica -de l’amor a la mort passant pel procés creatiu- dotant-los d’una “veu singular”. Un llibre “de naturalesa refl exiva i alhora lírica”. Només un tastet. La resta, a l’abril.

Carles Camps Mundó (1948). A finals de la decada dels 60 i a comencaments de la dels 70, es dedica a la pràctica de la poe-sia visual. Participa en diverses col·lectives i els seus poemes apareixen en catàlegs i revistes. El 1974 publica La nuu. Contes de l’horitzó, dues suites de poemes visuals. El 1981 mostra tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró. A partir de la dècada dels 80, ja plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat Sis poemes (1981), L’Absent (1989), Lliçó de tenebres (1996), Dies de nit (1999), Un moviment quiet (2004), Llibre de les al·lusions (2004), El contorn de l’ombra, VIII Premi Parc Tauli (2006), En nom de la paraula (2009), La mort i la parau-la, Premi Carles Riba 2009 (2010), La runa de la veu (2013), L’Oració Total, Premi Serra d’Or de la Crítica 2014 (2013), Cap nom del món (2015) i Elegia de l’origen (2017). El 2006 va publicar el llibre de proses Com els colors a la nit, i el 2011, La figuració del(s) sentit(s), un recull d’aforismes i reflexions al voltant de la llengua i la creació, que es comple-ta amb Memòria de la inquietud (2017). El 2015 es va publicar al Brasil una antologia de poemes seus, Instante após o tempo. A més a més, té publicats textos en espanyol, francès, hongarès i anglès.

biografía

Cos a cos

No demanis consol a les paraules.No, no hi busquis refugi.No hi ha aixopluc entre les frases.Contra el dolor val més el tacte.El cos a cos de l’abraçada.

Greument

Escriu greument.Escriu com si el que diusfos l’últim que podràs dir mai.Buida la veu.Que tot poema sigui terminal.

O poeta é um fi ngidor”

No sé dir pas si el record de debò recorda,si la memòria guarda res més que simulacre.Trobo que les paraules són massa abstractes―o més aviat massa fi ngidores―per creure-me-les quan em diuen que ho vaig viure.La vida ens passa tan furtivaque no les sento mai capaces d’atrapar-la.

HumanamentMirades fortuïtes intercanviades al carrero quan immòbils esperem entre altra gent.Mirades que sorprenen d’un cop d’ullla cara inconscient que fem quan no fi ngim,quan no ens toca assumir cap mena de paper,quan anem desemmascaratsperquè ens pensem que ningú ens veuabocats a la nostra més íntima soledat,a l’esvoranc més fondo de la nostra identitat.Aquesta cara que demana emparamentamb ulls d’infant que té por de quedar-se sol,amb un rictus als llavis de decepció.La cara entotsolada sense somriure ni plor,sense ira ni penediment. Potser tan sols rendició.Aquest retrat precís de cansament i desconsol.El viu retrat de la vulnerabilitat.¿No us inunda un profund sentiment d’igualtat,una pena infi nita per tant com la vida ens fa?No ho deixeu diluir, no ho deixeu de sentir:s’hi fonamenta tot el que és humà.

L’u, l’altre

- 1 -

La mort de Déu és la sintaxi.No hi ha unitat i alhora articulació, diàleg.L’espai de l’U no deixa lloc a l’altre:no dóna lloc a les paraules.Temps i llenguatge són sinònims,antònims del Ser Verb inconjugable.La resurrecció de Déu seria gens, silenci.Interlocució vedada.

- 2 -

Una vida sencera no és més que un instantque no s’aparta mai d’on som:un sol instant de nom present que ens passa fet espaii que es desenvolupa amb el desplaçament.D’aquí sorgeixen les idees de passat i de futur.O les sensacions d’afany i de record.Un instant que és el Sol Instant fet conscient.La diferència entre nosaltres i Déu és el moviment,la consciència de moviment: el temps.

- 3 -

Cap déu.O un Déu que no n’és conscient.Un Déu a si mateix ignot,invàlid en la seva instantaneïtat:l’U sense espai.

La consciència fa ser en el temps.No, cap déu ho podria resistir.

6-VII-1982

Tota la nit mirant l’eclipsi.Tota la nit, a la terrassa,mirant com l’ombra de la terra cobria la lluna.Potser sí que sovint semblavaque el desamor t’havia pres per sempre l’alegriai t’havia deixat només el buit de l’ànsiaque miraves d’omplir amb el Cel d’una altra vida,i tot amb tot el cel d’aquí et tenia fascinada.¡Com esperaves cada any el diaque Sant Llorenç plorava!Sí, vam passar tota la nit mirant l’eclipsi.Aquella nit, mare, que encara guardo a la memòria,com un nen una nit de vetlla,tot i que faci tant que et va cobrir la terra.

Foto: El Temps


8 EsportsL’Europa remunta el dia dels homenatges a Musons i Xavi LucasEls escapulats van capgirar un marcador advers contra l’Ascó gràcies als gols dels dos centrals, Alberto i Cano

El Femení A cau contra el Barça B i buscarà refer-se contra l’Espanyol B. Les escapulades no van poder emportar-se els tres punts de la Ciutat Esportiva Joan Gamper tot i començar avançant-se al marcador. Les blaugranes es van acabar imposant de forma clara per 5 a 2. L’equip d’Alienza buscarà recuperar el camí de la victòria el diumenge al Nou Sardenya a partir de les 10h contra l’Espanyol B.

Albert Vilardaga

L’Europa va aconseguir dime-cres una victòria de prestigi contra l’Ascó, que arribava al Nou Sardenya com a segon classifi cat. Abans del xiulet

inicial, el club va voler homenatjar Albert Musons i Xavi Lucas. Deu anys després de la mort d’un dels polítics més estimats de la Vila, el club va voler tenir un detall per a la família, i el seu germà, Jordi, va ser l’encarregat de fer el servei d’honor i tant ell, com amics i part de la família van poder gaudir del partit des de la llotja. Els instants previs del partit també van servir per retre un petit homenatge a Xavi Lucas, que aquesta temporada ha posat punt fi nal a més d’una dècada al capdavant de l’Escola de Futbol base del club.

El partit va començar de la pit-jor manera possible pels interessos escapulats, una espectacular va-selina des de fora l’àrea d’Héctor Garcia va sorprendre Arnau, que va ser l’encarregat de defensar la porteria gracienca, i es va comen-çar avançant el conjunt visitant. De mica en mica l’Europa es va anar refent i va anar apropant-se a la porteria contraria, l’ocasió més clara va arribar al minut 18, quan David Jiménez va rematar una cen-trada amb el cap al segon pal, però el seu remat es va estavellar al pal. Només 5 minuts més tard, una cen-trada de Cano la va aprofi tar l’altre central, Alberto per rematar de cap creuat i va aconseguir el gol que igualava el marcador. Abans d’ar-

ribar al descans, un contraatac de Javi Navarro va acabar amb una falta perillosa a la frontal i targeta pel visitant, Pato. El llançament el va fer el capità Cano i el seu xut va entrar llepant el pal just abans que l’àrbitre xiulés la mitja part.

A la segona meitat, l’Europa va seguir amb l’empenta que havia acabat la primera i Varona va en-galtar un fort xut, que va obligar el porter, Sergio López, a refusar de punys i el rebot va caure a peus de Rubén, que amb tot a favor no va aconseguit dirigir el xut entre els tres pals. Uns minuts més tard ho va provar Pluvins, i la seva rosca va obligat el porter de l’Ascó a fer una gran estirada i enviar la pilota a córner. Els visitants haurien pogut empatar al minut 74 després d’una jugada embolicada dins l’àrea que va acabar amb Rubén salvant la pi-lota sota pals. Finalment el marca-dor no es va tornar a moure, els de Joan Esteva van aconseguir els tres punts que els deixen a la desena po-sició amb 18 punts.

Diumenge a les 12h, l’Europa buscarà seguir sumant de tres en tres contra el Granollers, que es troba a la zona baixa de la classi-fi cació.•

Cano va ser l’autor del segon gol amb un gran llençament de falta. Foto: À. Garreta

Breus

El Gràcia FS busca sumar la segona victòria de la temporada

Inici irregular del Club Gràcia Futbol Sala a la Divisió d’Honor catalana amb una victòria i tres derrotes. El conjunt taronja, que la temporada passada va patir fi ns a l’última jornada per aconseguir la salvació, buscarà sumar la segona victòria de la temporada a casa contra el CSC Futsal el dissabte a les 6 de la tarda. Els dos equips sumen els mateixos punts fi ns ara i es preveu un partit idoni per sumar els tres punts i escapar-se de la zona baixa.

El Tres Peons nomena a Joan Franquet com a nou soci d’honorEl Tres Peons va voler reconeixer la tasca de Joan Franquet, que es va incorporar al club l’any 87, va formar part del 1r equip quan es va aconseguir el campionat de Catalunya de 2a divisió l’any 2004, també el 2007 quan el club es va proclamar campió de Catalunya de 1a divisió i va pujar a la Divisió d’Honor. Ha estat 2 vegades campió de Catalunya de veterans i sempre ha estat predisposat a donar un cop de mà al club amb tot el que ha fet falta.

El capità, Cano, va donar l’assistència del primer gol i va marcar el segon de falta

val del ‘Cata’ la temporada passa-da per evitar la zona de promoció de descens, que fi nalment van po-der eludir els graciencs. La man-ca d’efectivitat està sent una llosa pesada aquest principi de tem-porada, sobretot en els dos par-tits disputats a casa fi ns ara, i ha convertit els graciencs en l’equip menys golejador de la lliga.

Les noies són l’altra cara de la moneda, el seu debut a la Primera

Divisió nacional no podia comen-çar de la millor manera, i les dues jornades que s’han disputat han acabat amb dues victòries per les de Gabor Egedi. Aquest cap de set-mana arriba el primer gran par-tit, el dissabte a la 1 del migdia, el Leioa, un dels altres equips imba-tuts, visita la piscina de Can Toda.

A més a més, les gracienques no paren de rebre reconeixements, i després que la Vila de Gràcia les

El CN Catalunya busca sumar els primers punts contra un rival directe Les noies, en canvi, han guanyat els dos partits disputats i van rebre el reconeixement a la gala de El Mundo Deportivo

A. V.

Ocasió d’or pel ‘Cata’ per su-mar els primers punts de la temporada. Després de co-

mençar la lliga amb quatre derro-tes i ser el cuer en solitari, l’equip del Tato Garcia rep el Molins de Rei el dissabte a les 4 de la tarda a la Piscina Sant Jordi. Els del Baix Llobregat van ser el principal ri-

El ‘Cata’ va caure l’última jornada contra el Mataró. Foto: waterpolista.com.

reconegués com el millor equip femení de l’any del Districte, el cap de setmana passat també

van ser guardonades pel diari El Mundo Deportivo que amb el pre-mi Campions.•


9Esports

El Safa Claror farà el pròxim dissabte a partir de les 4 de la tarda la presentació ofi cial dels 21 equips de la temporada 17/18. Cada un dels equips sortirà al mig del pavelló per fer una petita desmostració que tindran preparada i després aniran a la zona del photocall per fer la fotografi a ofi cial de la temporada. Un cop presentats tots els equips es farà la foto fi nal de família de tot el club. Aquesta presentació servirà per donar pas al partit que jugarà el sènior femení de Primera Catalana que disputarà a partir de les 6 de la tarda contra lpsi.

El Safa Claror presenta els seus equips el dissabte a les 4 de la tarda

Breus

Sunyol Costa donant instruccions als seus jugadors. Foto: Cedida.

Albert Vilardaga

Després d’una primera vic-tòria il·lusionant a casa contra el Sant Cugat, el Vedruna Gràcia està no-tant l’exigència de la nova

categoria i ha tancat un mes d’oc-tubre per oblidar amb quatre der-rotes consecutives, l’última con-tra el Santa Coloma per 53 a 77. El principal problema dels verd-i-negres en aquesta mala dinàmi-ca està sent els començaments de partit, on en tres de les quatre der-rotes l’equip que entrena Sunyol Costa ha començat 10 punts per sota al marcador, i malgrat que els graciencs generalment han plantat cara fi ns el fi nal, ha estat una llosa massa gran per aconseguir la vic-tòria fi nal. La primera oportunitat de trencar aquesta dinàmica serà aquest diumenge a les 19.15 hores a la pista del Ciutat Vella, un con-junt amb experiència a la catego-

Els mals començaments als partits condemen el Vedruna Gràcia en un octubre per oblidarEn categoria femenina, els Lluïsos i el Safa Claror són els equips millors classifi cats

ria, entrenat per un veterà de les banquetes com l’Àlex Gil.

A Primera Catalana, els Lluïsos de Gràcia no coneixen la derrota després de 7 jornades, i lideren el seu grup amb autoritat, on són el millor atac i la millor defensa de la

lliga. El retorn a les banquetes de Carles Rofes, i a la pista de Víctor Pla, han estat una injecció de mo-ral per un equip que la temporada passada va aconseguir uns resul-tats decebedors. Al mateix grup que els blaus, el Safa Claror està

mostrant una línia més irregu-lar i suma 4 victòries i 3 derrotes. L’equip que entrena Bernat Devant li està costant rendir a un bon ni-vell els 40 minuts de cada partit. Seguint a 1a, el Claret va començar amb dubtes, però de mica en mica el conjunt entrenat per Xavi Marín va sumant victòries a la nova cate-goria i presenta un balanç de 2-5. A Tercera Catalana, el Pedagogium està instal·lat a mitja taula amb 4 victòries i 3 derrotes, mentre que el Coll està més a prop de la zona perillosa amb només 2 victòries i 4 derrotes.

Pel que fa els equips femenins, els Lluïsos i el Safa són els millors classificats, a Primera Catalana, el conjunt blau porta 4 victòri-es i 3 derrotes, i les taronges por-ten un balanç invers. A Segona, el Vedruna Gràcia suma 4 triomfs i només 2 derrotes, i a Tercera, el Pedagogium ocupa la zona baixa amb només una victòria en qua-tre partits.•


10 Opinió

Editorial

Volem viure en pau

La vida a Gràcia és envejable per a qui se la pot permetre i per als que han trobat almenys la manera de fer-ho sense tenir les butxa-ques plenes. Tenim una idiosincrasia pròpia respecte de Barcelona,

que ens fa trobar-nos a la vintena de places que confi guren el nos-tre territori, i amb els anys hem aconseguit també tenir els carrers majoritàriament prioritaris per als vianants com a espai de relació. Cadascun dels 120.000 habitants tria la seva manera d’implicar-se amb l’entorn i des d’aquest setmanari hem volgut des de fa 18 anys fer una aposta per normalitzar-nos amb tot aquest entorn i amb tots els seus habitanats. Que tothom ens prengui i se senti còmode te-nint-nos a les mans.

Per això ens dol haver-nos de sentir sotragats, una set-mana més però cada cop més, per una situació política entre Espanya i Catalunya que ens afecta i que ens colpeix, que no ens permet dormir tran-quils ni de prioritzar, com ha de ser, les nostres activitats habituals.

Aquesta setmana L’Independent aposta, com sempre, per temes de relleu informatiu que podrien competir sense cap problema amb les principals capçaleres, però sense renunciar ni un mil·límetre a la plu-ralitat que fa que se sentin còmodes amb nosaltres persones de tota ideologia i condició -i alhora sense vessar ni una sola llàgrima-, hem decidit penjar a la nostra portada un llaç groc de suport a les nostres institucions, representades única i exclusivament per les persones que van triar els catalans i catalanes en les últimes eleccions al Parlament de Catalunya, i avui insultantment empresonades. Ningú podrà violen-tar aquest sentiment. Ningú podrà entrar dins dels nostres caps per im-posar una altra idea o un altre ordre. Ningú té la força per fer-ho. Ningú. Només nosaltres. •

Aquest dissabte arrenca el campionat intern de lliga de l’Escola de Futbol base de l’Europa, però per primera vega-da un nou problema amb el subministrament de samar-retes per part del patrocinador i l’entesa corresponent

amb la junta actual farà que els jugadors iniciïn el campionat sense la samarreta escapulada habitual. No bufen aires de satisfacció per aquest tema entre els pares i mares, i fi ns i tot hi ha algun expresi-dent burxant, però el que és clar és que dissabte la lliga començarà amb una trista samarreta blanca...

Pengem un llaç groc per les nostres institucions, avui insultantment empresonades

Eldepen-

dent

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manzanera i Xavi Tedó. Redacció: Carina Bellver, Clara Darder, Meritxell Díaz, Ignasi Fortuny, Èric Lluent, Tània Matiushkov, Òscar Mejías i Mar Romero. Col·la boracions: Enric Borràs, Jordi Borràs, Xavier Borràs, Lluís Bou, Àlex Delmàs, Conxa Garcia, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Josep M. Contel, Àngel Garreta, Luis Ángel Hermana, Pere Martí, Joan Millaret, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Josep A. Torralba, Rafael Vallbona. Disseny maqueta: Enric Jardí. Maquetació: DBcoop, sccl (Marta G. Bravo i Sergi Lou). Disseny web: Jordi Collell. Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263) [email protected]. Imprimeix: Indugraf Off set, S.A. Dipòsit legal: B-32.478-00. Sol·licitat control PGD

La Perla, 31, 08012 BarcelonaTel. 93 217 44 [email protected]

de Gràcia

Ull de dona

Conxa Garcia

A la xerrada debat Estem en un can-vi de paradigma educatiu?, una de les activitats organitzades per

la Comissió d’Educació de la Taula Comunitària del Coll, dins la 1ª Jornada d’Educació del Coll, el ponent, l’Albert Torrent, ens va fer una petita història de l’escola fi ns a l’actualitat i dels diferents in-tents de fer una escola diferent, moderna i amb uns objectius més basats en acompa-nyar en el creixement a la mainada perquè esdevinguin persones amb criteri propi i

menys en l’educar bons treballadors inte-grats en el sistema. Parlàrem de l’Escola Moderna, dels moviments renovadors dels anys 20 i 30 amb l’adopció de la pedagogia Montessori, l’Escola del Mar, les colònies escolars i de la creació del CENU que crea el model educatiu més avançat d’Europa; del moviment dels anys 60 i 70 amb me-todologies actives i donant més valor a la llibertat i la responsabilitat; i les escoles alternatives actuals. L’Albert ens cità de Frankestein, educador de Phillipe Meirieu: “su tarea (la d’educar) es movilizar todo lo necesario para que el sujeto entre en el mundo y se sostenga en él, se apropie de los interrogantes que han constituido la cultura humana, incorpore los saberes elaborados por los hombres (i les dones) en respuesta a esos interrogantes y los subvierta con respuestas propias [...]”•

Educar

Vam parlar dels diferents intents de fer una escola diferent i moderna

Cartes al director

Catalunya a la presóLa història no es construeix amb opinions sinó amb raons. Tot i així gent del meu barri s’alegren dels catalans empresonats, que així la cosa va bé, que així tots haurien de caure. Ja sé que les interpretacions socials no s’imposen, es contrasten, però ells, aquest veïns que s’anomenen demòcrates, enlairen la bandera espanyola defensant la repressió davant una de catalana que vol la llibertat d’expressió. Repeteixen, aquests demòcrates, les paraules del senador Montilla, que els empresonats han enganyat Catalunya. Desgraciadament ningú no recorda, i en plena crisi econòmica, que en Montilla va signar multitud de contractes que han endeutat a tots els catalans, ¿no fou això pas una gran estafa? Potser passi que la història no té més enemic que l’ignorant. I davant tot això el silenci de la immensa majoria dels intel·lectuals peninsulars. Tinc, com a professor, molts amics espanyols. Entre ells hi ha científi cs, escriptors i humanistes, gent molt culte, que no m’han dit ni piu quan la policia nacional va colpejar a votants desarmats l’1 d’octubre. En fi que la seva cultura no serveix per canviar la incultura. Ras i curt no van dir-me ni ase ni bèstia, sols silenci a favor de les bèsties. M’he sentit a dir que per què vam anar a fer merder, que per això vam rebre de valent, que no hi haguéssim anat. No ho entenc, jo no odio els espanyols. No obstant, els qui així s’hi senten, sí em rebutgen a mi. Mentre tot això bull, els tribunal han empresonat a un bon gruix de catalans que no han robat, ni assassinat, ni malmès res de ningú. Mentre, el cunyat de Felipe VI viu a Suïssa com un rei. Com deia Oscar Wilde, el camí de les paradoxes és el camí de la veritat. En fi , que la ignorància afi rma mentre la paradoxa dubta.David Rabadà


11OpinióEl

bloc

Un amic que s’escapa

Albert Vilardaga

Tots tenim aquella persona a la nos-tra vida que des de petit s’ha con-vertit pràcticament en un germà

o una germana. El meu amic es diu Guillem, i de tant en tant s’escapa a des-cobrir món, a viure noves experiències i a veure la vida des d’una altra pers-pectiva. Fa un temps va marxar un pa-rell d’anys a Alemanya i ara viu a Nova Zelanda, de tant en tant ens escrivim, es mossega les ungles amb el procés polític català, m’explica que des del re-ferèndum de l’1 d’octubre, Catalunya surt a les notícies, i que sort en té del Twitter. Tinc al cap moltes anècdotes de quan érem petits i passàvem més temps junts, i els meus pares també se’n recorden sobretot de les trucades a les 8 del matí dels diumenges. Recordo que cada 11 de setembre anàvem ple-gats a la manifestació independentista que es convocava, molt menys multi-tudinàries que les dels últims anys, i fi ns i tot recordo que un any vam tenir un ensurt a l’alçada de la plaça Tetuan quan un brètol va increpar-nos per por-tar una estelada penjada del coll i ens va deixar les cames tremolant.

Sempre he pensat que és un valent, fa uns quants anys va deixar de jugar a bàsquet per convicció, perquè volia ju-gar amb la selecció catalana de korfbal, i ho va aconseguir. Ara ha deixat un pis, una feina estable, amics i família enre-re per aprendre anglès i viure noves ex-periències, i sé que fa massa dies que el tinc oblidat. Demà t’escriuré, et trobo a faltar amic!•

a

Opinió convidada

El ‘violador del cúter’ i jo

V int-i-tres de gener de 2014, són vora les set del ves-pre i em trobo sola i avorrida a la meva petita botiga de la plaça Rius i Taulet, ara plaça de la Vila. Ha si-

gut un dia dur, sense cap venda. Un noi jove entra i ama-blement m’explica que estudia belles arts i voldria fer unes fotos a gent del barri. L’escolto encuriosida. Em diu que surti del taulell per explicar-me com vol fer aquestes fotos i em col·loqui a cert lloc de la botiga. Ho faig. De cop m’adono que sóc en un dels pocs punts de tot el local que no es veuen des del carrer amb ell a prop, massa a prop. Em toca una cuixa. La meva ment es dispara i, ràpida-ment, torno rere el taulell totalment en xoc. No sóc ca-paç d’articular gaires paraules, només “no no, si us plau, marxa”, ell insisteix que no passa res i em pregunta a qui-na hora tanco la botiga i jo només responc “no no, marxa marxa”. Per sort em fa cas.

Decideixo trucar per telèfon a la Guàrdia Urbana, em sento insegura i voldria que tinguessin en compte el meu relat dels fets per si de cas. M’ignoren excusant-se en el fet que en realitat no ha passat res. No passa el mateix amb la patrulla de Mossos d’Esquadra, als quals la meva parella decideix avisar al veure’ls voltant pel barri. Em prenen declaració i descobreixo que aquell noi d’aparen-ça amable sembla encaixar en la descripció del violador del cúter i que aquell mateix dia ha intentat, amb la ma-teixa estratègia, assetjar la dependenta d’una perfume-ria propera.

Vaig tenir sort. Quatre altres dones com a mínim no van poder escapar i van ser agredides sexualment per aquest noi, condemnat fa uns dies a cinquanta-sis anys de presó. Com ell n’hi ha molts més: a l’Estat espanyol es produeix una violació cada vuit hores, tres cada dia.

Aquest incident podríeu pensar que ha quedat en una anècdota, només un ensurt, però ha produït en mi una barreja de sentiments dels que intento lliurar-me. Un d’ells és la culpa. Cada cop que penso en aquell dia no puc evitar pensar que vaig confi ar en un desconegut, vaig baixar la guàrdia. Com vaig poder ser tan bleda? No

vaig veure el que podria haver passat? Sóc conscient que aquest sentiment deriva d’anys vivint en una societat pa-triarcal que ensenya que les dones no som més que és-sers fets per satisfer les necessitats sexuals i sentimen-tals del homes que, pobres, no poden controlar els seus instints més primaris.

Totes tenim històries semblants, pregunteu a les vos-tres amigues o familiars. Jo mateixa en tinc moltes més: homes que m’han ensenyat els genitals pel carrer quan encara era menor, tocaments fugaços al metro, paraules i gestos grollers al carrer, mirades furtives entre les corti-nes dels emprovadors d’algun magatzem…

Hem avançat, no ho podem negar però queda moltís-sim per fer. A la televisió, al cinema, a la publicitat se se-gueix promocionant l’estereotip d’home mascle i dona feble al seu servei. Si us plau: eduquem. Eduquem als nens perquè tractin les dones com a iguals i les respec-tin i eduquem les nenes perquè coneguin els seus drets i no carreguin mai amb la consciència de ser culpables del que un home els faci. •

Cristina Losada

El carrer Cardedeu, on van localitzar el violador del cúter el 2016. Arxiu


12 Opinió

L’Independent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió del setmanari

Opinió convidadaEl

bloc

L’àvia

Silvia Manzanera

El consol no me’l proporciona el se-nyor amb túnica i creu i veu monò-tona que ens recorda que aquesta

vida és el tràmit per passar a la següent, a la bona, a l’eterna. El consol està en les paraules d’un nen de vuit anys que em diu que sóc afortunada per haver gaudit d’una àvia més de quaranta anys. Això és el que compta. Aquesta és la ve-ritat. Amb la meva àvia vaig descobrir la “España obscena y deprimente” que deia Luis Cernuda, “en la que regenta la canalla”. L’Espanya que la va posar a servir de ben petita a casa dels señori-tos del pueblo, i que s’alimentava de les sobres que deixava el gat de la senyo-

ra; era l’última de l’escala social, el preu que pagava per ser pobre, orfe i fi lla de rojos en l’Extremadura duríssima de la postguerra. En ella vaig trobar un testi-moni excepcional en les meves primeres incursions documentals durant la car-rera: memòria desordenada i caòtica, més centrada en els detalls i les perso-nes que no pas en les dates, però memò-ria imprescindible per comprendre el camí que va recorre, com molts d’altres, fi ns a la gran ciutat. Un camí fet en tren, un tren que després tindria una rèplica de museu, el transport on pujaven els desesperats buscant una oportunitat al fi nal del trajecte. Ella havia servit. Les seves fi lles no ho farien. Quina genera-ció de valentes, de dones incansables. Tens raó, fi ll, quina sort haver-la gaudit. I la nena de dotze anys calla i m’abraça, i el consol està en la seva escalfor, en la seguretat que, tot i que al fi nal la memò-ria li va fer una mala passada, sabia que l’estimàvem. Que l’estimem..•

Opinió convidadaRobert Soro

Cap equidistància

H ores que són dies, dies que son setmanes, les no-tícies, els fets i les informacions van que volen i, si ho mirem amb les ulleres de les xarxes socials, tot és magnifi ca. Una molt bona amiga em dema-na que aixequi la meva veu per dir el que penso

de l’acció de Rajoy&CIA. Allà va.Un partit que promou la recollida de signatures a tota

España contra l’Estatut de Catalunya, amb representants públics parlant de boicot als productes catalans, un minis-tre d’educació amb l’objectiu d’españolizar als nostres fi ll. I l’única cosa que diu Rajoy per apropar-se als catalans és dir que “Me gustan los catalanes porque hacen cosas” #OleTU!

Són una màquina de fer independentistes!!!.Un aclariment, no soc independentista, ni nacionalis-

ta de cap nació, a la meva terrassa tinc penjada la quatri-barrada, una banderola demanant l’institut Vallcarca i so-vint penjo la tricolor. Només tinc sentiment de pàtria cap als meus paisatges vitals, i això dibuixa una línia a llapis al mapa molt àmplia i fl exible.

La caverna mediàtica i política de l’estat va cometre l’er-ror de negar i minimitzar el confl icte, any rere any mani-festacions multitudinàries i alguna es dedicava a comptar qui es quedava a casa. #OleTU!

L’1 d’octubre va arribar, i es van obrir col·legis, hi ha-via urnes, paperetes i gent, molta gent que volia votar. El Gobierno del Estado i la seva maquinària de repressió va actuar com un hooligan, hi ha escenes que tots vam veure que no se’ns esborraran mai. Aquell dia vam demanar la dimissió de Rajoy, se l’ha de fer fora. Condemna absoluta i sense matisos a una actuació desproporcionada i violenta

per part d’uns Policies i una Guàrdia Civil a la que s’ha en-viat aquí amb un objectiu polític, seguir amb l’escalada de confrontació i de repressió violenta de les mobilitzacions pacifi ques d’una gran part de la ciutadania de Catalunya. Això és una mostra més de la incapacitat manifesta i la falta de voluntat del Gobierno del Partit Popular per re-soldre políticament els confl ictes de caire polític.

El dia 10 d’octubre amb la suspensió que fa al Parlament el President Puigdemont, obre una porta al di-àleg. El diàleg epistolar posterior seria per riure si no fos tan greu tot plegat.

El President Rajoy no buscava aclarir conceptes o millo-rar la seva comprensió del que havia passat, buscava humi-liar al President Puigdemont, i amb ell humiliar a tothom que vam votar l’1 d’octubre, i això és de mal governant, de mal estratega, de mal negociador.

No vull acabar aquest escrit sense fer referència a dos veïns de Gràcia que porten 18 dies a la presó de forma in-justa. Quin delicte havien comès? Caminem més segurs pel carrer ara? Algú de debò es pensa que hi havia risc de fuga? Estem més a prop o més lluny de la resolució del confl icte amb ells a la presó? Les meves respostes: CAP, NO, cap risc de fuga i estem més lluny. Per últim afegeixo: Llibertat Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, els volem a casa. Cap més persona presa per l’ús de la llibertat d’expressió, per la defensa dels drets i llibertats, i per la seva activitat política.•[N. R.: Tribuna rebuda abans de l’ordre de presó incondicional als consellers del Govern]

Els claretians arriben a GràciaEl 4 de novembre de 1859 els religiosos Fills de l’Immaculat Cor de Maria prenen posessió de la Casa Missió de Gràcia, que havia estat aixecada cinc anys abans, a la zona del Camp d’en Grassot, pels hereus de Joaquima Castanyer, Vda. de Forés i destinada a complir-hi fi nalitats benèfi co-religioses. Es tracta de l’antecedent més remot de l’actual Parròquia del Cor de Maria i del Col·legi regentat pels pares Claretians, al carrer Pare Claret.

Pep Gorgori, Gerard Maristany i Albert Musons. Taller d’Història de Gràcia.

Notícies de la Gràcia independent

Era l’última de l’escala social, el preu que pagava per ser p0bre, orfe i fi lla de ‘rojos’


13AgendaSi

voleu publi-car els vostres ac-

tes en aquesta agen-da, envieu un correu electrònic a redaccio

@independent.cat

ExposicionsFins al 3 de novembreLa galeria d’art Contemporani Espai B de Gràcia inaugura l’exposició Ladies and Gentleman we are fl oating on Space d’Eduard Novellas. Una refl exió sobre la contraposició entre el poder masculí i fe-mení. Espai B (Torrent de l’Olla, 158).

Fins al 5 de novembreEl CC El Coll-La Bruguera presenta 100 anys dels invents del TBO on s’exposa-ran els diversos invents dels dibuixants que van il·lustrar la revista d’historie-tes que enguany ha complert 100 anys. Inauguració: 20 d’octubre a les 19 h.El CC El Coll-La Bruguera (Aldea, 15).

Fins al 7 de novembreEl Centre Cívic Guinardó presenta una Fotoperformance de Nataly Prada Elejalde anomenada Ambigüedades a la luz. Es tracta d’una sèrie d’artefactes visu-als i narratius que qüestionen els termes masculí i femení com dues paraules arti-fi cials que només cobren valor i sentit en una racionalitat performativa. L’interès central del treball artístic d’autora con-sisteix a plantejar refl exions que vulneren conceptes que es mantenen en l’imaginari social de manera natural; aquests concep-tes són l’ identitat, el gènere i el cos. CC Guinardó (Ronda del Guinardó, 113)

Fins al 17 de novembreLa galeria H20 inaugura DOCfi eld 2017: Núria Martinez Seguer. Città, una expo-sició que presenta un conjunt d’imatges que prenen el carrer com a escenari prin-cipal. Segons l’artista, el títol de Città és un tribut al neorealisme italià. Temps i espais se’ns presenten fragmentats, visua-litzant-se per la fràgil línia entre la fi cció i el documental. Galeria H20 (Verdi, 152).

Disonancia és un projecte d’Elena Kuroda que explora la composició visual d’un es-tat de disharmonia que emergeix com a refl ex de la realitat actual. L’artista fa ús d’un armonògraf com a element instintiu per així crear un conjunt d’elements de-sacords. D’aquesta manera i, mitjançant aquestes imatges, s’intenta crear una har-monia i un aspecte d’ordre i comprensió. Werner Thöni Artspace (Legalitat, 49)

Fins al 31 de desembreExposició fotogràfi ca Click gratuïta i oberta a tots els públics. Un taller a càrrec del servei de l’Aquí T’Escoltem, juntament amb la fotògrafa Clara Antón. A l’exposi-ció es poden visualitzar fotografi es que resumeixen refl exions de nois i noies a partir de paraules i frases que se’ls plan-tejaven. Centre per a Famílies amb Adolescents (Sant Antoni Maria Claret, 64-78).

Fins al 14 de generEs presenta a la Biblioteca Jaume Fuster l’exposició: L’Avenç 40 + 10. Història, cul-tura i memòria amb motiu del 40 aniver-sari de la revista L’Avenç, i dels 10 anys que fa que l’editorial Els Llibres de l’Avenç edita literatura i assaigs. Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20).

ActesDivendres 7 de juliolMicro-obert: No es moco de pavo. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21 h

Concert: The Flat Pack. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 22.00 h

Concert: Dee Jay Foster 4tet. Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22.30 h

Dissabte 4 de novembreConcert: Virginia’s Wolf. El col•leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.00 h

Concert: Chino & Rod Deville & Cristian Moya. Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 23.00 h

Diumenge 5 de novembreConcert: Shine. Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22.30 h

Taller: Matinal infantil El somni blau i al-tres contes sobre el mar, a càrrec Laura Cuervo, actriu i conte contes. La Violeta (Maspons, 6), a les 12.00 h

Dimarts 7 de novembreXerrada: El ciclisme, l’esport més literari del món, a càrrec d’Iván Vega, periodista especialitzat en ciclisme. Bibl. Vallcarca-Penitents (Pg. Vall d’He-bron, 65), a les 19.00 h

Xerrada: Àfrica en un món multipolar. Recorregut històric dels darrers 30 anys. Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19.00 h

Concert: Sweet Gipsy Swing Nights. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 21.30 h

Teatre: Els Superherois també beuen llet,a càrrec del Grupo Comediarte.CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 17.30 h

Dimecres 8 de novembreCinema: Children are not afraid of death, children are afraid of ghosts. Rong Guang Rong, 2017. Cinemes Girona (Girona, 175), a les 18 h

Cinema: Hikari. Hacia la luz. Naomi Kawase, 2017. Cinemes Girona (Girona, 175), a les 20 h

Micro-obert: Loqueterroting Jam Session. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 21 h

Cinema: Ta’ang. Wang Bing, 2016. Cinemes Girona (Girona, 175), a les 22 h

Cinema: Kushuthara. Pattern of Love. Karma Deki, 2017. Cinemes Girona (Girona, 175), a les 22 h

Taller: Eines gratis per a artistes! La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19 h

Dijous 9 de novembreCinema: Solo Solitude. Yosep Anggi Noen.Cinemes Girona (Girona, 175), a les 16 h

Cinema: Sara&Aida. Maziar Miri, 2017. Cinemes Girona (Girona,175), a les 18 h

Cinema: 77 Heartbreaks. Herman Yau, 2017. Cinemes Girona (Girona, 175), a les 20 h

Cinema: Un corazón en invierno. Claude Sautet, 1992. Cinemes Verdi (Verdi, 32), a les 20.15 h

Concert: Michael Miles. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 22 h

Concert: Johnny Bigstone & The Blues Workers. BCN Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), 22.30 h

Xerrada: Romanticisme vs Neoclassicisme: La Llibertat guiant el po-ble, a càrrec del professor Julio Torres. CC La Sedeta (Sicília, 321)

Divendres 10 de novembreXerrada: Àfrica en un món multipolar. Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), a les 19.00 h

Concert: The Stardusts. La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59), a les 22.00 h

Concert: Dee Jay Foster 4tet. Barcelona Pipa Club (Santa Eulàlia, 21), a les 22.30 h

Entitats

Amb el suport de

Final del Desconnecta i Nueva VulcanoConcert Final del Desconnecta 2017, el concurs de bandes joves impulsat des de Lluïsos de Gràcia i la revista L’Ampli. El grup Nueva Vulcano (a la imatge) serà l’encarregat d’apadrinar les dues bandes fi nalistes: a les 21 h tocarà Mi primer yo, a les 21:45 h començarà Capromoscow, i a continuació actuaran els Nueva Vulcano, que oferiran en primícia alguna de les seves noves cançons.Divendres 10 de novembre a Lluïsos de Gràcia (pl. del Nord), a les 21 h

Recomanem

Divendres 3 de novembreArtefacto Roig Presenta: Exposició Ana Novella (Barcelona, 1968) & Angel Alonso (l’Havana 1967). Entrada lliure. Exposició exclusiva de cap de setmana.Ateneu Roig (Torrent d’en Vidalet, 32), a les 19.30 h

Club d’Escacs Tres Peons. IX Obert Vila de Gràcia. També els dies 10, 17 i 24.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 21 h

Dissabte 4 de novembreConcert de jazz Wax & Boogie Quartet.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 19.30 h

Diumenge 5 de novembreConcert: Edu Quindós presenta el seu disc Even.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 19 h

Dimecres 8 de novembreConferència debat: El colapso que viene. A càrrec de Carlos Taibo (UAM).

Ateneu Llibertari de Gràcia (Alzina, 5), a les 19.30 h

La Taverna del CAT: Magalí Sare i Sebastià Gris.Bar del CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h Divendres 10 de novembreConcert Euskal Herria Sona: Audience. CAT Tradicionàrius (pl. Anna Frank, s/n), a les 21 hR

Concert: Districte Musical Jove (DMJ) . Casal de Joves del Coll (Duran i Borrell, 24), a les 21.00 hAssociació ECOS Cambrils, 10


14 Cultura

Les emocions. Tres novel·les premiades aquest últim any són de temàtica històrica: ‘La fada negra’, de Xavier Theros (Premi Josep Pla); ‘Rosa de cendra’, de Pilar Rahola (Premi Ramon Llull), i ‘La casa de la frontera’, de Rafael Vallbona (Premi Sant Joan). Els seus autors explicaran per què els seus protagonistes són el factor clau per entendre la història. Dimecres 8, 18.30 h.

Cartell de l’edició d’enguany del festival BCN Novel·la Història

Silvia Manzanera

Després de quatre edicions al Centre Cultural Born, la Barcelona Novel·la Històrica es trasllada-rà enguay a la biblioteca

Jaume Fuster, que acollirà del 6 a l’11 de novembre aquest festival co-missariat per Fèlix Riera i que tin-drà com a protagonistes les emo-cions i les accions humanes. I ho farà a partir de tres eixos: la condi-ció humana d’escriptors i protago-nistes; la història en la novel·la lla-tinoamericana, i l’explicació de la història a partir del caràcter dels personatges de les novel·les.

El l l iurament del Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino a Arturo Pérez Reverte, el dilluns 6 de novembre, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, inaugurà el festival, que a partir de l’endemà es desenvoluparà a l’equi-pament de Lesseps. En total, seran catorze activitats en què professio-nals de diversos camps analitzaran les emocions i les accions humanes en la novel·la històrica.

Una conferència sobre els ví-kings a càrrec del periodista cul-tural Jacinto Antón (dimecres a les 10.30 h), el debat sobre la infl u-ència del cinema i la televisió en la novel·la històrica, amb Albert Serra, Javier Olivares i Miguel Molina, moderat pel poeta i novel·lista gra-cienc David Castillo, són algunes de

La Jaume Fuster s’estrena com a nova seu de la Barcelona Novel·la Històrica Rafael Vallbona, David Castillo o Albert Serra, protagonistes de la trobada literària que tindrà lloc del 6 a l’11 de novembre

les propostes del programa. També Dimarts 7, Pere Portabella, Marina Llansana, David Fernández i Jordi Cabré descobriran els personatges de la història en els quals s’emmi-rallen els polítics d’avui; un debat que moderarà el periodista Rafael de Ribot.

Com a complement a les xerra-des, durant el mes de novembre diversos clubs de lectura de biblio-teques de la ciutat llegiran i comen-taran novel·les històriques. A més, l’escriptor Martí Gironell oferirà un itinerari que combina la novel-la històrica amb títols que transcor-ren a la ciutat i que han refl exionat sobre la condició humana.

El cartell del festival també in-clou una gimcana literària que s’ac-cediex a través de l’aplicació gra-tuïta Literapolisbcn, un joc per a telèfons mòbils que té la intenció de fomentar la lectura i el coneixe-ment de la ciutat entre els lectors. En la prova s’han de recórrer dife-rents punts per on transcorre l’ac-ció d’una novel·la i resoldre proves o enigmes.•

Així, el proper 11 de novembre, des de les onze del matí i fi ns les onze de la nit, la plaça Joanic acollirà tot un seguit d’activitats que in-clouran el pregó a càrrec d’Alber-te Montes, un dinar de la Pulpería Pedro Ribeiro o una projecció au-diovisual de la història de l’enti-tat. A partir de les sis de la tarda, hi hauran concerts folk dels grups Ba Te Ga i d’Habelas Hainas. La jor-nada també inclou una queimada

amb ACGG Teatro i una “foliada in-tercultural aberta”, amb música i balls tradicionals. Durant el matí, es proposen tallers de música tra-dicional: a l’Ateneu Roig un de pan-deireta i canto (nivell mitjà/avan-çat) a les 11 h, i l’altre de tamboril (nivell mitjà /avançat) a les 12.30. I a la Violeta, a les 12.45, l’entitat oferirà un taller de ball tradicional per a iniciats. Les inscripcions es poden fer a la web de l’entitat.•

La comunitat gallega de Gràcia, de festa L’Ateneu Roig, la Violeta i la plaça Joanic, seus de la celebració l’11-N

S.M.

La comunitat gallega de Gràcia, organitzada a l’Asemblea Cultural Galega de Barcelona

ACGB -amb seu a l’Ateneu Roig, celebra el seu cinquè aniversari i organitzaran per primer cop a la Vila el Magosto, la versió gallega de la castanyada. Fins ara, sem-pre ho havien fet fora de la ciutat.

L’Asemblea Cultural Galega celebrarà per primer cop al districte el Magosto, la versió gallega de la castanyada, amb una jornada d’activitats culturals i gastronòmiques a diversos espais de la Vila

El programa inclou 14 activitats que refl exionen sobre les emocions i accions humanes

nunArt obre l’espai a propostes artístiques pels 10 anys

NunArt segueix amb els ac-tes de celebració del desè aniversari amb els espais

oberts de creació. Aquest és el cas de l’EO (Espai Obert) on es podran presentar fi ns el 25 de novembre tot tipus de propos-tes artístiques amb duració de cinc minuts i sempre que parlin sobre quelcom relacionat amb Sant Jordi, la pluja, la nit més curta, els somnis, la por, “allò que sempre he volgut fer…”, la mirada, l’edat, els Beatles, el sí o la rebel·lió, entre d’altres. En el programa també destaca l’obra ‘I leave the lights’, interpreta-da per Victoria P. Miranda i que s’estrenarà l’11 de novembre. El text que apareix és una adapta-ció d’un vídeo on una persona que pateix TOC (trastorn obses-siu compulsiu) exposa la seva història personal.

Carlota Biel

El musical ‘Paquito forever’, prorrogat a l’Almeria TeatreEl nou musical interpretat per Joan Vázquez i dirigit per Victor Álvaro, Paquito Forever, prorroga funcions fi ns al 26 de novembre a l’Almeria. L’obra està basada en la història real de Paco Alonso, artista que va començar la seva carrera al Paral·lel als anys 50.

Breus

Soledad & Nel Photography


15Cultura

CinemesBosque multicinemes. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Thor: Ragnarok. 16, 19, 22.• El muñeco de nieve. 22.15.• Geostorm. 20.• Operación cacahuete 2: Misión

salvar el parque. 18.• Tadeo Jones 2. El secreto del

rey Midas. 16.• Pokémon la película ¡Te elijo a

ti! Dg, 16, 18.• Toc Toc. Dg, 20.10, 22.15. Dv, ds,

dl, dm, dc, dj, 16, 18.05, 20.10, 22.15.

• La batalla de los sexos. 16.15, 19.10, 22.05.

• Blade Runner 2049. 16.30, 19, 21.40.

• El tercer asesinato. 16.10, 19.05.• La llamada. 20.• La piel fría. 22.20.• Deep. 16.05, 18.05.

• El secreto de Marrowbone. 16.05, 20.05, 22.20.

• La gran enfermedad del amor. 16.10, 19.10, 22.10.

• Annabelle: Creation. 22.15.

Cinemes Girona. Girona, 177• Kikoriki. Ds, 16.• El diari de la fl orentina. Ds, dg,

16.• El tercer asesinato. Dv, 17,

19.30, 22. Ds, 17.30, 19.30, 22. Dg, 17.30, 20. Dm, 17.30, 19.30. Dl, dc, 17.30.

• La pell freda. Dv, ds, dl, dc, 17.30. Dg, 20.

• Amor a la siciliana. Dv, ds, dl, dm, 18. Dg, 16. Dc, 20.

• The Frankenstein Complex. Dv, ds, 22.

• Els preciosos dies d’Aranjuez. Dv, dc, 16.

• Fantasia. Dv, ds, dg, dm, dc, 16.• El meu veí Totoro. Dg, 11.• FICMA. Dv, 19.30, 21.30. Ds, dc,

20, 22. Dg, 18, 20, 22. Dl, dm, 20.

• Rosa Chumbe. Dl, 20.• La fi ebre del oro. Dj, 19.• El documental a l’escola. Dm,

20.• Asian Film Festival Barcelona.

Dv, ds, dl, 20. Dg, dm, 18. Dc, dj, 16, 18, 20, 22.

Cinemes Texas. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemes-texas.cat]• Sala 1: L’últim virrei de la Índia.

16, 18, 20. Personal shopper. 22.• Sala 2: Selfi e. 16, 18, 22.20. La

llum entre els oceans. 20.• Sala 3: Everyday i Rebellion.

16 i 22.30. Ds, dg, 22.30. El cas Sloane. 18, 20.20.

• Sala 4: Sabates grosses. 16, 18, 20. La teoria sueca de l’amor. 22.

TEXAS NANOS. En català i 3€.• Albert. Ds, 16. Dg, 12, 16. • Els superherois. Dg, 12.• Spark. Dg, 12.

Verdi. Verdi, 32. • Blade Runner 2049. 16, 19, 22.• Nuestra vida en la Borgoña. 16,

18.05, 20.20, 22.30.• Handia. Dv, ds, dg, dl, dc, dj, 16,

22.20. Dc, 16.• En cuerpo y alma. 18.10, 22.30.• La gran enfermedad del amor.

11.30, 16, 18.10, 20.20, 22.30.• La suerte de los Logan. Dv, ds,

dg, dl, dc, dj, 16.• Estiu 1993. Dv, ds, dg, dl, dc, dj,

18.20, 22.30. Dm, 16, 22.30.• La cordillera. Dv, ds, dg, dl, dm,

dc, 20.20.• La batalla de los sexos. Dv, ds,

dg, dl, dm, dc, dj, 11.30.• Camina conmigo. Dv, ds, dl,

dm, dc, dj, 11.30.• A Ghost Story. Dv, dl, dm, dc,

dj, 11.30.• Tadeo Jones 2. Ds, dg, 11.30.• Gatos, un viaje de vuelta a casa.

Ds, dg, 11.30.• Pokémon ¡te elijo a ti! Dg, 11.30.

• Madama Butterfl y. Dm, 17.45, 20.

• Un corazón en invierno. Dj, 20.15.

Verdi Park. Torrijos, 49• Camina conmigo. Dv, dl, dm,

dc, dj, 16, 18. Ds, dg, 18.• Madre! Dv, ds, dg, dl, dc, dj,

19.15.• Detroit. 22.10.• A Ghost Story. 16.10, 18.20,

20.25, 22.30.• La batalla de los sexos. 16, 18,

20.15, 22.20.• La piel fría. 16.• La Reina Victoria y Abdul.

18.05.• El tercer asesinato. 20.10.• El secreto de Marrowbone.

22.30.• Operación cacahuete 2. Ds, dg,

16.• 6 Días. Dm, 20.15.

El dispositiu LEM’17 s’acomiada amb 2.300 espectadors, 25 activitats i 2 ‘sold out’ El festival guanya dos espais a la Vila: el Pipa Club i el bar Groc

Ramon Casalé

Amb el títol Fragments de quatre dècades, Joaquim Santaló (Barcelona, 1959) presenta a la Galeria Comas (Passeig de Gràcia, 114), una selecció

d’obres d’aquests darrers quaranta anys. L’artista té el seu estudi al carrer Milà i Fontanals, 14, on també imparteix classes de pintura i dibuix des de fa més de trenta anys.

L’exposició la podríem dividir en tres parts: la que correspon als paisatges habituals dins d’una òptica fauve i impressionista, la dels autoretrats realitzats en diferents moments de la seva vida, o sigui, des dels 25 als 58 anys, i fi nalment l’ultima etapa, on s’aproxima al graffi ti, tenint com a referents Basquiat i Haring.

L’evolució experimentada per Santaló obeeix a l’ in-terès en buscar nous camins expressius que el puguin conduir a un món ple de misteris i paradigmes, però a la vegada també serveix per adonar-se de la gran quantitat de possibilitats que la pintura ofereix, inclo-ent-hi el risc que això comporta. Possiblement la sen-sació que ens produeixen algunes de les obres exhibi-des, mitjançant l’aparició d’uns estranys personatges, és d’una certa angoixa. En canvi en els seus treballs anteriors, on sorgeixen els paisatges, les fl ors, els in-teriors o inclús els retrats, no són tan radicals, encara que a vegades un excés de cromatisme pugui semblar agressiu a ulls del públic.

Per a ell aquesta nova etapa “ha fl orit de manera espontània”, tot i que segueixo pensant que m’agra-da més el Santaló d’abans. Potser necessitaré un cert temps per endinsar-me i entendre millor les seves pro-postes creatives.•

Joaquim Santaló, pintures i sensacions

crítica d’art

Josep-Maria Balanyà durant la seva actuació al Nota 79. Foto: Ernest Abentin

S.M.

Amb l’actuació dels no-vaiorquesos Warp Trio va finalitzar dissabte passat el 22è Encontre Internacional de Músi-

ques Experimentals Gràcia – Bar-ce lona. I els números reafi rmen la consolidació del projecte impulsat per GTS. L’edició del dispostiu LEM 2017 s’ha celebrat entre el 28 de se-tembre i el 28 d’octubre en 13 espais de la ciutat, dels quals quatre s’han incorporat per primer cop a la his-tòria del dispositiu: Barclona Pipa Club i Bar Groc, a Gràcia, Nota 79, a Sarrià – Sant Gervasi, i la Filmoteca de Catalunya, a Ciutat Vella.

Tret de l’ajornament d’una ses-sió, no hi ha hagut cap incidència i s’han pogut celebrar les 25 acti-

vitats previstes del dispostiu d’en-guany. Han participat una setan-tena de músics de països com ara Polònia, Colòmbia, França, Itàlia i els Estats Units; també de di-ferents comunitats de l’Estat i de tot Catalunya. Amb la volun-tat de cercar vincles amb altres

certàmens similars de la res-ta d’Europa, el LEM ha establert dos intercanvis amb els festivals Intermediale (Legnica, Polònia) i Signal (Cagliari, Sardenya), respec-tivament. En aquest sentit, la tro-bada ha rebut per tercer any con-secutiu el distintiu EFFE, un segell de qualitat que atorga la Comissió Europea a diferents certàmens in-novadors de la Unió Europea.

El nombre total d’especta-dors que ha seguit les activitats de Gràcia Territori Sonor arriba als 2314 espectadors, amb una mitjana del 68,7% d’ocupació. En dues de les propostes es van exhaurir totes les entrades po-sades a la venda. A banda de les 25 propostes del LEM, durant la resta de l’any s’han celebrat, en-tre altres activitats, 10 Encontres en l’Espai-Temps, dos tallers, una exposició i una convocatòria in-ternacional de miniatures sono-res (Microtopies) amb la partici-pació de 59 artistes d’11 països.•

Tribut a Oriol Perucho. El 16 de gener de 2016 va morir l’Oriol Perucho, un dels referents clau de les avantguardes musicals catalanes. GTS recomana l’homenatge dilluns 6 de novembre a la Sala Apolo, de part dels seus amics i companys musicals, reunits per l’ocasió en l’Escamot Voll-Inga.


16

de Gràcia

La torratxa

Jordi BorràsEnric BorràsXavier Borràs

Plaça Borràs

Tan sols el poble salva el poble

F a pocs dies vaig assistir a una assemblea del Comitè de Defensa del Referèndum del barri de Gràcia. Una reunió a l’aire lliure, a la plaça de la Vila, de gent que decidia per aconseguir el que vol. Són ciutadans que es mouen per canviar les coses

i que ho continuaran fent passi el que passi, amb CDR o sense. La repressió per part del govern espanyol, no cap a l’independentisme, sinó cap a tots els qui defensen el dret a l’autodeterminació, ha obligat el teixit social a reforçar-se, bastir ponts, reorganitzar-se i respondre. I ho ha fet amb èxit. No només als CDR com el de Gràcia, sinó també a escoles com la Jujol, la Reina Violant o l’Univers i totes les altres del país, on pares i veïns es van posar d’acord per defensar les urnes durant l’1 d’octubre.

Aquesta és la força d’aquest barri -on fa uns mesos que torno a viure- i la força de Catalunya: la de la seva gent, la del poble, i la seva capacitat d’organitzar-se. Per això, malgrat allò que decideixin els polítics -que mentre escric aquestes línies no és gens clar-, cal recordar que tan sols el poble salva el poble. És l’hora de fer-ho, de resistir per vèncer, perquè amb declaració d’independència o sense la resposta repressiva serà dura i el teixit social ha de tornar a sobreviure. No només ha de continuar existint sinó que és imprescindible que creixi i prengui consciència del po-

der que té i del paper que ha d’assumir. Hem vist estudi-ants ajudant gent gran a saber on votar, bombers parant cops amb el cos per protegir els seus veïns, anarquistes defensant urnes, ciutadans de tota mena aguantant la vi-olència amb les mans alçades, solidaritat en el sentit més clar del terme. No ho oblidem, aquesta és l’eina impres-cindible perquè Gràcia sobrevisqui com a comunitat passi el que passi, l’espurna que ha de fer que Catalunya acabi sent allò que decideixi ser, independentment de qui ho pretengui impedir. Aquests lligams que s’han teixit s’han de reforçar a cada barri, i aquest és el nostre, on ens toca fer-ho a nosaltres.

Els discursos grandiloqüents de gent amb corbata que parla davant d’un faristol no basteixen el futur d’un país, el poden esperonar o intentar frenar, però el destí el deci-deix la gent, la massa, que té molt més poder del que pen-sa. És l’hora de fer-lo valdre, veïns. Amb decisió i sense por, però també amb sentit de l’humor i les ganes de ju-gar que fan que els qui ens volen agenollats perdin el cap. Cadascú a la seva manera, com pugui i com vulgui, con-tinuem avançant. Ni seny, ni rauxa; coratge i humor, ve-ïns. Fem entre tots que Gràcia continuï sent Gràcia i, amb això, que Catalunya sigui allò que els catalans decideixin que vol ser.•

Concentració a la plaça de la Vila aquest dijous per denunciar l’empresonament dels consellers del govern de la Generalitat. Foto: CDRGràcia

Presó Ernest Cauhé@ernestcauhe

Fa pocs dies caminava tranquil·la-ment, almenys de forma aparent, pel carrer Astúries. Amb aquell ba-

lanceig seu tan característic, recolzant el seu pes sobretot en una cama. El van fer conseller de la Generalitat i ell va acceptar, tot i sabent que hi arriscava la vida. Avui ha dormit a la presó. Qui sap per quantes setmanes, quants me-sos o fi ns i tot anys. Quantes idees me-reixen ser defensades fi ns a perdre la llibertat? Val la pena sacrifi car la vida per un projecte polític?

Es pot renunciar a abraçar la fi lla, aquella que va patir un atac d’angoixa en veure’s encerclada amb el seu pare per un grup de feixistes, per la fi delitat

a un pensament? Com es pot anteposar el país a la família? Catalunya a la prò-pia vida?

La política ha pres avui un nou sig-nifi cat. “Ciència i art de governar”, se-gons el diccionari de l’Institut d’Estu-dis Catalans. Des d’aquest instant, la defi nició ha quedat obsoleta. La políti-ca ja és la capacitat de superar l’inte-rès personal per un projecte col·lectiu. L’art de sacrifi car la pròpia llibertat per la llibertat del poble.

2 novembre de 2017. El Govern de Catalunya ha estat empresonat. Jo he anat a buscar a la nena que sortia de la piscina. Li he mirat de fer veure que les llàgrimes no són útils per a una bona nedadora. M’ha agafat de la mà men-tre anàvem cap a casa i li he promès un joc. Potser li he semblat un bon pare. Però jo, avui, n’he tingut més dubtes que mai. •

La política ja és la capacitat de superar l’interès personal per un projecte col·lectiu

La reforma de Príncep d’Astúries i Balmes condiciona la ... · què el 2019 s’executi la...

Documents

Transcript of La reforma de Príncep d’Astúries i Balmes condiciona la ... · què el 2019 s’executi la...