1La reproduccióde les personesEn aquesta unitat estudiaràs quins són els òrgans i els processos im-plicats en la reproducció humana i com aquesta funció vital permetperpetuar la nostra espècie.

10

Quant temps dura un embaràs? Quins canvis es produeixen en la mare?

Coneixes cap mètode anticonceptiu?

A quin aparell reproductor pertanyen lessegüents estructures anatòmiques, al masculí o al femení? vagina - ovaris - úter

3

2

1

Segur que ja saps...

Quina diferència hi ha entre la còpula i la fecun-dació? I entre l’ovulació i la menstruació?

A quin aparell reproductor pertanyen lessegüents estructures anatòmiques, al masculí o al femení? pròstata - escrot - gland

En què consisteixen les tècniques de reproduc-ció assistida?

6

5

4

T’agradaria saber...

que consisteix en

que de maneranatural és duta

a terme per

que en casd’infertilitat potser solucionada

mitjançant

es realitza gràcies a es diferencia de

la sexualitat

que té la funció deque té la funció de

que en unir-sedonen lloc a formar

espermatozoides

fabricar semen

produir hormonessexuals

formar òvuls

el zigot o cèl·lula ou

l’embrió

el fetus

el nounat

seleccionar els espermatozoides

gestar

produir hormonessexuals

funció vital

la perpetuacióde l’espècie

testicles

escrot

epidídim

conducte deferent

uretra

vesícules seminals

glàndules de Cooper

penis

l’aparellreproductormasculí

ovaris

trompes de Fal·lopi

úter

vagina

vulva

reproducciósexual

reproduccióassistida

l’aparellreproductorfemení

és una

La reproducció

4

3 5

2 4

6

1

11

Quins teixits diferents formenaquest òrgan?

1

Les persones, organismes pluricel·lularsLes persones són organismes pluricel·lulars. No totes les cèl·lu-les són iguals, sinó que hi ha dotzenes de tipus cel·lulars diferents,que són la base dels teixits, els òrgans, els aparells i els siste-mes que formen l’ésser humà.

Els teixits, com per exemple el teixit muscular o el nerviós, sónformats per cèl·lules amb la mateixa morfologia i funció. Els òr-gans són formats per diversos teixits associats i coordinats perconstituir unitats funcionals més grans, com per exemple el naso els testicles. Finalment, els aparells i els sistemes, com l’apa-rell respiratori o el reproductor, són formats per un conjunt d’òr-gans que col·laboren en una funció biològica comuna.

La reproduccióLa reproducció és la funció vital gràcies a la qual els éssersvius, tant unicel·lulars com pluricel·lulars, asseguren la continuïtatde la seva espècie.

La reproducció dels organismes pluricel·lulars pot ser asexual, comen el cas de la reproducció per esqueixos d’algunes plantes, o bésexual, com en el cas de l’espècie humana.

En la reproducció sexual s’uneixen dues cèl·lules sexuals, una defemenina i una de masculina, la qual cosa genera una cèl·lula ouo zigot, que, en dividir-se i diferenciar-se, produirà totes les cèl·lu-les, tots els teixits, els òrgans, els aparells i els sistemes del nouindividu.

La reproducció

Quins òrgans reconeixes en eldibuix? Hi ha representat algunaparell o sistema?

En parlar de la morfologia d’unacèl·lula o ésser viu es fa referènciaa la seva forma i a la seva estruc-tura.

Les persones, els éssers humans,som formades per uns 10 bilions decèl·lules.

12

Sexualitat i reproducció

Dimorfisme sexual En l’espècie humana hi ha diferències morfològiques clares entreels homes, individus mascles, i les dones, individus femelles.Aquest fet s’anomena dimorfisme sexual i es manifesta en tretscom el tipus de genitals, la pilositat, la veu, etc.

Les diferències anatòmiques i funcionals entre mascles i femellesconformen els caràcters sexuals, el conjunt dels quals defineix elsexe de l’individu.

Hi ha dos tipus de caràcters sexuals:

• Els caràcters sexuals primaris, que són presents des del nai-xement i que maduren durant la pubertat:

– Les gònades: – Els òrgans copuladors:

- testicles en el mascle - el penis en el mascle

- ovaris en la femella - la vagina en la femella

Durant la pubertat, les gònades comencen a produir cèl·lules se-xuals madures: els espermatozoides, que es produeixen als tes-ticles, i els òvuls, que maduren als ovaris.

• Els caràcters sexuals secundaris, que apareixen durant la pu-bertat.

– L’aparició dels caràcters sexuals secundaris femenins implica:

- El desenvolupament dels pits.

- L’eixamplament dels malucs.

- El creixement de pèl a les aixelles i el pubis.

– L’aparició dels caràcters sexuals secundaris masculins implica:

- El desenvolupament de la musculatura.

- L’eixamplament de l’esquena i el pit.

- El canvi de la veu, que es fa més greu.

- L’aparició de pèl a diferents parts del cos, com el pubis, la ca-ra, les aixelles i el pit.

La pubertat és el període de la vidacomprès entre el moment de l’apa-rició dels primers caràcters sexualssecundaris i la consecució de lafertilitat.

Generalment, les noies arriben ala pubertat abans que els nois, pe-rò hi ha força diferències normalsentre individus del mateix sexe.

Òvul humà

Espermatozoides humans

Quins canvis observes entre el noi i la noia i el nen i la nena? Quan esveuen més les diferències entre elsdos sexes?

13

Sexualitat i reproducció en les personesSexualitat i reproducció no són conceptes sinònims.

La reproducció és la funció vital mitjançant la qual els éssers viusasseguren la continuïtat de la seva espècie. La reproducció no espot donar fins que no s’ha assolit la maduresa sexual, al final dela pubertat, ni després de la menopausa, que és l’acabament de les menstruacions en les dones, cap als quaranta o cinquan-ta anys. Es tracta d’una opció que comprèn una determinada èpo-ca de la vida.

La sexualitat, en canvi, acompanya les persones al llarg de totala vida. És una manera de manifestar-se, de comportar-se, influï-da directament pel sexe de cadascú i es manifesta de maneresmolt diverses. Hi estan fortament involucrats els sentits i lessensacions corporals, les emocions i els sentiments, encara queno sempre hi són presents tots els factors. La sexualitat forma partde la globalitat de les persones i n’afecta l’equilibri psicològic, afec-tiu i emocional.

Control hormonal de la sexualitat i la reproduccióLes hormones són biomolècules orgàniques que regulen deter-minades funcions biològiques i que tenen una importància cabdalen tots els processos relacionats amb la sexualitat i la reproduc-ció. Es produeixen i s’alliberen en diferents glàndules del cos.

1

Com definiries la relació entre lespersones de la fotografia?

L’atracció sexual entre persones desexe diferent és, biològicament par-lant, la base de la reproducció hu-mana.

La sexualitat humana és molt di-versa. Es pot donar entre personesde diferent sexe (heterosexualitat) odel mateix sexe (homosexualitat).

La sexualitat forma part de la vida de les persones, fins i tot quan no va acompanyada de la reproducció

14

L’aparell reproductor

Aparell reproductor masculí: formació d’espermatozoidesLes cèl·lules sexuals masculines, els espermatozoides, es formenals testicles (1).

Els testicles són les gònades masculines, i estan situats a la partbaixa de l’abdomen, dins d’una bossa cutània anomenada escrot (2).Els espermatozoides, un cop formats, entren a l’epidídim (3), con-ducte en el qual s’emmagatzemen i maduren.

Alliberament d’espermatozoidesQuan s’ha de produir l’ejaculació, els espermatozoides surten del’epidídim pel conducte deferent (4), que els porta fins a l’ure-tra (5), conducte que travessa el penis i condueix l’orina durantla micció i el semen durant l’ejaculació.

Les vies seminals, formades per l’epidídim i el conducte deferent,reben els productes de diferents glàndules: les vesícules semi-nals (6), la pròstata (7) i les glàndules de Cowper (8). Aquestesglàndules produeixen el líquid seminal, que transporta i nodreixels espermatozoides. El líquid seminal i els espermatozoides quetransporta formen el semen o esperma.

Finalment, el penis (9) és l’encarregat de dipositar el semen a la va-gina femenina mitjançant l’ejaculació. L’extrem del penis presentaun eixamplament anomenat gland (10), que, quan no es troba enerecció, queda cobert per un replegament epitelial, el prepuci (11).

Els espermatozoides són unescèl·lules relativament petites quees produeixen de manera contínuai en gran quantitat. S’hi poden di-ferenciar tres parts: el cap, de for-ma oval, que conté el nucli ideterminats enzims que l’ajuden apenetrar dins l’òvul; la peça inter-mèdia, que conté mitocondris queaporten l’energia necessària per almoviment de la cua, i la cua o fla-gel, que permet el desplaçamentde l’espermatozoide.

L’erecció es produeix per unaafluència de sang al penis, que el faaugmentar de diàmetre i longitud.També fa que s’endureixi i canviï dedirecció. L’erecció implica el blo-queig de la micció, ja que utilitza elmateix conducte que el semen persortir a l’exterior. L’erecció facilita laintroducció del penis a la vaginaperquè es produeixi l’ejaculació.

Esquemes frontal i lateral de l’aparell reproductor masculí. Detall de la formació d’espermatozoides al testicle. (A: cèl·lules germinals,B: espermatozoides)

B

A

bufeta urinària

bufetaurinària

budells

Espermatozoides humans*

7

6

910

3

1

9

10

4

5

117

6

8

4

5

1

2

15

1

Aparell reproductor femení: formació i alliberament d’òvulsLes cèl·lules sexuals femenines, els òvuls, es formen i madurendins els ovaris.

Els ovaris (1) són les gònades femenines i estan situats dins la ca-vitat abdominal.

Quan un òvul madura, surt de l’ovari i passa a la trompa de Fal·lo-pi (2), conducte que comunica l’ovari amb l’úter.

L’úter (3) és un òrgan muscular buit recobert d’una mucosa queconté molts vasos sanguinis. És aquí on després de la fecundacióes desenvolupa l’embrió. Si no s’ha produït fecundació o no hi haembaràs, la destrucció de la mucosa uterina constituirà la sangmenstrual. La part inferior de l’úter, anomenada coll de l’úter ocèrvix (4), és estreta i comunica l’úter amb la vagina.

La vagina (5) és un conducte muscular que comunica l’úter ambl’exterior. És aquí on durant l’ejaculació el penis diposita el semen.La vagina és capaç de dilatar-se molt per facilitar la penetració delpenis durant el coit i permetre la sortida del nadó durant el part.

L’obertura externa de l’aparell copulador femení i l’obertura urinà-ria, molt propera, estan protegides pels llavis majors i menors dela vulva (6), uns replecs de la pell. Prop dels llavis menors hi haun petit òrgan erèctil, molt sensible, anomenat clítoris (7).

En quina part de l’aparellreproductor femení seria possibleque es trobés l’òvul d’aquestafotografia?

El clítoris femení i el penis masculítenen el mateix origen embrionari.

Els òvuls són cèl·lules relativamentgrosses, d’uns 0,1-0,2 mm de dià-metre, cinquanta vegades mésgrosses que el cap d’un espermato-zoide, ja que contenen substànciesnutritives per alimentar l’embriódurant les primeres etapes de lagestació.

Òvul envoltat d’espermatozoides durant la fecundació*

Esquemes lateral i frontal de l’aparellreproductor femení

* Im

atg

e am

b c

olo

r fa

ls, o

bti

ng

ud

a am

b u

n m

icro

sco

pi e

lect

ròn

ic.

1

23

4

5

1

2 3

45

6

7

7

16

Cicle menstrual i fecundació

El cicle menstrual i el cicle ovàricEl cicle menstrual es produeix per primera vegada a la pubertat,coincidint amb la maduració de l’aparell reproductor femení.

El cicle menstrual ve marcat per la menstruació o regla, que ésla pèrdua de les capes superficials de la mucosa uterina, l’anome-nat endometri, que es desprèn acompanyat de sang i s’expulsaen forma de fluix.

El cicle mestrual comprèn des de l’inici d’una regla fins a l’inici dela regla següent, i va estretament lligat al cicle ovàric de madu-ració dels òvuls.

Dins del cicle menstrual i ovàric es poden distingir diverses fases:

• Fase fol·licular. S’inicia després de la regla amb la maduraciód’un fol·licle (fol·licle de Graaf), la cavitat de l’ovari on es des-envolupa un òvul. L’endometri creix per permetre la implantaciód’un hipotètic embrió. Uns catorze dies després de la regla elfol·licle es trenca i surt l’òvul madur, és a dir, té lloc l’ovulació.

• Fase luteínica. Un cop expulsat l’òvul del fol·licle, aquest es trans-forma en el cos luti, que secreta una hormona (la progestero-na) que fa créixer les parets de l’úter. Si l’òvul és fecundat, el cosluti manté la producció de progesterona i l’embrió s’implanta al’endometri.

• Fase menstrual. Si l’òvul no és fecundat, el cos luti degenerai l’endometri es desprèn. Finalment, l’úter recupera la seva mi-da original, i el cicle torna a començar.

Durant el període fèrtil, es pot produir una mucosa vaginal que pro-porciona un medi més favorable als espermatozoides, cosa que enfacilita la pujada cap a la cavitat uterina i, per tant, fa augmentarles probabilitats de fecundació.

La durada mitjana del cicle mens-trual és de vint-i-vuit dies, malgratque els cicles entre dinou i trenta-cinc dies són considerats tambénormals.

La regla pot produir determinadesmolèsties, com per exemple doloral ventre (dolor d’úter), mal de capi vòmits, entre d’altres, que podenser fortes o lleus segons cada per-sona i cada menstruació concreta.Es poden iniciar just abans de la re-gla i persistir uns dies. També es po-den produir canvis d’humor durantel cicle menstrual.

Quan tenen la regla, les noies fan servirtampons o compreses higièniques

2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28

ovulació

menstruació

cicle ovàric

cicle menstrual

cos luti

fol·licleovàric

dies

endometri

17

1

La fecundacióLa fecundació és la unió d’un òvul i un espermatozoide. La fecun-dació humana és interna, dins l’aparell genital femení, i, per tant,requereix la introducció dels espermatozoides a les vies sexualsfemenines mitjançant l’acte sexual o còpula. La còpula comprènl’erecció del penis, la seva introducció a la vagina i l’ejaculació delsemen.

En cada ejaculació surten uns 300 milions d’espermatozoides, delsquals només l’1% arriba a la cavitat uterina. Els espermatozoideses desplacen des de la vagina fins a les trompes de Fal·lopi, pas-sant per l’úter. L’òvul només pot ser fecundat durant les vint-i-qua-tre hores posteriors a l’ovulació, i els espermatozoides poden arribara viure uns tres dies dins les vies genitals femenines.

En el procés de fecundació es poden distingir dues fases:

• La fertilització, quan un espermatozoide perfora la membranade l’òvul i hi introdueix el cap i la peça intermèdia. En aquest mo-ment l’òvul forma una nova coberta protectora per impedir l’en-trada d’un altre espermatozoide. El nucli de l’espermatozoidepenetra dins l’òvul, i tota la resta es desprèn.

• La fusió dels nuclis. Un cop el nucli de l’espermatozoide és dinsl’òvul, va a trobar el nucli d’aquest i s’hi fusiona.

L’òvul ha estat fecundat i es forma la cèl·lula ou o zigot.

Quan l’òvul és fecundat per un espermatozoide, produeix una membrana

de protecció per evitar la penetració d’altres espermatozoides

Esquema del procés que va des de l’ovulació fins a la nidació de l’òvul fecundat

Detall de l’entrada de semen i camí recorregut pels espermatozoides

nucli

fecundació zigot 1 dia2 dies

ovulació

nidació

3 dies

4 dies 6 dies

blastòcit

vitel

corpusclepolar

18

El desenvolupament embrionariEl desenvolupament embrionari és el procés de formació d’unnou organisme, des de la fecundació fins a la seva completa dife-renciació. En els animals vivípars, que són els que pareixen les criesvives i no pas dins un ou, aquest procés s’anomena gestació.

Les etapes de la gestació són:

• Segmentació. El zigot comença a dividir-se i genera progressi-vament dues, quatre, vuit, setze... cèl·lules, que es mantenen uni-des. El resultat és la mòrula, que continua creixent fins a formarla blàstula, en la qual totes les cèl·lules encara són idèntiques.

• Diferenciació. La blàstula s’implanta a l’endometri. Les cèl·lulescomencen a transformar-se i donen lloc a la gàstrula, en la quales diferencien tres capes cel·lulars anomenades fulls embrio-naris: l’ectoderma (capa externa, que generarà la pell i el siste-ma nerviós), l’endoderma (capa interna, que generarà l’aparelldigestiu i els pulmons) i el mesoderma (capa intermèdia, que ge-nerarà els ossos, els músculs, la sang i l’aparell reproductor).

• Morfogènesi: Procés durant el qual es formen els diferents tei-xits, òrgans, aparells i sistemes.

Els annexos embrionarisLes cèl·lules embrionàries també formen els annexos embriona-ris, una sèrie de membranes i cavitats que participen en la nutri-ció i la protecció de l’embrió i el fetus.

Desenvolupament embrionari: www.xtec.es/~malos/caracte ristiques/desenvolupament/desenvolupament.htm

www.xtec.es/aulanet/ud/ciencies/reproduccio/alumnes/activitat5.htm

Embaràs: www.xtec.es/ceipdrassanes/apreproductor3.htm

Gestació i embaràs

Embrió de vuit cèl·lules GàstrulaEmbrió de quatre cèl·lules

Annex embrionari

Funció

Amni Protegeix l’embrióde possibles cops.Conté el líquid amniòtic

Còrion És l’embolcall extern de l’amni

Placenta Alimenta l’embrió i elimina els pro-ductes de rebuig

Al·lantoide i sac vitel·lí

Formen el cordóumbilical, la viad’accés de la sangde l’embrió a la placenta

còrion

líquidàmnic

placenta

cordó umbilical(al·lantoidei sac vitel·lí)

19

L’embaràsL’embaràs és l’estat de la dona gestant. Comprèn el període desde la nidació de l’embrió fins al part. En les persones té una du-rada de nou mesos i s’hi poden distingir les següents etapes suc-cessives:

• La nidació o implantació de l’embrió a l’úter, sis o set dies des-prés de la fecundació.

• El període embrionari, que acaba a les vuit setmanes amb la di-ferenciació dels primers òrgans. Dins d’aquest període es des-taca especialment la formació de la placa neural de l’embrió, dela qual deriva el sistema nerviós, entre la segona setmana i la ter-cera d’embaràs.

• El període fetal, que és l’etapa de creixement ràpid de l’embrióque acaba amb el naixement.

Durant l’embaràs es produeixen certes modificacions en el cos dela mare, que responen a les necessitats de desenvolupament del’embrió, el fetus i el nounat. Els canvis més evidents són els fí-sics, com l’augment de la mida del ventre i de les glàndules ma-màries, que es preparen per a l’alletament.

El seguiment de l’embaràs és dut a terme per l’especialista, queperiòdicament controla el desenvolupament normal de l’embrió,el fetus i l’estat de la mare.

La tocologia o obstetrícia és la branca de la medicina que s’ocu-pa de la gestació, del part i del període que succeeix el part o puer-peri.

L’embaràs: www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/ infantil/csemba24.htm

1

Durant la gestació és important duruna vida saludable: tenir cura de l’alimentació, evitar el consum d’al-cohol i tabac, no prendre fàrmacssense prescripció mèdica, fer exer-cici adequat i procurar mantenir unritme de vida tranquil i relaxat. Sino, es poden malmetre la salut dela mare i, de manera irreversible, eldesenvolupament del seu fill.

Embrió d’un mes Embrió de vuit setmanes Fetus de catorze setmanes

Realització d’una ecografia a una futura mare

20

El partEl part és el moment en què el fetus surt a l’exterior i esdevé unnounat. Els símptomes que anuncien l’inici o la proximitat del partsón:

– El trencament de l’amni, amb el consegüent despreniment dellíquid àmnic, conegut popularment amb el nom de “trencar ai-gües”.

– El despreniment del tap mucós, una substància viscosa de co-lor blanc rosat situada entre l’úter i la vagina, que protegeix l’ú-ter de possibles infeccions.

– L’inici de contraccions llargues, intenses i regulars de la mus-culatura uterina.

L’ordre d’aparició d’aquests símptomes depèn de cada embaràs.

El part comprèn tres etapes diferenciades:

• Dilatació. En començar les contraccions uterines, el coll de l’úter es dilata fins a assolir aproximadament uns 10 cm de dià-metre. Les contraccions augmenten progressivament la sevafreqüència i intensitat, cosa que ajuda el fetus a descendir capa la pelvis per dins del canal vaginal, convertit en canal del part.Mentre baixa, el fetus va girant sobre si mateix i va modificantla posició del cap per adaptar-se a la morfologia materna.

• Expulsió o sortida del nounat a través de la vagina. Començaquan el coll de l’úter està completament dilatat i el cap es fa vi-sible.

• Deslliurament. Expulsió de la placenta i les membranes protec-tores del fetus.

Part i puerperi

Esquema de les diferents etapes del part El metge assisteix la mare durant el part

El part acostuma a durar entre vuiti quinze hores en les mares prime-renques i menys en les que ja hantingut algun fill.

Si el coll de l’úter no es dilata prou, siel canal del part no s’eixampla, o si el fetus baixa en una posicióincorrecta, el tocòleg o la tocòlogatreu el nounat mitjançant una ope-ració quirúrgica anomenada ce-sària.

21

El nounatImmediatament després de l’expulsió del fetus es talla el cordóumbilical. El nounat és atès per l’especialista en pediatria, que elneteja sota una font de calor, li aspira les secrecions que pugui te-nir a la boca i el nas i fa el test d’Apgar. Aquest test valora una sè-rie de paràmetres que permeten comprovar la seva adaptació a lavida extrauterina: freqüència cardíaca, respiració, tonicitat muscu-lar, reflexos i color de la pell.

El puerperiEl puerperi és el període de sis setmanes que succeeix el part,durant el qual la mare continua experimentant canvis físics i psi-cològics. Aquests són:

– Involució uterina. L’úter es contrau per recuperar la mida quetenia abans de l’embaràs.

– Pèrdues sanguinolentes. Expulsió vaginal de secrecions ano-menades loquis, formades per restes de mucosa uterina i de lacicatrització de la zona on hi havia la placenta.

– Secreció de llet. La succió del nounat i la producció de prolac-tina, una hormona, estimulen la secreció de calostre i posterior-ment de llet. El calostre és un líquid groguenc molt ric enproteïnes i substàncies que confereixen defenses al nounat.

– Canvis psicològics. El canvi hormonal que es produeix potprovocar, en alguns casos, certa sensació de tristesa (conegu-da com a depressió postpart) i un fort sentiment de proteccióvers el nounat.

1

L’alletament matern durant els primersmesos de vida és molt important per al

desenvolupament del nadó

Control mèdic del nounat

En quin període es troba la marede la fotografia? Quins canvisexperimenta?

22

Maternitat i paternitat responsables: la planificació La maternitat i la paternitat són una opció més en la vida de lespersones, una decisió que s’ha de prendre amb responsabilitat. Nosolament es tracta de la reproducció, sinó també dels diferents as-pectes de la criança i l’educació dels fills i filles. Hi ha personesque, sense concebre un fill o filla, adopten infants i esdevenenigualment pares o mares. Per contra, també es donen casosd’embarassos no desitjats. L’objectiu de la planificació familiar ésque les parelles puguin escollir lliurement i amb responsabilitatquants fills volen tenir i quan.

Falsos mètodes contraceptiusDe vegades es prenen actituds errònies com a mètodes contraceptius:

– El coit interromput. Consisteix a retirar el penis de la vagina i els ge-nitals externs abans de l’ejaculació. La seva eficàcia és molt baixa,ja que abans de l’ejaculació poden sortir algunes gotes de semen.

– Els rentats vaginals. Aquests rentats no serveixen de res ja queels espermatozoides arriben molt ràpidament al coll de l’úter.

– L’alletament. Durant l’alletament la dona pot tornar a ovular i, pertant, pot quedar novament embarassada.

– La menstruació. Durant la menstruació hi ha poques possibilitats quees produeixi una nova ovulació, però la seguretat no és absoluta.

Contracepció i reproducció assistida

Anticonceptius: preservatius, DIU, espermaticida i píndoles

Quin d’aquests mètodesanticonceptius és més fiable?Quins consideres més adequats?

MÈTODES ANTICONCEPTIUS

Un contraceptiu o anticonceptiu és un instrument o fàrmac destinat a evitar la fecundació o la implantació de l’embrió

Mètode Eficàcia Mecanisme Avantatges Inconvenients

PíndolaPegat dèrmic

Molt alta Impedeixen l’ovulació. No interfereixen en les relacionssexuals.

Poden tenir efectes secundaris.És imprescindible una visita al ginecòleg.Cal no oblidar-se de prendre les píndoles diàriament o de posar-se el pegat un cop a la setmana.

Calendari OginoTemperatura basalCanvis del moc cervical

Molt baixa No es poden mantenir relacions sexuals durant el període fèrtil.

No tenen contraindicacions. Exigeixen un llarg període d’aprenentatge i requereixen l’abstenció de relacions sexuals completes durant el període fèrtil.

Espermaticides Baixa Destrueixen els espermatozoides.

S’utilitzen fàcilment.No tenen contraindicacions.

Cal col·locar-los abans de cada coit.La seva activitat dura una hora.

Preservatiu: femení/masculí

Alta.Molt alta si es combina amb espermaticides

Impedeix el pas dels espermatozoides.

No té contraindicacions.S’utilitza en la prevenció de malalties de transmissió sexual.Econòmic i fàcil d’obtenir.

Pot reduir la sensibilitat.Cal col·locar-lo abans de cada coit.

Diafragma Mitjana.Alta combinada amb espermaticides

Impedeix el pas dels espermatozoides.

No té contraindicacions. Cal assessorament del ginecòleg.S’ha de deixar posat vuit hores després del coit.

Dispositiu intrauterí (DIU)

Alta Impedeix la implantació del’embrió.

L’ha de col·locar un metge. Pot causar complicacions.Augmenta el perill d’infeccions.Cal comprovar després de cada menstruacióque no ha estat expulsat.

Esterilització femenina(lligament de trompes)

Total L’òvul no pot baixar per les trompes a causa de la seva obstrucció.

És molt eficaç.És permanent.

Cal una intervenció quirúrgica. És irreversible. Requereix controls mèdics.

Esterilització masculina (vasectomia)

Total Es bloquegen els conductesdeferents. L’esperma no conté espermatozoides.

És molt eficaç.És reversible (vasostomia).

Cal una intervenció quirúrgica.

Anticoncepció d’emergència o postcoital (píndola del dia després)

Alta (80 %) Dificulta la fecundació. Evita l’embaràs no intencionat si durant el coit no s’han presmesures protectores.

Pot provocar vòmits ocasionals i una possibleirregularitat menstrual.

23

1

L’esterilitatHi ha parelles en edat fèrtil que tenen problemes per aconseguirun embaràs. L’esterilitat és la impossibilitat de tenir descendèn-cia. Pot ser deguda a diverses causes:

– En l’home: poca quantitat d’espermatozoides en el semen,que aquests presentin una morfologia o una fisiologia anor-mals (com per exemple, que no es moguin) o bé que no se’n pro-dueixin.

– En la dona: manca de producció d’òvuls o problemes morfolò-gics i/o fisiològics de l’aparell reproductor, que poden dificultarla trobada de les cèl·lules sexuals.

L’esterilitat també pot ser deguda a altres causes generals, comcertes malalties greus, l’estrès, l’abús de determinats medica-ments, d’alcohol o de tabac, o el consum d’altres drogues.

La reproducció assistidaLa reproducció assistida és el conjunt de tècniques que ajuden enla reproducció humana. Es poden destacar aquestes:

• La inseminació artificial. Consisteix en la introducció en les viesgenitals femenines, de manera artificial, d’esperma prèviamentrecol·lectat.

• La fecundació in vitro. Consisteix en la fecundació externa, enun tub d’assaig, a partir d’òvuls i espermatozoides obtinguts ambanterioritat.

Aquestes tècniques s’apliquen quan les trompes de Fal·lopi estanobstruïdes, el nombre d’espermatozoides en el semen és baix i/oaquests presenten una mobilitat reduïda.

Tècnica de reproducció assistida en la qual s’introdueix artificialment la cèl·lula masculina en l’òvul

En quin moment penses que és més adequat tenir un fill?

Sobre mètodes contraceptius:

www.dexeus.com/cat/conte/pacien2.asp?Nivel=GC&Categoria=GAC001&Submenu=GAC1&codigo=MVIS&Idioma=CAT

www.sexejoves.gencat.net/ics_webjove/AppPHP/index.php

www.centrejove.org/home.htm

www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/s

Sobre fecundació in vitro:

www.elmundo.es/elmundosalud/documentos/2004/01/invitro.swf

24

activitats

Explica la diferència entre la sexualitat i la reproducció. [ PÀG. 13]

Contesta: [ PÀG. 11-13]

• Quina és la funció de la reproducció?• Quines són les característiques principals en la reproducció humana?

Fes una llista dels caràcters sexuals primaris i secundarisd’ambdós sexes. [ PÀG. 12]

Ara, contesta:

• Què tenen en comú?• Quines diferències presenten?

Dibuixa de cara i de costat l’aparell reproductor masculí i l’aparell reproductor femení. Assenyala-hi les parts i escriu lafunció de cadascuna. [ PÀG. 14-15]

Descriu el viatge que recorre un espermatozoide des que esprodueix al testicle fins que fecunda l’òvul. [ PÀG. 17]

Quines són les diferències més rellevants entre els òvuls i elsespermatozoides? Justifica-les. [ PÀG. 16-17]

En el dibuix següent es representa el cicle menstrual i l’ovàric.Explica’ls. [ PÀG. 16]

Ara, contesta les preguntes següents:

• Quant dura la menstruació? Per què es produeix?• Quants dies pot viure un espermatozoide dins les vies genitalsfemenines?

• Quan té lloc l’ovulació dins el cicle menstrual?

i

i

i

i

i

i

i

7

6

5

4

3

2

1

2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 26 28

ovulació

menstruació

cicle ovàric

cicle menstrual

cos luti

endometri

fol·licle ovàric

dies

R

R

R

R

R

R

R

25

Llegeix i contesta: [ PÀG. 17]

• Quants fecunden l’òvul?• Per què se’n produeixen tants?• Per què generalment es produeix un sol òvul en cada ovulació?

Defineix els termes següents: [ PÀG. 17-19]

Fixa’t en el dibuix següent i contesta. [ PÀG. 18]

• A quin annex embrionari correspon cada una de les zones assenyalades?

Explica la funció de la placenta, el cordó umbilical, l’amni i el líquidamniòtic.

Explica el desenvolupament embrionari, des de la fecundaciófins a la diferenciació en fulls embrionaris. Utilitza elsconceptes següents: [ PÀG. 18]

espermatozoide – òrgans – zigot – ectoderma – segmentaciómòrula – teixits – òvul – diferenciació – mesoderma

blàstula – fecundació – endoderma – gàstrula – morfogènesi

i

i

i

i

11

10

9

81

activitats

– fecundació – ovulació– desenvolupament embrionari – zigot– implantació o nidació – còpula– gestació – embaràs– part – puerperi

En cada coit, el penis diposita a la vagina uns tres-cents milionsd’espermatozoides.

R

R

R

R

1

2

3

4

26

activitats

Observa el dibuix que representa com es diferenciaran elsteixits i els òrgans a partir de les tres capes germinatives del’embrió. Descriu el procés i els teixits, els òrgans i els aparellsque es formen en cada cas. [ PÀG. 18]

Quina és la funció dels mètodes contraceptius? [ PÀG. 22]

Tria algun mètode contraceptiu i busca’n més informació. Pots consultar la pàgina web del Centre Jove (www.centre jove.org) o adreçar-te a alguna biblioteca.

Quines poden ser les causes de l’esterilitat? Quines solucionsconeixes per fer front als problemes d’infertilitat? [ PÀG. 23]i

i

i

12

15

14

13

Ectodermagàstrula

MesodermaEndoderma

A

A

R

R

27

Llegeix el text següent:

Ara, contesta:

• Quin paper (o “rol”) creus que s’adjudica a un i altre sexe?• Hi estàs d’acord?• Creus que els rols sexuals estan canviant?

Fixa’t, per exemple, en els anuncis televisius. Pensa també en lapublicitat adreçada als més petits, especialment en les joguines, icontesta:

• Quins rols s’atribueixen al sexe femení i quins s’atribueixen al masculí,siguin nens, joves o adults?

• Creus que estan justificats? Per què creus que passa això?Debat aquestes qüestions amb els teus companys.

Digues exemples de desigualtat entre sexes que es poden donar endiversos àmbits: a casa, a l’escola, a la feina, en la política, en lareligió, etc. Després, contesta:

• Què creus que pots fer tu per aconseguir la igualtat?

16

activitats

1

És evident que hi ha diferènciesmorfològiques, fisiològiques ipsicològiques entre sexes. Respecte deles psicològiques, la influència culturali, més concretament, l’educació rebudasón molt rellevants. És molt difícildistingir quines diferències són innates(instintives) i quines són fruit del’aprenentatge, de la identificaciósexual establerta pels models culturals.Cada cultura i cada societat té la sevaforma d’expressar les diferències entreels dos sexes. Generalment, es posa demanifest en les actituds i els costums,que indiquen la pertinença a un o altresexe. El conjunt d’aquestscomportaments, reconeguts per lasocietat com a típicament masculins ofemenins, és el rol sexual. Les diferències existents entre homes idones no haurien de ser en cap casmotiu de discriminació. Tot i així, ladesigualtat és un fet que de vegades esmanifesta en la relació de parella,l’entorn familiar, el món laboral,l’àmbit polític i jurídic, etc.En realitat, tot i que es considera queals països desenvolupats hi ha un grauelevat d’igualtat, encara queda moltper assolir.

A

28

activitats

Observa l’esquema següent, que fa referència a un procés dereproducció assistida per fecundació in vitro, i escriu un textdescriptiu del procés. [ PÀG. 23]

Les hormones tenen una importància cabdal en tots elsprocessos relacionats amb la sexualitat i la reproducció.Observa i analitza la taula següent en què s’indiquen lesprincipals hormones que intervenen en la sexualitat i lareproducció i la seva funció.

i

18

17

Glàndula (localització) Hormona Funció

Hipotàlem (cervell) Oxitocina Estimula les contraccions uterines durant el part i la producció de llet.

Hipòfisi (cervell) H. del creixement

Prolactina

H. estimulant del fol·licle

H. luteïnitzant

Controla el creixement.

Estimula la secreció de llet.

Estimula el fol·licle ovàric i la maduració d’espermatozoides.

Estimula l’ovulació i la producció de testosteronaper part dels testicles i la de progesterona per partdel cos luti.

Testicles Testosterona (i altres estrògens)

Mantenen els caràcters sexuals primaris i secundaris en l’home.

Úter i placenta Relaxina Relaxa el coll de l’úter i els lligaments de la pelvisper al part.

Fol·licles (ovari) Estradiol (i altres estrògens)

Mantenen els caràcters sexuals primaris i secundaris en la dona.

Cos luti (ovari) Progesterona Juntament amb l’hormona anterior, prepara l’úterper a una possible gestació.

obtenció d’òvuls madurs

trompa obstruïda

A

A

29

Contesta:

• Quina o quines hormones mantenen els caràcters sexuals primaris i secundaris en la dona? On es produeix/en?

• Quina o quines hormones mantenen els caràcters sexuals primaris i secundaris en l’home? On es produeix/en?

• Hi ha cap hormona que contribueixi al relaxament del coll de l’úter i als lligaments de la pelvis per permetre el part? On es produeix?

• Quina hormona estimula el fol·licle ovàric (fol·licle de Graaf)i la maduració dels espermatozoides? On es produeix?

• Quines hormones preparen l’úter per a una possible gestació? On es produeixen?

• Durant el part, quina o quines hormones estimulen les contraccionsuterines? On es produeix/en?

• Quan neix el nadó, quina o quines hormones estimulen la producció de llet per alimentar-lo? On es produeix/en?

Observa l’esquema del cicle menstrual i el cicle ovàric i escriuun text descriptiu del procés. [ PÀG. 16-17]

Ara, observa el gràfic de producció de progesterona i estrògens icontesta (pots utilitzar també la taula d’hormones de la preguntaanterior):

• Què són la progesterona i els estrògens?• Per què durant els cicles menstrual i ovàric hi ha un increment deprogesterona? Quan es produeix? Quin efecte deu tenir en el cicle?

• Per què durant els cicles menstrual i ovàric hi ha un incrementd’estrògens? Quan es produeix? Quin efecte deu tenir en el cicle?

i

19

activitats

1

A

30

Dimorfisme sexual i creixement diferencial de diverses parts del cos

Durant el desenvolupament postnatal, les dife-rents parts i els diferents teixits del cos creixenfins a assolir les dimensions pròpies de l’edatadulta. No tots els teixits, però, creixen al ma-teix ritme. Uns dels caràcters que apareixen du-rant el desenvolupament postnatal de lespersones són els caràcters sexuals secundaris.L’espècie humana presenta un marcat dimorfis-me sexual, que es manifesta en la presènciad’òrgans, cèl·lules reproductores i caràcters se-xuals secundaris diferents segons el sexe. Els ca-ràcters sexuals secundaris inclouen diversesdiferències anatòmiques, com per exemple di-ferències en l’estructura òssia. Els gràfics decreixement, en els quals es compara el creixe-ment de diversos teixits i òrgans, permetencomprovar, comparar i interpretar les diversestaxes o ritmes de creixement. A més, a partird’una sèrie de mesures corporals es poden es-tablir índexs que també permeten comprovar,comparar i interpretar les diferències de l’estruc-tura òssia entre els dos sexes.

Aprèn a comparar dades que poden explicardiferències representatives entre grups d’éssers vius.

Interpretació de corbes de creixement postnatal de diferents parts i teixits del cos

1 Observa el gràfic següent en què es mostrenles corbes de creixement de teixits i òrgans detipus cerebral i reproductor en l’espècie huma-na, comparats amb la corba del creixement fí-sic general.

Ara, contesta:

• Quines diferències generals observes en lestres corbes?

• Quin teixit creix proporcionalment abans? Perquè?

• Quin és el teixit que triga més a créixer? A qui-na etapa de la vida correspon? Per què creusque no comença a créixer fins aquesta etapa?

• Per què el creixement físic general fa una infle-xió entre els dotze i els setze/divuit anys? A qui-na etapa de la vida correspon?

• A quina edat les dimensions del cervell sóncom les d’un adult? I les físiques generals? I les dels teixits i òrgans reproductors?

a

general

200 %

180

160

140

120

100 %

80

60

40

20

0

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

reproductiu

edat

cerebral

dimensions(com a percentatge del creixement postnatal)

31

procediment 1

Estudi del dimorfisme sexual en l’espèciehumana

1 Uneix amb la cinta adhesiva un llapis a cada ex-trem del compàs perquè aquest sigui mésllarg.

2 Amb aquest compàs, pren les mides indicadesa continuació i anota els valors que obtinguis.Per prendre les mides, fes una marca en el pa-per mil·limetrat amb els extrems del llapis i me-sura la distància entre ambdós extrems. Treballaamb un company o companya, de manera queus pugueu prendre les mides l’un a l’altre.Aneu amb compte de no fer-vos mal.

– Mida de l’amplada de l’envà nasal, a l’alturadels ulls, just per sota del front.

– Mida de l’amplada frontal, entre les templeso polsos.

– Mida de la longitud cranial, des del front finsa la protuberància de la part posterior delcrani.

– Mida de l’amplada escapular (espatlla), entreels punts que més sobresurten dels húmersa l’extrem dels muscles.

– Mida de l’amplada pèlvica, entre els ossosprominents anteriors dels malucs.

3 Calcula, a partir d’aquestes dades, la mitjanaaritmètica de les mides de la classe per sexes.(La mitjana aritmètica és la suma de tots els va-lors dividida pel nombre total de valors quehas sumat.)

4 Calcula els dos índexs següents:

Índex anatòmic:IA = amplada pèlvica/amplada escapular.

Índex cranial:IC = longitud cranial/amplada frontal.

5 Calcula la mitjana aritmètica de l’índex anatòmici de l’índex cranial de tota la classe i per sexes.

b

Materials:compàs, 2 llapis, regle, paper mil·limetrat, cinta adhesiva

Ara, contesta:

• Quins paràmetres diferencien millor els dos se-xes? A què creus que es deuen aquestes dife-rències? Penses que aquestes diferènciespoden tenir alguna funció en l’anatomia huma-na? Per què?

• Compara les teves mides amb la mitjana de laclasse. A què creus que es deuen les diferèn-cies?

• Creus que les mides d’una sola persona repre-senten les de tota l’espècie humana? Per què?

32

El desenvolupament de la personalitat és un procés que dura tota la vida; tot i ai-xí, l’adolescència és l’etapa de canvi personal més important ja que es produei-xen profundes transformacions biològiques, psicològiques i intel·lectuals.L’adolescència és una època plena de troballes, contrasentits i grans emocions.

L’adolescència

Reportatge

33

A la recerca de la identitat pròpia Una de les característiques princi-

pals dels adolescents és la necessi-

tat d’iniciar una recerca molt intensa

de la pròpia identitat, incloent-hi,

evidentment, la identitat sexual. En

aquesta recerca, els familiars i amics

exerceixen un paper clau, ja que els

adolescents adopten valors propis i

elaboren un concepte d’ells matei-

xos, sempre centrat en la seva prò-

pia autoestima.

L’adolescent, com qualsevol altra

persona, busca el benestar, i ho fa

mitjançant la recerca i l’experimenta-

ció de les seves noves facultats físi-

ques i intel·lectuals. L’assaig del

benestar corporal, intel·lectual, ar-

tístic i social permet trobar la iden-

titat personal, l’autoestima i la

confiança en un mateix, les claus de

l’èxit per gaudir del plaer i les ganes

de viure.

Sovint, la relació amb els pares gene-

ra moments de certa conflictivitat, és

una etapa d’estira-i-arronses. L’ado-

lescent necessita desafiar, provar i

qüestionar, tot reivindicant les se-

ves opinions i decisions i criticant

sense fi els sistemes socials, polí-

tics i religiosos.

Amistat i mals hàbitsParal·lelament, el lligam amb els pa-

res es va afluixant per anar enfortint

la relació amb el grup d’iguals. El

grup o grups d’amics i les amistats

íntimes proporcionen un seguit d’ex-

periències vitals com la de sentir-se

integrat, valorat i apreciat. A més,

permeten compartir afeccions, gus-

tos, sentiments, dubtes i emocions...,

imprescindibles en el camí de l’a-

dolescent, els quals proporcionen

moments de gran satisfacció, però

també de confusió i desànim. És du-

rant aquests moments en què és

més fàcil adquirir comportaments o

hàbits que poden esdevenir perdura-

bles i de difícil solució, com determi-

nats trastorns de l’alimentació

(anorèxia i bulímia), addicció a les

drogues, entre les quals cal incloure

l’alcohol i el tabac, i la delinqüència.

És important que tot adolescent es

plantegi aquests camins erronis

abans de trobar-se’ls, per aprendre a

dir amb completa seguretat i conven-

ciment: “NO!”

Durantl’adolescència ésmolt fàcil adquirircomportaments i hàbits perjudicials i de difícil solució en el futur

L’adolescència escaracteritza per unarecerca intensa de la pròpia identitat

Activitats:

Quines són les necessitatsprincipals de l’adolescent?

Penses que l’adolescència és unperíode difícil?

Creus que també ho és per alspares? Per què?

Fes l’activitat següentindividualment i, després,comparteix la teva opinió amb doso tres companys més. Digues quèpenses d’un o una adolescent que...

...es burla constantment dels altres.

...presumeix de la seva ”força” en baralles i discussions.

...no es relaciona amb els altres.

...ha provat o vol provar algunamena de droga.

...està desil·lusionat.

...fuma per presumir i ”fer-se l’adult”.

Què li diries si fos la teva milloramiga o el teu millor amic?

Busqueu informació en grups i després, debateu amb la resta de la classe la problemàtica quecomporten les drogues, l’alcohol i la delinqüència.

Podeu trobar informació en aquestes pàgines web:

www.msc.es/ca/ciudadanos/proteccionSalud/adolescencia/home.htm

www.xtec.cat/~jcollell/8Links1.htm

www.centrejove.org

3

2

1

1

3434

eix transversaleducació per a la salut

• Creus que el teu cos necessita una atencióhigiènica especial durant la pubertat?

• Coneixes quins controls i precaucions sónnecessaris per prevenir possibles malaltiesrelacionades amb l’aparell reproductor?

En entrar a la pubertat els hàbits higiènics hande mantenir-se, i fins i tot cal augmentar-ne lafreqüència, ja que els canvis hormonals fan créi-xer l’olor corporal, se sua més i pot aparèixer ac-ne juvenil (grans i barbs). A més, l’inici del’activitat sexual porta associat el risc de contrau-re malalties de transmissió sexual. Les malaltiesde trans missió sexual són malalties infeccio-ses de gravetat variable que es transmeten o escontagien durant les relacions sexuals, malgratque algunes es poden transmetre també d’altresmaneres. Les més freqüents són l’herpes geni-tal, la sífilis, la gonorrea, la candidiasi, la tricomo-niasi i la sida, que també es pot transmetre encompartir xeringues en casos de drogoaddicció.La majoria d’aquestes malalties es curen ambcerta facilitat (per a la sida encara no hi ha capremei efectiu), i absolutament totes es podenevitar si es compleixen les normes adequadesde prevenció.

És important anar a l’especialista quan es notaqualsevol símptoma anòmal, com úlceres alsgenitals, secrecions imprevistes o dolors durantla micció, l’ejaculació o l’acte sexual.

Ara, fes aquestes activitats:– Busca informació sobre cadascuna de les ma-lalties de transmissió sexual esmentades.

– Discutiu a classe si és important estar infor-mats d’aquestes malalties per poder-les preve-nir i, si cal, anar al metge si se’n detecten elssímptomes.

Higiene corporal, salut i sexualitat

Tingues en compte:– Mantén una bona higiene del cos, incloent-hil’aparell genital.

– La millor resposta a les malalties de trans-missió sexual és la prevenció. Per tant:- Coneix les malalties.- Utilitza barreres físiques (a part d’altres mè-todes contraceptius, si així ho vols) en totarelació sexual. L’ús del preservatiu evita elcontagi de les malalties de transmissió se-xual.- Coneix els costums higiènics i el tipus de vi-da del company o la companya de relació.- Vés al metge quan sigui necessari.- Evita l’ús de productes higiènics inadequats.

– Practica una bona prevenció, així no tindràspor d’una relació.

– Recorda que el teu cos, la teva salut i el teuben estar depenen de tu: no temis parlar de totallò que et preocupa.

35

Distingeix entre sexualitat i reproducció. Quina és la funció deles hormones?

Què és la pubertat? Quan s’inicia? Quina diferència hi ha entreels caràcters sexuals primaris i secundaris? Què tenen en comú?

Completa amb els noms corresponents els esquemes frontalsdels aparells reproductors femení i masculí.

Explica de manera breu i resumida el cicle menstrual.

Què és la fecundació? Explica el recorregut delsespermatozoides i l’òvul en les vies genitals masculines i femenines fins al moment de la fecundació.

Enumera i explica les fases del desenvolupament embrionari.

Què és l’embaràs? Quant temps dura? Quines modificacions esprodueixen en la dona embarassada?

Quins símptomes anuncien l’inici del part? Esmenta i explicales tres fases del part.

Per què creus que és important conèixer amb més profunditatels mètodes anticonceptius? Quines mesures es prenenerròniament com a mètodes anticonceptius?

La tecnologia permet solucionar alguns problemes d’esterilitat.Quins? De quina manera?

10

9

8

7

6

5

4

3

2

11

ava

luació