LA REPRODUCCIÓ DELS VEGETALS

of 40 /40

Embed Size (px)

description

LA REPRODUCCIÓ DELS VEGETALS. 3. El regne vegetal: REPRODUCCIÓ. 0.- Introducció Tant en les plantes com en els animals, existeixen dos modalitats de reproducció: l’asexual i la sexual. - PowerPoint PPT Presentation

Transcript of LA REPRODUCCIÓ DELS VEGETALS

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI0.- IntroducciTant en les plantes com en els animals, existeixen dos modalitats de reproducci: lasexual i la sexual.En el cas de la reproducci sexual, les cllules que donaran lloc a un nou organisme sn cllules especials, que soriginen als rgans sexuals.

    En els vegetals ms evolucionats, les cllules reproductores es formen a les flors que atreuen animals i aquests contribueixen a la dispersi del pollen, a linterior del qual es troben les cllules reproductores masculines.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI1.- Reproducci. Definici i tipusDefinici:Es la capacitat dun individu de produir nous organismes semblants a ells apartir duna odiverses de les seves cllules. La finalitat s donar continuitat a lespcie ja que els individus es van morint.Tipus de reproducci:Reproducci asexual: s aquella en que els nous individus es produeixen duna part de 1 progenitor formant 2 o ms descendents que sn genticament idntics no hi ha variabilitat.Reproducci sexual: s aquella en que els nous individus procedeixen de la uni,fecundaci, de dos cllules especialitzades, cllules sexuals anomenades gmetes, que procedeixen de dos individus diferents, mascle i femella.Els individus sn diferents hi ha variabilitat.Etapes reproducci sexual:Formaci gmetes: Una cllula s divideix i dona a dos cllules especialitzades amb noms la meitat de cromosomes de a mare, un de cada tipus.Fecundci: s la uni del gmetes que origina una cllula novament diploide, el zigot.Desenvolupament embri: el zigot es divideix embri nou individu.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI1.- Reproducci asexual de les plantes:s freqent a partir darrels, fulles i tiges.Tipus:1.1Reproducci asexual per tiges:TubercleEstolBulbRizomaEmpeltCapficamentEstacaEmpeltCapficamentTcniques de multiplicaci vegetativa a lagricultura

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI1.- Reproducci asexual de les plantes: 1.2 Reproducci asexual per arrels i fulles:ARRELFULLA

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI1.- Reproducci asexual de les plantes: Per tubercles: es parteix una patata en varis trosos asegurant-se que cadascun dells tingui una o vries gemmes. Per bulbs: es suficient enterrar un bulb sota terra per a obtenir uan nova planta, per exemple un gra dall. Per estolons: la planta genera unes tiges especials que en contacte amb el terra van generan de tan en tan fulls cap amunt i arrels cap avall: una nova planta.Exemple les maduixeres i les cintes. Per rizomes: els rizomes van generant de tan en tant tiges verticals, al dividir-se el rizoma es formen noves plantes. Per capficament: enterrar una part duna branca encara unida a la tija i esperar que faci arrels; es talla i es separa de la planta original. Per estaca: es tracta denterrar un fragment de tija qie treura arrels i fulles i fonar un individu complert: exemple rosers, geranis, pollancres Per empelt: Introduir un fragment de tija sobre una tija de la planta patr de forma que coincideixin els vaso conductors i els de teixits de creixament, Suneixen els teixits dels dos vegetals i donen un vegetal amb les caracteristiaues de tots dos

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.- Reproducci sexual de les plantes. 2.1 El cicle vital de les plantesEls vegetals alternen dins el seu cicle vital alternen dos tipus dorganismes o generacions diferents:- Lesporfit, que s diploide (2n) i forma per meiosi espores haploides (n) dins dunes estructures anomenades esporangis, El gametfit, haploide (n), especialitzat en la reproducci sexual i en la formaci dels gmetes.Aquestes dues generacions es succeeixen quan lespora que ha fabricat lesporfit germina, apareix un gametfit. El gametfit produir gmetes que desprs de la fecundaci originaran de nou un esporfit. Lesporfit i el gametfit no sn igual dimportants en tots els tipus de plantes. A mesura que els vegetals evolucionen la generaci del gametfit va quedant reduda fins a convertir-se en un petit grup de cllules que no podem veure a simple vista.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.1 El cicle vital de les plantes

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.1 El cicle vital de les plantesDiferenciem a les plantes per

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.1 El cicle vital de les plantes. BRIFITS - MolsesPresenten reproducci asexual per fragmentaci i reproducci sexual amb alternana de generacions. La major part de la planta correspon a gametfit, mentre que l0esporfit es redueix a un brot.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.1 El cicle vital de les plantes. BRIFITS - Molses

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.1 El cicle vital de les plantes. PTERIDFITS - FalgueresEl gametfit s petit, poc aparent i es troba al sl, lesporfit pren la forma que reconeixem com falguera.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.1 El cicle vital de les plantes. PTERIDFITS - Falgueres

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.1 El cicle vital de les plantes. GIMNOSPERMESEl gametfit es redueix a un grup de cllules, no visibles a ull nu, localitzades als rgans reproductors.ESPORFITPOLLENGametfit masculOVOCLLULAGametfit femenhttp://recursos.cnice.mec.es/biosfera/profesor/recursos_animaciones13.htm

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.1 El cicle vital de les plantes. ANGIOSPERMESEl gametfit es redueix a un grup de cllules, no visibles a ull nu, localitzades a les flors.http://recursos.cnice.mec.es/biosfera/profesor/recursos_animaciones13.htm

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.2 La flor com a estructura reproductoraLa flor s lrgan reproductor dels espermatfits (angiospermes i gimnospermes). Cont i protegeix els gmetes, localitzats en el gametfit.La flor s lrgan que permet la reproducci sexual d'una planta sense necessitat d'aigua en el medi per poder traslladar-se els gmetes masculins, ja que aquests es traslladen dintre dels grans de pollen.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.2 La flor com a estructura reproductoraNo totes les flors sn molt vistoses. Hi ha plantes amb flors, com el pi o el blat, que a primer cop d'ull no ho semblen.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.2 La flor com a estructura reproductora2.2.1 Estructura duna florLes flors tpiques estan formades per 4 verticils (fulles modificades):

    Calze. Serveix de protecci, sobretot durant la fase de poncella de la flor. Format per spals, generalment de color verd.

    Corolla. Serveix per cridar latenci dels animals pollinitzadors, com insectes o ocells. Est constituda per ptals de color vists i de mida ms gran que els spals.

    Estams. Sn els rgans masculins de la flor.

    Pistil. s lrgan femen de la flor i est format per: estigma, estil i ovari.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.2 La flor com a estructura reproductora

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.2 La flor com a estructura reproductora

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.2 La flor com a estructura reproductora2.2.2 LANDROCEUs el conjunt destams de la flor. Cada estam consta d'un filament que sost, a l'extrem, l'antera. Cada antera est formada per dues meitats simtriques anomenades teca. Cada teca t 2 sacs pollnics (microsporangis). Dins aquests sacs pollnics hi ha espores haploides que formaran els grans de pollen. Els grans de pollen sn els petits gametfits masculins i en el seu interior es formaran els anterozoides (gmetes masculins)ESTAMANTERAAnteraFilamentSac pollnicTeca

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.2.2 LANDROCEU

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.2 La flor com a estructura reproductora2.2.3 EL GINECEU

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.2.3 EL GINECEU

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.2 La flor com a estructura reproductora2.2.4 TIPUS DE FLORS

    Segons es manifesten els sexes a les flors podem tenir: FLORS HERMAFRODITES. Sn les que tenen els dos sexes en una mateixa flor. Exemple: cirerer. FLORS UNISEXUALS. Quan cada sexe es troba en una estructura floral diferent. En aquest cas es poden donar dues situacions ben diferents. PLANTES MONIQUES : Aquelles que tenen flors masculines i flors femenines en una mateixa planta encara que en punts diferents de la planta. Exemple: avellaner.PLANTES DIIQUES : Les flors de cada sexe es troben en peus o plantes diferents donants lloc a plantes masculines i plantes femenines. Exemple: Ginkgo.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.2.4 TIPUS DE FLORS

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.4 La pollinitzaciLa pollinitzaci s el procs pel qual els gmetes masculins continguts en els grans de pollen sn transportats fins lrgan femen. s un procs de vital importncia per a la reproducci sexual de les plantes.Quan lestigma que rep el pollen s el de la mateixa flor, parlem dautopollinitzaci; en canvi si lestigma s duna altra flor (per de la mateixa espcie) aleshores en diem pollinitzaci creuada.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.4 La pollinitzaci2.4.1 La formaci del pol.len i el seu alliberamentLes parets de lantera es trenquen i el pollen surt. Aquest fenomen es diu dehiscncia. Cada gra de pollen consta de: una doble membrana molt resistent un nucli vegetatiu que originar el tub pollnic un nucli generatiu que originar dos gmetes masculins o anterozoides

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.4 La pollinitzaci2.4.2 Formes de pollinitzaciEl pollen per realitzar el viatge requereix dun vehicle o transport que li faciliti el desplaament. En diem agent pollinitzador i aquest pot ser: el vent, insectes, animals, aigua...

    PollinitzaciCaracterstiquesTipus de florsAnemfilaEl pollen es transportat pel vent. s petit i lleuger.Sense colors vius, sense nctar ni olor agradable. Les anteres sobresurten per poder-se moure amb el vent.EntomfilaEls agents pollinitzadors sn insectes. Destaquen els dpters, colepters, les abelles i les papallones. Colors vius i brillants. Olor agradable. Fan nctar (soluci ensucrada que alimenta als insectes)ZofilaIntervenen altres animals com els ocells, rat-penats, i encara altres grups d'animals pollinitzadors, menys freqents, entre els quals el caragols i llimacs, alguns rptils, alguns petits mamfers, alguns simis ...i els humans. Colors vius i brillants. Olor agradable. Fan nctar (soluci ensucrada que alimenta als animals)

    HidrfilaUnes poques espcies transporten el seu pollen a travs de laigua.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.4.2 Formes de pollinitzaci

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.4.2 Formes de pollinitzaci

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.4.2 Formes de pollinitzaci

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.5 La fecundaci

    El gra de pollen fixat sobre l'estigma genera un llarg tub anomenat tub pollnic que recorre l'estil fins arribar a lovari. Dins lovari estan els vuls. Cada vul s un gametfit femen que cont una oosfera.

    Per linterior del tub pollnic descendeixen els dos gmetes masculins o anterozoides. Els dos gmetes masculins que arriben a lovari sn frtils i tindr lloc una doble fecundaci

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.5 La fecundaci La doble fecundaci

    Un dels anterozoides es fusiona amb el nucli de l'oosfera, de manera que es forma un zigot diploide. Les divisions mittiques d'aquest zigot formaran l'embri.

    L'altre gmeta es fusiona amb els dos nuclis polars, de manera que es forma una cllula triploide. Les divisions mittiques d'aquesta cllula formaran el teixit nutritiu o endosperma que envolta l'embri dins la llavor.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.6 Formaci de les llavors i els fruits

    Desprs de la doble fecundaci la corolla i el calze de la flor comencen a pansir-se, es sequen i cauen. Sovint lestil i lestigma tamb es desprenen. Al mateix temps lvul fecundat es transforma en una llavor.

    La llavor s una estructura consistent en l'embri amb els teixits de reserva protegits per una coberta protectora que anomenem testa.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.6 Formaci de les llavors i els fruits 2.6.1 La llavor

    La transformaci de lvul fecundat en llavor consisteix en:

    El zigot es divideix rpidament i es transforma en un embri. Aquest embri continua creixent i aviat apareixen una plmula i una radcula, que donaran lloc a la tija i a les arrels, respectivament.

    Les parets de lvul es converteixen en la coberta exterior o testa.

    Apareix unes fulles anomenades cotildons (un en les monocotilednies i dos en dicotilednies). Aquestes fulles actuen de reserva alimentria i tamb fan la fotosntesis fins que apareixen les primeres veritables fulles.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.6 Formaci de les llavors i els fruits 2.6.2 Lovari es transforma en fruit

    El fruit s lovari desenvolupat que cont la llavor o les llavors formades. Desprs de la pollinitzaci de la flor, els vuls esdevenen llavors i tot l'ovari es modifica profundament; es fa carns, s'endureix o canvia de forma i es transforma en les diferents capes del fruit.

    Les principals funcions del fruit sn:

    Contenir i protegir les llavors.Proporcionar les substncies nutrcies que sn necessries.Contribuir, en molts casos, a la dispersi de les llavors.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.6 Formaci de les llavors i els fruits 2.6.2 Lovari es transforma en fruit

    Mentre es forma la llavor, les parets del ovari s'engrosseixen i es transformen en les diferents capes del fruit.

    Si sn tendres es denominen fruits carnosos (poma, el prssec, el ram, la taronja o el mel).

    Si sn de parets no carnoses es denominen fruits secs (pipes de gira-sol, el gra dels cereals, gla, les anous, el psol i la mongeta=.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.6 La germinaci

    La germinaci consisteix en l'entrada sobtada en activitat de l'embri latent quan les condicions d'humitat i temperatura sn adequades.

    Es manifesta per la sortida de la radcula fora de la testa. Amb aigua i l'acci dels estmuls ambientals i hormonals comena la degradaci del mid i les protenes. D'aquesta manera, l'embri comena a rebre aliments (sucre i aminocids) per al creixement i donar lloc a una nova planta.

    Les llavors comencen a germinar noms quan les condicions externes sn favorables, mentre aquestes no apareixen la llavor s mant en reps, esperant unes bones condicions. En diem que la llavor est en periode de reps o latncia. Aquesta caracterstica de les llavors s una adaptaci per sobreviure quan les condicions sn desfavorables.

  • 3El regne vegetal: REPRODUCCI2.6.1 Etapes de la germinaci duna llavor

    Arrel incipientLlavorPlmulaRadculaArrelTijaFulles novesFullesGemma terminalCotildons4t dia6 dia8 dia16 diahttp://www.juntadeandalucia.es/averroes/manuelperez/curso0607/plantas/castellano/reproduccion/germinacion/germinacionflash.htm

    ****************************************