LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA (1) 1875-1898²ria/hª... · 2018. 8. 14. · La guerra de Cuba: La...
Transcript of LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA (1) 1875-1898²ria/hª... · 2018. 8. 14. · La guerra de Cuba: La...
LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA (1)
1875-1898
1.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ
La Restauració Borbònica
Neix el desembre de 1874 Cop d’Estat del general Martínez Campos 29 desembre 1874
A Sagunt Alfons XII rei d’Espanya
amb
proclama
El poder passa a Antonio Cánovas del Castillo
Cap del Partit Alfonsí
“Manifest de Sandhurst”
Monarquia constitucional
Ordre, propietat i monarquia
Havia escrit en nom del príncep Alfons (1 desembre 1874)
On es proposava representa
Etapa de la Restauració Borbònica
Cronologia i etapes:
1875 1898
1885 Regnat d’Alfons XII Regència de Maria Cristina
Sistema polític de Cánovas del Castillo
alternança de dos partits: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta)
Guerra i independència
de Cuba (1895-1898)
És una època dominada pel
Es basava en una
i en el domini dels oligarques i cacics
El sistema
entra en
crisi a causa
1.1. Un nou sistema polític
Les bases del sistema Model britànic (parlamentari)
Pacificació militar 1876. Final de la tercera guerra carlina
1878. Final guerra cubana. Pau de Zanjón.
Bipartidisme Partits dinàstics. Torn pacífic.
Partit conservador
(Cánovas)
Partit liberal
(Sagasta)
La Constitució de 1876 Flexible, ambígua
Monarquia constitucional
Sobirania compartida
Corts
Rei (corona)
Inviolable, poder executiu
anomena i destitueix govern
Iniciativa de les lleis, dret de
vet
bicamerals Senat (vitalici i elitista)
Congrés (Sufragi
segons el govern) Drets individuals i llibertats
Catolicisme (religió d’Estat). Control de l’ensenyament.
Tolerància religiosa
Primer serà necessari una
La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876)
Amnistia (R. Cabrera pren partit per Alfons XII)
Derrota de Carles VII (a Catalunya destaquen
els carlins Francesc Savalls i Rafael Tristany)
El carlisme es converteix en un partit d‟extrema dreta
1.2. La fi dels conflictes bèl·lics
La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876)
Amnistia (R. Cabrera pren partit per Alfons XII)
Derrota de Carles VII (a Catalunya
destaquen els carlins Francesc Savalls i
Rafael Tristany)
El carlisme es converteix en un
partit d‟extrema dreta
La guerra de Cuba: La guerra dels 10 anys o «guerra larga» (1868-78)
Havia començat el 1868 amb el “Grito de Yara”
(Carlos Manuel Céspedes, amb els famós “Viva
Cuba libre!)
Acaba el 1878, amb la Pau de Zanjón (Martínez
Campos). Promeses d‟amnistia i autonomia.
1.2. La fi dels conflictes bèl·lics
Bipartidisme
Partit Conservador (Antonio Cánovas del Castillo)
Amb suport dels moderats, Unió Liberal, Església...
Proteccionisme, catolicisme, sufragi censatari. (Llei electoral
restringida.)
Conservadors catalans: Manuel Duran i Bas (jurista);
Josep Ferrer i Vidal (fabricant teixits); Manuel Girona (banquer) i
Joan Mañé i Flaquer, periodista, director del Diari de Barcelona.
Partit Liberal (Práxedes Mateo Sagasta)
Demòcrates, radicals, progressistes, republicans moderats...
Amb suport de funcionaris, militars, professions liberals,
comerciants. (Llei sufragi universal (1890), dret d‟associació,
abolició de l‟esclavitud...)
Liberals catalans: Víctor Balaguer, impulsor de la Renaixença;
Francesc Rius i Taulet, alcalde de Barcelona. Diari La Vanguardia.
Amb alternança pacífica en el poder dels dos partits dinàstics
per iniciativa de la Corona:
Alfons XII
Sagasta
2.- LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA DE PODER
Cánovas
2.1.- Els partits dinàstics La realitat política del sistema canovista
Torn de partits pacífic
2.2. Falsejament electoral i caciquisme
Frau electoral Garantia de control de les eleccions
Mecanisme electoral
El Rei Nou govern Ministeri de Governació
Encasellat (llistes de diputats) Governadors civils
Cacics
Control del vot
Compra de vots
Coacció
Falsejament del sufragi
Consolidava el
poder i control
de la Oligarquia (Classes dominants)
nomena
prepara
nomena
Fan arribar les directrius del govern
S’encarreguen del
amb
El regnat d’Alfons XII (1875 - 1885)
1875 - 1881
Partit Conservador
1881 - 1883
Partit liberal
1883 - 1885
Partit Conservador
Es divideix en períodes
Partit Conservador Pacificació i Constitució de 1876
Mesures restrictives Llibertat de càtedra Llibertat d’expressió (censura)
Dret de vot (censatari)
Nul·la sensibilitat social
Repressió de l’oposició no monàrquica
Partit Liberal
Llibertat de premsa, de càtedra i d’expressió (Llei de premsa, 1883)
aconsegueix aplica
Destaca per
contra
Dret d’associació i de reunió
decreta
Preocupació social pels obrers inicia
2.3. El desenvolupament del torn de partits
La regència de Maria Cristina d’Habsburg (1885 - 1902)
Conservar el sistema Consisteix en el
compromís de
conservadors i liberals
Amb la mort d’Alfons XII es fa el
Liberalització econòmica
Reformisme social Llei d’associacions (1887)
Abolició esclavitud
Sufragi Universal masculí (1890)
El partit liberal
s’oposa a Autonomisme cubà
Regionalisme
El Parlament llarg Partit Liberal 1885 - 1890
Alternança entre conservadors i liberals, a partir de 1890
Destaca la política conservadora Política proteccionista
Llei antiterrorista de 1894, contra l’anarquisme
aconsegueix
busca
Però
La regència tindrà dues parts
Pacte d’ El Pardo
Maria Cristina
d‟Habsburg
3.- LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA
L’evolució del republicanisme
El republicanisme
Federalistes (Pi i Margall). Valentí Almirall (escissió)
i JMª Ribot ( 1883, nou programa i impuls)
Unionistes (Nicolás Salmerón - Partit Centralista, 1891)
Radicals (M. Ruiz Zorrilla - Partit Republicà
Progressista) Possibilistes (Emilio Castelar)
1893 Unió Republicana (federalistes, centralistes i progressistes)
Dificultats: influència de l’internacionalisme
tendències
El carlisme
El nacionalisme Moviment obrer
Exili Carles VII
Ramon Cabrera reconeix Alfons XII
Dues tendències
A partir de 1890
Renovació (Juan Vázquez de Mella)
Acta de Loredan (1886): nou programa,
acceptació nou ordre liberal
Integristes o tradicionalistes de Ramon
Nocedal (P. Católico Nacional)
Partit Carlí (Comunió Tradicionalista)
Crisi carlisme
Reconversió del carlisme
Altres forces marginades del sistema
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
Gran Bretanya, França, Alemanya, s. XIX transformació radical de
l‟estructura de l‟economia i de l‟organització de la societat
ERA DEL CAPITALISME
• la indústria desplaça l‟agricultura
• la producció i l‟intercanvi de béns creix moltíssim
• mecanització i ús d‟energia inanimada (carbó) noves formes de
producció
• consolidació propietat privada
CATALUNYA
• de 1830 a mitjan segle XIX nivell d‟industrialització elevat
• la industrialització va ser possible gràcies a les transformacions de
l‟agricultura s. XVIII
• indústria tèxtil Catalunya, fàbrica d‟Espanya
ESPANYA
• transformació de l‟economia, sense plena industrialització
• finals s. XIX:
• economia agrària dominant
• sector industrial limitat i poc competitiu a l‟exterior marginació
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA
3. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA
5. EL FERROCARRIL I EL MERCAT
Liberalisme liquidació formes jurídiques propietat de l‟Antic Règim
• senyoria
• mayorazgo o primogenitura
• béns comunals
• mans mortes
consolidació propietat privada de la terra
economia de mercat (organització capitalista de l‟economia)
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA
1.1. La consolidació de la propietat privada de la terra
Reforma agrària liberal (1836, 1855) governs progressistes)
abolició del règim senyorial (senyories i drets jurisdiccionals)
els pagesos van quedar alliberats de les rendes senyorials però
no van poder accedir a la propietat de la terra (la noblesa n‟era
considerada la propietària natural)
desvinculació de la terra
desamortitzacions (Mendizábal,1836; Madoz, 1855)
venda de milers de propietats
modificació profunda de la propietat territorial (diversificació del
nombre de propietaris)
No ni va haver l‟accés a la propietat de mitjans i petits pagesos.
En general, van comprar les terres
• els qui ja en tenien
• els qui tenien recursos (funcionaris, militars, comerciants)
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
5.1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA
1.2. Els efectes de la reforma agrària
La reforma agrària (privatització mitjançant la desvinculació i
desamortitzacions) no va reeixir:
- no anava acompanyada d‟una industrialització generalitzada.
- el latifundisme es va reforçar, en especial al sud.
- els minifundis al nord es va mantenir
- nous propietaris interessats en aconseguir rendes i no en
invertir en la terra propietaris absentistes (viuen a la ciutat)
- desaparició de la classe mitjana camperola proletariat
agrícola (jornalers), sobretot al sud, o emigrants.
Alguns objectius es van assolir:
- pal·liar dèficit Hisenda
- finançar la 1ª guerra carlina (1833-40)
- construcció ferrocarril (Llei del Ferrocarril, 1855)
- rompuda de noves terres i petit augment producció agrícola
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
5.1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA
1.2. Els efectes de la reforma agrària
•A Catalunya, menys transcendència de la desamortització:
- agricultura molt dinàmica des de finals segle XVIII
- formes de propietat de la terra i contractes agraris
més favorables a la pagesia.
Efectes:
- desfeta patrimoni noblesa catalana
- nous propietaris
burgesia urbana
pagesos benestants (alguns antics emfiteutes)
- control de la terra per la pagesia
- contractes d’arrendament a llarg termini (emfiteusi, rabassa
morta...) bona part del producte per l‟arrendatari millores per
incrementar la producció
Evolució de l’agricultura superior a la resta de l’Estat
1.3. Les noves formes de propietat a Catalunya
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
5.1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA
5.1. Les transformacions de l’agricultura
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
5.1. Les transformacions de l’agricultura
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
1.4. Els límits del creixement agrari espanyol
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
Conseqüències reforma agrària liberal:
- noves roturacions: 1800: 10 milions hs. 1860: 16 milions hs.
- augment producció: cereals (no cal importar-ne), vinya (exportació),
blat de moro, patates...
No es modernitzen les tècniques de conreu
lent augment productivitat (P = producció/recursos)
minifundis (Galícia i Submeseta N.)
autoconsum, no excedents
latifundis (Submeseta S. i Andalusia)
gran massa de pagesos sense terra en condicions precàries
intensa conflictivitat social s.XIX
5.1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
1.5. L’expansió agrícola catalana
5.1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA
Conseqüències reforma agrària liberal prosperitat agricultura
+ producció (especialització i intensificació)
+ productivitat (> Espanya; < Europa)
contribució cabdal arrencada de la industrialització
força de treball
capitals
mercats (millora capacitat adquisitiva pagesia)
- monocultiu vinícola (comarques Barcelona i Tarragona)
venda vi i aiguardent resta Espanya
exportació mercats atlàntics (esp. colònies antillanes)
creixement espectacular 2ª ½ s.XIX a causa de la fil·loxera a França
- davallada conreu cereals i llegums (excepte Lleida canal d’Urgell)
- conreu d‟arròs al Delta de l‟Ebre
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
1.5. L’expansió agrícola catalana
5.1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
3. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA
3.1. La indústria tèxtil catalana
- fins començaments s.XX Catalunya, fàbrica d‟Espanya.
- tradició manufacturera ind. tèxtil cotonera, sector pioner industrial
- Orígens: fàbriques d’indianes (d‟estampació teixits de cotó importats de l‟Índia)
- augmenten a finals s. XVIII (1784, + 80 fàbriques d'indianes a Barcelona, amb
2000 telers i 9000 treballadors)
• incorporen filadores mecàniques (berguedanes)
• lliure exercici de l‟activitat industrial (abolició privilegis gremials)
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
3. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA
3.1. La indústria tèxtil catalana
Companyia Britànica Índies
Orientals
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
3. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA
3.1. La indústria tèxtil catalana
Guerra Francès i emancipació colònies americanes aturada creixement
indianes
filatura (fins 1861) fusos manuals substituïts per fusos mecànics)
fase de creixement (1830-61) vapors
Guerra de Secessió EEUU (1861-65) „fam de cotó‟
tissatge (des de 1874)
fase expansiva colònies industrials
procés de mecanització
augment producció disminució costos
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
3. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
3. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA
3.1. La indústria tèxtil catalana
Característiques
• indústria lleugera (sector tèxtil)
• intensives en capacitat empresarial i comercial
• finançament beneficis agrícoles i
comerç colonial
• petites i mitjanes empreses ( i producció domèstica)
• societats anònimes (l‟Espanya Industrial, 1847)
• limitacions pobresa subsòl (dependència hulla anglesa)
feblesa mercat espanyol competència estrangera
demanda de proteccionisme
• localització industrial:
1830-1860: costa (Barcelona, el Maresme i el Garraf)
proveïment de carbó anglès (vapors)
des de 1869: conques fluvials (Besós, Ter, Llobregat, Cardener)
energia hidràulica (colònies industrials)
5.3. La industrialització de Catalunya
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
3. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
3. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA
3.2. Vapors i colònies
Coexistència dos models d’organització producció industrial:
Vapors Colònies
• energia carbó
• ciutats costaneres
• barris industrials
• estació ferrocarril
• edifici fabril + annexos
• (carbonera, màquina vapor,
magatzems...)
• vincles amo-treballadors laborals
• Conflictivitat social
• energia hidràulica
• lluny nuclis urbans
• prop dels rius
• conjunt d‟edificacions complementàries
(església, escola, habitatges, economat,
centres recreatius...)
• vincles amo-treballadors paternalisme
• poca conflictivitat social
Inconvenients:
• construccions més complexes
• menys cabal d‟aigua a l‟estiu
• + cost transport (p. matèries, mercats)
Avantatges:
• gratuïtat font d‟energia (aigua)
• mà d‟obra + barata i – reivindicativa
• beneficis fiscals poblament rural
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
Vapors
Fàbrica de L’ Espanya Industrial
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
Vapors
Altres sectors industrials:
tèxtil llaner: Vallès occidental (Terrassa i Sabadell) ferrocarril
metal·lúrgia: paper subsidiari (La Maquinista Terrestre i
Marítima, Barcelona 1855)
química (tints i adobs) industria cotonera
electricitat i telefonia (difusió Exposició univ. Barcelona 1888)
tradicionals: paper, cuir, farinera, surotapera
gas (enllumenat ciutats)
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
3.3. La diversificació industrial
3. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA
5. EL FERROCARRIL I EL MERCAT
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
Dificultats per vertebrar el mercat interior espanyol
escassetat de compradors
deficiències mitjans de transport endarreriment industrialització
- 1es línies: Barcelona-Mataró (1848), Madrid-Aranjuez (1851)
- Llei General de Ferrocarrils (1855) concessió de subvencions.
- 1ª gran expansió (1855 a 1866) + 5000 km. gran mobilització capitals
companyies estrangeres
- Crisi financera (1866) paralització (caiguda preu accions - escàs rendiment)
- nova etapa constructiva (des 1873) es completa el traçat
Etapes constructives
• altes inversions de societats estrangeres.
• línies poc rendibles per manca de planificació.
• no s‟afavorí la siderúrgia nacional importació materials gràcies a
franquícia aranzelària.
• amplada superior de la via espanyola i el traçat radial dificulten
relacions internacionals i l‟intercanvi entre les regions espanyoles.
• “gran ocasió perduda per a la industrialització”.
• va servir per articular uns transports més eficaços i el mercat interior.
• 1815 i 1850 el comerç creix lentament.
• Des de 1850 el comerç creix més intensament (+intercanvis
internacionals.
- mercats colonials substituïts pel francès i britànic (més de la
meitat de la demanda total).
- productes venuts sobretot agraris.
- productes manufacturats catalans, el blat castellà, el carbó
asturià, la siderúrgia basca, etc, van necessitar la protecció
aranzelària. Política proteccionista des de 1874.
5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX
Efectes del ferrocarril sobre l’economia
5.5. El ferrocarril i el mercat
5.5. El ferrocarril i el mercat
5.5. El ferrocarril i el mercat
TEMA 6. Societat i moviments
socials al segle XIX
Dissolució estaments
igualtat jurídica
Noblesa: pèrdua de privilegis. Mantenen poder econòmic i polític
Classe treballadora:
proletaris, treballadors
urbans,servei domèstic...
Classe social
Desigualtat econòmica
Burgesia: agrària,
financera, industrial
La noblesa seguia existint
Institut Agrícola de Sant Isidre
Petita burgesia: càrrecs,
funcionaris, professionals, comerciants
1. DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES
1.1. La dissolució dels estaments privilegiats
Societat industrial
Societat de classes Societat urbana
Igualtat jurídica
Definida per la posició econòmica
Burgesos Proletaris
Escenari de canvis polítics,
socials, culturals i dels
conflictes socials
Remodelació urbanística Gran burgesia (aristocratització)
Petita burgesia (artesans i comerciants)
Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...)
Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, herència
cohesió familiar, defensa de l‟ordre establert
Classe dominant (juntament amb l‟antiga aristocràcia)
Es defineix per
dividida
classificats
Identificats per
Eren la
Èxode rural
Producte del
1.2. Una nova organització dels grups socials
1. DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES
Orígens classe obrera • = origens industrialització Catalunya s.XIX
Mà d‟obra assalariada
• Indústria tèxtil cotó (Catalunya)
El patró/amo ocupa l‟obrer a
canvi d‟un salari
• Jornades laborals molt llargues. Salari de subsistència. Condicions molt dures.
3.3. El sorgiment del proletariat
3. LES CLASSES POPULARS
Condició subsidiària al món masculí
Dones de classe alta: el destí era el
matrimoni
Llei Moyano (1856): ensenyament
obligatori i segregat
Dones de classe obrera: força de treball. Ideologia
hipòcrita
Dones rurals: tasques agrícoles,
elaboració productes de la vida familiar
4. VIDA QUOTIDIANA I COMPORTAMENTS SOCIALS
4.2. Les dones en la societat del segle XIX
Revolució industrial
Proletariat Moviment Obrer
Ideologia
Organització
Socialisme
Sindicats
Partits Segle XIX Segle XX
Socialisme utòpic Socialisme revolucionari
Poca industrialització
Poc proletariat
Poc moviment
Sindicats
Caixes de socors...
Moviment Obrer
Sindicats socialistes i anarquistes
Organitzacions obreres (partits marxistes)
Internacionalització Iª Internacional 1864 - 1876
IIª Internacional 1890 - 1918
Marx, Engels (Marxisme)
Bakunin (Anarquisme)
SOCIALISME I MOVIMENT OBRER
Aspectes comuns i diferències entre marxistes i anarquistes
(s. XIX)
Aspectes comuns:
Diferències:
- ideologia anticapitalista i socialista
- teòricament revolucionaris
- internacionalistes
Marxistes:
- organització política
- participació en la vida política
- revolució política: conquerir el poder,
primer pas per a transformar la
societat.
Anarquistes:
- contraris a l‟organització
i la participació política
- revolució social: destruir l‟estat i
tota forma de poder i autoritat,
únic pas per a transformar la societat.
- revolució espontània
- acció sindical
SOCIALISME I MOVIMENT OBRER
UTOPISME: Felip Monlau: (saintsimonià) Abdó Terrades (cabetià) → dirigent P. Demòcrata Narcís Monturiol (cabetià) Joaquín Abreu (fourierista), Andalucia REPUBLICANISME
• Atracció ideari demòcrata i republicà • Després revolució 1868 (fracàs insurreccions federals)
→ Republicanisme federal • Contempla mesures socials • Després de la I República (fracàs cantonalisme) →
internacionalisme apoliticisme
5. LES PRIMERES ORGANITZACIONS OBRERES
5.4. Socialisme utòpic i republicanisme
Sexenni revolucionari: llibertat d’associació, democratització
1868: Sindicat de les tres classes de vapor (filadors, teixidors, aprestadors), un dels més importants del sector tèxtil català 2ª ½ s. XIX (mecànics o operaris + jornalers o peons)
Difusió la Iª AIT
Giuseppe Fanelli, anarquista enviat per Bakunin a Madrid i Barcelona (1868) difusió de l’anarquisme 1870: Congrès de les Societats Obreres de Barcelona
- adhesió AIT - Federació Regional Espanyola de l’AIT (FRE) dirigida per un Congrès Federal
vaga, revolució social, apoliticisme (anarquista)
6. L’ARRIBADA DE L’INTERNACIONALISME (1868-1874)
6.1. L’arribada de la Internacional a Espanya
Paul Lafargue, gendre de Marx, a Madrid (1871) - internacionalisme favorable al marxisme - 1872: expulsió del grup madrileny de la Federació Regional Española (FRE) - fundació de la Nueva Federación Madrileña (marxista)
6. L’ARRIBADA DE L’INTERNACIONALISME (1868-1874)
6.1. L’arribada de la Internacional a Espanya
Restauració repressió i clandestinitat organitzacions obreres
FRE (1881) Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE)
- prohibició organitzacions internacionals - acció sindical reivindicativa - implantació a Catalunya (obrers) I Andalusia (jornalers)
Divisió de l’anarquisme • partidaris de l’acció directa
violència (1893-97) la Mano Negra espiral violència (acció / repressió / acció) Procés de Montjuïc (1897) condemna i execució 5 anarquistes
• Partidaris de l’acció de masses (revolució social) sindicats o Solidaritat Obrera (1907) o CNT (1910)
7. ANARQUISME I SOCIALISME (1874-1900)
7.1. Els corrents anarquistes
- atemptats contra Cánovas (1897) i
Martínez Campos (1893)
- bombes al Liceu (1893): 20 morts
- bomba processó Corpus (1896), 12 morts
La Nueva Federación Madrileña, 1879 Agrupación Socialista Madrileña Partido Socialista Obrero Español (PSOE) programa de reformes immediates: Barcelona, 1888
- implantació a Madrid, País Basc i Astúries - difícil implantació en zones dominades per l’anarcosindicalisme (Catalunya
i Andalusia)
7. ANARQUISME I SOCIALISME (1874-1900)
7.2. El socialisme obrer
- dret d‟associació
- dret de reunió i manifestació
- sufragi universal
- reducció jornada laboral
- prohibició treball infantil….
1r congrés del partit
Unió General de Treballadors (UGT)
Tema 8.- ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME
1. Una nova cultura catalanista
2. Els inicis del catalanisme polític
3. El catalanisme conservador
4. La formació de la Lliga Regionalista
Jocs florals de Barcelona Renaixença conservadora
Partidaris d’un català arcaitzant
LA RENAIXENÇA Moviment intel·lectual, literari i apolític basat en la recuperació dels senyals d’identitat, cultura i llengua catalana (catalanisme cultural)
Jacint Verdaguer és un dels escriptors més importants de la literatura catalana i precursor del naixement de la Llengua catalana moderna. Beu d’ambdues fonts
Renaixença popular i republicana Defensa ”el català que ara es parla”
1. Una nova cultura catalanista
Es desvetlla una consciència nacional
La Renaixença La Cultura popular
teatre (Àngel Guimerà)
Frederic Soler «Serafí Pitarra» (obres
populars
cant coral (Josep Anselm Clavé)
Premsa (Joaquim Rubió) Oda a la Pàtria de Carles Aribau (1833, identifica poble, llengua i pàtria)
Jocs florals, 1859
Romanticisme (XIX) Arrels del passat nacional Folklore, llengua Llibertat nacional del poble
La renovació del catalanisme cultural:
el Modernisme
Nacionalisme cultural
1. Una nova cultura catalanista
La Renaixença literària i cultural
• Satírica, humorista, crítica: Campana de Gràcia,
L‟Esquella de la Torratxa, La Tramontana
•Premsa diària: Diari català Valentí Almirall • Àngel Guimerà (Teatre)
• Jacint Verdaguer (poesia)
Manifestacions anticentralistes Urbanes: Bullangues (Barcelona 1842 )i
Jamància (1843)
Rurals: Carlisme
2.1. La crítica del centralisme
2.2 El Federalisme
S‟inicia en el sexenni revolucionari
1868-1874
Partit Republicà Democràtic
F. Pi i Margall: impulsor
Valentí Almirall: paper destacat
Descentralització afavoriria:
- Modernització Espanya: implantació
república federal-
- Regeneracionisme polític: igualtat entre
els pobles hispànics
Pacte de Tortosa (1869)
2. Els inicis del catalanisme polític
Revoltes populars
Valentí Almirall, Josep Anselm
Clavé + representants antiga
Corona d‟Aragó Estat federal:
- realitat històrica C.
Aragó
- sobirania popular
PRIMERES FORMULACIONS POLÍTIQUES DEL CATALANISME
Valentí Almirall, primer líder del catalanisme polític
Valentí Almirall
2. Els inicis del catalanisme polític
2.3. Valentí Almirall i Centre Català
VALENTÍ ALMIRALL
1880 1er Congrés catalanista -Defensa del dret civil català -Impulsar Acadèmia de la Llengua Catalana -Crear entitat per la difusió del catalanisme Es crea
Centre Català (1882)
1883 2n Congrés catalanista - Crítica al centralisme burgès català (partits dinàstics) - Defensa del proteccionisme i del dret català 1885 El Memorial de Greuges
Lliurat a Alfons XII “Memoria en defensa de los intereses materiales y morales de Cataluña”
Pensament polític a:“Lo Catalanisme”(1886)
Catalanisme progressista, no separatista Convoca
Centre Català i projecte Almirall fracassen
Dificultats en fer organització interclassista
Sectors reacis amb el progressisme
Lliga de Catalunya (1887)
Conservadors
Campanya pel dret català
Missatge a la Regent (1888)
2. Els inicis del catalanisme polític
“Lo catalanisme”)
Valentí Almirall hi estableix les bases ideològiques del catalanisme
Associant federalisme i catalanisme
No separatista sinó més aviat regionalista, defensor del
particularisme de Catalunya com a base del catalanisme.
Fundador del Centre Català (1882) i del Diari Català (1879 -1881)
Publicà l‟obra: “Lo catalanisme” (1886)
2. Els inicis del catalanisme polític
2.3. Valentí Almirall i Centre Català
“El Memorial de Greuges”
Primera actuació conjunta de la burgesia catalana en el marc
d’una política catalanista
Defensa del sistema administratiu català, contra la uniformització
espanyola
Defensa del Dret Civil català
Demanda de proteccionisme
Impulsat per Valentí Almirall a través del Centre Català, lliurat a
Alfons XII l’any 1885. El primer manifest unitari del catalanisme polític
Defensa de la llengua catalana
Foment de la Producció Nacional, Foment del Treball Nacional,
Consistori dels Jocs Florals i altres entitats catalanistes.
2. Els inicis del catalanisme polític
Centre Català i projecte Almirall fracassen
Lliga de Catalunya (1887)
Conservadors
Missatge a la Reina Regent (1888)
2. Els inicis del catalanisme polític
Narcís Verdaguer i Callís Lluis Domènech i Montaner Josep Puig i Cadafalch Enric Prat de la Riba
Campanya en defensa del dret Civil català, La primera victòria del catalanisme polític
Lliga de Catalunya (Narcís Verdaguer)
1891 es crea la UNIÓ CATALANISTA
LES BASES DE MANRESA-1892 BASES PER A LA CONSTITUCIÓ
REGIONAL CATALANA
Creen
Juntament amb diversos grups culturals
La burgesia es va implicar molt més en el catalanisme
Associació de grups polítics i culturals
5
3. El catalanisme conservador
“Les Bases de Manresa”
Bases de Manresa
Nom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana,
presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de
representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27
de març de 1892. Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de
la Riba, els quals ho foren també de l'assemblea.
la legislació antiga havia d'ésser mantinguda
la llengua catalana havia d'ésser l'única oficial
a Catalunya només els catalans podien exercir càrrecs públics
la divisió territorial era basada en la comarca natural
Catalunya havia d'ésser l'única sobirana del seu govern interior
(Legislació, impostos, moneda)
sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes fonamentades en el treball, en
la capacitat i en la propietat, la indústria i el comerç
En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista,
amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven,
en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu.
Lliga de Catalunya (Narcís Verdaguer)
1892 es crea la UNIÓ CATALANISTA
LES BASES DE MANRESA-1892 BASES PER A LA CONSTITUCIÓ
REGIONAL CATALANA
Creen
Juntament amb diversos grups culturals
La burgesia es va implicar molt més en el catalanisme
1898 La pèrdua de Cuba
provoca
Impuls del catalanisme entre la burgesia
1899 TANCAMENT DE CAIXES
Associació de grups polítics i culturals
5
3. El catalanisme conservador
La maduració del catalanisme polític (s. xx)
LLIGA DE CATALUNYA 1887
UNIÓ REGIONALISTA 1899
UNIÓ CATALANISTA 1891
LLIGA REGIONALISTA 1901
CENTRE NACIONAL CATALÀ 1900
CENTRE CATALÀ 1882
4. La formació de la Lliga Regionalista
4. La formació de la Lliga Regionalista
Tancament de Caixes, 1899 (moviment de protesta ciutadana)
4.1. L‟impacte del 98 a Catalunya
Els quatre presidents van ser el grup de personalitats que donava suport a la
candidatura de la Lliga Regionalista a les eleccions legislatives del 19 de
maig de 1901 i a les municipals del 10 de novembre de 1901.
Eren:
. - Bartomeu Robert, exalcalde i expresident de la Societat Econòmica
Barcelonina d'Amics del País
.- Albert Rusinyol, expresident del Foment del Treball Industrial
.- Lluís Domènech i Montaner expresident de l‟Ateneu de Barcelona
.- Sebastià Torres i Planas, expresident de la Lliga de Defensa Industrial i
Comercial.
4. La formació de la Lliga Regionalista
4.2. La candidatura dels quatre presidents
Francesc Cambó
LA LLIGA REGIONALISTA (1901) Francesc Cambó com a dirigent i
Prat de la Riba com a ideòleg
Catalanisme moderat i conservador
La política pragmàtica de la Lliga combina la sensibilitat nacionalista i la decisió d’intervenció en el govern espanyol
OBJETIUS PRINCIPALS
Autonomia política per a Catalunya dins d’Espanya
Defensa dels interessos dels industrials catalans. Proteccionisme econòmic
4. La formació de la Lliga Regionalista
4.3. La fundació de la Lliga Regionalista