LA REVISTA D’ESPARREGUERANÚMERO 130

3€

JUNY-JULIOL 2013

LA PRIMERA REVISTA DIGITAL D’ESPARREGUERAWWW.SETSETSET.CAT

La informació local ara també

a la xarxa

av. mil·lenari, 4 local c 08292 esparreguera t. 93 777 80 82 www.fi sioterapiarevers.com

■ Reequilibració postural

DEFORMITATS DE COLUMNA

TRACTAMENTS CENTRATS EN ELS PROBLEMES DE LA DONA■ Prepart i postpart■ Incontinències a l’esforç i postpart■ Exercicis hipopressius de recuperació abdominal

REHABILITACIÓ ESPORTIVA

■ Especialistes en tendó, múscul i lligament■ Reentrada a l’activitat esportiva

OSTEOPATIA

■ Columna vertebral, cefalees tensionals i d’ori-gen cervical

■ Osteopatia infantil, treball amb nadons■ Tractament en període de gestació■ Visceral (digestions, regles doloroses,

restrenyiment…)

Isaac Serrano,

fi sioterapeuta

especialista en

teràpia manual

i rehabilitació

esportiva.

Miriam Ávila,

fi sioterapeuta i

osteòpata (adults,

embarassades i

nadons)

Sílvia Luna, fi siote-

rapeuta especialis-

ta en sòl pèlvic.

CENTRE D’ESPECIALISTES EN FISIOTERÀPIA I OSTEOPATIA

francesc macià, 135 esparreguera93 770 94 12 | 619 73 66 60info@espiral108.netwww.espiral108.net

ACTIVITATStai-chiiogapilateschi-kungkung fu adults i infantil gimnàstica per a gent grandansa teràpia i creació artísticabollywood - salsaconstel.lacions familiars

TERÀPIESacupuntura quiromassatge shiatsuosteopatiaaiurveda massatgenaturopatia homeopatia reikiflors de bach astrologiakinesiologiadrenatge límfàtic

c/ Gran, 52EsparregueraT. 93 777 29 52

ESPARREGUERA c/ Sant Miquel 11T. 93 777 54 81

MARTORELL c/ Ausias March 2-8, L4. T. 93 173 81 75

pastissers artesans

3 333

FFFFFFeeeeesss---ttttttteee,,, llaa ttteeeevvvaaa ffeeessttttaa

SSSSSSS’aaaaccccoosssttttttaaaaa lla ggreeeessssccaaa. UUUUnn any mésss,, eennss ttoocca celebrraarrrrrrrrrrrrrr aaaaaaaaaaaaaaammmmmmmmmmmmmmmmmmmmbbbbbbbbbbbbbbbbbb aaaaaaaaallllllleeeeeeeeeeeggggggggggggggggrrrrrrrrrrrrriiiiiiiiiiaaaaaaaaaa iiiiii fffffffffffeeeeeeeeeeeeeeerrrrrrrrrrvvvvvvvvvvvvvvvvooorrrr llllaaaa nnoossttrraa FFeeesssstttta MMMaaajjorrrrrrr.... NNNNNNNNooooooooooo nnnnnnnnnoommmmmmmééééééés ll’eeessppppeeeeeeerràààvvvveeeeeeeeeeeeeeemmmmmmmmmmmmmmmmm aaaaaaaaaaaaammmmmmmmmbbbbbbbbbbbbbbbbb aaaaannnnnsssssiiiieeeeettttttaaaaaaaaatttttttt eeeeeeeeeelllllllllllllsssssssssssssssss eeeeeeeeeeesssssssssssssppppppppppaaaaaaarrreggggggggguuuuuuueee-rrrrrrriiiiiinnnnnnnnnnnns, sssssssiiiiiinnnnnnnnnnóóóóóóóóóóó tttttttoottttttttttaaaaaaaaaaaa llllllllllllaaaaaaaaaaaaaaa cccccccccccoooooooooommmmmmmmmmmmaaaaaaaaaaarrrrrccccccccaaaaaaaaaa dddddddddeeeeeellllll MMMMMMoonnnttsseerrrraatttííí ii fififi nnnssss iii ttttttttttoooooooottttttttttttt lllllllaaaaaaaaaaa ggggggggggggggeeeeeeeeeeeeennnnnnnnnttttttttttttttt ddddddddddddddddddddeeeeeeeeeeeeeeeeee mmmmmmmmmmmmmmmmmmmééééééééééééssssss eeeennnnnnllllllllllllllllllllllààààààààààà.. AAAAqqqqqquuuuueeeeeeessssssttttttttaaaaaa ffffaaaaammmmmmaaaaaaaaa,,, bbbbbbbbeeeeeeeeennnnn mmmmeeeerrreeessscuudda, noo llaa tttiiinndddrrríííeemmmm ssssiiii nnnnnnnnooooooooo ffffffffffffffooooooooooosssssss ppppppppppppppppeeeeeeeerrrrrrrr lllllllllllleeeeeeeeeeeeeeeesssssssssssss eeeeeeeeeeeeeeeeeennnnnnnnnnnttttttiiiiittttttaaaaattttttsssssssss,,,,,, qqqqquuuuueeeeee uuuuunnnnnn aaannnyyyyy mmmmmééééss i aammmbbbb gggrrraannss eessffoorrrççççoooosss ((((mmmmoooolllltttteeeessssss sssssssuuuuuuuuubbbbvvvvvveeeeeennnnnnncccccccccciiiiiiioooooooooooonnnnnnsssssssssss tttttttttttttttttrrrrrrrrrrrrriiiiiiiggggggggggggggguuuuuuuuuuueeeeeeeeeeeennnnnnnnnn aaaaaaaaaa aaaaaaaaaaaaaarrrrrrrrrrrrrrrrrrriii-------bbaaaarrr ttttooooottttt iii eell ssuppeerrààvvvviiiittttt))))) sseegguueeiiixxeennnn aaaallll ppppeeeuuu ddddeeeelll ccccccaaaaannnnnnnnóóóóóóó iiii hhhhhaaaaannnnnnn ssssssssssaaaaaaaallllllllvvvvvvvvvvvaaaaaaaaaatttttt eeeeeeeeelllll ppprrrroooooooooooggggggggggrrrrrrrrrraaaaaaaaaaaaaammmmmmmmmmmmmmmmmmmmaaaaaaaaaaaaa dd’’eeeennngggguuuaaaaaannnyyy.

EEEss fffaaa dddduuuurr iimmmaaagginnaarr ccooommmm sssseerrriiiaaa llaaa FFFeeessssttttaaaa MMMMMMaaaaaajjjjjjoooooooorrrrrrr sssssssseeeeeeennnnnnsssssssseeeeee eeeeeeeeelllllllllsssssssssss,,,,,, iiiiii mmmmmmmmmmmmmmmmmaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaalllllllllllaaaaaaaauuuuuuuuuuuuuuuuuurrrrrrrrrrrrrrrraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaadddddddddddaaaaaammmmmmmmmmmmmmmmmeeeeeeeeeeeennnnnnnnntttttt ppooquesss vvvvveeeeeegggggggggggggaaaaaaaadddddddddeeeeess rrreeebbbeennnn eeellll rreeeeeecccccoooonnnneeeiiiixxxxxemmeeeennnnnttttttt qqqqqqqqquuuuuuueeeeee eeeeellllllllsssssssss hhhhiiii dddddddeeevvvvvvvvveeeeeeeeeemmmmmmmmmmmmm.. LLLLLLLLLLLaa ffffeeeeeeeeeiiiiiiiiiinnnnnnnnnnnnnnnaaaaaaaaaaaaa qqqqqqqqqqqqqqqqqqquuuuuuueee pporrtteeennnn aaaaa tttteeeerrrmmmmeeeeee dddddddduuuuuuurrrrrrrraaaaaaaa ttttoooooooootttt lllll’’’’aaaaaaannnnnyyyyyy,, eeeeeeeeennnnnnccccccaaaaaarrrrrraaaaaaa qqqqqquuuuuueeeeeeee nnnnnoooooommmmmméééééééssssss eellllsss vveeeeiiieeeemmmmmmmmmmmmm eeeeeeeeeeelllllllllllll sssssssseeegoonnnnnnnn ccccaaaappppppppppppppppppp dddddddddddddddddddeeeeeeeeeeeeeeeee sseetttmmmmaaaannnnnaaaaaa ddddddeeeeeeeee jjjuuuuulllllliiiiiiiooooooooolllllllll... IIIIIII eeeeeeeeeennnnnnccccccccaaaaarraaaaa hhhhhhhhhhiiiiiiii hhhhhaaaaa qqquuuiii pppeeeeennnnnnnnssssaaaaaaa qqqqqqquuuuueeeeeeee nooo tttttttttoootttthhhoooooooommmmm hhhhhhhiiiiiiiii ppppppppppppppppppoooooooottttttttt eeeeeeeeeeennntttttttttttttttrrrrrrrrraaaaarrrrr ppppppeeeeeeeeerrr---qqqquuuèèèèèèè sssssssóóóóóóónnnnnnn gggggggggrrrrrrrrrrruuuupppppppsssssssss ttttttttttttttttaaaaaaaaaaaaannnccaaatttttttttsssssssss.. GGGGGGGGGrrrrrrrrraaaaaann eeeeerrrrrrrrrooooooooooooooorrrrrrrrrr... SSSSSSSSSSóóóóóóóóóóóónnnn ooooobbbbbbbbbbbbeeeeeerrtttttttteeeeeeeeesss iii nneecccccccccceeeeeeeessssiiitteeeeeeennnnnnnnnnnn gggggggggggggggeeeeennnnnnnntttttttt...... SSSSSSSSSSiiiiiiiiiiii vvvvvvvvvvvvoooooooooooollleeeeeeeeeeeemmmmmmmmmmmmmmmm uuuuuunnnnnaaaa FFFFFFFFeeeeesssssssttttaaaaa MMaajjooooooorrrrrrrrrrr qqqqqqqqqqqueeee vvvvaaaallllllllggggggggguuuuuuuuuuii llaaa ppppeeennnaaaa eeeeeeennnnnnnsssssssss tttttttttttttoooooooooooooocccccaaa aaaaaaaaaarrrrrrrreeemmmmaaaaaaaaaaannnnnnnnnnnggggggaaaaarrrrrrrr-----nnnos,, mmmmmmmmmmmmmmmmmmmooooooooooouurrreee’nnnnnnnss iii ttttttrrrreeeeeebbbbbbbaaaalllllllllllaaaaaaaarrrrrr pppppppeeeerr gguuaaaannnnnnyyyyyyyyyaaaaaaarrrrrrr----nnnooooooosssssss---lllllaaaaaa iiiii fffffffffeeeeeeerrrr-----llllllaaaaaaaaaa nnnooooooooossssssstttttttttrrrrrrrrrrrraaaaaaaaaaaaaaa.....

Dee ttttoootteeeess lesss eennntttttttiiiiitttttaaattss,, ccaaalllll ffeeeerr uunn aggrraaïïïïïmmeeeennnnnntttttt eeeeeeessssssppppppeeeeeciaaallllll aaaaaaa EEEEEEllllllll TTTTTTTTTorrnnnn,,,, qqqqquue gggrrrààààààccccieeess aaaa laa sseeeeeeeevvvvvvvvvvvvaaaaaaaa BBBBBBBBBBBBBBBaaaaaaaarrrrrrrraaaacccaaaaa dddddddeeeee llllaaaa ppllaaaaaçççççççççaaaaaaa ddeeee lllllllllaaaaaaaaaa CCCCCCCCooooooooonnnssttiittttuuucccciiióóóóóóóóóóóóóóóóóó,,,,, hhhhhhaaaaaaaaannnnn dddooooooooonnnnnnnaaaaaattttt uuuuuuuuunnnna aallternattiivvvvaaaaaaaaaaaaaa aaaaaaaaalllllllsss jjoovveess dddddddd’’’EEssssspppppaaaaarrrrreeggggggggguuuuuueeeraaaa qqqqqqqquuuuuueeeeeee,,,,,, fififi nnnnss aarraa, llleeeeess nniittss ddde FFFFFFessttttaaaaaaaaa MMMaaajjjjjjooooooooooorrrrrrr nnoommééss ppooooooooooooooooooo--ddddddieeeennnn aaaaaaaannnnnnaaarr aaaa lllllll’’’’aaaaaaaaaappppppppaaaaaaarrrrcccccaaaaammmmmmmmeeennnnnnttt ddddddddeeee lleess HHoorrrtttttteess,, aaccttuuéééssss quui aacccctttuuuéééss. EEElllsss qqquuuiii ppoottttttttssssssssssseeerr nnnnnnnnnnnnnnnooooooo eeeeeeeeellllllllssssssss hhhhhhhhhhiiiii eeeessstarrraaaaaannnnnnnnnnnnnn tttttaaaaaaaaannnnnnn aaaaagggggggrraaaïïïïïïïïïïïïïïttttttttttsssssssss ssssóóón els veïns de la zoonnaa,, ppeerròò ééss FFeessttaa MMaajjoor iii ttrreess nniitttssss aaaa llll’’’aannnyyyyy ddddddddddeeeeeee sssssoorrrrrrrrooooooollllll fifi nns aaa llaaaaaaa mmmmmmatinadddddddddddddaaaa no hann mmattat mmaaii aa ninnnnggggggggggúúúúúúúúú.

ÉÉÉÉÉÉÉÉÉÉsss eell moommeeennnntttt ddeee cccconnnnnvvvvvvvvvviiiiiiiiiiidddar ffaammmiiiillliiiaarrrsss, aaammmiiicccss, ccompanyyyyyyyyyyyyssssss de feina, etc.. aaaa rrrrrrrrrrrrreeeeeeeeesssssssppppppirraarr lllllllaaaa nnnnoooossssttttrra póólvvora, a sentiirrr lleeess nostres graalllleess, aa bbeeuuurrree ddee lleess nnnnnnnooooooooosssssssssstttrrees barraques, aaaaaaaaaaaaaa ballarrrrrrrrrrrr aaaaaaaaaaammmmmmbb eeeelllssss nnnoossttrreess coonncceeeeeerrrrrrrrrrrrrrttttttttttttttttssssssssssss, aaaaa gggggauuuuddddirr dddeell noss-tttttrrrrreeeeeee ttteeaattre, a desperrrtttaaarrr-see aaaaaaammmmmmmmmmmmmmmmmmmmmbb llleeeessss nnnoooooooooosssttrrrreeeessssss mmmmmaaaatttttiiinnnnnnneesss, aaaa vvveeeeeuuurrreee llllaaaa nnnnoosssstttrraaaa eeessssssstttteeeeeellaaaadddaaaaa ppenjjjaaddda alll campanaar, aaaaaaaaaaaaa cccccccccccóóórrrrrrrrrreeeeeeerr ddaavvanntt lllleess nnoosstttrrreeessssss gggaaallliinnnees ii,, ssooobbbbbbbrrreeeetoootttttttt,,,,, aaaa viuuuurrree com nosalllttttrrrees vivimmmmmmm aaqquueeeeeeeeeeeesssssssssssssssssssssssttttttttttttttsss qqqquuuuuaaaatre ddiieess dddddddddeee rrraauuxxaa,, eess--ppppeeeeeccccctttttaaaaccccclllllee iii mmmooolltttaa aalegria.

PPPPPPPPPPPPPPPoooooooooooooooottttttsseeerr nno hhhhhhiiiiii hhhhhhhhaaaaaaaaaaaaa dddddddddiinneerss, però sí emppeeennntttaaa, i mmmoooollllllllllllttttttttttttttaaaaaaa!! III ééésss hhhoooorrraaaa ddddee ddeeemmmoosstrraaaaaaarrrrrrrr-hhhhhhhhhhhoooooo..... BBBBBBBBBBBBBooonnaaa FFeesttaa MMMMajjor!

EditorialConsell de redacció

setsetset4

2 EDITORIAL Consell de Redacció 5 PROGRAMA DE FESTA MAJOR 6 AMB EL 777 PEL MÓN 7 TWITTS 777 7 EL TEMPS per Enric Gili 8 RECULL DE PREMSA per Oriol Esteve 11 RETALLADES A ESPARREGUERA… A PEU DE CARRER per Eduard Rivas 11 PER A QUAN LA BIBLIOTECA NOVA? per Josep Ràfols Esteve 12 SORTIM DE FESTA per Oriol Esteve Mach 13 LA NIT D’ESPARREGUERA per Edmon Piqué 15 FOLKLORE I PERILL DES DE LLUNY per Ade Palomar 15 I SI DEMÀ FOS NOTÍCIA…? :) per Carlos Ortí 16 DOLÇA FRUITA DE PRIMAVERA… K-0 per Ingrid Regalado 18 L’ANTICATALANISME DE … RACÓ D’HISTÒRIA per Josep Ràfols 19 CROÀCIA, UNA ADOLESCENT… DES DE ZAGREB per Anna Valldeperas

SETSETSET.CATNÚMERO 130

JUNY - JULIOL 2013600 EXEMPLARS

COL·LABORACIÓ: 3 €

Edita: Setsetset ACsetsetset1@gmail.com

08292 Esparreguera618313899

Director: Oriol EsteveConsell de redacció: Carles

Batlles, Gerard Bidegain, Pep Llopart, Carlos Ortí, Edmon Piqué, Ingrid Regalado. Consell d’opinió:

Josep Maria Brunet, Enric Gili, Eloi Mestre, Carme Paltor, Josep Paulo, Antoni Puig, Josep Ràfols,

Carles Reynés. Opinió: Gerard Bidegain, Josep Maria Brunet,

Ade Palomar, Teresa Prats, Edmon Piqué, Carles Reynés, Eduard

Rivas, Anna Valldeperas. Col·laboració: Aleix Escursell,

Club Excursionista d’Esparregue-ra, Ràdio Esparreguera, Institut El

Castell, Institut El Cairat. Il·lustració: Pep Llopart.

Fotografi a: Cps, QSitjà. Correcció:

Rita Maria Vila, Matea Bradicic Publicitat: 620 810 890

Disseny i distribució: TD’G Impressió: Gilaver

La revista 777 Comunica és membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

La revista 777 Comunica no fa seves les opinions ni els criteris exposats pels seus

col·laboradors.La revista 777 Comunica

no es fa responsable de les opinions exposades pels seus

col·laboradors.El lector pot enviar cartes,

fotos o alguna col·laboració a setsetset1@gmail.com

Sumari

Portada: Pep Llopart

20 LA PLAÇA DELS INVISIBLES per Aleix Escursell 21 QUÈ HA PASSAT AMB EL POUM? Per Carlos Ortí 21 ESPARREGUERA POBLE DE … Per Josep Paulo 23 PARADA CULTURAL 24 75 ANYS DE BIBLIOTECA PER AMOR A L’ART per Carles Reynés 24 REPIULADES DE SEMPRE APASSIONAT PER L’ESPÀRREC per Gerard

Bidegain 22 ORGULLOSOS D’UN TEMPS NO TAN LLUNYÀ per Paquita

Vives 20 ALEGRIA ELS RICS I ELS RUCS per Teresa Prats 19 ENTITATS “EL TORN” 28 EUFEMISMES… REFLEXIONS UNA REFLEXIÓ per Josep Maria Brunet 29 ÉS MOLT BELLA LA COMARCA… per Club Excursionista Esparreguera 30 VERSIÓ 2013 per Gerard Bidegain 31 L’ENTREVISTA A CISCO

GUERRERO per Carles Reynés

20

17

25H O M E N A T G E A W A G N E R

L A P L A Ç A D E L S I N V I S I B L E S

F I N C A D E L ’ O C A T A

5

A partir de les 3 de la tarda

12è Torneig de Futbol Sala Policia Local d’EsparregueraParticipants: Policia Local d’Esparreguera, Mossos d’Esquadra de Martorell, Policia Local de Gavà, Guàrdia Urbana de l’Hospitalet de Llobregat, Policia Local de Santa Maria de Palautordera i FCF Àrbitres FutsalaPavelló Municipal del Castell

7 de la tarda

Penjada de l’estelada Campanar de Santa Eulàlia

8 del vespre

Premis de l’Esport: Millors Esportistes d’Esparreguera 2013Sala Petita de La Passió

2/4 de 10 del vespre

Concert amb CATmerata Orquestra de CambraPatronat Parroquial

5 de la tarda

Repicada de campanes de Festa Major Campanar de Santa Eulàlia

6 de la tarda

Exhibició de balls Plaça del Centre

6 de la tarda

Activitats infantils Plaça de la Constitució

7 de la tarda

Inici del 25è Torneig d’Estiu de Futbol 7 Vila d’Esparreguera Camp de Futbol Municipal

7 de la tarda

Inauguració de la Gran Tómbola solidària contra la pobresaCarrer dels Arbres, 15

8 de la tarda

Concert de la Banda de Música d’Esparreguera Plaça del Centre

9 del vespre

Pregonament del pregó de Festa Major a càrrec del pregoner del pregó 2013 Plaça del Centre

11 de la nit

Cantada d’havaneresGrup Roques Blaves Terrassa de La Passió

11 de la nit

3r Musicamón: MèxicEl Charro Catalán Plaça del Centre

11 de la nit

Concert Germà Negre i BaratosCarrer dels Arbres

12 de la nit

Joventut en concertAparcament de les Hortes

8 del matí

Toc de MatinadesPels carrers de la vila Sortida a la plaça de Santa Eulàlia

8 del matí

Retronades Pels carrers de la vila Sortida a la plaça de Santa Eulàlia

8 del matí

Torneig de Pesca InfantilLes Pells (sota el pont d’Olesa de Montserrat)

9 del matí

Torneig de Petanca Barri Font Pistes de petanca del Barri Font

10 del matí

Torneig de futbol sala infantilClub Tennis Rialenc

6 de la tarda

Sardinada popularPistes de petanca del Barri Font

2/4 de 7 de la tarda

21a Trobada de GegantsSortida plaça de l’Ajuntament

7 de la tarda

Diada CastelleraMINYONS DE TERRASSA, ELS CASTELLERS DE SABADELL I ELS CASTELLERS D’ESPARREGUERAPlaça de l’Ajuntament

7 de la tarda

Torneig Social de tennisPistes de Tennis Municipals

8 del vespre

Exposició: El moviment escolta a EsparregueraInauguració Sala d’Exposicions Municipal

8 del vespre

Teatre: Per què moren els pares? Teatret / Tramateatre

10 del vespre

Gran Correfoc de Festa Major DIABLES DE CASTELLAR DEL VALLÈS COLLA DE DIABLES D’ESPARREGUERAPlaça de l’Ajuntament

11 de la nit

Nit de camises: Timbalers del Bruc i batalla de PDSPlaça de la Constitució

2/4 de 12 de la nit

Ball de Festa Major L’Orquestra Forunn Plaça del Centre

1 de la matinada

Concert Jove Grup local los PosturaAparcament de les Hortes

3 de la matinada

Disco de matinada DJ Rafa MartínezPlaça del Centre

3 de la matinada

Concert Jove The Papa’s & the Popo’sAparcament de les Hortes

2/4 de 7 del matí

Concurs de Pesca per a adults Can Vinyals (Bar Cañón)

De 9 del matí a 2 del migdia

La Ràdio al carrerCarrer dels Arbres

9 del matí

Torneig comarcalPistes de Petanca de la Plana

10 del matí

Torneig de Bitlles Barri FontPistes de petanca del Barri Font

10 del matí

Torneig de Veterans de Festa MajorCamp de Futbol Municipal

10 del matí

11a Cronoescalada ciclistaSortida de Can Sedó i arribada a Can Comelles

10 del matí

Torneig de petancaClub Tennis Rialenc

2/4 d’11 del matí

Repicada de campanes de Festa MajorCampanar de Santa Eulàlia

11 del matí

Missa Solemne de Festa MajorParticipació de la Coral de La Passió Església de Santa Eulàlia

11 del matí

Torneig de Veterans d’handbolPavelló Municipal del Castell

12 del migdia

Cercavila de Festa MajorSortida plaça de Santa Eulàlia

12 del migdia

Vermut popular de Festa MajorPlaça de la Constitució

2 del migdia

Lliurament de premis del 43è concurs de Pintura RàpidaCentre Dual

6 de la tarda

Xocolatada popular Pistes de petanca del Barri Font

6 de la tarda

Ballada de Sardanes COBLA-ORQUESTRA SELVATANAPlaça de Santa Eulàlia

2/4 de 7 de la tarda

6a Trobada Bastonera del MontserratíSortida plaça de Santa Eulàlia

7 de la tarda

18è Concurs de Fotografi a Inauguració de l’exposició i lliurament premis. Carrer de l’Hospital, 39 (Casa dels Mestres)

8 del vespre

Concert de Festa Major Orquestra Selvatana (especial 100 anys de la Selvatana 1913-2013). Plaça del Centre

8 del vespre

Teatre: Per què moren els pares? Teatret / Tramateatre

2/4 de 9 del vespre

EnsierruSortida plaça de l’Ajuntament

FESTA MAJOR INFANTIL

11 del matí

Jocs i tallers infantils Plaça de Santa Eulàlia

6 de la tarda

La Barraqueta infantil jocs, pintura i música per a la mainadaPlaça de la Constitució

6 de la tarda

Cercavila infantilSortida plaça de Santa Eulàlia

7 de la tarda

La Sarsuela de Festa Major: La Corte de Faraón Teatre de La Passió

7 de la tarda

Ballada de SardanesCobla Ciutat de CornellàPlaça de Santa Eulàlia

2/4 de 8 del vespre

Animació infantil La Festa dels + tumacat!Plaça de la Pagesia

2/4 d’11 de la nit

Castell de Focsa càrrec de la Pirotècnia Igual Plaça de la Serralada

2/4 de 12 de la nit

Ball de Cloenda amb la Salseta del Poble SecPlaça del Centre

2/4 d'11 de la nit

La Sarsuela de Festa Major La Corte de Faraón Teatre de La Passió

11 de la nit

Festa de les banderes DJ MorrisonPlaça de la Constitució

2/4 de 12 de la nit

Ball de Festa Major Orquestra SelvatanaPlaça del Centre

12 de la nit

Concert Jove Els Catarres Aparcament de les Hortes

¾ de 2 de la matinada

Nit de Rock catalàgrup Reclam Aparcament de les Hortes

CONSTRUCCIÓ I ESTAMPACIÓ

Ctra. NII, km 581

T. 93 777 18 96 - F 93 777 53 61

ESPARREGUERA

setsetset6

FORN DE PA

JORBA

c/ Gran, 6 · T. 93 777 19 40Camí Ral, 26 · T. 93 777 46 04

ESPARREGUERA

Av. Generalitat, 32T. 93 770 34 07

ABRERA

L’Eloi Mestre i en Jordi Ros van estar a Erl (Tirol austríac) en motiu de l’Assembla de l’Euro-

passion, el dia 1 de juny d’enguany. També van assistir a la representació de la Passió d’Erl, un

espectacle que es repeteix cada 6 anys, on participen 600 actors -tots del poble- en un teatre

amb capacitat per a 1.400 espectadors. Molt interessant!

Jordi Ros

©jo

rdir

os

Plaça de l'Ajuntament 6 Local 7 (galeries) ESPARREGUERA

T. 93 777 53 22

tractaments facialstrataments corporalsmanicura | pedicura

depilaciósolàrium

maquillatge

bellesa i benestar

EN PLE CARRER

Molts i molts anys després el Mestre Jo-

sep Borràs torna a actuar a “El Prometatge”,

una farsa curta d’un acte d’Anton Txèkhov.

Ho fa davant de casa seva, davant del Forn

Borràs, dins dels actes de la festa del Carrer

Gran, dedicada enguany al teatre. Fa molts i

molts anys –m’explica un dia al forn– va fer

d’actor en aquest mateix text acompanyat

dels recentment desapareguts actors Anna

Lizaran i Quimet Puig. Ara el Josep ja no pot

fer de galant, “li toca” fer de pare, i el galant

ara el fa en Joan Tejedor, mentre que la jove

promesa la interpreta la Mar Sánchez Marga-

lef. Aquesta funció de quinze minuts de teatre

és el particular homenatge que el Josep fa als

seus amics, l’Anna i el Quimet, des de l’esce-

nari, amb empenta i ganes, amb tota la bona fe

del món i amb una comèdia. Què millor per ho-

menatjar aquests amics que buscant els som-

riures que a ells tant els agradava treure de

l’espectador. Un homenatge que no fa “sonar

tabals amb gran trompeteria” (contràriament

al que vam tenir el goig de veure el passat 26

de maig amb l’Homenatge a Wagner) però,

contradient el text de la Passió de Torruella,

el Josep ha decidit fer-lo “en ple carrer”. Bona

pensada, Josep.

Gerard Bidegain

APARTAT 24

7

El Temps del mes d’abril a Esparreguera

Aquest abril ha destacat pels episodis de fred i pluja del prin-cipi i fi nal de mes. La precipitació amb 91,8 mm ha estat un 60% superior a la mitjana corresponent als mesos d’abril dels darrers 40 anys. La temperatura mitjana del mes amb 14,8º fou 0,7 dècimes superior de la que calia esperar. Els dies 5 i 6 van ser més propis del febrer que de la primavera. Tanmateix el dia 6 es va donar la mínima del mes amb només 4ºC. Entre els dies 11 i 18 o sigui la part central del mes varem tenir dies molt so-lejats amb temperatures màximes superiors als 20ºC i míni-mes per sobre els 10ºC. La màxima del mes s’enregistra el dia 17 amb 27,5ºC. L’episodi principal de pluges va tenir lloc entre els dies 25 i 29 d’abril amb pluges diàries i persistents. Desta-quen els 25,2 mm del dia 29 amb pluges de matí, tarda i nit.Dades a destacar del mes

Temperatura mitjana: 14,8ºCMitjana de les màximes: 20,3ºCMitjana de les mínimes: 9,4ºCTemperatura màxima: 27,5ºC el dia 17Temperatura mínima: 4,0ºC el dia 6Precipitació: 91,8 mmPrecipitació dels darrers 12 mesos: 545,7 mm

El temps del mes de maig a Esparreguera

Seguim amb la tendència del mes passat o sigui amb una prima-vera fresca i plujosa. La temperatura mitjana d’aquest mes amb 17ºC es situa 0,6ºC per sota de l’habitual. Per trobar un mes de maig més fresc ens hem de remuntar al de l’any 1984 (14,9ºC). La pluja amb els 81,2 mm ha superat amb un 26% la corresponent a aquestes dates. El mes s’inicia amb matins serens i fresquets i tardes amb abundant nuvolositat. Els dies 3,4 i 5 tenim pluges i fi nalment el 7 i 8 un sol radiant amb la temperatura màxima del mes amb 29,5ºC el dia 8. Entre els dies 14 i 20 és produeix una baixada de la pressió atmosfèrica amb arribada d’un episodi de pluges que té la màxima intensitat en el dia 15 on es dona tur-menta tarda i nit amb un total de 30,5 mm. La mínima del mes es dona el dia 1 i es repeteix el dia 30 amb 8,0ºC.Dades a destacar del mes

Temperatura mitjana_ 17,0ºCMitjana de les màximes: 22,7ºCMitjana de les mínimes: 11,2ºCTemperatura màxima: 29,5º el dia 8Temperatura mínima: 8,0º els dies 1 i 30

Precipitació: 81,2 mmPrecipitació dels darrers 12 mesos: 565,5 mm

Cultura LV @CulturaLVUna errada situa als Castellers d’#Esparreguera segons del

rànquing dlvr.it/3ZPND2

Sant Llagasta @SantLlagastaJa comença a sentir-se l’olor de pólvora… //15x#FestaMajor #Esparreguera//

Radio Esparreguera @EsparregueraFMLa junta de govern local ha aprovat el plec de clàusules per

licitar la redacció del POUM. S’ha fi xat un preu de 326.000 euros #Esparreguera

Mar Sanchez Margalef @mar_oasisA #esparreguera no apagaran l’enllumenat passades les 12:00,

però, ei!, tranquils que els impostos ens els pujaran.

Edmon Piqué @edpiqueAllò que els preocupa no es tenir accés al coneixement, sinó qui

el cobra. #uisi #cervellmundial #lamismamierdason

Gerard Bidegain @GerardBidegain21 Jun. Sembla que després d’anys de prèdica al desert els nens

que llencen petards setmanes abans de #SantJoan han decidit te-nir clemència #silenci

Sant Llagasta @SantLlagasta6 Jul. Si dissabte 13 ens llevem ben d’hora al matí... ben d’hora,

ben d’hora... #retronades #diables #FestaMajor #Esparreguera #TNTStrikesAgain

Ràdio Esparreguera @EsparregueraFM5 Jul. La població immigrant baixa un 3,3% a #Esparreguera i

es situa en nivells del 2008. Avui hi viuen 63 estrangers menys que fa sis mesos

Èric Roijals @EricRoijals4 Jul. Com més escolto @elscatarres més m’agraden les can-

çons i més ganes tinc de que arribi Festa Major d’Esparreguera. La temptació és molt gran.

CastellersEsparregue @collabordeus4 Jul. Ningú tindrà cap excusa per saltar-se l’assaig d’avui per-

què tots volem aconseguir una gran actuació a #FMEsparreguera, oi? #enshomereixem

TWITTS777

©cps

EL TEMPSEnric Gili / Estació automàtica AEVSA

setsetset8

RECULL DE PREMSA ORIOL ESTEVE

Premis Espai-IdeaJoan Raventós va ser el guanyador del Concurs Espai-Idea organitzat pel Cercle d’Iniciatives Empresarials

d’Esparreguera (CIEE) en la categoria de ciutadania amb el projecte “Esparreguera Verda”. La iniciativa, explicada en resum, vol promoure un canvi del teixit industrial d’Esparreguera cap a l’economia verda. Els guanyadors de la categoria escolar van ser els alumnes de 3r i 4t de primària del CEIP Mare de Déu de la Muntanya amb el projecte “Carril/bici o patinet”, que té l’objectiu de facilitar el transport de petits i grans amb la creació d’un carril per a bicicleta i patinet. Els fi nalistes del concurs van ser Valentí Musset amb el projecte “Cooperativisme” i Jaume París amb “Ronda verda d’Esparreguera”. Es van endur una menció especial els projectes “Esparreguera es puja al tren” (Jacob Trepat); “FIL Market: mercadillo i subhasta social” (Enric Clarà); “Recuperem el Torrent Mal” (alumnat de 3r i 4t de primària del Mare de Déu de la Muntanya); “Omplim Esparreguera d’esparregueres” (Josep Navarro; Àngels Simó i Carme Paltor); i “Conversa Pràctica” (Mercè Folqué).

Manifest per a una nova políticaA fi nals de maig una vintena dels signants del Manifest per a una nova política a Esparreguera es van reunir a Can Pasqual per començar a  marcar el full de ruta del projecte. A l’acte es van compartir les opinions i les expectatives que cada assistent tenia respecte de la iniciativa. També es van plantejar futures accions per animar la resta de la població  a participar activament en la política i la presa de decisions. En una segona reunió, els adherits al manifest van decidir confi gurar-se com a associació i començar la redacció dels estatuts. A més, al llarg de les properes trobades, el Manifest debatrà quines seran les primeres iniciatives a portar a terme per tal de ser presents en l’ecosistema polític d’Esparreguera. A dia d’avui, el Manifest ja compta amb 123 adhesions.

11 premis pels treballs de recerca del CastellEls alumnes de Batxillerat han deixat el llistó ben alt per a les properes promocions. El 2013 ha estat un gran any pels treballs de recerca de batxillerat de l'Institut El Castell ja que han guanyat 11 premis i diverses mencions especials. Els premis han estat per als treballs: S’atrapa abans un mentider que un coix? Un estudi sobre les mentides,  de  Julia Uranga,  Laura Villanueva  i  Eric Roijals (tutora: Carme Rabadan). La batalla de l’individu, d’Aitor Bonsoms (tutor: Fernando Rubio). Pòl·lens & Al·lèrgies, un estudi d’aerobiologia del Baix Llobregat, de Lluna Araguás i Montserrat Pont  (tutora: Yolanda Eito).  La ciència de la cuina, de  Sandra Rincón i Judith Sala (tutora: Yolanda Eito). Recuperació del bosc cremat,  d’Angel Vara, Irene Muñoz (tutora: Yolanda Eito). Elfi Stadler. Vivències de l’acolliment de les nenes austríaques a Terrassa al 1949,  de  Pau Figueras  (tutora: Blanca Mampel). Visions del món, de  Maria Trepat  (tutora: Àngels Muñoz). Alguns d’ells han rebut mes d’un premi. A tot això cal sumar un reconeixement especial que ha rebut l'INS El Castell per  la seva dedicació, motivació i impuls a la recerca.

Una exalumna de l’Institut El Castell, guanyadora d’una de les vint beques salari Ítaca-Banco Santander. El passat 25 de juny, la UAB va oferir vint noves beques salari Ítaca-Banco Santander per al curs 2013-2014, que suposen el pagament de 500 euros mensuals durant tots els anys de durada d’un grau universitari per a alumnes amb notes d’excel·lència. Una de les guanyadores d’aquestes beques és una exalumna de l’Institut El Castell, l’Anna Mateos, de la promoció del 2012 i que actualment està cursant el grau de Traducció i Interpretació a la UAB. L’Anna és la segona alumna del nostre centre que aconsegueix aquest reconeixement.

Sara GómezTravesset

PSICÒLOGA I LOGOPEDA

Rehabilitació dels trastorns de la parla i el llenguatge

en nens i adults

CREU BLAVA ESPARREGUERAAv. Mil·lenari, 6 baixos

T. 93 777 63 53 / 93 777 60 77

9

Dos incendis a l’avinguda Francesc MaciàEn menys d’un mes, els bombers van haver de controlar dos focs que van tenir lloc a l’antiga nacional II. El primer es va registrar el dia 28 de maig en un bloc de pisos situat al número 160 de l’avinguda. Cap dels veïns va resultar ferit, només un policia local, un mosso d’esquadra i un bomber van patir ferides lleus. Poques hores després dels fets, els veïns van poder tornar a les seves llars. El segon incendi va tenir lloc el dia 22 de juny a la tarda, al descampat que hi ha a l’alçada del número 233 de l’avinguda Francesc Macià, just abans d’arribar a la rotonda de les girafes en direcció Collbató. Tampoc es van registrar ferits de gravetat.

L’Institut El Cairat premi CAC a l’EscolaEl 10 de juny se celebrà l’acte de lliurament dels Premis “El CAC a l’escola”, que organitza el Consell Audiovisual de Catalunya, i que premià Ràdio EsCairats, el projecte de l’institut El Cairat amb Ràdio Esparreguera. El programa de ràdio EsCairats, dirigit per la professora Joana Llordella, és dinamitzat per l’alumnat de l’assignatura optativa de ràdio, però hi participa pràcticament tota la comunitat educativa del centre.L’institut El Cairat rebé, 15 de juny, a la Sala Ibèria de Sant Feliu de Llobregat, el premi Edurecerca a la Igualtat d’Oportunitats dones-homes, guardó atorgat al treball d’Andrea Llamas i Marta Negre, (tutora: Joana Llordella), “La dona a l’Esparreguera de la transició (1973-1983)”. Aquest projecte també va ser guardonat el 25 de juny, en la 15a edició dels “Premis Universitat de Vic als millors treballs de recerca d’estudiants de Batxillerat 2013”. L’alumna Mar Tous guanya l’accèssit del premi Educació de la FUB. L’alumna de segon de batxillerat de l’institut El Cairat Maria del Mar Tous i Fernández guanya l’accèssit del Premi Educació de la Fundació Universitària del Bages pel seu treball Let’s speak English. An approach to the way English is taught in our schools, dirigit per la professora Elisa Nebot.

Mosaic premiat pel CACEl programa de Ràdio Esparreguera Mosaic guanya el V Premi per a la Diversitat en l’Audiovisual. Aquest divendres 15 de març l’Ajuntament d’Esparreguera va recollir el Premi per a la Diversitat en l’Audiovisual que atorga el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. L’espai de ràdio Mosaic de Ràdio Esparreguera té com a fi nalitat donar a conèixer les diverses comunitats que conviuen a Esparreguera, donar veu a les persones nouvingudes i aportar un discurs de la immigració en positiu.

La PAH empapera l'ofi cina del BBVAEl passat 15 de juny, els veïns del carrer dels Arbres es van despertar amb l'ofi cina del BBVA coberta de pancartes i papers informatius de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). La secció de la  PAH del Baix Llobregat Nord  va confi rmar obertament a través de la seva  pàgina de facebook que van ser els autors de l'empaperada. Amb aquests fets, Esparreguera se sumava a la llista de municipis del Baix Llobregat Nord, com Abrera i Martorell, amb ofi cines empaperades per la PAH. Dos dies després representants de la Plataforma es varen manifestar dins la mateixa ofi cina bancària ocupant el vestíbul i impedint el moviment normal del banc.

setsetset10

RECULL DE PREMSA ORIOL ESTEVE

Campiones d’Europa de cheerleadingL’equip de BCN Cheer ha guanyat el primer premi del Campionat Europeu de Cheerleading and Dancing que es va celebrar el 29 i 30 de juny a Glasgow, Escòcia. Entre les integrants de l’equip hi ha les germanes Isabel i Pilar Ortí, residents a Esparreguera. BCN Cheer va néixer fa dos anys amb només set noies i enguany ja compte amb 40 membres. A més, és el primer grup català de cheerleading que es presenta a unes competicions d’àmbit internacional. La canadenca Adriana Boy, és l’entrenadora de l’equip i viu a Barcelona des de ja fa uns anys. D’ella va sorgir la idea d’importar al nostre país la pràctica del cheerleading, amb molta tradició a Nord-Amèrica.

Tu hi ets! Acaba amb èxit la 6ena edició del Projecte “Tu hi ets”. El mes de maig va fi nalitzar el Projecte “Tu hi ets” d’aquest curs escolar, en què ha participat un total de 23 alumnes provinents dels tres centres de Secundària del municipi i del qual s’ha fet una valoració excel·lent dels benefi cis globals del projecte en tots els seus participants. Un curs més els alumnes han tret profi t del projecte d’atenció a la diversitat amb la col·laboració d’empreses i serveis del municipi. El projecte, liderat per Inspecció dels Serveis Territorials de la Generalitat amb el suport i col·laboració de l’Ajuntament d’Esparreguera, ha tingut com a objectiu la capacitació professional mitjançant la pràctica preprofessional en diferents àmbits d’ocupació. Els participants, assignats considerant-ne el perfi l, interessos i aptituds, han pogut fer estades d’un dia a la setmana en diverses empreses i serveis municipals de 14 sectors econòmics diferents i la resta del currículum formatiu l’han desenvolupat al centre de Secundària. Aquest treball realitzat per l’alumne fora del centre ha complementat el seu currículum formatiu facilitant la presa de decisions en la seva continuïtat formativa i futur laboral.

Sopar contra el Càncer

Com cada any, la Junta Local de l’Associació de Catalunya Contra el Càncer organitza un sopar solidari amb la lluita contra aquesta malaltia i per a fomentar la recerca i la investigació. El dissabte 15 de juny, es varen reunir un centenar de persones a l’Sparagaria per gaudir de la trobada en companyia del grup Amazing Gospel d’Esparreguera, que va oferir un esplèndid concert. Durant el sopar es va fer també el reconeixement a les persones que fa més temps que estan al davant d’aquesta organització local.

Gairebé els millors castellers de Catalunya

Segons el rànquing casteller que classifi ca les colles valorant les puntuacions per castell de les seves cinc millors actuacions, els Castellers d’Esparreguera haurien portat a terme amb èxit una construcció que poques colles s’han atrevit a intentar. Òbviament tot plegat es tracta d’un error, ja que els castellers d’Esparreguera mai han construït un pilar de nou columna d’una persona per pis amb folre, manilles i puntals. A part d’una tècnica perfecte, aquest pilar exigeix més de mil persones per intentar carregar-lo, per aquest motius la puntuació per fer-lo és tan alta i d’aquí que l’error situés a la colla d’Esparreguera en la segona posició de la classifi cació castellera.

11

Fa quatre anys que es va acabar la construc-ció de la nova biblioteca, quatre mil metres quadrats ben organitzats, que permeten tenir una sala de lectura per als nens, per als joves, per als adults, zona d’informàtica, sala d’actes… tots els avantatges d’una biblioteca dels nostres temps, com les que tenen ja fa anys a Olesa, Abrera i Martorell.

Estava convençut que per la Festa Major d’enguany podria ser inaugurada i podríem co-mençar a gaudir-la. Doncs no, no hi arriba enca-ra l’electricitat, el problema del transformador, que en el seu dia es van oblidar de construir, en-cara és present. Dos anys enrere les bibliotecàri-es van empaquetar els llibres per traslladar-los a la biblioteca nova i encara estan empaquetats. El nou consistori, que ja fa dos anys que governa, no ha aconseguit fer el transformador, sembla que el problema no és de la companyia elèctrica com algú diu, sembla que el problema està en la burocràcia del nostre Ajuntament; burocràcia tan lenta, tan inefi cient, tan… que encara no ha enviat la documentació adient a la companyia perquè construeixi l’imprescindible transforma-dor i així la biblioteca tingui electricitat.

Com que el tema té a veure amb la cultura, i no és efectivament un problema de vida o mort tenir enterrats quatre milions d’euros, tenir un edifi ci modern, lluminós, gran (4.000 m2 en lloc del 400 de la biblioteca actual), no amoïna a ningú. Sembla que els partits que governen no tenen cap pressa, o no se’n cuiden, o no són ca-paços de resoldre el que sembla senzill per la capacitat tècnica d’un ajuntament de 22.000 habitats, amb arquitecte, enginyers, secretari i interventor, alguns amb sous desproporcionats. I una oposició que no se la sent en aquest tema, que sembla que no el preocupa gaire, segura-ment massa centrada també en la trampa buro-cràtica, que no compte que cada vilatà tingui 2000 euros enterrats en una magnífi ca instal-lació de cultura que no pot gaudir.

A la commemoració del 75è aniversari de la Biblioteca Beat Domènec, el batlle, després de reconèixer simpàticament la vergonya de tenir una biblioteca acabada per estrenar des de fa massa anys, va dir, va prometre que molt aviat, molt aviat... es podrà inaugurar la nova biblio-teca. Esperem-ho!

OPINIÓA PEU DE CARRER

Eduard Rivas, politòleg (www.noucicle.org/erivas)

LES RETALLADES A ESPARREGUERA, EN XIFRES

Ja fa uns anys que estem immersos en

una crisi econòmica i financera sobre la

qual llegim i parlem constantment. S’ha

convertit en part de la nostra vida quotidi-

ana i ha fet que en aquest temps tots i totes

haguem adquirit amplis coneixements en

economia per tal d’entendre què està pas-

sant al nostre voltant.

Com a conseqüència i reacció a aquesta

crisi s’han imposat unes polítiques d’austeri-

tat que estan minvant el nostre Estat de be-

nestar, essencialment l’educació i la sanitat.

A curt termini estem veient com s’han cancel-

lat les construccions de nous centres escolars

i hospitals, a més de tancar línies de classes i

quiròfans. Els efectes a mig i llarg termini són

més preocupants i residiran en la pèrdua de

la qualitat dels serveis que ofereixi l’adminis-

tració: pitjor qualitat de l’educació i la sanitat

que es tradueix, entre altres coses, en menys

beques i més llistes d’espera.

A nivell del nostre poble ja podem palpar

com aquestes retallades impulsades pel go-

vern de CiU a la Generalitat ens estan afec-

tant de forma directa. Concretament, en el

ple municipal ordinari del passat juny vam

tractar les subvencions de la Generalitat per

l’Escola de Música municipal i per les escoles

bressol on es mostra de forma clara la dismi-

nució de les quantitats que es destinen pels

alumnes d’aquests centres.

En relació a les subvencions a l’Escola de

Música municipal, mentre al conveni inicial

entre la Generalitat, la Federació de Munici-

pis i l’Associació de Municipis de 2008 esti-

pulava una subvenció de 600 euros/alumne,

per al curs 2010/11 ja es va reduir de 600 a

460 euros/alumne. I ara, la tisorada ha arri-

bat en forma de més del 60%, passant

d’aquests 600 euros/alumne inicials als 230.

Així, mentre que l’Ajuntament esperava in-

gressar per aquesta subvenció al voltant de

154.000€, fi nalment, en seran 71.000.

Pel que fa a la subvenció per les escoles

bressol municipals s’ha passat d’una quan-

titat inicial de 1.800 euros/alumne, a

1.600 euros/alumne pel curs 2010/11, i per

a aquest curs parlem de 1.300 euros/alum-

ne. En total, una retallada de gairebé el

28%. En resum, l’Ajuntament esperava

rebre una subvenció per valor de 284.000

euros i finalment en rebrà 139.100, un 51%

menys del previst.

La reducció d’aquestes subvencions re-

cau directament en els ciutadans i els ajunta-

ments. Són aquests qui conjuntament han

de reclamar a l’administració superior, la

Generalitat o el govern espanyol, els recur-

sos necessaris que garanteixin el manteni-

ment dels serveis socials. Cal evitar que les

retallades afectin sempre als més dèbils, els

ciutadans i el món local que és l’àmbit polític

amb menys recursos i més proper al ciutadà.

SUPER NATURA

c/ Hospital, 50 ESPARREGUERAT. 93 777 15 88

Productes NaturalsDietètica

Herboristeria

Angelina GarciaDiplomada en Botànica Medicinal

38 anys

al seu servei!

Josep Ràfols Esteve

Per a quan la biblioteca nova?

setsetset12

Una de les assignatures que Esparreguera sempre ha tingut pen-dent és la joventut. Des de l’Ajuntament les opcions que donen als joves no van gaire més enllà de Cal Trempat, on potser hi fan una gran feina, però no aconsegueix captar la joventut de la vila. Tot i això, el consistori no és l’únic culpable i cal reconèixer que molts joves (ep, no tots!) es mouen poc, per no dir gens. Només cal veure quants jo-ves trobem en les entitats locals: ben pocs, i sovint es repeteixen en diferents associacions. Un altre factor que anuncia a crits que cal fer alguna cosa amb la joventut és l’oci nocturn. Què es pot fer un dissabte a la nit a Esparreguera? Descobrim-ho.

p e r O r i o l E s t e v e

Sortim de festa

A què ens referim amb oci nocturn?Encara que els més valents poden sortir

cada nit, en aquest reportatge volem parlar de l’oci nocturn dels caps de setmana. Qui-nes opcions hi ha a Esparreguera? A tothom li agrada sortir a un bar o discoteca?

Què tenim?Val a dir que els joves no són els únics

protagonistes de les nits, però sí la majoria si en aquest grup hi encabim totes les persones de 16 a 30 anys, sent generosos. No tothom té els mateixos gustos a l’hora de sortir, al-

guns prefereixen un local amb sofàs, música tranquil·la i amics amb qui poder parlar, i d’altres busquen una discoteca plena de menors que s’han colat, un cubata a la mà i el reggaeton a tot drap. Enmig d’aquests dos extrems hi ha altres opcions, moltes de les quals t’obliguen a desplaçar-te per gaudir-ne, ja que per la zona no hi ha res que s’hi assembli (concerts, cinema, acampades obertes, festivals, etc.).

De bars sabem que en tenim molts, per tant ens centrarem en aquells que tenen més clientela les nits de divendres i dissab-

te. Aquests són, segons la majoria de joves, l’Abadia Klandestina, al polígon industrial de Can Comelles; l’Ateneu a l’avinguda Francesc Macià; el Charro, a la via del Mil·lenari; el Hot Roots, a la Gorgonçana i Cal Vaquer, a la plaça de l’església.

En el cas de les discoteques, les opcions queden limitades a dues: El Pilu i el Xocolat. Per si algú no hi ha anat mai, tot seguit (a la pàgina 14) teniu algunes dades generals i en-trevistes amb alguns dels seus propietaris.

Què es pot fer un dissabte a la nit a Esparreguera?

13

LA N IT D ’ ESPARREGUERA ( e l 7 7 7 s e ’ n v a d e m a r x a )

p e r e d m o n p i q u é

Ens trobem al voltant de quarts d’onze de la nit d’un dissabte a la Plaça de l’Esglé-sia. L’equip del 777 hem quedat a la terras-sa de Cal Vaquer, on acabarem de defi nir el recorregut del treball de camp sobre la nit esparreguerina. L’objectiu no és cap altre que viure, en primera persona, la realitat de l’oci nocturn a la nostra vila, amb totes les peculiaritats i secrets que amaga.

Després de valorar entre tots, decidim que la millor manera de seguir amb la in-vestigació és fer allò que fa la gent quan surt. En un principi, no som conscients dels riscos que això pot comportar, però estem disposats a jugar-nos-la, tot sigui pel peri-odisme de qualitat. De moment, tot el que sabem és que la nit acabarà sí o sí al Xoco-lat (la Tina per als més grans).

Així, doncs, comencem demanant unes cerveses al mateix Vaquer (és important destacar el plural) i ens fi xem en el nostre entorn. No sabem si és perquè encara és aviat, però allà no hi passa res digne de ser comentat: alguns clients que identifi quem ràpidament com habituals (de la barra o de la màquina escurabutxaques), uns grups d’amics i tres parelles d’edat ben diversa que conversen tranquil·lament. Alguns es-calfen per sortir i d’altres ja es plantegen la retirada, però poca cosa més.

Buscant l’espectacle, paguem i mar-xem direcció al Charro. Primer pensem que ens hem equivocat i hem anat a parar a una gala de la Maxi-Tunning, però no. Ens asse-gurem que hem arribat a port i seguim fent el que fa la gent: parlar molt fort i beure alcohol. Aquí la cosa ja té un aire més fes-tiu, més de dissabte, la baixa il·luminació i la música així ho indiquen. El ventall d’oportunitats que ofereix el local és divers i generós, tant et pots doctorar en Teoria del Futbol si segueixes segons quines con-verses, com presenciar capítols propis de telenovel·la veneçolana. Engrescats, l’equip del 777 decideix seguir consumint (serveixen gominoles amb les consumici-ons, punt molt a favor) abans de posar rumb al Pilu, parada ultra-obligatòria.

Allà l’ambient és una altra cosa. La nuit. Tota la classe del Montserratí es troba con-centrada en aquest mític bar musical del carrer Barcelona. Ara bé, lluny de convertir-se en un reducte esnob tancat de mires, acull esplendorosament tot tipus de pú-blic. Perquè ens entenguem: el gintònic pot ser de Larios o de Ginmare (l’ampolla és més cara que una T10 de 9 zones). Mentre certs redactors de la revista coquetegen amb dones que els doblen l’edat, els més professionals ens dediquem a observar i a prendre nota. Una treballada imatge i un local ben cuidat fan les delícies dels assis-tents, que amb ganes de moure el cucu es mouen al ritme de la selecció musical del DJ. A vegades massa comercial, a vegades massa chic o, fi ns i tot, massa patxanguera, la música no deixa a ningú indiferent, i sembla que això agrada. Podem afi rmar, sense por a equivocar-nos, que el Pilu és el local més igualitari de tot Esparreguera, és igual l’edat, la roba o l’origen: allà dins tot-hom acaba ballant patèticament allò que punxen, servidor inclòs.

Un cop recollides les restes de l’equip, els quatre valents restants, motivats per una curiositat periodística vivaç i una mica d’alcohol, enfi lem cap al Xocolat. Preocu-pantment contents, ho ballem tot. Tot i que ha vingut un ex-concursant intel·lectual d’un programa de Telecinco a presentar el seu nou tema hi ha poca gent. Però no és problema, més espai per ballar reggaeton. Passen les hores i no en som del tot consci-ents. Sabem que és hora de marxar quan ens quedem sols a la sala ballant amb els llums encesos i quan el personal de segure-tat ens informa que fa ja estona que no sona la música. Al sortir, saludem a les càmeres de Callejeros i anem tirant cap al cotxe.

Contents, després d’haver fet una bona investigació sobre el tema central de la re-vista i d’haver aconseguit material en pri-mera persona, conversem animats mentre tornem cap a casa. Orgullosos d’Esparre-guera, de la seva nit i de la feina ben feta.

Abadia Klandestina

Lloc: 3/10 Com que està situat al polígon de Can Comelles, obliga a la majoria de clients a desplaçar-s’hi en cotxe, cosa que els impedeix de beure gaires begudes amb alcohol.Preus: 8/10 La gerra de cervesa a pressió 2€.Servei: 8/10 Tenen una gran oferta de cerve-ses importades.Local: 8/10 És una nau industrial i a banda de la sala principal, tenen espai per a una habita-ció per al futbolí, dues terrasses i una sala per a concerts i espectacles.Observacions: Està apartat de zones residen-cials, per tant no molesta a cap veí i és molt fàcil aparcar-hi.NOTA FINAL: 6,75/10

Ateneu

Lloc: 9/10 Gairebé al centre del poblePreus: 4/10 Una mitjana d’Estrella val 1,75€Servei: 7/10 No tenen gaire varietat de cerve-ses però sí de licors, i a l’estiu ofereixen gelats i granissats.Local: 8/10 Molt gran i ha guanyat molt amb la terrassa. És difícil quedar-se sense cadira, excepte quan juga el Barça. Observacions: És un dels locals amb més història d’Esparreguera, amb la obertura de la nova biblioteca segurament recuperarà la clientela que ha perdut els darrers anys.NOTA FINAL: 7/10

Charro

Lloc: 9/10 No està gaire allunyat del centre i disposa d’aparcaments al voltantPreus: 8/10 Força econòmics, i també fan bons entrepans i baratsServei: 6/10 Tenen algunes cerveses d’impor-tació, i són agradables amb els clientsLocal: 6/10 Hi ha força espai, però el local tampoc mata.Observacions: És perfecte per fer-hi sopars amb força colla.NOTA FINAL: 7,25/10

Hot Roots

Lloc: 7/10 No és lluny del centre i s’hi pot anar a peu o amb cotxe ja que hi ha aparcament.Preus: 8/10 La beguda i el menjar són barats.Servei: 8/10 Gran varietat de frakfurts com els famosos frankfurts Pedralbes. Local: 6/10 El local és petit però s’hi respira un ambient tranquil.Observacions: Ideal per sopar i fer-hi una cervesa amb calma.NOTA FINAL: 7/10

Cal Vaquer

Lloc: 9/10 Al mig de la plaça Santa Eulàlia, perfecte per anar-hi a peu, ja que trobar apar-cament pot ser complicat.Preus: 9/10 Una mitjana d’Estrella val 1,40€Servei: 6/10 Només tenen les begudes més clàssiques, però ho compensen amb uns fruits secs de franc per acompanyar-lesLocal: 4/10 molt petit i aviat s’omple. Només la terrassa a l’estiu convida a quedar-s’hiObservacions: Genial per anar-hi a fer el ver-mut o una cervesa després d’una passejada per l’illa de vianants.NOTA FINAL: 7/10

setsetset14

Què us va portar a obrir el Pilu?

No hi havia una voluntat concreta, sim-plement el meu germà i alguns altres socis van voler començar el projecte del Pilu, jo m’hi vaig unir més endavant.

Quins dies de l’any ompliu més?

Sobretot durant els mesos d’octubre, novembre i desembre, especialment per les festes de Nadal i Cap d’any. A l’estiu la gent se’n va de vacances i el local es veu una mica més buit, però sempre està animat.

Un dels punts forts del Pilu és que l’entrada

és gratuïta i per tant el negoci es nodreix

de les consumicions de la barra que fan

els clients. Últimament heu notat alguna

davallada en les consumicions?

Gràcies a l’entrada gratuïta al Pilu sem-pre hi ha gent i ambient. Sí que és veritat que la gent no té tants diners com abans i per tant no consumeixen tant.

Durant els vostres 15 anys de vida, què heu

fet per anar-vos renovant?

Constantment hem anat canviant la de-coració del Pilu, per no avorrir als clients ni a nosaltres mateixos. A més, pensem que la gent sempre valora que hi ha dinamisme dins del local.

El Pilu té data de tancament prevista?

Encara tenim forces i seguirem batallant. Aguantar tants anys en un negoci de l’oci noc-turn no és fàcil, però seguirem al peu del canó.

Lloc: carrer Barcelona número 31Aforament: 250 personesData d’obertura: 10 de setembre de 1997Edat mínima: 18 anys

Preu d’una cervesa: 3€Preu d’un combinat bàsic: 6€

Hora de tancament: 3h de la matinada

David Roig, soci del Pilu

Lloc: carrer ceràmica (Polígon sud d’Esparreguera, a l’antiga Tina)Aforament: 500 personesEdat mínima: 18 anysData d’obertura: 2005Preu d’una cervesa: 5 eurosPreu d’un combinat bàsic: 9 eurosHora de tancament: 6h del matí

Què us va portar a obrir el Xocolat?

El motiu va venir arrel de l’Ateneu, on s’hi reunia força jovent i a vegades molestava pel soroll, per tant ens van demanar si podíem crear alguna cosa als afores. Ens va servir per ampliar la nostra activitat.

Quins dies de l’any ompliu més?

Per les festes de Nadal i Cap d’any.

Quin creus que és el punt fort del Xocolat? I

el més feble?

Ara està tot tan fotut que no t’ho sabria dir. Penso que quan vas treballant en la nos-tra línia la gent s’ho passa bé. El punt feble és present a tot arreu, la gent ara és molt més curosa a l’hora de gastar-se els diners.

Què heu fet per renovar-vos durant aquests

vuit anys?

El canvis més importants han estat el pas de la Tina a el Xocolat i la construcció de les carpes d’estiu, ara fa tres anys.

Com a ciutadà, com veus l’oci nocturn a

Esparreguera?

Li falta una empenta. En el cas del Xo-colat tenim molts problemes de controls policials ja que constantment se’ns posen a l’entrada del local i això ens va minant. Sense anar més lluny, portem 15 dissabtes seguits amb controls.

I els que no surten, què fan?

Molt senzill. No a tothom li agrada passar-se les nits de divendres i dissabtes tancats a un bar o ballant a una discoteca. I realment hi ha una infi nitat d’alternatives (segurament de més profi t), prou per a fer un segon reportatge. En són un exemple els assajos d’obres de teatre i de castellers o les reunions del club de rol. Als qui no els fa res d’agafar el cotxe, poden anar al cinema, a concerts, a exposicions i moltes d’altres coses que a Esparreguera no es poden fer gairebé mai a la nit.

Jordi Garcia,

propietari

del Xocolat i

l’Ateneu

Val a dir que cada cop s’ha estès més la tendència de la gent que es crea la seva pròpia festa abans d’entrar a una discoteca. Malauradament les paraules “botellón” i “parkineo” s’han tornat massa habituals per a nosaltres. Però tampoc es pot culpar a ningú, si en una discoteca et claven 3 euros per una cervesa i al supermercat et val 30 cèntims, la gent normalment preferirà beure alcohol al cotxe o assentats en un banc, que no pas dins el local. No es pot defensar el “botellón” perquè es carrega els negocis dels bars i discoteques i sovint els seus practicants molesten als veïns amb soroll a la matinada, però s’ha de reconèixer que la seva pràctica és comprensible.

Finalment, no ens podem oblidar d’aquells que gaudeixen de la tranquil·litat de la llar en comptes de sortir. Mirar una pel-lícula, jugar amb l’ordinador, etc. Cadascú sap què fa a casa seva i no cal fer-ne una llis-ta. Segurament, més d’un va haver de deixar les nits de borratxera quan van començar a venir els fi lls, però val a dir que, quan aquests creixen, molts pares tornen a redescobrir el món de la nit, alguns fi ns i tot amb més inten-sitat que durant la seva joventut.

Fet aquest breu repàs de les opcions d’oci nocturn a Esparreguera, l’únic que queda clar és que els gustos dels consumidors són molt diversos i la nostra vila no ofereix una gran varietat d’opcions per satisfer-los. I els joves són els que ho pateixen més i contradictòria-ment els que fan menys per resoldre-ho. Però no és un problema només seu, és de tot el poble, i ens toca a tots posar-hi fi . ●

15

Descobreixen un eslavó perdut de l’evolució humana al Barri FontInvestigadors de la Universitat de Columbia han descobert en un des-campat del Barri Font d’Esparreguera una espècie de primat que podria resultar en l’eslavó perdut de la cadena de l’evolució humana. George Mac-Douglas, cap de la investigació, afi rmava que és una troballa sorprenent, “si s’ha pogut trobar un homínid en aquesta zona és gràcies a ser el barri oblidat d’Esparreguera. Això sempre ajuda als investigadors a descobrir alguna cosa interessant”. Els costums i l’hàbitat d’aquesta espècie encara són una incògnita, però MacDouglas declara que possiblement “fos un primat poc intel·ligent i molt agressiu amb altres espècies d’homínids, com algun votant de Plataforma que sol viure en aquest barri”.

El magnat Tarrés podria construir el Casals World Centre a EsparregueraEsparreguera s’ha convertit en punt neuràlgic d’empreses d’activitats extraescolars, de menjador i de casals. Aquest estiu, la vila ha arribat a l’extraordinària xifra de dotze casals d’estiu declarats. Per aquest motiu, el multimilionari Adam Tarrés anunciava ahir a la ràdio local la seva dis-posició d’invertir una part de la seva fortuna per construir el Casals World Centre. Un complex d’esplais i instal·lacions esportives que es situaria a Can Roca. Les demandes del magnat en l’entrevista a la ràdio es centraven sobretot en “eliminar el salari mínim interprofessional, pagar en negre, i enxufar tots els fi lls de càrrecs públics com a monitors, tal com ja es fa ara”. L’Ajuntament ha vist amb bons ulls l’oferta i no descarta suavitzar la llei antitabac per assegurar la inversió.

Els “Papas and the Popos” anuncien la seva separacióEl popular grup del Montserratí, conegut per les seves versions d’autors clàssics i no tan clàssics, va anunciar ahir per ràdio Esparreguera que el concert de Festa Major de la vila seria el seu últim acte tots junts. Les causes de la separació han estat vàries, el component més nou del grup Andreu Presas declarava que “hi havia una lluita d’egos entre els cantants”, mentre que un dels vocalistes, afi rmava que la situació era ja insostenible, “la meitat de la banda pujava als escenaris amb més d’un litre d’alcohol en sang, i si s’arribava a encertar alguna nota ja era un èxit”. L’Ajuntament d’Esparreguera ha reaccionat a la decisió del grup i en un comunicat ha anunciat que farà tot el possible per ajuntar de nou la banda. En aquest document, la regidora de Cultura es lamentava de la separació, “si perdem els Popos, la Festa Major es mor”.

I SI DEMÀ FOS NOTÍCIA…?

PER CARLOS ORTÍ OPINIÓ

Fa uns dies se celebraren les Fogueres de Sant Joan,

les majors festes d’Alacant, i per desgràcia aquesta festa

ha estat marcada pel dolor. En una tarda en què els

nens es posen a jugar amb petards, a un nen se li ocorre

fi car un en una llauna. Aquesta esclatà i va tallar a un

altre nen –que a més s’havia allunyat del grupet perquè

li feia por– al coll, produint-li la mort. On estaven els

pares d’aquest nen que jugava amb pirotècnia? Sí, els

accidents són això, accidents, però es poden evitar. La

notícia, com és evident, va pesar molt. Tot i això, la

música de les barraques va seguir sonant a decibels tan

alts com per no deixar dormir al veí de l’últim, que en-

trava al dia següent a treballar sense excusa festiva.

Conforme avançava el dia, els carrers de la ciutat ala-

cantina adquirien olor d’orina, i les cantonades dona-

ven suport als que vagaven fent esses amb els ulls mig

tancats i amb un positiu en alcohol que faria prendre les

maquinetes de bufar. El folklore, que tant agrada a Es-

panya, fa relluir durant aquesta setmana el costat més

estrafolari dels veïns. Les ‘belleses del foc’ –el que seria

una fallera a València– fan gala dels seus millors ves-

tits, aguanten la respiració per enfundar en els abilla-

ments populars, i llueixen uns monyos que a tots ens

recorden les ensaïmades mallorquines. El caos regna al

trànsit durant la setmana prèvia a les fogueres, ja que

els carrers es tallen per plantar les falles, aquestes imat-

ges gegants de milió i mig d’euros que han estat elabo-

rades minuciosament durant tot un any i que tan cons-

cienciosament esperen cremar la nit del 24 de juny.

Aquesta nit es plora, i molt. Almenys qui pertany a una

falla i qui veu com es redueix a cendres la il·lusió de tot

un any però que, com faria un fènix, reviu d’elles la

nova emoció per treballar ja en la següent. La nit de les

fogueres a la platja, especialment celebrada en tota la

regió costanera mediterrània, perd el seu encant quan

la llum del dia refl ecteix a través del cul d’una ampolla

les escombraries a la sorra, i apareixen noies nues de-

sinhibides banyant-se al aigua mentre una fi la de nois

orinen sobre les ones veient l’alba. La típica estampa.

Aquestes són les Fogueres de Sant Joan i, com tot el que

sona a festa i descontrol, triomfa a Espanya. Una mica

de coneixement, senyors i senyores, no donem motius a

Wert per mantenir el seu 6,5 per poder optar a les aju-

des d’estudis.

DES DE LLUNY

Ade Palomar

FOLKLORE I PERILL

setsetset16 seseseseseseesesesesesesses tststststststtsstsst etetetetetetetetettettsesesseseeeseseseeettttttttttt1616161616161616161616616166

DOLÇA FRUITA DE TEMPORADA…ECO i DE PROX IMITATp e r i n g r i d r e g a l a d o

Les CIRERES obren la temporada de la fruita dolça per als consumidors, però al camp l’activitat ja és visible moltes setmanes abans. Especialment en els camps on es practica la fructicultura ecològica l’explosió de vida és una delícia a la vista, és una fi nestra per observar de quina manera es relacionen tots els éssers vius pre-sents al cultiu i és, defi nitivament, un gran repte per als que, havent decidit prescindir de plaguicides i adobs sintètics, aconsegueixen fi nalment una fruita de qualitat.

Quants de nosaltres consumidors preguntem d’on ve la fruita que comprem? Quants sabem realment com es produeix? De quina manera s’aconsegueix que aquesta no es perdi durant el procés de producció? Ai amics, l’aparició d’una incipient peça de fruita i el seu creixement i maduració a l’arbre és ple d’obstacles que ni sospiteu! Un sol PRESSEGUER pot haver de fer front a un brot d’arrufat –un fong que replega les fulles i les fa caure–, a atacs d’al-menys quatre tipus diferents de pugons, a dos tipus de papallona que corquen el préssec i es mengen els brots, a un fong que podreix el préssec o a l’atac de la mosca de la fruita. Després encara quedarà el viat-ge que ha de realitzar per arribar a les nostres mans! Au, ara ja us el podeu mirar amb deteniment quan el trieu…

Produir de manera ecològica té els seus intríngulis, especialment perquè es prescindeix de tota una sèrie de productes, adobs químics i pesticides, que durant anys han permès una lluita ràpida i efi caç contra plagues i una agricultura més còmode però que tenen unes conseqüències sobre el medi i, de retruc, sobre la salut de les persones que cal valorar.

El pagès que fa fruita ecològica s’ha d’arriscar doncs a canviar substancialment el sistema de producció, a innovar i adoptar mèto-des alternatius per fer front a les anomalies i éssers vius que poden malmetre la fruita. Les estratègies són diverses, és característic, per

exemple, en un camp ecològic, vetllar per a què hi hagi força FLORS, aquestes són un bon recurs per atraure a diferents insectes que be-nefi ciaran el cultiu, ja sigui pol·linitzant les fl ors i afavorint el quallat de la fruita, ja sigui perquè depreden sobre d’altres que malmeten el cultiu; una ABELLA és una excel·lent ajudant per aconseguir que la fl or de la perera esdevingui fi nalment una PERA i una MARIETA és un aliat que devora l’emprenyador pugó del presseguer. Marietes, abe-lles, i múltiples insectes benefi ciosos serien morts juntament amb els pugons o d’altres plagues en el moment d’aplicar efi cients i gens selectius plaguicides. En una peça de fruita ecològica es pot veure, doncs, el resultat de l’esforç de l’agricultor per conèixer i intentar utilitzar la natura a favor de la seva producció.

La producció de fruita ecològica ha estat principalment catapulta-da per una creixent demanda per part dels consumidors. Per als que

vetllen per l’alimentació: sembla que el valor nutricional de la peça de fruita és més elevat, entre d’altres, pel fet

de prescindir d’adobs sintètics en el cultiu. Per als

preocupats per la salut: no utilitzar pesticides i plaguicides d’origen químic garanteix que la

fruita està lliure d’aquest tipus de contami-nant. Per als més conscienciats pel medi

ambient: el sistema de producció ecològic té per principi no utilitzar productes ni pràctiques que contaminin el medi, espe-cialment el sòl o l’aigua dels aqüífers, i afa-

vorir la diversitat biològica. Per als amants

de la gastronomia: pel que fa l’organolèptica la fruita eco és més preuada, pel sabor i aroma;

hi ajuda que la fruita es deixi madurar a l’arbre. Per als consumidors responsables: habitualment la

fruita eco està associada a canals de comercialització curts i, per tant, al consum local. Evitar l’emmagatzematge i el

transport llarg de la fruita contribueix a mantenir-ne la qualitat.Sortosament al nostre terme tenim fruita que es produeix de ma-

nera ecològica, tant si està certifi cada com si no tenim l’avantatge de tenir els productors ben a propet…

Marieta menjant pugons en una fulla de presseguer. Marge de fl ors per atraure a insectes benefi ciosos a la fi nca d’Ocata.

17

El dia 2 de maig, alumnes de 2n de primària de l’escola El Puig visitaven la fi nca Ocata per al seu projecte sobre plantes i arbres, si tenien algunes idees prèvies sobre l’agricultura ecològica –“no hi fan servir esprais que són super tòxics”, “és natural”, “no es fa amb màquina”– allí van veure de primera mà com els Alberts cultiven l’horta i els fruiters de manera ecològica. En el seu treball de síntesi de la sortida hi fan constar tot allò que han descobert: que s’utilitzen fems i adobs orgà-nics per fertilitzar la terra, l’interès de les fl ors de la fi nca, com les trampes de vi atrapen mosques, com les cartolines de colors amb pega atrauen a certs insectes que hi queden enganxats, com s’utilitzen les olors –feromones– per combatre certes papallones que corquen la fruita, perquè les cel·les de les abelles són hexagonals o quina és la tasca de l’enginyer agrònom que fa de “metge” dels

arbres i les plantes. La classe de “El sol” ja coneixen una mica més què és l’agricultura ecològica, i qui sap, potser quan alguns d’ells decideixin ser pagesos, enginyers agrònoms o biòlegs aquesta serà ja l’agricultura més estesa.

Per Ingrid Regalado, biòloga

Fotos arxiu de l’Escola del Puig

TOT PARLANT DE LA F INCA DE L’OCATA

A la FINCA OCATA, els Preses cultiven fruita des de 1948. Fa uns 6 anys els Alberts, pare i fi ll, van decidir reconvertir la fi nca a eco-lògic i des d’aleshores fan fruita i horta ecològica certifi cada. Entre les 10 hectàrees hi tenen pruneres, pereres, cirerers, albercoquers, nectariners, fi gueres i presseguers, i només d’aquests darrers tenen 17 varietats diferents! L’Albert fi ll ens explica les dues raons principals per les quals es van decidir a fer la reconversió: la primera, ideolò-gica, sorgeix del rebuig a l’ús dels químics que durant anys havia vist utilitzar al seu pare i avi; l’altra, respon a un tema més comercial i a la voluntat de sortir del circuit més convencional. En preguntar-li si està satisfet amb el canvi ens respon amb un gran somriure, està clar que sí.

A CAN TOBELLA, el Miquel re-prèn després d’alguns anys l’activi-tat agrícola de la fi nca. Agrònom de formació i pagès novell, ha decidit invertir 5 hectàrees de la fi nca en fruiters que cultivarà de manera ecològica. De moment els arbres són joves, tot just tenen dues pri-maveres, però aviat començaran a produir fruita: cireres, paraguais, prunes, prèssecs, albercocs, peres i pomes! El fet de no haver d’estar en contacte amb productes quí-mics per temes de salut és una de les raons que ha motivat al Miquel, que pateix d’asma, a certifi car la seva fi nca en ecològic; l’altra raó de pes és donar un valor afegit al producte i rendabilitzar un cultiu d’una magnitud relativament peti-ta. A partir de l’any vinent ens podrà explicar la seva experiència amb la producció de fruita eco. ●

A 3,5 kmde la vila

A 3,4 kmde la vila

setsetset18

RACÓ D’HISTÒRIA

Josep Ràfols Esteve, professor

Batlle & BatlleAdvocat

Assessor fiscal

Administrador de finques

T. 676 89 33 17

Humbert Batlle i GarciaLlicenciat en Ciències Empresarials

Master Direcció d’Empreses (ESADE)

Consultor-Assessor d’Empreses

Daniel Batlle i Garcia

c/ Mestre Feliu Monné, 9 ESPARREGUERA

T. 93 777 21 32

Som a 18 de setembre de 1923, el bat-lle d’Esparreguera, en José Munné Termens i els regidors Andrés Sitjà,

Ramón Graells, José Torres, Jaume Vidal, José Castro, José Elias, Nicolás March, amb la totalitat del consistori aproven per una-nimitat “Prestar entusiástica adhesión al

nuevo gobierno de SM presidido por el Exm.

Marqués de Estella y telegrafi ar al Goberna-

dor Civil, ofreciendo la modesta cooperación

de este ayuntamiento para realizar la loable

campaña de regeneración consignada en el

manifi esto ya mencionado”.

No els va servir de gaire, ja que el 2 d’oc-tubre del 1923 el cap de la Guàrdia Civil es presentà a l’Ajuntament amb un decret del Directori Militar cessant a tots els regidors, inclòs l’alcalde “que pidieron retirarse del

salón de plenos por haber terminado el

objeto por el que fueron convocados.” I Don Julian Amela, el cap de la Guàrdia Civil va anar cridant el nous regidors “invitándoles

a ocupar los escaños del consistorio a: Don

Luís Ventura Simó, Don Ramón Moliner, Don

Lisandro Vidal, Don Juan Marfà, Don José

Estruch, Don Feliu Munné, Don Cristóbal

Almirall, Don Francisco Taulé, Don Fernan-

do Torres”, i a votar un alcalde d’entre ells. Lisandro Vidal Subirats va resultar elegit batlle i Cristóbal Almirall com a primer tinent d’alcalde.

L’anticatalanisme de la Dictadura de Primo de Rivera

Actes i fets similars van passar a tots els ajuntaments de l’Estat Espanyol perquè feia pocs dies, el passat 13 de setembre de 1923, un general, Don Miguel Primo de Rivera, havia fet un cop d’estat a Barcelona destituint el govern de Santiago Alba. El dia 15 del mateix mes va anar a Madrid, on el rei Alfons XIII el va proclamar cap del Directori Militar. Don Miguel Primo de Rivera governarà Espanya fi ns el 30 de gener de 1930.

Per què va venir aquesta dictadura? La primera guerra mundial que tanta feina i benefi cis havia donat (mitja Europa havia estat comprant a Espanya) i els d’aliments, el blat i els cereals, van pujar de preu, la mineria i la indústria siderúrgica havia venut ferro i acer amb quantitats mai vistes, el tèxtil treballava tres torns, segurament va ser quan a Can Sedó van fabricar més teixits de cotó. Però la guerra va acabar el novembre de 1918 i els temps de les vaques grasses per a l’economia espanyola, també. No hi ha feina per als treballadors que havien fugit del camps i havien anat a treballar a una indús-tria que tenia molta feina i la pagava millor. Ara sobren treballadors, els sous baixen i els empresaris s’han d’afrontar a uns sindicats (la CNT sobretot), que han crescut i s’han enfortit en els temps bons: les vagues, els locauts, el pistolerisme roig i blanc estan a l’ordre del dia (els morts per pistolers de les

dues bandes, entre 1919 i 1923, van arribar a ser més de 500). En aquest mateix context a Rússia havia guanyat la revolució comunista.

Per acabar-ho d’arreglar l’exèrcit espa-nyol que lluita a Marroc acaba de tenir una espectacular derrota l’estiu de 1921, entre dotze i tretze mil soldats morts a Annual. Sembla que la derrota i la mortaldat van pro-duir-se perquè no van arribar-hi el reforços a temps, els camions que havien de portar-los no s’havien comprat, alguns militars, més d’un amic del Rei, s’havien quedat els diners. Aquest desagradable afer de la derrota d’An-nual, s’havia de discutir a les Corts aquell mateix octubre de 1923. L’expedient amb la informació que s’havia aconseguit, ano-menat Informe Picasso, es va cremar en un incendi que hi hagué a “las Cortes” el mateix setembre, tres o quatre dies després del cop d’estat. Mai més es va discutir.

Feia dos dies que a Barcelona s’havia fet una manifestació no permesa de cata-lanistes amb motiu de l’Onze de Setembre, on hi hagué aldarulls i un mort. Els governs trontollaven, no aconseguien durar més d’un any, i els polítics d’aquells últims anys de la Restauració estaven desprestigiats.

Desordre, por als treballadors, por al co-munisme, alguns al separatisme, governs dè-bils, tots els ingredients necessaris perquè alguns generals volguessin salvar Espanya i Don Miguel Primo de Rivera qui sembla que s’hi anticipà, va fer el cop d’estat a Barcelona a la matinada del 13 de setembre de 1923. Dos dies després va anar a Madrid i el rei Alfons XIII l’anomenà cap del govern.

Aquest general, aleshores Capità General de Catalunya, es feia estimar per la burgesia catalana, els comprenia quan es queixaven de la força del Sindicat Únic de la CNT, fi ns i tot els va prometre, sembla que vagament, un estatut d’autonomia per a Catalunya. Segurament per tot això el mateix Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat de

19

Amb els nervis a fl or de pell està vivint Croàcia els dies abans de convertir-se amb el membre número 28 de la família europea. Diu el diccionari que família és un conjunt de persones que viuen juntes. En aquest cas la família europea, ha decidit cedir-li els cog-noms a aquest fi ll que creuen que arriba massa tard i amb uns pares, Unió i Europea, que ja tenen poca energia per veure’l créixer.

La capital es prepara per celebrar l’entrada amb una gran festa el diumenge 30 de juny a la nit. El dia que escric aquest article ha caigut de la llista de convidats la Cancellera d’Alemanya, Angela Merkel. Això ha ferit l’orgull croat so-bretot pel motiu no confi rmat pel Bundestag. L’any 1983, un croat comunista va assassinar a Alemanya un altre croat que estava en contra del comunisme. Ara, Alemanya demana l’extra-dició perquè es pugui jutjar l’assassinat comès en el seu territori. Però el Govern croat està preparant un projecte de llei que evitaria extra-diccions com aquesta. A més, el fi ll del croat comunista treballa d’assessor a l’Ofi cina del President del país. Diuen les males llengües que aquest projecte de llei no va amb la Cancellera Merkel ni amb el cas del comunista que va as-sassinar a un dissident, sinó que és per protegir als veterans de guerra tractats, en molts casos, com herois alliberadors del país.

Angela Merkel era l’autoritat més impor-tant que havia anunciat la seva presència a les celebracions, i això havia fet somiar als croats, que veien amb la presència de la Cancellera el reconeixement fi nal d’anys de negociacions, reformes i obertura de mires. Però els croats ja han tingut la primera decepció dels pares Eu-ropa, i és que per a ells aquesta és una qüestió privada i personal, com quan els pares analit-zen els teus moviments el primer dia que cele-bres l’aniversari amb els teus amics, quan abandones els berenars i et llences a ballar a les discoteques.

Però aquests pares, Unió i Europea, sem-pre et recorden que qui et dóna la setmanada té dret a decidir amb què te la gastes. Croàcia està en una adolescència difícil i amb uns pares que ja no recorden que fa uns anys ells van ser també joves.

Croàcia, benvinguda a la Unió Europea!

OPINIÓDES DE ZAGREB

Anna Valldeperas Prats

CROÀCIA, UNAADOLESCENTINCOMPRESA

Catalunya, va acompanyar el general a l’esta-ció d’on sortia el tren que l’havia de portar a Madrid perquè el rei Alfons XIII el fes cap de govern. Alguns altres industrials, Alfons Sala de Terrassa o el comte de Fígols van acompa-nyar-lo fi ns a Madrid. Importants empresaris catalans, alguns de la Lliga, el gran partit de la dreta catalana, també li van donar suport, és signifi catiu que el mateix president del Foment del Treball Nacional, Domingo Sert, va convocar amb caràcter d’urgència el Con-sell de l’entitat per adherir-se a la proclama del general. La majoria van aprovar aquest comunicat: “Nosotros, solidarizados en espí-

ritu y sentimientos con ese bravo ejército, tan

indignamente tratado por los mercaderes de

la política que expira, extendemos e incor-

poramos nuestra acción a ese gran somatén

español que, unido al elemento militar, será

prenda segura del respeto al derecho y a la tranquilidad ciudadana. I van demanar el re-coneixement de la nova situació i l’adhesió a

Primo de Rivera, així com la petició que altres institucions catalanes fessin el mateix.

Arribat a Madrid el dia 15 de setembre, a més de prohibir la CNT, els partits polítics, de canviar el govern de tots els ajuntaments i les diputacions, va deixar de comprendre amb rapidesa el tema dels ”particularismes” de Catalunya, de la llengua, de l’autonomia. El dia dinou de setembre ja feia el primer decret contra el separatisme catalanista. El segui-ren decrets i decrets, prohibicions i prohibici-ons sobre la llengua i les institucions catala-nes. Prohibició d’ensenyar en català, fi ns i tot que es parlés a les escoles, amenaçant els mestres catalans amb deportar-los a altres llocs de la Península si ho feien. Obligant als capellans a ensenyar la doctrina en castellà, els fulls parroquials de la diòcesi de Barcelo-na foren censurats i intervinguts, va haver-hi greus enfrontaments amb el Cardenal Vidal i Barraquer. Va suprimir la Mancomunitat de Catalunya. Posà difi cultats a les ballades de sardanes, prohibició de la “Santa Espina” i de mostrar la bandera catalana. Va fer tancar el camp del Barça per uns crits catalanistes que hi va haver. Fins i tot, els serenos de Girona i Valls havien de cantar les hores en castellà. El general Juan de Urquía, Governador Civil de Girona, expressava la postura del règim envers el català “La madre debe enseñar a

rezar a sus hijos en catalán, eso lo admite

el Directorio. Pero, en cambio, el maestro

viene obligado a enseñar a sus alumnos en

castellano... Cuando os digan que van contra

vuestros usos y costumbres decid que es fal-

so. Si se ha prohibido que ondee la bandera

catalana es porque ella servía para ofender

la bandera de la patria. Si se ha prohibido en

Cataluña “La Santa Espina”, era porque con

ella se agredía el sentimiento castellano.”

La repressió contra el català va ser tan intensa que el 1924 un grup d’escriptors en llengua castellana, com García Lorca, Azaña, Azorín, Ortega y Gasset, Sánchez Albornoz… van redactar “El Manifi esto de

los escritores castellanos en defensa de la

lengua catalana”.

Com veieu, algun ministre actual sembla que vol retornar a aquelles formes. Dis-sortadament no han aparegut encara els escriptors castellans en defensa de la nostra llengua. ●

UN SÍMBOL QUE FEIA NOSA

Les quatre columnes edifi cades per Josep Puig i

Cadafalch el 1919 havien d’anar coronades de quatre

victòries alades, però mai ho van acabar estant. L’any

1928, abans de la inauguració de l’Exposició Universal

de Barcelona del 1929, el dictador Miguel Primo de

Rivera les féu enderrocar per ser un símbol de

Catalunya. L’any 2010 les autoritats catalanes van

acordar restituir-les com a acte de justícia històrica. En

aquest cas es van edifi car una terrassa més amunt d’on

eren originalment, lloc que actualment ocupa la Font

Màgica de Montjuïc. Gerard Bidegain, historiador

setsetset20

Un dia, potser s’obrirà la Biblioteca

Municipal L’Ateneu i la plaça del davant

potser la convertirem en un nou espai de

jocs i tertúlies. L’única certesa que tenim

ara mateix és que aquesta nova àgora

portarà el nom d’Antoni Nin i Escudé

(1899-1939), l’últim president democràtic

de L’Ateneu republicà. Si ja serà extraor-

dinari inaugurar un equipament en plena

gran depressió, encara ho serà més que,

per primera vegada, l’Esparreguera pros-

crita sigui reconeguda. En aquest cas, els

encarregats de batejar el nou centre cultu-

ral i la plaça han estat la Comissió del

Nomenclàtor d’Espais Públics d’Esparre-

guera (tècnics, polítics i especialistes), un

afer gens banal.

El nomenclàtor, a part de posar noms

als espais públics, confi gura un marc refe-

rencial i ha de permetre reconèixer, mit-

jançant els seus personatges i efemèrides

més destacades, el passat col·lectiu, pre-

miant i recordant aquelles persones que

han contribuït a desenvolupar una socie-

tat catalana més justa, democràtica i cul-

ta. Als nostres carrers s’hi haurien de

veure refl ectides les diferents sensibilitats

ideològiques que es reivindiquen com a

democràtiques i mostrar una societat

plural en què es respecta la diferencia. A

la nostra vila el que havia de ser una obvi-

etat no ho ha estat.

Si s’analitza el nomenclàtor de fi lls,

naturals o adoptats de la vila, veurem

que la majoria són fi lls del segle XX. Són,

però, una mostra parcial i esbiaixada de

l’Esparreguera recent. Hi ha una sobre-

dimensió de persones de tarannà conser-

vador: aristòcrates, industrials, mestres i

alts càrrecs de l’administració franquis-

ta. D’altra banda, hi trobem erudits,

músics i nombrosos clergues, la majoria

vinculats al Patronat de la Joventut (pos-

teriorment Patronat Parroquial) durant

un llarg període lligat a la dreta. Es po-

dria pensar que és lògic, ja que és aques-

ta l’entitat local viva amb una major tra-

jectòria històrica. Però si analitzem amb

més deteniment la qüestió hom s’adona

que la majoria de celebritats locals actu-

als foren col·locades al nomenclàtor

municipal durant la dictadura.

És signifi catiu que les dues fi gures

que donen nom a múltiples espais repro-

dueixin les mateixes pautes. D’una banda,

tenim Domènec Castellet, usat com a re-

ferent en les dues dictadures del s. XX.

Durant el règim de Primo de Rivera va

substituir el popular carrer de les Caba-

nyes i posteriorment, a l’inici del fran-

quisme, el Frente de Joventudes fou l’im-

pulsor que la biblioteca rebés el nom del

beat. L’altre cas és el del religiós i fi lòsof

Pere Garriga. Durant la dictadura del Ge-

neral Franco es fa servir el nom de Taquí-

graf Garriga en substitució del carrer de

Madoz i l’any 1975 es torna a fer servir per

a donar nom a la nova escola pública.

Amb el canvi de règim hom podria

pensar que la situació s’equilibraria, pe-

rò la tendència es mantingué. Només es

modifi caren les terminologies més ofen-

sives d’àmbit estatal (Franco, Calvo So-

telo, José Antonio, Virgen del Pilar...).

Els ajuntaments de la transició optaren

per noms neutres, com exemplifi ca el

canvi de carrer de San Ignacio pel carrer

dels Arbres, en comptes de recuperar el

republicà Anselm Clavé, o el d’Antonio

Sedó per carrer Gran. Una altra tendèn-

cia serà la de seguir fomentant fi gures de

caire conservador vinculades al Patronat

Parroquial, a La Passió o a religiosos –

mossèn Montoriol, Lourdes Castro, fra

Anton, Ramon Torruella–, personalitats

mereixedores del reconeixement, però

monocolors, que no han fet res més que

reforçar un únic discurs.

Sembla que, en haver canviat Avenida

Generalísimo Franco per avinguda de

Francesc Macià ja haguéssim fet justícia

històrica. Hi ha una Esparreguera pro-

gressista, lligada a la tradició republicana,

d’esquerres, independentista i antifeixis-

ta que no ha tingut un sol referent autòc-

ton clar. En el pla simbòlic i a escala local

s’ha mantingut la lògica de la dictadura de

vencedors i vençuts, els que tenen dret a

ser recordats i els que romandran invisi-

bles. Mentre es recorden els prohoms au-

tòctons, no hi ha cap esment a sindicalis-

tes o a esparreguerins que hagin estat

compromesos en les lluites pels drets so-

cials i per les llibertats nacionals. D’aquest

fet no se’n pot culpar les forces conserva-

dores. Al fi nal la memòria és record i

aquest es nodreix del sentiment. És,

doncs, lògic i lícit que cadascú escombri

cap a casa. Les esquerres en aquest camp

encara és hora que agafi n el testimoni.

És trist veure com en tots els anys

d’ajuntaments democràtics, presidits

majoritàriament per governs de tradició

progressista, aquests hagin fomentat la

ignorància, per omissió, dels que havien

de ser els seus referents directes, fomen-

tant la inexistència d’un relat local que

permetés lligar els vilatans d’ahir amb els

que avui continuen, des de diferents

camps, lluitant per una Catalunya social-

ment justa i nacionalment plena i afron-

tant també, així, un passat comú convuls,

que trenca amb la visió pairal i ensucrada-

ment harmònica en què sembla que la

història hagi passat sempre de llarg camí

de Lleida o Barcelona.

ALEIX ESCURSELL I DOMÈNECH, historiador local

La plaça dels invisibles

21

QQQQQQQQQQ UUUUUUUUU È H A P A S S A T A M B E L P O U M ?

p e r C a r l o s O r t í

Què ha passa t amb e l POUM?

La ú l t ima sen tènc ia de l Tr ibuna l Super io r de Jus t í c i a de Ca ta lunya to rna a dec la ra r nu l e l p la d ’o rdenac ió u rban í s t i ca d ’ Esparreguera

El pla urbanístic aprovat l’any 2003 pel govern tripartit d’Entesa, CiU i ERC encapça-lat per Xavier Sitjà, mai es va poder aplicar i l’any 2005 ja va ser declarat nul de ple dret. La última sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 29 d’abril de 2013 ha reiterat la mateixa decisió anul·lant el pla en la seva totalitat en resposta al recurs pre-sentat per Javier Fontcuberta, marquès de Vilanova, un dels molts afectats per aquest pla urbanístic.

Amb anterioritat, diverses sentències ja havien invalidat aspectes del pla que van ser qualifi cades com a tendencioses per be-nefi ciar l’interès de l’administració en contra dels particulars, o delimitacions errònies en el plànols que s’havien de modifi car. La raó de la seva nul·litat total, però, era un aspec-te de caràcter formal, i és que els tribunals van considerar que l’aprovació del POUM no va complir amb tots els procediments ne-cessaris de tramitació en aprovar-se abans de comptar amb l’informe del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, que va declarar el pla desfavorable en requalifi car terrenys de zones hídriques, com la riera de Magarola. En tractar-se d’un instrument de planejament urbanístic i no un acte admi-nistratiu, la llei marca que en aquests casos la sanció de nul·litat sempre serà en la seva totalitat. Per això, l’Ajuntament d’Esparre-guera no va tenir la oportunitat de corregir els errors procedimentals a posteriori i tots els recursos de cassació que es van presentar al Tribunal Suprem per recórrer les sentències van ser desestimats.

Un p la u rban í s t i c mo l t po lèmic

La futura Esparreguera, segons el POUM, estava dissenyada per facilitar el trànsit, garantir el creixement de la vila de forma sostenible i millorar els equipaments pú-blics dels ciutadans. D’aquesta manera, es limitava i es regulava el terreny urbanitzable perquè a les noves construccions hi hagués un mínim de 35% d’habitatge protegit. A més, es constituïen més espais públics per a equipaments i zones verdes a l’interior de la vila, al mateix temps que es defensaven les zones rurals i forestals de possibles ur-banitzacions, com és el cas de Can Roca. I fi nalment es construirien diverses vies que circumval·larien la població per facilitar la mobilitat amb vehicle, una al Torrent Mal i l’altra a la Ronda Llobregat per unir El Cas-tell amb Can Comelles.

El problema d’aquest ambiciós projecte era que, per tal de materialitzar-lo l’Ajunta-ment es veia obligat a expropiar moltes pro-pietats d’individus particulars. Iñaki Andrés, regidor d’urbanisme durant l’aprovació del pla urbanístic, avalua el projecte de forma positiva en tant que “el POUM tenia una in-tenció de servei públic”, tot i que no ignora que hi havia certs defectes com el fet que “no estava valorat tot el cost econòmic d’aques-tes actuacions”. La idea era fi nançar les indemnitzacions de les expropiacions amb la mateixa requalifi cació del terreny, però la paralització del pla i la conjuntura econò-mica feien inviable que l’Ajuntament pogués assumir el cost d’expropiar una propietat si l’individu ho sol·licitava.

Els punts més polèmics i que van causar major mobilització popular en contra del pla van ser el vial cívic del Torrent Mal i la construcció de la Ronda Llobregat. Uns pla-nejaments urbanístics que afectaven un gran nombre de propietats, i unes expropiacions que eren la causa de la majoria de recursos i al·legacions contra del POUM.

H i haurà fu tu r POUM?

Actualment, Esparreguera es regeix pel pla urbanístic antic, vigent des d’abans de l’entrada a la democràcia amb algunes mo-difi cacions. No obstant això, el nou govern ja ha expressat la seva voluntat d’iniciar els trà-mits per aprovar un nou POUM i d’adaptar-lo a les noves necessitats de la vila i al seu futur creixement. La coalició CiU+ERC+AiESPA és partidària de reiniciar els procediments ba-sant-se en el contingut del pla declarat nul. Eduard Prat, regidor no-adscrit de Joventut i Salut Pública, creu que malgrat l’atomització del consistori en 9 formacions polítiques “s’intentarà buscar el major consens possible entre tots els partits”. Alguns membres de l’oposició s’han pronunciat d’acord amb el govern, com el líder d’Entesa pel Progrés, Iña-ki Andrés, qui considera que “ara hi ha diners per fer un nou pla i és una època relativament bona perquè no hi ha activitat econòmica”.

El nou pla urbanístic és un element clau per al futur desenvolupament del poble i els ciutadans són qui han de resultar més bene-fi ciats. Pepe Orús, membre de l’associació de veïns del Barri Font, tan sols demana que “els polítics no s’oblidin de ningú i es posin d’acord en allò millor per al poble”.

Vista del Torrent

Mal on hi havia el

projecte de construir

un vial cívic

setsetset22

Encara que no quedi rastre

d’ells, sempre hem estat vila de

portals, des abans d’ésser vila. Ja

en temps dels romans, en el lloc

anomenat de la Guardiola, on hi havia una important cruïlla de camins que unia el Barcelo-

nès amb el Bages i el Vallès i amb el Penedès i l’Anoia. Tots aquests camins, quasi intransi-

tables en aquell temps, l’únic pas que tenien era a través del turó on, més tard, els romans hi

construïren una torre.

Hem de clarifi car que abans del segle XV, no hem trobat cap document que nomeni “La

Guardiola” o els portals de la muralla. Per què, doncs, les nostres deduccions?

Sí que sabem que, a la part de llevant del turó, existia el que anomenem La Gorgonçana,

zona poblada des d’edats molt llunyanes, com ens ho demostrà la troballa del cementiri romà del

“Bosquetó” prop de l’aparcament de la zona esportiva i les restes ibèriques trobades a la part de

ponent de la Guardiola, on avui hi ha el carrer Barcelona.

Sigui com sigui, els romans hi edifi caren una torre de vigilància en aquell lloc estratègic. Els

primers guardians segurament es van fer els seus estatges prop d’ella i va ser així com s’anaren

poblant les primeres cases en el lloc de “La Guardiola”. Passarien encara molts anys fi ns que el rei

francès encomanés a Guifré el Pilós, que ocupés una parta del que seria després Catalunya i que

formés la frontera a l’esquerra del riu Llobregat, per frenar les ràtzies dels moriscs. El cas és que

arribant a Monistrol, ja sigui perquè volia conquerir Montserrat o potser perquè ja coneixia el punt

estratègic de La Guardiola i la cruïlla de camins, va ocupar-lo i travessà a l’altra banda del riu. Ho

va fer començant per Marganell, cap a Sant Pau de la Guàrdia, Els Brucs, Collbató i fi ns a la línia

de Piera, i per la riera de Magarola fi ns al riu Llobregat. Una vegada allà va passar altre cop cap a

la banda esquerra del riu. Així aquella torre de vigilància quedava dins el territori ocupat.

Aquella torre durà molts anys, fi ns que, segurament, un dels Borbons la va fer enderrocar.

Quan es va fer la línia telegràfi ca òptica entre Barelona i Madrid, es va reformar la torre per

evitar fer-ne una de nova. El cas curiós és que, de les més de cent que es van construir de nou, la

d’Esparreguera va ser la única de forma rodona, totes les altres es van fer quadrades. Per què?

probablement perquè de la nostra encara en quedava un bon tros d’aixecat i van aprofi tar la base.

A mesura que s’anava edifi cant la nostra vila, per la part exterior de la mateixa, s’hi edifi cava

un corral amb les parets altes i sense obertures o s’hi feia un mur enllaçant totes unes amb les

altres, quedant així emmurallada la via, amb uns portals per entra i sortir, evitant així la visita

nocturna de malfactors. Aquest portals i llurs murs sí que els hem trobat datats en uns volums

d’escriptures notarials anomenats “capbreus”. Per sort, i gràcies a aquests, hem pogut saber els

portals que tingué Esparreguera.

Els quatre primers que vam trobar en el capbreu 1496-1505: En el foli 86, en les declaracions

de Gaspar Vell, diu de la seva casa: “que limitava a l’est amb la via pública i part amb la porta

de la muralla de la vila; al sud amb un camí que porta a les vinyes; i a l’oest i nord amb les ti-

nences de l’honorable Pere Marc, doncell domiciliat a Esparreguera”. Així, doncs, aquell portal

estava situat a la cruïlla del carrer de Cavallers amb el de la Guardiola. En les declaracions de

Salvador Castel, que era el batlle, diu: “que limita la seva casa, al oest amb el carrer públic i amb

el portal”. Estava situat doncs a l’entrada del carrer Les Hortes. Un altre a l’entrada del carrer de

l’Hospital i l’últim estava al fi nal del carrer Gran, a la plaça de l’església. Allà s’acabava el poble.

D’aquell punt en amunt tot eren camps en el segle XV. La nostra vila va tenir altres portals amb

el pas dels segles. En parlarem en una altra ocasió.

La torra de La Guardiola, tal

com la pogueren veure els

nostres rebesavis.

JOSEP PAULO I SÀBAT, cronista local

Esparreguera poble de portals

Comèdia al Teatret TRAMATEATRE estrena aquesta

Festa Major la comèdia “Per què moren els pares?”, de

Carles Alberola. El text és una comèdia fresca, àgil i de

somriure agredolç dirigida per Albert Navarro, membre de

la companyia que ha dirigit al Teatret espectacles com

“l’Espiral”, “Salieri, ho he fet jo?” o “El visitant”. Els actors

que donaran vida als personatges de l’obra són Ernest

Leon, Carme Paltor i Edmon Reynés. L’escenografi a va a

càrrec de Rafa Haro i, David Oriol Rebollo n’és el tècnic.

L’esparreguerí GERARD BIDEGAIN serà el pregoner

de Festa Major d’Esparreguera 2013. Després de llicenci-

ar-se en història per la UB, actualment cursa Direcció i

Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Fortament

vinculat a l’ambient teatral d’Esparreguera, ha estat becat

per la Fundació Lola Lizaran, és membre de la companyia

Tramateatre i des de la temporada passada interpreta

Sant Pere a la Passió. Des de fa anys és col·laborador de la

nostra revista, el 777 comunica.

floristeriaCASA VIVESc/ Hospital, 47 ESPARREGUERA T. 93 777 13 93

23

diumenge 14 de juliol a les 21.00 ha la plaça de l'ajuntamentConfraria de Sant Llagasta

PARADA #FMEsparreguera

EL COL·LECTIU EL TORN organitza la Nit de les Cami-

ses. Tothom que hi vulgui participar ho ha de fer posant-se

la seva millor, o pitjor camisa (depenent de com es miri). El

Col·lectiu convida tothom a passar una divertida vetllada

plena de música, ball i diversió, a la plaça de la Constitució.

El cartell és de Berta Piqué.

VI

ESPARREGUERA, diumenge 14 de juliol

19:00 inici a la plaça de l’Església. (tot seguït cercavila pels carrers de la vila)

PICACRESTES

BASTONERS DE CALDES

BASTONERS DE MOLLERUSSA

COLLA BASTONERA DEL MONTSERRATÍ

TROBADA BASTONERA

LA COLLA BASTONERA DEL MONTSERRATÍ serà

l’amfi triona de la VI Trobada de Colles Bastoneres a Es-

parreguera. Una bona ocasió per gaudir d’una de les tradi-

cions més arrelades del nostre país, que està tornant a

fl orir des de fa uns anys a casa nostra amb l’empenta d’un

grup de joves de la comarca. El cartell és de Joan Tejedor.

Joan Castells i Serafí Casanovas encapçalen la di-

recció d’aquesta coneguda SARSUELA LA CORTE DE FA-

RAÓN, que es representarà en motiu de la Festa Major.

L’equip ja ha treballat en la posada en escena de La Bella

Helena i el Mikado en passades edicions i s’han agafat amb

moltes ganes aquesta obra, on hi abocaran molt d’humor.

Sens dubte una de les cites obligades d’aquesta Festa

Major 2013. Cartell de l’Oriol Matínez.

Un any més l’Ensierru de les Gallines, organitzat per

la colla de DIABLES D’ESPARREGUERA, se’ns presenta

com un dels punts àlgids de la Festa Major del nostre po-

ble. Un acte divertit on els petits i grans podran trobar una

estona de bogeria i de cursa per l’illa de vianants, intentant

escapar del foc de les gallines, que fa un any que s’esperen

per poder fer suar els esparreguerins i esparreguerines. El

disseny de la samarreta d’aquesta edició és de l’esparre-

guerina Marta Puig (Lyona).

PARADA CULTURAL

ORGANITZA COL·LABORA

Amb els beneficis de la barraca alternativa es farà un donatiu a la PAH - Baix Llobregat Nord

de lluita i de fe

sta

10 ANYS

de l’11 al 15JULIOL

PLAÇA CONSTITUCIÓ

Dijous 11Penjada de l’estelada al Campanar amb actes reivindicatius i concert de Pere Vilanova (hi haurà brindis i pica-pica)

19:00

Dimecres 10Muntatge de la Barraca17:00

Divendres 12Obertura Oficial de la BarracaActivitats infantils organitzanitzades per l’esplai “La Lluna”

Concert amb Germà Negre i Baratos

18:00

Dissabte 13Nit de les camisesBatucada amb Foc Senglar-Timbalers del BrucBatalla de PDs amb Dj Do-Re.Mi vs. PD Lannister

23:00

Diumenge 14Vermut popular de Festa Major

Festa de les Banderes amb Dj Morrison

12:00

23:00

Dilluns 15La Barraqueta Infantil:Jocs, pintura i música per als més petits

Música folk i danses tradicionals

Sopar de germanor i clausura de la Barraca 2013

18:00

Un any més el COL·LECTIU EL TORN oganitza la Bar-

raca Alternativa de Festa Major. De l’11 al 15 podreu gau-

dir dels actes, els concerts i les activitats proposades a la

Plaça de la Constitució. Aquest any amb els benefi cis de la

barraca, el Col·lectiu El Torn farà un donatiu a la PAH-Baix

Llobregat Nord (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca). El

cartell l’ha fet Helena Córdoba.

Ja el dia abans d’inaugurar ofi cialment la BARRACA,

el Col·lectiu convida a aquell qui vulgui, a presenciar el

muntatge de la mateixa a la Plaça de la Constitució, un

procés laboriós i, per què no dir-ho, divertit. El cartell és de

Berta Piqué

setsetset24

OPINIÓPER AMOR A L’ART

Carles Reynés Montoriol

OPINIÓAPASSIONAT PER L’ESPÀRREC

Gerard Bidegain i Figuerola

REPIULADES DE SEMPRE

Actualment en el món del twitter –o s’hauria de dir Piulador,

en català? (sona il·legal i tot)– quan un civil com ara nosaltres fa

un tuit o piulada comentant alguna notícia o tema d’actualitat,

aquest pot passar desapercebut i caure a l’oblit ràpidament, com

si mai hagués estat escrit.

Ara bé, si alguna persona o entitat popular –i aquí em refe-

reixo al sentit més clàssic de la paraula, és a dir, no a un militant

dels pares del Lapao– et retuita (o retuiteja? Ens acabarem po-

sant d’acord amb la nomenclatura algun dia?), aquell missatge

pot adquirir una difusió realment esfereïdora.

Això m’ha fet pensar en tots aquells versos que han passat

completament sense pena ni glòria al llarg dels segles, a vegades

de forma injusta pels poetes. Pere Quart deixà anar que el poeta

“no és més que un simple practicant de la darrera de les arts

pobres que ens resten”, i potser tenia raó. Perquè l’autèntica di-

fusió i popularitat la van adquirir en gran mesura gràcies als

retuits de certs cantautors catalans, que van emprar els seus

versos com a lletres per a les seves cançons transgressores.

Tot està inventat, senyores i senyors, no hem inventat la

sopa d’all. Salvador Espriu fou retuitat per Raimon, Pere Quart

i Estellés per Ovidi Montllor i Martí i Pol per Lluís Llach, per

exemple. I tot això abans del twitter! Ells han donat una nova

dimensió a la poesia, l’han apropada a més públic i l’han conver-

tida gairebé en mite. Com diríem els esparreguerins apassionats:

“Lloeu, oh pobles de la terra, lloeu els grans retuitadors!”

El dissabte 22 de juny va tenir lloc, a la biblioteca Beat Domè-

nec Castellet de la plaça de l’Església, la celebració dels seus se-

tanta cinc anys, una xifra prou respectable per una institució que

té la cultura com a única raó de ser. Quantes vegades les entitats

culturals s’han servit de l’esforç que la institució, per tal de donar

aixopluc, durant els anys finals del franquisme i els primers de la

democràcia, a iniciatives teatrals, museístiques, arqueològiques,

cinematogràfiques, etc.

I han passat molts anys des de l’inici de la democràcia, i la

societat s’ha vist trasbalsada per un món cada cop més canviant on

la informàtica hi té un paper molt destacat. Així tenim que el món

cultural ja és tot un altre, i al d’Esparreguera li han passat moltís-

simes coses, gràcies sobretot a l’interès de les persones. Del món

ofi cial no en podem dir el mateix i, a més, cal dir que no ha sabut

canalitzar les necessitats que la gent de la cultura ha anat generant

sense parar. No tenim cinema, ni museu, ni auditori; sense anar

més lluny, penseu en el Centre Dual, Can Pascual, la sala d’expo-

sicions del carrer dels Arbres, són equipaments culturals dignes

d’un poble com Esparreguera? És probable que no, però no cal

patir, amb una nova biblioteca ho arranjarem tot! I fa molts anys

que es diu que Esparreguera necessita una nova biblioteca, què dic

una biblioteca: una biblioteca, un altre teatre, un auditori, sales

d’usos múltiples... amb tots el nous i moderns mitjans d’acostar la

cultura a la gent... però el temps ens ha demostrat que això encara

no és veritat i fi ns que no ho veiem no ho creurem.

Durant la celebració, dues coses em van cridar poderosament

l’atenció. La primera, que set dels nou regidors de la democràcia

llegissin poemes, d’autors catalans, que tenien com a tema el poble.

Se m’acut pensar que la cultura la volen seguir fent els polítics, i no

és perquè fi ns ara ho hagin fet bé; però sembla que continua essent

així, abans amb pressupost i ara sense. I la segona consideració que

volia fer és que l’acte es va celebrar a la minúscula sala de lectura de

la planta baixa, on les condicions no eren les millors i molta gent es

va quedar fora. Tot plegat va donar un aire d’excessiva nostàlgia i

gens llançat cap al futur, on la nova biblioteca va ser la gran amaga-

da. No sé si, com va dir l’alcalde, aquest any ja hi podrem anar, en

qualsevol cas, l’acte dels setanta cinc anys de biblioteca a Esparre-

guera, crec que tenia el lloc just i adient: la porta d’entrada de la

nova biblioteca, el pati de l’Ateneu. Que la cultura no s’ha d’acostar

a la gent: el que cal és facilitar-ne l’accés.

75 ANYS DE BIBLIOTECA

Salvador Espriu preparant les cançons

de la Roda del Temps amb Raimon

25

CONCERTMARIA FLOREAJUAN BARAHONA

CAN PASQUALESPARREGUERA

fecha

diumenge 30 juny 2013 a les 7

violi´ i piano

LA FUNDACIÓ LOLA LIZARAN va organitzar un

concert per a violí i piano amb l’esparreguerina

Maria Florea i Juan Barahona. La jove violinista es-

parreguerina Maria Florea (1993) va fer gaudir un

cop més l’auditori amb la seva interpretació de pe-

ces de Mozart, Prokofi ev, Beethoven i Franck. Els

benefi cis van destinats a les beques que la Funda-

ció ofereix anualment a deu joves de la vila que vo-

len estudiar música o arts escèniques.

PARADA CULTURAL

EL GRUP ESPARREGUERA NEGRA, que ha anat orga-

nitzant presentacions de llibres a la nostra vila al llarg de

les passades setmanes, prepara la presentació del llibre

“Independència d’interessos”, de Marc Moreno, a la llibre-

ria Carlin. Una bona cita pels afi cionats a la lectura de

novel·la negra.

ASSOCIACIÓ

B E Q U E SL O L A L I Z A R A N

(+Desè aniversari 2003-2013)

LA FUNDACIÓ LOLA LIZARAN convoca novament deu

beques per a estudiants de la vila que vulguin estudiar te-

atre, dansa, música o circ. Els aspirants poden fer la seva

sol·licitud fi ns el 31 de juliol, complimentant les bases.

ZONA BICI ESPARREGUERA organitza per segon any

consecutiu la Marxa BTT Esparreguera. Una iniciativa que

sembla que comença a consolidar-se a la nostra vila i que

cada cop té més adherits. Què millor que fer una bona

marxa amb bici per acomiadar l’estiu? Hi ha temps d’allis-

tar-se fi ns el 18 de setembre.

c/ Ferran Puig, 109 T. 93 777 14 66 ESPARREGUERA

Mecànica General de l’AutomòbilTALLERS GERMAN

e HIJOS, C.B.

L’acte de celebració del 75è aniversari de la Biblio-

teca Beat Domènec Castellet, va reunir la majoria de regi-

dors de Cultura des de la democràcia recitant diverses

poesies d’autors i autores catalans que parlaven de la re-

lació amb el poble. L’afl uència de gent va omplir fi ns i tot el

passadís evidenciant la necessitat d’una nova biblioteca

El mestre JOSEP BORRÀS va organitzar i

dirigir el passat 26 de maig el concert Bicente-

nari Wagner, en honor del compositor alemany,

al Teatre de la Passió. Va ser interpretat per

l’Orquestra i la Coral de la Passió d’Esparregue-

ra, així com d’altres músics i cantants afi cionats

de la vila que s’hi han volgut afegir. S’hi estrenà

l’Oda a Wagner, composició original de Bor-

ràs. Dos artistes de la vila hi van col·laborar:

Carles Reynés amb l’il·lustració del cartell i Ra-

mon Cuello amb l’escultura Sigfrid, que s’exposa

al vestíbul del teatre fi ns a fi nals d’any.

setsetset26

No fa gaires dies vaig llegir a La Vanguar-

dia un article de Gregorio Moran que parlava

de Salvador Espriu i deia que la seva primera

obra va ser una refl exió sobre el dret a una

tomba (Antígona s’enfrontà a Creont per

aconseguir el dret a enterrar el seu germà que

havia estat derrotat i per aquest motiu no te-

nia dret a una tomba). Explica en Moran que

aquesta Antígona va ser estrenada a Oviedo, i

la varen representar als soterranis d’una Es-

cola d’Enginyers que encara no estava inau-

gurada, era l’any 1963. Tot això ho explico

perquè nosaltres aquí a Esparreguera també

vàrem representar una Antígona, la de Joan

Povill Adserà, i no era en uns soterranis com

a Oviedo, sinó en una esplanada del futur tea-

tre de La Passió. Només teníem quatre bancs,

quatre columnes i el cel i les estrelles, però

això sí, hi havia tantes ganes i tanta il·lusió

que no ens deixava veure la precarietat ni la

nuesa de l’espai, això era l’any 1967. L’obra va

ser un gran èxit, fi ns i tot La Vanguardia se’n

va fer ressò. A Esparreguera som un poble que

s’han fet i es fan molt, molt bones representa-

cions, tant de teatre com de música, i fi ns i tot

ens atrevim amb concerts operístics, sempre

amb una gran dignitat. Hem d’estar orgullo-

sos del que s’ha fet i del que farem.

OPINIÓD’UN TEMPS NO

TAN LLUNYÀ

Paquita Vives Llonch

ORGULLOSOS

T. 93 777 45 37

93 777 11 71

Torrent Mal, 23 -3r -2a

ESPARREGUERA

samy’s

Sant Miquel, s/n

ESPARREGUERA

CONFECCIONS

OPINIÓ

Alegria que és Festa Major. Així comença un famós disc de la Trinca, anomenat

d’aquesta manera: FESTA MAJOR. I és veritat l’enunciat. Per gaudir d’una bona Festa

Major cal tenir alegria. I mirant els temps que corren això és molt demanar. Un té la

sensació que tot està podrit, que estem rodejats i governats per una colla de corruptes i

que quan es tracta de posar la mà al calaix els uns diuen als altres: “tonto el último”. Segur

que hi ha gent de bona fe que treballa per a nosaltres i pel nostre benestar, però són tantes

les garrotades disfressades amb el nom de “retallades” i estem tan escamats que ja no ens

fi em de ningú. I el que és pitjor: tenim la certesa absoluta que això encara no està acabat

i donades les circumstàncies estem ben convençuts que el que predica la llei de Murphy

sempre acaba passant: “quan una cosa està malament, segur que encara estarà pitjor”.

I a tremolar tots, bé, quan dic tots, vull dir la majoria, perquè a les classes privilegiades

poc els afecta que tot se’n vagi en orris. És clar que ja ho va dir la delegada el govern espa-

nyol a Catalunya: tenim sort que els rics fan despeses importants, perquè si el país s’ha-

gués de refi ar de la nostra capacitat de consum encara estaríem pitjor. Això consola, i molt

que consola, a la gent com nosaltres, que ja no sabem com fer quadrar el pressupost, això

qui en tingui. I amb aquest panorama començarà la Festa Major. Una celebració d’estar

per casa i no ho dic amb sentit pejoratiu, ans al contrari. Com l’any passat, toca fer servir

la imaginació i inventar-nos com passar-nos-ho bé entretenint-nos entre nosaltres: Yo me

lo guiso, yo me lo como i endavant les atxes, que no estamos tan mal. Tal i com estan les

coses només se m’acut una manera de poder estar raonablement bé durant els dies que

duri la gatzara i és que seguim fi l per randa la recomanació d’un conegut anunci de tele-

visió que diu: Fes una pausa, fes un Kit Kat. Apa doncs, a fer un Kit Kat, a posar les nostres

preocupacions en Standby que prou que ens vagarà de tornar a la dura realitat que ens

envolta, però per uns quants dies, fem l’esforç. Segur que valdrà la pena i servirà per

carregar piles i potser el canvi de xip, encara que sigui provisional, ens ajudarà a fer més

suportable l’esdevenidor. Així doncs, allò que deia:

ALEGRIA, QUE ÉS FESTA MAJOR!

ELS RICS I ELS RUCS

Teresa Prats Margalef

ALEGRIA

CLÍNICA DENTALDR. LLOR FARRÉ

odontoestomatologia generalortodòncia - implantaments

restauracions computeritzades

C/ Arbres, 1 (2n) ESPARREGUERAT. 93 777 21 00

27

El “Col·lectiu El Torn” neix a fi nals del 2011, prenent el relleu d’altres projectes locals com l’Assemblea de Joves Indepen-dentistes, el CEIM (Col·lectiu de l’Esquerra Independentista del Montserratí), o, més recentment, les sinergies impulsades per la Taverna l’Esparracat. Amb aquest bagatge i amb l’objectiu de recuperar el carrer com a espai de socialització i d’obrir una nova etapa en el món associatiu de caràcter inde-pendentista a Esparreguera, El Torn, obert a tothom, pretén fomentar un oci alternatiu a la vila, així com protegir la cultura tradicional dels Països Catalans.

Tenint en compte el context de crisi so-cial, nacional i de sistema en què sorgeix el Col·lectiu, El Torn vol oferir una perspectiva crítica i alternativa als punts de vista clàs-sics, tot lluitant per la llibertat nacional, so-cial i de gènere. Per això, des del Col·lectiu es promouen xerrades, concerts, dinars i sopars populars i tot tipus d’actes per tal de crear un nou espai de treball. El Torn es nodreix del ric teixit associatiu d’Esparreguera, capaç de donar un nou aire a la cultura popular, al ma-teix temps que la reivindica, per tal d’aconse-guir un poble més crític, més participatiu en la vida pública i més viu.

Amb l’autogestió com a principi d’actu-ació i l’esperit cooperatiu de l’entitat, sense tenir encara dos anys de vida, El Torn ja s’ha convertit en un actor principal de la cultura, el debat i l’oci alternatiu a Esparreguera. Una mostra d’això és la Barraca Alternativa de Festa Major, recuperada pel col·lectiu

l’any passat, i que aquest any es consolida, oferint un espai diferent i crític a les activitats proposades per l’Ajuntament.COL ·LECT IU

E L TORNper edmon p iqué

setsetset28

Si per eufemisme entenem una paraula o expressió que en substitueix una altra que pot ser més feridora, malsonant o amb connotacions negatives, farem ús d’un llenguatge que avui anome-nem políticament correcte. Sovint sentim expressions, especial-ment en els mitjans de comunicació, com descansi en pau (ha mort), invident (cec), centre penitenciari (presó), tercera edat (principi de vellesa), magribí (moro), país en via de desenvolupa-ment (pobre), etc que pretenen ser signes d’educació o que s’em-pren per evitar afectacions innecessàries. Normalment és un lèxic que es refereix al sexe, a la mort, a la religió, a algunes funcions corporals i/o també a situacions ideològicament compromeses. Crec en l’ús de l’eufemisme perquè, per una banda, pot enriquir el llenguatge i, per altra, es poden evitar expressions, si més no, enut-joses, però no en l’abús, ja que aquest, en lloc d’ennoblir el lèxic, fa caure en la pedanteria, a vegades el distorsiona i, a més , li pot fer perdre efi càcia.

Tot aquest preàmbul –per a molts suposo que innecessari– ve a tomb del llenguatge que pretén ser políticament correcte, usat per molts polítics de diferents tendències. Aquella solidesa en llurs manifestacions, aquells girs lingüístics, aquella exhibició de domi-ni de l’oratòria, sempre ben acompanyada de la gesticulació perti-nent (versemblant a antics predicadors), molt sovint deforma el sentit de tot el que s’expressa. Convindria que el sr Wert, en la seva LOMCE, en tingués especial cura, ja que és molt més important no distorsionar el contingut que l’ortografi a, posem per cas...

Últimament sembla que han proliferat els eufemismes, és clar, a més crisi més situacions incòmodes, tot és directament propor-cional; tot sigui per no dir pel seu nom l’estat crític en què ens trobem. En endavant haurem de tenir a mà un manual d’expressi-ons i/o frases fetes –ben actualitzat, naturalment. Vegem-ne no-més una mostra dels molts eufemismes que s’han arribat a dir en ben poc temps:“Aquella persona” de Mariano Rajoy referint-se a Bárcenas.“Indemnització en diferit en forma de simulació de salari” de la senyora Cospedal tractant dels salaris de Luís Bárcenas.“Línia de crèdit avantatjosa” (rescat) del ministre d’Economia.“Declaració tributària especial” o “Declaració de béns ocults” (amnistia fi scal) del ministre d’Hisenda.“Recàrrec temporal de solidaritat” (augment de l’IRPF) del sr Montoro.

Un recurs lingüístic que pot arribar a malbaratar i/o distorsionar el llenguatge.

EUFEMISMES… REFLEXIONS

OPINIÓUNA REFLEXIÓ

Josep Maria Brunet, mestre

“Companyia de gestió d’actius immobiliaris” (banc dolent) dels mi-nisteris d’Economia i d’Hisenda.“Desindexació de l’economia” (abaratiment de preus i costos pú-blics) de la vicepresidenta del govern de l’Estat i del ministre d’Economia.“Revisió de la tributació amb criteris de convergència euro-pea” (creació d’impostos mediam-bientals) de la vicepresidenta del govern de l’Estat.“Autoritat de responsabilitat fi scal independent” (òrgan fiscalitzador dels comptes) del ministre d’Economia.“Infrautilització de la capacitat productiva” (atur) del sr Mariano Rajoy.“Flexibilització laboral” (reforma laboral) del ministeri del Treball.“Solucions habitacionals” (pisos de 30 m2) del ministeri de l’Habitatge.“Impuls aventurer de la joventut” (exili forçós dels joves aturats) de la secretària d’Immigració.

I així podríem anar seguint...Només per tal de veure diferents tarannàs, maneres de ser o de dir, fa ben pocs dies que Enrico Letta, primer ministre italià, i referint- se al joves aturats que se n’havien d’anar del país, demanava perdó per aquest fet; en el nostre cas, la ministra del Treball parlava de “mobilitat exterior” tractant el tema del jovent que havia d’emigrar per manca de feina...

Crec interessant transcriure un paràgraf, extret del diari El Punt Avui, de la manifestació feta pel director de grau de periodisme a la Facultat Blanquerna, sr Josep Lluís Micó, referent als quatre motius que hi veu com a recurs a l’eufemisme del governant. “Per no dir res, per fer-ho incomprensible sabent que el que diu és impopular i no convé que s’entengui a la primera, per dosifi car la informació i, com a última raó, i potser la més freqüent, perquè no sap fer-ho millor si no és amb aquesta terminologia rara i plena de circumlo-quis”.

En fi , i per acabar, que del grec “eu” (bo) i “feme”(parlar), és a dir, més o menys, del ben parlar podem passar al malbaratament o de-formació del llenguatge.

C/ Fresas, s/n . ESPARREGUERAT. 93 777 19 41 . www.lesalzines.es

• Calçotades• Gran aparcament• Parc Infantil

Dr. Miquel Massana GardeGINECÒLEG

PER CONCERTAR VISITES

608 979 245

PLAÇA AJUNTAMENT 5 (1R 2A)ESPARREGUERA

ANSELM CLAVÉ 64 (1R 1A)OLESA DE MONTSERRAT

Pol. Ind. Can Sedó C/ Tallers, 10 ESPARREGUERAT. 93 777 35 00 F. 93 777 38 12 www.fayme.com fayme@fayme.com

• Fabricació d’accessoris i mobles metàl·lics

• Especialitat per a electrònica “disseny modular especial”

29

És molt bella la comarca…t b

Jaume Porta, Club Excursionista d’Esparre-guera. Aquesta secció està dedicada a les activitats de muntanya i, edició rere edició, ens porta recorreguts propers i molt adients per a fer-los amb tota la família.

Descripció: Esparreguera (Can Comelles), Camí veïnal, Can Roca, Capbrot de Rubió, Coll de Can Rubió, Can Varela, Forn de Calç (Collbató), Esplanada antic Camp de tir, Sal-tadors de Can Rogent, Coll de Can Rubió, Can Rubió, Can Roca i Esparreguera.Recorregut: L’itinerari el podem començar a Can Comelles; prenem el camí veïnal direcció Can Roca, passarem abans per Can Sant Jo-an. Un cop arribem al creuament dels Blaus, anirem direcció Can Rubió, passarem pel di-pòsit d’aigua, a 200 m trobarem un creuament senyalitzat, anirem per la pista a la dreta, a 250 m surt un corriol a l’esquerra en pujada, el prendrem fi ns arribar a una ampla pista, girarem a la esquerra, li estem donant la volta al Puig de Can Roca, a 300 m trobarem el cre-

Forn de Calç

©cl

ub

excu

sion

ista

esp

arr

egu

era

uament de Capbrot, nosaltres pujarem direc-ció a una gran torre elèctrica damunt nostre, és el punt més alt de la sortida, Capbrot de Rubió 428 m, des d’aquest punt la pista baixa, a 100 m trobarem un indicador per visitar un aixopluc reconstruït pel grup de Recerques. Seguint la pista, a 300 m, aquesta gira a la dreta, nosaltres continuarem rectes per l’altre pista fi ns arribar a un hidrant contra incendis, en aquest punt la pista puja fort fi ns la bassa contra incendis. A 250 m tenim la barraca d’en Varela i l’esplanada de l’antic camp de tir de Collbató, aquí podrem visitar les restes del Saltador de Cal Rogent, està indicat amb rè-tols (bones vistes de la Serra de las Garrigoses i Serrat dels Monjos, Montserrat). Tornarem baixant la pista direcció Collbató, bona vista

del Castell, just abans d’arribar a la carretera B-112, trobem el forn de calç, amb compte podem pujar per unes estretes escales que ens tornaran altre cop a la pista. Pugem fi ns a un corriol que surt a mà dreta, Serra dels Gatells (bones vistes). El corriol més endavant ens tornarà al camí que hem fet de pujada, aquest el farem fi ns arribar a l’hidrant, aquí prenem el corriol a tocar de la tanca, i ens durà fi ns la pista que baixa de Capbrot, nosaltres prendrem direcció cap a Can Rubió, Can Roca i altre cop Esparreguera.Dades: 8,15 km de recorregut, 262 m desnivell positius, punt + alt Capbrot de Rubió 428 m.Durada: aprox. de 2 h a 2:30 h amb aturades.Cal dur: Calçat i roba adequat, aigua i màqui-na de fotografi ar.

setsetset30

VERSIÓ 2013 NÚMEROS 61 i 62 (desembre 2001 - gener 2002) Una visió d’Esparreguera a través de la història del 777 per Gerard Bidegain

Portada número 61Coses que es deien...El Safareig de la Senyoreta

Tothom a les trinxeres!!!Per Elvira Dalmau i Banús

“(...) L’estiu de l’any noranta, en Xavier Sitjà, el

periodista, escrivia en aquesta mateixa revis-

ta les següents paraules: “És propi de romàn-

tics fer certes peticions; tanmateix, potser

encara seríem a temps de refl exionar sobre el

futur del Castell.” I acabava l’article dient: -“Ja

sé que és pur idealisme, però no és pas dolent

demanar a qui correspongui que permeti que

el darrer viatge dels esparreguerins pugui

continuar discorrent per un camí almenys tan

plàcid com fi ns ara”. I quins tombs té la vida,

oi? Mare de Déu, com ens hem de veure! Ai

senyor batlle, si la cosa no s’atura, d’aquí poc,

precisament la feina serà nostra per trobar un

camí! (...)”

Reportatge nº 61

Amb la Passió al cap, nou president i nou directorPer C. Reynés i A. Puig

“Manel Roca, nou president del Patronat de

La Passió: “(...) està oberta la possibilitat d’in-

gressos atípics, tot instal·lant plaques solars

al sostre, cap a l’any 2003; pel mateix any, hi ha

el projecte de canviar el sòl de l’escenari per

fer-lo totalment practicable, fi ns i tot per als a

músics. (...) d’aquí a dues temporades, l’Or-

questra de la Passió d’Esparreguera (estarà) a

ple rendiment. Una orquestra d’àmbit comar-

cal, que a les ordres d’un mestre-director tin-

gui, alhora, capacitat de generar els seus

propis recursos mitjançant concerts i amb el

compromís de participar en les representaci-

ons de La Passió, (...) tornar a fer cinema i tor-

nar a fer cine fòrum per desvetllar de nou la

cultura cinematogràfi ca d’Esparreguera (...)”

“Robert Gobern, nou director de l’espectacle

de La Passió: “Acostar el text a l’espectador (...)

fer petits retocs que en facilitin la compren-

sió. Perquè és evident que si l’espectador es-

colta un text que no entén o que costa d’en-

tendre, desconnecta i es distreu (...) Resulta

molt més fàcil (com a actor) enfrontar-te a un

personatge i treure’n la gamma més amplia de

matisos quan el text és més amè, comprensi-

ble i respon a una lògica de comportament;

que si, en dir-lo, només et pots recolzar en el

fet de recitar poesia i, encara més amb el

handicap afegit d’haver de dir una sèrie de

paraules o d’expressions incomprensibles,

desfasades i caduques. (...)”

Coses que passaven...Editorial número 61

per Consell de Redacció“Esparreguera també va notar el sotrac ocor-

regut el passat 11 de setembre amb l’esfon-

drament de les torres bessones de Nova York,

quan tot just apareixia el número anterior del

777 Comunica. Esparreguera, com tot Catalu-

nya, va viure només mitja Diada, l’altra meitat

del dia es va viure a EUA. Una diada per a dos

països, una diada per a dues invasions. Quatre

barres per a l’un, barres i estrelles per a l’altre.

Barres de sang i estrelles de llum, de guia, de

foc... o de què? (...)”

Carta oberta de Josep Masip

Apartat 24

Per Josep Masip i Mirabent

“(...) Tenint en compte que ell és un professio-

nal del teatre, la seva opinió té un signifi cat

molt important per a mi, i per tant, el fet que no

sigui un Crist de la seva confi ança, em fa pren-

dre la decisió de deixar a l’instant el paper, amb

l’ànim de no ser un trist llast que la seva edu-

cació i ètica impedeixi deslliurar-se’n, i evitar-li

així la lamentable situació d’haver de dirigir un

Jesús que ell no hagués triat mai. (...) Gràcies a

tots els col·laboradors per la paciència que

heu tingut amb mi. Gràcies per riure els meus

acudits sense solta ni volta, fruits més del

nerviosisme que d’una altra cosa. (...) Gràcies

per fer-me sentir un membre més d’aquesta

gran família. (...)”

A més també explicàvem...

ARBONÈS. Lluís Arbonès, nou president del

Club de Bàsquet Esparreguera.

BUS. L’Ajuntament ha fet al·legacions per tal

de crear un servei de bus-llançadora Esparre-

guera-Martorell.

CASASSAS. El poeta Enric Casassas fa un

recital de poemes seus al Teatret.

DISCOTECA. La Tina serà una discoteca.

ESPECTACLE. Joan Castells dirigeix Sota el

bosc lacti, de Dylan Thomas al Teatret

FUTBOL. El porter Artur Reynés, de 8 anys,

convocat a la Selecció estatal de Futbol Sala.

GUARDÓ. Els actors Lola Lizaran i Alfred

Luchetti guardonats amb els premis honorífi cs

Butaca de Teatre i Cine de Catalunya.

HIVERN. El Club d’Escacs de la Passió celebra

el Primer Open d’hivern d’Escacs.

INTERCULTURALITAT. El Col·lectiu Anirat

Anilmet serà un casal Intercultural.

LLACH. Lluís Llach fa un concert al Teatre de

La Passió.

NOTÍCIA. El Campanar de Santa Eulàlia serà

restaurat.

OPOSICIÓ. El PSC-Esparreguera s’oposa a la

creació de l’aeri entre Esparreguera i Olesa.

PATRONAT. David Aguado dirigeix El somni de

Bagdad, de Benet i Jornet.

ROVIRA. Jaume Rovira dirigeix a la Sala Petita

de la Passió l’espectacle Dones, amb textos

d’Isabel-Clara Simó.

SARDANES. La colla 18 de juny de La Passió

campiona de Catalunya del Bàsic Honor Aleví.

TEATRE. Robert Gobern dirigeix Morts sense

sepultura, de Sartre, a la Sala Petita de La

Passió.

VENCEDORS. L’equip infantil masculí de

Tennis Taula La Passió campió de Catalunya.

Pàgina 21 número 61 (Equip infantil masculí de Tennis Taula La Passió, campió de Catalunya)

31

L’ENTREVISTA Carles Reynés

Cisco GuerreroBarber i col·leccionista

El Cisco ha viscut la evolució del món de les barberies, des de quan eren el centre de les converses masculines, fi ns ara, quan un indici de conversa es dilueix entre el so de les maquinetes i el de la tele. L’avi del Cisco no volia que el seu fi ll fos barber i el Juan que tampoc ho fos ell; volia que estudiés. “Com que jo no volia estudiar, de mica en mica, em vaig anar acostumant al treball de barber. De

la feina es podia viure i al mateix temps fer altres coses que m’agradaven”. Quan el Cisco era jove, el Patronat –del carrer Gran– era un dels pocs llocs amb possibilitats d’esbarjo del poble. “Al Patronat, a principis dels 60 hi havia el Club de Joves i com que m’agradaven molt l’esport i la música, organitzàvem com-peticions de futbol amb altres pobles de la comarca, i pel què fa a la musica: festivals. Alguns pobles dels contorns compartien una mena de concursos, tipus festival d’Eurovisi-ón, amb orquestra inclosa. Donaven premis i tot. Jo cantava cançons melòdiques de l’Ada-mo i del Sinatra. El Josep Ferrer em traduïa les lletres al català i el Josep Borràs m’assajava una mica”. Tota la colla que formaven, a més a més, feien de fi gurants a les obres de teatre del Patronat i sortien a la Passió. El Cisco també cantava a la coral. També aquesta colla del Cisco van coincidir a Sant Climent Sescebes fent la mili. Jo era el barber, és clar, i dels diners que vaig fer pelant reclutes, em vaig comprar tot l’equipament per jugar a tennis i fer-me soci del Barça.

Amb l’inici de la seva vida familiar als 27 anys i el naixement dels dos fi lls i de la fi lla, es va anar desenvolupant la seva gran afi ció de col·leccionista. “El meu pare a la barberia venia loteria i des de l’any 1965 que col·lecciono dècims, des d’aleshores, un de cada mes. També faig la col·lecció de núme-ros de loteria del número 1 al 100.000 i me’n

falten uns 400”. Té el clauer, el pin, els sucres (25.000) i el què calgui, de tot arreu on va. Col-lecciona objectes del Barça, “tinc l’entrada número 22 del dia de la inauguració del Nou Camp”. Però la que l’apassiona més des de fa deu anys és la col·lecció de xapes de cava; va ser el pioner de les primeres trobades d’in-tercanviadors de xapes, a Esparreguera. El Cisco no col·lecciona ni per orgull ni per com-petir. Li agrada l’ordre i les coses ben fetes. És més d’escoltar que de parlar. És pacient i es relaxa classifi cant, ordenant i només contemplant les seves col·leccions. “Hi ha moltes coses que no les col·lecciono però les guardo... Més endavant, no se sap mai, si a algú li interessa bé, i si no, és igual”.

És el Cisco, el barber, el Guerrero.

Potser una de les persones més co-

negudes d’Esparreguera. Tot anant

a fer un cafè i parlar per l’entrevista,

el saluden a cada moment, i entre

la plaça de l’Ajuntament i la de

l’Església ha hagut d’explicar quatre

vegades que s’ha esquerdat un os

del braç en una caiguda absurda,

com totes. Però és popular tant pel

que se li suposa a un barber, com per

les seves activitats relacionades

amb el seu estimat poble, Esparre-

guera. El seu pare, el Juan, també

barber, va venir de Tíjola l’any 1945 i

li va transmetre l’amor pel seu poble

d’adopció i el Cisco no ha desapro-

fi tat cap ocasió per demostrar-ho.

Ara el Cisco s’ha jubilat i des dels

catorze anys ha fet de barber.

L’ENTREVISTA CARLES REYNÉS

©cr

eyn

és

#capfocalboscgencat.cat/incendis