LA REVISTA DELA COMARCA DE ROMENIAny 1 n°7 octubre 1986

F» R E r̂ i T S i ¡j /\ ï / r /\ 1-5 /\ K

FOR O E II. "

Reunit ei jurat qualificadorformat per Valenti Puig, BaltasarPorcel, Ana Kay, Santiago Cortèsi presidit pel Sr. Bat le Bal.;asarPujol, donà t",-1 sigüent veredicteper el Premi "Baltasar locel"1986: Modalitat Juvenil, "Lapesca des Bou al Port d ' Ai iratx"de Francesca Suau Aleir.any iAntoni Vera i Alemany.

Modalitat Sènior: Prf.mi ex-aequo a "El pescador de Andratx"

so q u i".i. 2? premi, "Andrà i tx:

deManuel Mandianés Castro"Viatge a través de i a literaturad'Andratx cap a Cuba : 850-1950"de Rosa Ma Calafat i Vi ja.

Premi de Periodisme.-: 1, p rem ia "Andratx, pueblo presididopor la emigración" de Miauel

314SÉ,jp-^ ^ ' '"'íMAUi J /yìfH "- rO^-^ —'-'í5 v * -tv r •* \ \ ^Í '̂Lv- i^/7 ^ K - . _- ,. ••• FsWLw} * ' AÍtvk

Äs (. :ìpù%v-^W^ à{ ^^ALA'^^

•<- : 'f : >il^1™»"MÜll̂ 1

COf^Sl.l.L mSULAK D»¡ MALLORCA

i j !v!.-i i 1 o r c a p r o f u n d a " de An t: o n iPapel !.

Properament s'anunciarà ladata d'encega dels premis.

/V3 O V I fi E IM T 13 ti] M O G R Ã —

F1 T C

NAIXEMENTSSetembreMar i a Teresa Vieh MercadalAi na Enseñat FrauSimó Pérez GinardJosé Manuel Alvarez PérezDavid Antonio Gonzalez LópezMarta Sánchez MorenoRosario Martínez Ramírez

DEFUNCIONSSetembreMasiana Oliver PorsellJuan Dugo MartínezAntònia Maria López LópezMax Pal FraefelFrancisco Ballesteros Cánovas

D ' /XrNJDJR/VTX /\ !_, L U O

/\ i , i, L j c; /\ .l̂ HJU

La darrera setmana de novembrees farà la segona anada a Lluca peu des d'Andratx que organitzala Coordinadora Parroquial deJoves d'Andratx i aquesta vegadaamb la col·laboració del ConsellInsulaf de Ma 1 ! orca.

¿*«irc^>f

ìr<£u flim-d&ilT! r°A "M i r'°n! i ]M/\ .

( r r; A GMT r ¡T )

Per tot n / 1 P r c .s s i t .J f

en en c <-¡ m p hi ha remei.

PI ani í.'.s p e s n o s t r o servei

t rot>n r e /n on c a n t i t" a t .

/V ' /i 7 h íi pôs n o s t r e a Z i men t

t a m b é per se s in eì lai ties

i per festes i núvies

fìor s t o n i ni H bau t amont.

IA n ( v i - , f A L,í IA tO'Miio Vi í'OfYlM

Ap. C o r-r eu s 79AndratxEditen:Coordinador Parro-quial de Jovesd'AndratxCentre Culturalde S'Arracó

Director: SantiagoCortès i Forteza

Redactor en Cap:Gaspar Pujoli Flexas

REDACCIÓBieL- Ensenyati Pujol, MargalidaFerrà i Ensenyat,Gabriel Jofrei Mir, MariaJosé Clar i RocaPedró Flexasi Flexas, Margali-da Sastre i Parpa1,Bartomeu Boschi Palmera CatalinaAlemany i Riera,Bernat Bestardi N a d ci.I , JoanaAlemany i M i r - .

EQUIP TÈCNJC

Isabel Ensenyati Ensenyat, MariaF.Pujol i Mulet,Isabel Alemanyi Moya.

GERENT

Vicenç Flexasi Alemany.

Imprès ió: Tallerspropis.

D.L.P.M. 295/1986

E cai i-ail

a punt dseu (-.araciesplai hipoh¡o de

La participació d'una nombrosa representa-ció de i a nostra comarca d'Andratx a lacavalcada de la Beata -més de dues-centespersones vestides de pagès- posà de relleu,una vegada més que, malgrat sigui inconscient-ment, es sent identificada amb els nostresvalors i no pas amb els imposats de fora.Ei ressorgiment d'antigues festes i tradici-ons populars,, perdudes feia molt de temps,així com i'afertament d'altres que semblaven

esvair-se fa pensar que a més delter folklòric, religiós o de simpleha quelcom més: la voluntat d'un

no renunciar a lá seva personalitat,a Ja seva ¡.ndiosincràsia, a la seva nació,baldament aquest darrer encara resti confúsper a molta gent. És, però, alentador quefestes i tradicions com la Beata -o la pujadaa Lluc a peu des del Güell, d'Inca o d'An-dratx, o el nostre Pa amb caritat de SantElm- mobilitzin a molts de milers de mallor-quins meritres que altres, com la de la "His-panidad" (o de la "raza" com per més vergonyala solen anomenar) passin gairebé desaperce-budes com a reflex de la indiferència del,i nostr.i gent, vers tot a I lò -que a més d'és-ser-nos a l i è no pot ésser motiu de cap menad'orguil excepto per als conqueridors iopresors caste!lano-espanyols.

N ' /\L±

^ o o r i o s _L ?3

r i ) r,/\ m-M J o H: r. o s :r s

A.mb aquest comen Lar'i i n t.on-tarem iniciar una sèrie dedicadaa ses malalties dels animaisque poden ser transmeses a lespersones. Aquests tipus d'enferme-tats són anomenades zoonosis

La Brucelosis és una enfermetatinfecciosa produïda per unabacterià, que pot afectar atots els mamífers i se caracterit-za per febre, aborts i dolorsarticulars.

També és coneguda com a Febresde Malta, ja que fou en aquestailla on s'estudià l'enfermetatproduida per el consum de lletde cabra. Està espergida pertot el món.

Els nostres animals domèsticsla poden patir. Porcs, ovelles,vaques i cabres la mos podentransmetre. (Els darrers mésfàcilment)

Desgraciadament a la nostravila s'han donat casos per consumde llet fresca de cabra. Hialtres, moltes,maneres de contagi,per exemple: per manipular segonsparts contaminats, per contamina-ció d'aigües a partir de fems,

malats etc.sol entrar per0 a través de1 per via sanguí-

nea, produint febre i s'escampaper

orins d'animalsEl microbi

via digestivapetites ferides

produint febre itot l'organisme amb una

per losgang l is,tot por

especial predileccióarticulacions, elsels testi cu Is i sonr oles placentes si és un.-) í 'orno l i nprenyada (provocant en aquestcas 1'abort).

L'animal malalt és una font.d'eliminació de "Bruco I l a " dinssa llet, dins s'orí, dins essemen. Ara aquí I'organismoestà creant unes defenses quoel protegeix cada vegada mosi podrà parir normalment, peròse converteix en un portadorde l'enfermetat i un eliminadorde microbis que farà que labrucelosis perduri indefinidamentdins d'una guarda.

Ara bé, ¿Com podem noi trossaber si els nostres animalsson portadors de "Brucei la"si efectivament hem observatqualque abort sabent que lagran capacitat de immunització(sobre tot en les cabres) potenmascarar ei problema?. Prousenzill: fent una extraccióde sang de cada un dels animais

MS^

B; J. s si ni i m ai l s cio-

m«g?s fc ± c:f e i"i s ;p> o cl e n

jp o .ir 1st

1 os i s

Lea et l o s ± s

i_ir^si öi~i tSLt

± infGacio^ai

i enviant les mostres a un labora-tori. Un altre sistema de lluitai control és la vacunació delsanimals. Existeix un tipus devacuna que protegirà duranttota la seva vida, que se donan una odad primerenca (a lesvode11 es dels 5 als 8 mesos,a les anyelles dels 3 als 6mesos). D'aquesta manera,suposantla vida econòmica d'una ovellaon uns 8 anys, si vacunas i mM anys seguits "totes" les anye-I ! os de Mallorca com també'totesles altres espècies i no deixan'tentrar cap animal "del continent,podriem garantir que hauriemerradicat l'enfermetat" de sanostra illa. (És clar que aixòés una utopia).

Hen d'afegir que aquestalluita se fa organitzada perJa Conselleria d'Agriculturai Pesca del Govern Balear, jafa un parell d'anys, i tantlos extraccions de sang comles vacunacions d'anyells, cabri-des i vedelles són totalmentgratuites i les vacunes obligatò-ries .

GABRIEL PU1GSERVER

IM /\ O í O IM A, J , i ÍS W K M É S Q U E MA I

"Més lluny, heu d'anar més llunydels arbres caiguts que ara us empresonen

(...:•més i luny de 1 'avui que ara us encadena".

LLUÏS LLACH,

Un dels fets socials més signi-ficatius que han tenguL ! i ocaquests darrers mesos a Mallorca(encara que els mitjants decomunicació centralistes quetenim a l'illa ben bé s'han tcuidat de no donar-li quasigens de publicitat) ha estatla celabració del "II Seminarid'informació i estudi" que sotal'organització del grup Blanquer-na i amb el títol "Mallorca:arrels històriques, realitati utopia" es celebrà al santuaride Lluc entre el 25 i el 28del passat setembre. Si homsospesa el nacionalisme d'acordamB els resultats,de les darrereselleccions ben aviat es cauen el desànim però si ens aturama contemplar la llavor que poca. poc va brotant al nostre poblehi ha motius per a sentir-seesperançat. Cent cinquanta perso-nes inscrites, de totes lesedats però amb ample majoria

(Les dues terceresde 17 a 23 anys),que hi assistiren(i quants no h iper raons de fe i nademostren que de

fragment d1"ITACA"

que han claudicat ifer-se passar per mésque ningú ara fanseus capitosts de

despréspatrio-el jocMadrid.

de gent joveparts teniena més delsocasionalmentpogueren anaro d'altres?)cada vegada són més(i, sobre tot, elstenen clara La se v.nacional.

És encoratjadormalgrat tots els

personesloves )

i d e n t:que

i Lat.

s'han fet i es valorarnacionalAquestsque hanvaixell

veure comesforços que

fan per a neutra-litzar-nos com a nació continuaviva i puixant la flama naciona-lista. És clar que encara restamolta feina per fer perquè sónmolts, massa, els que es mostrenindiferents quan no host i. J senvers el fet nacional. N'hiha que ja no canviaran perquèla menjada de cervell ha estatgrossa (quina famada que semprehan tengut els imperialistesespanyols!), fins i tot n'hi

"Bon viatge per als guerrersque al seu poble són fidels''

detesalsPerò la majoria de mallorquinsque encara tenen enterbolidesles idees no són sinó víctimesdel molt temps de desinformaci60 d'una mala formació fruitde la manipulació del nostrepassat i la tergiversació dela realitat actual.

Què fer davant això?. Pensque només hi ha un camí, llarg1 potser feixuc però apassionati engrescador: fer nacionalismea nivell social i cultural,a nivell de poble, per tal d'anarcreant poc a poc una conscièn-cia nacional que ens permetialgun dia, per ventura no tanllunyà com sembla, ésser sociali políticament la majoria, coniavui ja ho son els nostres compa-nys de Catalunya i els correi i ginnaris d'Euskadi'. Crec que aquestaés també La idea de Blanquernaquan des d'una perspectiva "dina-mi cameni, progressista" es define-ix com "un grup d'estudi i forma-ció, obert a tots els mallorquins,especialment als joves, queestiguin interessats a conèixer,

i promoure la identitatdel nostre- ' poble",

joves són , (som) 'elsde portar el timó delque ens dugui cap al

port del nostre alliberament,fent com aquells passatgersque van emprendretravessia d'Itaca i¡j luís L lach canta tanversos que diuen:

la llargaals qu i

bé aquells

BI EL ENSENYAT PUJOL,

sai i~ios ì~i ± s 1 £3L-

ACTE DE FUNDACIÓ DE LA CONFINARIA

DEL ROSER D ' ANDRATX

Dia 10 de maig de 1 ' any1620 "En nom de nostro SeñorDéu Jesuchrist y de la sua MareSanctíssima,amén. Sia a totscosa manifesta que yo fray Jacin-to Gallur, prevere religiósde la sagrada religió de predica-dors, lector en sacra theologia,tenint ple poder per les cosesdebaix scrites del molt Rt.Parefray Juan del Valle, vicarigeneral y provincial de ditaorde de predicadors en la provín-cia de Aragó...Sabent y entenentla gran devoció dels ves insy habitadors de la present vilade Andraig de que se funda confra-ria de Nostra Señora Saneti ss i madel Roser en 1 a par roch i <i 1 1 g 1 ós ia de dita vila y que per a d'assòse tingué consell en la salade dj.ta Universitat en què fonenconólús y determi-nat per loshonorables jurats y consellersse procuras fundar dita sanctaconfraria per execució del qualcon$ell a instància de moltshabitadors y visins de Andraiglo molt Rt.señor Pere Juan Morro,prevere rector de dita parrochial,juntament ab los honorablesjurats,mitgensant lletres, demana-ren y supplicaren al dit moltRt.Pare Provinsial de predicadorsfos servit donar llicència aalgun pare de dita orde perfundar dita sancta confrariaen dita Iglesia en la capellaper a dita devoció dedicadaab las gracias, perrogativasy privilegis concedits per losSununos Pontífices a los ditsconfrares de dita sancta confrariaE lo dit molt Rt.Pare Provincial,vista dita petició y demanda, con-cedí y donà la llicència desobre chalendada y que ditaconfraria se haja de fundardel modo y conforme los capítolscontinguts en dita carta y debaixscrits.

Per ció jo dit fray JacintoGallur usant de la dita potestaty auctoritat a mi donada y atri-buïda, personalment constituïten la dita Iglesia parrochialde Andraig, elegesch y fundadita sancta confraria en lacapella a nostra Señora dedicaday constituïda a la part squerraquant se entre en dita Iglesia

de Andraig ab las capitulacionssegüents, les quals així loshonorables jurats en nom detots los habitadors de ditavila com encare lo Rt.comú depreveres prometen y juren obser-var y fer observar: Primo quetots los anys . tingan obligacióde portar al llibre ahont stanscrits los confrares de ditaconfraria an el Pare Prior oprincipal president del conventmés prop de nostra sagrada reli-gió per a que los admeta y vejalos que de nou han entrat. Secun-do que tots los sermons quese hauran de predicar a comptede dita confraria los haja deoncomenar y predicar fraresde nostra sagrada religió perquècom a més interessats procurenlo augment y devosió de tantsancta confraria. Tertio quesi per temps venidors en ditavila de Andraig o en son distric-ta y terme se fundas algun con-vent de nostra sagrada religióse haja de transferir y transíla-dar an al dit en tots los amolu-rnents, béns y interessos tempo-rals. Quarto que han de regonèxery regonegan a nos y a nostrossuccesors per los verdadersfundadors y governat dita confra-ria conforme statuts de la questà fundada en el convent denostra orde de Sancta Mariade la Minerva de Roma, la qualemperò fundació y erecció fasjo dit fray Hiacinto Gallurcom stà dit de sobre ab losdits pactes y condicions y node altre manera y així bé fasnominació de persona que -restaen mon Hoch en dita vila deAndraig y rector de dita confra-ria del dit Rt.Sr.Pere JuanMorro, rector de dita -vila quiara és y per temps serà,donant-1 L en coatjutor lo venerablemossèn Gabriel Sureda, preverey beneficiat en dita Iglesiay sos successors, donant enaquells la matexa potestat yauctoritat que circa lo sobredit jo t i neh, la qual confrariaservant-se ditas capitulacionset. non alias, aprova, ratificav confirme.

E aquí presents nosaltres Gabri-el Jovera, March Barceló, PernAnsenyat, jurats lo presentany de dita vila y en nom deaquella, y nosaltres Pere JoanMorro prevere y rector, GabrielSureda, prevere y beneficiattambé presents y lo Rt. Comúde dita Iglesia de And rai q repre-sentant de grat y de certa se i ón-cia acceptam la dita sanetaconfraria de Nostra Señora Sanc-tissima del Roser ab lo modo,forma y capitulacions de sobreexpressades y contingudes yprometem cada nu de nosaltresin solidurn conservar y augmentartotes aquelles coses que a nosy a cada un de nosaltres seràpossible fent gracias an eldit pare provincial y en sonnom a V.paternitat Pare lectorGallur de tant sancta obre ybenefici supplicant sia tota .honor y glòria de nostro SeñorDéu Jesuchrist dê-la sua Sanetís-sima mare la Verge Maria delRoser. Data en la vila de Andraigals X del mes de maig mil sis-cents y vint. A les quais cosesforen testimonis special i teret expresse cridats los honora-bles Ramon Alemany y GuillemPujol y moltes altres personesde -dita vila de Andraig y joRaphel Juan scriva de la preditavila qui en nom y veu del discretmossèn Però I 5 1 àries notari horebut la present acte ut supra".

UIM TESTAZYlEN'l' OKI,

SEGLE X I I I

A les històries i monografieslocals que he anat publicant,sempre he ponderat la importànciaque tenen els testaments delsegle XIII perquè gràcies al'obra piadosa assignada pelstestadors ara podem saber algunesnotícies referents a les primeresesglésies, convents do fraresi monges i hospitals de l ' i l l a ,ja que d'altra manera, la docu-mentació és escassa.Dia 9 d'agost de l'any 1267la dona Dolça muller de GuillemPoquet d'Andratx disposava elseu testament davant el notariJaume Marina. Nomenava marmessorsBernat Basset, Domingo Basseti Miquel Donat. Fs reservavaper la seva ànima i sepultura300 sous reial de València.OÍRÍK^erFssd¥"ls er&3&é&a deenSafr¿

Domingo de Ciutat i els deixava20 sous pels drets funerarisi d'altra banda 30 sous a laseva "taula".

Assignava 5 sous al clergued'Andratx i altres tants a l'obrade l'església. Als frares menorsde Ciutat lo sous; als fraresde Penitència 5 sous; a lesmonges de Santa Clara 5 sous;a les monges de Santa Margalida5 sous; a cada hospital i ala casa dels captius 12 diners.

A la seva germana Maria mullerde Miquel Donat 100 sous. Acada marmessor 10 sous. De laresta vol que celebrin missesper la seva ànima i la delsseus pares a coneixença de fraArnau de Castellví.

Els altres béns mobles iimmobles els deixa als seusfills a parts iguals i d'aquestamanera són hereus.

Foren testimonis: fra Ramond'Olzeda prior dels predicadors,Ramon Llull, Jaume Ripoll,GuiïlemBarber, Pere Llorenç, BernatGrau, Arnau Coll.(Arxiu HistòricNacional, secció Clero, carpeta86 n° 10)

SA DRAGONERA

A les nombrosíssimes notíciesja publicades sobre Sa Dragonera,hi hem d'afegir aquestes trobadesdarrerament:

Dia 20 d'agost de 1567 e!lloctinent general del Regnede Mallorca escrivia al capitàd'Andratx, el magnífic senyorJordi Fortuny i al batle dela vila dient: "Per quant sominformat que alguns homens d'aquísens ordre nostre, se passena la Dragonera, diem^vos perço y manam en pena de CC lliuresal fisch real .applicadores quede aquí avant no permatau quealgú entra en dita Dragonerasots pena de C lliures y altrespenes a nostre àrbitre reservades. . .y si algú entrerà en d i t nDragonera lo'ns remetreu pres".El capità i batle d'Andratxcontestaren dient que "de conti-nenthavem feta fer una cridaper la present vila conformeals manaments de Vostra Il·lustreSenyoria". (Arxiu Regne de Mallo-rca I,C 341 f. 53)

Dia 10 d'octubre de 1580els baties d'Andratx i altresviles marítimes de la part dela muntanya rebien una altra

a

carta: "Per quant som statsavisats per una satjatia vingudade Alger que allí en Alger siaquatre galeres molt ben armadesper aixir y venir a estes nostresmarsy assenyaladament per enderro-car la torra de la Dragoner oy les altres torres se fan.Per tant vos diem etc. que vistesles presents fassau fer molt.

bones guardes redoblant aquellesy posar bones sentinel.les yfer tot lo demés que convindràfer per dit negoci perquè abla ajuda del Senyor y vostrabona diligència pugau ésserpreservats de tots perills".(ARM I,C 348 f. 300)

RAMON ROSSELLÓ VAQUER

.7/\ K/\ 1 > O /MNÍVS

Al número 731 de la revista"Lluc" corresponent als mesosde juliol-agost aparagué lapublicació d'un manifest sortit.a llum al juny del 36 i signatper quasi tota la intelectual i-tat mallorquina d'aleshores,entre els quals figuravenalguns veïns del nostre poble.Això juntament ai contingut

de l'escrit ens ha mogut ala ̂ redacció del present article.És un contingut ple d'actuali-tat, és una "afirmació d'unaunitat de sang, de llenguai de cultura, afirmació dofidelitat a la pàtria naturalque és, per damunt de t.otapolítica, la terra on és parla-da la mateixa llengua nostra",sense oblidar en cap momentla rica particularitat delnostre parlar i dels nostrescostums, marcats pels acontei-xemonts polítics i oi i'onomonde la insùlari tat. Mostrantaixí una adhesió al sentiment.Nacional de Països Catalans.En resumides contes aquós t,s

és el missíitge que trasmet inla intelectual i tat mallorquinaa Catalunya on resposta a imanifest de semblants caracté-ristiques que ens havien adreçaa la primavera dei mateixany els estaments políticsi culturals del Principat.Entre els signants mallorquins

hi trobam Josep Ensenyat,Bernat «Juan i Bernat Jofre,

com abans hem dit fills de lanostra vila. Les circunstanciesque seguiren a la publicaciódel manifest no varen ésserafavoridores dels propòsitsque en ell s'esmentaven, laqual cosa féu que les actitudsglobals de la societat i particu-lars dels firmants prenguessencamins força dife-;--ants. AixíJosepEnsenyat col·laborà activa-ment amb el nou règim, essentprocurador en Corts. Contràriapostura mantingué Bernat Jofrequi fidel als seus principis,s'exilià. Postura intermitjafou alimentada per Bernat Juanqui es va desentendre i no esmanifestà més sobre la qüestió.

De la mateixa manera queho feren els nostres paisansels camins empresos pels altressignants foren també diversos,¡no I ús es redactà un contramani-test que aparegué a diferentsperiòdics de les Illes, (ElDia, U l t i m a Hora) amb data Palma17 de setembre de 1936, escritja en castellà i amb un caireprou distint, ("Lluc", octubredel 86 n° 733)

MARIA MAGDALENAB1EL ENSENYAT I PUJOL-

* * * * * * *

F-: i . ROFM.K o.i n«: C*U/ \RI ;> / \ i;_,/\ SI^X/A

J j l , H ¡NO U A T} - ; í ,/\ OI., A U DE«' T. , A SEVA

i , i , i i < i - : R T/V r

WA I INO S E RR;™ ^ 1 IMO ï N T H! N T A M SER

IMOS ALTRES MATEIXOS

•ri o» t. ï o í-¿«

L A F» E X X A T Li: R t. A O E

S'ARRAPO

Ja fa uns quants anys a S'Arra-có es venia peix que els nostrespescadors pujaven de Sant F.imfresc que botava i ei duiena l'antiga plaça de! mercatdel nostre poble. Amb e is anysels pescadors s'anaren morint0 jubilant, -només en quedaun, avui en dia i desii, jam queper mo its d'anys- la plaça esva tancar, se va anà degradant1 a la fi es va tomà i I'assumptedel peix va quedar en que unavegada a la setmana venien avendre peix a S'Arracó un odos peixeters o peixeteres defora i la gent en sentir elcorn pel seu barri sortien acomprar el peix just davantel seu mateix portal. Fa deversuns cinc anys, les autoritatssanitàries cregueren que e! scotxes que menaven els peixatersno eren el lloc mos adequat,per a la venda dels seus produc-tes i es va fer uria re l'ormaa la vella bugaderia de l ' e d i f i c ide Ca Ses Monges, ai cantó quedóna a la placa i es va habilitàuna sala enrajolada fins aisot il i una sortida d'aigua,com a peixeteria. Durant eltemps que s'hi va trebal iara la reforma ja es va prohibirvendre? ei poix pols; carrersla gent ho prengué amb calmai mesura esperant con f i at,s I ' aoa -bata! ! de i a reina. !,es obross'acabaren, emperò la poixoui; ¡ < imai s'ha aprofitat cc;it a tai .1 avui en dia qui voi menjarpeix ha d'anar a comprai-nea Andratx i això no està a l'a-bast de tothom; la gent no ésque en vulgui un servei diariemperò diguem-ne que almancouna volta a la setmana, seriaben rebuda la vinguda de qua'I cua vendre'n. I mos demariam totsa veure perquè no se fa s e r v i ila peixeteria? La dieta de tagent major del nostre pobleser i a rno 1 t més r i ca i va r- i adai parlam precisament de ta gentmajor que ta J volta és i a queté més dificultats per a despla-çar-se a la vila. Podem d i ren fi que és una aspiració bengeneralitzada de tot S'Arracó.

T IMAUGLJRAT L ' OR-

GLJE RESTAURAT PE

S ' A R R A G Ô

Una assistència extraordinària-i altre vegada S'Arracó demostràque repon prou bé quan es tractad'netes culturals- va acompanyar¡a inauguració de l'Orgue restau-rat de S ' Arracó que tengué llocdia 27 de setembre. El programaque executà en Jan Jonjepierd'acord amb les carecterístiquesde 1 ' instrument acabat de refor-mar, va esser ben de l'agratde tothom; la interpretaciódel mestre hol.landes fou excel.lent i la gent li agraí força.Hi érem presents ademes es restau-rador Jon Veldkamp que haguéd'atropellar fort juntamentamb Walter Mai er per tal deten ir-lo a punt aquest dia.Eis arraconers n'estan moltcontents de tots tres i de tenir!'orgue en condicions. Esperemtenir el gust de deleitáronossovint amb els seus sons.

ÍMOVES GAB TINTES

T E T.. E F Ô N I Q T_J E S A

S AIM T ELM

En el passat mes de setembreha estat instal·lades a Sant,I1! i m unes noves cabines telefòni-ques a Sant Klm, concretamentuna n i a placa de Na Caragolai un altre que serà instai, ladaa Sa l'unta Blanca. També hiposaran bancs per- la gent que\\ag i de fer' coa.

Certament una • millora quetots els veinats agrairan aquestamillora que ha estat gestionadaper l'Associació de Veinats.

UIMA I^ROTEGG JZC-

LA voravia que voreja la marde la denominada "Cova d'enFuster i la baixada al mollet,per ta part de ponent, és unperil, í evident ja que no hiha cap protecció. Seria de desit-jar que se cerqui una manerad'evitar el perill i no cercarsol.lucions quan s'han produitun mals que s'hagueren pogutev i tar.

10•T-\ o t í e?, i. es s.

ELS TORREJNTS

INo fa gaires dies hem pogut,veure per TV i amb moltes fotogra-fies a diarJs i revistes elsdesastres ocasionats per 1 'aiguade p]uja a tot arreu de la Medi-terrània espanyola; a "la 1 1 orcaja hi va arribar molt dob i ! itadaió que en deien "gota (roda"emperò així i tot hi hagué qual-que petita inundació. A la nostracontrada la pluja aquesta vegadaha caiguda bé i dolçament iem podem donar gràcies a Déu,perquè no hi ha cap torrentdel nostre terme que estiguien condicions de suportar unarruixat d'una mica d'envergadura.Recordem que les darreres vegadesque plogué prou fort, ja fadevers quinze anys i els desas-tres que causà, i és que lesnostres torren teres pateixende que poca gent hi perd tempsen f er-les netes i els pocsque ho fan als seus bocins noaclareixen massa perquè la bruto-rada que en cas de ploure fortduria l'envestida tanmateixferia tala als seus troços.

I en tot i això, ¿no es podriafer una normativa municipalque obligas a fer net o duguésenvant la iniciativa i fer pagardesprés als propietaris queen son veïnats dels torrents,o acollir-se per ventura, sin'hi ha, a ajudes del MOPU ode la Comunitat Autònoma segonssia competència? o bé informar-ais propietaris de les passesque s'han de fer per arribara una solució.

És hora de posar remeis ino esperar "tenir l'almut pelcap" com solem dir correntment.

1ST O V/\ J U N T A O T-

R E G T X X / A /\L-, .ROR T

L'Associació de veïnats delPort d'Andratx votà la sevap.ova Junta Directiva quo quedàconstituida de i a siguent forma:President: Roger- Van Roy, V i cepr e-sidents:Ana Kay y Joaquín Domín-guez; Secretària: Neus Angles;Tresorer: níquel Alemany; Vocals:Jordi Bascones; Antoni Calafat;Rosa Maria Calafat;Antoni Garcia;Sebastià Karig;Ramon Luque;JoanMoragues;Jordi Muntaner;Anton iPereira;Joan Porcell; BàrbaraWeil.

CORO IPARROQUr I AL.

A £5 ' ARRAPO

Un grup de gent jove, sotala direcció de Robert WalterMeier, es tari preparant, un coroper- actuar a les properes festesdo Nadai a la parròquia de S'Arra-eó.

ASSA/yJBL.EA A S A INT-

ELM

El propassat dia 26 de setem-bre l'Associació de Veinatsde Sant Elm celebrà AssambleaGeneral Ordinari a,hi concorregue-ren 15 socis a més de la JuntaDirectiva, lo que demostra nipoc interès que cap a 1 "Associa-ció senten el propi e tari s, veí risi comerciants de dita zona.

K I.... GAM J DE SO IN

CASTELL. SERÀ AS -

F AL. T AT

Dins el presupost de 1987del Consell Insular de Mallorca,ha estat previst l'asfaltati acondicionament del camï rura!denominat de Son Castell, dela volta de Ca Na Putxa -Hortde Can Castell- fins al carrerPorvenir. Aplaudim aquest encert,del nostre representant municipalja que aquesta millora permetràque molts de veinats del barriII i de les foranes tenguinun accés sens haver de atravessartot el poble.

U IN K S OBRES QUE;INO ARRIBEN A

K E R - S E

Arriba Tots Sants i les polèmi-ques i promeses obres del cernen-te r i de S'Arracó no arribena començar com tampoc sabemres de les ja massa comentadesi planificades obres del noudispensari de S'Arracó i tambéD'Andratx. Esperam, des i t jami confiam que unes i altresno s'estorbaran gaire en començar.Hom de pensar que cada dia quopassa encareix moll, més el cost¡a de per sì alt de les mateixes.

11

OAÍ^POS /\ IM O E S TT Fi A. I_. E S *

Entre árbol y árbol, entre ejido y ejido, se alza el pueblo.El pueblo es pequeño, es recogido, es solazado y bullente.Sus pequeñas ca i J es corno líneas de hilo en una madeja entrela-zada, sur-cari precisas el corazón del valle. El verdor delpasto en primavera se con luride con los árboles que poco apoco ganan profundidad en la montaña. Las hayas,pinos,abedulesy abetos cubren los pináculos de los ejidos, llenando dehojas inmortales las sombras permanentes del pueblo. Sonlos rios, los pequeños y cursados ríos los que llegan a tocaral pequeño pueblo, y quienes le dan vida.

Aquella pequeña cas entre los árboles, parece como si quisie-se aproximarse a la alegría de los habitantes en verano.Nadie queda triste. Los habitantes de este pueblo son parvos,de tez obscura y de facciones afables como si todos hubiesensalido de una encella. Los reducidos adoquines de las calles,que las cruzan de parte a parte en toda su extensión recuerdanlas vidas de los hombres, tan inherentes pero destrabadaspor la existencia.

Las menudas casas encaladas parecen combatir simultáneamentepor ese palmo de terreno ganado al mar por el hombre en laúltima primavera. V los tejados, frondosos, parecen lucharentre sí para no estorbarse unos a otros y proteger su patri-monio. Son los estribos pingües en detalles los que dan aese pueblo, a cualquier pueblo de nuestro origen, su carácterespecial. Incluso en el decrépito edificio que anteriormenteera el Banco, habían abandonado las cigüeñas ios despojosde sus nidos, inundando el ambiente de una especial uterinidad.

Las sombras desechadas por las estelas de los aviones quevadeaban el cielo, hasta aquella línea de hierro, que servíade comunicación con lugares abyacentes, habían doblegadoen su empeño, y estaba totalmente recubierta de esteperoles,verdugos, aulagas, alboradas, guirnaldas, jaras negras,1imone-ras, blancas y tantas y tantas floreei lias y arbustos queencontraron cobijo entre los forjados hierros de la vía férrea.

Incluso los medrados del lugar,ven con buenos ojos aquelvetusto molino que por mañoco on oí altozano del río. Aquellasimperecederas tardes de estío, en el que los más galopinesde la aldea se encaramaban a aquel chopo insigne en el queencontraban lugar de recreo.Aquel viejo mol ino,que principiode tantos juegos había sido y que manantial de semillas eraen un tiempo,ahora permanecía cal lado,transí to y harto inhabi-1 i tado.

El ayuntamiento,donde tantas y tantas sesiones,con el repar-to de aguas de por medio, se había congregado, ah'ora no eramás que un recurso para que ios añosos concejales hablasende espigar o de aquel hijo que tenían en Alemania y que conse-guía franquearse camino.

Era sin embargo la iglesia, románica ella,la que presagiabavida en el vi Hórreo. Sus ancestrales campanas convocabana la comunidad que acudía sin recelo al cónclave semanal.

Las pasadas cosechas de r.r igo, arroz, vid y aquella fecundaganadería de otros tiempos, con la alegría en las moradastras el duro día de trabajo hacían pensar que eran las genteslas que daban vida al último recurso del pueblo.Eran losejidos espigados y verdes y los estribos pródigos en detalleslos que incitaban a esperar tiempos más venideros y más fecun-dos para la pequeña aldea.

La tranquilidad, la paz interna de los habitantes no se

(Pasa a la página siguiente)

JL2

(Viene? de la pàgina anterior)

puede obtener con ias disipaciones ciudadanas por mucha bien-andanza que produzcan y así discurrían los aldeanos, queincluso habían desguarecido uria pequeña fábrica, que habíanenplazado los ciudadanos en su provecho. Quizá sea cierto"que el agua pasada no mueve molino" pero profeso y doy porcierto, que a pesar de que los tiempos pasados, siempre nosparecen mejores, debemos luchar por volver a tornar a esoscampos, que eran nuestro hogar y se han convertido eri unfosal.

JOSÉ ANTONIO CASADO LLAMAS

*Este trabajo fue premiado en el Colegio La Sallede Palma el curso 1984-1985.

SOÖREG LA PAU

De vegades la pauno és més que por:por de tu, por de mi,por dels homes que no volem la nit.De vegades la pauno és més que por.

De vegades la paufa gustye mortDels morts per sempre,dels que són només silenci.De vegades la paufa gust de mort.

De vegades la paués com un desertsense veus ni arbres,com un buit immens ori moren eJs homes,De vegades la paués un desert.

De vegades la pauno és més que això:una bu ida parau 1aper a no dir- res.De vegades la pauDe vegades la pautanca les boquesi 11iga 1 es mans,només et deixa les cames per fugir.De vegades la pau.

De vegades la paufa molt més ma i ;de vegades la paufa molt més mal.De vegades la pau.

RAIMON

n o s t. :t~ ô s c o s es s«13

REMETS CASOLANS

Avegades tenim qualque cosaque ens fa mai i no sabem cornarregiar-ho. Una d'aqüestescoses és un uxol. No 1 t ros sonsque ni el metge, n i ] ' apotocnrini el capellà, s'enteriti vosdonarem uns remeis que esperamaniran bé: Quan un té un uxo!ha de resar tres vegades seguidesaclucant els ulls aquesta oració:

"Desfeta¿Qui t'ha feta?Mal te fonguescom la rosa en el roserEn nom de Santa Llúcia,aquesta desfeta no hi sia;en nom de la Santissima Trinitat

que aquest mal sia curat.Si de cas aquesta oració

no anés bé, és la que d i vena Esporles, diriem la que di vena Artà, que és més llarga iaixò és com les medecines que/fes més cares só,n les més bones.

"Desfe't tu,qui ets fetade carn i de sang;així et fonguessescom la sal en l'aigo

'i la neu al sol.Blanca desfeta,així et fonguesses

en nom de Déu.. Santíssim Nom de Jesús,que aquest mal no crescapus;Santíssima Trinitat;,que aquest mal sia prestcurat;Santa Llúcia,

que aquest mal faça sa sevavia.Si en tot i això s ' uxo i no

s'en va, feis un caramull depedres i passarà al primer quetomi el caramull. Si no el tomàsningú o això també falias anaua veure el metge però no ! icontàssiu mai això que heu fotja que aquest uxol vos quedar i amarcat per sempre a s'u 11.

Noi tros sabem que ni ha 'ioni,que té remeis casolans si lesmos deis els podem anar publicanta N'ALÍ en nom vostre, que novos interesa que surti ei vostrenom? no vos preocupeu ningúsabrà qui mos ho ha dit. Fantmos ho podeu dir per escritcom de paraula i noi tros prendemnota per la seva publicació.

COCA D'ANOUS

Aquest mes Na Joana ñe.Pujo¡Alemany mos ha duit aquestarecepte d'una coca que ere i fi'que ha de ser molt bona. S>vos animan a fer-la vet aquíla manera:INGREDIENTES:Bizcocho •

4 huevos2 botes harina de fuerzal bote de azúcarl bote de nata asturiana1 paquete de flan Royal1 paquete de levadura RoyalCrema de nueces

150 g. de nueces150 g. mantequilla1 bote de azúcar3 cucharadas soperas de lecheModo de hacer el bizcocho:Se mezclan las yemas con el

azúcar luego la nata y el paquetede flan Royal todo se mezclabien mezclado; se montan lasclaras a punto de nieve, semezcla bien y por último seañade la harina mezclada conla levadura Royal, cuando el.bizcocho está cocido, será cuandoel palillo sale limpio -hayque ir con cuidado porque elpunto de cocción es muy importan-te- se saca del horno y se vapinchando con un palillo paraque la crema pueda ir filtrandosien el bizcocho. Se pone la cremapor encima y se pone ai gr i i :unos minutos pero con cuidadoporque pronto se quema.nodo de hacer la crema:En un cazo se pone la mantequi-

lla para que se derrita a fuegolento, se le añade el azúcar,las nueces troceadas- 'pequenitasy tres cucharadas de leche cuandoestá todo b'ién derretido sepone sobre el bizcocho y a:grill.

I,a medida que empleo par.1

la harina y el azúcar es e imismo bote de nata La Asturiana.

Buen provecho.Si vos surt bona i mos voleu

convidar ja ho direu. Ah! u r.consell: procurau que no sevos cremi ja que hem sabut d'unasenyora que feu la coca delmes passat però se va cremà.

14' cã €5 p> o ar* t s •

X T U X U

IMO todo fueron pérdidas enel partido frente al Santa Ponçay si no que se lo preguntenal tesorero del club, el cualdaba saltos de contento al llevara cabo el recuento de lo recauda-do en taquilla, hacia muchosaños que no se habia hecho unarecaudación tan sonada. Lo dichoa grandes males buenos remedios.

* * * * *

Verdaderamente a la mayoríade nuestros jugadores habráque ponerles un bozal y es quea protestar nadie les gana ytodo ello en perjuicio del propioclub. Mientras no se demuestrelo contrario al árbitro no hayque hacerle ninguna observación,ya que a base de tarjetazo éstesiempre lleva las de ganar.Habría que ver lo que llevapa'gado el club por este concepto.

***'**

Que diferencia de los primerospartidos a los actuales, anteshabia alegria y goleadas, ahoraya simplemente ni se ganaserá que los equipos que vinieronal principio no daban la talla.Ahora el quid de la cuestiónes saber si el verdadero equipoes el de antes o el de ahora.Si queréis mandarnos vuestrasrespuestas entre las acertadassortearemos un chupa-chup.

# * * * *

Tampoco los arbitros nosayudan lo más mínimo, más bienlo contrario. Ellos arbitransegún su concepto y creenciapero curiosamente siempre vanen contra del C. D. Ariaratx. Siesto no se arregla habrá quecreer en alguna manía persecuto-ria hacia nuestros colores.

En el organigrama de losjuveniles ha habido cambios,pero ni por esas,se sigue perdien-do. Mucho trabajo le va a costara Juan Forteza enderezar laactual marcha. Creemos,no obstan-te, que Juan i to es el únicoque lo puede arreglar, perorepetimos que mucho trabajole va a costar y es que el malactual del equipo es el comporta-miento díscolo de algunos jugado-res, que prefieren otras cosasaerjaganeneœlterfudfbelsey ppsortestbáo

a jugar al futbol y por elloseria menester que se plantearanla situación de jugar con ganaso por el contrario dar pasoa otros, que si bien no sontan buenos, al menos jugaríancon gusto.

* * * * *

Ciertamente el calendariono ha sido muy propicio paranuestro equipo ya que desdeel principio hemos tenido todoslos equipos grandes. Ahora vienenlos equipos mas asequibles,asï y todo habrä que dar elcallo si no queremos ver a nues-tro equipo abocado a lo irreme-diable.

* * * * *

El equipo infantil es elúnico que actualmente cuentacon positivos, que sea por muchotiempo, esta plantilla tienemucho porvenir a no ser queen la edad del cambio, la edadjuvenil, no se desbaraten ycambien para mal, esta es laexoperiencia que tenemos deestos últimos años.

* * * * *

Donde no hay mas cera quela que arde es en la plantillade los alevines, mucho trabajole vn a costar a Mateo Mayansel conservar ' la categoría yes que al suprimirse el equipobenjamin que creara AlberetoAndonegui les ha hecho muchodaño a los niños ya que llegana la edad alevin con pocos cono-cimientos y esto se nota.

* * ****

Fin algunas tertuliasecomenta que para Raúl Coboslos días están oontados,no quere-mos ser agoreros, pero o cambiala mentalidad de ésto o sinopronto ya vemos las tribunasllenas de pañuelos pidiendosu relevo.

* * * * *

A pesar de día buena marchadepríncipio de temporada, tampocovan muy bien los baloncestistas.Dos derrotas contínuas e impre-vistas han dado al traste conla creencia de que este añose iba a barrer de calle, pareciaque no se tenia en cuenta alcontrario.Esperamos y deseamosuna pronta reacción.

15

EL O . E) . 7\l\fDR/\T TX CAE EN F» I O ADO

IMi el más pesimista de losaficionados hubiera creido quetras los buenos comienzos denuestro equipo en los alboresde la campaña, iban a caer destro-zadas sus ilusiones con solodiez partidos de campeonato,pero así ha sido y resulta quetras el primer cuarto de lacompetición ya tenemos al equipoen los lugares medianos de laclasificación, cuando todo hacíacreer que este año se ha reunidoel mejor equipo en muchos añosy hay que dar fe que la directivaha trabajado con improbos esfuer-zos para conseguir tan buenplantel de jugadores.

Pero los resultados estánahí: dos puntos en los últimoscinco partidos que hablan porsi solos de lo mal que estáfuncionando el equipo y de lopésimo que se están desarrollandolos acontecimientos en el club.Es hora de buscar solucioneshay que frenar esta mala rachaya que la afición, que vibróen los comienzos de la competi-ción, ahora ya está desanimaday esto evidentemente va a perju-dicar la marcha del club, sinomanda, también, al traste, lasilusiones de esos esforzadosdirectivos. Si esto sucediera,no sabemos como se llegariaa solucionar.

Seria cosa fácil buscar unculpable ya que en el deportees fácil, siempre suele caeren el entrenador, aunque poresta vez parece que la teoríano va desencaminada ya que RaúlCobo esta temporada no estádando la medida de un entrenadorpara obtar a los puestos altosde la clasificación. El añopasado con un equipo medianorealizó una buena campaña yparecía que era el entrenadoróptimo para llevar a la actualplantilla a realizar un buenpapel en la competición y quizása conseguir cotas ampliamentedeseadas por todos los aficiona-dos, ahora nos encontramos que,si bien es un buen preparadorfísico, le fantan ideas a lahora de plantear los partidosasí como en las tácticas a em-

plear.A principios de temporada

todos estábamos satisfechos conla actual plantilla pues pareciaque podían satisfacer las aspira-ciones del club que eran lasmáximas, pero parece que a Cobolascosas no le van bien, parececomo si le equipo le vinieragrande, le falta moral de campeón,le falta agresividad y montasu táctica en todo momento basadaen la contención cosa que hacemás fácil el juego del contrarioy ya se sale con el partido medioperdido. Es preciso que se salgaa ganar, con ganas, con ilusión,con empuje. Buscar el empatedesde el principio no es si noconseguir la derrota y en elmejor de los casos perder unpunto. Somos de los que creemosque es mejor conseguir un., empatehabiendo luchado por la victoriaque llegar al f^inal del partidocon el empate ini'cial.

A estas alturas no,s 'tememosque será difícil enmendar lapapeleta pero no hay,que desanimar-se e intentarlo todo, es verdadque el equipo está tocado y bastan-te falto de moral por ello esnecesario que una vez más aunamosesfuerzos afición, directiva,jugadores y entrenador. Si espreciso leerle la cartilla alentrenador se le lee animándolea que cambie su modo de ver lascosas y que satisfaga las ilusio-nes, las esperanzas y la confianzapuestas en él al principio detemporada. JOFRE

•hiamonr-'

ES SERMÖ DE S/\ BEATA

Escoltau amb devociói atenciói vos contaré es sermóde sa beata.

Té casera qui la mataes dematins,i no agrada an es fadrinsuna miquetaElla du sa cara netai va enllestidaperò és lletja fora midaper tot es cos.Cara llarga i cap grosi molt morruda,és peluda i mostatxudai du pels uislleganyes a caramulls.Sols no és capaçun homo amb un tirasdecantar-les.Tot això no vol dir res;casera té!No obstant un dia em digué:-fíestre Rafelsi voleu guanyar el cel,m'heu de casar,perquè jo no puc estaraixí un dia!Jo voldria ésser núviaavui mateix.Senyor, d'una cosa em queixde Jesucrist,i és perquè mai n'he vistcap de fradíque se vulga acostar a miamb interès.¿De quin modo s'ha de ferper casarme?-I jo per consolar-lè,dic: -Lo millorcomana't an el Senyorqui t'ha creada,mans juntes, ajonoiada,demana-le-hi.Vet aquí es millor conseique et puc donar.-Se'n va anar davant 1'altar-apesarada,trista i desconsolada:-¿Quins comptes feis?Jo m'arrancaré es cabeissi no em casau.Sants i santes, davallaudel paradís;acudiu, que n'és precís,a davant Déu.Digau-me quin és es meu,que no estarécontenta fins que sabréell a on jeu.Perquè res trob que més treucom es casar.-

Aquest combat va durarquatre setmanes,passetjant sa mala carai es nas brut.Un tan sols no n'hi ha hagutqui li hagi dit:-Jo vull ésser ton marit;me vui casar.-I està més mal sofrida,tot lo dia renya i crida,perquè no téningú que li vulga bé.I sempre diucom ha d'arribar a s'estiusense govern !-Jo em pens que aquest hivernfaré bacói me moriré d'amor

com una vaca.Oh, quina cosa tan flacaque és una dona,com té s'instrument que sonai s'ha d'estarasseguda i esperarson ballador.Això me turmenta a jo;¿per què no ve?Ha catorze anys que l'esperi és endebades,per més que faça culadési malaveig.Van encollats p'es passeig,van ells amb ells,i són com a cans nanells;Lladren d'enfora.Rn acostar-m'hi devora,corrents se'n van.Jo no sé per què me fanaquests mals fets!No és que les trobi ferests,ni else barreig,antes be jo malaveigacostar-m'hi,però no else puc junyir,tan esquius són.Amb tots ets enginys de~l mónhe trebaiat,emperò no he logratel meu desig,i ara ja n'estic enmigde la veiura,ja està fet, ja no hi ha curani esperança,i el desig que mai descansa:m'he de rostir!-El sendemà dematí,a dins la cambra,plora qui plora la bambai ploraràfins que se'n vulga deixar.

* * * * * * *