IES Alcarràs

IES AlcarràsEtapa

BatxilleratDepartament de Socials

La Revolució Francesa

• La Revolució  Francesa (1789-1799) va significar l'enderrocament de l'Antic Règim dominat per la monarquia absoluta i l'aristocràcia feudal i la implantació del liberalisme dominat per la burgesia.En el decurs de deu anys de revolució, França va experimentar profundes transformacions a tots els nivells. A nivell polític, la monarquia absoluta va deixar pas a una monarquia constitucional, i aquesta a una república liberal de caire moderat, llevat del parèntesi radical del govern jacobí. A nivell socioeconòmic, i impulsat pel canvi polític, França va iniciar el camí cap a la industrialització moderna i l'establiment de la societat burgesa.

• En la revolució francesa podem distingir tres grans etapes:– La Monarquia constitucional (1789-1792).– La Convenció Republicana (1792-1794).– El Directori (1794-1799).

La societat francesa

• França al 1789 té 26 milions d’habitants.

• La noblesa representa 400.000 persones.

• El clergat 120.000 persones.

• El tercer estat o poble representa el 98 % de la població

Antecedents a la revolució francesa, 1879

• La revolució anglesa, 1648

Execució de Carles I

• La revolució americana, 1776

Què són les revolucions burgeses?Un procés mitjançant el qual es va anar substituint el vell ordre de l'Antic Règim, basat en el feudalisme i en la monarquia absoluta de dret diví, per un nou ordre polític basat en la sobirania nacional, la divisió de poders, la representació a través d'eleccions periòdiques i el dret a la igualtat, a la llibertat i a la propietat. Tot això havia de ser reconegut i expressat per una constitució i garantit per la llei, la força pública i l'exèrcit. Els primers exemples de revolucions burgeses foren les revolucions nord-americana i la francesa.

Les causesVan ser un conjunt de factors polítics, econòmics, socials i també

demogràfics els que van desencadenar la revolució:

1. La pervivència d’una estructura tradicional arcaïca, minada per l’evolució de l’economia i l’auge de la burguesia, que reclamava el poder polític paral·lel a l’econòmic que disfrutava.

2. Exigències d’un canvi polític, d’acord amb les noves idees proposades pels filòsofs il·lustrats.

3. Descontentament del Tercer Estat, cada vegada més pressionat pels impostos.

4. També hem de tenir en compte el factor demogràfic (França té una població jove que vol canvis)

5. I els problemes econòmics (les males collites de 1788 i 1789 que van fer pujar el preu del pa).

6. Però la causa desencadenant serà fonamentalment econòmica: la crítica situació de la Hisenda pública. A l’Estat es produeix una gravíssima crisi financera que condueix a l’abolició d’alguns del privilegis de la noblesa, que haurà de pagar impostos. L’oposició dels privilegiats forçarà la convocatòria dels Estats Generals.

La societat francesa

El pes dels privilegiats

Grans famílies aristocràtiques Burgesos rics

Camperols Pobres i mendicants

El rei, Lluis XVI

L’autor és Emmanuel Joseph Sieyés, eclesiàstic, escriptor i polític francés.

La idea central del text: La importància del tercer estat dins de la societat com a veritable

representació de la nació (gener de 1789)

• "Qu'est ce que le Tiers Etat ? Tout !

• Qu'a t'il été jusqu'à présent dans l'ordre politique ? Rien !

• Que demande t'il ? A y devenir quelque chose "

• "Qu'est ce que le Tiers Etat ? Tout, mais un tout entravé et opprimé !

• Que serait-il sans l'ordre privilégié ? Tout mais un tout libre et fleurissant"

La Monarquia constitucional (1789-1792).

• En separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es constituí l'Assemblea Nacional que transformarà França en una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari. Se suprimiren tots els vestigis del sistema feudal i es promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (agost de 1789). Paral.lelament als seus inicis es produí una revolta popular en el camp i a París (presa de la Bastilla). L'Assemblea Constituent aprovà la primera constitució de la revolució el 1791.

Els Estats Generals

Sessió d’obertura. Les Etats Généraux (maig, 1789)

Els Estats Generals

• Formats pels representants de cada Estat o estament:– noblesa (300 membres), – clergat (300 membres) – Tercer Estat (600

membres).

• Els representants del Tercer Estat (burgesos) van exigir que la deliberació fos conjunta i que el vot fos per persona i no pas per estament.

l'Assemblea Nacional• Luis XVI se apresuró a privar a la

Asamblea de su sala de reuniones como represalia. Ésta respondió realizando el 20 de junio el denominado Juramento del Juego de la Pelota, por el que se comprometía a no disolverse hasta que se hubiera redactado una Constitución para Francia. En ese momento, las profundas disensiones existentes en los dos estamentos superiores provocaron una ruptura en sus filas, y numerosos representantes del bajo clero y algunos nobles liberales abandonaron sus respectivos estamentos para integrarse en la Asamblea Nacional. Se produce así una autentica revolución jurídica al sustituirse el concepto de absolutismo real por el de soberania nacional.

DAVID: El jurament del Joc de la pilota – Paris –

(juren no separar-se fins tenir una constitució escrita)

l'Assemblea Constituent

• La Asamblea Nacional toma el nombre de Asamblea Constituyente (9 de julio de 1789 ), porque su finalidad era redactar una Constitución, es decir, una ley fundamental que organizase de otro modo la monarquía francesa. El rey no tiene más remedio que claudicar, invitando al clero y a la nobleza a unirse al Tercer Estado en la recién constituida Asamblea.

El 14 de juliol el poble de París va assaltar la presó de la Bastilla d’on van agafar les armes

La grande peur et la guerre aux

châteaux

La Asamblea Nacional Constituyente comenzó su actividad movida por los desórdenes y disturbios que estaban produciéndose en las provincias. El clima revolucionario llegó también al medio rural. Los campesinos se rebelaron contra el régimen señorial, asaltando mansiones y reclamando la supresión de las viejas cargas feudales, el mismo rey y su familia tuvieron que huir de Versalles, trasladándose a París, a las Tullerías. Este estado de exaltación y cambio produjo un clima de temor--El Gran Pánico (la Grande Peur)--entre los nobles que huyeron al extranjero, conscientes de que se gestaba el desmoronamiento del Antiguo Régimen. El clero y la nobleza hubieron de renunciar a sus privilegios en la sesión celebrada durante la noche del 4 de agosto de 1789; la Asamblea aprobó una legislación por la que quedaba abolido el régimen feudal y señorial y se suprimia el diezmo.

La revolta es va estendre també al camp contra els senyors.

Principals reformes de l’Assemblea Nacional entre el 1789 i el 1792

• la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (agost, 1789) Es proclamen els drets : a) personals o individuals,

• a la vida, • a la llibertat, • a la lliure expressió, • a la propietat;

b) civils i processals: • igualtat davant la llei,• dret a una defensa justa.

Principals reformes de l’Assemblea Nacional entre el 1789 i el 1792

la Constitución de 1791 – Sobirania nacional

– Separació de poders (executiu, legislatiu i judicial)

– Igualtat legal davant la llei

– Sufragi censitari

– Abolició de la tortura

– La noblesa haurà de pagar impostos

– Es van expropiar els béns de l’Església

– Es va crear una Guàrdia Nacional (exèrcit) Analitza la Constitució de 1791

L’Assemblea Legislativa

Una cop acabada la seva tasca, l’Assemblea Constituent es va disoldre, donant pas a l’Assemblea Legislativa, que havia de formular lleis per a desenvolupar els principis establerts en la Constitució de 1791.

França es convertia en una monarquia constitucional i parlamentària.

Fugida i arrest del rei a Varennes (juny del 1971)

Fugida de Paris

Són reconeguts

Detinguts a Varennes

Execució del rei, 1793

El rei, Lluís XVI i la seva família van intentar fugir de França per tal d’unir-se a l’exèrcit austriac, que plantejava envair França i restablir-hi l’absolutisme. Descobert durant la fugida se’ls retornà a Paris, però es va crear un clima de desconfiança envers la monarquia.

El rei i la seva dona van ser acusats de traïció i els van guillotinar.

República francesa

Període de la història de França que va des del 21 de setembre de 1792 al 18 de maig de 1804. Hom hi distingeix el període de la Convenció Nacional (1792-1795), el del Directori (1795-99) i el del Consolat (1799-1804), que donà pas a l'imperi hereditari de Napoleó I.

La Convenció Republicana (1792-1794).

La persistència dels problemes econòmics i socials, juntament amb l'oposició de la noblesa i del rei, motivaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una República, l'assemblea de la qual era la Convenció. El rei Lluís XVI fou jutjat, condemnat i executat. En un primer període la República estigué a mans dels girondins (Convenció Girondina), aquests representaven els interessos de l’alta burgesia. Després accediren al poder els jacobins, grup radical que instaurà una dictadura de caire popular, presidida per Robespierre.

Proclamació de la República (setembre, 1972)

L’any 1792 els austriacs van envair França i van arribar a les portes de Paris. La situació va originar una revolta entre les classes populars (sans-culottes). Els jacobins van aprofitar la situació per mobilitzar el descontentament del poble. Van proclamar la República. Es va disoldre l’Assemblea i es va formar una Convenció revolucionària i popular a mans dels jacobins: Marat, Dantón i Robespierre.

Sans-culottes

Eren gent en situació d’extrema misèria. Pertanyien als grups socials més humils de París (venedors, propietaris de petits tallers, treballadors de la indústria o del comerç).

D'ideologia democràtica i radical, participaren activament en els aldarulls revolucionaris, i llur influència fou notable en el període jacobí (1793-94)

El nom prové del fet que van adoptar, a partir del 1792, el pantalon llarg de ratlles en lloc de la culotte o calça curta, que consideraven un símbol de l'antic règim.

Revolució democràtica jacobina• Proclamació de la República i instauració del

nou calendari• Execució de Lluís XVI i la seva dona Maria

Antonieta.• Revolta camperola de La Vendée.• Els jacobins al poder.• Constitució de 1793. Es reconeixia el sufragi

universal.• Detencions en massa de sospitosos. El terror.• “Màximum general" de preus i salaris. Lleis de

caràcter social destinades a la protecció dels pobres.

• Execució de dirigents radicals i moderats. • Caiguda de Robespierre i dels principals

dirigents jacobins.• Revoltes dels sans-culottes a París.

Robespierre i el terror

El terror és el període de la Revolució Francesa que va des del setembre del 1793 al juliol del 1794, durant el qual els jacobins, dirigits per Robespierre, imposaren un règim dictatorial a tot el país, a través de l'actuació del Comitè de Salvació Pública. La segona onada (el Gran Terror), els mesos de juny i juliol del 1794, fou impulsada per Robespierre per tal de mantenir-se en el poder. Robespierre

El Directori (1794-1799).Al final del 1794 la burgesia conservadora va tornar a prendre el control de la revolució. La República es va mantenir i es va elaborar una nova Constitució (la tercera) que venia a consolidar una reacció moderada contra el terror implantat al final de l'anterior etapa. Aquesta burgesia moderada hagué de mantenir-se enfront de les tendències monàrquiques (l’absolutisme i l’aristocràcia) per una banda, i l'esquerra jacobina (classes populars) per l’altra. Precisament la por a un nou triomf d'aquests darrers promou un cop d'Estat (1799) que porta Napoleó al poder i posa fi al procés revolucionari.L’exèrcit va començar a tenir una importància enorme, perquè era l´únic capaç d’imposar l’ordre i assegurar la defensa nacional

Napoleó i el Consolat

Amb el cop d'estat del 18 de brumari, Napoleó substituí el Directori pel Consolat. Acabava la revolució i començava l'època napoleònica.

Des de 1799 i fins 1815, Napoleó regirà els destins de França, primer com a cònsol i després com a emperador, en aconseguir fer-se amo de bona part d'Europa.

IES Alcarràs

IES AlcarràsEtapa

BatxilleratDepartament de Socials

La Revolució Francesa

http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0257-01/indiceh.html

http://revolution.1789.free.fr/Cadre-page-2.htm

http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/temes/contemp/revoluciofrancesa.htm#INTRODUCCIÓ

http://www.xtec.es/aulanet/viatge/credit1/05/repro15b.htm