La revista del

Professionalde la instal.lació

3r tr

imes

tre

2005

/ nú

m_0

1

EDITORIAL > 06Presentació i salutacions

SECCIONS PROFESSIONALS > 10Gas, Calefacció, Llum i Aigua

NOVETATS DEL MERCAT > 20Sistemes d’aspiració centralitzada

WEBS D’INTERÈS > 22ogu.es / tecnisuport.com / voltimum.es

MEDI AMBIENT > 24La NASA pronostica un any 2005 de molta calorEficiència energètica i energia solar pels nous edificis

COL·LABORACIONS > 28La il·luminació amb les dicroiques

TASTET D’HISTÒRIA > 34Coneguem els nostres orígens professionals

ASSOCIACIÓ > 36Serveis de l’Adicae

DIGUES LA TEVA > 38Espai de participació pels associats

Es permet la reproducció parcial dels continguts informant de la seva procedència.

EDITA:

Associació d’instal·ladorscomarcal de l’alt empordàc/ Borrassà, 39 - 1r17600 FigueresTel/Fax 972 513 703associacio_adicae@yahoo.es

DISSENY I REALITZACIÓ:

Webgrafic Studio S.L.U.Club Nàutic, Torre II, Local 517487 EmpuriabravaTel. 972 450 958www.webgrafic.cominfo@webgrafic.com

índe

x

Salutacions a tots els professionals de la instal·lació.

La creació d’una associació sempre és una tascadifícil, hem assolit uns dels passos més impor-tants, s’ha creat, ofereix serveis novedosos icòmodes pels professionals del sector i heminaugurat la seu social. Ara amb la sortida a lallum d’aquesta revista hem fet un altre gran pasendavant.

Ara com tota bona associació necessitem queels associats ens recolzin donant-nos idees isuggeriments per a millorar i oferir cada copmés serveis per cobrir aquelles necessitats dela nostra professió. Per aquest motiu us convi-dem a participar activament tant donant-vos lavostra opinió com col·laborant-hi en els contin-guts de la revista.

Els serveis que oferirem des de l’Adicae als instal·ladors altempordanesos, com podreucomprovar a la mateixa revista, abasten l’assessorament tècnic, la revisió de documenta-ció a tramitar, l’assessorament en la redacció de documents, el lloguer i facilitació de maquinària especialitzada, etc...

Val a dir que la nostra associació comarcal, éstot una experiència pionera a Girona, que està rebent una resposta molt favorable per part de moltes de les institucions relacionadesamb el sector a nivell provincial.

benvinguda

Joan Oliva i Domene, President

Actualment ningú pot posar en dubte les impor-

tants que assoleixen els instal·ladors en l’exercici

de les seves tasques professionals. Realment

actuem com aplicadors de normatives que pateixen can-

vis constants i que requereix formació continuada per

part dels responsables de les empreses i que en definiti-

va representa inversió de temps i diners.

També és cert que cada cop es més difícil poder establir

uns empresa instal·ladora amb tot els àmbits possibles i

que això pot representar en un futur l’aparició d’empreses

especialitzades en rames concretes, obrint més el mercat,

disminuint els graus de responsabilitat i augmentant la

qualitat del treball. Però si ens centrem en el moment

actual queda força clar que representa desenvolupar les

activitats pròpies dels instal·ladors autoritzats d’electrici-

tat, gas i climatització a la nostra zona.

Però ens manca reconeixement perquè no fem valorar la

nostra feina davant de les persones que no en tenen cap

coneixement i que arriben a pensar que la nostra és una

activitat simple, sense gaires requeriments tècnics i mate-

rials, quan la realitat diària implica de vegades realitzar

funcions més pròpies d’enginyeries, sense voler suplan-

tar mai les seves competències per descomptat, però,

sense cap mena de dubte, la nostra funció sovint és

aquesta.

El reconeixement cap el nostre col·lectiu només es pot

aconseguir si sabem situar les nostres activitats al nivell

que realment tenen dins l’àmbit de la construcció i la

indústria, fen valer els nostres coneixements davant els

responsables tècnics i davant els promotors. No es pot

degradar un sector tant important per la presència real

mercat de persones sense els corresponents requisits

legals per desenvolupar l’activitat i que a vegades es

recolzen amb tercers per poder realitzar la seva feina, per-

què la nostra es una professió complexa, molt tecnifica-

da, en constant evolució tant en materials com en norma-

tives i de molta responsabilitat.

Aquesta hauria d’ésser l’objectiu de totes les empreses

dels sector perquè el futur ens espera i perquè com es diu

habitualment, les energies mouen el món però algú els ha

d’instal·lar.

ANTONIO OLIVAvocal 7

JORDI CAPELtresorer

LLUÍS BATLLEvocal 4

JOSEP CAPELvice-president

CARLES NUALARTvocal 3

XAVI MARTINEZsecretari

ROBERT OLIVAvocal 2

JOAN EXPÓSITOvocal 8

JAUME RIVERAvocal 1

JOSEP POUvocal 5

JOSÉ JOAQUÍN SERRANOvocal 9

06_EDITORIAL

ADICAE

PEDRO ANTONIO POZOvocal 6

Membres de la junta:

08_EDITORIAL

És per a mi una satisfacció que, com Alcalde deFigueres, m’hàgiu convidat a estrenar les pàginesd’aquest primer número de la revista de

l'Associació d'Instal·ladors de l'Alt Empordà, un projec-te en el qual em consta que heu esmerçat molts esfor-ços i molta il·lusió i que mereix tot el nostre reconeixe-ment.

Aquest reconeixement no es concreta només al projec-te de la revista, sinó que ha d’anar molt més enllà: heucreat la vostra pròpia associació de professionals i aca-beu d’inaugurar la seu social, precisament, a la nostraciutat de Figueres.

El naixement d’una nova entitat sempre és un motiud’alegria i de felicitació; aconseguir que la societat siguicada vegada més dinàmica i més participativa és undels màxims objectius de qualsevol ciutat. Tots els qued’alguna manera hem pres part en iniciatives similarssabem prou bé que no és fàcil endegar una associació,com tampoc no ho és assolir els objectius que ens hanmogut a crear-la. Vosaltres ja teniu una part de la feinafeta, a vegades la que és més difícil, i ben segur que elsmembres de la junta podreu comptar amb el recolza-ment de tots els associats a l’hora de posar en pràcticales diverses iniciatives que us anireu plantejant.

Que l’associació sigui de professionals d’un sector tanconcret i amb el servei com a principal objectiu -facilitarels tràmits, la informació i la formació dels instal·ladorsaltempordanesos-, és també un bon motiu per felicitar-vos, com també ho és que en totes les comarques giro-nines sigueu els primers que us heu constituït en asso-ciació d’instal·ladors a nivell comarcal..

I, és clar, nosaltres també podem felicitar-nos pel fetque hàgiu triat la ciutat de Figueres per establir la vos-tra seu social.

Que sigui per molts anys!

Joan Armangué i RibasAlcalde de Figueres.

Que l’associació sigui de professionals d’un sector tan concret iamb el servei com a principal objectiu

EDITORIAL_09

La creació de l’Associació d’Instal·ladors Comarcals de l’Alt Empordà (ADICAE) neix de la necessitat delsprofessionals del sector de l’electricitat, l’aigua, el gas, la calefacció i l’electricitat de la nostra comarcad’unir esforços amb vistes a millorar les seves prestacions.

Les noves reglamentacions, la necessitat d’adaptar-se als canvis i innovacions de prestacions i productes,

l’agilització de la tasca administrativa i el control de la ingerència en el sector seran, amb tota seguretat,algunes de les tasques a desenvolupar des d’aquesta nova associació.L’Alt Empordà és una de les comarques catalanes on, de forma proporcional, es desenvolupa una activitatmés important en el ram dels instal·ladors, segons les dades del Departament d’Indústria. Aquest sol fet jademostra la importància que pot tenir l’ADICAE en un futur immediat. En definitiva, es tracta d’un ram quedesenvolupa bona part de la seves activitats entre els tres sectors puntals de la nostra economia, els serveis,el comerç i el turisme.

Esperem que els projectes de la nova associació es vagin assolint de forma progressiva i que la seva crea-ció esdevingui un element per millorar encara més les prestacions i serveis d’un gremi del qual tots, en unmoment donat, en fem ús, i quasi bé sempre per a millorar la nostra qualitat de vida o per endegar una novaetapa en el vessant professional o laboral.

Jordi Cabezas i LlobetPresident del Consell Comarcal de l'Alt Empordà

La unió sempre fa la força

10_SECCIONS PROFESSIONALS

Des d’HidroCantábrico Gas Figueres volemcelebrar la iniciativa que ha portat a la crea-ció de l´Associació d´Instal.ladors de l´Alt

Empordà.

El nostre desig és que mitjançant aquesta associaciós’obrin nous canals de col·laboració entre la empre-sa distribuïdora de gas natural i els associats, quefacilitin la relació que a ben segur beneficiarà a lesdues parts.

Des d’aquest moment, ens posem a la vostra dispo-sició, per tot el que des d’HidroCantábrico GasFigueres, us podem oferir. Avui gas, però ben aviat,més.

Aprofitem també la publicació d’aquest primerexemplar de la vostra revista per informar-vos delsprojectes que estem portant a terme, especialmentdos d’ells.

Un projecte de molta importància per a Figueres icomarca, és sens dubte el que s’està tramitant per ala construcció d’un gasoducte de transport secunda-ri connectat a la xarxa nacional de gasoductes, quegarantirà un subministrament de gas natural a lacomarca amb uns nivells de quantitat i qualitat quepermetrà l’ampliació de la xarxa de distribució fins apunts on ara ni tant sols es pensa amb el gas natu-ral. Fins i tot, aquest projecte permetrà subministrargas a altres nuclis de població de l´Alt Empordà.Actualment està en fase d’autorització administrati-va, i es preveu que entri en funcionament a llarg del’any 2006.

Un altre projecte, aquest ja en fase d’execució, és elque darrerament hem endegat per a la renovació iampliació de la xarxa de gas en el nucli urbà deFigueres. L’objectiu d’aquest projecte és l’ampliació imillora de tota la xarxa de distribució de gas deFigueres, per adequar-la a les exigències de qualitat iseguretat dels nostres dies. És un projecte que con-templa la renovació d’aproximadament 25.000metres de xarxa, i té un període d’execució d’aproxi-madament 3 anys.

Tant un com altre projecte, tenen una importantrepercussió en el col·lectiu que la vostra associaciórepresenta, i seran de ben segur font de generaciód’oportunitats per als instal·ladors de la comarca.

Només ens queda felicitar de nou la iniciativa, i al’hora desitjar una llarga vida a l’associació, que deben segur millorarà encara més la relació entre ins-tal·ladors i empresa, que des d’HidroCantábrico GasFigueres sempre hem desitjat.

Hidrocantábrico Gas Figueres

GAS: HidroCantábrico GasFigueres

INDEX_00

12_SECCIONS PROFESSIONALS

CALEFACCIÓ: Escalfamentde naus industrials Darrerament, en l’escalfament de naus industrials,s’ha imposat la utilització d’una calefacció per terraradiant, tant en naus de magatzem, com de produc-ció i d’exposició, així com en pavellons esportius. L’objectiu que ha de complir tota calefacció per terraradiant es fonamenta en dos principis bàsics: ha deconsumir l’energia imprescindible i ha de crear unentorn tèrmicament confortable. La calefacció perterra radiant per a superfícies industrials compleix dellarg ambdues exigències: subministra calor just allàon realment es necessita, és a dir, a la zona de per-

manència i als llocs de treball, amb un ventall detemperatures quasi lineal en direcció a la coberta dela nau.No s’hauria de passar per alt el fet que un entorn detreball sa no tant sols incrementa la productivitat,

sinó que també minimitza les malalties de tipus res-piratori. Un altre aspecte a favor de la calefacció perterra radiant, és el seu gran potencial d’estalvi ener-gètic, que gràcies a la gran proporció d’energiaradiant d’aquest tipus de calefacció, s’obté un perfilde temperatures molt uniforme, és a dir, que no esprodueix cap acumulació de calor sota la coberta dela nau, que de no ésser així podria dur a una impor-tant dissipació tèrmica per transmissió, com passaamb la calefacció per aire calent, que en utilitzar coma medi calorífic exclusivament l’aire calent en movi-ment, aquest ascendeix fins la coberta de la nau, totformant coixins de calor, que provoquen l’es-mentada i innecessària dissipació tèrmica per

L’objectiu que ha de complirtota calefacció per terra és

consumir l’energiaimprescindible i crear un

entorn tèrmicamentconfortable.

Font: www.childrens-bedroom-furniture-inc.com

>

SECCIONS PROFESSIONALS_13

transmissió.D’altra banda, el fet que la temperatura sigui baixa al’anada permet que es puguin emprar energies alter-natives. Les reduccions de temperatures del medicalorífic també ocasionen menors dissipacions tèr-miques a les conduccions. Fins i tot, existeix la pos-sibilitat addicional d’alimentar aquest tipus de cale-facció per terra radiant amb l’aigua del procés d’una

instal·lació industrial, i per tant els costos de calefac-ció es podrien reduir molt en aprofitar l’escalfamentde les aigües residuals.Les formes d’utilització de les calefaccions per terraradiant de tipus industrial no són homogènies, jaque s’han de basar en les exigències que ha de com-plir cada tipologia d’edifici. El calculista d’estàticadetermina l’estructura definitiva de les lloses deltipus industrial tenint en compte les circumstanciesespecífiques de l’edifici: la qualitat del formigó, laresistència del subsòl, el tipus de superfície i la tipo-logia de la capa aïllant.

Aquestes dades permeten determinar al calculistal’espessor adient de la capa de formigó, l’armaduranecessària i la disposició requerida de las juntes dedilatació. Val a dir, que s’hauran d’emprar materials

termoaïllants amb una resistència a la comprensiósuficient, com ara el PS 30 SE, PUR, l’escuma extru-sionada o el foamglas, entre d’altres.

En instal·lar els terres industrials calefactats s’em-pren dos tipus de construcció:1. Quan les naus o edificis tenen ja el ciment fet, i éssuficientment resistent i rígid, la capa de formigó

independent que allotja la calefacciós’instal·la sobre la llosa de formigósuportant. L’espessor de les capes solésser de 7 a 12 cm. Els tubs de calefac-ció se subjecten a les malles d’acer performigó armat mitjançant d’abraçado-res, o es munten amb rails de fixació.2. En canvi en els edificis d’obra nova,es projecta la llosa de formigó del terracom placa calefactant. Per motius d’es-tàtica, els tubs de calefacció s’instal·lennormalment a la zona mitjana del terra,però també es possible fixar-los a l’ar-madura inferior cada 50 cm o segonsindiqui el calculista d’estàtica.

Quan es pretén col·locar el tub de cale-facció a la zona neutral, ofereix unasolució, satisfactòria, si s’aconsegueix

una modificació especial dels elements d’armadurahabituals a les obres, així com un muntatge enparal·lel coordinat de l’armadura i dels registres delstubs de calefacció. En aquest cas s’haurien de modi-ficar les gàbies d’armadura que fixen les malles d’ar-madura superiors. Quan l’amplada de les gàbies ésmés gran que la mida de retícula de la malla supe-rior, podem substituir la barra longitudinal superiorper dues al centre i per tant aquestes dues barresconstitueixen al mateix temps tant el recolzamentpels tubs de calefacció i com el reforç de la gàbia.

Departament tècnic de Comercial Tècnica deCalefacció, SA

Font: www.bosal.com

14_SECCIONS PROFESSIONALS

No podemnegar l’e-v i d è n c i a

que el nouR e g l a m e n tElectrotècnic per aBaixa Tensió i,sobretot, les sevesI n s t r u c c i o n sT è c n i q u e s

Complementàries ITC-BT, han generat a l’estamentprofessional de les instal·lacions electrotècniques, sibé no sempre un cúmul de discrepàncies sí en canviuna infinitat de dubtes vers els criteris d’aplicació,sovint no suficientment aclarits malgrat la publicacióde les Guies Tècniques que, per altra banda, com sesap, no són d’obligat compliment.

Per intentar pal·liar, en la mesura del possible,aquestes deficiències, la Direcció General d'Energia,Mines i Seguretat Industrial de la Conselleria deTreball, Indústria, Comerç i Turisme ha creat la “TC-IE”, Taula Constructiva d'Instal·lacionsElectrotècniques que, composta per representantstant de la dita Direcció General, com de les Entitatsd'Inspecció i Control ECA i ICICT, i dels Col·legisProfessionals d'Enginyers, té atorgada la funció d’e-vacuar les consultes concretes sobre la interpretacióo criteris d’aplicació de les disposicions reglamentà-ries o de les ITC-BT.

El funcionament d’aquesta taula consultiva és elsegüent: Els dubtes interpretatius s’han de fer arribarper escrit a qualsevol membre de la taula que a lavegada els transmet a la secretaria tècnica per tal que

els inclogui a l’ordre del dia de la següent reunió.Una cop debatuda la qüestió s’acorda una respostaprovisional que, si no és contestada, passa a seracordada com a definitiva a la reunió següent, com aNOTA INFORMATIVA numerada i datada.

Des d’aquestes línies saludem la creació d’aquestacomissió, alhora que hi ressaltem un però: Que noes tingui en compte els representants del segmentprofessional dels instal·ladors electricistes quanaquest constitueix una de les potes indispensablessobre les quals s’assenta la correcta aplicació delReglament Electrotècnic per a Baixa Tensió i lesseves ITC, la seguretat i la fiabilitat de lesinstal·lacions, en definitiva la seguretat dels ciuta-dans.

Volem creure que només s’ha tractat d’un lleuger imomentani oblit i que les associacions professionalsd’instal·ladors faran tot el possible perquè l’adminis-tració se n’adoni.

Per la nostra banda, us tindrem puntualment infor-mats de tots els acords interpretatius que vagin apa-reixent, alhora que ens encarregarem de fer-hi arribaraquells temes que es puguin suscitar entre els nos-tres associats.

José Luis TorresAssessor Tècnic

Tot seguit us mostrem unsexemples de Notes Informatives >

LLUM:LA “TC-IE” – La Taula

Constructiva d’Instal·lacions Electrotècniques.

Font: photo1.dukenews.duke.edu

SECCIONS PROFESSIONALS_15

NOTA INFORMATIVA núm. 004 del 10 de desembre del 2003

TIPUS D’INSTAL·LADOR EN INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUESD’APARCAMENTS.

CONSULTA:A les instal·lacions en aparcaments cal que l’instal·ladorsigui especialista, però es poden donar algunes excep-cions, en els casos que el local no estigui classificat com alocal de risc o explosió (per exemple, aparcaments aeris).En aquest cas podria fer-ho un instal·lador de nivell bàsic?Les EICs no ho tenen previst al procediment.

RESPOSTA:En els casos en que el local no estigui classificat com alocal de risc d’explosió, la instal·lació la podria executar uninstal·lador de nivell bàsic. Perquè això sigui possible, eltècnic ha de justificar en el projecte la classificació del locali exposar adequadament els criteris i els procedimentsaplicats per fer-ho.

NOTA INFORMATIVA núm. 006 del 25 de febrer del 2004

CONSIDERACIÓ DE LOCAL DE PÚBLICA CONCURRÈNCIA.

CONSULTA:Segons el punt 1 Camp d’aplicació, de la ITC-BT-28 Instal·lacions en locals de pública concurrència, un comerç o unesoficines amb una ocupació prevista de més de 50 persones o qualsevol local amb una ocupació prevista de més de100 persones s’han de catalogar com a locals de pública concurrència. Pel càlcul de l’ocupació d’aquests locals, la ITCesmentada fixa el paràmetre d’1 persona per cada 0,8 m2 de superfície útil (descomptant-ne passadissos, repartidors,vestíbuls i serveis) amb la qual cosa s’obtenen unes superfícies de 40 y 80 m2 pels locals esmentats perquè tinguinla consideració citada.No obstant això, pel càlcul de l’ocupació dels locals, l’article 6è de la NBE-CPI/96 dóna uns altres paràmetres.El dubte sorgeix en el moment que en un projecte s’ha de justificar el compliment de la NBE-CPI/96 i s’ha d’aplicar 1persona per cada 0,8 m2, cosa que suposa una ocupació 12,5 vegades superior, i per a la qual no estan calculades lesvies d’evacuació, les sortides d’emergència.

RESPOSTA:A la ITC-BT-28, el concepte de “persones” quan es parlad’un local s’ha d’entendre com a “persones alienes a l’ac-tivitat”. Quan són persones que ocupen un lloc de treball,quedaria dins l’àmbit d’aplicació de la Llei de Prevenció deRiscos Laborals.Respecte a l’aplicació de la ITC-BT-29 i la NBE-CPI/96,cada reglament té criteris diferents i té conseqüències dife-rents. Vers les vies d’evacuació, les sortides d’emergència,etc. s’ha de tenir en compte la NBE-CPI/96 i, pel que fa ala instal·lació elèctrica, la ITC-BT-28.La superfície útil a considerar seria la dels llocs amb lliureaccés del públic.

font: http://ayto.torrevieja.infoville.net

font: http://photos.gusmueller.com

16_SECCIONS PROFESSIONALS

El sector dels ascensors (transport de persones) requereix unaespecial atenció en els següents aspectes:

Fresa:El soroll és la clau d’aquest sector i nous contactors sense soroll com els que han sortit al mercat última-ment, han eliminat aquest problema. Alguns contactors han reduït el nivell sonor a més del 90% respecte aun contactor estàndard, cosa que també evita l’ús d’altres elements insonoritzadors del quadre.

Caiguda de tensió:Una baixada de tensió a l’edifici pot afectar seriosa-ment la fiabilitat del contactor. Aquest tipus de con-tactors poden ésser alimentats tant en CA ( 50 i60Hz) com en CC disposant sempre de bobinesd’ampli rang adients per a l’aplicació en ascensors –40% i + 10% Ue. Aquests contactors treballen ade-quadament fin i tot davant una caiguda de tensió.

Seguretat:Treballen correctament, amb una operació extremada-ment àmplia en condicions de càrrega i ambientals.

Manteniment i Servei continu:Adaptables a un ampli ventall de temperatures i eleva-des altures proporcionant els nivells alts i òptims envibració i força d’acceleració. Diferents terminals dis-ponibles (circular, forqueta, muntatge ràpid...), perfixació del cable fiador que evita desconnexions com aconseqüència de la vibració. Molts d’aquests contac-tors acompleixen l’IEC 61373 Aplicacions Ferroviàries:Test de descàrrega i vibració.

LLUM:Contactors sense sorollpel sector dels ascensors.

Característiquesprincipals

d’alguns contactorssilenciosos:

> Alimentació CA ( 50/60Hz ) o CC indistintamentamb un ventall de circuit de control – 40L%, + 10%Ue> Bobina en CC pura sense resistència d’economia> Retard a l’obertura: 52.8 ms> Rang de Temperatura d´operació -40ºC + 60ºC> Tensió d´aislament Ui 690-1000V, Uimp 6kV> Resistencia a la vibració >8G (tancat) i > 4GL(obert) entre 5-300Hz d´acord amb IEC60068-2-6> Resistencia a l´impacte > 23G (tancat) i >12G(obert)> Pols d´onda semisenoidal segons IEC 60068-2-7> IP20 (Segons EN60529)> Normatives: IEC 947-4, EN60947-4-1, VDE 0660> Homologacions: UL 508> Reducció de la fresa en més del 90% respecte elsestàndards

SECCIONS PROFESSIONALS_17

TARIFES I ESGRAONS DE TENSIÓ T potència Tp : T energia Te :€ / Kw i mes € / Kw h

1.0 Potència fins a 770 W 0,27711 0,0622872.0 General, potència no superior a 15 Kw(1) 1,461129 0,0830073.0 General 1,430269 0,0837284.0 General de llarga utilització 2,284634 0,076513B.0 Enllumenat públic 0 0,073285R.0 Regs agrícoles 0,335417 0,077841

Font BOE 42.775, del 31 desembre del 2004

(1) A aquesta tarifa quan s’aplica el complement per discriminació horària nocturna ( Tipus 0 ) , no s’aplica-ran els recàrrecs o descomptes establerts al punt 7.4.1. ( Tipus 0 ) del títol I de l' annex I de l' Ordre del 12de gener del 1995, sinó que llavors s’aplicaran directament els següents preus a l’energia consumida encadascun dels períodes horaris :

Energia consumida dia ( punta i pla ) : 0,085274 ¤ Kwh de T energiaEnergia consumida durant la nit ( vall ) : 0,038670 ¤ Kw h de T energia

LLUM:TARIFES DE BAIXA TENSIÓ

Font: http://community.webshots.comComptador especial d’alguns indrets d’europa inordamèrica que cal una targeta de prepagamentperquè funcioni.

Font: www.powerwater.com.au/powerwater/customers/meters.html

18_SECCIONS PROFESSIONALS

Darrerament, i des de sempre, les notícies vanfarcides de grans incendis. Això ens du a pre-guntar-nos quins materials són els més ade-

quats d’instal·lar en la construcció d’edificis i queofereixen més resistència a les altes temperaturesproduïdes per un incendi de grans dimensions.

D’entre els mate-rials de la cons-

trucció, el coure n’és idoni per a lesinstal·lacions dels edificis en cas d’incendi. Elcoure no es crema, no es desfà fins que nopassa de 1000ºC i no afavoreix pas la com-bustió. Si posem un tub de coure al foc, nodesprèn cap mena de gas tòxic. A més, si unedifici està en flames, les canonades

metàl·liques són les més adequades per mantenir,durant un llarg temps, la seva integritat en entornsd’altes temperatures, tot assegurant més facilitatsals medis d’extinció, com ara mantenint el subminis-trament d’aigua, i en conseqüència facilitant la llui-ta contra les flames.

Però no tant sols a l’exterior és un dels millors mate-rials, sinó també a les instal·lacions interiors, ja queles qualitats d’aquest material de construcció fanque la vida tant del tub i com de l’accessori de couresigui tan llarga com la de l’edifici on s’instal·la.

El coure és resistent a la calor extrema, no es famalbé amb el pas del temps i conserva la seva formaa temperatures molt elevades, així doncs, és el mate-rial més adient per fer servir a tot tipus

d’instal·lacions de fontaneria, gas ,calefacció i clima-tització de tot tipus d’edificis, perquè no condueix elfoc ni el difon pas.

D’altres dades que hem de tenir en compte és quecom a regla general, un metre de tub de coure dilata

1mm amb els canvis de temperatura, peraixò, com a instal·lador, heu de prendre lesmesures necessàries per permetre la lliurecontracció i dilatació del tub de coure amb elsalts i baixos de temperatura.

Vers les marques dels tubs de coure es recoma-na, per tal de garantir la seguretat i la qualitatdel tub i accessoris de coure, que siguin certificatssegons les Normes UNE-EN que us especifiquem totseguit:

.UNE-EN 1.057: per a tubs de coure per aigua i gas..UNE-EN 1.254-1: per a accessoris de coure..UNE-EN 13.348: per a tubs de coure per gasosmedicinals o de buit..UNE-EN 12.735-1: per a tubs rodons de coure,sense soldadura, per aire condicionat i refrigeració.

El coure és resistent a la calorextrema, no es fa malbé amb el pasdel temps i conserva la seva forma a

temperatures molt elevades

AIGUA:El Coure, resistència al foc

20_NOVETATS DEL MERCAT

Mantenir la vostra llar neta i saludable reper-cuteix en la vostra qualitat de vida. Peraquest motiu dediqueu part dels vostres

esforços a realitzar aquesta feina poc agraïda.

El problema rau en que moltes vegades us confor-meu amb una neteja aparent sense atendre partícu-les molt petites de pols que poden provocar proble-mes respiratoris.

Aquestes partícules són tan petites que els filtresdels aspiradors convencionals no les poden retenir iles retorna lliurement en el mateix lloc que es nete-ja. Un sistema d’aspiració centralitzada evacuaaquestes partícules de l’habitació que es neteja totconduint-les a través d’una instal·lació de tubs a unaunitat central, i d’aquesta a l’exterior de la vostra llar.

La autèntica neteja es veu, i a més a més es respira.Els preus depenen de cada projecte, una instal·laciósenzilla per una casa normal i corrent pot realitzar-se a partir d’uns 750 euros. Realitzar aquesta petitainversió no és cap luxe i a més, és un valor afegit pera la vostra llar.

Jaume Rivera i ValentínAssociació d’instal·ladorscomarcal de l’Alt Empordà.

Sistema d’aspiraciócentralitzada.

un valor afegit per qualsevol habitatge oconstrucció

Font: www.fappsa.com

INDEX_00

22_WEBS D’INTERÈS

www.ogu.es

És la pàgina oficial del Departament de Treball iIndústria, s’anomena ogu perquè és l’Oficina deGestió Unificada per a activitats empresarials creadaper concentrar tot tipus de procediment que afectena qualsevol activitat industrial.

En aquesta pàgina podreu infor-mar-vos sobre la realització detots els tràmits administratius quecal fer a l’hora d’obrir, ampliar otraslladar un establiment indus-trial o turístic i que afecten elssegüents departaments de laGeneralitat de Catalunya de Treballi Indústria, Comerç, Turisme iConsum, Agricultura, Ramaderia iPesca, Medi Ambient i Habitatge(Agència Catalana de l'Aigua,ACA) i Salut.

Us destaquem però la Guia de tramitació (pàginaprincipal a l’esquerra) on trobareu el procedimentsper treure’s el carnet d’instal·lador i el reglament defuncionament de les instal·lacions, entre d’altres.També podreu descarregar-vos qualsevol imprès ofi-cial de les diferents tramitacions.

WEBS D’INTERÈS_23

www.tecnicsuport.com

Per accedir a tots els serveis que s’ofereixen cal donar-se d’alta, registrar-se. Elregistre és gratuït amb el qual disposareu d’un nom d’usuari i contrasenya pernavegar sense restriccions.

Com ells s’autodescriuen, aquesta pàgina està dirigida a tots els professionals delmón de les instal·lacions on enginyers, instal·ladors, mantenidors i futurs profes-sionals s’uneixen per compartir informació iajuda tècnica.

Us destaquem la base de normativa existent onpodeu trobar tant reglaments com relació d’em-preses subministradores, així com l’antic vade-mècum d’Endesa totalment digitalitzat.

www.voltimum.es

Aquesta pàgina també necessi-ta que us registreu per poderaccedir a tots els serveis. A l’i-gual que l’anterior el registre ésgairebé immediat i totalmentgratuït.

La inscripció també comportael servei de rebre informacióper correu-e de novetats regla-mentàries, tècniques, produc-tes comercials...

Us destaquem dels diferents serveis l’existènciad’un programa d’accés lliure que et permet ferestudis i càlculs d’energia solar, tant tèrmica comfotovoltaica.

«El 2005 podria superar tots els registres de tem-peratures màximes dels anys rècord”, va assen-yalar la NASA mitjançant un comunicat publicat ala seva pàgina web.

Si penseu que l’any passat vau patir molta calor, pre-pareu-vos per suar... Els científics nord-americans del’Administració Nacionald’Aeronàutica i l´Espai (NASA)van informar el mes demarç, que enguanypodria convertir-seen l’any méscalent de la his-tòria.

Per aquestmotiu, quancomenceu asuar, no usoblideu dep r e n d r emolta aigua,i pels queteniu sort, bus-queu un indreton hi hagi airecondicionat...

2005: el més calorós de la

història.

Les altes temperatures es deuen, varen explicar,sobretot a l’emissió de gasos de l’efecte hivernacle, ien menor grau als fenòmens climatològics d’El Niño

La NASA pronostica un any2005 de molta calor.

24_MEDI AMBIENT

Font: www.webhsots.com

i de l’Oscil·lació Sud (coneguts com a ENOS), quepodrien fer d’enguany, el més calorós des de que esvan començar a mesurar les temperatures a finals dedel 1880.James Hansen, de l´Insitut Goddard d´EstudisEspacials de la NASA, va precisar que «Hi ha hagutuna important tendència d’escalfament en elsdarrers 30 anys, relacionada principalment ambl’augment dels gasos hivernacle a l’atmosfera».Fins i tot, aquest efecteHivernacle i la correntmarina del Pacífic(coneguda també coma El Niño) van fer queel 2004 fos el quart anymés calorós per laTerra des de finals delsegle XIX.

La NASA va precisar que els anys més càlids havienestat el 1998, el 2002, i el 2003, ocupant el primer,segon i tercer lloc respectivament.

Segon en Hansen, el 2004 es va assolir el quart llocatesa la temperatura global mitja de la Terra que esva estabilitzar en 14º Centígrads (57º Fahrenheit),cosa que representa un increment mig de 0.48graus Centígrads amb relació el període 1951-1980.

També el 2004, les regions del planeta que van patirl’augment més intens de la temperatura en relació el1951-1980 va ésser Alaska, la regió del Mar Caspi i

l´Antàrtida.

La NASA va avisar,que l’energia solarsuplementària retin-guda a l’atmosferaterrestre per l’acumu-lació de gasos, sobre-tot l’òxid de carboniprovinent de les

industries i l’escapament dels automòbils, podriaconvertir el 2005 en un any encara més calorós queel 2003, 2004 i, potser fins i tot, que el 1998.

L’increment de les temperatures el 1998, va indicar laNASA, va ésser associat a les fortes corrents del´ENOS, i a d’altres mes febles pel 2002 i pel 2003.Un altre dels factors que podria fer del 2005 un anymés calent que el 1998 és que ara la superfície terres-tre absorbeix mes energia solar que la irradiada al’espai. Aquest fenomen conjuntament amb l´ENOSpodria fer que el 2005 establís noves marques detemperatures altes.

MEDI AMBIENT_25

Les altes temperatures es deuen(...) a l’emissió de gasos, de

l’efecte hivernacle i als fenòmensclimatològics d’El Niño i de

l’Oscil.lació Sud

26_MEDI AMBIENT

Ja esta tot llest per l’aprovació del nou Reglamentsobre edificació, que inclou importants avenços enmatèria d’eficàcia energètica i energies renovables.

Serà d’obligat compliment a finals del 2005. Aquestconjunt de normatives que marcaran les pautesd’una arquitectura basada en la sostenibilitat estroba establerta a la Llei d’Ordenació de l’Edificació(LOE) i en el desenvolupament reglamentari delCodi Tècnic de l’Edificació (CTE). Els principalsrequisits marcats en aquest nou marc legal sónreduir a límits acceptables el consum d’energia delsedificis i aconseguir que part d’aquest procedeixidirectament d’energies renovables.

El CTE esmentat estableix que tots els edificis denova construcció o en rehabilitació hauran de tenir

en compte l’energia solar tèrmica al seu dis-seny. A partir de gener del 2006 tots els habi-tatges hauran de destinar una aportació d’e-nergia per aigua calenta i calefacció de origensolar tèrmic.

Aquesta mesura suposa un important impulspel desenvolupament de l’energia solar tèrmi-ca al nostre país. I permet el desenvolupa-ment d’una energia que en aquests momentses troba en uns índexs de creixements moltinferiors als fixats pel Pla de Fomentd´Energies Renovables.

Eficiència energètica i energiasolar pels nous edificis.

font: http://solar.schletter.de/gallery/albums

MEDI AMBIENT_27

Segons els principals agents delsector, aquesta és sens cap dubte,una bona notícia. Però, com matisael president de l’Associació Solar dela Indústria Tèrmica, no es tracta tant d’obligar l’úsde les energies renovables sinó més aviat de con-vèncer sobre els seus grans beneficis: «Seria impor-tant portar a terme campanyes de divulgació sobrela necessitat i els avantatges que ofereix l’energiasolar avui en dia».

El CTE també dedica especial atenció a l’energiasolar fotovoltaica, imposant-ne l’ús als grans consu-midors d’electricitat. Des de l’entrada en vigor d’a-quest reglament totes les grans superfícies, centrescomercials, hospitals, hipermercats, recintes firals,grans oficines i hotels que es construeixin, estaranobligats a establir les condicions tècniques i d’admi-nistratives necessàries per a la connexiód’instal·lacions fotovoltaica a la xarxa de baixa ten-sió.

Font: Kplsolar

28_COL·LABORACIONS

El perquè d’un Pla de Pensions

A vegades ens dóna la sensacióque els Plans de Pensiones sónun altre producte fruit de l’èpocade Nadal, ja que durant els mesosde novembre i desembre és quanles entitats financeres s’esforcenen recordar-nos les bondats fis-cals dels plans de pensions, enge-gant tot tipus de campanyes ambregals que s’entreguen en elmoment de subscriure’ls, oblidantque el millor regal és obtenir unamàxima rendibilitat i unes menorsdespeses de gestió.Quan decidim iniciar-lo és neces-sari assumir que és una inversióde llarga durada, que només elpodrem cobrar al moment de lajubilació, o bé en cas d’atur de llar-ga durada, invalidesa, malaltiagreu, o mort. Però el que en reali-tat és important són les rendibili-tats finals que generi, doncs d’e-lles en depèn l’import de les pen-sions que percebrem en el futur.

Els plans de pensions no són pertant, productes de Nadal, nimonedes de canvi per tal de com-plaure el director del nostre banc,els plans de pensions són unadecisió òptima d’estalvi, o no, s’hade estudiar en cada cas.Aquest pot ser un bon moment

per, després de comprovar lesrendibilitats obtingudes en com-paració amb els altres plans, deci-dir si mantenim el nostre Pla dePensions en la mateixa entitat, oper contra, decidim canviar peruna altre que ens doni la màximarendibilitat. L’opció de canviar depla de pensiones és gratuïta,inclòs des del punt de vista fiscal.

A quina edat és convenientcomençar a estalviar ?

Quant més jove es comença a pre-parar la jubilació, més garantiesexisteixen d’obtenir unes rendes

addicionals altes. Si posem percas una persona que començaamb 30 anys a fer aportacions de100 € al mes a un pla de pen-sions, que té una rendibilitat d’un4%, quan es jubili als 65anys tin-drà acumulats 89.992 €, siaquesta persona enredereix l’inicide les aportacions als 40 anys, estrobarà amb un capital de 50.885€, és a dir amb un 43% menys.Però si s’espera als 50 anys nomésobtindrà 24.466 €. És per això quel’edat també és important ja quequant més aviat es començamenors seran les aportacions perobtenir el mateix capital.A l’hora de fer aquest exemple nohem tingut en compte la inflació.Una variable que l’inversor hauriade valorar. Doncs per no perdrepoder adquisitiu d’aquí a la jubila-ció, és aconsellable que tots elsanys incrementi la quantia de lesaportacions, com a mínim, en elmateix percentatge que l’IPC. Ambaixò aconseguirem que el capitalacumulat es vagi adequant a la

ELS PLANS DE PENSIONS,QUELCOM MÉS QUE UNPRODUCTE FISCAL

COL·LABORACIONS_29situació econòmica de cadamoment i que quan arribi l’edat dela jubilació estigui totalmentactualitzat.Així veiem que el temps és impor-tant, que l’import destinant al plade pensions és definitiu, peròtambé ho és la rendibilitat obtin-guda i la inflació, doncs quantmajor sigui la diferència entre elrendiment i la inflació acumula-des, major serà la renda real a per-cebre. D‘aquí la importància deseleccionar un pla amb històricsde rendibilitats situats entre elsmajors.

Què hem de tenir en compte al’hora d’escollir un pla de pen-sions ?

A L’hora d’escollir un pla de pen-sions hem de ser molt selectius dela mateixa manera que ho somquan comprem una vivenda. Ésimportant analitzar l’oferta i nocaure en la temptació d’escollir-lonomés pel regal que ens ofereixen.Hem de pensar que ens serviràper compensar la nostra jubilació.És per això que hem de valorar, lafeina de la gestora, els resultatsdels fons a llarga durada, lescomissions aplicades... i escollirtenint en compte el perfil de l’in-versor respecte al risc i sobre totl’edat de l’inversor. No tots elsplans de pensions s’inverteixen dela mateixa manera, de fet els plansde pensions es divideixen en 6categories en funció de la tipolo-gia dels actius que formant lesseves carteres (renda fixa a curt

termini, renda fixa a llarg termini,renda fixa mixta, renda variablemixta, renda variable i garantits).Segons els temps que ens falti pera la jubilació o en funció de l’aver-sió que tinguem al risc, hauremd’anar d’un pla de pensions mésarriscat (renda variable) a un demés conservador (renda fixa a curttermini) amb l’objectiu d’anarconsolidant el benefici obtingut alllarg dels anys.

Per últim quatre consells . . .

Comenci a aportar al pla de pen-sions com més aviat millor, aixíl’esforç econòmic serà menor.

Fixi’s en les comissions que liapliquen, influeixen molt en larendibilitat del pla a llarg termini.No dubti a canviar d’entitat si no

està satisfet (traslladar un pla noté cap cost fiscal ni comissions).

Tingui present la fiscalitat però nooblidi la rendibilitat.

MARGALL I CAIXÀSCorredoria d’Assegurances

30_COL·LABORACIONS

Al’hora d’instal·lar llums halògenes dicroiquesen una obra nova o reforma, molts cops noens fixem en què comprem, simplement

anem a la botiga i demanem un “pack” que contin-gui la bombeta, el transformador i l’anell a encastar,però tot seguit veurem que això no és la millor solu-ció.

Anirem per punts, i ho farem de menor a major com-plexitat de la tria del material a col·locar:

1. Portalàmpades

2. Anell encastable

3. Transformador

4. Bombeta

1. Els portalàmpades per a bombetes halògenesdicroiques són tots molt similars i generalment fabri-cats en ceràmica o baquelita, cosa que assegura unbon rendiment.

Ara bé, en trobarem de dos tipus:

1.1 Els que es fixen a la bombeta per pressió de llen-

güetes sobre els connectors de les bombetes:

Els més pràctics i comuns, fàcils de fixar-hi la bom-beta i força fiables. La problemàtica la trobem quanels emprem en llocs humits, doncs les llengüetesmetàl·liques es van deteriorant amb el temps i lahumitat. Aquest deteriorament pot evitar la bonaconducció de la corrent o, fins i tot, la mort prema-tura de la bombeta.

1.2 Els que es fixen mitjançant cargols als connectorsde les bombetes:

Són els que habitualment acompanyen als anellsencastables de gamma alta, i més resistents al dete-riorament provocat per la humitat.Tot i això, hem de tenir en compte de no instal·lar-losamb bombetes ni transformadors de baixa qualitat,la calor despresa per la bombeta o la vibració provo-cada pel transformador poden fer afluixar els cargols

LA IL·LUMINACIÓ AMB LESDICROIQUES (I)

trobem dos tipus deportalàmpades per a bombetes halòge-nes, els que es fixen a la bombeta per

pressió dellengüetes o mitjançant cargols

COL·LABORACIONS_31

amb el temps, i tenir els mateixos problemes que elsportalàmpades rovellats.

2. Anells encastables per a bombeta dicroica, enpodem trobar de moltes formes i colors, fixes omòbils, però els podem classificar segons el materialde fabricació en dos tipus:

2.1 Fabricats en planxa:

Són els més comuns, i en comparació els més barats(els podem trobar a partir de 5 o 6€), tot i que el seupreu es pot disparar depenent de la complexitat de laseva decoració, adornaments en vidre, etc...El seu defecte recau en el fet que la planxa sigui méssusceptible a la corrosió davant la humitat, grasses,fums i altres, que no pas altres materials.L’avantatge és que la planxa és més manejable que lamajoria d’aliatges, i a part de poder escollir entre unamajor quantitat de formes i mobilitats, s’ha pogutestablir un cànon de mides entre les diferents mar-ques fabricants, essent entre 60 i 70mm de diàmetreper als llums fixes i entre 90 i 95mm per als mòbils.Així doncs, podem deixar la instal·lació a punt, ambels forats fets i tubs i cables passats, abans que el

client hagi decidit el model concret que hi vol.

2.2 Fabricats en aliatges, alumini, zàmak:

Tot i que l’alternativa clàssica a la planxa sigui l’alu-mini, actualment estan entrant al mercat diversosaliatges d’entre els que destaca el zàmak, un mate-rial força més manejable que l’alumini i més resis-tent a la corrosió que la planxa, i a un preu que essitua entre ambdues opcions.Com es pot deduir, el principal avantatge (a part d’unpreu més elevat) és la seva major resistència a lacorrosió per fums i total resistència a la humitat,cosa que els fa especialment indicats per als banys.El desavantatge més important és la falta de cohe-rència amb les mides, que en anells fixes poden anarde 60 a 80mm de diàmetre, i en anells mòbils de 90a 120mm, cosa que ens obliga a foradar el sostre onanirà col·locat un cop el client ha escollit el modelque hi vol, i molts cops això es fa un cop el sostreestà acabat i pintat.

3. Transformadors. Farem dues grans classifica-cions, com són elèctrics i electrònics, tot i que dinsdels elèctrics hi ha moltes diferències:

3.1 Transformadors elèctrics:

Fins a 10 cops més barats que els electrònics, són elsmés comuns i emprats en les instal·lacions sensecap altre motiu que no sigui el preu.Els més barats o de qualitat més baixa tenen el pro-blema de la vibració. Actualment molts fabricants

els anells encastables poden esser deplanxa, els més comuns, o bé fabricats

en aliatges com ara l’alumini o elzàma

32_COL·LABORACIONSd’aquests models més barats i comuns, han afegituna base esponjosa als transformadors que evitenpart de la vibració, però no tota, i depenent de laquantitat de transformadors d’aquest tipusinstal·lats, el soroll provocat pel conjunt de les vibra-cions pot ser insuportable.Tot i això, dins dels transformadors elèctrics, en tro-bem de més qualitat, que poden doblar o triplicar elpreu dels més barats, però que no tenen el problemade les vibracions.

Amb tot, tenim dos problemes comuns en els trans-formadors elèctrics:

a) Les mides: més grans que els electrònics,molts cops trobem dificultats en la sevacol·locació al fals sostre a través del forat fetper a encastar-hi l’anell.

b) Nul·la resistència a les pujades de tensió,sumada al fet de l’augment de la tensió de220V a 230V, fan que molts d’aquests transfor-madors que estan funcionant sempre al límitde la seva capacitat, es cremin i siguin cau-sants de petits incendis.

Tenim diverses solucions per al problema:

a) Col·locar bombetes de 45W enlloc de les de50W i de 30W enlloc de les de 35W. Això es potfer actualment, però les bombetes de 30 i 45Wpertanyen a les gammes més altes dels fabri-

cants, cosa que encareix el preu, però alliberaal transformador de funcionar sempre almàxim de les seves possibilitats.

b) L’altra solució seria que els fabricants fessincom amb alguns electrodomèstics, bombetes,etc... i que es fabriquessin transformadors queno funcionessin a 220-230V sinó a 240-250V.

c) Així també, es podrien fabricar transforma-dors de 55-60W per a les bombetes de 50W, itransformadors de 40-45W per a les bombetesde 35W. Però els fabricants no semblen dispo-sats a dur a terme cap d’aquestes dues darre-res opcions.

3.2 Transformadors electrònics:

Més petits que els elèctrics, més fiables i resistents ales pujades de tensió, més resistents a l’ús intens,però, per sobre de tot això, a preus excessivamentelevats que provoquen que no es tinguin en comptesi la instal·lació a realitzar no és en un habitatge degamma alta.

4. Bombetes halògenes dicroiques. Aquí tenim la

gran problemàtica d’explicar-li al client perquè ha depagar una bombeta a un preu d’entre 7 i 10 € quanell ha vist una bombeta similar, fins i tot de la matei-xa marca d’un fabricant reconegut, al supermercatper 1,50 a 2 €.

Lluís Batlle i López

de transformadors en trobem d’elèc-trics i d’electrònics. Els elèctrics sónels més barats però també tenen unacol·locació en el fals sostre molt difi-

cultosa així com una nul·la resistènciaa les pujades

de tensió

34_TASTET D’HISTÒRIA

James Watt(Greenock 1736 — Handsworth 1819):

Enginyer, mecànic i inventor escocès. Per les millores introduïdes enla màquina de vapor (condensador separat, sistema de conversió delmoviment alternatiu i rotatiu, regulador de watt, etc), hom el consi-dera, sovint, com el veritable creador de la màquina de vapor moder-na. Ideà també un mètode per a determinar el pes específic delsfluids, descobrí la composició de l’aigua i proposà el vapor com aforma d’energia per a la propulsió terrestre i marítima.

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Coneguem els nostres orígensprofessionals

INDEX_00

36_SERVEIS

INDEX_00

38_DIGUES LA TEVA

Espai de participació pels associats.

Per participar en aquesta secció, feu-nos arribar els vostres sugeriments per carta, fax o correu electrònic,on ens indiqueu el text com voleu que surti publicat (anunci de compra o venda, suggeriments...), el vos-tre nom, mòbil i correu-e. Si esteu interessats en algun text, només cal que us identifiqueu a l’Adicae i ensdieu la referència perquè us passem les dades.

ADICAEC. Borrassà, 39 - 1r17600 FigueresFax: 972 513 703associacio_adicae@yahoo.es

Compro frigoríficen bon estat i a bon preu.

Ref: D-0011

Venc pistola declaus

en bon estat,ocasió.

Ref: O-0011

Aquí pot sortir el vostre anuncio suggeriment,

participeu-hi