La salud en el milenio - La ONG del Medicamento · otras instituciones para avanzar en la lucha...
Transcript of La salud en el milenio - La ONG del Medicamento · otras instituciones para avanzar en la lucha...
La salud en el milenio:
Dossier decontenidos
Creada por: Financiada por:
ww
w.f
arm
amun
di.o
rg/l
asal
uden
elm
ilen
io
Presentación ...............................................................................................3
¿Qué son los Objetivos de Desarrollo del Milenio? ........................3
Los Objetivos de Desarrollo del Milenio en materia de salud ...........................................................4
Objetivo 4: Reducir la mortalidad infantil .......................................5Objetivo 5: Mejorar la salud materna ..............................................7Objetivo 6: Combatir el VIH/SIDA, la malaria y otras enfermedades .................................9Objetivo 8: Fomentar una asociación mundial para el desarrollo ............................................................ 15
Y tú, ¿Qué puedes hacer? ...................................................................... 18
Contacto ....................................................................................................... 18
12
3
45
Índice
Contenidos del dossier
Campaña “La salut en el milenio: una fi rma pendiente”Editado en Julio de 2008Imagen de la campaña y diseño gráfi co: Anna Ferrer y Ramon Puiggené.Fotografi as de los fondos gráfi cos de Farmacéuticos Mundi y Medicus Mundi Catalunya
2
Farmacéuticos Mundi está desarrollado en la Comunidad Valenciana la campaña de sen-
sibilización “La salud en el milenio: una fi rma pendiente”, fi nanciada por la Generalitat
Valenciana y que pretende dar a conocer a la población la problemática de la salud en
los países en vías de desarrollo y muy especialmente, el papel tan importante que tiene el
cumplimiento de los Objetivos de Desarrollo del Milenio en materia de salud.
1Presentación
Millones de personas no pueden disfrutar por igual de los avances tecnológico consegui-
dos en medicina a lo largo de siglo XX. La salud, declarada por los organismos interna-
cionales como un derecho universal, es para muchas personas un privilegio al que resulta
difícil acceder.
Han sido muchas las iniciativas tomadas por los organismos internacionales, las ONGD y
otras instituciones para avanzar en la lucha contra las desigualdades. La última, y pro-
bablemente la más ambiciosa, son los ocho Objetivos de Desarrollo del Milenio, una
iniciativa para combatir la pobreza, el hambre y la enfermedad en un plazo de 15 años
que nació en el año 2000 de mano de Naciones Unidas y que está suscrita por 191 países.
Cada objetivo tiene unas metas concretas y unos indicadores que permiten valorar hasta
que punto se está avanzando en su consecución.
3
2¿ Qué son los Objetivos de Desarrollo del
Milenio?
Esta campaña fue creada en 2005 por Farmacéuticos Mundi y Medicus Mundi Catalunya,
donde se desarrolló inicialmente, aunque en los últimos dos años se ha extendido por
otras Comunidades Autónomas como Asturias y Galicia.
Los Objetivosde Desarrollodel Milenio
Objetivo 1. Erradicar la pobreza extrema y el hambre.
Meta 1. Reducir a la mitad el porcentaje de personas con ingresos inferiores a un dólar al día.Meta 2. Reducir a la mitad el porcentaje de personas que padecen hambre.
Objetivo 2. Conseguir la enseñanza primaria universal.
Meta 3. Velar para que todos los niños y niñas puedan acceder al ciclo completo de enseñanza primaria.
Objetivo 3. Promover la igualdad entre los géneros y la autonomía de las mujeres.Meta 4. Eliminar las desigualdades de género en la enseñanza primaria y la secundaria, preferi-
blemente para el año 2005, y en todos los ámbitos de la enseñanza para el año 2015.
Objetivo 4. Reducir la mortalidad infantil.
Meta 5. Reducir en dos terceras partes, entre 1995 y 2015, la mortalidad de niños y niñas menores de 5 años.
Objetivo 5. Mejorar la salud materna.
Meta 6. Reducir en tres cuartas partes, entre 1995 y 2015, la mortalidad materna.
Objetivo 6. Combatir el VIH/SIDA, el paludismo y otras enfermedades.
Meta 7. Detener y empezar a reducir, en 2015, la propagación del VIH/SIDA.Meta 8. Detener y empezar a reducir, en 2015, la incidencia de la malaria y otras enfermedades graves.
Objetivo 7. Garantizar la sostenibilidad del medio ambiente.
Meta 9. Incorporar los principios del desarrollo sostenible a las políticas y programas nacionales e invertir la pérdida de recursos del medio ambiente.
Meta 10. Reducir a la mitad el porcentaje de personas que no tienen acceso al agua potable.Meta 11. Mejorar considerablemente, para el año 2020, la vida de por lo menos 100 millones de
habitantes de barrios marginales.
Objetivo 8. Fomentar una asociación mundial para el desarrollo.
Meta 12. Desarrollar todavía más un sistema comercial y fi nanciero abierto, basado en normas previsibles y no discriminatorio. Esto supone el compromiso de conseguir una buena gestión de los asuntos públicos, el desarrollo y la reducción de la pobreza de cada país y en el ámbito internacional.
Meta 13. Atender las necesidades especiales de los países menos avanzados.Meta 14. Atender las necesidades especiales de los países en vías de desarrollo sin litoral y de los
pequeños estados insulares en desarrollo.Meta 15. Afrontar de manera general los problemas de la deuda de los países en vías de desarro-
llo con medidas nacionales e internacionales para que la deuda sea sostenible a largo plazo.
Meta 16. En cooperación con los países en desarrollo, elaborar y aplicar estrategias que propor-cionen a los jóvenes un trabajo digno y productivo.
Meta 17: En cooperación con las industrias farmacéuticas, proporcionar acceso a los medica- mentos esenciales en los países en vías de desarrollo.Meta 18. En colaboración con el sector privado, velar para que se puedan aprovechar los bene-
fi cios de las nuevas tecnologías, en particular el de las tecnologías de la información y de la comunicación.
4
5
Los Objetivos de Desarrollo del Milenio
3Objetivo 4. Reducir la mortalidad infantil
Reducir a las dos terceras partes, entre 1990 y 2015, la mortalidad de los niños y niñas menores de 5 años.
Meta 5
Situación actual
Cerca de 10 millones de niños y niñas menores de 5 años mueren cada año a causa de
enfermedades que podrían prevenirse, como problemas neonatales, infecciones respira-
torias, diarrea y malaria, entre otras. Más de la mitad están relacionadas con casos de
malnutrición.
Progresos
· Entre 1960 y 1990 se redujo la tasa de mortalidad infantil a la mitad. Durante la
década de 1990 sólo bajó en algunas regiones como América Latina, el Caribe y Asia
Suroriental por el crecimiento económico, al acceso a la atención médica y a la me-
jora de la nutrición.
· En 1990 la mayoría de países con muertes por sarampión tenían baja cobertura de la
vacunación de la primera dosis y carecían del acceso a la segunda dosis. En 2007 se
puso en marcha un protocolo de segunda dosis en 44 de los 47 países de alto riesgo.
Difi cultades
· La región que menos progresos ha experimentado ha sido el África subsahariana. Casi
la mitad de las muertes infantiles se dan en esta región a causa de los sistemas sa-
nitarios defi cientes, de la epidemia de SIDA (que provoca aumentos repentinos de la
tasa de mortalidad infantil) y de los confl ictos armados. En este sentido, países como
Iraq o Camboya, que han padecido guerras recientemente, han visto como la tasa de
mortalidad infantil se disparaba.
· Cinco enfermedades son responsables de la mitad de las muertes infantiles: neumo-
nía, diarrea, malaria, SIDA y sarampión. La mayoría se podrían prevenir con medidas
de bajo costo como antibióticos, sueros, mosquiteras impregnadas, medicamentos
antimaláricos e inmunización.
· Aunque exista una vacuna segura, efi caz y relativamente económica (menos de un
euro) para el sarampión desde hace más de 40 años, cada año siguen contrayendo la
enfermedad 30 millones de niños y niñas.
5
Abordar los problemas de salud de los países en vías de desarrollo es muy com-
plejo, ya que no es tan sólo una cuestión de movilizar cantidades importantes de
recursos, sino también de aportar capacidades y experiencias del sector público y
del sector privado.
Para resolver este reto es necesario crear alianzas globales para el desarrollo, tal
como apunta el objetivo nº 8 de los ODM.
A continuación presentamos un análisis del punto en que se encuentra cada uno
de los objetivos, teniendo en cuenta sus metas y algunas de las iniciativas que
están llevando a cabo los gobiernos del Sur y del Norte, los organismos interna-
cionales, el sector privado y las ONGD.
Tasa de mortalidad de niños menores de 5 años por cada 1.000 nacidos vivos, 1990, 2000 y 2006
500 100 150 200
África subsahariana
157
184167
Asia meridional
81
12094
Oceanía
66
8573
CEI, Asia
47
7964
Asia occidental
40
6947
Asia sudoriental
35
7747
África septentrional
35
8248
América Latina y el Caribe
27
5535
Asia oriental
24
4536
CEI, Europa
17
2723
6
118
Regiones desarrolladas
80
10388
Regiones en desarrollo
1990
2000
2006
meta al 2015
Fuente: Naciones Unidas
6
Iniciativas que se están llevando a cabo
ONGD: Medicus Mundi Catalunya y Farmacéuticos Mundi
Medicus Mundi Catalunya apoya a los ministerios de salud de Angola y Mozambique (dos de los países más pobres del África
subsahariana, que padecen elevadísimas tasas de mortalidad infantil2) en campañas de vacunación y en la implementación de un
Sistema de Atención Integral de Enfermedades de la Infancia.
Farmacéuticos Mundi trabaja en Sierra Leona para mejorar la atención materno-infantil en el Hospital rural de San Juan de Dios
en Mabesseneh (Lunsar, distrito de Port Loko) y promover la educación para la salud. Para reducir la mortalidad y morbilidad en
la zona, Farmamundi apoya un programa de salud materna que conlleva la formación y apoyo al personal sanitario local, cam-
pañas de educación para la salud y la donación de medicamentos que funciona como un fondo rotatorio que permite establecer
mecanismos de autosufi ciencia.
País: Brasil
Brasil tiene una Política Nacional de Alimentación y Nutrición que promueve las prácticas alimentarias saludables y la prevención
de desórdenes nutricionales, sobre todo en edad infantil. También edita materiales para ayudar a las tareas realizadas por los
agentes comunitarios de salud para promover buenos hábitos alimentarios.
Organización Internacional: UNICEF
En Pakistán, UNICEF colabora con la Organización Mundial de la Salud y el Ministerio de Salud para vacunar contra el sarampión
a 800.000 niños y niñas menores de 15 años. Esta prioridad se estableció a raíz del terremoto que tuvo lugar en octubre de 2005.
La vacuna del sarampión es segura, efi caz y económica (cuesta menos de un dólar).
Alianza Norte-Sur: Alianza Global de Vacunas e Inmunización (GAVI)
Esta alianza está formada por laboratorios farmacéuticos, gobiernos de países en vías de desarrollo y UNICEF, entre otros organis-
mos. Se creó para responder al estancamiento de tasas globales de inmunización y al vacío existente en el acceso a las vacunas,
especialmente de los niños y niñas.
Entre las iniciativas de la GAVI destacamos que Merck & Co. se comprometió a donar a Honduras, durante 3 años, un millón de
dosis de la vacuna contra la parotiditis, el sarampión y la rubéola. Deberá procurarse que estas iniciativas de vacunación tengan
una continuidad, ya que la inmunización no se resuelve con vacunaciones puntuales, sino haciendo que toda la población reciba
las vacunas básicas y marcadas por los programas ampliados de inmunización.
· Teniendo en cuenta que más del 50% de estas muertes están relacionadas con la malnutrición, es básico garantizar una
nutrición apropiada.
· Igualmente, es esencial mejorar la atención maternoinfantil antes y después del parto para evitar los problemas neonatales
que causan una tercera parte de las muertes infantiles.
· La atención sanitaria de los niños debería disfrutar de una cobertura del 100% y, siempre que se pudiera, se tendría que
llevar a cabo en la comunidad.
· El coste de la Atención Primaria de Salud tendría que ser asumido por el sistema sanitario de cada país y los pagos com-
partidos de la población tendrían que eliminarse.
· En cualquier proyecto relacionado con la salud, se tiene que priorizar la Atención Primaria de Salud y tener en cuenta la
perspectiva de género.
¿Qué debería hacerse?
2. La tasa de mortalidad infantil de Angola es de 154 por cada 1.000 nacidos vivos; la de Mozambique, de 109 por cada 1.000 nacidos vivos, mientras que en España es de 4 por cada 1.000 nacidos vivos.
7
Objetivo 5: Mejorar la salud materna
Reducir a tres cuartas partes, entre 1990 y 2015, la mortalidad materna.Meta 6
Situación actual
Cada año mueren durante el parto o el embarazo medio millón de mujeres. En los países
en desarrollo, tras el VIH/SIDA, el embarazo y el parto, son la segunda causa de muerte de
las mujeres en edad de procrear. Para conseguir el objetivo en 2015, el 90% de los partos
deberían realizarse con atención médica y debería garantizarse, cuando sea necesario, el
acceso a los servicios de emergencia obstétrica.
Progresos
· La proporción de partos y embarazos atendidos por personal cualifi cado en el mundo
es muy diferente. Aún así, entre 1990 y 2006 se han conseguido progresos en la ma-
yoría de las regiones en desarrollo respecto a la atención de los partos por personal
médico cualifi cado (cuadro 1).
Difi cultades
· Cada año mueren todavía más de medio millón de mujeres durante el parto o el
embarazo a causa de hemorragias, infecciones, partos obstruidos, abortos inseguros,
entre otras causas. El 90% de estas muertes se produce en el África subsahariana y
Asia, y únicamente el 1% se da en los países desarrollados. Esta es la mayor desigual-
dad entre regiones.
· Debe tenerse en cuenta que en estos países, además del elevado riesgo de morir,
muchas mujeres padecen graves complicaciones a causa del embarazo o el parto,
como las fístulas o la incontinencia. Cada año, 80.000 mujeres desarrollan fístulas
vesicovaginales o anovaginales, a causa sobre todo de partos larguísimos que acaban
rompiendo los tejidos de la vejiga de la madre. Actualmente hay 2 millones de muje-
res que viven con esta afectación. Si no se tratan adecuadamente, muchas mujeres
cargarán con este padecimiento el resto de su vida.
· Además, muchas mujeres mueren por abortos inseguros, frecuentemente realizados
clandestinamente con métodos que ponen en peligro su salud y su vida.
· Respecto a las causas de mortalidad materna, cinco factores causan más del 70 % de
las muertes maternas: hemorragias, infecciones, abortos peligrosos, trastornos hiper-
tensivos de la gestación y parto obstruido. La principal es la hemorragia severa (25%),
frecuentemente fruto de una mala nutrición de las mujeres, que acaba produciendo
graves anemias a causa de los ínfi mos niveles de hierro en el momento del parto.
· La falta de atención especializada se ve agravada por la escasez mundial de profe-
sionales sanitarios cualifi cados. Se calcula que para 2015 se necesitarán 330.000
parteras más si se quiere alcanzar la cobertura universal de la atención especializada
al parto.
· En el África subsahariana, donde se registran las cifras de mortalidad materna más
elevadas, sólo el 40 % de las mujeres son atendidas durante el parto por personal
cualifi cado (parteros, enfermeros o médicos). El riesgo de que una mujer muera por
complicaciones durante el embarazo o el parto es de 1 en 22, mientras que en las
regiones desarrolladas es de 1 en 7.300 (Cuadro 2).Iniciativas que se están llevando
1990
2006
200 40 60 10080
Regiones en desarrollo
6147
Asia meridional
9999
África subsahariana
9871
Asia sudoriental
9899
Asia occidental
9792
África septentrional
8668
América Latina y el Caribe
7945
Asia60
75
Asia oriental
7348
Europa
4027
Países con economías de transición en Europa sudoriental42
47
Proporción de partos asistidos por perso-nal sanitario especializado, circa 1990, y circa 2006 (Porcentaje)
* Incluye únicamente partos en instituciones de salud.
Fuente: Naciones Unidas
Cuadro 1
2000 400 600 1000
1990
2005
800
450480
Regiones en desarrollo
Regiones desarrolladas
911
Asia oriental
5095
CEI
5158
América Latina y el Caribe
130180
África septentrional
160250
Asia occidental
160190
Asia sudoriental
300450
Oceanía
430550
Asia meridional
490620
África subsahariana
900920
meta al 2015
Mortalidad materna por cada 100.000 nacidos vivos, 1990 y 2005
Fuente: Naciones Unidas
Cuadro 2
8
· Se necesitan planes para fomentar la formación de profesionales sanitarios de acuerdo con las necesidades de cada país, so-bre todo de comadronas cualifi cadas y profesionales de grado medio que garanticen la atención obstétrica de emergencia.
· Tiene que garantizarse el acceso universal a la salud sexual reproductiva, poniendo una atención especial a los grupos vulnerables, como pueden ser las adolescentes.
· Los gobiernos tienen que revisar leyes, regulaciones y prácticas que pongan en peligro la salud de las mujeres. Este sería el caso de Nicaragua que, recientemente, ha creado una nueva ley que tipifi ca el aborto terapéutico como delito, de manera que las mujeres que padecen complicaciones durante el embarazo, o se encuentran en alguna situación donde es recomen-dable el aborto, tendrán que realizarlo en condiciones inadecuadas, con el consecuente riesgo de morir.
· Las mujeres deben tener acceso a servicios de calidad para la gestión de las complicaciones derivadas del aborto.
· Debe mejorar la accesibilidad a los centros de salud, evitando las barreras físicas (proximidad o posibilidad de transporte) y las culturales (frecuentemente los centros sanitarios no disfrutan de la confi anza de las poblaciones y no siempre es una decisión de la mujer trasladarse a estos centros), así como mejorar las infraestructuras sanitarias.
· Es fundamental detectar los momentos en los que la madre corre peligro, para evitar el “modelo de las tres demoras”:
·Demora en la toma de decisiones. No es la mujer quien decide ir o no al centro de salud, sino que depende de la autori-zación del marido o de un familiar de este.
·Demora en el transporte a la unidad sanitaria. Las grandes distancias y el mal estado de las carreteras y los transportes prolongan peligrosamente el tiempo para llegar a un centro de salud.
·Demora en la unidad sanitaria. Incluso cuando la madre ha llegado al centro de salud, la falta de recursos y personal se hacen evidentes, produciendo el tercer retraso de la intervención.
8
a cabo
Iniciativas que se están llevando a cabo
ONGD: Medicus Mundi Catalunya
Medicus Mundi Catalunya trabaja con los Ministerios de Salud de Angola y Mozambique para potenciar les consultas prenatales
y postnatales y los partos institucionales, sensibilizar a las comunidades y formar a las comadronas tradicionales y al personal
sanitario.
ONGD del Sur: Colectivo de Mujeres de Matagalpa. Nicaragua
El Colectivo de Mujeres de Matagalpa desarrolla, desde el año 1987, un programa integral de salud de la mujer que trata los
derechos sexuales y reproductivos, las prácticas sexuales, las enfermedades de transmisión sexual (entre ellas el VIH/SIDA) y la
violencia familiar.
Actualmente y junto a Farmacéuticos Mundi, el Colectivo de Mujeres de Matagalpa lleva a cabo un programa de sensibilización e
información sobre las enfermedades de transmisión sexual y el VIH/SIDA en los departamentos de Estelí, Jinotega y Matagalpa.
País: Sri Lanka
Sri Lanka ha conseguido una de las reducciones de mortalidad materna más espectaculares. El sistema de salud ha ido crecien-
do gracias a una red de centros de salud por todo el territorio. Estos centros dan servicios integrales de salud maternoinfantil,
poniendo especial atención en la cobertura perinatal, la detección y la rápida referencia en caso de complicaciones del parto. El
acceso a estos servicios primarios es libre. Esto ha hecho que, poco a poco, el número de partos atendidos por personal preparado
haya aumentado.
Ahora bien, el éxito de estas intervenciones también recae en la promoción de la salud de la mujer, que incluye la educación de
las niñas, la promoción de los derechos de las mujeres y el control de las mujeres a través del proceso electoral. El ejemplo de Sri
Lanka permite afi rmar que, efectivamente, es posible mejorar la salud materna cuando coinciden un conjunto de condiciones.
Organización Internacional: UNIFEM (Fondo de Desarrollo de las Naciones Unidas para la Mujer)
En Nigeria, UNIFEM ayuda a la elaboración de la política sobre el VIH/SIDA, que incorpora cuestiones de género a los servicios de
atención de salud. Esta normativa quiere evitar la discriminación de las mujeres embarazadas y asegurar la igualdad de acceso
de hombres y de mujeres a los medicamentos antirretrovirales.
¿Qué debería hacerse?
99
Objetivo 6: Combatir el VIH/SIDA, la malaria y otras enfermedades
Detener y empezar a reducir, en 2015, la propagación del VIH/SIDAMeta 7
Situación actual
En 2007, 2,7 millones de personas se infectaron con el VIH y ese mismo año murieron
2,8 millones. La lucha contra el SIDA es posible, pero la concienciación, la educación, el
diagnóstico y el tratamiento son todavía insufi cientes para asumir el objetivo.
Progresos
· El acceso al tratamiento de antirretrovirales ha aumentado. En 2001, sólo 240.000 per-
sonas infectadas recibían tratamiento, a fi nales de 2005 eran ya 1,3 millones y en 2007
fueron 950.000 personas. Pero con 2,7 millones de nuevas infecciones la necesidad de
tratamiento se volvió superior a la disponibilidad de medicamentos (Cuadro 1).
Difi cultades
· El SIDA se ha convertido en una de las epidemias más destructivas de la historia, con
33 millones de personas que viven con el VIH en todo el mundo (la mayoría en países
del Sur), 2 millones de personas muertas por enfermedades relacionadas con el SIDA
y 2,7 millones de nuevas infecciones en 2007.
· Los medicamentos antirretrovirales aumentan la expectativa de vida de las personas,
pero la necesidad de tratamiento sigue siendo superior a la oferta disponible, lo que
empeora la situación. De los 9,7 millones de personas en el mundo que necesitan tra-
tamiento, en el África subsahariana hay 5 millones que no tienen acceso a la terapia
antirretroviral.
· En el África subsahariana, 7 de cada 100 adultos viven con el VIH. En algunas zonas
esta cifra aumenta hasta un 20%.
· Aproximadamente la mitad de las personas infectadas con el VIH son mujeres y se ha
constatado que, a medida que se va extendiendo la epidemia, aumenta el número de
casos. Las mujeres y las niñas, por causas fi siológicas y por la falta de poder de nego-
ciación en las relaciones sexuales con los hombres, son más vulnerables a la infección
por el VIH.
· Por otro lado, 15 millones de niños y niñas menores de 15 años perdieron algún pro-
genitor a causa del SIDA en 2003. Sólo el África subsahariana había 12 millones de
huérfanos de padre y madre. Este es un fenómeno social que exige respuestas inno-
vadoras, ya que hay que integrar estos niños y niñas en la sociedad asegurándoles las
mismas oportunidades que los demás.
2007200620052004200320022001200019991998199719961995199419931992199119900,0
0,2
0,4
0,6
0,8
1,0
1,2
1,4
1,6
1,8
2,0
0
2
4
8
6
10Cuadro 1
Prevalencia del VIH en adultos de 15 a 49 años de edad en las regiones en desarrollo y en el África subsahariana (Porcentaje) y cantidad de muertes por SIDA en el África subsahariana (Millones), 1990-2007
Mue
rtes
anu
ales
deb
ido
al S
IDA
(mill
ones
)
Prev
alen
cia
del V
IH (p
orce
ntaj
e)
Número anual de muertes por SIDA en el África subsahariana
Prevalencia anual de VIH en el África subsahariana
Prevalencia del VIH en regiones en de-sarrollo (excluida África subsahariana)
Fuente: Naciones Unidas
1010
Iniciativas que se están llevando a cabo
ONGD: Farmacéuticos Mundi
Farmaceuticos Mundi ha trabajado en los últimos años en Costa de Marfi l reforzando la atención integral de mujeres afectadas
por el VIH con el objetivo de promover su reinserción social y económica.
Organización internacional: Programa conjunto de las Naciones Unidas sobre el VIH/SIDA (ONUSIDA)
ONUSIDA quiere dar una respuesta global efi caz a la epidemia del SIDA: prevenir la transmisión del VIH, atender a las per-
sonas que ya conviven con el virus, y reducir la vulnerabilidad de las personas y de las comunidades al VIH y el impacto de la
epidemia.
Por ejemplo, en el caso de Etiopía, apoyó al gobierno etíope en la consolidación de una red de foros donde intervinieran el gobier-
no, las ONGD, donantes fi nancieros y personas que conviven con el SIDA, entre otros, y se prestó asistencia técnica y fi nanciera
al gobierno para las políticas de coordinación nacional.
Alianza Norte-Sur: Iniciativa Internacional para una vacuna contra el SIDA (IAVI)
IAVI es una organización científi ca sin ánimo de lucro que trabaja para acelerar la investigación de una vacuna preventiva del VIH
que sea segura y efi caz, y a la que puedan acceder todas las personas que la necesiten urgentemente.
Hasta el momento, esta iniciativa ha invertido más de 100 millones de dólares en la investigación y el desarrollo de la vacuna, y
se ha convertido en el segundo programa más importante de búsqueda de la vacuna del VIH/SIDA. Los principales donantes de la
IAVI son fundaciones, gobiernos, la Unión Europea y el Banco Mundial.
· Las campañas de lucha contra el SIDA han de combinar la prevención, la expansión de la prueba del VIH y el tratamiento.
Estas campañas deben coordinarse con los programas de planifi cación familiar y salud materna.
· Deben ampliarse los servicios de salud que velan por proteger más a las mujeres del VIH y recurrir a la educación y la pre-
vención para contrarrestar los factores que incrementan su vulnerabilidad y el riesgo. Esto se conseguirá gracias al control
de las mujeres.
· Deben fortalecerse los sistemas de salud y extraer el máximo provecho del personal formado. La participación de las comu-
nidades es igualmente importante en la toma de decisiones y la provisión de la atención necesaria.
· Son necesarios programas que integren el SIDA y la tuberculosis. La combinación de estas enfermedades es devastadora, y
debe promoverse la prevención y el tratamiento.
· Debe impulsarse la búsqueda y el desarrollo de antirretrovirales y la producción de genéricos con tal de garantizar el ac-
ceso. Cuando estos estén disponibles, será necesario extender la cobertura de los tratamientos y, siempre que sea posible,
gratuitamente.
· Es igualmente importante la educación de las comunidades para evitar la interrupción del tratamiento.
· Debe evitarse la discriminación de las personas enfermas de SIDA y establecer políticas de ayuda concreta.
· Plan para los huérfanos: deben aumentarse los recursos y la asistencia técnica para integrar a estos niños, niñas y adoles-
centes en la sociedad, sólo así se asegura que tengan las mismas oportunidades que los demás.
¿Qué debería hacerse?
1111
Objetivo 6: Combatir el VIH/SIDA, la malaria y otras enfermedades
Detener y comenzar a reducir en 2015, la incidencia de la malaria y otras enfermedades graves.Meta 8
Situación actual MALARIA
2.000 niños y niñas mueren diariamente de malaria en el África subsahariana. La malaria
es endémica en muchos países en vías de desarrollo y afecta a entre 350 y 500 millones de
personas. El 90% del millón de muertes anuales se produce en el África subsahariana.
Progresos
· En los últimos años, las medidas de prevención y tratamiento han mejorado con el
uso de mosquiteras con insecticidas (en 2007 aumentó la producción hasta los 95
millones) y la incorporación, en más de 40 países, del tratamiento con terapia com-
binada basada en la artemisina.
Difi cultades
· En la década de 1990, el número de casos de malaria aumentó, sobre todo en el con-
tinente africano.
· Las mujeres embarazadas y sus fetos son especialmente vulnerables a la enfermedad,
que es causa de anemia materna, bajo peso al nacer y muerte de niños y niñas meno-
res de un año.
· En 2002 murieron 800.000 niños y niñas de 0 a 4 años a causa de la malaria en el
África subsahariana. Los que sobreviven pueden padecer secuelas, como episodios
repetidos de fi ebre y anemia, que acaban afectando al desarrollo mental y físico.
· Sólo el 15% de los niños y niñas menores de cinco años duerme bajo una mosquitera,
y tan sólo un 2% bajo una mosquitera impregnada de insecticida.
· Al menos el 50% de los niños y niñas menores de 5 años que han padecido malaria
han recibido tratamiento, pero si consideramos la efectividad de estos tratamientos,
probablemente es menor por la baja calidad de los medicamentos, las resistencias de
los parásitos al tratamiento, los tratamientos inadecuados, etc.
12
· Los ministerios y las agencias de cooperación española tienen que colaborar con el Fondo global para la lucha contra el
SIDA, la tuberculosis y la malaria de manera continuada.
· El fortalecimiento institucional es clave para analizar los problemas de salud pública y planifi car y gestionar los recursos
adecuados.
· Es necesario promover la presencia de recursos médicos en las comunidades rurales, donde hay una incidencia alta de ma-
laria y falta personal cualifi cado, a través de la combinación de incentivos, medidas legislativas y reformas de organización.
· Los programas de la lucha contra la malaria deben incluir diferentes acciones para conseguir disminuir las consecuencias
sanitarias, sociales y económicas de la enfermedad.
· Deben incentivarse los proyectos de búsqueda y desarrollo de vacunas y tratamientos efi caces.
· Respecto a los medicamentos empleados en el tratamiento de la malaria, deben fomentarse las intervenciones de los basa-
dos en la artemisina y otros tratamientos recomendados por la OMS. Una manera de hacerlo sería promover la plantación
de la Artemisia annua, planta de la que se extrae el principio activo para fabricar estos antimaláricos.
· Hay que difundir entre la población mensajes de prevención, con la implicación de la comunidad. Así se asegurará que la
información llega a la gente.
¿Qué debería hacerse?
Iniciativas que se están llevando a cabo
ONGD: Farmacéuticos Mundi
Farmacéuticos Mundi trabaja en República Democrática del Congo con un programa de asistencia sanitaria y psicológica a las
mujeres víctimas de la violencia sexual, así como de prevención del VIH y de enfermedades de transmisión sexual.
Organización internacional: Alianza para detener la malaria (Roll Back Malaria)
Para luchar de una manera coordinada y global contra la malaria se creó en 1998 la Roll Back Malaria (RBM) junto con la OMS, la
UNICEF, el PNUD y el Banco Mundial. RBM ayuda a iniciativas de los sistemas públicos y privados de salud tanto en la prevención
como en el tratamiento.
En Zambia, gracias a la suma de esfuerzos por parte de diferentes ONGD, RBM y el Fondo Mundial de la lucha contra el VIH/SIDA,
la tuberculosis y la malaria, se consiguió que el 75% de la población tuviera acceso a un tratamiento de la malaria seguro y
efi caz.
Alianza Norte-Sur: Iniciativa para la Vacuna contra la Malaria
La Iniciativa para la Vacuna contra la Malaria (MVI, por sus siglas en inglés) surgió en 1999 con el objetivo de desarrollar una
vacuna efi caz para la malaria y asegurar la disponibilidad y el acceso. La MVI identifi ca estudios de vacunas prometedoras y esta-
blece alianzas con los científi cos. De esta manera conecta los intereses de la industria, de los investigadores y de los gobiernos.
Actualmente, el MVI tiene diez programas de desarrollo de la vacuna en todo el mundo. Dos de ellos se están ejecutando en
África (Kenia y Mozambique), donde se está estudiando la seguridad, la inmunogénesis y la efi cacia protectora de las vacunas
en zonas endémicas.
Alianza Norte-Sur: Fondo mundial de la lucha contra el VIH/SIDA, la tuberculosis y la malaria
Surgida de la asociación entre gobiernos, la sociedad civil, el sector privado y las comunidades más afectadas, con la intención
de aumentar radicalmente los recursos para la lucha contra las tres enfermedades más devastadoras, dirigiéndolos a las zonas
más necesitadas.
Entre las principales ventajas del Fondo mundial de la lucha contra el VIH/SIDA, la tuberculosis y la malaria, hay que destacar
que actúa como instrumento fi nanciero y no como un órgano ejecutor, de manera que se confía en las personas expertas locales,
se actúa de forma equilibrada teniendo en cuenta las regiones diferentes, las enfermedades y las intervenciones, y fi nalmente se
establecen procesos de subvención rápidos y sencillos, gestionándolos con transparencia y responsabilidad.
13
Situación actual TUBERCULOSIS
Cada año la tuberculosis causa la muerte de 1,7 millones de personas, la mayoría de las
cuales se encuentran en la etapa más productiva de la su vida.
Progresos
· La implementación del tratamiento bajo la observación directa (DOTS) contribuye al
éxito del control de la tuberculosis. Este protocolo, que está aceptado internacional-
mente, cura un 80% de los enfermos tratados.
Difi cultades
· El número de casos aumenta cada año en un 0,7 % aproximadamente. Las regiones
que han registrado un incremento más grande son el África subsahariana y la Comu-
nidad de Estados Independientes de Europa (CEI, que incluye Armenia, Bielorrusia y
Ucrania, entre otros).
· La aparición de grupos de la bacteria resistentes a los medicamentos, el aumento del
número de personas coinfectadas con el VIH (más susceptibles a la enfermedad) y el
número creciente de personas refugiadas y desplazadas han contribuido a la propa-
gación de la tuberculosis.
· Debe reforzarse el mecanismo de detección de casos, ya que actualmente se registran
menos del 50%, y ampliar los servicios de salud, sobre todo en Asia y África.
· En las zonas donde hay gran resistencia a los medicamentos y gran predominio del
VIH, el porcentaje de curación es menor y la tasa de mortalidad mayor.
Iniciativas llevadas a cabo
Alianza Norte-Sur: Stop Tb Partnership
Stop TB Partnership aglutina organizaciones internacionales, gobiernos, donantes del sector público y privado, y organizaciones
gubernamentales y no gubernamentales que luchan para detener la tuberculosis.
Esta alianza ha creado el Segundo Plan Global para detenerla (Second Global Plan to Stop TB) con unos objetivos concretos para
el período 2006-2015:
· Detectar al menos el 70% de los nuevos casos y tratar como mínimo el 85% de ellos.
· Frenar y comenzar a reducir la incidencia de la tuberculosis en 2015.
· Reducir a la mitad el predominio de la tuberculosis y las tasas de mortalidad en 2015 respeto a las de 1990.
14
· Es urgente acelerar la investigación para el desarrollo de nuevos diagnósticos, medicamentos y vacunas, ya que la mayoría
ya no demuestran efi cacia.
· El control de la tuberculosis es un componente clave a tener en cuenta en la Atención Primaria y en los programas que se
lleven a cabo para reducir la pobreza.
· Este control debe integrar cuatro elementos: servicios de microscopia, suministro de medicamentos, sistemas de vigilancia
y seguimiento y uso del DOTS, incluyendo la ayuda al paciente.
· Debe asegurarse el diagnóstico, el tratamiento y el acceso a la estrategia de tratamientos directamente observados (DOTS),
ya que es un instrumento estándar y de efi cacia demostrada. Esto consiste en hacer un seguimiento de los pacientes que
están recibiendo tratamiento para comprobar que realmente toman los medicamentos durante el largo tratamiento, que
puede llegar a ser de 12 meses. Es importante no interrumpir el tratamiento para evitar las consiguientes resistencias a los
fármacos.
· Los casos de tuberculosis multirresistentes a diversos fármacos han de ser afrontados mediante la estrategia DOTS-Plus, es
decir, una estrategia específi ca, más compleja que la DOTS y que es muy útil para realizar el seguimiento del tratamiento
en estos casos.
· Es de especial importancia diseñar estrategias conjuntas contra el SIDA y la tuberculosis, visto el gran número de personas
coinfectadas.
¿Qué debería hacerse?
Situación actual OTRAS ENFERMEDADES
Aparte del VIH/SIDA, la malaria y la tuberculosis, hay otras enfermedades tropicales que
afectan a la población de los países en vías de desarrollo. Pueden ser enfermedades
parasitarias, víricas, bacterianas o crónicas, pero lo que realmente importa es que las
padecen millones de personas y que provocan en algunos casos la muerte y en otros,
lesiones irreversibles.
Este es el caso de la fi lariosis linfática, una enfermedad tropical parasitaria que se trans-
mite por la picadura de un mosquito. Actualmente hay 120 millones de personas infecta-
das, de las cuales 40 millones están incapacitadas y desfi guradas a causa de les lesiones
derivadas de la enfermedad.
Otro ejemplo es la enfermedad de Chagas, que es transmitida mayoritariamente por la pi-
cadura del chinche, pero también por otras vías: transfusiones de sangre o trasplantes de
órganos, transmisión vertical de madres infectadas a sus fetos y, menos frecuentemente,
transmisión oral debida a la ingestión de alimentos contaminados con determinadas
formas del parásito.
La enfermedad de Chagas era, hasta hace pocos años, una enfermedad desconocida en
nuestro entorno, pero los fenómenos migratorios y, concretamente, la inmigración ori-
ginaria de América Latina ha posibilitado la presencia de personas infectadas con el
parásito en nuestro medio. El Chagas es pues, un ejemplo de la globalización en el ámbito
de la salud.
15
OBJETIVO 8. Fomentar una asociación mundial para el desarrollo
En cooperación con las empresas farmacéuticas, proporcionar acceso a los medicamentos esenciales en los países en vías de desarrollo a un coste razonable.
Meta 17
Situación actual
2.000 millones de personas no tienen acceso a los medicamentos esenciales y muchas
otras mueren prematuramente o padecen afecciones para las que existen ya medicinas
o vacunas efi caces.
Progresos
· Los medicamentos genéricos son equivalentes a los medicamentos de referencia, es
decir, tienen idéntica efi cacia, seguridad y cualidad. La gran ventaja de los genéricos
es que son entre un 50 y un 90% más económicos, ya que no han de costearse los
gastos de Investigación y Desarrollo (I+D). Uno de los ejemplos más claros de cómo
los medicamentos genéricos son accesibles a la población, ha sido el de los medica-
mentos genéricos antirretrovirales para tratar el SIDA. Con medicamentos “de marca”,
el tratamiento anual costaba 10.000 dólares/persona, en cambio, con la competencia
provocada por la introducción en el mercado de sus genéricos, el coste anual bajó
aproximadamente a 300 dólares/persona.
· La comercialización de los medicamentos viene regulada por la Organización Mun-
dial del Comercio (OMC). Durante la Conferencia Ministerial de la OMC de Doha, el
año 2001, se determinó el Acuerdo sobre los Aspectos de los Derechos de Propiedad
Intelectual relacionados con el Comercio (ADPIC), con las intenciones de afrontar los
problemas de salud pública, garantizar el acceso a los medicamentos y promover el
desarrollo de nuevos medicamentos.
· Para favorecer a los países en vías de desarrollo se establecieron dos salvaguardas
de los ADPIC: las licencias obligatorias que permiten que, en caso de crisis de salud
pública, un país produzca el genérico del medicamento bajo patente todavía y las
importaciones paralelas, que hacen posible que un país que no tiene capacidad de
fabricar el genérico lo importe de otro país.
Difi cultades
· La falta de acceso a los medicamentos viene dada por los precios prohibitivos deri-
vados de las patentes, la escasa I+D por parte de la industria farmacéutica de me-
dicamentos específi cos para la salud y la falta de infraestructuras sanitarias que
garanticen la distribución de medicamentos esenciales.
· El precio de un medicamento está determinado por el laboratorio farmacéutico que
lo ha creado. Mientras un medicamento está bajo patente, el precio suele ser elevado,
ya que el laboratorio marca el precio y no tiene competencia en el mercado.
· La aplicación de las fl exibilidades del acuerdo ADPIC se ha visto afectada en los úl-
timos años por las presiones que la industria farmacéutica ha ejercido sobre algunos
países. La disputa entre la farmacéutica Novartis y el gobierno de la India ha sido el
episodio más reciente, pero casi seguro que no será el último.
· La mayoría de la Investigación y Desarrollo está actualmente en manos de les grandes
industrias farmacéuticas que se fi nancian, básicamente, con fondos privados. Buscan
productos rentables destinados a un público que se pueda permitir pagar precios ele-
vados por nuevos medicamentos (por ejemplo, el tratamiento para la calvicie o para
el acné).
16
Esto explica que tan sólo el 1% de los nuevos productos farmacéuticos comercializa-
dos entre el 1975 y el 1997 fueran específi cos para las enfermedades tropicales.
· No se conoce exactamente cuál es el coste real que supone sacar al mercado un
nuevo fármaco, pero es evidente que los benefi cios extraídos de la comercialización
superan con creces el coste de la investigación e innovación. Los gastos en promoción
de medicamentos rondan el 30% de los gastos del sector farmacéutico y los gastos de
I+D, el 15%.
· Falta de infraestructuras sanitarias que garanticen el acceso a los medicamentos
esenciales. A menudo la falta de acceso a los medicamentos de los países en vías de
desarrollo es la suma de diferentes factores, como por ejemplo:
· La falta de personal sanitario formado para poder aconsejar, recetar y dispensar los
medicamentos, así como para garantizar su uso racional.
· La falta de infraestructuras para comunicar las regiones más alejadas de los centros
de distribución.
· Una gestión inadecuada de los recursos fi nancieros, por una mala distribución,
por la falta de programación o simplemente porque no hay una recogida de datos
fi ables que ayuden a concretar las necesidades.
Iniciativas que se están llevando a cabo
ONGD: Farmacéuticos Mundi
Desde 1995 trabaja en Nicaragua conjuntamente con socios e instituciones locales, como la Facultad de Farmacia y de Medicina
y el Ministerio de Salud. El objetivo principal es facilitar el acceso a los medicamentos y promover su uso racional, tanto entre
el personal sanitario como entre la población en general. La estrategia principal para llegar a las personas benefi ciarias ha sido
la implementación de ventas sociales de medicamentos a precios asequibles, mediante la negociación y compra a laboratorios
locales.
Farmacéuticos Mundi también ha creado ventas sociales de medicamentos en El Salvador y Guatemala, donde se recupera la
medicina maya y se producen fi tofármacos.
Por otro lado, el Área Logística Humanitaria de Farmamundi negocia con laboratorios españoles e internacionales la compra de
medicamentos esenciales a precio de coste para la ayuda humanitaria y suministra estos medicamentos y material sanitario a
otras organizaciones y entidades.
ONGD: Campaña de sensibilización “Medicamentos que no curan”
En 2003, Farmacéuticos Mundi y Medicus Mundi Catalunya iniciaron la campaña “Medicamentos que no curan” con el fi n de sen-
sibilizar a la población sobre la problemática del acceso a los medicamentos y de las donaciones inadecuadas de medicamentos.
La campaña se extendió por toda España un año después, y hoy en día continúa desarrollándose en algunas comunidades.
Las dos ONGD manifi estan que es importante comprender que las donaciones de medicamentos, a menudo inadecuadas, no
pueden ser una solución viable y sostenible a la falta de acceso, y que hay que revisar nuestros hábitos de consumo para hacer
un uso racional de los medicamentos.
ONGD: Acción Internacional para la Salud (AIS)
Es una red internacional que trabaja para incrementar el acceso a los medicamentos y mejorar el uso racional. En Nicaragua, AIS
promueve el uso de medicamentos esenciales realizando sesiones de trabajo con los responsables del suministro médico de los
centros de salud y publicando materiales divulgativos con la fi nalidad de mejorar el uso racional del medicamento.
AIS-Nicaragua forma parte de la Coordinación Interinstitucional de Medicamentos Esenciales (COIME), que aglutina tanto enti-
dades locales como ONG extranjeras que velan por garantizar el acceso a los medicamentos.
Patentes
Cuando un laboratorio descubre una
nueva molécula, un principio activo
o un procedimiento para obtener un
producto, puede patentarlo. De esta
manera su propietario, es decir, el la-
boratorio, disfruta del monopolio en la
explotación industrial y comercial du-
rante un período de tiempo determi-
nado. En el caso de los medicamentos,
este período es como mínimo de 20
años, durante los cuales nadie, excep-
to el propietario de la patente, puede
fabricar ni comercializar el producto o
hacer uso del procedimiento.
17
Organización internacional: Organización Mundial de la Salud (OMS):
La OMS da apoyo a los esfuerzos realizados por cada país o entre países o regiones para desarrollar, implementar y monitorizar la
efectividad de las políticas nacionales de medicamentos. También promueve las estrategias y planes para asegurar la disponibili-
dad, la accesibilidad y el uso racional tanto de los medicamentos esenciales tradicionales como de los de la medicina alternativa,
de manera que sean seguros, efectivos y de buena calidad.
Alianza Norte-Sur: Iniciativa de medicamentos para las enfermedades olvidadas (DNDI)
En 2003 se puso en funcionamiento la DNDI, una iniciativa de ONGD, ministerios de salud, organizaciones internacionales e
institutos de investigación que desarrollan medicamentos para las enfermedades olvidadas, como la enfermedad del sueño, la
enfermedad de Chagas o la leishmaniasis visceral. El objetivo es asegurar medicamentos adecuados y accesibles para la población
más empobrecida.
· Es vital que los estados y los organismos multilaterales incentiven la investigación pública tanto en los países desarrollados
como en los países en vías de desarrollo, de manera que se dediquen más recursos y esfuerzos a las enfermedades olvidadas.
Actualmente ya existen algunas iniciativas, pero son insufi cientes.
· Se debe revisar el sistema de patentes y los acuerdos tomados en el marco de las conferencias ministeriales de la Organi-
zación Mundial del Comercio con el fi n de favorecer el acceso a los medicamentos de los países en vías de desarrollo.
· A fi n de promover la seguridad de los medicamentos, la ayuda al desarrollo tiene que reforzar los sistemas de vigilancia para
detectar y evitar la comercialización de medicamentos que sean de baja calidad o medicamentos falsifi cados.
· Por las características demográfi cas de los países del Sur, hay que facilitar la disponibilidad de fármacos en dosis pediá-
tricas adecuadas a la población infantil. Por ejemplo, en el caso de la enfermedad de Chagas, para tratar a los niños y las
niñas, debe dárseles una pequeña parte de un comprimido y disolverla. Con esta manipulación se pierde parte del medica-
mento y es difícil decir qué cantidad de medicamento se está administrando.
· Prestar ayuda a los gobiernos para que implementen políticas que faciliten el acceso a los medicamentos, como por ejemplo
el establecimiento de las fl exibilidades de la Declaración de Doha (las importaciones paralelas o las licencias obligatorias),
la producción local de los medicamentos y la competencia de genéricos. De esta manera podrán brindar a su población el
acceso a medicamentos a precios asequibles.
· Deben establecerse estrategias para garantizar el acceso a los medicamentos esenciales, que son aquellos que sirven para
cubrir las necesidades de salud de la mayor parte de la población a precios que la comunidad y los individuos puedan pagar.
Son un lista de 300 medicamentos revisada cada 2 años por un comité de expertos de la Organización Mundial de la Salud,
por si debe incluirse o sustituirse alguno.
· Las donaciones de medicamentos, aunque no son la solución al problema, pueden ayudar. Ahora bien, se ha de tener en
cuenta las necesidades del país, en las condiciones adecuadas (temperatura y embalaje adecuados, en forma de envases
clínicos, etc.) y siguiendo las directrices elaboradas por la OMS en 1999.
· Para fomentar el uso racional del medicamento hay que educar tanto a los profesionales sanitarios como a la población. La
prescripción de los medicamentos tiene que hacerse siempre que se pueda con el nombre genérico y teniendo en cuenta
las listas de medicamentos esenciales de cada país.
¿Qué debería hacerse?
4Y tú, ¿Qué puedes hacer?
Contacto¿Dónde puedes
encontrarnos?
18
5
La campaña “La salud en el milenio: una fi rma pendiente” es una oportunidad para dar
a conocer los Objetivos de Desarrollo del Milenio y generar un cambio en las políticas
públicas para que se cumplan.
En mayor o menor grado, todos contribuimos indirectamente a las desigualdades globales
con nuestro estilo de vida, cuando preferimos la indiferencia y optamos por el silencio en
lugar de exigir a nuestros representantes políticos el cumplimento de sus compromisos.
¿Por qué te tienes que implicar?
· Todos compartimos la responsabilidad de las desigualdades internacionales.
· La salud es un derecho humano, y no un privilegio.
· Una vida en el Sur equivale a una vida en el Norte. No hay vidas que valgan más que
otras.
· Para acabar con la idea de que “una muerte es una tragedia, un millón de muertos son
una estadística”.
Y tú, ¿Qué puedes hacer?
· Visita la página web de la campaña www.farmamundi.org/lasaludenelmilenio
· Participa en las actividades organizadas en el marco de la campaña.
· Participa en los actos y en las movilizaciones relacionadas con los Objetivos de Desa-
rrollo del Milenio.
· Difunde el mensaje de la campaña en tu entorno.
· Cuelga un banner de la campaña en tu página web.
Más información
Farmacéuticos Mundi Johannes Gutemberg,5
46980 Parque Tecnológico
de Paterna (Valencia)
902 011717
Páginas webs:www.farmamundi.org/lasaludenelmilenio
Naciones Unidas: Informe 2008. Objetivos de Desarrollo del Milenio.
http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/
4I tu, què hi pots fer?
Contacte
On pots trobar-nos?
18
5
La campanya “La salut en el mil·lenni: una signatura pendent” és una oportunitat per
a donar a conéixer els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i generar un canvi en
les polítiques publiques perquè es complisquen.
En major o menor grau, tots contribuïm indirectament a les desigualtats globals amb el
nostre estil de vida, quan preferim la indiferència i optem pel silenci en compte d’exigir
als nostres representants polítics l’acompliment dels seus compromisos.
Per què t’hi has d’implicar?
· Tots compartim la responsabilitat de les desigualtats internacionals.
· La salut és un dret humà, i no un privilegi.
· Una vida al Sud equival a una vida al Nord. No hi ha vides que valguen més que al-
tres.
· Per acabar amb la idea que “una mort és una tragèdia, un milió de morts són una
estadística”.
I tu, què hi pots fer?
· Visita la pàgina web de la campanya www.farmamundi.org/lasaludenelmilenio
· Participa en les activitats organitzades en el marc de la campanya.
· Participa en els actes i en les mobilitzacions relacionades amb els Objectius de DEs-
envolupament del Mil·lenni.
· Difon el missatge de la campanya en el teu entorn.
· Penja un bàner de la campanya en la teua pàgina web.
Més informació
Farmacèutics Mundi Johannes Gutemberg,5
46980 Parc Tecnològic
de Paterna (València)
Tlf: 902 011717
Pàgines web:
www.farmamundi.org/lasaludenelmilenio
Nacions Unides: Informe 2008. Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
http://www.un.org/spanish/millenniumgoals/
17
Organització internacional: Organització Mundial de la Salut (OMS):
L´OMS dóna suport als esforços realitzats per cada país o entre països o regions per a desenvolupar, implementar i monitoritzar
l’efectivitat de les polítiques nacionals de medicaments. També promou estratègies i plans per tal d´assegurar la disponibilitat,
l’accessibilitat i l’ús racional tant dels medicaments essencials tradicionals com dels de la medicina alternativa, de manera que
siguen segurs, efectius i de qualitat.
Aliança Nord-Sud: Iniciativa de medicaments per a les malalties oblidades (DNDI)
L´any 2003 es va posar en funcionament la DNDI, una iniciativa d’ONGDs, ministeris de salut, organitzacions internacionals i
instituts d’investigació que desenvolupen medicaments per a les malalties oblidades, com ara la malaltia del son, la malaltia de
Chagas o la leishmaniasis visceral. L’objectiu és assegurar medicaments adequats i accessibles per a la població més empobrida.
· És vital que els estats i els organismes multilaterals incentiven la investigació pública tant als països desenvolupament com
als que es troben en via de desenvolupamnet, de manera que es dediquen mes recursos i esforços a les malalties oblidades.
Actualment ja hi ha algunes iniciatives, però són insufi cients.
· S’ha de revisar el sistema de patents i els acords presos en el marc de les conferències ministerials de l’Organització Mun-
dial del Comerç a fi d’afavorir l’accés als medicaments dels països en via de desenvolupament.
· A fi de promoure la seguretat dels medicaments, l’ajuda al desenvolupament ha de reforçar els sistemes de vigilància per
tal de detectar i evitar la comercialització de medicaments de baixa qualitat o falsifi cats.
· Pels característiques demogràfi ques dels països del Sud, cal facilitar la disponibilitat de fàrmacs en dosi pediàtrica ade-
quada a la població infantil. Per exemple, en el cas de la malaltia de Chagas, per a tractar els xiquets i les xiquetes, se´ls ha
de donar una xicoteta part d’un comprimit i dissoldre-la. Amb aquesta manipulació es perd part del medicament i és difícil
dir quina se n´està administrant.
· Prestar ajuda als governs perquè implementen polítiques que faciliten l’accés als medicaments, com per exemple
l’establiment de les fl exibilitats de la Declaració de Doha (les importacions paral·leles o les llicències obligatòries), la pro-
ducció local dels medicaments i la competència de genèrics. Aquesta manera podran brindar a la seua població l’accés a
medicaments a preus assequibles.
· Han d’establir-se estratègies per a garantir l’accés als medicaments essencials, que són aquells que servixen per a cobrir les
necessitats de salut de la major part de la població, a preus que la comunitat i els individus puguen pagar. Són un llistat
de 300 medicaments revisat cada 2 anys per un comité d’experts de l’Organització Mundial de la Salut, per si se n´hi ha
d´incloure o substituir-se-n´hi algun.
· Les donacions de medicaments, encara que no són la solució al problema, poden ajudar. Ara bé, s’han de tenir en compte
les necessitats del país, en les condicions adequades (temperatura i embalatge adequats, en forma d’envasos clínics, etc.) i
seguint les directrius elaborades per l´OMS l´any 1999.
· Per tal de fomentar l’ús racional del medicament cal educar tant els professionals sanitaris com la població. La prescripció
dels medicaments ha de fer-se sempre que es puga amb el nom genèric i tenint en compte les llistes de medicaments
essencials de cada país
Què hauria de fer-se?
16
Açò explica que tan sols l’1% dels nous productes farmacèutics comercialitzats entre
el 1975 i el 1997 foren específi cs per als malalties tropicals.
· No es coneix exactament quin és el cost real que suposa traure al mercat un nou
fàrmac, però és evident que els benefi cis extrets de la comercialització superen amb
escreix el cost de la investigació i la innovació. Les despeses en promoció de medi-
caments ronden el 30% les que es fan en el sector farmacèutic i les despeses d’I+D,
el 15%.
· Manca d’infraestructures sanitàries que garantisquen l’accés als medicaments essen-
cials. Sovint la manca d’accés als medicaments dels països en via de desenvolupa-
ment és la suma de diferents factors, com per exemple:
· La manca de personal sanitari format per a poder aconsellar, receptar i dispensar
els medicaments, així com per a garantir-ne l´ús racional.
· La manca d’infraestructures per a comunicar les regions mes allunyades dels cen-
tres de distribució.
· Una gestió inadequada dels recursos fi nancers, per una roïna distribució, per la
manca de programació o simplement perquè no hi ha un recull de dades fi ables que
ajuden a concretar-ne les necessitats.
Iniciatives que s’estan duent a terme
ONGD: Farmacèutics Mundi
Des de 1995 treballa a Nicaragua conjuntament amb socis i institucions locals, com ara les Facultats de Farmàcia i de Medicina i
el Ministeri de Salut. L’objectiu principal és facilitar l’accés als medicaments i promoure´n l´ús racional, tant entre el personal sa-
nitari com entre la població en general. L’estratègia principal per a arribar a les persones benefi ciàries ha estat la implementació
de vendes socials de medicaments a preus assequibles, per mitjà de la negociació i compra a laboratoris locals.
Farmacèutics Mundi també ha creat vendes socials de medicaments a El Salvador i Guatemala, on es recupera la medicina maia
i es produïxen fi tofàrmacs.
D’altra banda, l’Àrea Logística Humanitària de Farmamundi negocia amb laboratoris espanyols i internacionals la compra de
medicaments essencials a preu de cost per a l’ajuda humanitària i subministra aquestos medicaments i material sanitari a altres
organitzacions i entitats.
ONGD: Campanya de sensibilització “Medicaments que no curen”
L´any 2003, Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya van iniciar la campanya “Medicaments que no curen” a fi de sensi-
bilitzar la població sobre la problemàtica de l’accés als medicaments i de les donacions inadequades que s´en fan. La campanya
es va estendre per tot Espanya un any després, i hui en dia continua realitzant-se en algunes comunitats.
Ambdues ONGDs manifesten que és important comprendre que les donacions de medicaments, sovint inadequades, no poden
ser una solució viable i sostenible a la manca d’accés, i que cal revisar els nostres hàbits de consum per a fer un ús racional dels
medicaments.
ONGD: Acció Internacional per a la Salut (AIS)
És una xarxa internacional que treballa per a incrementar l’accés als medicaments i millorar-ne l’ús racional. A Nicaragua, AIS
promou l’ús de medicaments essencials realitzant sessions de treball amb els responsables del subministrament mèdic dels cen-
tres de salut i publicant materials divulgatius amb la fi nalitat de millorar l’ús racional del medicament.
AIS-Nicaragua forma part de la Coordinació Interinstitucional de Medicaments Essencials (TAULATGER), que aglutina tant enti-
tats locals com ONG estrangeres que vetlen per garantir l’accés als medicaments.
Patents
Quan un laboratori descobrix una
nova molècula, un principi actiu o un
procediment per obtenir un produc-
te, pot patentar-ho. D’esta manera el
seu propietari, és a dir, el laboratori,
gaudeix del monopoli en l’explotació
industrial i comercial durant un perío-
de de temps determinat. En el cas dels
medicaments, este període és com a
mínim de 20 anys, durant els quals
ningú, excepte el propietari de la pa-
tent, pot fabricar ni comercialitzar el
producte o fer ús del procediment.
15
Objectiu 8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament
En cooperació amb les empreses farmacèutiques, proporcionar accés als medicaments essencials als països en via de desenvolupament a un cost raonable. Meta 17
Situació actual
2.000 milions de persones no tenen accés als medicaments essencials i moltes altres
habiten prematurament o patixen afeccions per a les quals existixen ja medicines o
vacunes efi caces.
Progressos
· Els medicaments genèrics són equivalents als medicaments de referència, és a dir,
tenen idèntica efi càcia, seguretat i qualitat. El gran avantatge dels genèrics és que
són entre un 50 i un 90% més econòmics, ja que no han de costejar-se les despeses
d’Investigació i Desenvolupament (I+D). Un dels exemples més clars de com els me-
dicaments genèrics són accessibles a la població, ha estat el dels antirretrovirals per
a tractar la SIDA. Amb medicaments “de marca”, el tractament anual costava 10.000
dòlars/persona, en canvi, amb la competència provocada per la introducció en el
mercat dels seus genèrics, el cost anual va baixar aproximadament a 300 dòlars/per-
sona.
· La comercialització dels medicaments ve regulada per l’Organització Mundial del
Comerç (OMC). Durant la Conferència Ministerial de l’OMC de Doha, l’any 2001, es
va determinar l’Acord sobre els Aspectes dels Drets de ProPropietat Intel·lectual re-
lacionats amb el Comerç (ADPIC), amb la intenció d’afrontar els problemes de salut
pública, garantir l’accés als medicaments i promoure el desenvolupament de nous
medicaments.
· Per tal d’afavorir els països en via de desenvolipament es van establir dues salva-
guardes dels ADPIC: les llicències obligatòries que permeten que, en cas de crisi de
salut pública, un país produïsca el genèric del medicament encara, sota patent i les
importacions paral·leles, que fan possible que un país que no té capacitat de fabricar
el genèric l´importe d’un altre.
Difi cultats
· La manca d’accés als medicaments ve donada pels preus prohibitius derivats de les
patents, l’escassa I+D per part de la indústria farmacèutica de medicaments especí-
fi cs per a la salut i la manca d’infraestructures sanitàries que garantisquen la distri-
bució de medicaments essencials.
· El preu d’un medicament ve determinat pel laboratori farmacèutic que l´ha creat.
Mentre un medicament està sota patent, el preu acostuma a ser elevat, ja que el
laboratori marca el preu i no te competència en el mercat.
· L’aplicació de les fl exibilitats de l’acord ADPIC s’ha vist afectada en els últims anys per
les pressions que la indústria farmacèutica ha exercit sobre alguns països. La disputa
entre la farmacèutica Novartis i el govern de l’Índia ha estat l’episodi més recent, però
quasi segur que no serà l’últim.
· La majoria de la Investigació i Desenvolupament està actualment en mans de les grans
indústries farmacèutiques que es fi nancen, bàsicament, amb fons privats. Busquen
productes rendibles destinats a un públic que és puga permetre pagar preus elevats
per nous medicaments (per exemple, el tractament per a la calvície o per a l’acne).
14
· És urgent accelerar la investigació per al desenvolupament de nous diagnòstics, medicaments i vacunes, ja que la majoria
ja hi no demostren efi càcia.
· El control de la tuberculosi és un component clau a tenir en compte en l’Atenció Primària i en els programes que és duguen
a terme per a reduir la pobresa.
· Aquest control ha d’integrar quatre elements: serveis de microscòpia, subministrament de medicaments, sistemes de vigi-
lància i seguiment i ús dels DOTS, incloent l’ajuda al pacient.
· Han d’assegurar-se el diagnòstic, el tractament i l’accés a l’estratègia de tractaments directament observats (DOTS), ja
que és un instrument estàndard i d’efi càcia demostrada. Açò consistix a fer un seguiment dels pacients que estan rebent
tractament per a comprovar que realment prenen els medicaments durant el llarg tractament, que pot arribar a ser de 12
mesos. És important no interrompre´l tractament per tal d´evitar les posteriorsconsegüents resistències als fàrmacs.
· Els casos de tuberculosi multirresistents a diversos fàrmacs han de ser afrontats per mitjà de l’estratègia DOTS-Plus, és a
dir, una estratègia específi ca, més complexa que la DOTS i que és molt útil per a realitzar- neel seguiment del tractament.
· És d’especial importància dissenyar estratègies conjuntes contra la SIDA i la tuberculosi, vist el gran nombre de persones
coinfectades.
Què hauria de fer-se?
Situació actual ALTRES MALALTIES
A banda del VIH/SIDA, la malària i la tuberculosi, hi ha altres malalties tropicals que afec-
ten la població dels països en via de desenvolupament. Poden ser malalties parasitàries,
víriques, bacterianes o cròniques, però el que realment importa és que les patixen milions
de persones i que provoquen en alguns casos la mort, i en d´altres, lesions irreversibles.
És el cas de la fi lariosi limfàtica, una malaltia tropical parasitària que es transmet per
la picada d’un mosquit. Actualment hi ha 120 milions de persones infectades, de les
quals 40 milions estan incapacitades i desfi gurades a causa de lesions derivades de la
malaltia.
Un altre exemple és la malaltia de Chagas, que es transmet majoritàriament per la picada
de la xinxa, però també per altres vies: transfusions de sang o trasplantaments d’òrgans,
transmissió vertical de mares infectades als seus fetus i, menys sovint, transmissió oral
deguda a la ingestió d’aliments contaminats amb determinades formes del paràsit.
La malaltia de Chagas era, fi ns fa pocs anys, desconeguda en el nostre entorn, però els
fenòmens migratoris i, concretament, la immigració originària d’Amèrica Llatina hi ha
possibilitat la presència de persones infectades amb el paràsit en el nostre medi. El Cha-
gas és doncs, un exemple de la globalització en l’àmbit de la salut.
13
Situació actual TUBERCULOSI
Cada any la tuberculosi causa la mort d’1,7 milions de persones, la majoria de les quals
es troben en l’etapa més productiva de la seua vida.
Progressos
· La implementació del tractament sota l’observació directa (DOTS) contribuïx a l’èxit
del control de la tuberculosi. Aquest protocol, que està acceptat internacionalment,
cura un 80% dels malalts tractats.
Difi cultats
· El nombre de casos augmenta cada any en un 0,7 % aproximadament. Les regions
que han registrat un increment més gran són l´Àfrica Subsahariana i la Comunitat
d’Estats Independents d’Europa (CEI, que inclou Armènia, Bielorússia i Ucraïna, entre
d´altres).
· L’aparició de grups del bacteri resistent als medicaments, l’augment del nombre de
persones coinfectades amb el VIH (més susceptibles a la malaltia) i el nombre creixent
de persones refugiades i desplaçades han contribuït a la propagació de la tuberculosi.
· Ha de reforçar-se el mecanisme de detecció de casos, ja que actualment se´n regis-
tren menys del 50%, i ampliar els serveis de salut, sobretot a l´Àsia i l´Àfrica.
· A les zones on hi ha gran resistència als medicaments i gran predomini del VIH, el
percentatge de curació és menor i la taxa de mortalitat major.
Iniciatives que s’estan duent a terme
Aliança Nord-Sud: Stop Tb Partnership
Stop TB Partnership aglutina organitzacions internacionals, governs, donants del sector públic i privat, i organitzacions governa-
mentals i no governamentals que lluiten per a detenir la tuberculosi.
Aquesta aliança ha creat el Segon Pla Global per a detenir la Tuberculosi (Second Global Plan to Stop TB) amb uns objectius
concrets per al període 2006-2015:
· Detectar almenys el 70% dels nous casos i tractar-ne com a mínim el 85%.
· Frenar i començar a reduir la incidència de la tuberculosi en 2015.
· Reduir a la meitat el predomini de la tuberculosi i les taxes de mortalitat l´any 2015 respecte a les de 1990.
12
· Els ministeris i les agències de cooperació espanyoles han de col·laborar amb el Fons global per a la lluita contra la SIDA,
la tuberculosi i la malària de manera continuada.
· L’enfortiment institucional és clau per tal d´analitzar els problemes de salut pública i planifi car i gestionar els recursos
adequats.
· És necessari promoure la presència de recursos mèdics a les comunitats rurals, on hi ha una incidència alta de malària i
falta personal qualifi cat, a través de la combinació d’incentius, mesures legislatives i reformes d’organització.
· Els programes de la lluita contra la malària han d’incloure diferents accions per aconseguir disminuir les conseqüències
sanitàries, socials i econòmiques de la malaltia.
· Han d’incentivar-se els projectes de recerca i desenvolupament de vacunes i tractaments efi caços.
· Respecte als medicaments empleats en el tractament de la malària, han de fomentar-se les intervencions d´aquells ba-
sats en l’artemisina i d´altres tractaments recomanats per l´OMS. Una manera de fer-ho seria promoure la plantació de
l’Artemisia annua, planta de què s’extrau el principi actiu per a fabricar estos antimalàricos.
· Cal difondre entre la població missatges de prevenció, amb la implicació de la comunitat. Així s’assegurarà que la informa-
ció arriba a la població.
Què hauria de fer-se?
Iniciatives que s’estan duent a terme
ONGD: Farmacèutics Mundi
Farmacèutics Mundi treballa a la República Democràtica del Congo amb un programa d’assistència sanitària i psicològica a les
dones víctimes de la violència sexual, així com de prevenció del VIH i de malalties de transmissió sexual.
Organització internacional: Aliança per detenir la malària (Roll Back Malaria)
Per tal de lluitar d’una manera coordinada i global contra la malària es va crear l´any 1998 la Roll Back Malaria (RBM) amb l´OMS,
la UNICEF, el PNUD i el Banc Mundial. RBM ajuda a iniciatives dels sistemes públics i privats de salut tant en la prevenció com
en el tractament.
A Zàmbia, gràcies a la suma d’esforços per part de diferents ONGD, RBM i el Fons Mundial de la lluita contra el VIH/SIDA, la
tuberculosi i la malària, es va aconseguir que el 75% de la població tinguera accés a un tractament de la malària segur i efi caç.
Aliança Nord-Sud: Iniciativa per a la vacuna contra la Malària
La Iniciativa per la vacuna contra la Malària (MVI, per les seues sigles en anglés) va sorgir l´any 1999 amb l’objectiu de desen-
volupar una vacuna efi caç per a la malària i asegurar-ne la disponibilitat i l’accés. La MVI identifi ca estudis de vacunes prome-
tedores i establix aliances amb els científi cs. D´aquesta manera es connecten els interessos de la indústria, dels investigadors i
dels governs.
Actualment, el MVI té deu programes de desenvolupament de la vacuna arreu del món. Dos d’ells s’estan executant a l´Àfrica (Kènia
i Moçambic), on s’estàn estudiant la seguretat, la inmunogènesis i l’efi càcia protectora de les vacunes a zones endèmiques.
Aliança Nord-Sud: Fons mundial de la lluita contra el VIH/SIDA, la tuberculosi i la malària
Va sorgir de l’associació entre governs, la societat civil, el sector privat i les comunitats més afectades, amb la intenció d’augmentar
radicalment els recursos per a la lluita contra les tres malalties més devastadores, dirigint-los a les zones més necessitades.
Entre els principals avantatges del Fons mundial de la lluita contra el VIH/SIDA, la tuberculosi i la malària, cal destacar que ac-
tua com a instrument fi nancer i no com un òrgan executor, de manera que es confi a en les persones expertes locals, s’actua de
forma equilibrada tenint en compte les regions diferents, les malalties i les intervencions, i fi nalment s’establixen processos de
subvenció ràpids i senzills, gestionant-los amb transparència i responsabilitat.
1111
Objectiu 6: Combatre el VIH/SIDA, la malària i altres malalties
Detenir i començar a reduir l´any 2015 la incidència de la malària i altres malalties greus. Meta 8
Situació actual: MALÀRIA
2.000 xiquets i xiquetes moren diàriament de malària a l’Àfrica subsahariana. La malària
és endèmica a molts països en via de desenvolupament i afecta entre 350 i 500 milions
de persones. El 90% del milió de morts anuals es produeix a l’Àfrica subsahariana.
Progressos
· En els últims anys, les mesures de prevenció i tractament han millorat amb l’ús de
mosquiteres amb insecticides i la incorporació, en més de 40 països, del tractament
amb teràpia combinada basada en l’artemisina.
Difi cultats
· En la dècada de 1990, el nombre de casos de malària va augmentar, sobretot al con-
tinent africà.
· Les dones embarassades i els seus fetus són especialment vulnerables a la malaltia,
que és causa d’anèmia materna, baix pes al nàixer i mort de xiquets i xiquetes menors
d’un any.
· L´any 2002 van morir 800.000 xiquets i xiquetes de 0 a 4 anys a causa de la malària
en l’Àfrica Subsahariana. Els que sobreviuen poden patir seqüeles, com ara episodis
repetits de febra i anèmia, que acaben afectant el desenvolupament mental i físic.
· Només el 15% dels xiquets i xiquetes menors de 5 anys dorm sota una mosquitera, i
tan sols un 2% n´utilitza una impregnada d’insecticida.
· Almenys el 50% dels xiquets i xiquetes menors de 5 anys que han patit malària han
rebut tractament, però, si considerem l’efectivitat d´aquestos tractaments, probable-
ment és menor per la baixa qualitat dels medicaments, la resistència dels paràsits al
tractament, la seua inadequació, etc.
1010
Iniciatives que s’estan duent a terme
ONGD: Farmacèutics Mundi
Farmacèutics Mundi ha treballat els últims anys en Costa d’Ivori reforçant l’atenció integral de dones afectades pel VIH amb
l’objectiu de promoure la seua reinserció social i econòmica.
Organització internacional: Programa conjunt de les Nacions Unides sobre el VIH/SIDA (ONUSIDA)
ONUSIDA vol donar una resposta global efi caç a l’epidèmia de la SIDA: prevenir la transmissió del VIH, atendre les persones que
ja conviuen amb el virus, i reduir la vulnerabilitat de les persones i de les comunitats al VIH i l’impacte de l’epidèmia.
Per exemple, en el cas d’Etiòpia, va recolzar el govern etíop en la consolidació d’una xarxa de fòrums on intervingueren el govern,
les ONGDs, donants fi nancers i persones que conviuen amb la SIDA, entre d´altres, i és va prestar assistència tècnica i fi nancera
al govern per a les polítiques de coordinació nacional.
Aliança Nord-Sud: Iniciativa Internacional per a una vacuna contra la SIDA (IAVI)
IAVI és una organització científi ca sense ànim de lucre que treballa per accelerar la investigació d’una vacuna preventiva del VIH
que siga segura i efi caç, i a la que puguen accedir totes els persones que la necessiten urgentment.
Fins al moment, aquesta iniciativa ha invertit més de 100 milions de dòlars en la investigació i el desenvolupament de la vacuna,
i s’ha convertit en el segon programa més important de recerca de la vacuna del VIH/SIDA. Els principals donants de la IAVI són
fundacions, governs, la Unió Europea i el Banc Mundial.
· Les campanyes de lluita contra la SIDA han de combinar la prevenció, l’expansió de la prova del VIH i el tractament. Aques-
tes campanyes han de coordinar-se amb els programes de planifi cació familiar i salut materna.
· Han d’ampliar-se els serveis de salut que vetlen per protegir més les dones del VIH i recórrer a l’educació i la prevenció per
tal de contrarestar els factors que incrementen la seua vulnerabilitat i el risc. Açò s’aconseguirà gràcies a l´empoderament
de les dones.
· S´han d’enfortir els sistemes de salut i extraure el màxim profi t del personal format. La participació de les comunitats és
igualment important en la presa de decisions i la provisió de l’atenció necessària.
· Són necessaris programes que integren la SIDA i la tuberculosi. La combinació d’aquestes malalties és devastadora, i cal
promoure´n la prevenció i el tractament.
· Cal impulsar la recerca i el desenvolupament d’antirretrovirals i la producció de genèrics per tal de garantir l’accés. Quan
estiguen disponibles, serà necessari estendre la cobertura dels tractaments i, sempre que siga possible, gratuïtament.
· És igualment important l’educació de les comunitats per evitar la interrupció del tractament.
· Ha d’evitar-se la discriminació de les persones malaltes de SIDA i establir polítiques d’ajuda concreta.
· Pla per als òrfens: cal d’augmentar els recursos i l’assistència tècnica per tal d´integrar aquestos xiquets, xiquetes i ado-
lescents en la societat. Només així s’assegura que tinguen les mateixes oportunitats que els altres.
Què hauria de fer-se?
99
Objectiu 6: Combatre el VIH/SIDA, la malària i altres malalties
Detenir i començar a reduir, l´any 2015, la propagació del VIH/SIDA Meta 7
Situació actual
L´any 2007, 2,7 milions de persones es van infectar amb el VIH. La lluita contra la SIDA
és possible, però la conscienciació, l’educació, el diagnòstic i el tractament son encara
insufi cients per a assumir l’objectiu.
Progressos
· L’accés al tractament d’antiretrovirals ha augmentat. L´any 2001, només 240.000
persones infectades van rebre tractament, a fi nals de 2005 eren ja 1,3 milions i en
2007 van ser 950.000 persones. Però amb 2,7 milions de noves infeccions la neces-
sitat de rebre tractament es va tornar superior a la disponibilitat de medicaments
(Quadre 1).
Difi cultats
· La SIDA s’ha convertit en una de les epidèmies més destructives de la història, amb
33 milions de persones que viuen amb el VIH arreu del món (la majoria en països
del Sud), 2 milions de persones mortes per malalties relacionades amb la SIDA i 2,7
milions de noves infeccions en 2007.
· Els medicaments antiretrovirals augmenten l’expectativa de vida de les persones,
però la necessitat de tractament continua sent superior a l’oferta disponible, i això
empitjora la situació.
· A l’Àfrica subsahariana, 7 de cada 100 adults viuen amb el VIH. En algunes zones
aquesta xifra augmenta fi ns a un 20%.
· Aproximadament la meitat de les persones infectades amb el VIH són dones i s’ha
constatat que, a mesura que es va estenent l’epidèmia, augmenta el nombre de casos.
Les dones i els xiquets, per causes fi siològiques i per la mca de poder de negociació en
les relacions sexuals amb els hòmens, són més vulnerables a la infecció pel VIH.
· D’altra banda, 15 milions de xiquets i xiquetes menors de 15 anys van perdre algun
progenitor a causa de la SIDA l´any 2003. Només a l Àfrica Subsahariana hi havia 12
milions d’òrfens de pare i mare. Áquest és un fenomen social que exigix respostes
innovadores, ja que cal integrar estos xiquets i xiquetes en la societat i assegurar-les
les mateixes oportunitats que als altres.
2007 2006 2005 2004 2003 2002 2001 2000 1999 1998 1997 1996 1995 1994 1993 1992 1991 19900,0
0,2
0,4
0,6
0,8
1,0
1,2
1,4
1,6
1,8
2,0
0
2
4
8
6
10 Quadre 1Prevalença del VIH en adults de 15 a 49 anys d’edat en les regions en desenvolupa-ment a l’Àfrica subsahariana (percentatge) i quantitat de morts per SIDA a l’Àfrica subsahariana (milions), 1990-2007
Morts anuals degudes al SIDA (m
ilons)
Prevalença del VIH (percentage)
Nombre anual de morts per SIDA a l’Àfrica subsahariana
Prevalença anual de VIH a l’Àfrica subsahariana
Prevalença del VIH en regions en desenvolupament (exclosa Àfrica subsahariana)
Font: Nacions Unides
8
· Es necessiten plans que fomenten la formació de professionals sanitaris d’acord amb les necessitats de cada país, sobretot
de llevadores qualifi cades i professionals de grau mitjà que garantisquen l’atenció obstètrica d’emergència.
· Ha de garantir-se l’accés universal a la salut sexual reproductiva, posant una atenció especial als grups vulnerables, com
poden ser els adolescents.
· Els governs han de revisar lleis, regulacions i pràctiques que posen en perill la salut de les dones. Aquest seria el cas de
Nicaragua que, recentment, ha creat una nova llei que tipifi ca l’avortament terapèutic com a delicte, de manera que les
dones que patixen complicacions durant l’embaràs, o es troben en alguna situació on és recomanable l’avortament, hauran
de realitzar-lo en condicions inadequades, amb el consegüent risc de morir.
· Les dones han de tenir accés a serveis de qualitat per a la gestió de les complicacions derivades de l’avortament.
· Cal millorar l’accessibilitat als centres de salut, tot evitant les barreres físiques (proximitat o possibilitat de transport) i
culturals (sovint els centres sanitaris no compten amb la confi ança de les poblacions i no sempre és una decisió de la dona
traslladar-s´hi), i millorant les infraestructures sanitàries.
· És fonamental detectar els moments en què la mare corre perill, per evitar el “model de les tres demores”:
·Demora en la presa de decisions. No és la dona qui decidix anar o no al centre de salut, sinó que depén de l’autorització
del marit o d’un familiar d´aquest.
·Demora en el transport a la unitat sanitària. Les grans distàncies i el mal estat de les carreteres i els transports prolonguen
perillosament el temps d´arribar a un centre de salut.
·Demora en la unitat sanitària. Fins i tot quan la mare ha arribat al centre de salut, la manca de recursos i personal es fan
evidents, i es produeix el tercer retard de la intervenció.
8
Iniciatives que s’estan duent a terme
ONGD: Medicus Mundi Catalunya
Medicus Mundi Catalunya treballa amb els ministeris de Salut d’Angola i Moçambic per tal de potenciar les consultes prenatals i
postnatals i els parts institucionals, sensibilitzar les comunitats i formar les llevadores tradicionals i el personal sanitari.
ONGD del Sud: Colectivo de mujeres de Matagalpa. Nicaragua
El “Colectivo de Mujeres de Matagalpa” duu a terme, des de l’any 1987, un programa integral de salut de la dOna que tracta
els drets sexuals i reproductius, les pràctiques sexuals, les malalties de transmissió sexual (entre elles el VIH/SIDA) i la violència
familiar.
Actualment i junt a Farmacèutics Mundi, el “Colectivo de Mujeres de Matagalpa” duu a terme un programa de sensibilització i
informació sobre les malalties de transmissió sexual i el VIH/SIDA als departaments d’Estelí, Jinotega i Matagalpa.
País: Sri Lanka
Sri Lanka ha aconseguit una de les reduccions de mortalitat materna més espectaculars. El sistema de salut ha anat creixent
gràcies a una xarxa de centres de salut per tot el territori. Aquests centres donen serveis integrals de salut maternoinfantil, posant
especial atenció en la cobertura perinatal, la detecció i la ràpida referència en cas de complicacions del part. L’accés a aquest
serveis primaris és lliure. Açò ha fet que, a poc a poc, el nombre de parts atesos per personal preparat haja anat augmentant.
Ara bé, l’èxit d’aquestes intervencions també recau en la promoció de la salut de la dona, que inclou l’educació de les xiquetes, la
promoció dels drets de les dones i el seu control a través del procés electoral. L’exemple de Sri Lanka permet afi rmar que, efecti-
vament, és possible millorar la salut materna quan coincidixen un conjunt de condicions.
Organització Internacional: UNIFEM (Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a la Dona)
A Nigèria, UNIFEM ajuda a l’elaboració de la política sobre el VIH/SIDA, que incorpora qüestions de gènere als serveis d’atenció
de salut. Aquesta normativa vol evitar la discriminació de les dones embarassades i assegurar la igualtat d’accés d’hòmens i de
dones als medicaments antirretrovirals.
Què hauria de fer-se?
7
Objectiu 5: Millorar la salut materna
Reduir a tres quartes parts, entre 1990 i 2015, la mortalitat materna. Meta 6
Situació actual
Cada any moren durant el part o l’embaràs mig milió de dones. Als països en desenvo-
lupament, després del VIH/SIDA, l’embaràs i el part són la segona causa de mort de les
dones en edat de procrear. Per tal d´aconseguir l’objectiu l´any 2015, el 90% dels parts
haurien de realitzar-se amb atenció mèdica i caldria garantir-ne, quan siga necessari,
l’accés als serveis d’emergència obstétrica.
Progressos
· La proporció de parts i embarassos atesos per personal qualifi cat al món és molt
diferent. Tot i així, entre 1960 i 2006 s’han aconseguit progressos en la majoria de
les regions en desenvolupamnet respecte a l’atenció dels parts per personal mèdic
qualifi cat (quadre 1).
Difi cultats
· Cada any moren encara més de mig milió de dones durant el part o l’embaràs a causa
d’hemorràgies, infeccions, parts obstruïts, avortaments insegurs, entre d´altres causes.
El 90% d’aquestes morts es produïx a l´Àfrica subsahariana i Àsia, i únicament l’1% es
dóna als països desenvolupats. Aquesta és la major desigualtat entre regions.
· Cal tenir en compte que en aquests països, a més de l’elevat risc de morir, moltes
dones patixen greus complicacions a causa de l’embaràs o el part, com ara les fístules
o la incontinència. Cada any, 80.000 dones desenvolupen fístules vesicovaginals o
anovaginals, a causa sobretot de parts llarguíssims que acaben trencant els teixits
de la bufeta de la mare. Actualment hi ha 2 milions de dones que viuen amb aquesta
afecció. Si no es tracten adequadament, moltes dones carregaran amb aquest pati-
ment la resta de la seua vida.
· I, a més, moltes dones moren per avortaments insegurs, sovint realitzats clandestina-
ment amb mètodes que posen en perill la seua salut i la seua vida.
· Respecte a les causes de mortalitat materna, cinc factors causen més del 70% de
les morts maternes: hemorràgies greus, infeccions, avortaments perillosos, trastorns
hipertensius de la gestació i part obstruït. La principal és l’hemorràgia severa (25%),
sovint fruit d’una roïna nutrició de les dones, que acaba produint greus anèmies a
causa dels ínfi ms nivells de ferro en el moment del part.
· La falta d’atenció especialitzada es veu agreujada per l’escassesa mundial de pro-
fessionals sanitaris qualifi cats. Es calcula que per a 2015 es necessitaran 330.000
comares més si es vol arribar a la cobertura universal de l’atenció especialitzada al
part.
· A l’Àfrica subsahariana, on es registren les xifres de mortalitat materna més elevades,
només el 40% de les dones són ateses durant el part per personal qualifi cat. El risc
de morir per complicacions durant l’embaràs o el part és d’1 en 22, mentre que a les
regions desenvolupades és d’1 en 7.300 (Quadre 2).
1990
2006
20 04060100 80
Regions en desenvolupament
6147
Àsia meridional
9999
Àfrica subsahariana
9871
Àsia sudoriental
9899
Àsia occidental
9792
Àfrica septentrional
8668
Amèrica Llatina i el Carib
7945
Àsia60
75
Àsia oriental
7348
Europa
4027
Països amb economies de transició a l’Europa sudoriental42
47
Proporció de parts atesos per personal sanitari qualifi cat. 1990 i 2006 (Percentatge)
* Inclou únicamente parts en institucions de salut.
Font: Nacions Unides
Quadre 1
200 04006001000
1990
2005
800
450480
Regions en desenvolupament
Regions desenvolupades
911
Àsia oriental
5095
CEI
5158
Amèrica Llatina i el Carib
130180
Àfrica septentrional
160250
Àsia occidental
160190
Àsia sudoriental
300450
Oceania
430550
Àsia meridional
490620
Àfrica subsahariana
900920
meta al 2015
Mortalitat materna per cada 100.000 nascuts vius, 1990 i 2005
Font: Nacions Unides
Quadre 2
6
Iniciatives que s’estan duent a terme
ONGD: Medicus Mundi Catalunya i Farmacèutics Mundi
Medicus Mundi Catalunya recolza els ministeris de salut d’Angola i Moçambic (dos dels països més pobres de l’Àfrica Subsaha-
riana, que patixen elevadíssimes taxes de mortalitat infantil2) en campanyes de vacunació i en la implementació d’un Sistema
d’Atenció Integral de Malalties de la Infància.
Farmacèutics Mundi treballa en Sierra Leone per millorar l’atenció maternoinfantil a l’Hospital rural de Sant Juan de Dios en
Mabesseneh (Lunsar, districte de Port Loko) i promoure l’educació per a la salut. Per reduir la mortalitat i morbiditat en la zona,
Farmamundi dóna suport a un programa de salut materna per a la formació del personal sanitari local, campanyes d’educació per
a la salut i la donació de medicaments que permeta un fons rotatori per a establir mecanismes d’autosufi ciència.
País: Brasil
Brasil te una Política Nacional d’Alimentació i Nutrici que promou les pràctiques alimentàries saludables i la prevenció de desordres
nutricionals, sobretot en l´edat infantil. També edita materials per a ajudar a la feina realitzada pels agents comunitaris de salut per
a promoure bons hàbits alimentaris.
Organització Internacional: UNICEF
A Pakistan, UNICEF col·labora amb l’Organització Mundial de la Salut i el Ministeri de Salut per vacunar contra el xarampió a
800.000 xiquets i xiquetes menors de 15 anys. Aquesta prioritat es va establir arran del terratrèmol que va teir lloc a l’octubre de
2005. La vacuna del xarampió és segura, efi caç i econòmica (costa menys d’un dòlar).
Aliança Nord-Sud: Aliança Global de vacunes i Immunització (GAVI)
Aquesta aliança està formada per laboratoris farmacèutics, governs de països en via de desenvolupamnet i UNICEF, entre d´altres
organismes. Es va crear per tal de respondre a l’estancament de les taxes globals d’immunització i al buit existent en l’accés a les
vacunes, especialment dels xiquets i xiquetes.
Entre les iniciatives de la GAVI destaquem que Merck & CO. es va comprometre a donar a Hondures, durant 3 anys, un milió de
dosis de la vacuna contra la parotiditis, el xarampió i la rubèola. Haurà de procurar-se que aquestes iniciatives de vacunació
tinguen una continuïtat, ja que la immunització no es resol amb vacunacions puntuals, sinó fent que tota la població reba les
vacunes bàsiques i marcades pels programes ampliats d’immunització.
· Tenint en compte que més del 50% d’aquestes morts estan relacionades amb la malnutrició, és bàsic garantir una nutrició
apropiada.
· Igualment, és essencial millorar l’atenció maternoinfantil abans i després del part per tal d´evitar els problemes neonatals
que causen una tercera part de les morts infantils.
· L’atenció sanitària dels xiquets hauria de proporcionar una cobertura del 100% i, sempre que és poguera, s’hauria de dur a
terme a la comunitat.
· El cost de l’Atenció Primària de Salut hauria de ser assumit pel sistema sanitari de cada país i caldria eliminar-ne els paga-
ments compartits de la població.
· En qualsevol projecte relacionat amb la salut, s’ha de prioritzar l’Atenció Primària de Salut i teir en compte la perspectiva
de gènere.
Què hauria de fer-se?
2. La taxa de mortalitat infantil d’Angola és de 154 per cada 1.000 nascuts vius, de Moçmbic 109 per cada 1.000 nascuts vius, mentres que a Espanya és de 4 per cada 1.000 nascuts vius.
5
Els Objectius del Mil·lenni en matèria de salut
3Objectiu 4. Reduir la mortalitat infantil
Reduir en dos terços, entre el 1990 i 2015, la mortalitat dels xiquets i xiquetes menors de 5 anys. Meta 5
Situació actual
10 milions de xiquets i xiquetes menors de 5 anys moren cada any a causa de malalties
que es podrien prevenir, com ara problemes neonatals, infeccions respiratòries, diarrea i
malària, entre d´altres. Mes de la meitat estan relacionades amb casos de malnutrició.
Progressos
· Entre 1960 i 1990 es va reduir la taxa de mortalitat infantil a la meitat. Durant la
dècada de 1990 només va baixar en algunes regions com ara Amèrica Llatina, el Carib
i l´Àsia Suroriental pel creixement econòmic, l’accés a l’atenció mèdica i la millora de
la nutrició.
· L´any 1960, 2 de cada 10 xiquets i xiquetes de les regions en via de desenvolupament mo-
rien abans de complir els 5 anys. L´any 1990, aquesta taxa es va reduir a 1 de cada 10.
· L´any 1990 els països amb morts per xarampió tenien baixa cobertura de la vacunació de
la primera dosi i no tenien l’accés a la segona dosi. L´any 2007 es va posar en marxa un
protocol de segona dosi en 44 dels 47 països d’alt risc.
Difi cultats
· La regió que menys progressos ha experimentat ha estat l’Àfrica subsahariana. Gai-
rebé la meitat de les morts infantils es donen en aquesta regió a causa dels sistemes
sanitaris defi cients, de l’epidèmia de SIDA (que provoca augments sobtats de la taxa
de mortalitat infantil) i dels confl ictes armats. És en aquest sentit, que països com ara
Iraq o Cambotja, que han patit guerres recentment, han vist com la taxa de mortalitat
infantil es disparava.
· Cinc malalties són responsables de la meitat de les morts infantils: pneumònia, dia-
rrea, malària, SIDA i xarampió. La majoria es podrien prevenir amb mesures de baix
cost com a antibiòtics, sèrums, mosquiteres impregnades, medicaments antimalàrics
i immunització.
· Encara que existisca una vacuna segura, efi caç i relativament econòmica (menys d’un
euro) per al xarampió des de fa més de 40 anys, cada any continuen contraient la
malaltia 30 milions de xiquets i xiquetes, dels quals mig milió hi moren.
5
Abordar els problemes de salut dels països en via de desenvolupamnet és molt
complex, ja que no és tan sols una qüestió de mobilitzar quantitats importants de
recursos, sinó també d’aportar capacitats i experiències del sector públic i del sector
privat.
Per resoldre aquest repte és necessari crear aliances globals per al desenvolupa-
ment, tal i com apunta l’objectiu 8 dels ODM.
A continuació presentem una anàlisi del punt en què es troba cadascun dels objec-
tius, tenint en compte les seues metes i algunes de les iniciatives que estan duent a
terme els governs del Sud i del Nord, els organismes internacionals, el sector privat
i les ONGD.
Taxa de mortalitat de xiquets menors de 5 anyos per cada 1.000 nascuts vius, 1990, 2000 i 2006
50 0100150200
Àfrica subsahariana
157
184167
Àsia meridional
81
12094
Oceania
66
8573
CEI, Àsia
47
7964
Àsia occidental
40
6947
Àsia sudoriental
35
7747
Àfrica septentrional
35
8248
Amèrica Llatina i el Carib
27
5535
Àsia oriental
24
4536
CEI, Europa
17
2723
6
118
Regions desenvolupades
80
10388
Regions en desenvolupament
1990
2000
2006
meta al 2015
Font: Nacions Unides
Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni
Objectiu 1. Eradicar la pobresa extrema i la fam.
Meta 1. Reduir a la meitat el percentatge de persones amb ingressos inferiors a un dòlar al dia.Meta 2. Reduir a la meitat el percentatge de persones que patixen fam.
Objectiu 2. Aconseguir l’ensenyament primari universal.
Meta 3. Vetlar perquè tots els xiquets i xiquetes puguen acabar al cicle complet d’ensenyament primari.
Objectiu 3. Promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de les dones
Meta 4. Eliminar les desigualtats entre els gèneres en l’ensenyament primari i la secundària, pre-feriblement per a l’any 2005, i en tots els àmbits de l’ensenyament per a l’any 2015.
Objectiu 4. Reduir la mortalitat infantil.
Meta 5. Reduir en dos terços, entre el 1995 i 2015, la mortalitat de xiquets i xiquetes menors de 5 anys.
Objectiu 5. Millorar la salut materna.
Meta 6. Reduir en tres quartes parts, entre el 1995 i 2015, la mortalitat materna.
Objectiu 6. Combatre el VIH/SIDA, la malària i altres malalties.
Meta 7. Detenir i començar a reduir, l’any 2015, la propagació del VIH/SIDA.Meta 8. Detenir i començar a reduir, l’any 2015, la incidència de la malària i d’altres malalties greus.
Objectiu 7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient.
Meta 9. Incorporar els principis del desenvolupament sostenible en les polítiques i els programes nacionals i invertir la pèrdua de recursos del medi ambient.
Meta 10. Reduir a la meitat el percentatge de persones que no tenen accés a l’aigua potable.Meta 11. Millorar considerablement, per a l’any 2020, la vida d’almenys 100 milions d’habitants
de barris marginals, com a mínim.
Objectiu 8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament.
Meta 12. Desenvolupar encara més un sistema comercial i fi nancer obert, basat en normes pre-visibles i no discriminatori. Açò suposa el compromís d’aconseguir una bona gestió dels assumptes públics, el desenvolupament i la reducció de la pobresa a cada país i en l’àmbit internacional.
Meta 13. Atendre les necessitats especials dels països menys avançats. Meta 14. Atendre les necessitats especials dels països en vies de desenvolupament sense litoral
i dels petits estats insulars en desenvolupament.Meta 15. Afrontar de manera general els problemes del deute dels països en vies de desenvolu-
pament amb mesures nacionals i internacionals per tal que el deute sigui sostenible a llarg termini.
Meta 16. En cooperació amb els països en desenvolupament, elaborar i aplicar estratègies que proporcionin als joves un treball digne i productiu.
Meta 17. En cooperació amb les empreses farmacèutiques, proporcionar accés als medicaments essencials en els països en via de desenvolupament.Meta 18. En col·laboració amb el sector privat, vetllar perquè es puguin aprofi tar els benefi cis
de les noves tecnologies, en particular, els de les tecnologies de la informació i de les comunicacions.
4
Farmacèutics Mundi està duent a terme a la Comunitat Valenciana la campanya de sen-
sibilització “La salut en el mil·lenni: una signatura pendent”, fi nançada per la Generalitat
Valenciana i que pretén donar a conéixer a la població la problemàtica de la salut als
països en via de desenvolupament i, molt especialment, el paper tan important que té
l´acompliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni en matèria de salut.
1Presentació
Milions de persones no poden gaudir per igual dels avanços tecnològics aconseguits per la
medicina al llarg de segle XX. La salut, declarada pels organismes internacionals com un
dret universal, és per a moltes persones un privilegi difícil d´aconseguir.
Han estat moltes les iniciatives preses pels organismes internacionals, les ONGDs i d´altres
institucions per tal d´avançar en la lluita contra les desigualtats. L’última, i probablement
la més ambiciosa, són els huit Objectius de Desenvolupamnet del Mil·lenni, una iniciati-
va per a combatre la pobresa, la fam i la malaltia en un termini de 15 anys que va nàixer
l’any 2000 de mà de les Nacions Unides i que està subscrita per 191 països. Cada objectiu
té unes metes concretes i uns indicadors que permeten valorar fi ns a quin punt s’està
avançant en la seua consecució.
3
2Què són els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni?
Aquesta campanya es va crear l’any 2005 per Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi
Catalunya, on es va duu a terme inicialment, encara que en els últims dos anys s’ha
estès per altres comunitats autònomes com ara Astúries i Galícia.
Presentació ..................................................................................................3
Què són els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni? ...........................................................3
Els Objectius de Desenvolupamant del Mil·lenni en matèria de salut .........................................................4
Objectiu 4: Reduir la mortalitat infantil ...........................................5Objectiu 5: Millorar la salut materna ...............................................7Objectiu 6: Combatre el VIH/SIDA, la malària i altres malalties ..........................................9Objectiu 8: Fomentar una associació mundial per al desenvolupament ...............................................15
I tu, què hi pots fer? ...............................................................................18
Contacte .......................................................................................................18
123
45
Índex
Contingut del dossier
Campanya “La Salut en el Mil·lenni: una signatura pendent”Editat el juliol de 2008Imatge de la campanya i disseny gràfi c: Anna Ferrer i Ramon Puiggené.Fotografi es dels fons gràfi cs de Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya
2
La salut en el mil·lenni:
Dossier decontinguts
Creada per:Finançada per:
ww
w.farm
amundi.org/lasaludenelm
ilenio