La sanitat valenciana en l'època de Madoz a través del "Diccionario...

TESI DOCTORAL presentada per: AMPARO MARCO I TORRES

dirigida per: JOSEP LLUÍS BARONA I V ILAR

ESTRUCTURA DE LA TESI

• 1. Introducció

• 2. Pascual Madoz i el Diccionari

• 3. Institucions sanitàries

• 4. Balnearis i aigües medicinals

• 5. Epidemiologia: les malalties

• 6. Indicadors demogràfics

• 7. Conclusions

• 8. Annex

• 9. Bibliografia

1. INTRODUCCIÓ

• Aproximació sobre

l’assistència sanitària que

havia en els municipis

valencians, en l’època de

Madoz

• Estudi de la balneoteràpia

• Comprensió de les

malalties respecte de la

denominació actual

• Valoració demogràfica Escut antic de l’Hospital

General de València

Objectiu del treball

1. INTRODUCCIÓ

Materials

• El Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico

de España y sus posesiones de Ultramar (1845-

1850) utilitzant-lo com eix vertebrador i

contrastant-lo amb fonts històriques de l’època

• L’edició realitzada per Rafael Aracil i Mario

García Bonafé (1987)

• Memòries dels directors dels balnearis

• Bibliografia addicional i secundària

Mètode Anal í t ic-descript iu

Materials i mètode

2. PASCUAL MADOZ I EL DICCIONARI

Retrat de Pascual Madoz

pintat en 1873 per José Nin i

Tudo. El quadre es troba en

el Congrés dels Diputats.

Pascual Madoz va nàixer a Pamplona el 17 de maig de 1806, va morir a Gènova el 13 de desembre de 1870


Madoz en l’època que escriu el

Diccionari. 1847

Obra de J.Vallejo

• Autor del Diccionari • Diputat a les Corts • President de les Corts • Ministre d’Hisenda • Artífex en maig de 1855 de la Desamortització de Madoz o Llei General de Desamortització

• 56 President d’Espanya del 30 de setembre al 3 d’octubre de 1868

• Comissionat en 1870 per a dur a Amadeo de Saboya


1ª pàgina del Diccionari

de Madoz

El Diccionario

Geográfico-Estadístico-

Histórico de España y

sus Posesiones de

Ultramar, va ser editat

en 16 volums des de

1845 a 1850, a Madrid


Frontispici del primer Tom

del Diccionari publicat en

1845

La beneficència

La instrucció

pública

La industria

El comerç

La demografia

La riquesa territorial

Les possessions del

clericat

PRESENTACIÓ DE LA TESI

Fragments del frontispici del Diccionari de Madoz

Toms: I a XI Toms: XII a XVI

• Institucions sanitàries

• Balnearis i aigües medicinals

• Epidemiologia: les malalties

• Indicadors demogràfics

3. INSTITUCIONS SANITÀRIES

• Descripció de les institucions sanitàries: hospitals,

incluses, cases de beneficència, d’acolliment de pobres,

vídues i xiquets

• Situació econòmica: rendes i despeses dels establiments

• Comparació provincial, d’ingressos i despeses, per a la

primera meitat del s. XIX i per al quinquenni del Diccionari

• Estudi econòmic detallat en cada província


1. Introducció

2. Edificació

3. Rendes i despeses

4. Organització

Fitxa tècnica

Sala de l’Hospital General de

València principi segle XX


Dades econòmiques, en valors absoluts (rs) que corresponen

a la Beneficència de les tres províncies. Meitat del segle XIX.

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

Alacant Castelló València

Ingressos

Despeses

Dèficit


0,00

10,00

20,00

30,00

40,00

50,00

60,00Ingressos

ALACANT

CASTELLÓ

VALÈNCIA


0

10

20

30

40

50

60Despeses

ALACANT

CASTELLÓ

VALÈNCIA


Alacant

Alcoi

Callosa

d'En Sarrià

Dénia

Elda

Elx

Oriola

Província d’Alacant

Gravat de F.G. Sargent que mostra

el port d’Alacant en 1844


Municipis

d’Alacant (150) Comarca

Obres

pies Hospital Ingressos Despeses

ALACANT Alacantí 1 2 65.244 131.683

ALCOI Alcoià - 1 79.950 100.990

ELX Baix

Vinalopó 1 - 36.825 71.205

ORIOLA Baix

Segura 3 2 134.813 103.047

Pobles restants

(12) 6 8 14.584 61.184

TOTAL (16) 11 13 331.416 468.109


- Hospital de Sant Joan

de Déu

• Bernat Gomir, 1333

• Hospital provincial, 1849

- Hospital de Caritat

- Casa de Misericòrdia

- Hospitalitat domiciliaria

- Casa de Maternitat o

Borderia

- Hospital Militar

Vista oriental de la ciutat d’Alacant,

dibuix de Juan Fernando Palomino

(1784) en «Atlante español o

descripción general de todo el

Reyno de España, Tomo VIII

Descripción del Reyno de Valencia

ALACANT


Hospital de Caritat d’Alacant. Convent del PP Caputxins

dins de l’obra de Viravens, «Crónica de Alicante»

Junta de Beneficència 1836

ALACANT


Casa de la Misericòrdia i Palau Episcopal d’Alacant

segons l’obra de Viravens, «Crónica de Alicante»

Bisbe Joan Elies Gómez de Terán,1743

35 pobres per dia

ALACANT


Hospital Militar del Rey, segons l’obra de Viravens en

«Crónica de la ciudad de Alicante»

Atenia de 14.000 a 15.000 malalts per any

Cos militar, pagat per l’Estat

ALACANT


Castelló

Morella

Sogorb

Vinaròs

Província de Castelló

Vista de la Vall d’Uixó, dibuix realitzat per Tomás

Enguidanos en el llibre de Cavanilles

«Observaciones» (1795-1797). a) parròquia de

l’Assumpció. b) parròquia de l’Àngel. c) Moncofa

Vista de Morella des de la carretera d’Aragó (1845).

Gravat atribuït a Domingo Martínez Aparaci, dins de

l’obra de Dámaso Calbo i Rochina de Castro

«Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragón,

Valencia y Murcia».


Municipis de

Castelló (154) Comarca

Obres


CASTELLÓ Plana Alta 4 1 91.264 102.165

SOGORB Alt Palància 1 1 16.760 29.580

TERESA Alt Palància 2 - 23.393 46.064

Pobles restants

(29) 61 14 37.085 45.605

TOTAL (32) 68 16 168.502 223.414

Municipis de Castelló


CASTELLÓ

- Hospital Civil de Caritat • Guillermo Trullols, 1391

• Hospital provincial, 1860

- Casa dels infants orfes

de Sant Vicent Ferrer

22 xiquets i 10 xiquetes

- Casa de Beneficència 133 pobres Postal antiga de l’Hospital de

Castelló, 1890


València

Alberic

Gandia

Llíria

Sagunt

Xàtiva

Província de València

Gravat dins del llibre «Wanderings in Spain»

de Théophile Gautier, publicat a Londres l’any

1853 (p 297) on Gautier conta el viatge que va

realitzar a Espanya l’any 1840

Vista actual de l’Hospital de Xàtiva.


Municipis de

València (281) Comarca

Obres


ALZIRA Ribera Alta 6 1 24.985 28.273

CARCAIXENT Ribera Alta 2 1 26.340 27.065

GANDIA Safor 1 1 21.386 16.130

VALÈNCIA Horta 26 4 1.725.254 2.168.396

XÀTIVA Costera 1 1 127.141 176.679

Pobles restants (31) 50 11 54.409 213.581

TOTAL (36) 86 19 1.979.515 2.630.124

Municipis de València

3. INSTITUCIONS SANITÀRIES Hospital General

23 de maig de 1512:

H. de la Reina

H. d’Enclapés

H. de Sant Llàtzer

H. d’Ignoscents, folls

e orats • 15 de març de 1409

• 10 valencians

• Lorenzo Saloni

3 d’agost de 1847:

H. En Bou

H. En Conill

H. Estudiants pobres

VALÈNCIA

Plànol del pare Tosca de la

ciutat de València, s. XVIII


Hospital d’En Bou

Hospital d’En Bou segons el plànol del

Pare Tosca. Carrer Russafa 15 i 34

Pere En Bou

18 de juliol de 1399

c. Russafa nº 15 i 34

Pescadors pobres

homes

VALÈNCIA


Hospital d’En Conill

Hospital d’En Conill segons el plànol de

Manceli (1608), situat enfront de la porta

anomenada del Coix. Carrer Carnissers 5 i 19

Francesc Conill

28 d’agost de 1397

H. de Menaguerra

c. Carnissers nº 5 i 19

Parents i pelegrins

VALÈNCIA


Hospital d’Estudiants Pobres

l’Hospital d’estudiants

pobres (c. Estudiants

pobres nº 2 i 12) està

encerclat en blau amb

el número 69.

L’Hospital de sacerdots

pobres (c. Trinquet de

Cavallers, nº 18) està

encerclat en roig amb

el número 50. Amb l’1

està assenyalada la

catedral i amb el 54 la

Universitat

VALÈNCIA

Plànol del Pare Tosca per A. Bordazar

(1738)


Hospital General

1.100 malalts

VALÈNCIA


Hospital General

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1844 1845 1846 1847 1848

Rs

Vn

Balanç Hospital General

Rendes

Despeses

VALÈNCIA


Hospital General

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

1800 1825 1844 1845 1846 1847 1850 1853

Qu

an

tita

t de

mala

lts

Evolució Malalts Hospital General

Final any anterior

Ingressats

Total atesos

Curats

Morts

Final any

VALÈNCIA


Hospital General

0

100

200

300

400

500

600

1800 1825 1844 1845 1846 1847 1848 1850 1853

Qu

an

tita

t d

e D

em

en

ts

Evolució Dements

TOTALDEMENTS

VALÈNCIA


Hospital General

0

100

200

300

400

500

600

1800 1825 1844 1845 1846 1847 1848 1850 1853

Qu

an

tita

t d

e D

em

en

ts

Evolució Dements

TOTALDEMENTS

VALÈNCIA

0

50

100

150

200

250

300

1844 1845 1846 1847 1848

Dements de l'Hospital General

Homes

Dones


Hospital General

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1800 1825 1844 1845 1846 1847 1848 1850 1853

No

mb

re d

'exp

òsit

s

Evolució Expòsits Hospital General

Totalatesos

Deslletatsi afillats

Morts

VALÈNCIA


Casa de Nostra Sra. de la Misericòrdia

Secció del plànol del Pare Tosca (1704) on podem veure la Casa de la

Misericòrdia assenyalada per una línia blava, en la part central inferior

està ubicada l’església de Sant Miquel. Carrer de la Misericòrdia 25 i 111

Estat lamentable i

molt deficitària.

En 1850 hi havia 724

pobres, dels quals

500 eren xiquets,

tolits, sordmuts,

cecs i majors de 60

anys.

Dos metges externs

i un metge cirurgià

VALÈNCIA


Casa de la Beneficència

Gravat de la Casa de la Beneficència

de València que apareix en "La

Ilustración Española y Americana"

(22-01-1887) on s’informa de la

inauguració de la nova escola, que

havia sigut el 8 de desembre de 1886

Plaça de la Corona, nº 1 i 38

Reforma integral del convent

dels franciscans. En 1849

atenia un total de 443 pobres

però en els mesos d’hivern

augmentava en un 10%

VALÈNCIA


Hospital militar de Sant Pius V en la primera meitat del segle XIX,

gravat d’autor anòmin, basat en la litografia de Bicheboise

1843 a 1946

Hospital militar VALÈNCIA

4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS

Descripció dels balnearis

arreplegats per Madoz:

• Diccionari

• Tractats d’Hidrologia

segle XVII, XVIII i XIX

• Memòries dels Directors

dels establiments

• Informes i discussions

de les anàlisis de les

aigües

• Publicacions mèdiques

• Martínez Reguera.

Bibliografía hidrológico-

médica española


1. Introducció

2. Edifici i estructura del balneari

3. Característiques i propietats de les aigües

4. El funcionament del balneari i l'ús medicinal

de les aigües

5. Activitat econòmica

6. Directors mèdics del balneari

Fitxa tècnica


Alacant Castelló València

Benimarfull

Busot

Calp

Monòver

Novelda

Penàguila

Teulada

Benassal

Catí

Montanejos

Navaixes

Toga

Vilavella de Nules

Bellús

Cofrents

Estivella

Requena

Santa Ana

Set Aigües

Xulilla

Secció del mapa, balnearis valencians més importants, en

el Tractat d’Hidrologia d’Anastasio García López de 1875

La Font Calda actualment

LA VILAVELLA



Plànols de la Font Calda (Font: Abad Monzó, 1920)

LA VILAVELLA

1. Introducció


Plànol del Balneari de Cervellón o

“Baños Nuevos” de la Vilavella de

Nules. Planta Baixa, en la part

dreta està l’edifici dels banys amb

les piques de marbre, en la part

esquerra està l’hotel. Escala 1:100

El balneari de Cervellón de la

Vilavella de Nules, en la part

dreta és pot veure l’edifici dels

banys



Plànol i fotografia de l’interior

del balneari de Cervellón


44 habitacions


Establiment de la Verge de l’Estrella de la Vilavella de

Nules amb el plànol de l’edifici (planta baixa)


45 habitacions


Claustre de les columnes de l’establiment de l’Estrella a la Vilavella de

Nules



Anàlisis d’aigües José Menchero Durand-Fardel acídulo-carbònica amb ferro 1 Lliura 1 Litre

Carbonat fèrric 1,50 Grans 0,159 Grams

Carbonat sòdic 2,0 0,212

Carbonat càlcic 2,25 0,238

Clorur sòdic 4,00 0,424

Clorur magnèsic 2,50 0,265

Sulfat magnèsic 10,00 1,060

Àcid silícic 1,00 0,106

Total 23,25 2,464

Aire atmosfèric matèria

vegeto-animal

Quantitat

indeterminada

Quantitat

indeterminada

Comparació de les anàlisis de les aigües de la Font Calda de la Vilavella

de Nules, aportades per Menchero en grans per lliura (1837) i per Durand-

Fardel en grams per litre (1860). Segons Abad Monzó (1916) són

clorurado-sòdiques varietat sulfatades

3. Característiques i propietats de les aigües


Posologia

Beguda

2 a 6 gots al dia

Banys

Temps

Adults: 1/2 hora a 45 minuts

Xiquets: 8 a 10 minuts

Persones delicades: banys curts o només

immersió

Quantitat

9 a 18 banys

Dolls

2-3 vegades per dia de 10 a 12 minuts

cada vegada

4. El funcionament del balneari i l'ús medicinal de les aigües


Temporada

Les dates d’obertura més freqüents varen ser:

1ª temporada:

del 15 de maig fins al 30 de juny

2ª temporada:

del 15 d’agost fins a 10 d’octubre

Des de 1892 tot l’any

Indicacions

Era bona principalment per a malalties

reumàtiques

Contraindicacions

Febre continua

Susceptibilitat

Temperament flemàtic

4. El funcionament del balneari i l'ús medicinal de les aigües


Les piques es llogaven juntes i produïen per any 5.000

rs. Pedro María Rubio l’any 1850, avaluava les despeses

dels banyistes en uns 368.100 rs.

Preus dels banys (1848)

Elecció de pica i hora 4 rs.

Elecció d’hora 3 rs.

Sense elecció de pica ni hora, aigua antiga 2 rs.

Hostalatge

Habitacions sense manutenció a Nules de 4 a 10 rs

diaris. (Boix, 1868)

Pensió completa i bany de 20 a 24 rs diaris. (Guía

del Bañista, García López,1869)



Any Banyistes

1847 443

1848 353

1849 715

1850 913

1851 755

1859 1403

1860 759

1868 846

1872 1209

Concurrència als banys de la Vilavella de Nules


Any Banyistes

1877 1718

1880 1711

1882 1353

1885 695

1910 956

1911 737

1912 1131

1913 963

1914 1040

4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS 6. Directors mèdics del balneari

Ángel Sanz Muñoz 1818 a 1826

Vicente Forner (interí) 1828

Cristóbal Rodríguez Solano 1829 a 1836

José Menchero Arias 1837 a 1848

Vicente Huesa (interí) 1848 2ª temporada

Julián Álvarez Caballero 1849 a 1850

José Mª Barraca (permuta) 1851 a 1876

Enrique A. Sanchís Fabra (interí) 1868

José Genovés Tío (permuta) 1877 va morir

Juan Inocente Escudero González 1877 a 1885

Enrique Antonio Sanchís Fabra (permuta) 1886 a 1901

Clodomiro Andrés Miguel 1905

Benito Avilés

Mariano Fernández

Ramón Llord Gamboa

Eduardo Bravo 1914 a 1916

Ángel Nieto Méndez 1919 a 1923

4. BALNEARIS I AIGÜES MEDICINALS Pous de banys

Ubicació dels 11 establiments que hi havia en el poble:

Hotel Cervellón, Fonda l’Estrella, Banys de Miramar i

els diversos pous. Bany del pou 3 rs per persona

5. EPIDEMIOLOGIA: LES MALALTIES

• Malalties que segons els informadors de Madoz,

pateixen d’una forma general la població, als diversos

municipis i atesos als balnearis

• Febres tercianes i el conreu de l’arròs

• Glossari

5. EPIDEMIOLOGIA: LES MALALTIES afeccions de pit febres cutànies altres malalties gàstriques

afecció de pit febres catarrals herpes biliós-inflamatòria gastroenteritis

catarro febres tercianes erupció cutània

pels vents càlids

inflamatòria per

l’excessiu oxigen flats

pulmonia febres intermitents

estivals carboncle

malaltia

inflamatòria diarrea

pleuritis febres gàstriques erisipela mal de pedra i de

bufeta

inflamació

abdominal

asma febres remitents

malignes hidropesia apoplexia dolor de costat

constipat febres pulmonars lepra elefantíaca paràlisi hepatitis

afecció catarrosa febres

inflamatòries plètora sanguínia algunes irritacions

tisi febres

gastrointestinals fluxos de sang còlic biliós

catarros sanguinis febres intestinals encefalitis inflamació dels

intestins

afecció toràcica

inflamatòria

febres nervioses i

gàstriques reumatisme disenteria

flegmasies febres tifoides fluixos d'ulls inapetència

Febres gastro-

nervioses

oftalmia o humors

d'ulls

desordres de la

digestió


Dibuix de l’obra de Cavanilles «Las

Observaciones» on apareixen les terres

que eren regades pel riu Xúquer i la

Reial Sèquia d’Alzira que començava a

Antella a partir del riu Xúquer

Cavanilles:

• Qüestionava el conreu de

l’arròs en les zones

artificialment pantanoses

• Acceptava el conreu en les

terres pantanoses naturals,

com la Ribera Baixa del

Xúquer, perquè aquest cultiu

en part evitava que les aigües

embassades es corromperen

(Sisternes i Feliu)

Dibuix de l’Albufera dins del llibre «El

Atlas zoológico, el megaterio y las

técnicas de pesca valencianas 1742-

1799» de Juan Bautista Bru de

Ramón


Pueblos

Vec.

en

1730

Idem

en

1787

Idem

en

1842

Nacidos

en los

112 años

Muertos

en id. Id.

Avecindados

de nuevo

No cultivadores de

arroz 150 396 547 6.548 4.276 -

Del valle de Cárcer

cultivadores 150 160 169 4.281 4.626 235

Diferencia á favor

de los primeros 000 236 378 2.267 0350 235

Taula resum de Madoz

0

100

200

300

400

500

600

1730 1787 1842

No conreud'arròsConreud'arròsDiferència

0

2.000

4.000

6.000

8.000

Nascuts112 anys

Morts112anys

No conreu d’arròs Conreu d’arròs Diferència

5. LES MALALTIES. EPIDEMIOLOGIA

GLOSSARI:

HURTADO DE MENDOZA 1840

Constipatus, s'anomena constipat a l'individu afectat de

constipació. Constipació, del verb constipare, tancar, tapar,

la constipació és aquell estat d'un individu, que no pot

deposar lliurement el ventre. Alguns autors llatins han

utilitzat aquesta paraula en un sentit molt més lat per a

expressar el tancament dels conductes.

J. CUESTA I CKERNER 1878

Estrenyiment accidental i morbós dels conductes naturals,

s'aplica més bé a la dificultat d'exonerar el ventre i a la de

respirar pel nas.

E. LITTRÉ 1889

Dificultat de defecar.

DICCIONARI MÈDIC 2000

Refredat.

CONSTIPAT

Divisions provincials en el País Valencià, corresponents als

anys, 1822, 1833 i 1851

6. INDICADORS DEMOGRÀFICS

1822 1833 1851


Municipi Província Comarca Població Madoz

1845

P-

2009

ADEMÚS València Racó

d'Ademús

veïns 724

ànimes 3033 3033 1286

ADOR València Safor Palma Palma 1474

AGOST

Alacant L'Alacantí

veïns 560

ànimes 1969 1969 4810

AGRES Alacant Comtat veïns 400

ànimes 1644 1644 619

AGULLENT València Vall

d'Albaida

veïns 320

ànimes 1107 1107 2449

AIACOR València Costera veïns 98

ànimes 340 340

Pedania

Canals

(1642)


Municipi Comarca Província Cavanilles

1795veïns

Madoz

1845 1857 1887

ADEMÚS Racó

d'Ademús València 700 3033 2732 3272

ADOR Safor València 94

Palma

de

Gandia

591 749

AGOST Alacantí Alacant 440 1969 2425 2505

AGRES Comtat Alacant 280 1644 1524 1081

AGULLENT Vall

d'Albaida València 290 1107 1137 1016

AIACOR Costera València 60 340 475 693


"El conocimiento de la población en sus

edades, en sus sexos, en sus condiciones,

es el gran dato, es el dato principal para

conocer el movimiento de la riqueza

pública. Un Gobierno que pudiera decir,

que conocía en todos sus pormenores la

población de su país, teniendo algunos

datos ausiliares sobre industria y sobre

comercio, podría desde luego presentar

noticias importantísimas, no de uno, sino

de todos los ramos principales de la

riqueza de un Estado"

(Madoz (1845-1850) Tom I, pròleg XXI)

7. CONCLUSIONS

SECO

La sanitat valenciana en l'època de Madoz a través del "Diccionario...

Health & Medicine

Transcript of La sanitat valenciana en l'època de Madoz a través del "Diccionario...