La Segona República

1931-1936

Les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931 van donar la victòria a les forces republicanes. Davant d’aquesta situació el rei Alfons XIII va

renunciar a la corona i va abandonar Espanya.

El 14 d’abril es va proclamar la República.

Les eleccions celebrades diumenge em revelen clarament que no tinc avui l’estimació del meu poble (...) Sóc el rei de tots els espanyols, i també un espanyol. (...) Però, decididament, vull allunyar-me de tot el que sigui llançar una compatriota contra un altre, en un guerra civil fratricida. No renuncio a cap dels meus drets, perquè més que no pas meus són un dipòsit acumulat per la història (...). Espero a conèixer l’autèntica expressió de la consciència col·lectiva i, mentre parla la Nació, deixo en suspens deliberadament l’exercici del poder reial i m’allunyo d’Espanya. La reconec així com a única mestressa del seu destí.

Comunicat d’Alfons XIII el 14 d’abril del 1931

Quins són els arguments d’Alfons XIII?

Les eleccions municipals

Les eleccions del 12 d’abril van ser amb una elevada participació i els partits col·ligats en el Pacte de San Sebastià s’hi van imposar.

El Pacte de San Sebastià Conveni polític entre els dirigents de l'oposició antimonàrquica espanyola i representants del republicanisme català, formalitzat a Sant Sebastià el 17 d'agost de 1930, amb l'objectiu de coordinar l'acció comuna per a l'enderrocament del règim i la instauració de la República.

• Després de les gestions preparatòries de Marcel·lí Domingo i José Salmerón, la reunió se celebrà al

Casino Republicano de la ciutat basca, sota la presidència de Fernando Sasiaín i amb l'assistència de Macià Mallol i Bosch, per Acció Republicana de Catalunya, M.Carrasco i Formiguera per Acció Catalana, J.Aiguader i Miró per Estat Català, Alejandro Lerroux per l'Alianza Republicana, Marcel·lí Domingo, Álvaro de Albornoz i Ángel Galarza pel Partit Radical-Socialista, Manuel Azaña per Acción Republicana, Santiago Casares Quiroga per l'Organización Republicana Gallega Autónoma, Niceto Alcalá Zamora i Miguel Maura per la Derecha Liberal Republicana, i els socialistes Indalecio Prieto i Fernando de los Ríos, a títol personal; també hi foren invitats Eduardo Ortega y Gasset i Felipe Sánchez Román. L'assemblea acordà la creació d'un comitè revolucionari —que esdevingué més tard govern provisional de la República— i la recerca de la col·laboració del PSOE i la CNT; sobre la qüestió catalana —de molt, la més debatuda—, els reunits reconegueren la personalitat política de Catalunya, i autoritzaren l'elaboració d'un estatut d'autonomia que, plebiscitat pel poble català, hauria d'ésser aprovat per les corts constituents. Tot i que el pacte fou objecte de moltes crítiques a posteriori, per la inconcreció en què deixava el contingut real de l'autonomia, els seus acords serviren de marc polític bàsic a les relacions entre la Generalitat i Madrid durant l'etapa provisional de 1931-32. Dos dels delegats catalans, M.Carrasco i Formiguera i J.Aiguader i Miró, han deixat escrites llurs versions de la reunió en els llibres El pacte de San Sebastián i Catalunya i la revolució, respectivament.

El rei decideix marxar, i els representants del Pacte de San Sebastià constitueixen un govern provisional: - Convoquen eleccions a Corts

constituents el 28 de juny. - Concedeixen una amnistia general

per als presos polítics. - Proclamen la llibertat política i

sindical. - Creen mesures per protegir els

pagesos expulsats de les terres per no haver pagat les rendes.

...a Catalunya... Esquerra Republicana de Catalunya guanya les eleccions i Lluís Companys (el cap de llista) proclama la República des del balcó de l’ajuntament de Barcelona.

Francesc Macià (màxim dirigent del partit) proclama la República Catalana dins d’una Federació de Repúbliques Ibèriques.

Alcalà Zamora (president de la República Espanyola) es trasllada a Barcelona (21 d’abril) per signar un acord amb el govern català:

Règim d’autonomia a canvi de deixar la decisió de l’estructura del govern republicà a les Corts constituents.

Constitució 1931

Caràcter democràtic i progressista.

Art. primer del títol preliminar:

Espanya és “una república de treballadors de totes classes, que s’organitza en un règim de llibertat i justícia”.

Tots els poders emanen del poble:

- L’Estat es configura de manera integral, però s’accepta la possibilitat dels governs autònoms.

- El poder legislatiu resideix a les Corts, d’una sola cambra.

- El poder executiu resideix en el govern: el cap del govern i el consell de ministres, i també en el president de la República.

- El poder judicial resideix en els jutges independents.

També inclou:

- Àmplia declaració de drets i llibertats.

- Garantia la igualtat absoluta davant la llei, l’educació, el treball i la no discriminació per raons de sexe, d’origen o de riquesa.

- Sufragi des dels 23 anys i també el de les dones.

- El govern podia expropiar béns d’utilitat social.

- El treball és una obligació social.

- Afirmava la laïcitat de l’Estat.

- Reconeixia el matrimoni civil i el divorci.

PERÒ tot i que la Constitució va ser aprovada el desembre de 1931 per una àmplia majoria, no va aconseguir el consens de totes les forces polítiques.

La laïcitat provoca la dimissió d’alguns polítics catòlics, així Manuel Azaña serà el cap del govern i Nieto Alcalà Zamora el president de la República.

Partits i sindicats a la Segona República Partidària de Partits

republicans Partits autonomistes

Partits obrers i sindicats

Contraris a la República

ESQ

UER

RES

-Laïcitat de l’Estat. -Democratització de l’exèrcit. -Reforma agrària. -Drets socials i laborals. -Descentralització de l’Estat.

-Acción Republicana, M Azaña. -Partit Republicà Radical Socialista, Mdomingo. -Al Servicio de la República, Ortega i Gasset.

-Esquerra Republicana de Catalunya, Macià i Companys. -Organització Republicana Gallega Autonomista, Casares Quiroga.

-Partido Socialista Obrero Español, Prieto, Besteiro. -UGT, Largo Caballero. -CNT, FAI, Montsey, Durruti. -Partido Obrer d’Unificació Marxista, Nin, Maurin.

DR

ETES

-Estat confessional. -Privilegis de l’exèrcit. -Defensa de la propietat agrària tradicional. -Contrària a reformes laborals. -Estat unitari.

Centredreta: -Partit Radical, Lerroux. -Derecha Liberal Republicana, Alcalà Zamora. Dreta: -Partido Agrario. -Confederación Española de Derechas Autónomas, Gil Robles.

-Lliga Regionalista, Cambó. -Lliga Catalana (1931) -Partit Nacionalista Basc, Aguirre.

-Sindicats catòlics agraris. -Solidaritat dels Treballadors Bascos.

Monàrquics: -Renovación Española, Calvo Sotelo. -Comunió Tradicionalista (carlins). Autoritaris: -Juntas de Ofensiva NacinoanlSindicalista, Ledesma. -Falange Española, Primo de Rivera.

BIENNI D’ESQUERRES, 1931-33 Reforma religiosa: - Secularització de la societat espanyola. - No confessionalitat de l’Estat. - Llibertat de cultes. - Supressió del pressupost de culte i clero. - Autorització del divorci i del matrimoni civil. - Secularització dels cementiris. - Prohibició dels ordes religiosos a impartir educació. - Llei de congregacions (1933): límits a la possessió de béns. Problemes: - Enfrontament amb els jesuïtes pel quart vot d’obediència al Papa. Es dissol

la Companyia de Jesús. - Avalots populars anticlericals entre 11 i 12 de maig 1931 cremen edificis

religiosos. - La jerarquia eclesiàstica s’oposa frontalment a la República.

Reforma militar: - Creació d’un exèrcit professional i democràtic: Llei de retir de l’oficialitat, 1931:

- Reducció dels efectius de l’exèrcit (unitats i oficials). - Supressió de les capitanies generals, tribunals d’honor. - Tancament de l’Academia General Militar de Saragossa. - Fi de la macrocefàlia (un oficial per a cada tres soldats). - Fi al fur especial dels militars. - Assegurar el sotmetiment al poder civil. - Supressió del Consell Suprem de Justícia Militar. - Supressió de la premsa exclusiva de l’exèrcit.

Problemes: - La reducció del pressupost va disminuir les despeses militars, però va

dificultar la modernització del material, armament i equipaments. - Oposició del sector africanista. - La dreta va aprofitar el descontentament per animar a la revolta

contra la República.

Reforma agrària: Llei de Reforma agrària, 1932 - Modernització de l’agricultura. - Millora de les condicions de vida dels pagesos. - Expropiació sense indemnització de les terres de la noblesa. - Expropiació amb indemnització per les terres arrendades o les que podien

ser regades. - Protegir els pagesos sense terres. - Prohibició de rescindir els contractes d’arrendament. - Fixació de la jornada laboral de 8h. - Establiments de salaris mínims. - Obligar als propietaris a posar en correu les terres per a aquest ús. Problemes: - La llei era complexa, i la burocràcia lenta. - El pressupost era limitat. - Els propietaris s’oposen - Tensió social: els grans propietaris s’oposen i s’acosten a la dreta per tal de

fer oposició. Els jornalers decebuts per la lentitud s’acosten a posicions revolucionàries.

Reforma política: L’estructura de l’Estat:

La Constitució del 1931 va oferir el marc jurídic per iniciar el procés i concedir a les nacionalitats històriques la formació d’institucions pròpies i d’estatuts d’autonomia.

CATALUNYA PAÍS BASC GALÍCIA

Generalitat de Catalunya, abril 1931 Aprovació de l’Estatut de Catalunya, 1932

Estatut d’Estella, 1931, no serà aprovat. El PNB i un pacte amb les esquerres aprovaran l’estatut al 1936.

Procés estatuari molt lent. S’aprova al 1936 un projecte d’estatut, que mai serà aprovat per l’esclat de la Guerra Civil.

Reforma educativa:

- Educació liberal i laica: escola mixta, laica, obligatòria i gratuïta.

- Millorar el nivell cultural de la població:

- Misiones Pedagógicas: grups ambulants d’estudiants, , professors, intel·lectuals: cors, conferències, teatre, cinema,.....: LA BARRACA.

Reforma laboral:

- Llei de contractes de treball i Llei de jurats mixtos.

- Setmana laboral de 40 hores.

- Augment de salaris.

- Reducció de la jornada laboral dels treballadors del camp.

- Reforç del paper dels sindicats agrícoles.

Problemes:

- Descontentament de les organitzacions patronals.

PRIMERS PROBLEMES

Crisi econòmica:

- Afectació del crac de 1929.

- Paralització de l’emigració a Amèrica.

- Problemes interns crònics:

- Atur agrícola, repartiment desigual de la terra, poca competitivitat internacional, dèficit de la balança comercial, etc.

- Enfonsament de la inversió privada.

- Disminució de la despesa pública per tal de reduir el dèficit heretat de la dictadura.

Crisi social:

- Lentitud de les reformes provoca la impaciència de molts treballadors.

- Radicalització dels partits i sindicats.

- Vagues, insurreccions, ocupacions de terres.

- Sublevació de miners i de jornalers: assalt als ajuntaments, incendis de cortijos, registres de la propietat, ocupació de terres, proclamació del comunisme llibertari.

- DESGAST del govern d’Azaña.

La dreta: Les reformes republicanes i la conflictivitat social no van agradar a les elits econòmiques, socials i ideològiques. Aquests grups es van organitzar al voltant de les forces polítiques més conservadores. - Centredreta es reestructura al voltant del Partit Radical de Lerroux

(empresaris, comerciants i propietaris agrícoles). - Sectors catòlics i conservadors formen el partit Confederación

Española de Derechas Autónomas, amb Gil Robles. - Renovación Española, de Calvo Sotelo, i els grups feixistes: Falange

i les JONS, duen a terme una intensa activitat d’agitació contra el marxisme.

- L’exèrcit amb el general Sanjurjo intenta un cop d’Estat a l’agost del 1932.

- Al 1933 es crea la Unión Militar Española (organització clandestina de militars de dretes).

BIENNI CONSERVADOR, 1933-35

18 novembre 1933: eleccions generals.

(primeres eleccions on les dones són sufragistes)

Els millors resultats seran per la dreta.

BIENNI NEGRE

Alcalà Zamora (espantat per la CEDA) confia la formació del govern al Partit Radical.

ESQUERRA DRETA

Desunió Republicans vs socialistes Abstenció CNT

Unida i organitzada Partit Radical (Lerroux) CEDA (Gil Robles)

Les reformes del nou govern... • Reforma agrària:

– Devolució de terres a la noblesa. – Anul·lació cessament de propietats mal conreades. – Llibertat total de contractació pels empresaris.

• Reforma religiosa: – Aprovació d’un pressupost de culte i clero. – Intent concordat amb la Santa Seu.

• Reforma militar: – Amnistia pels sublevats amb el cop de Sanjurjo i amb la

dictadura de Primo de Rivera.

• Reforma educativa: – Reducció del pressupost.

• Reforma política: – Paralització projecte d’estatut basc.

Conseqüències...

Radicalització de les forces d’esquerra:

PSOE i UGT en posicions anarquistes.

1934: vagues i conflictes socials.

Conflictes: • Catalunya:

– Govern de la Generalitat: republicà d’esquerra.

– Enfrontaments immediats amb el govern central:

• Abril 1934 la Generalitat aprova la Llei de contractes de conreu (garantia als rabassaires l’accés a la propietat).

• Els propietaris fan pressió a la Lliga i al govern central que demana la seva immediata anul·lació.

• Al setembre 1934 la Generalitat aprova una llei igual a l’anterior.

• Octubre 1934: – La CEDA entra al govern.

– UGT proclama una vaga general per impedir la formació del nou govern. Fracassa, però: • Astúries: moviment minaire: revolució social: miners

ocupen els pobles de la conca, prenen les casernes de la guàrdia civil, substitueixen els ajuntaments per comitès revolucionaris. El govern envia a la Legió amb Franco. Repressió molt dura.

• Catalunya: 6 octubre Companys proclama la República Catalana dins la República Federal Espanyola i partits i sindicats d’esquerra organitzen la vaga general. Va tenir poc suport. El govern central declara l’Estat de Guerra a Catalunya, i entra l’exèrcit amb Batet, ocupen el Palau de la Generalitat i empresonen als seus polítics.

Crisi... • Conseqüències dels conflictes d’octubre 1934:

- CEDA augmenta la seva influència. - Es tornen les propietats al jesuïtes. - Es nomena Gil Robles com a ministre de la guerra. - Es nomena F Franco cap de l’Estat Major. - Es presenta un projecte per modificar la Constitució. - Es suspèn l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. - S’anul·la la Llei de contractes de conreu.

• Crisi de govern: – Partit Radical afectat per una sèrie d'escàndols de

corrupció: • Cas de l’estraperlo. • Malversació de fons.

Eleccions legislatives, febrer 1936 ESQUERRES DRETES

Catalunya

Front d’Esquerres (partits catalanistes d’esquerres). - Amnistia política - Restabliment de l’Estatut, de la

Generalitat, de la Llei de contractes de conreu.

Front Català d’Ordre (coalició organitzada per la Lliga).

Espanya

Front Popular (coalició de republicans, socialistes i comunistes) - Aplicació de la legislació reformista suspesa.

Bloque Nacional (CEDA, republicans de dretes, monàrquics, tradicionalistes, radicals).

Espanya: Front Popular: 48% Dretes: 46,5% Centre: 5,4%

Percentatges de vots:

Catalunya: Front d’Esquerres: 59% Front de l’Ordre: 41%

Manuel Azaña: president de la República.

Manuel Azaña Díaz. (Alcalá de Henares, 10 de enero de 1880 – Montauban, Francia, 3 de septiembre de 1940). Escritor y político español. Desde el punto de vista político, milita desde 1913 hasta 1923 en el Partido Reformista de Melquíades Álvarez, pero hasta 1925 no hace explícita su vocación republicana al crear la formación Acción Republicana, que agrupa al republicanismo ilustrado y burgués. Como representante de este partido, y tras caer la dictadura de Primo de Rivera en 1930, forma parte del Comité Revolucionario que contribuye a la instauración de la República el 14 de abril de 1931, en cuyo gobierno provisional ocupa la cartera de Guerra, primero, y la Presidencia, después. Las elecciones a Cortes Constituyentes en junio de 1931 le confirmaron como Jefe del Ejecutivo, puesto del que dimitiría en septiembre de 1933. En abril de 1934, ya en la oposición, consigue la unidad de los partidos republicanos dando lugar a Izquierda Republicana, organización política de la que es elegido presidente. En octubre del mismo año es detenido bajo la falsa acusación de estar implicado en los sucesos revolucionarios de Asturias y Cataluña. Tras su liberación en enero de 1935, inicia una campaña política que da lugar a la creación del Frente Popular, coalición que obtiene la victoria en las elecciones de febrero de 1936. En mayo de aquel año es elegido Presidente de la República, cargo que ocupa durante todo el desarrollo de la Guerra Civil española. Dimite de ese cargo en febrero de 1939, se exilia a Francia y fallece en Montauban en 1940.

Santiago Casares Quiroga: cap del govern Santiago Casares Quiroga (La Coruña, España, 1884 - París, Francia, 1950) fue un político galleguista y abogado español. Líder y fundador de la Organización Republicana Gallega Autónoma (ORGA), participó en el Pacto de San Sebastián (1930), una plataforma integrada por los principales partidos de la oposición republicana para propiciar la caída de la monarquía de Alfonso XIII mediante un movimiento insurreccional que proclamaría la República, en representación de la Federación Republicana Gallega. Nacido en el seno de una familia de republicanos, fue educado en el federalismo y el libre pensamiento. Estudió Derecho en Compostela y se doctoró en Madrid. Desde joven se aficiona a la oratoria de masas interviniendo en concentraciones de campesinos, obreros y burgueses. En 1914 dirige el diario Tierra Gallega y colabora en la famosa revista España. Cuando el 14 de abril de 1931 se proclama en España la República, Casares es nombrado Ministro de la Marina. Azaña lo nombra también Ministro de la Gobernación en 1932. En 1936 fue nombrado presidente del Gobierno y Ministro de Guerra. Al estallar la guerra se exilió a Francia.

Programa del nou govern:

1. Decretar una amnistia pels 30 000 presos polítics.

2. Obligació a les empreses per readmetre els obrers acomiadats després de les vagues del 1934.

3. País Basc i Galícia inicien les negociacions per signar els seus estatuts.

Resposta de l’oposició:

1. CNT fa accions revolucionàries.

2. Socialisme s’acosta al PCE.

3. Es convoquen vagues.

4. A Andalusia i Extremadura els pagesos ocupen terres agrícoles.

La dreta:

1. Propietaris de terres van oposar-se al govern.

2. Empresaris industrials tanquen fàbriques.

3. Expatriació de capitals industrials.

4. Església fa campanya contra la República.

5. Falange Española crea enfrontament civil i crispació política: dialèctica dels punys i les pistoles.

A Catalunya:

1. Restabliment de la Generalitat i les seves institucions.

2. Lluís Companys president.

3. Recuperació del a Llei de contractes de conreus.

4. ERC modera les seves pretensions.

5. Lliga evoluciona a postures més centristes.

No hi ha enfrontament entre dretes i esquerres.

El cop d’Estat... La conspiració militar va adquirir força amb el general Emilio Mola: Organitza un pronunciament militar simultani a totes les guarnicions militars, especialment a l’exèrcit africanista liderat pel general Franco. El govern com a resposta a aquesta possibilitat, va canviar de destinació als militars sospitosos. La conspiració tenia el suport de la dreta, de l’Itàlia feixista i de l’Alemanya nazi. 14 de juliol es produeix l’assassinat de Calvo Sotelo, aquest fet provoca la sublevació que comença a Marroc, el 17 de juliol de 1936. Una guerra que durarà 3 anys.

CATALUNYA

Catalunya recupera el seu govern propi amb la República que reconeixerà el seu govern autonòmic:

La Generalitat de Catalunya.

Abril 1932-novembre 1932: govern provisional

Setembre 1932-octubre 1932: govern autonòmic

Tasques inicials...

Elaboració de l’avantprojecte de l’Estatut d’Autonomia:

- Es nomena la comissió d’experts redactors:

- 46 membres + comissió.

- Jaume Carner: president

- Lloc de reunió: Santuari de Núria

20 juny 1931

Llei que atorgava al Principat de Catalunya un règim d'autonomia, aprovada pel parlament espanyol el 9 de setembre de 1932. Malgrat la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià el 14 d'abril de 1931, el govern provisional de la República Espanyola s'oposà a aquest acte revolucionari i exigí una interpretació estricta del pacte de Sant Sebastià. L'estat català restà reduït a govern autònom de la regió catalana (Generalitat de Catalunya), al qual fou encomanada l'elaboració d'un avantprojecte d'estatut d'autonomia que havia d'ésser objecte d'un plebiscit a Catalunya i ratificat per les futures corts constituents espanyoles. El govern provisional de la Generalitat elegí, a través dels ajuntaments, una assemblea o diputació, formada per membres de la conjunció republicanosocialista catalana i antics dirigents del republicanisme nacionalista, la qual designà una ponència redactora presidida per Jaume Carner. L'avantprojecte fou acabat a Núria (Ripollès) el 20 de juny. Després d'algunes esmenes introduïdes de comú acord pel govern de la República i per la Generalitat, l'avantprojecte fou aprovat successivament per la diputació provisional, per la Generalitat i per la població del Principat. El plebiscit tingué dues fases. Els ajuntaments hi estigueren d'acord quasi unànimement i el referèndum popular del 2 d'agost, en el qual participà aproximadament un 75% del cens, fou afirmatiu en el 99%. Les dones, que no podien votar segons la llei, reuniren unes 400 000 signatures d'adhesió a l'Estatut de Núria. L'11 d'agost, un decret de la Generalitat declarava voluntat oficial de Catalunya aquest projecte d'estatut i el dia 18 fou presentat a les corts espanyoles pel president Niceto Alcalá Zamora. L'Estatut de Núria propugnava una estructura federal per a Espanya, la creació d'un govern comú per als Països Catalans al si de la federació espanyola i el reconeixement de la llengua catalana com a única oficial a Catalunya; es feia una clara distribució de competències entre la República i la Generalitat: corresponia fonamentalment a aquesta la legislació exclusiva i la execució directa de l'ensenyament, el règim municipal i la divisió territorial, el dret civil i hipotecari, l'organització judicial, les obres públiques, la beneficència, la riquesa agropecuària i l'ordre públic; la Generalitat tenia competència executiva en diverses matèries de legislació espanyola, com alguns imposts i recaptacions; era integrada per un parlament, el president de la Generalitat i el seu consell i un tribunal superior de justícia; per a dur a terme el nou règim d'autonomia hom preveia com a principals recursos els de les antigues diputacions provincials del territori català, els imposts directes i els drets i els béns de l'estat a Catalunya no vinculats a funcions de poder central.

ESTATUT DE NÚRIA - República havia de ser federal. - Sobirania residia al poble de Catalunya. - Catalunya era “l’Estat autònom dins de la República espanyola”. - El català era la llengua oficial. - Finançament autonòmic: impostos directes. - Competències exclusives de la Generalitat:

- Ensenyament - Cultura - Policia i ordre públic - Sanitat - Obres públiques - Agricultura - Regulació del dret civil - Ordenació territorial - Règim municipal - Tribunals justícia

2 agost 1932 aprovat per plebiscit popular amb el 99% dels vots

Estatut d’Autonomia 1932 18 agost 1931

Macià presenta l’Estatut a les Corts de Madrid.

Fora de Catalunya:

La dreta s’alçà indignada davant les pretensions del poble català: s’organitzen mítings, manifestos, campanyes boicot,...

Maig 1932

Posicions davant l’Estatut de Catalunya:

9 setembre 1932 s’aprova l’Estatut de Catalunya

GOVERN CENTRAL PARLAMENTARIS CATALANS OPOSICIÓ DE DRETES

Partidari de concedir l’autonomia moderada.

Reclamaven l’autonomia àmplia.

Defensaven una Espanya unitària.

Posicions favorables

- Manuel Azaña estava a favor del text - Els republicans tanquen files: intent cop d’Estat de Sanjurjo.

Cop d’Estat de Sanjurjo http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/03/29/del-fracas-del-cop-d%E2%80%99estat-a-l%E2%80%99esclat-de-la-guerra-civil/

Sanjurjada Nom amb què es conegut l'aixecament militar contra República, protagonitzat pel general Sanjurjo, el 10 d'agost de 1932. El cop d'estat, però, fracassà i Sanjurjo fou empresonat. Amnistiat (1934), es traslladà a Portugal, des d'on conspirà contra la República.

El text definitiu de l’Estatut de 32 era diferent al de l’Estatut de Núria:

- Catalunya: regió autònoma dins de l’Estat espanyol.

- Català i castellà eren conjuntament les llengües oficials.

- Competències apareixien retallades, excepte: ordre públic i administració de la justícia: dret civil, règim administratiu, tribunal de cassació de Catalunya (=òrgan suprem d’apel·lació).

20 novembre 1932

Eleccions al Parlament de Catalunya:

13 desembre 1932

Lluís Companys serà president del Parlament.

14 desembre 1932

Francesc Macià serà president de la Generalitat.

Coalicions:

Esquerra Republicana Lliga Regionalista

Model social republicà, progressista, laic i d’esquerra moderada.

Model conservador, catòlic i oposat al reformisme social i el laïcisme de les esquerres.

El nou govern...

REFORMES

ECONÒMIQUES AGRICULTURA

- Serveis d’estadística. - Institucions d’investigació econòmica i les Caixes de

Dipòsits.

- Creació cooperatives. - Centres d’experimentació agrària. - Problema dels rabassaires (Unió de Rabassaires).

POLÍTICA SOCIAL

SANITAT ENSENYAMENT

- Llei de bases (34): programa d’acció per organitzar els serveis de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat.

- Millores a les xarxes d’hospitals, a l’assistència dels malalts, a l’atenció psiquiàtrica i les campanyes de prevenció, vacunació i higiene públiques.

- Noves escoles i centres d’ensenyament secundari i professional.

- Autonomia de la Universitat de Barcelona. - Millora de les condicions laborals dels mestres. - Coeducació i laicitat. - Colònies d’estiu.

CULTURALS ADMINSTRACIÓ TERRITORIAL

- Normalització de la llengua catalana: 1932: Pompeu Fabra. - Divisió territorial comarcal: 38 comarques (no va ser aprovada fins al 1936)