La Sèquia - La geometria del paisatge

La Sèquia de ManresaMàster oficial d’Urbanisme - DUOT- estaB - Ass. Paisaje como arquitectura - prof. Xabier Ezaguirre - CLAUDINA RELAT I GOBERNA

1

La Sèquia de Manresa


2

Index:0.1 Situació de la Sèquia pàg.3

02. Característiques de la Sèquia pàg.4

03. Situació hidrogràfica de la comarca del Bages pàg.5

04. Territori a analitzar pàg.9 Anàlisi del territori pàg.11 Abstraccions del territori pàg.21 Especulacions del territori pàg.23


3

01. Situació de la Sèquia: La comarca del Bages


4

02. Característiques de la

Sèquia :

a. Es va construir el 1340

b.. Té 26 km de longitud

c. Un pendent del 1 por 10.000

d. És propietat de la Junta de Regants de la Sèquia. És de propiedat privada formada per:l’Ajuntament de Manresa, Aigües de Manresa y Regants particulars

e. LA PROPIETAT: El fet que la història de la Sèquia estigui plena de disputes com és el cas dels regants furtius. El traçat de la Sèquia marca i canvia al seu pas el paisatge al llarg d’un territori de secà.


5

03. La situació hidrogràfica de

la comarca del Bages :Marcada per els rius Llobregat, del que neix la Sèquia a la població de Balsareny; i el riu Cardo-ner.


6

El punt d’inici de la Sèquia ,

Balsareny :Amb la “presa dels Manresans” situada sota el castell de Balsareny. És a on s’inicia el canal de la Sèquia.


7

La Sèquia genera al seu pas uns paisatges de gran bellesa, a més d’aportar aigua en un territori de secà:


8

Tot i que l’evolució en la història ha intervingut de manera agressiva amb el traçat de la Sèquia, com és el cas de les mines de sal de Sallent, la construcció de l’eix transversal o l’aparició de polígons industrials dels pobles dels voltants de Manresa com el cas de Sant Fruitós i Santpedor.


9

La Territori d`anàlisis:El parc de l’agulla,. La Pineda, Santperdor i Sant Fruitós.

La Sèquia de Manresa 10Màster oficial d’Urbanisme - DUOT- estaB - Ass. Paisaje como arquitectura - prof. Xabier Ezaguirre - CLAUDINA RELAT I GOBERNA

4. El territori d’estudi:El territori enmarcat pel nord, per Santperdor; per l’est, per Sant Fruitós; pel sud pel Llac de l’Agulla i per L’Oest la Urbanització de la Pineda de Bages.

Santpedor

Llac de l’Agulla

Pineda de Bages

Sant Fuitós

eix transversa

lre

cta

de S

alle

nt


Anàlisi del territori:Visió plana del territori. Llegim en transversal les següents capes:

-topografia-edificacions-grans infraestructures-xarxa de camins


Anàlisi del territori:Visió en profunditat del territori. Llegim en transversal les següents capes:

-topografia-edificacions-grans infraestructures-xarxa de camins-la Sèquia-aigües-arbrat

Observacions:

Veiem que l’arbrat es col.loca als turons; és a dir, a les cotes altes.

El riu d’Or segueix la veuada natural del terreny : TRAÇA

La Sèquia es manté a la cota de nivell +290: TRAÇAT




Observacions:

Les poblacions de Sant Fruitós i Santpedor s’assenten al llarg del riu d’OR, en canvi les ma-sies s’agrupen al voltant de la Sèquia.




Observacions:

Les grans infraestructures viaries atrauen als polígons industrials.




Observacions:

Veiem que l’espai entre les infraestructures és l’únic que queda lliure.



-topografia-edificacions-grans infraestructures-xarxa de camins-la Sèquia-aigües-arbrat-camps

Observacions:

Veiem que l’espai entre les infraestructures és a on se situa el sistema de camps:




Observacions:

Veiem que l’espai entre les infraestructures és a on se situa el sistema de camps:




Observacions:

En nergre diferenciem les edificacions rurals de les urbanes, des del punt de vista perseptiu.




Observacions:

... visió creuada de totes les capes...




Observacions:

... visió creuada de totes les capes... veiem com els camins segueixen la tensió diago-nal NO - SE que generen els dos municipis.


Abstraccions del territori:Abstraient el territori. Llegim en transversal les següents capes:


Observacions:

Visió de l’estrucures dels camps




Observacions:

...estructura dels camins:




Observacions:...veiem com els camins segueixen la tensió dia-gonal NO - SE que generen els dos municipis.


Abstraccions del territori:Abstraient el territori. Llegim en transversal les següents capes , seguint la cota +290 que ‘es la cota de la Sèquia:



Especulacions del territori:Especulacions del territori a partir dels anàlisis anteriors. Llegim en transversal les següents capes , seguint la cota +290, que és la cota de la Sèquia:


Observacions:Solapem els camps que reguen amb la Sèquia.


Especulacions en el territori:Especulacions en el territori a partir dels anàlisis anteriors. Llegim en transversal les següents capes , seguint la cota +290, que és la cota de la Sèquia:


Observacions:Solapem els camps que reguen de la Sèquia més els que reguen del riu d’Or.




Observacions:Si solapem els camps que reguen als diferents fils d’aigua amb la resta podem començar a veure allò que abans no era possible. Es fan aparents els unitats parcel.làries.




Observacions:Es grafien, a partir de l’ortofotomapa, els camps actualment de regadiu. Pràcticament tot s’agrupen al llarg de la Sèquia.


Especulacions en el territori:Especulacions en el territori a partir dels anàlisis anteriors. Llegim en transversal les següents capes , seguint la cota +290 que, és la cota de la Sèquia:


Observacions:Es grafien, a partir de l’ortofotomapa, els camps actualment de regadiu. Pràcticament tot s’agrupen al llarg de la Sèquia.


Especulacions en el territori:Especulacions en el territori a partir dels anàlisis anteriors. Llegim en transversal les següents capes , seguint la cota +290 que ‘es la cota de la Sèquia:


Observacions:Especulem les unitats parcel.làries.


Especulacions en el territori:Especulacions en el territori a partir dels anàlisis anteriors. Llegim en transversal les següents capes , seguint la cota +290 que ‘es la cota de la Sèquia:


Observacions:Fem un supòsit de les unitats parcel.làries. Podem observar que les parcel.les poperes a la Sèquia són més petites i les interiors, dedicades al secà, son més grans. Aquest fet segueix la lògica de la prodicció agrària.

La Sèquia - La geometria del paisatge

Documents

Transcript of La Sèquia - La geometria del paisatge