Universitat Internacional de la PauCurs d’estiu, 2012

La socialització dels Drets: Comissions de la Veritat a Amèrica Latina i comprensió

contrahegemònica dels DDHH

Presentació a càrrec de Marco Aparicio Wilhelmi

(Universitat de Girona)

ASPECTES QUE TRACTAREM

• Què són les Comissions de la Veritat?• DDHH com a eines de transformació• Les Comissions de la Veritat i la

socialització dels DDHH

1er bloc: Què són les Comissions de la Veritat?

• Organismes d’investigació creats amb l’objectiu d’ajudar a les societats que s’han confrontat a greus situacions de violència política i evitar que es tornin a produïr

• A través de les CV es busca: – conèixer les causes de la violència – identificar els actors i investigar els fets– establir responsabilitats– reivindicar la memòria de les víctimes– proposar una política de reparació de danys– construcció d’una memòria col·lectiva crítica

Què són les Comissions de la Veritat?

• Antecedents (socials): – Tribunals Russel (1967 per la Guerra del Vietnam;

1973-1975, diverses dictadures d’A.L.); – Més tard: TPP, que entre 1989 i 1991 va realitzar

sessions per les diferents dictadures llatinoamericanes• En tant que garanties dels DDHH

– Són mecanismes de garantia dels DDHH de tipus secundari (com a reacció)

– Segons el seu origen (conformació), poden ser de tipus institucional o extra institucional (garantia social)

– No tenen caràcter jurisdiccional, malgrat poden adoptar algunes formes jurisdiccionals

– Poden ser de tipus global o parcial (Casos/Mandat)

Què són les Comissions de la Veritat?

• Són mecanismes de la Justícia Transicional que impliquen rebuig de les polítiques d’oblit (amnèsia i impunitat: lleis d’aministia)

• Justícia Restaurativa (no centrada en el càstig sinó en la reconstrucció de les relacions socials i polítiques fracturades)– Poden sacrificar Justícia Retributiva (punitiva) per

Veritat i Reconciliació. Cas de Sud-Àfrica (impunitat com a peatge de les transicions).

– Poden complementar Veritat i Justícia retributiva. Argentina (amb un parèntesi), Xile (parcial i amb posterioritat) i Perú (parcial i amb posterioritat).

Què són les Comissions de la Veritat?

• De la Veritat fàctica a la Veritat com a reconeixement (al marge de possibles mecanismes jurisdiccionals)

• Confrontació amb el passat com a procés històric que cal anar reevaluant (també els acords i pactes)

• Quan ha d’acabar el procés de confrontar-se críticament amb el passat? Quan aquest no afecti al present (estructures socio-econòmiques, jurídiques i polítiques) i s’esbaeixi la possibilitat de repetició

Què són les Comissions de la Veritat?

Amèrica Llatina: El contagi del “Nunca Más”– Argentina: 1976-1983. CONADEP

(Informe “Nunca Más”) 1985. – Xile: 1973-1990. Informe Rettig 1991.

Exclusió de casos de tortures ( – El Salvador. 1980-1991. Informe (todos

extranjeros) 1993 – Guatemala. 1976-1994. Informes 1999

(CEH –mixto. Interdiocesano REMHI)– Perú. 1980-2000. Informe 2002

Què són les Comissions de la Veritat?

Comissions no oficials- Bolivia (1965-1982): COB, Esglèsies, Grups de DDHH. - Brasil (1964-1979): Esglèsia Catòlica. Informe 1985.- Paraguai (1954-1990): Comitè d’Esglèsies. Informe 1990

• Més enllà d’Amèrica Llatina– Sud-Àfrica, Ghana, Nigèria, Txad, Timor, Cambodja...

Què són les Comissions de la Veritat?

• Ombres de les Comissions de la Veritat– Instàncies de legitimació (cas Vargas Llosa)– Lògica dels “Dos Dimonis” i visió cíclica (fases

reiterades de crisi i d’estabilitat)– Anàlisis únicament casuístic: absència de crítica a la

consolidació d’un ordre neoliberal basat en el trencament de les relacions socials preexistents.

– Objectiu de consolidació de la nova institucionalitat i de la moral liberal individual

– Manca de sanció als projectes polítics imposats per la violència (Argentina, Xile; a diferència de Guatemala, que no estava en condicions de pactar la transició: CIA, 93% crims a mans de l’excèrcit)

2n bloc: DDHH com a eines de transformació

• Introducció: Són els DDHH una eina eficaç contra la injustícia i la opresió?

• Els DDHH com a problema i els DDHH com a solució– Funcions dels DDHH– Concepció hegemònica/contrahegemònica

dels DDHH

Introducció: Són els DDHH una eina eficaç contra la injustícia i la

opresió?

Existeixen mostres de la seva vigència– La globalització del discurs dels drets

Existeixen mostres del seu esgotament:– Tendència cap a un discurs dominant que

evita la confrontació, la contradicció– La contradicció, en canvi, es fa evident per la

hegemonia de models basats en desigualtat i exclusió

Funcions dels DDHH

• Els drets com a eines de resistència• Els drets com a eines de transformació• Els drets com a eines de divisió,

desarticulació i fre

Els DDHH com a “problema”

Concepció hegemònica: • Objectiva• Jeràrquica• Formal (desubstancialitzada)• Individual• Estadocèntrica

En el marc de democràcies representatives de tipus formal (visió procedimental)

Els DDHH com a “solució”Vers una concepció:• Processual, històrica• Interdepenent• Substancial• Social i col·lectiva (els drets des dels subjectes)• Des dels pobles i les comunitats

En el marc de democràcies substancials (d’alta intensitat): cercle virtuós entre democràcia i DDHH

Els DDHH com a “solució”

Front al desarmament del discurs dels DDHH:

• La seva su repolitització• La seva radicalització• La seva socialització

3er bloc: Les Comissions de la Veritat i la socialització dels DDHH

• El reclam de las Madres de la Plaza de Mayo (1982): “Aparición con vida de nuestros hijos”. Fora de la racionalitat institucional

• Mecanismes socials o extra institucionals• Estructures col·lectives, realitats no

estatals• Els drets des dels subjectes: necessitats

amenaçades. Subjectes amb privilegis