LA SOCIETAT · 2007-05-14 · La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa amb...

LA SOCIETAT XARXA A CATALUNYA

Informe de recerca I Direcció de la recerca: Dr. Manuel Castells, professor de la UOC i investigador de l’IN3 Dra. Imma Tubella, professora de la UOC i investigadora de l’IN3 Investigadors i coautors de l’informe de recerca: Dr. Manuel Castells Dra. Imma Tubella Dra. Teresa Sancho, professora de la UOC i investigadora de l’IN3 M. Isabel Díaz de Isla, investigadora de l’IN3/UOC Dr. Barry Wellman, professor i director del NetLab de la Universitat de Toronto, consultor de la UOC Amb la col· laboració de: Jèsica Aracil i Berta Garcia, ajudants d’investigació Amb el suport de: Generalitat de Catalunya

Barcelona, juliol de 2002

Sumari

Preliminar................................................................................................................................................................. 5 Introducció................................................................................................................................................................ 7 1. Metodologia de la recerca.................................................................................................................................... 15 2. La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional............................................................... 19 3. Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat dels usuaris i no usuaris d'Internet.............. 101 4. La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa amb Espanya, Europa i àrees seleccionades del món....................................................................................................................................... 219 5. La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya..................................................................................................... 241

5.1. Introducció: teoria i metodologia de l'anàlisi....................................................................................... 243 5.2. Una tipologia dels usos d'Internet....................................................................................................... 247 5.3. Estructura social de la difusió i usos d'Internet................................................................................... 253 5.4. Xarxes de sociabilitat i xarxes d'Internet............................................................................................. 281 5.5. Internet com a projecte d'autonomia................................................................................................... 335 5.6. Internet en l'univers de les pràctiques comunicatives......................................................................... 359 5.7. La construcció de la identitat en la societat xarxa de Catalunya........................................................ 373

Conclusió: canvi tecnològic, inèrcia històrica i transformació social........................................................................ 413 Annexos................................................................................................................................................................... 429

Annex 1: Informe del treball de camp........................................................................................................ 429 Annex 2: Qüestionaris................................................................................................................................ 459 Annex 3: Definició i descripció de variables construïdes........................................................................... 495

Llista d’abreviatures.............................................................................................................................................. 547

La societat xarxa a Catalunya 5 Preliminar

http://www.uoc.edu/in3/pic

La societat xarxa a Catalunya: una anàlisi empírica

Descripció de la recerca:

La recerca analitza els usos d'Internet i la seva relació amb les pràctiques socials i de

comunicació en el marc de l'estructura social i de les pràctiques socials del conjunt de la

població de Catalunya. Es basa en una enquesta per qüestionari a una mostra de 3.005

persones representativa de la població de Catalunya. Inclou tant els usuaris d'Internet com els

no usuaris, cosa que permet comparar l'efecte específic dels usos d'Internet en les pràctiques

socials. Es tracta, doncs, d'una radiografia del conjunt de la societat catalana en la seva relació

diferencial amb les formes d'organització i relació social característiques del nou context

tecnològic i cultural de la societat xarxa.

Direcció de la recerca:

Dr. Manuel Castells, professor de la UOC i investigador de l'IN3

Dra. Imma Tubella, professora de la UOC i investigadora de l'IN3

Investigadors i coautors de l'informe de recerca:

Manuel Castells

Imma Tubella

Dra. Teresa Sancho, professora de la UOC i investigadora de l'IN3

M. Isabel Díaz de Isla, investigadora de l'IN3/UOC

Dr. Barry Wellman, professor i director del NetLab de la Universitat de Toronto (Canadà) i

consultor de la UOC

Amb la col· laboració de:

Jèsica Aracil i Berta García, ajudants de recerca

L'enquesta per qüestionari, la codificació de qüestionaris i el primer tractament estadístic han

estat fets per un equip de l'Institut d'Estudis Metropolitans i Regionals de Barcelona a partir d'un

qüestionari elaborat pels investigadors de l'IN3. La definició de variables, la construcció de la

base de dades definitiva i l'anàlisi estadística han estat a càrrec de la Dra. Teresa Sancho, de

l'IN3.

Institucions patrocinadores:

Departament de la Presidència i Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la

Informació de la Generalitat de Catalunya

Recerca començada l'octubre del 2001. Enquesta feta el febrer-maig del 2002.

Barcelona, 30 de juliol de 2002

Introducció

La societat xarxa a Catalunya 9 Introducció


La recerca els resultats de la qual presentem en aquest informe analitza la relació entre estructura

social, cultura, pràctiques socials i usos d'Internet en la societat catalana a partir de les dades d'una

enquesta feta la primavera del 2002. Situem aquesta relació en un marc més ampli de transformació,

l'emergència de la societat xarxa com a estructura social característica de l'era de la informació, tal

com han observat diferents investigadors en diferents països, especialment als països avançats en

els quals es detecta més desenvolupament de tecnologies d'informació i comunicació i un paper

decisiu de la generació de coneixement i el processament d'informació en l'economia, la política i la

vida quotidiana. La societat xarxa no és el resultat de l'impacte de les noves tecnologies d'informació

ni de la difusió d'Internet. En realitat és una forma social nova, que resulta de la interacció complexa

de l'evolució social i l'evolució tecnològica, amb Internet com a mitjà de comunicació interactiu i com a

infraestructura indispensable de l'organització en xarxa en tots els àmbits de la vida.

Però, si Internet no és el factor causal de les noves formes d'organització social, sí que és el mitjà

necessari per al desenvolupament de les xarxes d'interacció i comunicació en què es basa la societat

actual. Així, doncs, l'anàlisi dels usos socials d'Internet, del seu procés diferencial de difusió, de la

seva relació amb esferes de la vida social tan diverses com la feina, la sociabilitat, la participació

ciutadana, la participació sociopolítica, el consum, la comunicació o la construcció de la identitat

constitueix el punt d'entrada per a una observació dels processos socials de transformació en curs en

la societat catalana. Aquesta doble perspectiva (anàlisi de la transformació de la societat en conjunt i

atenció especial al desenvolupament i els usos d'Internet com a instrument i indicador de l'esmentada

transformació) explica el contingut i el mètode de la nostra recerca. D'una banda, hem analitzat el

conjunt de la població catalana en totes les dimensions de la seva estructura i de la seva vida social.

D'altra banda, hem estudiat amb un interès especial la difusió i usos d'Internet a Catalunya, per a

especificar el desenvolupament de les formes socials característiques de la societat xarxa, en la qual

l'organització social i la tecnologia basada en Internet s'influeixen mútuament, tal com va passar en la

societat industrial amb la difusió de l'electricitat.

Hem fet, doncs, una enquesta per qüestionari, per entrevista presencial a la llar, a una mostra de

3.005 persones, representativa de la població de Catalunya més gran de 15 anys, segons la

metodologia que s'exposa amb detall a l'apartat corresponent d'aquest informe. D'aquesta mostra, un

34,6% són usuaris d'Internet, amb periodicitat diversa (un 33,1% són usuaris almenys mensuals

d'Internet). Per tant, la majoria dels nostres entrevistats no utilitzen Internet. Però també hem estudiat

les seves característiques socials i les seves pràctiques quotidianes, mitjançant el mateix qüestionari,

la qual cosa ens permet, a diferència d'altres estudis, situar l'observació de la influència d'Internet en

el comportament social en una perspectiva comparativa amb les pràctiques dels qui no utilitzen

Internet, de manera que tenim la possibilitat de precisar l'efecte específic d'Internet en la pràctica

social. També podem mostrar quines són les característiques socials que afavoreixen l'adopció

d'Internet i especifiquen el tipus d'usos que es fa de l'esmentat mitjà de comunicació i informació.

D'aquesta manera aconseguim la diferenciació social dels usos d'Internet, sortint de la visió simplista

de considerar Internet com una simple tecnologia. Aquesta visió simplista oblida la flexibilitat d'Internet



i la seva adaptabilitat a diferents usos, que fan d'Internet tant un mitjà organitzatiu com una eina

tecnològica.

Alhora que hem estudiat la interacció entre l'estructura social, les pràctiques socials i Internet, hem

analitzat en bona mesura l'estructura i pràctiques socials i culturals de la societat catalana en conjunt,

i hem mostrat, així, el desenvolupament diferencial de la societat xarxa segons els grups socials i els

grups d'edat, ja que la societat catalana actual presenta forts contrasts educatius, culturals i

tecnològics, entre la població de més edat i els sectors més joves.

Tanmateix, el panorama de la transformació sociotecnològica de Catalunya presentat aquí no és

complet perquè aquesta recerca forma part d'un programa més ampli, el Projecte Internet Catalunya

(PIC), que inclou altres recerques centrades en el desenvolupament de l'estructura i pràctiques en

xarxes d'informació basades en Internet a les empreses, a les escoles, a les universitats, a

l'administració autonòmica i local i en alguns centres hospitalaris. Per tant, aspectes fonamentals de

la societat, per exemple els canvis a les escoles, no han estat tractats en aquest informe de recerca.

Remetem als resultats de les altres investigacions i a l'eventual síntesi de totes per a poder disposar

d'una visió en profunditat del conjunt de la transformació de la societat i les institucions catalanes.

Naturalment, la nostra recerca parteix d'una perspectiva teòrica d'anàlisi de la societat xarxa, i també

del coneixement acumulat sobre la difusió i usos d'Internet a diferents països. Hem utilitzat

especialment les categories analítiques i les hipòtesis empíricament contrastades en les recerques

publicades per Castells (1996/2000, 2001), Wellman i Haythornthwaite (2002), Katz i Rice (2002),

Woolgar (2002), Flichy (2001), Dutton (2001) i Gottlieb i McLelland (2002). Aquests estudis acadèmics

recents, que cobreixen l'observació d'un ampli espectre geogràfic i cultural, han de ser considerats

també una referència genèrica a les fonts bibliogràfiques i documentals que han estat utilitzades en la

preparació del nostre estudi. Així mateix hem utilitzat amb gran profit les recerques fetes per la

Secretaria de la Societat de la Informació del Govern de la Generalitat de Catalunya (Catalunya en

Xarxa, 2000, 2001). Les principals aportacions estadístiques i documentals fetes a Espanya i a

Catalunya sobre aquest tema fins al 2001 van ser sintetitzades i comentades per Castells i Díaz de

Isla (2001) en la fase preparatòria del nostre estudi. Se citen altres contribucions estadístiques

recents als apartats corresponents d'aquest informe. Amb tot, hem optat per concentrar aquest

informe en la presentació dels resultats de la nostra pròpia recerca a partir de les dades generades

per l'enquesta feta a Catalunya, mirant de fonamentar les nostres hipòtesis i anàlisis exclusivament

amb les dades de la nostra enquesta. D'aquestes dades n'obtenim ensenyaments de caràcter analític

general que esperem que constitueixin una contribució al coneixement de la societat xarxa en una

perspectiva comparada. Però també ens importa que la societat xarxa a Catalunya pugui ser

coneguda en la seva especificitat, sense una transposició mecànica dels processos observats en

altres països a la realitat de Catalunya. En efecte, en la presentació dels nostres resultats veurem

que, encara que la dinàmica general de la societat xarxa és comparable amb la que s'observa en



altres contexts, hi ha característiques peculiars de la cultura i la societat catalanes que contrasten

significativament amb les dades d'altres latituds.

Malgrat tot, presentarem hipòtesis de caràcter general que han informat la construcció del qüestionari,

la generació de variables i l'anàlisi de les dades. Però farem la presentació esmentada d'una manera

específica en cada un dels apartats en què hem organitzat l'anàlisi presentada en aquesta recerca.

També hem optat per una presentació descriptiva comentada de les dades de l'enquesta, abans de

l'anàlisi explicativa. En efecte, la riquesa de la informació obtinguda mitjançant la nostra enquesta és

tan abundant que volem subratllar el perfil social de la Catalunya del 2002 que s'obté a partir d'una

observació sistemàtica de les esmentades dades.

Amb aquest propòsit expliquem el pla de presentació que estructura l'informe de recerca.

Començarem per exposar la metodologia de la recerca en la qual es basa l'enquesta i el tractament

de les dades que sostenen la nostra anàlisi. A continuació presentarem un panorama general de les

principals variables sociodemogràfiques i de pràctica social que caracteritzen la Catalunya actual,

segons la nostra enquesta, considerant separadament dos grups d'edat que, d'acord amb les nostres

dades, són molt diversos en les característiques i el comportament, els quals hem anomenat la Jove

Catalunya i la Vella Catalunya.

Després presentarem sistemàticament les freqüències estadístiques corresponents a cada una de les

preguntes formulades en el nostre qüestionari, diferenciant les respostes que hi fan els usuaris

d'Internet i els qui no en són usuaris. Hem anat comentant i subratllant la rellevància del que es

presenta a cada taula per a usuaris i per a no usuaris. Amb el risc de fer d'aquesta presentació un

exercici tediós i tot, ens ha semblat que era necessari proporcionar el conjunt de dades obtingudes

per a una possible reinterpretació per part del col· lectiu d'investigadors interessats en aquest tema.

A continuació, hem volgut situar algunes dades descriptives obtingudes pel nostre estudi sobre la

difusió de l'ús d'Internet a Catalunya, en el context espanyol, europeu i mundial, amb la finalitat de

proporcionar una certa perspectiva comparativa. Naturalment aquest exercici ha estat limitat per

l'escassesa de dades nacionals i internacionals prou homogeneïtzades per a permetre la comparació.

Finalment, en l'última part del informe abordem l'anàlisi pròpiament dita de la causalitat social dels

usos d'Internet i dels efectes d'Internet sobre algunes de les pràctiques socials.

Hem reunit en annexos estadístics, metodològics i documentals tots els elements que, malgrat ser

necessaris per a entendre i avaluar la recerca, haurien fet encara més difícil la lectura de l'informe si

els haguéssim posat al text pròpiament dit.



És important assenyalar que aquest informe de recerca presenta una primera fase de la nostra

anàlisi, en la qual s'ofereixen les dades de l'enquesta comentades i els principals resultats de l'anàlisi

explicativa de l'estructura i dinàmica de la societat xarxa. Encara estan en procés una sèrie d'anàlisis

en profunditat sobre aspectes parcials, però altament significatius, de la societat catalana. La riquesa

de les dades obtingudes és tan gran que hem decidit continuar el procés d'anàlisi durant uns quants

mesos, encara que en aquest document presentem resultats d'investigació consolidats que cobreixen

els temes més importants de la nostra problemàtica.

L'esforç investigador que es presenta aquí vol contribuir, alhora, al coneixement general de la societat

xarxa i al coneixement de l'especificitat de la societat xarxa a Catalunya, analitzant dades

representatives de la població, obtingudes mitjançant una enquesta construïda a partir de categories

rellevants per al tractament de les hipòtesis teòriques i les preocupacions socials que informen el

nostre estudi.

Referències bibliogràfiques

CASTELLS, M. (1996/2000). The Information Age: Economy, Society and Culture. Oxford: Blackwell

(en català: Barcelona, Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, 2003).

CASTELLS, M. (2001). The Internet Galaxy. Oxford: Oxford University Press (en català: Barcelona,

Plaza&Janés / La Rosa dels Vents).

CASTELLS, M.; DÍAZ DE ISLA, M. I. (2001). Diffusion and Uses of Internet in Catalonia and in Spain.

IN3 Working Paper, Universitat Oberta de Catalunya (en línia), desembre.

http://www.uoc.es/in3/wp/picwp1201/

DUTTON, W. (2001). Society on line. Oxford: Oxford University Press.

Estadístiques de la societat de la informació - Catalunya 2001. Pla Estratègic “Catalunya en Xarxa”.

Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació.

Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, 2001.

FLICHY, P. (2001). L'imaginaire d'Internet. París: La Découverte.

GOTTLIEB, N.; MCLELLAND, M. (ed.) (2002). The Internet in Japan. Londres: Routledge.

KATZ, J.; RICE, P. (2002). Internet in the American Society. Cambridge: MIT Press.



WELLMAN, B.; HAYTHORNTHWAITE, K. (ed.) (2002). The Internet in Everyday Life. Oxford:

Blackwell.

WOOLGAR, S. (2002). Virtual Society? Get Real! The Social Science of Electronic Technologies.

Oxford: Oxford University Press.

Capítol 1

METODOLOGIA DE LA RECERCA

La societat xarxa a Catalunya 17 Metodologia de la recerca


La recerca sobre la societat xarxa a Catalunya intenta entendre els processos de constitució

d’aquesta societat referits específicament al context català. L’objectiu és analític, no descriptiu, tot i

que hem procurat mantenir el valor descriptiu i informatiu de les dades obtingudes. Però, tenint en

compte el caràcter analític de la recerca, ens ha calgut generar les nostres pròpies dades a partir

d’informacions adequades; aquestes dades ens han permès construir les categories d’anàlisi que

requeria el nostre marc teòric. D’aquí va sortir la necessitat de fer una enquesta per qüestionari per

mitjà del qual les persones entrevistades poguessin proporcionar les informacions necessàries per a

la construcció de les variables requerides per a la nostra anàlisi. De fet, a partir del marc teòric, l’equip

d’investigadors va treballar durant alguns mesos en l’elaboració del qüestionari abans d’entrar en el

disseny específic de l’enquesta.

D’altra banda, per a poder situar els nostres resultats de recerca en l’especificitat de la societat

catalana, necessitàvem que la nostra mostra fos estadísticament representativa de la població

censada a Catalunya (malauradament els residents no censats no podien formar part de la mostra i,

per tant, probablement hem subrepresentat la població immigrant, com sol passar en quasi totes les

enquestes). Necessitàvem, també, que tant usuaris com no usuaris d’Internet estiguessin inclosos en

la mostra; d’aquesta manera podíem comparar les pràctiques socials dels qui estan directament

inserits en les pràctiques de comunicació electrònica amb les dels qui no hi estan. Més enllà, la

mostra havia de ser prou gran per a no perdre la representativitat estadística a l’hora de tractar amb la

població usuària d’Internet. Sobre la base d'estudis existents vam estimar que el conjunt d’usuaris

d’Internet era al voltant d’un terç de la població total. Volem fer notar que, en realitat, la dada d’usuaris

d’Internet obtinguda en aquesta recerca és del 34,6% de la mostra. D’aquesta manera, si acceptàvem

un error màxim a la submostra d’usuaris d’Internet d’un 3%, calia que el nombre d’usuaris fos al

voltant del miler i que la mostra total, amb un error al voltant del 2%, fos sobre tres mil persones.

La mostra final sobre la qual s’ha fet tota l’anàlisi és de 3.005 individus amb una submostra de 1.039

(34,6%) de la població usuària d’Internet. Per a l’anàlisi sobre els nascuts fins al 1973 i després del

1973, la grandària de les submostres (2.260 i 745 respectivament) en garanteix la representativitat

amb un marge d’error de l’1%.

Aquesta mostra és el resultat del procés següent: primer s’han definit els estrats territorials segons la

província i la seva grandària i, en cadascun d’ells, s’ha seleccionat un determinat nombre de

municipis segons si els estrats tenien més de 50.000 habitants o menys. A cada municipi seleccionat

s’ha fet una estratificació segons gènere i grup d’edat que ha permès seleccionar les persones que

s'havien d'entrevistar. Aquesta tria s’ha fet a partir de llistes de població procedents de registres

centrals o padronals aportats per l'Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya). Les característiques

tècniques del disseny mostral es detallen a l’annex 1.

Un cop obtinguda una mostra representativa de la població de Catalunya més gran de 15 anys, es va

fer una enquesta per qüestionari entre els mesos de febrer i maig del 2002. El qüestionari, força

La societat xarxa a Catalunya 18 Metodologia de la recerca


complex, inclou 174 preguntes, a més de les observacions addicionals. Es va lliurar en català o en

castellà segons la preferència de l’entrevistat. El qüestionari s’inclou a l’annex 2. Les entrevistes es

van fer a la llar de les persones entrevistades (2.631) o en altres llocs triats per l’entrevistat (374),

segons el mètode i les característiques que es descriuen a l’informe del treball de camp que es

presenta a l’annex 1. En termes generals l’enquesta fou ben rebuda i va comptar amb la col· laboració

de les persones entrevistades. L’enquesta es va presentar com a recerca de la Universitat Oberta de

Catalunya sense cap tipus d’objectiu comercial o polític, amb la garantia del secret estadístic i la

completa publicitat dels resultats assegurada. És evident que aquesta enquesta no s’hauria pogut fer

sense la generosa col· laboració de les persones entrevistades, a qui els investigadors expressem el

nostre públic agraïment.

Cal fer notar que, tot i que les entrevistes es van fer a partir de la llar, la mostra és representativa dels

individus de la població de Catalunya i no de les llars; les característiques de les llars s’analitzen per

mitjà de variables definides sobre la població d’individus.

Un cop codificades les respostes dels qüestionaris i verificada la seva consistència, es va procedir a

la construcció de la base de dades que conté els valors dels 190 ítems (preguntes i observacions) per

a cadascuna de les 3.005 persones entrevistades. A partir d’aquesta base de dades, s’han definit

noves variables, sigui agrupant els valors de les variables originals en intervals significatius o a partir

de la combinació d’algunes. Això ha permès disposar d’un conjunt d’un miler de variables agrupades

segons la tipologia analítica especificada (situació, pràctica social, projecte d’autonomia, sociabilitat,

pràctiques comunicatives, construcció d’identitat i usos d’Internet) i fer l’explotació estadística de

manera sistemàtica. A l’annex 3 s’especifica la llista de les variables construïdes i la seva definició.

L’anàlisi de les dades s’ha fet segons els procediments habituals en la recerca social: anàlisi de

freqüències, anàlisi de taules de contingència i anàlisi de regressió.

Pel propòsit general d’aquesta recerca, això és, el fet de proporcionar una anàlisi basada en dades

quantitatives originals sobre una realitat canviant i poc coneguda, hem limitat el nostre estudi a les

dades obtingudes de l’enquesta, excloent dades de tipus qualitatiu la representativitat de les quals no

podem avaluar.

Ara bé, tot i que el nostre estudi també té un component descriptiu de coneixement de la societat

catalana que hem volgut preservar, el nostre enfocament és fonamentalment analític i explicatiu.

Consegüentment hem partit d’una problemàtica teòrica que ens ha permès construir les variables i

interpretar els resultats obtinguts. En lloc de fer una llarga disquisició teòrica prèvia, hem optat per

especificar les nostres hipòtesis teòriques en cadascuna de les anàlisis empíriques presentades i en

les conclusions de cada capítol de l’informe de recerca.

Capítol 2

LA POBLACIÓ DE CATALUNYA EN LA SOCIETAT XARXA:

UNA VISIÓ GENERACIONAL

APARTATS

2.1. Panorama de la població de Catalunya en la societat xarxa ................................................................................ 21 2.2. Un món laboral en transició .................................................................................................................................. 27 2.3. Una estratificació socioeconòmica moderada ...................................................................................................... 31 2.4. Un entorn tecnològic diferencial ........................................................................................................................... 35 2.5. Dualitat de la societat catalana en l’ús d’Internet.................................................................................................. 37 2.6. La pràctica diferencial d’Internet en la societat catalana ...................................................................................... 39 2.7. Els usos d’Internet i la seva relació amb les pràctiques socials de la vida quotidiana.......................................... 43 2.8. Els usos lingüístics d’Internet a Catalunya ........................................................................................................... 47 2.9. La relació amb Internet dels no connectats a la xarxa.......................................................................................... 49 Annex estadístic .......................................................................................................................................................... 51

A. La població entrevistada ................................................................................................................................. 51 B. Llengua ........................................................................................................................................................... 55 C. Educació i formació......................................................................................................................................... 57 D. Situació laboral i usos d’Internet ..................................................................................................................... 61 E. Entorn tecnològic............................................................................................................................................. 66 F. L’ús d’Internet en la societat catalana ............................................................................................................. 71 G. Usos del temps i usos d’Internet..................................................................................................................... 87 H. La relació dels no usuaris d’Internet amb Internet .......................................................................................... 99

La societat xarxa a catalunya 21 La població de Catalunya en la societat xarxa: una visió generacional


2.1. Panorama de la població de Catalunya en la societat xarxa

En una primera aproximació, mirarem de definir els grans trets demogràfics i socioeconòmics de la

mostra objecte de la nostra enquesta: una mostra representativa de la població de Catalunya més

gran de 15 anys, dins dels marges de fiabilitat estimats segons el que s'indica a la nota metodològica.

La població catalana actual es caracteritza per un fort arrelament territorial i per una considerable

diversificació en nivells culturals i educatius segons grups d'edat. Per captar aquesta diferenciació

interna hem dividit la població entrevistada (per tant, només la població més gran de 15 anys) en dos

grans grups, que hem anomenat “la Jove Catalunya” i “la Vella Catalunya”, amb tot el respecte pels

integrants de cada grup. Hem definit la Jove Catalunya comptabilitzant els qui van entrar en

l'ensenyament primari (primer d'EGB) el 1980, primer any de vigència de l'Estatut d'Autonomia, que

marca l'emergència institucional i cultural de Catalunya en democràcia. Són, per tant, les persones

nascudes (a qualsevol lloc, naturalment, no pas solament a Catalunya) després de 1973. Aquesta

diferenciació de subpoblacions ens permet obtenir una visió contrastada de les característiques

actuals de Catalunya, que quedaven una mica enfosquides per les dades afegides referents a una

població marcada pel pes relatiu dels grups d'edat més avançada: els més grans de 60 anys

representaven el 22,28% a Catalunya el 1999 (font: Idescat), percentatge superior a l'europeu el 1997

(21,1%) i a l'espanyol el 1999 (21,67%). Aquest pes de la població d'edat avançada introdueix un

biaix important d'observació en mirar de detectar l'emergència d'una nova estructura social, la societat

xarxa, en un context de ràpid canvi social, cultural i tecnològic en les dues dècades recents. És

especialment important la transformació que ha tingut lloc en els àmbits cultural i de formació

respecte a una població amb una àmplia proporció d'immigrants d'àrees de menys desenvolupament

relatiu en les dècades dels cinquanta i seixanta. En el que segueix, tanmateix, els nostres

percentatges es refereixen a la població de la nostra mostra, el total de la qual només correspon als

més grans de 15 anys.

Un primer tret definitori caracteritza la població catalana: el considerable arrelament territorial. El

66,9% del total de la mostra ha nascut a Catalunya i, per als membres del que hem anomenat la Jove

Catalunya (nascuts després de 1973), el percentatge puja al 92,6%.

Els pares dels entrevistats, en canvi, van néixer majoritàriament (52,3%) a la resta d'Espanya,

percentatge que baixa al 44,3% per a la Jove Catalunya però que així i tot marca un canvi de

tendència pel que fa a l'arrelament territorial de la població. Les dades són semblants quan les

comparem amb les del lloc de naixement de les mares dels entrevistats (52,1% per al conjunt, 45,4%

per a la Jove Catalunya (en endavant, JC). És especialment important la proporció de població els

pares de la qual són d'origen andalús (23,2% del total d'entrevistats). El percentatge d'entrevistats

nascuts a l'estranger és del 4,5% i es manté en aquest nivell, aproximadament, tant per a la JC com

per a la Vella Catalunya (en endavant, VC). Correlativament, en l'última dècada la immigració

declarada a Catalunya procedent d'altres àrees d'Espanya o de la resta del món ha estat molt

limitada: solament un 2,8% de la nostra mostra se situa en una antiguitat a Catalunya entre 1 i 10



anys (en contrast, per exemple, amb el 10% que va arribar en la dècada dels seixanta). Només vam

trobar un 1,3% que els últims cinc anys visqués en un altre país, encara que, naturalment, la nostra

mostra no pot comptabilitzar els no censats perquè s'ha construït sobre la base del cens. Tanmateix,

la dada important és que la immigració de la resta d'Espanya ha deixat de ser una font de creixement

de la població a Catalunya, i apunta com a tendència, per tant, el pes específic cada vegada més

gran de la població estrangera (especialment de l'Àfrica del Nord i de Llatinoamèrica, però també de

la resta d'Europa) en el contingent de nous catalans.

Aquest arrelament territorial es confirma per la feble mobilitat geogràfica de la població. Així, el 89%

de la VC i el 86% de la JC no han canviat de domicili els últims cinc anys, i els qui han canviat de lloc

han tendit a fer-ho dins del mateix barri i dins del mateix municipi.

En quines condicions es fa la integració cultural i educativa d'una població tan diversificada? A

Catalunya, un bon indicador és la llengua. Els resultats de la nostra mostra tenen un cert interès. En

conjunt reflecteixen el bilingüisme de Catalunya: el 40,1% considera com a llengua pròpia el català,

enfront del 43,2% que s'identifica més amb el castellà, mentre que un 14,2% es declara, directament,

bilingüe. Ara bé, quan s'analitzen les diferències de pràctica lingüística entre la JC i la VC, veiem que

el percentatge dels qui es reconeixen preferentment en el català és menor entre els joves (37,3%)

que entre els “vells” (41%), mentre que s'iguala el percentatge en el castellà i augmenta

significativament el bilingüisme declarat entre els joves (un 18,5% enfront del 12,8% de la seva gent

gran). Aquest bilingüisme és confirmat per les dades sobre el coneixement de la llengua. Els joves

parlen i escriuen amb fluïdesa el català en un 85,9%, i només un 5,2% declaren que l'entenen però no

el parlen, mentre que els respectius percentatges per a la VC són del 41% i el 21,2%. En conjunt,

només el 2,4% de la mostra “no entén el català”. Però aquesta comprensió és diferencial i això es

manifesta en un bilingüisme pràctic, en què els joves tendeixen a funcionar en totes dues llengües i

adaptant-se als seus diferents medis, mentre que la VC es diferencia més clarament en població

d'origen català i d'origen no català. Així, en la VC el 43% parla català a casa, el 47,9% hi parla

castellà i el 7,2% totes dues llengües. Curiosament, per a la JC, que en la immensa majoria parla

català amb fluïdesa, el 56,9% parla castellà a casa i només el 33,8% ho fa en català, amb un 7,7%

que utilitza totes dues llengües. Això indica una jove població catalana, en bona mesura filla

d'immigrants de la resta d'Espanya, que fa de pont a la seva família a casa. Però amb els amics té

una pràctica lingüística múltiple: el 29,8% hi utilitza el català, el 41,6% el castellà (proporció alta, però

inferior a l'ús que en fa a casa) i el 28% totes dues llengües. Finalment, en el context de la feina les

proporcions són relativament semblants per a ambdós grups d'edat, ja que aquí depenen de la

pràctica de l'empresa més que de les seves decisions personals, i això es tradueix en un predomini

del català i del bilingüisme sobre el castellà. En conjunt, doncs, sembla que s'ha passat en dues

dècades d'una població lingüísticament diferenciada en dos grups de predomini català i castellà a una

població que utilitza fluidament tots dos idiomes i que els utilitza gairebé indistintament segons el

context en què és.



També hem estudiat la potencialitat de Catalunya com a país trilingüe, analitzant el nivell de

coneixement de l'anglès, llengua de comunicació global. Aquí, la diferència entre JC i VC és marcada:

mentre que solament un 6,6% de la VC “parla i escriu l'anglès amb fluïdesa”, la proporció dels qui

afirmen que ho fan entre la JC puja al 28,1%. Fins i tot descomptant un excessiu optimisme dels

nostres entrevistats respecte al seu anglès, el canvi és substancial. Sobretot si s'hi afegeix que entre

la JC un 16,2% addicional declara que parla anglès i un altre 27,7% afirma que l'entén, en contrast

amb un 75% de la VC que reconeix que no entén l'anglès (el percentatge corresponent és només del

27,9% per a la JC).

Així, doncs, sembla que es prefigura una Catalunya trilingüe, que conserva la seva llengua pròpia,

l'articula amb el patrimoni del castellà i amb la llengua de comunicació global i utilitza pragmàticament

cada llengua segons els contexts, de manera que es relaciona amb els seus antecessors de parla

castellana en la llengua familiar comuna i estableix ponts de comunicació amb les diferents identitats

lingüístiques.

Potser la transformació més gran que s'opera en la població catalana és la transició educativa.

Segons les dades de la nostra enquesta, en conjunt, la població catalana es caracteritza per un baix

nivell de formació, molt per sota de les necessitats que planteja la societat de la informació i

l'economia del coneixement. Un 62,3% de la població de més de 15 anys no ha superat el nivell

d'estudis primaris, l'1,9% és analfabeta, i només el 12,0% ha acabat els estudis superiors. Cal

assenyalar que en aquest 62,3% s'inclouen també les persones que no han acabat ni tan sols els

estudis primaris. Si calculem els més grans de 18 anys, també obtenim un percentatge del 61% de la

població que té, com a màxim, un nivell d'estudis primaris i menys. També hem diferenciat els

estudiants (de secundària i d'universitat, més grans de 15 anys), que representen un 6,2% de la

població total. Ara bé, les tendències detectades en la JC representen un marcat canvi de direcció en

el nivell educatiu de la població catalana. El percentatge d'analfabets és estadísticament insignificant,

la població amb un nivell màxim d'estudis primaris baixa al 48,1% (en contrast amb el 66,9% de la

VC) i el percentatge dels qui tenen primària incompleta també baixa del 22,5% al 9,8%. Tanmateix,

encara es detecta un greu dèficit educatiu de nivell superior, amb només un 10,3% amb estudis

superiors, inferior al 12,5% dels grans. Naturalment, aquesta dada es refereix a una població molt

més jove, però així i tot inclou grups d'edat entre 15 i 28 anys. Així mateix, la diferència en estudis

secundaris acabats és molt lleu (el 19,4% dels més vells respecte al 20,2% dels més joves). La

diferència essencial, naturalment, és en el grup d'estudiants, que correspon al 6,2% de la població

enquestada però representa un 21,4% del grup entre 15 i 28 anys. D'aquests, el 84,9% són estudiants

universitaris, la resta estan en els últims anys de secundària i formació professional. Suposant que

tots els estudiants universitaris actuals acabessin els estudis (cosa que és suposar molt) i recalculant

el percentatge de titulats superiors en la nostra mostra a partir de quan els actuals estudiants

haguessin acabat, la proporció de titulats superiors en la generació de la Jove Catalunya seria del

28%, més que el doble de la proporció actual de la població de la mostra (12%). Consegüentment,

una vegada les actuals cohorts d'estudiants universitaris completin els estudis, pujarà el nivell



educatiu de Catalunya, on cada vegada pesarà més el grup de persones amb estudis superiors.

Afegint aquest nou grup de titulats superiors al conjunt de la població de la mostra, el seu percentatge

sobre el total augmentaria del 12% al 16,3%, percentatge encara reduït per a una societat de la

informació. L'herència de retard educatiu de l'Espanya franquista continua constituint el tret majoritari

de la societat catalana, atès que l'alta esperança de vida mantindrà en la societat catalana durant molt

de temps una proporció alta de persones d'edat avançada i baix nivell educatiu. Així, doncs, sembla

clarament que el principal desafiament de la societat catalana és una expansió quantitativa, amb

millora qualitativa, del nivell d'ensenyament superior, requisit bàsic de l'economia del coneixement.

Un primer element de la modernització del sistema educatiu per a la JC és la difusió de l'ús d'Internet

als seus centres d'estudi i formació. Així, dels qui en el moment de l'enquesta feien estudis reglats, un

56% utilitzaven correu electrònic o Internet al seu centre de formació i un 24% addicional hi tenien

accés encara que no els utilitzaven. I el 45% dels qui estudiaven eren usuaris setmanals o diaris

d'Internet als seus centres de formació.

Es veu, així mateix, un interès creixent per la formació contínua. Mentre que només un 16,7% dels

entrevistats de la VC havien fet cursos de formació contínua els dos últims anys, el percentatge es

dobla, amb un 33,1%, per al grup de la JC. És interessant assenyalar, tanmateix, que el feble

percentatge de formació per Internet (un 0,5%) per a la JC millora, encara que només lleument (0,9%)

per a la VC, cosa que indica la possible importància d'aquest mitjà de formació per als qui ja estan

plenament inserits en una vida professional. També és rellevant assenyalar que, entre la minoria de

persones de la VC que han fet cursos de formació, el 34,6% s'han especialitzat en cursos sobre

coneixements d'Internet o informàtica, essent la proporció equivalent el 22,9% per als de la JC. Això

sembla que indica l'interès del sector dinàmic de població madura per incorporar-se a unes noves

tecnologies que per als joves són més familiars. En canvi, els més joves tenen proporcionalment més

interès que els grans a fer cursos d'idiomes, especialment d'anglès.

També mirem de mesurar l'interès cultural general i de desenvolupament professional dels

entrevistats amb una sèrie de preguntes sobre utilització educativa de mitjans de comunicació i

esforços de formació personal. Els resultats mostren un notable interès en els programes

documentals de televisió: almenys un 43,8% de la VC i un 41,9% de la JC havien vist un programa

documental (contrastat per nosaltres com a tal) l'última setmana. El 38,7% de la JC havia visitat, la

setmana abans de l'enquesta, pàgines web relacionades amb la seva activitat professional o d'estudis

(en contrast amb el 13,4% i prou de la VC), el 45,2% de la JC havia consultat aquella setmana llibres

o revistes especialitzades sobre temes de la seva activitat (en contrast amb un 19,5% de la VC) i el

43,1% n'havia llegit llibres (en contrast amb el 17,4% de la VC), el 26% havia assistit a congressos o

simposis del seu camp d'activitat l'any 2001 (en contrast amb el 13,6% de la VC) i, finalment, el 25,5%

de la JC (però només l'11,5% de la VC) havia fet despeses en concepte de formació no reglada per a

augmentar el seu nivell de formació.



En resum, a partir d'una situació general de considerable retard formatiu i cultural per a la població de

la nostra mostra, veiem l'emergència d'una Jove Catalunya amb molt més nivell de formació (tot i que

encara insuficient en el nivell d'estudis universitari), oberta a les noves tecnologies, culturalment

inquieta i amb tendència creixent a formar-se i a informar-se sobre la seva activitat professional i

sobre el món en general.



2.2. Un món laboral en transició

Les dades de la nostra enquesta reflecteixen el baix nivell d'activitat de la població de Catalunya, ja

que per a aquesta mostra de persones més grans de 15 anys el percentatge d'inactius se situa en un

42,5%. Les raons són diferents, òbviament, segons l'edat: per als joves, perquè estudien (36,2% dels

nascuts després de 1973); per als grans, perquè són jubilats (22,6%), es dediquen a les tasques de la

llar (18,2%) o són discapacitats (2,9%). A això s'ha d'afegir un 4,8% d'aturats, amb una incidència

significativament més forta de l'atur entre la JV que entre la VC (el 6,5% enfront del 4,2%).

Segons la nostra opinió, tanmateix, el que és més rellevant és el fort contrast entre l'estabilitat laboral

de la VC i la inestabilitat dels joves empleats. Així, mentre el 46,1% de la VC treballa a temps

complet, el percentatge baixa al 40,8% en la JC, mentre que els percentatges relatius de feina a

temps parcial s'inverteixen, lògicament: només un 5,8% per a la VC, per comparació al 14,4% per a la

JC. Les esmentades dades estan directament relacionades amb la situació contractual a l'empresa.

Solament un 43,3% dels joves tenen contracte laboral indefinit, enfront del 56,6% dels grans, i només

un 1,7% són funcionaris, per comparació al 6,7% de la VC. Inversament, un 38,9% dels joves tenen

un contracte temporal, cosa que contrasta amb el 12,4% i prou dels grans, mentre que un 4,4%

treballen sense contracte, per comparació a un 3,1% dels grans en la mateixa situació. Joves

empresaris? En realitat, ho són en una proporció molt més baixa que la seva gent gran: només el

6,6% treballen per compte propi, mentre que la proporció puja al 19,5% entre els grans. Tots els

indicadors van en sentit de menys protecció dels joves treballadors: la proporció dels qui han estat a

l'atur una vegada o més durant els dos anys precedents a l'enquesta és molt superior entre els joves

(11,1%) que entre la seva gent gran (4,1%). I, quan són a l'atur, es troben més desprotegits que la

mitjana. El percentatge d'aturats sense subsidi entre els joves aturats és del 67,3%, mentre que entre

els de més edat és del 62,1% (per cert, que les nostres dades confirmen que una gran majoria,

gairebé un 64%, dels aturats no reben subsidi d'atur).

La inestabilitat laboral dels joves també es reflecteix en el nombre d'empreses en les quals han

treballat. Malgrat una vida laboral molt més curta que la de la seva gent gran, la proporció dels que

han treballat a dues empreses és menor (el 58,5% enfront del 68%), mentre que el nombre dels que

han treballat a cinc o més empreses (11%) gairebé triplica els qui entre els grans han tingut aquest

grau de mobilitat laboral (4,2%). Tot això es veu reflectit en la classificació que hem fet en tres nivells

d'estabilitat professional, que indica una proporció relativament elevada d'alta estabilitat laboral (un

36,8%) per a la VC, que baixa a un 12,5% per a la JC. El nivell baix d'estabilitat professional

correspon al 51,6% de la VC i al 58,1% dels joves. I, si hi afegim la categoria dels qui se situen al

començament de la seva vida professional, els percentatges corresponents són del 52,7% i del

64,5%.

Per a reflexionar sobre la significació social d'aquestes dades s'ha de recordar el nivell de formació i

cultural molt superior que té la població jove de Catalunya amb relació al de la seva gent gran.

Malgrat l'esmentat nivell cultural, la seva categoria professional a l'empresa és clarament inferior a la



dels grans. Així, en un context d'estructura social piramidal, en què més de la meitat de la població se

situa en el nivell professional baix en la seva vida laboral, el percentatge de joves en el nivell

professional alt a l'empresa només és del 6,5% enfront del 10,7% dels grans, mentre que les

proporcions corresponents per al nivell professional baix a l'empresa són del 60,7% i el 53,2%. Veiem,

doncs, una estructura laboral que reflecteix els privilegis de l'antiguitat per sobre dels de la formació.

Ara bé, les nostres dades també indiquen que la població jove té una dinàmica professional superior a

la mitjana. Les empreses catalanes no sembla que siguin un món immòbil d'escales jeràrquiques

definides per antiguitat. Així, un 16,5% de joves van gaudir els dos darrers anys d'una promoció

professional a la feina, en contrast amb l'11,9% dels grans. Naturalment, al principi de la vida

professional hi ha més possibilitat de promoció, però una altra dada sembla indicar que es tracta

sobretot d'un nivell d'iniciativa dels joves reconegut per l'empresa: així, el 17,8% de la JC manifesta

que ha rebut els dos últims anys un augment de sou per sobre del que havia pactat al conveni,

mentre que aquesta proporció és només del 12,7% entre la VC.

Els joves també mostren més capacitat d'aprenentatge de coneixements tècnics, en un context en

què el 45,4% dels treballadors declaren que utilitzen més coneixements tècnics que dos anys abans

en les seves tasques. La proporció puja al 50,6% entre els joves, per comparació a un 43,5% entre

els grans. Encara més, hem construït un índex de desenvolupament professional per a mesurar la

dinàmica dels treballadors respecte a la seva potenciació professional: el percentatge dels qui tenen

un alt nivell de projecte de desenvolupament professional entre els joves gairebé dobla el dels grans

(el 8,3% enfront del 4,6%), si bé s'ha de constatar que el 43,3% dels joves se situen en un nivell baix

de l'índex esmentat. La proporció de l'esmentada passivitat professional és més accentuada entre els

grans (49,2%).

En resum, es constata una dinàmica de canvi i d'iniciativa professional entre els grups joves de la

població, però només en una minoria dels joves. Per a la majoria de la JC el contrast entre el millor

nivell de formació i la relativa escassesa d'oportunitats de què disposen en el món laboral sembla

frenar la utilització de les seves capacitats culturals en la vida professional.

Aquest desfasament entre la potencialitat dels joves i les seves limitacions en el món laboral a causa

d'una rigidesa de la jerarquia d'ocupació podria ser una de les claus interpretatives per a explicar els

sorprenents resultats que hem obtingut pel que fa a l'ús d'Internet a les empreses. En primer lloc, un

59,3% diuen que saben que hi ha connexió a Internet a la seva empresa, mentre que un 13,1% no ho

saben. D'aquesta observació no podem deduir, naturalment, que un 40% de les empreses no estan

connectades a Internet, perquè la mostra és representativa de la població, no de les empreses. Un

35% declaren que saben que la connexió a Internet és d'alta velocitat, però la majoria (53,7%) no sap

si la connexió de la seva empresa és d'alta velocitat o no i la gran majoria (71%) no sap quin tipus de

connexió té, la qual cosa mostra un feble grau d'implicació en el sistema tecnològic de l'empresa.



Ara bé, el que ens sembla més rellevant és que, a les empreses en què hi ha connexió a Internet, la

proporció dels qui utilitzen Internet o correu electrònic és més baixa entre els joves (40,6%) que entre

els grans (45,9%), i la proporció dels qui dins de l'empresa no tenen accés a Internet (quan hi ha la

connexió a l'empresa) és més alta entre els joves (39,8%) que entre els grans. Així mateix, la

intensitat d'ús professional del correu electrònic o d'Internet a l'empresa és menor entre els joves que

entre els grans.

És significatiu que el 9,6% dels joves que treballen en una empresa connectada no utilitzin mai el

correu electrònic, en contrast amb només el 2,5% entre els grans. En canvi, els joves utilitzen més

sovint que els grans Internet i el correu electrònic a l'empresa per a usos personals, si bé prop del

50% dels treballadors de tots dos grups no utilitzen mai Internet o el correu electrònic a l'empresa per

a usos no relacionats amb la feina. Si posem en relació la menor freqüència d'ús d'Internet i correu

electrònic entre els joves en el marc de l'empresa amb les dades que mostren el seu nivell de

formació més alt, el seu millor coneixement tècnic i el seu coneixement d'Internet més gran, podem

concloure que l'estructura jeràrquica de les empreses limita el potencial de la seva força de treball

jove i concentra l'ús de les noves tecnologies entre els nivells jeràrquics superiors de l'empresa, que

generalment ocupen persones d'edat més avançada.

El perfil del món laboral català que en resulta mostra una JC de nivell de formació més alt, més

esperit d'obertura tecnològica i amb un projecte de desenvolupament professional més accentuat,

però sotmesa a inestabilitat laboral i mantinguda en posicions subordinades a l'empresa i en l'ús dels

sistemes tecnològics avançats de l'empresa. En canvi, els grups d'edat madura es caracteritzen per

més estabilitat professional, més presència als nivells d'ocupació alts a l'empresa i més accés a

Internet, malgrat la menor familiaritat amb aquest mitjà i la menor capacitat de formació que tenen.



2.3. Una estratificació socioeconòmica moderada

La diferenciació en termes d'ingressos constitueix, òbviament, un dels trets més característics de

l'estructura social. La nostra enquesta va obtenir dades sobre la distribució d'ingressos de les llars

entrevistades en diferents trams d'edat, segons declaració dels entrevistats. Les taules 174 presenten

els resultats per a la VC i per a la JC, segons la situació laboral dels entrevistats, perquè,

evidentment, la situació d'inactivitat (jubilats, discapacitats, tasques domèstiques, estudiants) i la

situació d'atur disminueixen considerablement el nivell d'ingressos i, per tant, esbiaixen la distribució

de la població en nivells d'ingressos. S'ha de subratllar que, per raons lligades a les hipòtesis

generals de la recerca, la pregunta que es va fer es refereix als ingressos totals de la llar en què viu la

persona entrevistada, de manera que la representativitat estadística correspon al nivell d'ingressos

totals de les llars en les quals viuen les persones i no pas a les llars mateixes. Veiem la distribució

obtinguda així.

Ingressos mensuals nets de tots els membres de la llar. Distribució per nivells (autodeclaració)

140 6,2% 10 1,3% 150 5,0%

304 13,5% 34 4,6% 338 11,2%

617 27,3% 148 19,9% 765 25,5%

652 28,8% 242 32,5% 894 29,8%

162 7,2% 72 9,7% 234 7,8%

33 1,5% 17 2,3% 50 1,7%

25 1,1% 9 1,2% 34 1,1%

327 14,5% 213 28,6% 540 18,0%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

< 75.000 ptes.

De 75.001 a 125.000

De 125.001 a 210.000

De 210.001 a 420.000

De 420.001 a 675.000

De 675.001 a un milió

Més d'un milió

NS/NC

Total

N Percentatge

Entrevistats nascuts fins el1973

N Percentatge

Entrevistats nascutdesprés de 1973

N Percentatge

Total



En primer lloc, es veu una similitud considerable entre la JC i la VC. No s'han de deduir

conseqüències analítiques de l'esmentat fet, perquè es deu a un artefacte estadístic. És a dir, com

que la unitat de càlcul és la llar, hi coexisteixen tant les persones entrevistades joves com les de més

edat, per la qual cosa en realitat veiem la distribució dels ingressos de la població en conjunt en els

diferents nivells assenyalats. Vegem quina és aquesta distribució basant-nos sobretot en l'anàlisi dels

ocupats, el nivell d'ingressos dels quals reflecteix les diferències socioeconòmiques derivades de la

situació professional. Veiem una distribució típica de societats industrials avançades en forma de

“diamant”, allunyada de la distribució piramidal de les societats d'alta desigualtat. Tampoc no es

percep la distribució polaritzada en forma de “rellotge de sorra”, amb una classe mitjana minvant, tal

com ha sorgit als Estats Units en l'última dècada. De fet, més del 49% dels entrevistats se situen en el

punt mitjà d'una escala de set nivells. I, si se sumen els tres nivells mitjans, s'hi troben el 89,7% dels

entrevistats de la VC i el 88,9% de la JC. El percentatge dels més rics (més d'un milió de pessetes

mensuals per llar) arriba a un 2,1% i un 2,2%, respectivament, mentre que només un 0,8% i un 1,3%

dels ocupats se situen en un nivell mínim de menys de 75.000 pessetes al mes. La distribució

piramidal és, en canvi, aparent entre els aturats i els inactius de la VC, on el percentatge dels molt

pobres (menys de 75.000 pessetes al mes) arriba al 14,2% dels inactius i a l'11,6% dels aturats. La



distribució d'ingressos entre les llars dels inactius i dels aturats joves és menys desigual perquè es

tracta d'estudiants i joves en atur que encara s'allotgen a la llar familiar i depenen del nivell de renda

generat pels membres més grans al si de la llar.

En resum, la distribució d'ingressos de les llars entre els entrevistats de la nostra mostra configura

una societat catalana amb nivells moderats de desigualtat i amb una alta concentració dels seus

membres en els nivells mitjans d'ingressos. Els grups més desfavorits es concentren a les llars

d'aturats i inactius adults (sobretot jubilats) que no compten amb prou membres per a compensar els

baixos ingressos de les persones que estan en aquesta situació. Amb tot, el que és més rellevant per

a la caracterització de la societat catalana és la importància d'una classe mitjana quant a ingressos, a

mercè de la solidaritat entre els diferents membres de la llar i l'avançada edat d'emancipació dels

joves, cosa que permet pal· liar les desigualtats potencials que podrien haver resultat de la

desfavorable situació dels joves en el mercat de treball.



2.4. Un entorn tecnològic diferencial

La inserció a l'entorn tecnològic característic de la societat de la informació presenta contrasts

marcats entre les dues Catalunyes que hem definit, fins i tot en l'entorn audiovisual. Així, quasi totes

les persones entrevistades disposen d'almenys un televisor a la llar; però, mentre que el 38% de les

persones de més edat tenen només un televisor, la proporció baixa al 22% entre els més joves. En

realitat, el 60,7% dels entrevistats de la CV i el 76,7% dels de la JC tenen dos o més televisors. En

canvi, l'equipament telefònic clàssic, de telèfon fix, és àmpliament majoritari, amb un 84,8% del total, i

una proporció semblant per als dos grups en la distribució del nombre de telèfons. Però la diferència

apareix en la possessió de telèfons mòbils. Mentre que en el conjunt de la població entrevistada el

62,2% té un telèfon mòbil, la proporció és fortament contrastada entre els joves (un 86,8%) i els grans

(un 54%). És més, el 62,8% dels joves tenen dos o més mòbils a la llar, amb una clara diferència

respecte del 28,1% dels entrevistats de més edat. També hi ha un contrast considerable en

l'equipament d'ordinadors a la llar, que és en un 52,4% de les llars entrevistades. Mentre que per als

grans el percentatge és d'un 46,1%, en el cas dels joves, un 71,4% viuen en llars amb ordinador i un

10,7% tenen dos ordinadors o més. I, encara que representin equipaments minoritaris, els entrevistats

joves viuen en llars que tenen, en una proporció més alta que les de la VC, mòbils amb accés WAP o

GPRS, càmeres web (webcam) i agendes electròniques Palm Pilot. Així mateix, estan abonats en una

mesura molt més gran a televisió de pagament. La diferència més notable per grups d'edat és,

lògicament, l'equipament de consoles de videojocs amb accés a Internet, que trobem al 19,2% de les

llars dels joves entrevistats, en contrast amb el 7,8% de les persones de més edat. La diferència entre

la JC i la VC respecte a la connexió a Internet des de la llar és substancial: el percentatge sobre el

total de cada grup és, respectivament, del 45,8% i el 27,6%, i aquesta diferència es manté respecte a

la possessió d'una adreça electrònica exclusiva no compartida amb altres membres de la llar (el

74,2% dels usuaris connectats a Internet, en el cas dels joves, enfront del 50% dels entrevistats de la

VC). En canvi, la diferència entre JC i VC gairebé desapareix en la connexió d’alta velocitat entre els

usuaris d’Internet. Si es calcula sobre el total dels qui saben quin tipus de connexió tenen, el

percentatge d’alta velocitat és del 17% per a la JC i del 15,2% per a la VC. Això implica que la

predisposició a l’ús intensiu d’Internet un cop que aquest existeix, supera la barrera generacional.

L'entorn tecnològic diferencial que emergeix de la nostra enquesta es caracteritza, per tant, per un

equipament audiovisual i telefònic tradicional àmpliament comú, i difós en el conjunt de la població, i

per una extrema diferenciació entre VC i JC pel que fa a equipaments de comunicació més avançats,

sobretot en la connexió a Internet i en el tipus de connexió a Internet. Les llars catalanes no han

entrat en la societat xarxa en la mateixa mesura. I l'element diferenciador clau sembla que és l'edat

dels qui habiten aquestes llars. La JC té taxes de difusió d'Internet i telèfons mòbils equiparables amb

els de l'Europa més avançada, però el seu pes específic en el conjunt de la població no és prou per a

contrarestar la inèrcia d'un gran nombre de llars encara ancorades en l'univers audiovisual de la

societat industrial de masses.



2.5. Dualitat de la societat catalana en l’ús d’Internet

Com hem vist, la connexió a Internet des de la llar se situa en un 32,1% de la població entrevistada,

però està altament diferenciada entre un 27,6% per a la VC i un 45,8% per a la JC. Així mateix,

mentre que en el conjunt de la població entrevistada trobem un 34,6% d'usuaris d'Internet, hi ha un

fort contrast entre el 66,6% d'usuaris de la JC i el 24% de la VC. Les taules d'antiguitat de pràctica en

Internet mostren que l'adopció de la xarxa ha estat més ràpida entre la població més jove. Així,

mentre que entre la VC un 53,8% va començar a utilitzar Internet entre 1999 i 2002, la proporció

d'usuaris recents, en el mateix període, puja a un 61,5% entre la JC. Vegem una altra dada: els

pioners d'Internet, els qui van començar abans de 1995, representen un 6% de la VC, però només un

2,2% de la JC. La joventut del grup de la JC aquells anys no sembla que sigui l'explicació de l'aparent

anomalia, perquè ja tenien majoritàriament vint anys, una edat particularment propícia per a l'ús

d'Internet. I la falta d'accés i de tarifes assequibles feia d'obstacle per a tots dos grups. Sembla que es

configura un quadre de la coexistència de dos grups de pioners usuaris d'Internet, corresponent a

l'experiència d'altres països. El primer, una minoria de persones d'una certa edat amb coneixements

tècnics, capacitat professional i un esperit innovador; el segon, les persones joves que s'hi van

incorporant molt més a mesura que es difon Internet en la societat, perquè, com a mitjana, estan més

obertes a l'entorn tecnològic en què es desenvolupen que no pas les persones ja formades en l'entorn

tradicional. És important apreciar, doncs, no dues sinó fins a tres cultures possibles de l'ús d'Internet a

Catalunya: els pioners veterans, els usuaris tardans sense una vocació especial i els joves que entren

en l'ús d'Internet com en una cosa natural, propera a una experiència compartida amb la majoria de la

seva generació. Això també explicaria que la proporció de persones que no necessiten ajuda per a

utilitzar Internet és gairebé la mateixa en la VC i en la JC (25,6% i 25,8%). Les diferències es donen

en l'origen de l'ajuda quan en necessiten per a utilitzar Internet: el 35,3% dels joves en demanen a un

amic, mentre que el 15,5% dels grans en demanen a un company de feina i el 9,4% a un tècnic

d'instal· lació, cosa que només fan un 2,2% dels joves. Una cultura internauta emergent davant dels

qui han de resoldre un problema professional.



2.6. La pràctica diferencial d’Internet en la societat catalana

Les dues Catalunyes no solament es diferencien en l'ús d'Internet, sinó també en la intensitat d'ús que

en fan. Així, entre els usuaris d'Internet, un 41,8% de la JC utilitza diàriament correu electrònic des de

casa i un 44,8% fa servir Internet a casa, en contrast amb un 20,5% i un 20,1%, respectivament, entre

les persones de la VC. És més, entre les persones usuàries de la VC, el 42,5% no utilitzen mai correu

electrònic a casa i el 39,8% no utilitzen Internet des de casa. Això sembla indicar l'existència d'un

nombrós grup adult per al qual l'experiència d'Internet es relaciona sobretot amb l'entorn professional.

Els usos d'Internet entre els usuaris d'aquests dos grups també són diferents. Així, el 53,2% de la JC

participa en xats o grups de discussió (newsgroups), en contrast amb només el 19% de la VC. És

interessant, tanmateix, adonar-se que la VC és més procliu a comprar llibres o música per Internet (un

12,3% dels usuaris) que no pas la JC (únicament un 6%), encara que això es pot deure al fet que els

joves, més que comprar música, en baixen de la xarxa (un 52,6% dels usuaris), en contrast amb

només un 23,6% de la VC. Malgrat que mirar pornografia és una activitat minoritària (almenys segons

el que declaren els entrevistats), la freqüència és una mica més alta entre els joves (10,1%) que no

pas entre els de més edat (7,6%).

Una activitat significativa per a tots dos grups és la cerca d'informació sobre la seva ciutat, encara

més entre la VC (el 41,6% dels usuaris) que entre la JC (el 30%), la qual cosa subratlla la importància

creixent de l'ús d'Internet en l'àmbit municipal, sobretot per a la població més gran, que potser trobarà

en aquest ús un canal d'interès per a utilitzar Internet. En el mateix sentit podem veure la intensitat

d'ús d'Internet per a buscar informació sobre serveis públics entre la VC (un 44,9% dels usuaris), que

també té rellevància entre els joves (un 27%). Hi ha un percentatge significatiu d'ús d'Internet per a

buscar informació a les pàgines web d'algunes administracions públiques, en tots dos grups d'edat, si

bé l'esmentat ús és més ocasional que no pas freqüent. Així, acumulant els qui declaren que en fan

aquest ús sovint i els qui en fan ocasionalment, veiem l'ús esmentat en el 41,8% de la VC i el 26% de

la JC en el cas dels ajuntaments, d'un 48,5% i d'un 35,7% pel que fa a la Generalitat de Catalunya i,

en un grau més baix, d'un 29,4% i d'un 8,3% respecte a Hisenda. Els percentatges són molt menors

respecte a les visites als webs de les diputacions, de la Seguretat Social i d'altres administracions, i

són insignificants referent als webs de la Unió Europea. La finalitat d'aquestes visites és

fonamentalment de cerca d'informació més que no pas de tràmit, excepte en el cas del web

d'Hisenda, que un 30,6% de la VC i un 20,5% de la JC utilitzen per a fer tràmits. En tots els casos, un

alt percentatge dels qui utilitzen aquests serveis consideren útil la visita en línia.

Una altra activitat freqüent, en proporcions semblants per a ambdós grups, és l'ús d'Internet per a

buscar informació sobre espectacles (37,8% i 35,3% dels usuaris, respectivament). També hi ha un

grau d'utilització significatiu (27,6% i 30%) per a buscar informació sobre cursos de formació i, en el

cas de la VC, per a buscar informació sobre la seva associació professional (29,7%) i per a obtenir

informació sobre la seva salut o la de la seva família (24,9%), si bé aquí el percentatge és molt més

baix per a la JC, entre els quals només un 13,9% utilitzen Internet per a informació sobre salut –

potser és una indicació que la preocupació per la salut és lluny de les ments joves.



La consulta virtual de biblioteques, enciclopèdies, diccionaris i atles també és una activitat freqüent

per a tots dos grups d'usuaris: la practiquen el 53% de la VC i el 52,2% de la JC. Baixar programari de

la xarxa és una activitat relativament freqüent, que afecta el 31,5% de la JC i el 26,5% de la VC.

Encara que sigui minoritari, hi ha un desenvolupament de l'ús d'Internet per a informar-se de viatges

(el 50,8% dels usuaris de la VC i el 41,7% dels de la JC) i per a reservar o comprar transport i

allotjament en aquests viatges (un 19,5% de la VC i un 12,1% de la JC). També hi ha un grau

apreciable d'usos relacionats amb operacions bancàries, cosa que ja implica un 32% dels usuaris de

la VC, amb una reducció lògica del percentatge al 12,1% dels joves, amb menys integració en el

sistema bancari. En canvi, els joves utilitzen més que els grans Internet per a buscar feina, el 22,8%

enfront del 10,7% dels grans. La utilització d'Internet per a treballar des de casa és molt minoritària

entre els joves (només un 8,5% dels usuaris) i és superior, però limitada, entre els usuaris de més

edat (un 17,1%). Recordant que això no vol dir que es treballi només des de casa, sinó que és una

activitat que de vegades es fa per Internet, les dades semblen confirmar la tendència internacional

que el teletreball des de casa com a forma principal d'activitat sembla que és un fenomen marginal.

Ara per ara, els cursos en línia tampoc no sembla que siguin una activitat àmpliament difosa entre la

població: només un 6,8% dels usuaris de més edat i un 3,4% dels joves els segueixen. Tanmateix,

per als usuaris grans la dada rellevant és el pes relatiu d'aquests cursos en línia respecte al del total

de cursos de reciclatge professional, referit a la mateixa població d'usuaris. Aquesta anàlisi, per ser

un model específic de tractament de variables, es presenta ulteriorment en el nostre informe de

recerca. La cerca d'informació política o sindical és molt minoritària, en correspondència amb el feble

interès que bona part de la ciutadania mostra per aquestes activitats, segons que assenyalen en un

altre apartat les dades de la nostra enquesta. Encara és més escàs l'interès per la cerca d'informació

sobre gais i lesbianes, encara que aquesta dada s'hauria de relacionar amb la proporció de gais i

lesbianes de la nostra mostra, dada de què no disposem.

En conjunt, les nostres dades confirmen l'observació d'una tendència internacional de l'ús d'Internet

com a instrument d'ajuda en els assumptes concrets que la gent ha de resoldre més que no pas com

a forma d'entreteniment o de fantasia virtual.

Una proporció rellevant de tots dos grups, tanmateix, utilitza Internet per a activitats no directament

instrumentals, sinó directament lligades a la seva expressió personal. Així, el 25,4% dels usuaris de la

VC i el 35,1% de la JC envien felicitacions o postals electròniques, i el 21,9% i el 29,4%,

respectivament, transmeten fotos personals o de la família: d'aquesta manera es va configurant l'ús

progressiu d'Internet com a teixit de la vida personal.

Ara bé, també hi ha una segmentació important dels usos d'Internet entre aquests dos grups

generacionals, en el sentit següent. Als usos instrumentals, els joves hi afegeixen l'ús d'Internet com a

element d'ajuda a la construcció de les seves relacions personals, tant a la xarxa com en la trobada

física. Així, el 53,2% de la JC participa en xats o grups de discussió (en contrast amb només el 19%



de la VC). El 42,5% de la JC utilitza el correu electrònic per a organitzar trobades amb els amics, cosa

que és el cas només del 18,4% dels grans. I el 33,1% de la JC recorre al contacte electrònic amb

amics quan estan desanimats, cosa que només fa el 10,9% de la VC. És a dir, per als joves l'ús

d'Internet s'estén per tota la trama de les seves vides, de les seves vides reals, que, per tant, també

inclouen les dimensions de relació personal i comunicació, i a l'accés lliure al que ofereix la xarxa

(música, programari), mentre que per a la població de més edat l'essencial de l'ús d'Internet es

refereix a usos instrumentals, tant en la feina com en les gestions de la vida quotidiana.

En canvi, per a tots dos grups la comercialització d'Internet, és a dir, la compra de béns o serveis en

línia, desperta poc interès. Així, solament el 5,7% dels usuaris de la VC i el 2,4% dels de la JC han

utilitzat Internet per a comprar productes d'alimentació, només un 12,3% de la VC i un 6% de la JC hi

han comprat llibres o música, només un 6,8% de la VC i un 2,8% de la JC hi han comprat productes

informàtics, i, encara que el percentatge de compra o reserva d'entrades per a espectacles és una

mica més alt, tampoc no assoleix valors elevats (15,1% i 7,5%, respectivament). Cap d'aquests dos

grups no participa en subhastes per Internet de manera significativa (2,8% i 2,6%). Finalment, quan

es generalitza a la compra d'“altres coses” per a detectar tendències no predefinides, únicament un

6,4% i un 5% declaren que hi han comprat algun producte d'un altre tipus. Per a interpretar aquests

resultats s'ha de recordar que la falta d'activitat comercial a Internet no sembla que es degui a un

desconeixement tècnic, perquè els mateixos joves que hi compren poca música o productes

informàtics baixen lliurement els mateixos productes, cosa que requereix més sofisticació tècnica. I

tant ells com els grans hi fan en percentatges molt més alts altres activitats que demanen una

sofisticació superior a la de comprar per Internet. En realitat, les nostres dades semblen confirmar la

dificultat de comercialitzar Internet mentre es continuïn reproduint models de negoci tradicionals no

adaptats a les característiques específiques de la xarxa i, especialment, a la seva lliure comunicació.

Cal dir, tanmateix, que un 70,4% dels joves naveguen de tant en tant per Internet sense objectiu

concret (encara que ho fan el 45,7% dels usuaris de la VC). La interpretació de la dada és complexa,

perquè tant pot ser un viatge mental en la virtualitat com l'adopció d'Internet per a una pràctica social

habitual en la joventut de tots els temps: la cerca oberta, l'experimentació.



2.7. Els usos d’Internet i la seva relació amb les pràctiques socials de la vida quotidiana

Internet és un mitjà de comunicació interactiu. És un mitjà de comunicació específic que s'inclou

intersticialment en tot el que és comunicació, és a dir pràcticament el conjunt de l'activitat humana. En

aquest sentit és diferent dels mitjans de comunicació de masses, activitat comunicativa basada en

missatges unidireccionals d'un emissor a molts receptors. Així, doncs, hem analitzat com se situa

Internet en aquest univers comunicatiu i com substitueix (o no substitueix) en l'ús del temps altres

pràctiques de la vida quotidiana. Els resultats, altra vegada, ofereixen un panorama que diferencia la

Jove Catalunya de la Vella.

Així, el 90,8% de la gent mira televisió diàriament, però la proporció és una mica menor per als més

joves (el 87,2% enfront del 91,9% de la VC). A partir de l'ús d'Internet, el 20,1% dels joves diuen que

miren menys televisió (enfront del 13,4% de la VC). Referent a mirar vídeos o DVD, el 54,3% dels

joves ho fan cada setmana1 (però només un 28,2% de la VC), i aquesta pràctica només disminueix

amb l'ús d'Internet en un 10,9% dels usuaris. La ràdio també és un mitjà de comunicació privilegiat

que escolta diàriament el 64,3% de la població, proporció que baixa al 45,7% referent a la lectura de

diaris i revistes. Escoltar música és una activitat diària important per als joves (80%) i també, en

menor mesura, per als grans (50,2%). En tots aquests casos, la disminució del temps de l'activitat per

l'ús d'Internet és molt poc significativa: afecta solament un 1,9% de la VC i un 5% de la JC en el cas

de la ràdio, un 1,7% i un 5,4% en el cas de lectura de premsa i un 2,1% i un 3,3% en el cas de la

música. Tampoc la lectura de llibres no sembla afectada per Internet per a la immensa majoria dels

usuaris: només passa per a un 5,1% de la VC i per a un 5,6% de la JC. Per cert, que un 29,4% dels

joves i un 22,9% dels grans llegeixen llibres diàriament, en clara contradicció amb la imatge d'una

societat en què ja no es llegeix. Si calculem la freqüència setmanal de lectura de llibres, el 55,6% dels

joves i el 39,6% dels grans són lectors assidus de llibres.

En un esforç per captar la realitat multiforme de l'activitat humana, decidim mesurar la freqüència de

la no-activitat voluntària, identificada en termes col· loquials com a “no fer res, badar”. Doncs bé, el

21,4% dels entrevistats declaren que practiquen aquesta “no-activitat” diàriament, i el percentatge és

una mica més alt (23,6%) entre els joves. Un altre 15,2% declaren que la practiquen menys sovint.

L'ús d'Internet només fa disminuir l'esmentada pràctica en el 8% dels usuaris joves i en el 4,2% dels

grans, i això indica que es tracta d'una cosa que cobreix una certa necessitat. Potser badar no és tan

lluny del que en un altre context cultural se'n diria meditació.

L'activitat social és molt intensa a Catalunya, sobretot entre els joves. Un 11,5% de la població va a

bars o restaurants cada dia i, entre els joves, un 76,8% té una freqüència setmanal d'assistència a

bars, restaurants i discoteques (i, els grans, encara que menys, també surten en un 34,5 %), un 42%

dels joves i un 12,7% dels grans van al cine cada setmana, si bé la proporció baixa al 6,1% i el 4,3%

quan es tracta de teatre, òpera o concerts i al 4,7% amb referència a exposicions o conferències. Les

1 En aquest apartat les dades referents a l’ús setmanal inclouen l’ús diari.



activitats d'assistència a competicions esportives són practicades cada setmana per un 19,2% dels

joves i un 10,1% dels grans. I molts joves són esportistes: un 33,1% practiquen un esport o fan una

activitat física cada setmana i fins i tot entre la VC també trobem un 23,8% en aquesta categoria. La

gent, a més, dóna molta importància a les seves relacions personals. El 55,1% dels joves i el 35,5%

dels grans es troben cada dia amb familiars o amics. El 84,8% dels joves i el 79,4% dels grans parlen

amb la gent de casa seva o juguen amb els nens cada dia.

En contra d'una certa imatge, les festes populars i els esdeveniments al carrer són una pràctica

esporàdica per a un 45,1% dels joves i un 38,7% dels grans, i només representen una pràctica

setmanal per a un 11,7% dels joves i un 10,6% dels grans. La importància de l'espai públic sembla

que és més gran com a suport de trobada espontània de la gent que no pas com a plataforma

d'organització institucionalitzada. De fet, és més freqüent la pràctica d'un hobby (una pràctica

setmanal per al 20,8% de la població), és a dir, una activitat individualment definida com a forma

d'expressió preferida.

La cosa menys popular entre els joves és la pràctica religiosa (només un 4,6% acudeixen a un lloc de

culte setmanalment i un 84,5% no ho fan mai). La proporció d'assistència setmanal en un lloc

d'aquests és una mica més alta entre la VC (un 15,6%), si bé un 63,2% de la VC també declara que

no va mai a l'església. Encara menys practicada que la religió és l'activitat política o sindical, ja que la

proporció dels qui declaren que no assisteixen mai a aquestes activitats és del 89,2%, amb una

proporció semblant entre joves i grans (de fet, per als grans és una mica més alt el percentatge de no-

assistència).

Ara bé, el que és altament significatiu és que cap d'aquestes activitats o pràctiques socials no sembla

afectada per l'ús d'Internet. El percentatge dels qui declaren un grau menor de cada una d'aquestes

pràctiques a partir de l'ús d'Internet oscil· la en general entre un 1% i un 5% dels usuaris, tant per a la

VC com per a la JC. Llavors, d'on treu temps la gent per a Internet? Alguna cosa sembla que en

diguin les dades descriptives respecte als joves: un 11,4% declaren que dormen menys i, com hem

assenyalat, un 10,9% passen menys temps mirant vídeos i un 20,1% declaren que miren menys

televisió (les proporcions de substitució són molt més baixes per a la VC). També es redueix el joc

amb ordinadors o consoles per a un 7,3% dels joves, però això queda ben compensat pel 15,1% que

declaren que augmenten la freqüència d'ús de videojocs amb l'ús d'Internet (naturalment, passen a

jocs en línia). Però, fins i tot si considerem el 20% de joves que miren menys televisió i/o dormen

menys, queda la immensa majoria dels usuaris que utilitzen Internet sense que aquest ús afecti

essencialment la seva dedicació a les pràctiques comunicatives i socials. Potser aquesta feble

substitució d'activitats canvia a partir de nivells alts d'intensitat d'ús d'Internet, i cap aquí s'orienta

l'anàlisi que presentem en un capítol diferent del nostre estudi. Però, d'entrada, s'ha de subratllar que

l'especificitat d'usos d'Internet, que s'afegeix al conjunt de la pràctica quotidiana, és absorbida per

aquesta pràctica en comptes de desplaçar-la per a tancar l'activitat social en un món virtual. Internet



és virtualitat real, és a dir, comunicació virtual integrada a les pràctiques socials que configuren la

nostra realitat.



2.8. Els usos lingüístics d’Internet a Catalunya

En un altre apartat del nostre estudi abordem en profunditat la relació entre pràctica lingüística i

construcció de la identitat cultural. En aquest apartat ens centrem en l'observació de la pràctica

lingüística a Internet, diferenciada entre la JC i la VC. És interessant veure que el percentatge de la

JC (amb nivell superior de coneixement del català) que utilitza el català a la seva pàgina d'inici és

inferior al percentatge corresponent de la VC (el 17,9% enfront del 27,4%). Alhora, l'ús d'una pàgina

d'inici en anglès és extremadament minoritari en tots dos grups (el 3,8% i el 4,5%, respectivament).

En la mateixa tendència se situa la dada que assenyala que el català és utilitzat preferentment a les

pàgines visitades d'Internet per només un 20,2% dels joves i un 27,8% dels grans, i que la participació

en xats o grups de discussió en català és practicada per un 25% i un 24%, respectivament, essent-hi

l'idioma majoritari el castellà. Ara bé, la interpretació correcta d'aquestes dades demana posar-les en

relació amb una altra, altament significativa: la proporció del català en els missatges electrònics és

força més alta: assoleix un 35,4% de la JC i un 41,9% dels usuaris de la VC. Com que el correu

electrònic és autogenerat mentre que els usos d'Internet depenen de l'oferta existent en línia, resulta

que hi ha un clar desfasament entre oferta i demanda en català en la realitat actual d'Internet a

Catalunya. Una altra observació rellevant és que, amb tot, hi ha més preferència de català entre els

usuaris de la VC que entre els de la JC. Tenint en compte que la JC és perfectament fluida en català,

això indica una tendència a un bilingüisme pragmàtic entre els joves: utilitzen el llenguatge adequat

per al que necessiten i, ja que les possibilitats de comunicació global són més grans en castellà,

aquest és el seu idioma més freqüent. Podria ser l'anglès, però és clar que el coneixement de l'anglès

a Catalunya és, ara per ara, extremadament limitat, fins i tot entre els joves, i sense comparació amb

els països europeus més avançats amb els quals Catalunya es vol equiparar.



2.9. La relació amb Internet dels no connectats a la xarxa

La majoria de la població catalana encara no era usuària d'Internet a la primavera del 2002. Però la

seva relació amb Internet és molt diversa. En general, la majoria sap què és Internet (un 53% de la

VC i un 85,5% de la JC). Només un 19,8% de la VC no sap què és Internet (enfront d'un 4% de la

JC). Hem construït una escala de distanciament respecte a Internet basada en l'interès demostrat a

informar-se sobre Internet i el projecte d'utilitzar Internet en el futur o no utilitzar-la. Entre els no

usuaris, un 47,8% se'n situen a molta distància i és poc probable que per pròpia iniciativa utilitzin

Internet en el futur; un 20,1% semblen inclinats a utilitzar Internet i un 32% se situen a nivells mitjans

de distanciament. La diferència per edats és, tanmateix, considerable. Entre els no usuaris de la JC,

el 51% pensen que acabaran utilitzant Internet i el 36,1% pensen que és possible. Només un 8% no

es veuen fent servir Internet en el futur. Quant a les raons de no utilitzar Internet, també varien per

generacions. Per als grans, el 24,1% és perquè no saben com funciona, mentre que entre els joves,

el 21,7% indiquen el cost de connexió com a principal obstacle. La falta de temps és un motiu més

important per als joves que no pas per als grans. No sembla que la por de rebre virus o de patir algun

tipus de control tingui un paper en la prevenció contra Internet. En canvi, si acumulem els

percentatges de tres motius semblants (“No sap per a què serveix”, “No ho necessita / No té utilitat” i

“No li agrada”), trobem una proporció del 24,4% per als joves i del 23,7% per als de més edat. Això

confirma l'observació internacional segons la qual l'ús d'Internet depèn de la utilitat que presenti per a

la pràctica social de la gent en el seu propi context. Les persones adapten la tecnologia, i Internet en

particular, a les necessitats i projectes de les seves vides en comptes d'adaptar la seva vida a la

tecnologia. Oblidar aquest resultat bàsic i sistemàtic de la recerca internacional sobre Internet, que

també sembla que es verifica a Catalunya, equivaldria a reduir l'ús d'Internet, i per tant el

desenvolupament de la societat xarxa, a un cimbell ideològic.



Annex estadístic

Nota: Aquest annex inclou taules seleccionades que serveixen de suport empíric a les anàlisis

presentades en aquest apartat i construïdes entorn de la distinció entre Jove Catalunya i Vella

Catalunya. La seqüència de taules en diferents apartats segueix la seqüència de l'anàlisi presentada

al text. S'ha de subratllar que les taules presentades en aquest annex no recullen totes les dades de

l'enquesta. Les taules de freqüències per a totes les preguntes del qüestionari es presenten i

comenten a l'apartat següent. S'exclouen tanmateix, tant d'aquest apartat com del següent, les taules

que recullen dades utilitzades únicament per a construir les variables analítiques les relacions de les

quals s'estudien a l'apartat 5 de l'informe de recerca.

A. La població entrevistada

A1. Gènere de l'entrevistat

1067 47,2% 383 51,4% 1450 48,3%

1193 52,8% 362 48,6% 1555 51,7%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Home

Dona

Total

N Percentatge

Entrevistats nascuts finsel 1973

N Percentatge

Entrevistats nascutsdesprés de 1973

N Percentatge

Total

A2. Estat civil de l'entrevistat

293 13,0% 671 90,1% 964 32,1%

69 3,1% 28 3,8% 97 3,2%

1598 70,7% 46 6,2% 1644 54,7%

60 2,7% 0 ,0% 60 2,0%

33 1,5% 0 ,0% 33 1,1%

207 9,2% 0 ,0% 207 6,9%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Solter

Emparellat

Casat

Separat

Divorciat

Vidu

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

A3. Gradària del municipi de residència de l'entrevistat

143 6,3% 41 5,5% 184 6,1%

156 6,9% 51 6,8% 207 6,9%160 7,1% 51 6,8% 211 7,0%

265 11,7% 97 13,0% 362 12,0%309 13,7% 113 15,2% 422 14,0%

237 10,5% 91 12,2% 328 10,9%407 18,0% 143 19,2% 550 18,3%

583 25,8% 158 21,2% 741 24,7%2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Municipis de menys de 2000 habitantsMunicipis de 2001 a 5000 habitants

Municipis de 5001 a 10000 habitantsMunicipis de 10001 a 20000

Municipis 20001 a 50000Municipis 50001 a 100000

Municipis de 100001 a 1000000Barcelona

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



A4. On va néixer vostè?

790 35,0% 463 62,1% 1253 41,7%

530 23,5% 227 30,5% 757 25,2%

830 36,7% 32 4,3% 862 28,7%

110 4,9% 23 3,1% 133 4,4%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Al mateix municipide residència actual

A un altre municipide Catalunya

A la resta d'Espanya

A l'estranger

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

A5. Origen geogràfic de l'entrevistat

479 21,2% 248 33,3% 727 24,2%

350 15,5% 244 32,8% 594 19,8%

491 21,7% 198 26,6% 689 22,9%

382 16,9% 10 1,3% 392 13,0%

443 19,6% 22 3,0% 465 15,5%

27 1,2% 8 1,1% 35 1,2%

4 ,2% 0 ,0% 4 ,1%

1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%

34 1,5% 11 1,5% 45 1,5%

44 1,9% 4 ,5% 48 1,6%

5 ,2% 0 ,0% 5 ,2%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Barcelona

Resta RegióMetropolitana

Resta Catalunya

Andalusia

Resta Espanya

Àfrica del nort

Àfrica subsahariana

Continent indi

Llatinoamèrica

Resta

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

A6. Quin any va arribar a Catalunya?

1320 58,4% 690 92,6% 2010 66,9%

58 2,6% 25 3,4% 83 2,8%

53 2,3% 18 2,4% 71 2,4%

121 5,4% 6 ,8% 127 4,2%

301 13,3% 0 ,0% 301 10,0%

180 8,0% 0 ,0% 180 6,0%

86 3,8% 0 ,0% 86 2,9%

35 1,5% 0 ,0% 35 1,2%

15 ,7% 0 ,0% 15 ,5%

4 ,2% 0 ,0% 4 ,1%

87 3,8% 6 ,8% 93 3,1%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

NP (nascut a Catalunya)

D'1 a 10 anys

D'11 a 20 anys

De 21 a 30 anys

De 31 a 40 anys

De 41 a 50 anys

De 51 a 60 anys

De 61 a 70 anys

De 71 a 80 anys

De 81 a 90 anys

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



A7. On va néixer el seu pare?

486 21,5% 218 29,3% 704 23,4%

422 18,7% 159 21,3% 581 19,3%

1242 55,0% 330 44,3% 1572 52,3%94 4,2% 30 4,0% 124 4,1%

16 ,7% 8 1,1% 24 ,8%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Al mateix municipide residència quel'entrevistatA un altre municipide CatalunyaA la resta d'Espanya

A l'estranger

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

A8. Origen geogràfic del pare de l'entrevistat

231 10,2% 144 19,3% 375 12,5%

200 8,8% 90 12,1% 290 9,7%

467 20,7% 142 19,1% 609 20,3%

542 24,0% 155 20,8% 697 23,2%693 30,7% 174 23,4% 867 28,9%

22 1,0% 10 1,3% 32 1,1%4 ,2% 1 ,1% 5 ,2%

1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%

36 1,6% 12 1,6% 48 1,6%31 1,4% 7 ,9% 38 1,3%

33 1,5% 10 1,3% 43 1,4%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

BarcelonaResta RegióMetropolitana

Resta CatalunyaAndalusia

Resta EspanyaÀfrica del nort


Continent indiLatinoamèrica

Resta

NS/NCTotal

N Percentatge


N Percentatge


N PercentatgeTotal

A9. On va néixer la seva mare?

471 20,8% 218 29,3% 689 22,9%

442 19,6% 154 20,7% 596 19,8%

1229 54,4% 338 45,4% 1567 52,1%

103 4,6% 31 4,2% 134 4,5%

15 ,7% 4 ,5% 19 ,6%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Al mateix municipide residència quel'entrevistat

A un altre municipide Catalunya


A l'estranger

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



A10. Origen geogràfic de la mare de l'entrevistat

239 10,6% 134 18,0% 373 12,4%

196 8,7% 100 13,4% 296 9,9%

470 20,8% 134 18,0% 604 20,1%

540 23,9% 158 21,2% 698 23,2%682 30,2% 180 24,2% 862 28,7%

24 1,1% 10 1,3% 34 1,1%4 ,2% 0 ,0% 4 ,1%

1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%

34 1,5% 13 1,7% 47 1,6%40 1,8% 8 1,1% 48 1,6%

30 1,3% 8 1,1% 38 1,3%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

BarcelonaResta RegióMetropolitana

Resta CatalunyaAndalusia

Resta EspanyaÀfrica del nort


Continent indiLatinoamèrica

Resta

NS/NCTotal

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

A11. On va viure abans?a

56 22,5% 25 24,0% 81 22,9%

60 24,1% 20 19,2% 80 22,7%

76 30,5% 30 28,8% 106 30,0%

8 3,2% 6 5,8% 14 4,0%

26 10,4% 13 12,5% 39 11,0%

23 9,2% 10 9,6% 33 9,3%

249 100,0% 104 100,0% 353 100,0%

En un altre domicilidel mateix barri deresidència actual

En un altre barri delmateix municipi

En un altre municipide Catalunya

En un altre municipide la resta d'Espanya

En un altre país

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

Només pels qui han viscut més de 3 mesos en un lloc diferent de l'actual, en els darrers 5 anysa.



B. Llengua

B1. Quina és la seva llengua?

927 41,0% 278 37,3% 1205 40,1%

979 43,3% 320 43,0% 1299 43,2%

290 12,8% 138 18,5% 428 14,2%

58 2,6% 7 ,9% 65 2,2%

6 ,3% 2 ,3% 8 ,3%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Català

Castellà

Ambdues per igual

Altres

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

B2. Quina llengua empra habitualment per parlar amb els qui viuen a casa seva?

196 8,7% 9 1,2% 205 6,8%

888 39,3% 249 33,4% 1137 37,8%

989 43,8% 419 56,2% 1408 46,9%

148 6,5% 57 7,7% 205 6,8%

36 1,6% 10 1,3% 46 1,5%

3 ,1% 1 ,1% 4 ,1%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

NP (viu sol)

Català

Castellà

Ambdues igual

Altres

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

B3. Quina llengua empra principalment a la seva feina?

463 39,5% 162 39,4% 625 39,5%

365 31,1% 127 30,9% 492 31,1%

323 27,6% 115 28,0% 438 27,7%

7 ,6% 2 ,5% 9 ,6%

14 1,2% 5 1,2% 19 1,2%

1172 100,0% 411 100,0% 1583 100,0%

Català

Castellà

Ambdues per igual

Altres

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

B4. Quina llengua empra principalment amb els seus amics?

15 ,7% 3 ,4% 18 ,6%

852 37,7% 221 29,7% 1073 35,7%

917 40,6% 309 41,5% 1226 40,8%

446 19,7% 202 27,1% 648 21,6%

22 1,0% 7 ,9% 29 1,0%

8 ,4% 3 ,4% 11 ,4%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

NP (no té amics)

Català

Castellà

Ambdues igual

Altres

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



B5. Quin és el seu nivell de coneixement del català?

927 41,0% 640 85,9% 1567 52,1%

784 34,7% 59 7,9% 843 28,1%

480 21,2% 39 5,2% 519 17,3%

65 2,9% 6 ,8% 71 2,4%

4 ,2% 1 ,1% 5 ,2%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Parla i escriu català ambfluïdesa

Parla català però nol'escriu

Entén el català però no elparla

No entén el català

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

B6. Quin és el seu nivell de coneixement del castellà?

2075 91,8% 724 97,2% 2799 93,1%

165 7,3% 15 2,0% 180 6,0%

14 ,6% 5 ,7% 19 ,6%

3 ,1% 0 ,0% 3 ,1%

3 ,1% 1 ,1% 4 ,1%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Parla i escriu castellàamb fluïdesa

Parla castellà però nol'escriu

Entén el castellà peròno el parla

No entén el castellà

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

B7. Quin és el seu nivell de coneixement de l'anglès?

149 6,6% 209 28,1% 358 11,9%

117 5,2% 121 16,2% 238 7,9%

292 12,9% 206 27,7% 498 16,6%

1695 75,0% 208 27,9% 1903 63,3%

7 ,3% 1 ,1% 8 ,3%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Parla i escriu anglèsamb fluïdesa

Parla anglès però nol'escriu

Entén l'anglès peròno el parla

No entén l'anglès

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



C. Educació i formació

C1. Quin és el seu nivell màxim d'estudis acabats?

55 2,4% 2 ,3% 57 1,9%

160 7,1% 4 ,5% 164 5,5%

508 22,5% 73 9,8% 581 19,3%

789 34,9% 278 37,3% 1067 35,5%

206 9,1% 160 21,5% 366 12,2%

112 5,0% 52 7,0% 164 5,5%

135 6,0% 78 10,5% 213 7,1%

106 4,7% 52 7,0% 158 5,3%

166 7,3% 44 5,9% 210 7,0%

21 ,9% 2 ,3% 23 ,8%

2 ,1% 0 ,0% 2 ,1%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

No sap llegir ni escriure

No té estudis però sap llegir iescriure

Primària incompleta (6è d'EGB,ingrés o similar)

Primària completa (batxilleratelemental, EGB, graduat, ESO)

Secundària (batx. superior, BUP,COU, PREU, batx. pla nou)

FPI, FP grau mitjà, oficialiaindustrial o equivalent

FPII, FP grau superior, mestratgeindustrial o equivalent

Estudis universitaris de grau mitjà:diplomatura

Estudis universitaris de grausuperior: llicenciatura

Estudis universitaris de tercer cicle:doctorat

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

C2. Nivell educatiua

1511 66,9% 358 48,1% 1869 62,3%

438 19,4% 150 20,2% 588 19,6%

26 1,2% 159 21,4% 185 6,2%

282 12,5% 77 10,3% 359 12,0%

2257 100,0% 744 100,0% 3001 100,0%

Primària i menys

Secundària finalitzada

Estudiants

Estudis superiorsfinalitzats

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

Variable construïda a partir de la pregunta "Quin és el seu nivell màvim d'estudis acabats?"a.

C3. Utilitza el correu electrònic o Internet al seu centre de formació?

14 41,2% 189 57,1% 203 55,6%

10 29,4% 78 23,6% 88 24,1%

8 23,5% 64 19,3% 72 19,7%

2 5,9% 0 ,0% 2 ,5%

34 100,0% 331 100,0% 365 100,0%

Sí

Hi té accés peròno l'utilitza mai

No hi té accés

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



C4. Amb quina freqüència utilitza el correu electrònic al seu centre de formació?

1 2,9% 3 ,9% 4 1,1%

6 17,6% 45 13,6% 51 14,0%

6 17,6% 102 30,8% 108 29,6%

1 2,9% 17 5,1% 18 4,9%

0 ,0% 4 1,2% 4 1,1%

0 ,0% 18 5,4% 18 4,9%

18 52,9% 142 42,9% 160 43,8%

2 5,9% 0 ,0% 2 ,5%

34 100,0% 331 100,0% 365 100,0%

Més de 5 cops al dia

Entre 1 i 4 cops al dia

Almenys un cop persetmana

Almenys un cop al mes

Almenys un cop l'any

Mai

NP (no té accés o noutilitza Internet)

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

C5. Amb quina freqüència utilitza Internet al seu centre de formació?

1 2,9% 4 1,2% 5 1,4%

7 20,6% 48 14,5% 55 15,1%

5 14,7% 106 32,0% 111 30,4%

1 2,9% 22 6,6% 23 6,3%

0 ,0% 4 1,2% 4 1,1%

0 ,0% 5 1,5% 5 1,4%

18 52,9% 142 42,9% 160 43,8%

2 5,9% 0 ,0% 2 ,5%

34 100,0% 331 100,0% 365 100,0%






Mai

NP (no té accés o noutilitza Internet)

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

C6. Ha realitzat en els darrers 2 anys alguna mena de curs no reglat o curset encaminat a millorar la sevacapacitació tècnica o personal? Ha estat presencial o per Internet?

348 15,4% 238 31,9% 586 19,5%

13 ,6% 3 ,4% 16 ,5%

6 ,3% 1 ,1% 7 ,2%

10 ,4% 5 ,7% 15 ,5%

1879 83,1% 496 66,6% 2375 79,0%

4 ,2% 2 ,3% 6 ,2%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Sí, presencial

Sí, per Internet

Sí, uns presencials iuns altres per Internet

Altres

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



C7. Quin tipus de cursos o cursets ha realitzat en els darrers 2 anys? Màster o curs de postgrau

28 7,3% 13 5,2% 41 6,5%

347 91,1% 235 94,4% 582 92,4%

1 ,3% 0 ,0% 1 ,2%

5 1,3% 1 ,4% 6 1,0%

381 100,0% 249 100,0% 630 100,0%

Sí, ha fet unmàster/postgraucontinuació est.realitzats

No

Sí, ha fet unmàster/postgraudiscordant est. realitzats

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

C8. Quin tipus de cursos o cursets ha realitzat en els darrers 2 anys? D'Internet o d'informàtica

132 34,6% 57 22,9% 189 30,0%

244 64,0% 191 76,7% 435 69,0%

5 1,3% 1 ,4% 6 1,0%

381 100,0% 249 100,0% 630 100,0%

Sí, ha fet algun cursd'Internet o informàtica

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

C9. Quin tipus de cursos o cursets ha realitzat en els darrers 2 anys? D'idiomes

44 11,5% 31 12,4% 75 11,9%

299 78,5% 147 59,0% 446 70,8%

33 8,7% 70 28,1% 103 16,3%

5 1,3% 1 ,4% 6 1,0%

381 100,0% 249 100,0% 630 100,0%

Sí, ha fet alguncurs d'idiomes

No

Si, ha fet alguncurs d'anglès

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

C10. Quin tipus de cursos o cursets ha realitzat en els darrers 2 anys? Un altre curs de reciclatgeprofessional

104 27,3% 42 16,9% 146 23,2%

219 57,5% 190 76,3% 409 64,9%

52 13,6% 15 6,0% 67 10,6%

6 1,6% 2 ,8% 8 1,3%

381 100,0% 249 100,0% 630 100,0%

Sí, ha fet un curscontinuació delsest . realitzats

No

Sí, ha fet un cursdiscordant ambest . realitzats

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



C11. Quin tipus de cursos o curset ha realitzat en els darrers 2 anys? Un altre tipus de curs ocurset

59 15,5% 63 25,3% 122 19,4%

317 83,2% 185 74,3% 502 79,7%

5 1,3% 1 ,4% 6 1,0%

381 100,0% 249 100,0% 630 100,0%

Sí, ha fet un altretipus de curs

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

C12. Durant la setmana passada, ha realitzat alguna d'aquestes activitats? Ha vist alguns delssegüents programes de TV: Aleph, Grandes documentales, Horitzonts, National Geographic,

Paissatges de la terra, Planeta Terra, Punt Omega, Segle XX o Universitat Oberta

990 43,8% 312 41,9% 1302 43,3%

1245 55,1% 429 57,6% 1674 55,7%

25 1,1% 4 ,5% 29 1,0%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Sí, ha vist algundocumental

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

C13. Durant la setmana passada, ha realitzat alguna d'aquestes activitats? Ha visitat pàgines webrelacionades amb la seva feina, professió o estudis

303 13,4% 288 38,7% 591 19,7%

1930 85,4% 453 60,8% 2383 79,3%

27 1,2% 4 ,5% 31 1,0%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Sí, ha visitat websrelacionades ambfeina o estudis

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

C14. Durant la setmana passada, ha realitzat alguna d'aquestes activitats? Ha consultat llibres, revistesespecialitzades o documentació sobre temes relacionats amb la seva professió o estudis

440 19,5% 337 45,2% 777 25,9%

1795 79,4% 402 54,0% 2197 73,1%

25 1,1% 6 ,8% 31 1,0%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Sí, ha consultatllibres/revistes relac.amb feina/estudis

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



C15. Durant la setmana passada, ha realitzat alguna d'aquestes activitats? Ha llegit llibres relacionatsamb la seva professió o estudis

394 17,4% 321 43,1% 715 23,8%

1841 81,5% 418 56,1% 2259 75,2%

25 1,1% 6 ,8% 31 1,0%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Sí, ha llegit llibresrelacionats ambfeina/estudis

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

C16. Al llarg de l'any 2001, ha assistit a congressos, conferències, simpòsiums, etc.relacionats amb la seva professió o els seus estudis?

307 13,6% 194 26,0% 501 16,7%

1946 86,1% 550 73,8% 2496 83,1%

7 ,3% 1 ,1% 8 ,3%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

C17. Al llarg de l'any 2001, ha tingut vostè (o la seva família en vostè) despeses en concepte

de formació no reglada?

260 11,5% 190 25,5% 450 15,0%

1986 87,9% 552 74,1% 2538 84,5%

14 ,6% 3 ,4% 17 ,6%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

D. Situació laboral i usos d’Internet

D1. Quina és la seva situació d'activitat?

1042 46,1% 304 40,8% 1346 44,8%

130 5,8% 107 14,4% 237 7,9%

36 1,6% 16 2,1% 52 1,7%

59 2,6% 33 4,4% 92 3,1%

510 22,6% 2 ,3% 512 17,0%

412 18,2% 11 1,5% 423 14,1%

2 ,1% 270 36,2% 272 9,1%

66 2,9% 1 ,1% 67 2,2%

3 ,1% 1 ,1% 4 ,1%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Treballa a temps complet

Treballa a temps parcial

Aturat amb subsidi

Aturat sense subsidi

Jubilat/da

Dedicació exclusiva a lestasques de la llar

Estudiant

Incapacitat/ada oinvalidesa permanent

Una altra situació

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



D2. Situació laboral de l'entrevistat

1172 51,9% 411 55,2% 1583 52,7%

95 4,2% 49 6,6% 144 4,8%

993 43,9% 285 38,3% 1278 42,5%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Ocupat

Aturat

Inactiu

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

D3. Quantes persones treballen en l'empresa o organització on vostè treballa (o treballava)?

250 12,4% 20 3,8% 270 10,6%

553 27,4% 183 34,4% 736 28,9%

195 9,7% 54 10,2% 249 9,8%

223 11,1% 54 10,2% 277 10,9%

797 39,5% 221 41,5% 1018 39,9%

2018 100,0% 532 100,0% 2550 100,0%

Sol/a

De 2 a 10 treballadors

D'11 a 20 treballadors


Més de 50 treballadors

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

D4. Quina categoria profesional té (o tenia) a la seva empresa?

218 10,7% 35 6,5% 253 9,9%

734 36,1% 175 32,7% 909 35,4%

1081 53,2% 325 60,7% 1406 54,8%

2033 100,0% 535 100,0% 2568 100,0%

Alta

Mitjana

Baixa

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

D5. Quin tipus de contracte té a la seva feina?

79 6,7% 7 1,7% 86 5,4%

663 56,6% 178 43,3% 841 53,1%

145 12,4% 160 38,9% 305 19,3%

36 3,1% 18 4,4% 54 3,4%

229 19,5% 27 6,6% 256 16,2%

13 1,1% 19 4,6% 32 2,0%

7 ,6% 2 ,5% 9 ,6%

1172 100,0% 411 100,0% 1583 100,0%

És funcionari

Contracte indefinit

Contracte temporal

Treballa sense contracte

Treballa pel seu compte(autònoms, empresaris,prof. liber.)

Una altra relaciócontractual

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

D6. Estabilitat professional de l'entrevistat

25 1,1% 48 6,4% 73 2,4%

832 36,8% 93 12,5% 925 30,8%

236 10,4% 171 23,0% 407 13,5%

1167 51,6% 433 58,1% 1600 53,2%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Inici vida professional

Alta

Mitjana

Baixa

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



D7. A quantes empreses diferents ha treballat en els últims 5 anys?

88 26,0% 105 29,7% 193 27,9%

142 42,0% 102 28,8% 244 35,3%

54 16,0% 70 19,8% 124 17,9%

21 6,2% 26 7,3% 47 6,8%

7 2,1% 20 5,6% 27 3,9%

2 ,6% 11 3,1% 13 1,9%

2 ,6% 6 1,7% 8 1,2%

1 ,3% 2 ,6% 3 ,4%

2 ,6% 0 ,0% 2 ,3%

19 5,6% 12 3,4% 31 4,5%

338 100,0% 354 100,0% 692 100,0%

1

2

3

4

5

6

7

8

10

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

D8. Quantes vegades s'ha trobat en atur en els últims 2 anys?

2152 95,2% 654 87,8% 2806 93,4%

61 2,7% 56 7,5% 117 3,9%

27 1,2% 18 2,4% 45 1,5%

2 ,1% 2 ,3% 4 ,1%

1 ,0% 6 ,8% 7 ,2%

2 ,1% 1 ,1% 3 ,1%

15 ,7% 8 1,1% 23 ,8%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

NP (no treb. o nocanvi d'empresao 0 vegades atur)

1

2

3

4

5

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

D9. En els últims 2 anys, ha tingut algun tipus de promoció professional a la seva feina?

140 11,9% 68 16,5% 208 13,1%

1023 87,3% 339 82,5% 1362 86,0%

9 ,8% 4 1,0% 13 ,8%1172 100,0% 411 100,0% 1583 100,0%

Sí

NoNS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N PercentatgeTotal

D10. Nivell desenvolupament professional

54 4,6% 34 8,3% 88 5,6%

111 9,5% 53 12,9% 164 10,4%

430 36,7% 146 35,5% 576 36,4%

577 49,2% 178 43,3% 755 47,7%

1172 100,0% 411 100,0% 1583 100,0%

Alt

Mig

Baix

Nul

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



D11. En aquests 2 anys, li han apujat el sou més enllà del que li pertovaca per conveni?

149 12,7% 73 17,8% 222 14,0%

1006 85,8% 331 80,5% 1337 84,5%

17 1,5% 7 1,7% 24 1,5%

1172 100,0% 411 100,0% 1583 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

D12. Si compara la feina que feia fa 2 anys amb la que fa ara, creu que en l'actualitat utilitza més

coneixements tècnics o menys?

510 43,5% 208 50,6% 718 45,4%

632 53,9% 162 39,4% 794 50,2%

15 1,3% 8 1,9% 23 1,5%

8 ,7% 29 7,1% 37 2,3%

7 ,6% 4 1,0% 11 ,7%

1172 100,0% 411 100,0% 1583 100,0%

Més coneixementstècnics

Els mateixos

Menys coneixementstècnics

Llavors no treballava

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

D13. A l'empresa on vostè treballa, disposen de connexió a Internet?

689 58,8% 250 60,8% 939 59,3%

325 27,7% 108 26,3% 433 27,4%

156 13,3% 52 12,7% 208 13,1%

2 ,2% 1 ,2% 3 ,2%

1172 100,0% 411 100,0% 1583 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

D14. A l'empresa tenen connexió a Internet d'alta velocitat?

300 35,4% 102 33,7% 402 35,0%

95 11,2% 32 10,6% 127 11,0%

450 53,1% 168 55,4% 618 53,7%

2 ,2% 1 ,3% 3 ,3%

847 100,0% 303 100,0% 1150 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

D15. Sap quin tipus de connexió d'alta velocitat?

141 18,8% 47 17,3% 188 18,4%

43 5,7% 21 7,7% 64 6,3%

16 2,1% 6 2,2% 22 2,2%

14 1,9% 5 1,8% 19 1,9%

535 71,1% 191 70,5% 726 71,0%

3 ,4% 1 ,4% 4 ,4%

752 100,0% 271 100,0% 1023 100,0%

ADSL

XDSI (RDSI)

LAN

Per cable/fibra òptica

No ho sap o no sapsi té alta velocitat

NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



D16. Utilitza el correu electrònic o Internet a la seva feina?

317 45,9% 102 40,6% 419 44,5%

158 22,9% 48 19,1% 206 21,9%

214 31,0% 100 39,8% 314 33,4%

1 ,1% 1 ,4% 2 ,2%

690 100,0% 251 100,0% 941 100,0%

Sí

No, però hi té accés

No hi té accés

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

D17. A la seva feina, amb quina freqüència utilitza el correu electrònic per motius de treball?

99 31,1% 29 27,9% 128 30,3%

128 40,3% 39 37,5% 167 39,6%

62 19,5% 16 15,4% 78 18,5%

17 5,3% 8 7,7% 25 5,9%1 ,3% 0 ,0% 1 ,2%

8 2,5% 10 9,6% 18 4,3%

3 ,9% 2 1,9% 5 1,2%

318 100,0% 104 100,0% 422 100,0%


D'1 a 4 cops al dia

Almenys un cop per setmanaAlmenys un cop al mes


Mai

NS/NCTotal

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

D18. A part del correu electrònic, amb quina freqüència utilitza Internet per motius de treball?

71 22,3% 23 22,1% 94 22,3%

125 39,3% 42 40,4% 167 39,6%

77 24,2% 19 18,3% 96 22,7%

19 6,0% 5 4,8% 24 5,7%

2 ,6% 1 1,0% 3 ,7%

18 5,7% 12 11,5% 30 7,1%

6 1,9% 2 1,9% 8 1,9%

318 100,0% 104 100,0% 422 100,0%


D'1 a 4 cops al dia

Almenys un cop per setmana



Mai

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

D19. A la seva feina, amb quina freqüència utilitza el correu electrònic per motius personals?

18 5,7% 7 6,7% 25 5,9%

59 18,6% 22 21,2% 81 19,2%

51 16,0% 16 15,4% 67 15,9%

19 6,0% 8 7,7% 27 6,4%

7 2,2% 0 ,0% 7 1,7%

158 49,7% 47 45,2% 205 48,6%

6 1,9% 4 3,8% 10 2,4%

318 100,0% 104 100,0% 422 100,0%


D'1 a 4 cops al dia




Mai

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



D20. A part del correu electrònic, amb quina freqüència utilitza Internet per motius personals?

14 4,4% 6 5,8% 20 4,7%

51 16,0% 18 17,3% 69 16,4%

64 20,1% 18 17,3% 82 19,4%

20 6,3% 5 4,8% 25 5,9%

5 1,6% 1 1,0% 6 1,4%

156 49,1% 52 50,0% 208 49,3%

8 2,5% 4 3,8% 12 2,8%

318 100,0% 104 100,0% 422 100,0%


D'1 a 4 cops al dia




Mai

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

E. Entorn tecnològic

E1. Nombre de telèfons fixos

168 7,4% 51 6,8% 219 7,3%

1918 84,9% 631 84,7% 2549 84,8%144 6,4% 47 6,3% 191 6,4%

17 ,8% 9 1,2% 26 ,9%

5 ,2% 2 ,3% 7 ,2%

2 ,1% 1 ,1% 3 ,1%

6 ,3% 4 ,5% 10 ,3%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

NP (no té telèfon fix)

1

2

3

4

5

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

E2. A la seva llar disposen dels següents aparells o serveis? Telèfon mòbil propi

1221 54,0% 647 86,8% 1868 62,2%

1039 46,0% 98 13,2% 1137 37,8%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

E3. A la seva llar disposen dels següents aparells o serveis? Telèfon mòbil WAP o GPRS

1039 46,0% 98 13,2% 1137 37,8%

156 6,9% 149 20,0% 305 10,1%

999 44,2% 478 64,2% 1477 49,2%

61 2,7% 17 2,3% 78 2,6%

5 ,2% 3 ,4% 8 ,3%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

NP (no té mòbil propi)

Sí

No

No ho sap

NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



E4. Nombre de telèfons mòbils

998 44,2% 121 16,2% 1119 37,2%596 26,4% 149 20,0% 745 24,8%

422 18,7% 219 29,4% 641 21,3%

149 6,6% 152 20,4% 301 10,0%50 2,2% 72 9,7% 122 4,1%

10 ,4% 19 2,6% 29 1,0%

4 ,2% 5 ,7% 9 ,3%1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%

1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%

29 1,3% 8 1,1% 37 1,2%2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

NP (no té telèfon mòbil)

1

23

4

56

78 o més

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

E5. Nombre de telèfons mòbils amb WAP o GPRS

1846 81,7% 493 66,2% 2339 77,8%

86 3,8% 89 11,9% 175 5,8%

34 1,5% 33 4,4% 67 2,2%

7 ,3% 13 1,7% 20 ,7%

0 ,0% 2 ,3% 2 ,1%

0 ,0% 1 ,1% 1 ,0%

1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%

286 12,7% 114 15,3% 400 13,3%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

NP (no té telèfon mòbil)

1

2

3

4

5

8 o més

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

E6. Nombre de televisors

8 ,4% 0 ,0% 8 ,3%

858 38,0% 164 22,0% 1022 34,0%

1034 45,8% 330 44,3% 1364 45,4%

241 10,7% 174 23,4% 415 13,8%

79 3,5% 54 7,2% 133 4,4%

11 ,5% 12 1,6% 23 ,8%

4 ,2% 1 ,1% 5 ,2%

1 ,0% 1 ,1% 2 ,1%

24 1,1% 9 1,2% 33 1,1%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

NP (no té televisió)

1

2

3

4

5

6

8 o més

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



E7. A la seva llar disposen dels següents aparells o serveis? Ordinador

1042 46,1% 532 71,4% 1574 52,4%

1217 53,8% 213 28,6% 1430 47,6%

1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

No ho sap

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

E8. Nombre d'ordinadors

1217 53,8% 213 28,6% 1430 47,6%

875 38,7% 440 59,1% 1315 43,8%

98 4,3% 70 9,4% 168 5,6%

23 1,0% 6 ,8% 29 1,0%

3 ,1% 4 ,5% 7 ,2%

1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%

1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%

1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%

41 1,8% 12 1,6% 53 1,8%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

NP (no té ordinador)

1

2

3

4

5

6

8 o més

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

E9. A la seva llar disposen dels següents aparells o serveis? Webcam

70 3,1% 38 5,1% 108 3,6%

2141 94,7% 700 94,0% 2841 94,5%

42 1,9% 5 ,7% 47 1,6%

7 ,3% 2 ,3% 9 ,3%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

E10. A la seva llar disposen dels següents aparells o serveis? Connexió a Internet

623 27,6% 341 45,8% 964 32,1%

1636 72,4% 404 54,2% 2040 67,9%

1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

No ho sap

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

E11. A la seva llar disposen dels següents aparells o serveis? Terminals AOL

20 ,9% 8 1,1% 28 ,9%

2163 95,7% 712 95,6% 2875 95,7%

74 3,3% 22 3,0% 96 3,2%

3 ,1% 3 ,4% 6 ,2%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



E12. A la seva llar disposen dels següents aparells o serveis? Agendes electròniques PalmPilot

74 3,3% 42 5,6% 116 3,9%

2138 94,6% 689 92,5% 2827 94,1%

46 2,0% 13 1,7% 59 2,0%

2 ,1% 1 ,1% 3 ,1%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

E13. A la seva llar disposen dels següents aparells o serveis? Consoles de videojocs ambaccés a Internet (Playstation2, Dreamcast, X-Box, etc.)

177 7,8% 143 19,2% 320 10,6%

2057 91,0% 597 80,1% 2654 88,3%

25 1,1% 4 ,5% 29 1,0%

1 ,0% 1 ,1% 2 ,1%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

E14. Ha estat connectat a Internet a casa en alguna ocasió i van decidir suspendre la connexió?

78 4,8% 31 7,7% 109 5,3%

1526 93,3% 369 91,3% 1895 92,9%

32 2,0% 4 1,0% 36 1,8%

1636 100,0% 404 100,0% 2040 100,0%

Ara no en té peròanteriorment síMai n'ha tingut

No en té, però nocontesta si abans

Total

N Percentatge


N Percentatge


N PercentatgeTotal

E15. Qui va decidir instal·lar la connexió a Internet a casa?

278 44,6% 158 46,3% 436 45,2%

320 51,3% 162 47,5% 482 49,9%

10 1,6% 3 ,9% 13 1,3%

14 2,2% 17 5,0% 31 3,2%

1 ,2% 0 ,0% 1 ,1%

1 ,2% 1 ,3% 2 ,2%

624 100,0% 341 100,0% 965 100,0%

Persona entrevistada

Altres persones de la llar

Altres persones

Persona entrevistada +altres persones de la llar

Altres persones de la llar+ altres persones

NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



E16. Quin tipus de servidor o servei Internet té a casa?

341 54,6% 213 62,5% 554 57,4%

220 35,3% 106 31,1% 326 33,8%

27 4,3% 6 1,8% 33 3,4%

3 ,5% 1 ,3% 4 ,4%

33 5,3% 15 4,4% 48 5,0%

624 100,0% 341 100,0% 965 100,0%

Pagament

Gratuït

Empresa o escola

No ho sap

NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

E17. Disposen de tarifa plana?

321 51,4% 221 64,8% 542 56,2%

245 39,3% 109 32,0% 354 36,7%

51 8,2% 9 2,6% 60 6,2%

7 1,1% 2 ,6% 9 ,9%

624 100,0% 341 100,0% 965 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

E18. Disposa de connexió d'alta velocitat a casa?a

83 13,3% 63 18,5% 146 15,1%

428 68,6% 254 74,5% 682 70,7%

107 17,1% 23 6,7% 130 13,5%

6 1,0% 1 ,3% 7 ,7%

624 100,0% 341 100,0% 965 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

Els percentatges són sobre les persones que tenen Internet a la llar. El percentatge deconnexió d'alta velocitat a casa sobre els usuaris d'Internet és del 17,2%.

a.

E19. Quin sistema de connexió d'alta velocitat té?

428 18,9% 254 34,1% 682 22,7%

57 2,5% 48 6,4% 105 3,5%

4 ,2% 3 ,4% 7 ,2%

16 ,7% 12 1,6% 28 ,9%

6 ,3% 0 ,0% 6 ,2%

1642 72,7% 405 54,4% 2047 68,1%

107 4,7% 23 3,1% 130 4,3%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Connexió simple

AV - ADSL

AV - XSDI ó RDSI

AV - Cable/FO

AV - No ho sap

No té internet

No sap quin tipusde connexió té

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



E20. Disposa d'adreça electrònica exclusiva o compartida amb altres membres de la llar?

312 50,0% 253 74,2% 565 58,5%

59 9,5% 20 5,9% 79 8,2%

235 37,7% 62 18,2% 297 30,8%

1 ,2% 0 ,0% 1 ,1%

17 2,7% 6 1,8% 23 2,4%

624 100,0% 341 100,0% 965 100,0%

Sí, exclusiva

Sí, compartida amb altresmembres de la llar

No

No ho sap

NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F. L’ús d’Internet en la societat catalana

F1. Podria dir-nos aproximadament quin any va entrar a Internet per primer cop?

6 1,1% 8 1,6% 14 1,3%

1 ,2% 0 ,0% 1 ,1%

0 ,0% 1 ,2% 1 ,1%

4 ,7% 0 ,0% 4 ,4%

7 1,3% 2 ,4% 9 ,9%

10 1,8% 0 ,0% 10 1,0%

11 2,0% 8 1,6% 19 1,8%

34 6,3% 24 4,8% 58 5,6%

25 4,6% 25 5,0% 50 4,8%

57 10,5% 43 8,7% 100 9,6%

96 17,7% 80 16,1% 176 16,9%

116 21,4% 126 25,4% 242 23,3%

94 17,3% 105 21,2% 199 19,2%

59 10,9% 61 12,3% 120 11,5%

23 4,2% 13 2,6% 36 3,5%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

NS/NC

Any 1987

Any 1990

Any 1991

Any 1992

Any 1993

Any 1994

Any 1995

Any 1996

Any 1997

Any 1998

Any 1999

Any 2000

Any 2001

Any 2002

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F2. A qui acudeix principalment quan no sap fer alguna cosa o necessita ajut per a Internet?

139 25,6% 128 25,8% 267 25,7%

90 16,6% 50 10,1% 140 13,5%

59 10,9% 46 9,3% 105 10,1%

99 18,2% 175 35,3% 274 26,4%

84 15,5% 43 8,7% 127 12,2%

6 1,1% 31 6,3% 37 3,6%

51 9,4% 11 2,2% 62 6,0%

12 2,2% 7 1,4% 19 1,8%

3 ,6% 5 1,0% 8 ,8%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

No necessita ajut

Persona/es de la llar

Altre familiar

Amic

Company de feina oestudis

Professor al centrede formació

Tècnic de l'empresaque li va instal·lar

Altres

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



F3. De les següents operacions que es poden fer a Internet, digui'ns si us plau quines sapfer i quines no. És capaç de rebre i transmetre missatges electrònics

514 94,7% 472 95,2% 986 94,9%

28 5,2% 22 4,4% 50 4,8%

1 ,2% 2 ,4% 3 ,3%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F4. De les següents operacions que es poden fer a Internet, digui'ns si us plau quines sapfer i quines no. És capaç de rebre i transmetre missatges de correu electrònic amb arxius

adjunts

435 80,1% 415 83,7% 850 81,8%

107 19,7% 78 15,7% 185 17,8%

1 ,2% 3 ,6% 4 ,4%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F5. De les següents operacions que es poden fer a Internet, digui'ns si us plau quines sapfer i quines no. És capaç d'utilitzar un buscador o de trobar una informació a la web

515 94,8% 484 97,6% 999 96,2%

27 5,0% 11 2,2% 38 3,7%

1 ,2% 1 ,2% 2 ,2%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F6. De les següents operacions que es poden fer a Internet, digui'ns si us plau quines sap

fer i quines no. És capaç de baixar fitxers de la web al seu ordinador

410 75,5% 401 80,8% 811 78,1%

132 24,3% 91 18,3% 223 21,5%

1 ,2% 4 ,8% 5 ,5%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F7. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Transmetrei rebre missatges de correu electrònic

486 89,5% 435 87,7% 921 88,6%

57 10,5% 60 12,1% 117 11,3%

0 ,0% 1 ,2% 1 ,1%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



F8. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Participaren xats o "news groups"

103 19,0% 264 53,2% 367 35,3%

440 81,0% 231 46,6% 671 64,6%

0 ,0% 1 ,2% 1 ,1%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F9. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Participar ocomprar en una subhasta

15 2,8% 13 2,6% 28 2,7%

528 97,2% 481 97,0% 1009 97,1%

0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NCTotal

N Percentatge


N Percentatge


N PercentatgeTotal

F10. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Comprarproductes d'alimentació i de neteja

31 5,7% 12 2,4% 43 4,1%

512 94,3% 483 97,4% 995 95,8%

0 ,0% 1 ,2% 1 ,1%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F11. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Comprarllibres o música

67 12,3% 30 6,0% 97 9,3%

476 87,7% 465 93,8% 941 90,6%

0 ,0% 1 ,2% 1 ,1%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F12. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Comprarproductes informàtics

37 6,8% 14 2,8% 51 4,9%

506 93,2% 480 96,8% 986 94,9%

0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



F13. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Comprar oreservar entrades per a espectacles

82 15,1% 37 7,5% 119 11,5%

461 84,9% 458 92,3% 919 88,5%

0 ,0% 1 ,2% 1 ,1%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F14. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Compraraltres coses

35 6,4% 25 5,0% 60 5,8%

508 93,6% 469 94,6% 977 94,0%

0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F15. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Reservarviatges o allotjament o llogar un cotxe

106 19,5% 60 12,1% 166 16,0%

436 80,3% 435 87,7% 871 83,8%

1 ,2% 1 ,2% 2 ,2%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F16. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Reservaroperacions amb el seu banc

174 32,0% 60 12,1% 234 22,5%

368 67,8% 434 87,5% 802 77,2%

1 ,2% 2 ,4% 3 ,3%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F17. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Treballardes de casa

93 17,1% 42 8,5% 135 13,0%

448 82,5% 452 91,1% 900 86,6%

2 ,4% 2 ,4% 4 ,4%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



F18. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscar feina

58 10,7% 113 22,8% 171 16,5%

485 89,3% 382 77,0% 867 83,4%

0 ,0% 1 ,2% 1 ,1%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F19. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscar pis

34 6,3% 36 7,3% 70 6,7%

509 93,7% 458 92,3% 967 93,1%

0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F20. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Participaren cursos "on line"

37 6,8% 17 3,4% 54 5,2%

506 93,2% 476 96,0% 982 94,5%

0 ,0% 3 ,6% 3 ,3%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F21. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents:Assabentar-se de les notícies per la premsa general

202 37,2% 154 31,0% 356 34,3%

341 62,8% 340 68,5% 681 65,5%

0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F22. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents:Assabentar-se de les notícies esportives

96 17,7% 136 27,4% 232 22,3%

446 82,1% 358 72,2% 804 77,4%

1 ,2% 2 ,4% 3 ,3%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



F23. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Navegarper Internet sense un objectiu concret

248 45,7% 349 70,4% 597 57,5%

295 54,3% 145 29,2% 440 42,3%

0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F24. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Jugar avideojocs per Internet

45 8,3% 148 29,8% 193 18,6%

498 91,7% 347 70,0% 845 81,3%

0 ,0% 1 ,2% 1 ,1%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F25. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Transmetretargetes de felicitació electròniques

138 25,4% 174 35,1% 312 30,0%

404 74,4% 320 64,5% 724 69,7%

1 ,2% 2 ,4% 3 ,3%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F26. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Transmetrefotos de vostè o de la família

119 21,9% 146 29,4% 265 25,5%

423 77,9% 349 70,4% 772 74,3%

1 ,2% 1 ,2% 2 ,2%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F27. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Baixar-semúsica de la xarxa

128 23,6% 261 52,6% 389 37,4%

413 76,1% 234 47,2% 647 62,3%

2 ,4% 1 ,2% 3 ,3%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



F28. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Mirar porno

41 7,6% 50 10,1% 91 8,8%

501 92,3% 443 89,3% 944 90,9%

1 ,2% 3 ,6% 4 ,4%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F29. Ús pornogràfic d'Internet

34 6,3% 36 7,3% 70 6,7%

3 ,6% 3 ,6% 6 ,6%

1 ,2% 8 1,6% 9 ,9%

2 ,4% 1 ,2% 3 ,3%

1 ,2% 0 ,0% 1 ,1%

0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%

502 92,4% 446 89,9% 948 91,2%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí, a casa

Si, a la feina

Si, a altres

Sí, a casa i a la feina

Sí, a casa i altres

Sí, però no ho especifica

No

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F30. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació sobre viatges

276 50,8% 207 41,7% 483 46,5%

265 48,8% 286 57,7% 551 53,0%

2 ,4% 3 ,6% 5 ,5%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F31. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació sobre la seva ciutat

226 41,6% 149 30,0% 375 36,1%

316 58,2% 343 69,2% 659 63,4%

1 ,2% 4 ,8% 5 ,5%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



F32. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació sobre espectacles programats.

205 37,8% 175 35,3% 380 36,6%

338 62,2% 319 64,3% 657 63,2%

0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F33. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació sobre oferta formativa

150 27,6% 149 30,0% 299 28,8%

391 72,0% 345 69,6% 736 70,8%

2 ,4% 2 ,4% 4 ,4%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F34. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació política o sindical

63 11,6% 30 6,0% 93 9,0%480 88,4% 464 93,5% 944 90,9%

0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NCTotal

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F35. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació sobre la seva associació professional

161 29,7% 86 17,3% 247 23,8%

381 70,2% 406 81,9% 787 75,7%

1 ,2% 4 ,8% 5 ,5%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F36. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació sobre la seva salut o la de persones properes

135 24,9% 69 13,9% 204 19,6%

405 74,6% 425 85,7% 830 79,9%

3 ,6% 2 ,4% 5 ,5%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



F37. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació sobre serveis públics

244 44,9% 134 27,0% 378 36,4%

297 54,7% 359 72,4% 656 63,1%

2 ,4% 3 ,6% 5 ,5%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F38. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarinformació sobre gays i lesbianes

19 3,5% 11 2,2% 30 2,9%

521 95,9% 483 97,4% 1004 96,6%

3 ,6% 2 ,4% 5 ,5%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F39. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Baixarprogrames de la xarxa

144 26,5% 156 31,5% 300 28,9%

399 73,5% 338 68,1% 737 70,9%

0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F40. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Consultarbiblioteques, enciclopèdies, diccionaris, atles

288 53,0% 259 52,2% 547 52,6%

254 46,8% 236 47,6% 490 47,2%

1 ,2% 1 ,2% 2 ,2%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F41. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Trucar pertelèfon a través d'Internet

32 5,9% 36 7,3% 68 6,5%

509 93,7% 458 92,3% 967 93,1%

2 ,4% 2 ,4% 4 ,4%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



F42. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Arreglar oconfirmar trobades amb els amics

100 18,4% 211 42,5% 311 29,9%

441 81,2% 284 57,3% 725 69,8%

2 ,4% 1 ,2% 3 ,3%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F43. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Organitzarles activitats dels nens

22 4,1% 5 1,0% 27 2,6%

518 95,4% 486 98,0% 1004 96,6%3 ,6% 5 1,0% 8 ,8%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

SíNo

NS/NCTotal

N Percentatge


N Percentatge


N PercentatgeTotal

F44. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Buscarreceptes de cuina

78 14,4% 38 7,7% 116 11,2%

464 85,5% 454 91,5% 918 88,4%

1 ,2% 4 ,8% 5 ,5%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F45. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: Contactaramb amics quan està desanimat

59 10,9% 164 33,1% 223 21,5%

483 89,0% 331 66,7% 814 78,3%

1 ,2% 1 ,2% 2 ,2%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F46. Hi ha estudis i enquestes que diuen que molta gent utilitza Internet per mirar pornografia.Segons el que vostè sap o ha sentit, creu que això és cert?

371 68,3% 315 63,5% 686 66,0%

105 19,3% 113 22,8% 218 21,0%

24 4,4% 29 5,8% 53 5,1%

43 7,9% 39 7,9% 82 7,9%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

És cert

És cert però notant com diuen

No és cert

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



F47. Amb quina de les següents afirmacions està més d'acord?

35 6,4% 37 7,5% 72 6,9%

261 48,1% 217 43,8% 478 46,0%

221 40,7% 224 45,2% 445 42,8%

26 4,8% 18 3,6% 44 4,2%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

El porno a Internet s'hauria deprohibir per a tothom

El porno a Internet s'hauria deprohibir a menors de 18

Cadascú ha de ser lliure demirar el que vulgui a Internet

NS/NCTotal

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F48. En general, quin idioma utilitza o tria més freqüentment a les pàgines d'Internet que visita

148 27,8% 100 20,2% 248 24,1%

329 61,8% 355 71,7% 684 66,6%

42 7,9% 28 5,7% 70 6,8%

2 ,4% 2 ,4% 4 ,4%

11 2,1% 10 2,0% 21 2,0%

532 100,0% 495 100,0% 1027 100,0%

Català

Castellà

Anglès

Un altre

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F49. En general, quin idioma utilitza o tria més freqüentment als correus electrònics queintercanvia

213 41,9% 163 35,4% 376 38,8%

264 52,0% 282 61,2% 546 56,3%

12 2,4% 3 ,7% 15 1,5%

8 1,6% 0 ,0% 8 ,8%

11 2,2% 13 2,8% 24 2,5%

508 100,0% 461 100,0% 969 100,0%

Català

Castellà

Anglès

Un altre

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F50. En general, quin idioma utilitza o tria més freqüentment als xats o newsgroups en quèparticipa

43 24,0% 77 25,0% 120 24,6%

118 65,9% 212 68,8% 330 67,8%

4 2,2% 4 1,3% 8 1,6%

0 ,0% 2 ,6% 2 ,4%

14 7,8% 13 4,2% 27 5,5%

179 100,0% 308 100,0% 487 100,0%

Català

Castellà

Anglès

Un altre

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



F51. En general, quin idioma utilitza o tria més freqüentment a la seva pàgina d'inici a Internet

146 27,4% 89 17,9% 235 22,8%

288 54,0% 300 60,5% 588 57,1%

24 4,5% 19 3,8% 43 4,2%

1 ,2% 0 ,0% 1 ,1%

74 13,9% 88 17,7% 162 15,7%

533 100,0% 496 100,0% 1029 100,0%

Català

Castellà

Anglès

Un altre

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F52. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? Ajuntament

35 6,4% 19 3,8% 54 5,2%

192 35,4% 110 22,2% 302 29,1%316 58,2% 364 73,4% 680 65,4%

0 ,0% 3 ,6% 3 ,3%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

SovintOcasionalment

Mai

NS/NCTotal

N Percentatge


N Percentatge


N PercentatgeTotal

F53. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents? En elscasos afirmatius, per quin motiu principal l'ha visitada? Ajuntament

190 83,7% 114 86,4% 304 84,7%

26 11,5% 6 4,5% 32 8,9%

4 1,8% 0 ,0% 4 1,1%

7 3,1% 12 9,1% 19 5,3%

227 100,0% 132 100,0% 359 100,0%

Buscar informació

Fer algun tràmit o gestió

Opinar i participar endecisions del'administració

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F54. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? En els casos afirmatius, ho ha trobat útil? Ajuntament

192 84,6% 102 77,3% 294 81,9%

25 11,0% 19 14,4% 44 12,3%

10 4,4% 11 8,3% 21 5,8%

227 100,0% 132 100,0% 359 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



F55. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? Diputació

15 2,8% 10 2,0% 25 2,4%

71 13,1% 37 7,5% 108 10,4%

457 84,2% 445 89,7% 902 86,8%

0 ,0% 4 ,8% 4 ,4%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sovint

Ocasionalment

Mai

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F56. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents? En elscasos afirmatius, per quin motiu principal l'ha visitada? Diputació

71 82,6% 44 86,3% 115 83,9%

10 11,6% 0 ,0% 10 7,3%

5 5,8% 7 13,7% 12 8,8%

86 100,0% 51 100,0% 137 100,0%

Buscar informació


NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F57. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? En els casos afirmatius, ho ha trobat útil? Diputació

70 81,4% 40 78,4% 110 80,3%

11 12,8% 4 7,8% 15 10,9%

5 5,8% 7 13,7% 12 8,8%

86 100,0% 51 100,0% 137 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F58. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents?Generalitat de Catalunya

91 16,8% 53 10,7% 144 13,9%

172 31,7% 124 25,0% 296 28,5%

280 51,6% 316 63,7% 596 57,4%

0 ,0% 3 ,6% 3 ,3%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sovint

Ocasionalment

Mai

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



F59. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents? En elscasos afirmatius, per quin motiu principal l'ha visitada? Generalitat de Catalunya

225 85,6% 155 86,1% 380 85,8%

23 8,7% 10 5,6% 33 7,4%

1 ,4% 1 ,6% 2 ,5%

14 5,3% 14 7,8% 28 6,3%

263 100,0% 180 100,0% 443 100,0%

Buscar informació



NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F60. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? En els casos afirmatius, ho ha trobat útil? Generalitat de Catalunya

235 89,4% 155 86,1% 390 88,0%

16 6,1% 10 5,6% 26 5,9%

12 4,6% 15 8,3% 27 6,1%

263 100,0% 180 100,0% 443 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F61. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? Hisenda

42 7,7% 10 2,0% 52 5,0%

118 21,7% 31 6,3% 149 14,3%

383 70,5% 452 91,1% 835 80,4%

0 ,0% 3 ,6% 3 ,3%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sovint

Ocasionalment

Mai

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F62. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents? En elscasos afirmatius, per quin motiu principal l'ha visitada? Hisenda

106 66,3% 30 68,2% 136 66,7%

49 30,6% 9 20,5% 58 28,4%

5 3,1% 5 11,4% 10 4,9%

160 100,0% 44 100,0% 204 100,0%

Buscar informació


NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



F63. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? En els casos afirmatius, ho ha trobat útil? Hisenda

140 87,5% 37 84,1% 177 86,8%

10 6,3% 3 6,8% 13 6,4%

10 6,3% 4 9,1% 14 6,9%

160 100,0% 44 100,0% 204 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F64. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? Seguretat social

22 4,1% 6 1,2% 28 2,7%

72 13,3% 27 5,4% 99 9,5%

449 82,7% 460 92,7% 909 87,5%

0 ,0% 3 ,6% 3 ,3%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sovint

Ocasionalment

Mai

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F65. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents? En elscasos afirmatius, per quin motiu principal l'ha visitada? Seguretat social

64 68,1% 26 72,2% 90 69,2%

24 25,5% 3 8,3% 27 20,8%

6 6,4% 7 19,4% 13 10,0%

94 100,0% 36 100,0% 130 100,0%

Buscar informació


NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F66. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? En els casos afirmatius, ho ha trobat útil? Seguretat social

77 81,9% 26 72,2% 103 79,2%

9 9,6% 4 11,1% 13 10,0%

8 8,5% 6 16,7% 14 10,8%

94 100,0% 36 100,0% 130 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F67. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? Unió Europea

8 1,5% 5 1,0% 13 1,3%

31 5,7% 17 3,4% 48 4,6%

504 92,8% 471 95,0% 975 93,8%

0 ,0% 3 ,6% 3 ,3%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sovint

Ocasionalment

Mai

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



F68. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents? En elscasos afirmatius, per quin motiu principal l'ha visitada? Unió Europea

33 84,6% 20 80,0% 53 82,8%

2 5,1% 0 ,0% 2 3,1%

1 2,6% 0 ,0% 1 1,6%

3 7,7% 5 20,0% 8 12,5%

39 100,0% 25 100,0% 64 100,0%

Buscar informació



NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F69. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? En els casos afirmatius, ho ha trobat útil? Unió Europea

32 82,1% 17 68,0% 49 76,6%

3 7,7% 2 8,0% 5 7,8%

4 10,3% 6 24,0% 10 15,6%

39 100,0% 25 100,0% 64 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F70. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents?Una altra administració

12 2,2% 11 2,2% 23 2,2%

30 5,5% 16 3,2% 46 4,4%

493 90,8% 461 92,9% 954 91,8%

8 1,5% 8 1,6% 16 1,5%

543 100,0% 496 100,0% 1039 100,0%

Sovint

Ocasionalment

Mai

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

F71. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracions següents? En elscasos afirmatius, per quin motiu principal l'ha visitada? Una altra administració

31 62,0% 23 65,7% 54 63,5%

6 12,0% 1 2,9% 7 8,2%

1 2,0% 0 ,0% 1 1,2%

12 24,0% 11 31,4% 23 27,1%

50 100,0% 35 100,0% 85 100,0%

Buscar informació

Fer algun tràmit o gestióOpinar i participar endecisions del'administració

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



F72. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió la pàgina web de les administracionssegüents? En els casos afirmatius, ho ha trobat útil? Una altra administració

36 72,0% 25 71,4% 61 71,8%

3 6,0% 0 ,0% 3 3,5%

11 22,0% 10 28,6% 21 24,7%

50 100,0% 35 100,0% 85 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G. Usos del temps i usos d’Internet

G1. Usuaris/no usuaris d'Internet

543 24,0% 496 66,6% 1039 34,6%

1717 76,0% 249 33,4% 1966 65,4%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Entrevistat usuari

Entrevistat no usuari

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G2. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Veure TV

48 2,1% 13 1,8% 61 2,0%17 ,8% 7 ,9% 24 ,8%

116 5,2% 75 10,1% 191 6,4%

2067 91,9% 647 87,2% 2714 90,8%2248 100,0% 742 100,0% 2990 100,0%

Mai

Esporàdicament

SetmanalmentDiàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G3. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des que

utilitza Internet els dedica més o menys temps? Veure TV

68 13,4% 94 20,1% 162 16,6%

441 86,6% 371 79,4% 812 83,2%

0 ,0% 2 ,4% 2 ,2%

509 100,0% 467 100,0% 976 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G4. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Veure vídeos o DVD

1322 59,0% 190 25,7% 1512 50,7%

287 12,8% 148 20,0% 435 14,6%

502 22,4% 333 45,1% 835 28,0%

130 5,8% 68 9,2% 198 6,6%

2241 100,0% 739 100,0% 2980 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



G5. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des queutilitza Internet els dedica més o menys temps? Veure videos o DVD

19 8,4% 30 10,9% 49 9,8%

205 90,7% 240 87,6% 445 89,0%

2 ,9% 4 1,5% 6 1,2%

226 100,0% 274 100,0% 500 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G6. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Passejar

301 13,4% 114 15,4% 415 13,9%

101 4,5% 37 5,0% 138 4,6%

670 29,9% 255 34,5% 925 31,0%

1171 52,2% 334 45,1% 1505 50,5%

2243 100,0% 740 100,0% 2983 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G7. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des

que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Passejar

13 3,0% 16 4,2% 29 3,6%

415 97,0% 362 94,3% 777 95,7%

0 ,0% 6 1,6% 6 ,7%

428 100,0% 384 100,0% 812 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G8. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Escoltar la ràdio

482 21,5% 124 16,8% 606 20,3%

70 3,1% 30 4,1% 100 3,4%

253 11,3% 105 14,2% 358 12,0%

1438 64,1% 481 65,0% 1919 64,3%

2243 100,0% 740 100,0% 2983 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total


que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Escoltar la ràdio

8 1,9% 19 5,0% 27 3,4%

406 97,6% 343 90,0% 749 94,0%

2 ,5% 19 5,0% 21 2,6%

416 100,0% 381 100,0% 797 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



G10. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Escoltar música

632 28,2% 34 4,6% 666 22,3%

105 4,7% 18 2,4% 123 4,1%

379 16,9% 96 13,0% 475 15,9%

1126 50,2% 593 80,0% 1719 57,6%

2242 100,0% 741 100,0% 2983 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

11. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que des

que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Escoltar música

9 2,1% 15 3,3% 24 2,7%

418 96,1% 397 88,6% 815 92,3%8 1,8% 36 8,0% 44 5,0%

435 100,0% 448 100,0% 883 100,0%

MenysNo ha variat

MésTotal

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G12. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Llegir premsa o revistes

522 23,3% 130 17,5% 652 21,8%

115 5,1% 51 6,9% 166 5,6%

569 25,3% 233 31,4% 802 26,9%

1039 46,3% 327 44,1% 1366 45,7%

2245 100,0% 741 100,0% 2986 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total


que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Llegir premsa o revistes

8 1,7% 21 5,4% 29 3,3%

460 96,0% 358 92,0% 818 94,2%11 2,3% 10 2,6% 21 2,4%

479 100,0% 389 100,0% 868 100,0%

MenysNo ha variat

MésTotal

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G14. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Llegir llibres

1030 45,9% 218 29,4% 1248 41,8%

326 14,5% 111 15,0% 437 14,6%

374 16,7% 194 26,2% 568 19,0%

515 22,9% 218 29,4% 733 24,5%

2245 100,0% 741 100,0% 2986 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



G15. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que desque utilitza Internet els dedica més o menys temps? Llegir llibres

18 5,1% 17 5,6% 35 5,3%

331 93,0% 281 92,1% 612 92,6%

7 2,0% 7 2,3% 14 2,1%

356 100,0% 305 100,0% 661 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G16. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? No fer res, badar

1468 65,5% 421 56,9% 1889 63,4%

85 3,8% 35 4,7% 120 4,0%

224 10,0% 109 14,7% 333 11,2%

463 20,7% 175 23,6% 638 21,4%

2240 100,0% 740 100,0% 2980 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total


que utilitza Internet els dedica més o menys temps? No fer res, badar

7 4,2% 16 8,0% 23 6,3%

159 95,8% 182 91,5% 341 93,4%

0 ,0% 1 ,5% 1 ,3%

166 100,0% 199 100,0% 365 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G18. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Anar a bars, restaurants,

discoteques

1106 49,3% 91 12,3% 1197 40,1%

362 16,1% 81 10,9% 443 14,9%

514 22,9% 486 65,6% 1000 33,5%

260 11,6% 83 11,2% 343 11,5%

2242 100,0% 741 100,0% 2983 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G19. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera quedes que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Anar a bars, restaurants, discoteques

4 1,6% 7 1,9% 11 1,8%

254 98,4% 359 97,3% 613 97,8%

0 ,0% 3 ,8% 3 ,5%

258 100,0% 369 100,0% 627 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



G20. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Anar al cinema

1318 58,6% 154 20,8% 1472 49,3%

644 28,6% 274 37,1% 918 30,7%

267 11,9% 304 41,1% 571 19,1%

19 ,8% 7 ,9% 26 ,9%

2248 100,0% 739 100,0% 2987 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total


que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Anar al cinema

2 1,7% 6 2,8% 8 2,4%

119 98,3% 204 96,2% 323 97,0%

0 ,0% 2 ,9% 2 ,6%

121 100,0% 212 100,0% 333 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G22. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Anar al teatre, òpera o

concerts

1668 74,5% 484 65,5% 2152 72,2%

474 21,2% 210 28,4% 684 23,0%

86 3,8% 42 5,7% 128 4,3%

12 ,5% 3 ,4% 15 ,5%

2240 100,0% 739 100,0% 2979 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total


que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Anar al teatre, òpera o concerts

1 2,6% 1 2,9% 2 2,7%

36 92,3% 32 94,1% 68 93,2%

2 5,1% 1 2,9% 3 4,1%

39 100,0% 34 100,0% 73 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G24. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Anar a museus,

exposicions o conferències

1660 74,0% 505 68,2% 2165 72,6%

476 21,2% 201 27,2% 677 22,7%

87 3,9% 32 4,3% 119 4,0%

19 ,8% 2 ,3% 21 ,7%

2242 100,0% 740 100,0% 2982 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



25. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que desque utilitza Internet els dedica més o menys temps? Anar a museus, exposicions o conferències

1 2,5% 1 3,8% 2 3,0%

38 95,0% 25 96,2% 63 95,5%

1 2,5% 0 ,0% 1 1,5%

40 100,0% 26 100,0% 66 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G26. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Trobar-se amb familiars o

amics

171 7,6% 24 3,2% 195 6,5%

196 8,7% 20 2,7% 216 7,2%

1079 48,1% 289 38,9% 1368 45,8%

796 35,5% 409 55,1% 1205 40,4%

2242 100,0% 742 100,0% 2984 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total


que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Trobar-se amb familiars i amics

3 ,7% 8 1,8% 11 1,2%

448 99,1% 442 97,1% 890 98,1%

1 ,2% 5 1,1% 6 ,7%

452 100,0% 455 100,0% 907 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G28. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Jugar amb l'ordinador o

consola

1998 88,9% 450 60,8% 2448 82,0%

82 3,6% 65 8,8% 147 4,9%

109 4,9% 129 17,4% 238 8,0%

58 2,6% 96 13,0% 154 5,2%

2247 100,0% 740 100,0% 2987 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total


que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Jugar amb l'ordinador o consola

1 1,2% 13 7,3% 14 5,3%

70 84,3% 139 77,7% 209 79,8%

12 14,5% 27 15,1% 39 14,9%

83 100,0% 179 100,0% 262 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



G30. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Xerrar amb la gent decasa, jugar amb els nens o similar

318 14,2% 46 6,2% 364 12,2%

31 1,4% 12 1,6% 43 1,4%

112 5,0% 54 7,3% 166 5,6%

1778 79,4% 627 84,8% 2405 80,8%

2239 100,0% 739 100,0% 2978 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total


que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Xerrar amb la gent de casa, jugar amb elsnens o similar

15 3,3% 18 4,1% 33 3,7%

443 96,3% 424 95,5% 867 95,9%

2 ,4% 2 ,5% 4 ,4%

460 100,0% 444 100,0% 904 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G32. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Fer activitats a casa

relacionades amb el treball professional

1849 82,7% 522 70,6% 2371 79,7%

67 3,0% 36 4,9% 103 3,5%

129 5,8% 73 9,9% 202 6,8%

192 8,6% 108 14,6% 300 10,1%

2237 100,0% 739 100,0% 2976 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total


que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Fer activitats a casa relacionades amb eltreball professional

2 1,2% 2 1,4% 4 1,3%

149 89,8% 134 92,4% 283 91,0%

15 9,0% 9 6,2% 24 7,7%

166 100,0% 145 100,0% 311 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G34. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Assistir a partits o

competicions esportives

1794 79,8% 477 64,4% 2271 76,0%

224 10,0% 122 16,5% 346 11,6%

210 9,3% 125 16,9% 335 11,2%

19 ,8% 17 2,3% 36 1,2%

2247 100,0% 741 100,0% 2988 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



35. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que desque utilitza Internet els dedica més o menys temps? Assitir a partits o competicions esportives

1 1,4% 1 1,1% 2 1,2%

67 97,1% 92 96,8% 159 97,0%

1 1,4% 2 2,1% 3 1,8%

69 100,0% 95 100,0% 164 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G36. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Practicar esport o alguna

activitat física

1577 70,2% 367 49,5% 1944 65,1%

132 5,9% 55 7,4% 187 6,3%

389 17,3% 208 28,1% 597 20,0%

147 6,5% 111 15,0% 258 8,6%

2245 100,0% 741 100,0% 2986 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total


que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Practicar esport o alguna activitat física

2 1,0% 3 1,3% 5 1,2%

197 97,5% 220 98,2% 417 97,9%

3 1,5% 1 ,4% 4 ,9%

202 100,0% 224 100,0% 426 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G38. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Assistir a manifestacions

o reunions de sindicats, partits polítics o entitats associatives

2011 89,7% 653 88,0% 2664 89,2%

164 7,3% 69 9,3% 233 7,8%

53 2,4% 16 2,2% 69 2,3%

15 ,7% 4 ,5% 19 ,6%

2243 100,0% 742 100,0% 2985 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total


que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Assistir a manifestacions o reunions desindicats, partits polítics o entitats associatives

24 100,0% 18 100,0% 42 100,0%

24 100,0% 18 100,0% 42 100,0%

No ha variat

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



G40. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Anar a l'esglèsia o lloc deculte de la seva religió?

1417 63,2% 627 84,5% 2044 68,5%

427 19,0% 78 10,5% 505 16,9%

351 15,6% 34 4,6% 385 12,9%

48 2,1% 3 ,4% 51 1,7%

2243 100,0% 742 100,0% 2985 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total


que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Anar a l'esglèsia o lloc de culte de la sevareligió

1 2,2% 0 ,0% 1 1,4%

45 97,8% 26 100,0% 71 98,6%

46 100,0% 26 100,0% 72 100,0%

Menys

No ha variat

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G42. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Assistir a esdeveniments

populars, festes o fires de carrer

1136 50,8% 320 43,2% 1456 48,9%

865 38,7% 334 45,1% 1199 40,3%

212 9,5% 73 9,9% 285 9,6%

25 1,1% 13 1,8% 38 1,3%

2238 100,0% 740 100,0% 2978 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total


que utilitza Internet els dedica més o menys temps? Assistir a esdeveniments populars, festes ofires de carrer

0 ,0% 1 1,7% 1 ,9%

46 100,0% 59 98,3% 105 99,1%

46 100,0% 60 100,0% 106 100,0%

Menys

No ha variat

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G44. Realitza habitualment o ocasionalment les activitats que ara li llegiré? Practicar algun hobby

1649 74,0% 537 73,5% 2186 73,9%

119 5,3% 37 5,1% 156 5,3%

254 11,4% 81 11,1% 335 11,3%

206 9,2% 76 10,4% 282 9,5%

2228 100,0% 731 100,0% 2959 100,0%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



G45. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIAMENT O SETMANALMENT, considera que desque utilitza Internet els dedica més o menys temps? Practicar algun hobby

2 1,4% 2 1,9% 4 1,6%

133 96,4% 98 90,7% 231 93,9%

3 2,2% 8 7,4% 11 4,5%

138 100,0% 108 100,0% 246 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G46. Des que utilitza Internet, ha canviat el temps que vostè dedica a dormir?

25 5,2% 51 11,4% 76 8,2%

453 94,8% 392 87,7% 845 91,4%

0 ,0% 4 ,9% 4 ,4%

478 100,0% 447 100,0% 925 100,0%

Menys

No ha variat

Més

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G47. A part de vostè, hi ha cap membre de la llar que utilitzi Internet o el correu electrònic a casa?

1636 72,4% 404 54,2% 2040 67,9%

518 22,9% 260 34,9% 778 25,9%

81 3,6% 77 10,3% 158 5,3%

24 1,1% 4 ,5% 28 ,9%

1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

NP (no té connexióa Internet)

Sí

No

NP (viu sol/a)

NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G49. En relació amb el menor que més utilitza Internet, amb quin objectiu principal ho fa?

1636 72,4% 404 54,2% 2040 67,9%

3 ,1% 2 ,3% 5 ,2%

11 ,5% 6 ,8% 17 ,6%

52 2,3% 11 1,5% 63 2,1%

24 1,1% 10 1,3% 34 1,1%

36 1,6% 6 ,8% 42 1,4%

6 ,3% 0 ,0% 6 ,2%

3 ,1% 1 ,1% 4 ,1%

483 21,4% 303 40,7% 786 26,2%

6 ,3% 2 ,3% 8 ,3%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

NP (no té connexió aInternet)

Rebre o trametremissatges

Participar en xats

Estudiar

Jugar o divertir-se

Fer una mica de tot

Altres

No ho sap

NP (no hi ha menorso no usuaris a la llar)

NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



G50. Quina opinió té, vostè, sobre el temps que aquest nen passa amb Internet?

14 10,5% 7 20,0% 21 12,5%

113 85,0% 27 77,1% 140 83,3%

6 4,5% 1 2,9% 7 4,2%

133 100,0% 35 100,0% 168 100,0%

Desfavorable

Satisfet

Estimulador

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G51. Per quin motiu principal no utilitzen Internet a casa els nens de 6 a 15 anys?

1636 72,4% 404 54,2% 2040 67,9%

24 1,1% 7 ,9% 31 1,0%

1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%

4 ,2% 2 ,3% 6 ,2%

1 ,0% 0 ,0% 1 ,0%

4 ,2% 0 ,0% 4 ,1%

9 ,4% 3 ,4% 12 ,4%

540 23,9% 321 43,1% 861 28,7%

41 1,8% 8 1,1% 49 1,6%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

NP (no té connexió aInternet)

No saben com funciona

És molt car

Perden el temps

És perillós (podenaccedir a pàgines pocadients)

L'ordinador no quedalliure

Altres

NP (no hi ha menors ousuaris a la llar)

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G52. Pot succeir que diverses persones de la llar vulguin accedir a Internet al mateix temps? Tipologia de

conflictes al voltant Internet domèstic

66 11,8% 54 17,3% 120 13,7%

93 16,6% 72 23,0% 165 18,9%

402 71,7% 187 59,7% 589 67,4%

561 100,0% 313 100,0% 874 100,0%

Conflicte freqüent

Conflicte ocasional

Sense conflicte

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G53. Quin criteri preval perquè una persona de la llar tingui prioritat per accedir a Internet?

41 62,1% 28 51,9% 69 57,5%

4 6,1% 1 1,9% 5 4,2%

11 16,7% 14 25,9% 25 20,8%

10 15,2% 11 20,4% 21 17,5%

66 100,0% 54 100,0% 120 100,0%

El professional

L'autoritari

El democràtic-aleatori

Altres

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



G54. Amb quina freqüència utilitza el correu electrònic a casa? Intensitat d'ús del correuelectrònic a casa

125 32,0% 140 44,2% 265 37,4%

174 44,5% 137 43,2% 311 43,9%

35 9,0% 20 6,3% 55 7,8%

15 3,8% 4 1,3% 19 2,7%

42 10,7% 16 5,0% 58 8,2%

391 100,0% 317 100,0% 708 100,0%

Diàriament

Setmanalment

Mensualment

Anualment

Mai

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G55. Amb quina freqüència utilitza Internet a casa? Intensitat d'ús d'Internet a casa

123 31,4% 150 47,3% 273 38,5%

190 48,5% 134 42,3% 324 45,7%

39 9,9% 23 7,3% 62 8,7%

14 3,6% 3 ,9% 17 2,4%

26 6,6% 7 2,2% 33 4,7%

392 100,0% 317 100,0% 709 100,0%

Diariàment

Setmanalment

Mensualment

Anualment

Mai

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G56. Amb quina freqüència utilitza el correu electrònic i Internet a casa?

31 5,1% 17 5,1% 48 5,1%

525 86,1% 280 83,8% 805 85,3%

54 8,9% 37 11,1% 91 9,6%

610 100,0% 334 100,0% 944 100,0%

Intensitat major de correu

Intensitat igual

Intensitat major ded'Internet

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

G64. Utilitza serveis WAP per accedir a Internet mitjançant el telèfon mòbil?

18 ,8% 8 1,1% 26 ,9%

2210 97,8% 725 97,3% 2935 97,7%

32 1,4% 12 1,6% 44 1,5%

2260 100,0% 745 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



H. La relació dels no usuaris d’Internet amb Internet

H1. Sap què és Internet?

910 53,0% 213 85,5% 1123 57,1%

443 25,8% 25 10,0% 468 23,8%

340 19,8% 10 4,0% 350 17,8%

24 1,4% 1 ,4% 25 1,3%1717 100,0% 249 100,0% 1966 100,0%

Sí

No en sap gaire res,però n'ha sentit aparlar

NoNC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N PercentatgeTotal

H2. Sap què és Internet? No usuaris, escalament

892 53,1% 30 12,1% 922 47,8%

176 10,5% 17 6,9% 193 10,0%

344 20,5% 80 32,4% 424 22,0%

268 16,0% 120 48,6% 388 20,1%

1680 100,0% 247 100,0% 1927 100,0%

Nivell 0: major distanciament

Nivell 1

Nivell 2

Nivell 3: menor distanciament

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

H3. Per quin motiu no utilitza Internet?

340 19,8% 10 4,0% 350 17,8%

414 24,1% 27 10,8% 441 22,4%

121 7,0% 12 4,8% 133 6,8%

157 9,1% 54 21,7% 211 10,7%

155 9,0% 43 17,3% 198 10,1%

69 4,0% 24 9,6% 93 4,7%

45 2,6% 10 4,0% 55 2,8%

2 ,1% 0 ,0% 2 ,1%

14 ,8% 4 1,6% 18 ,9%

24 1,4% 7 2,8% 31 1,6%

163 9,5% 21 8,4% 184 9,4%

36 2,1% 0 ,0% 36 1,8%

124 7,2% 28 11,2% 152 7,7%

10 ,6% 4 1,6% 14 ,7%

43 2,5% 5 2,0% 48 2,4%

1717 100,0% 249 100,0% 1966 100,0%

NP (no sap què és Internet)

No sap com funciona

No sap per a què serveix

És molt car

No té temps per posar-s'hi

És molt lent

No té equip informàtic necessari

Li poden vigilar

Pot introduir virus perillosos

Un altre motiu

No ho necessita / no utilitat

És gran

No li agrada

Propera instal·lació

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

H4. Vostè creu que un dia o altre acabarà coneixent i utilitzant Internet?

340 19,8% 10 4,0% 350 17,8%

321 18,7% 127 51,0% 448 22,8%

464 27,0% 90 36,1% 554 28,2%

552 32,1% 20 8,0% 572 29,1%

40 2,3% 2 ,8% 42 2,1%

1717 100,0% 249 100,0% 1966 100,0%

NP (no sap què és)

Sí

Pot ser

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total



H5. En alguna ocasió ha demanat o ha rebut d'algun familiar, amic o company alguna informació odocumentació obtinguda a Internet?

340 19,8% 10 4,0% 350 17,8%

109 6,3% 29 11,6% 138 7,0%

328 19,1% 115 46,2% 443 22,5%

891 51,9% 87 34,9% 978 49,7%

49 2,9% 8 3,2% 57 2,9%

1717 100,0% 249 100,0% 1966 100,0%

NP (no sap què és)

Sí, sovint

Sí, en alguna ocasió

No

NS/NC

Total

N Percentatge


N Percentatge


N Percentatge

Total

Capítol 3

INTERNAUTES I DESCONNECTATS: UNA ANÀLISI DEL PERFIL

SOCIAL COMPARAT DELS USUARIS I NO USUARIS D'INTERNET

APARTATS

Introducció................................................................................................................................................................. 103 3.1. Gènere, edat i origen geogràfic de la població enquestada................................................................................ 105 3.2. Pràctiques lingüístiques...................................................................................................................................... 109 3.3. Educació............................................................................................................................................................. 113 3.4. Situació laboral ................................................................................................................................................... 123 3.5. La sociabilitat en la societat catalana ................................................................................................................. 133 3.6. La construcció de la identitat .............................................................................................................................. 161 3.7. Projecte d'autonomia .......................................................................................................................................... 169 3.8. Pràctiques comunicatives ................................................................................................................................... 173 3.9. Equipament tecnològic de la llar......................................................................................................................... 179 3.10. Els usos d'Internet ............................................................................................................................................ 187 3.11. Usos del temps i usos d'Internet....................................................................................................................... 205

La societat xarxa a Catalunya 103 Internautes i desconnectats: una anàlisi del perfil social comparat


Introducció

La recerca sobre la societat xarxa a Catalunya té una finalitat alhora analítica i descriptiva. Encara

que l'objectiu fonamental del nostre esforç és arribar a una comprensió analítica, empíricament

fundada, de la interacció entre Internet, estructura social i pràctica social, tal com exposem a l'apartat

cinc del nostre informe de recerca, hem pensat que era útil per a la societat catalana saber com és,

com viu i com pensa a partir del mirall imperfecte però no excessivament deformador de l'enquesta

que hem fet. I per això procedim a una presentació sistemàtica i comentada de les freqüències de

respostes a les preguntes del qüestionari, tal com han estat formulades, abans de combinar les

esmentades respostes de manera analítica per a la construcció de les variables rellevants per al

nostre marc teòric. Així, els ciutadans poden llegir per si mateixos les respostes a aquestes preguntes

i potser construir hipòtesis alternatives d'interpretació de les nostres dades. Ara bé, encara que oferim

els totals de les freqüències per a cada pregunta, hem optat per una presentació sistemàtica de dos

grups ben diferenciats de la població, és a dir: els qui són usuaris d'Internet i els qui no ho són. Així es

pot especificar el perfil social de la part de Catalunya que inscriu la seva pràctica en la societat xarxa,

en contrast amb els qui no participen d'aquest nou entorn tecnològico-organitzatiu, als efectes del

qual tanmateix estan necessàriament exposats.

El procediment de presentació que seguirem en aquest apartat és el següent: es presentaran les

freqüències de resposta en les diferents categories per a cada pregunta, per al total dels enquestats i

per a dos grups de població (usuaris d'Internet i no usuaris d'Internet). Després de la presentació de

les freqüències de resposta a cada pregunta es fa un breu comentari que serveix simplement per a

subratllar les dades més significatives. El qüestionari complet de l'enquesta es pot consultar a l'annex.

Per a alleugerir el text d'aquesta presentació comentada de freqüències s'han eliminat totes les taules

que servien únicament per a la definició de la mostra de l'enquesta i per a la construcció de variables

analítiques. Per tal de facilitar la lectura de les dades hem agrupat les preguntes per temes. La

numeració de les preguntes correspon a la de les preguntes del qüestionari, per a facilitar-ne la

consulta a l'annex. Per tant, com que s'han suprimit preguntes d'aquesta presentació i s'han agrupat

temàticament, la numeració de les preguntes no és correlativa. Conservant al cap aquestes

observacions, vegem la distribució de les freqüències entre les diferents categories de les preguntes

de la nostra enquesta.



3.1. Gènere, edat i origen geogràfic de la població enquestada

3. La persona entrevistada és home o dona?

565 54,4% 885 45,0% 1450 48,3%

474 45,6% 1081 55,0% 1555 51,7%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Home

Dona

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

La proporció més elevada de dones a la població total de l'enquesta (corresponent a les

característiques de la població més gran de 15 anys) es corregeix en benefici dels homes per als

usuaris, com a expressió de la divisòria de gènere que es mostra en l'ús d'Internet a l'apartat següent.

4.1. Edat de l'entrevistat (en trams de 10 anys)

379 36,5% 186 9,5% 565 18,8%

279 26,9% 244 12,4% 523 17,4%

219 21,1% 323 16,4% 542 18,0%

103 9,9% 307 15,6% 410 13,6%

45 4,3% 351 17,9% 396 13,2%

14 1,3% 348 17,7% 362 12,0%

0 ,0% 207 10,5% 207 6,9%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

De 15 a 24 anys

De 25 a 34 anys

De 35 a 44 anys

De 45 a 54 anys

De 55 a 64 anys

De 65 a 74 anys

75 anys o més

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

4.2. Edat de l'entrevistat (en trams de 5 anys)

201 19,3% 75 3,8% 276 9,2%

178 17,1% 111 5,6% 289 9,6%

164 15,8% 110 5,6% 274 9,1%

115 11,1% 134 6,8% 249 8,3%

131 12,6% 164 8,3% 295 9,8%

88 8,5% 159 8,1% 247 8,2%

65 6,3% 158 8,0% 223 7,4%

38 3,7% 149 7,6% 187 6,2%

35 3,4% 169 8,6% 204 6,8%

10 1,0% 182 9,3% 192 6,4%

11 1,1% 194 9,9% 205 6,8%

3 ,3% 154 7,8% 157 5,2%

0 ,0% 114 5,8% 114 3,8%

0 ,0% 57 2,9% 57 1,9%

0 ,0% 36 1,8% 36 1,2%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

15-19 anys

20-24 anys

25-29 anys

30-34 anys

35-39 anys

40-44 anys

45-49 anys

50-54 anys

55-59 anys

60-64 anys

65-69 anys

70-74 anys

75-79 anys

80-84 anys

85 anys o més

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total



Com s'esperava que passaria, la població d'usuaris d'Internet és molt més jove que la dels no usuaris.

Un 19,3% dels usuaris tenen entre 15 i 19 anys, mentre que en aquest tram d'edat se situen només

un 3,8% dels no usuaris. Més d'un terç dels usuaris (36,5%) tenen entre 15 i 24 anys, mentre que

només hi ha un 5,6% d'usuaris que tenen més de 54 anys. Així, mentre que a la població general el

54,2% se situa en els trams d'edat 15-44 anys, la proporció en aquest tram per als usuaris d'Internet

és del 84,5%. Clarament, Internet és una pràctica de les edats més joves de la població.

5. Quin és el seu estat civil?

574 55,2% 390 19,8% 964 32,1%

47 4,5% 50 2,5% 97 3,2%

384 37,0% 1260 64,1% 1644 54,7%

15 1,4% 45 2,3% 60 2,0%

13 1,3% 20 1,0% 33 1,1%

6 ,6% 201 10,2% 207 6,9%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Solter/a

Aparellat/ada

Casat/ada

Separat/ada

Divorciat/ada

Vidu/vídua

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

El que és més rellevant és la gran proporció de solters entre els usuaris (55,2%) i la proporció petita,

però significativament més alta, de parelles de fet entre els usuaris d'Internet.

6a. Grandària del municipi de residència de l'entrevistat

54 5,2% 130 6,6% 184 6,1%

59 5,7% 148 7,5% 207 6,9%

75 7,2% 136 6,9% 211 7,0%

109 10,5% 253 12,9% 362 12,0%

148 14,2% 274 13,9% 422 14,0%

106 10,2% 222 11,3% 328 10,9%

181 17,4% 369 18,8% 550 18,3%

307 29,5% 434 22,1% 741 24,7%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Municipis de menys de 2000 habitants

Municipis de 2001 a 5000 habitants

Municipis de 5001 a 10000 habitants

Municipis de 10001 a 20000

Municipis 20001 a 50000

Municipis 50001 a 100000

Municipis de 100001 a 1000000

Barcelona

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

Veiem que la principal diferència entre usuari i no usuari és que els usuaris són significativament més

nombrosos al municipi de Barcelona. En canvi, els usuaris estan clarament subrepresentats en

municipis rurals i poblacions més petites.



6.1. On va néixer vostè?

566 54,5% 687 34,9% 1253 41,7%

314 30,2% 443 22,5% 757 25,2%

108 10,4% 754 38,4% 862 28,7%

51 4,9% 82 4,2% 133 4,4%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Al mateix municipi deresidència actual

En un altre municipide Catalunya


A l'estranger

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Els nascuts a Catalunya són molt més nombrosos entre els usuaris que entre els no usuaris. Així

mateix, la majoria dels usuaris d'Internet han nascut al mateix municipi de residència: al global des del

local?

8.1.1. On va néixer el seu pare?

315 30,3% 389 19,8% 704 23,4%

232 22,3% 349 17,8% 581 19,3%

439 42,3% 1133 57,6% 1572 52,3%

44 4,2% 80 4,1% 124 4,1%

9 ,9% 15 ,8% 24 ,8%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Al mateix municipi deresidència que l'entrevistat

En un altre municipi deCatalunya


A l'estranger

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

8.2.1. On va néixer la seva mare?

295 28,4% 394 20,0% 689 22,9%

238 22,9% 358 18,2% 596 19,8%

450 43,3% 1117 56,8% 1567 52,1%

48 4,6% 86 4,4% 134 4,5%

8 ,8% 11 ,6% 19 ,6%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Al mateix municipi deresidència que l'entrevistat

En un altre municipi deCatalunya


A l'estranger

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Quant als pares (tant el pare com la mare) dels entrevistats, es veu que la majoria dels pares dels

usuaris van néixer a Catalunya, mentre que la majoria dels pares dels no usuaris ho van fer a la resta

d'Espanya. La proporció de pares nascuts a l'estranger és minoritària i semblant per a tot dos grups.

Altra vegada, la Catalunya immigrant d'Espanya i la Catalunya nascuda a Catalunya es tornen a

perfilar com a element distintiu d'un tall generacional.



3.2. Pràctiques lingüístiques

11. Quina és la seva llengua?

467 44,9% 738 37,5% 1205 40,1%

349 33,6% 950 48,3% 1299 43,2%

203 19,5% 225 11,4% 428 14,2%

18 1,7% 47 2,4% 65 2,2%

2 ,2% 6 ,3% 8 ,3%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Català

Castellà

Ambdues igual

Altres

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Els usuaris d'Internet són més catalanoparlants, cosa que inverteix la lleugera majoria

castellanoparlant en la població total. Els usuaris d'Internet també són més bilingües que no pas els

no usuaris.

12. Quina llengua empra habitualment a casa seva?

448 45,1% 689 38,2% 1137 40,6%

438 44,1% 970 53,7% 1408 50,3%

98 9,9% 107 5,9% 205 7,3%

9 ,9% 37 2,0% 46 1,6%

1 ,1% 3 ,2% 4 ,1%

994 100,0% 1806 100,0% 2800 100,0%

Català

Castellà

Ambdues igual

Altres

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Els no usuaris d'Internet utilitzen el castellà a casa en una proporció més alta que la mitjana, mentre

que entre els usuaris la proporció dels qui utilitzen català a casa és lleugerament superior. La cosa

més significativa és que hi ha més bilingües a casa entre els usuaris d'Internet que entre els no

usuaris.

13. Quina llengua empra habitualment a la feina?

345 48,4% 280 32,2% 625 39,5%

142 19,9% 350 40,2% 492 31,1%

213 29,9% 225 25,9% 438 27,7%

5 ,7% 4 ,5% 9 ,6%

8 1,1% 11 1,3% 19 1,2%

713 100,0% 870 100,0% 1583 100,0%

Català

Castellà

Ambdues igual

Altres

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



La preponderància de l'ús del català entre els usuaris s'accentua considerablement en el medi de la

feina, i també augmenta la proporció de bilingües professionals entre els usuaris. A Internet, la feina

tendeix a ser més propera a un entorn catalanoparlant.

14. Quina llengua empra principalment amb els amics?

416 40,1% 657 33,7% 1073 35,9%

311 30,0% 915 46,9% 1226 41,0%

303 29,2% 345 17,7% 648 21,7%

3 ,3% 26 1,3% 29 1,0%

4 ,4% 7 ,4% 11 ,4%

1037 100,0% 1950 100,0% 2987 100,0%

Català

Castellà

Ambdues per igual

Altres

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Els usuaris d'Internet tendeixen a utilitzar català amb els amics en un grau més elevat que no pas els

no usuaris i també utilitzen més sovint totes dues llengües igual, mentre que els no usuaris tendeixen

més marcadament a utilitzar el castellà. Naturalment, la variable edat influeix en aquesta relació.

15.1. Quin és el seu nivell de coneixement del català?

859 82,7% 708 36,0% 1567 52,1%

129 12,4% 714 36,3% 843 28,1%

47 4,5% 472 24,0% 519 17,3%

3 ,3% 68 3,5% 71 2,4%

1 ,1% 4 ,2% 5 ,2%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Parla i escriu català ambfluïdesa

Parla català però no l'escriu

Entén el català però no elparla

No entén el català

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Aquest quadre mostra clarament l'associació entre l'ús d'Internet i la pertinença als grups d'edat que

han crescut en català, ja que hi ha una enorme diferència entre la proporció dels qui parlen i escriuen

català amb fluïdesa entre els usuaris d'Internet (82,7%) i els no usuaris (36%). La proporció d'usuaris

d'Internet que no entenen el català és estadísticament insignificant.



15.2. Quin és el seu nivell de coneixement del castellà?

1025 98,7% 1774 90,2% 2799 93,1%

12 1,2% 168 8,5% 180 6,0%

0 ,0% 19 1,0% 19 ,6%

0 ,0% 3 ,2% 3 ,1%

2 ,2% 2 ,1% 4 ,1%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Parla i escriu castellà ambfluïdesa

Parla castellà però no l'escriu

Entén el castellà però no elparla

No entén el castellà

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Amb poques excepcions, el coneixement del castellà és general entre els usuaris d'Internet. En canvi,

entre els no usuaris hi ha un 8,5% que no escriuen el castellà i un altre 1% que no el parlen. En

aquestes categories es barregen probablement catalanoparlants d'edat avançada i de zones rurals,

analfabets d'ambdues llengües i immigrants.

15.3. Quin és el seu nivell de coneixement de l'anglès?

305 29,4% 53 2,7% 358 11,9%

171 16,5% 67 3,4% 238 7,9%

282 27,1% 216 11,0% 498 16,6%

280 26,9% 1623 82,6% 1903 63,3%

1 ,1% 7 ,4% 8 ,3%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Parla i escriu anglès ambfluïdesa

Parla anglès però no l'escriu

Entén l'anglès però no elparla

No entén l'anglès

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

La diferència de coneixement de l'anglès és notable entre els usuaris i els no usuaris d'Internet (el

82,6% dels no usuaris ni tan sols l'entenen). Sembla clar que, a més de la influència de variables com

l'edat i el nivell d'educació, els usos d'Internet estimulen l'ús de l'anglès, i el coneixement de l'anglès

permet treure més profit d'Internet.



3.3. Educació

16. Quin és el seu nivell màxim d'estudis acabats?

0 ,0% 57 2,9% 57 1,9%

0 ,0% 164 8,3% 164 5,5%

55 5,3% 526 26,8% 581 19,3%

255 24,5% 812 41,3% 1067 35,5%

239 23,0% 127 6,5% 366 12,2%

56 5,4% 108 5,5% 164 5,5%

124 11,9% 89 4,5% 213 7,1%

113 10,9% 45 2,3% 158 5,3%

174 16,7% 36 1,8% 210 7,0%

23 2,2% 0 ,0% 23 ,8%

0 ,0% 2 ,1% 2 ,1%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

No sap llegir ni escriure

No té estudis però sapllegir i escriure

Primària incompleta (6è.d'EGB, ingrés o similar)

Primària completa(batxillerat elemental, EGB,graduat, ESO)

Secundària (batxilleratsuperior, BUP, COU, PREU,batxillerat pla nou)

FPI, FP grau mitjà, oficialiaindustrial o equivalent

FPII, FP grau superior,mestratge industrial oequivalent

Estudis universitaris degrau mitjà: diplomatura

Estudis universitaris degrau superior: llicenciatura

Estudis universitaris detercer cicle: doctorat

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

El baix nivell educatiu general de la població catalana (com ja hem assenyalat anteriorment, el 62,3%

té com a màxim un nivell d'estudis primaris, i hi ha encara un 1,9% d'analfabets) es corregeix

clarament entre els usuaris d'Internet: un 29,8% tenen estudis superiors, mentre que la proporció dels

que no superen la primària cau al 29,8%, exactament igual que els d'estudis superiors. Tanmateix,

recordant que la mostra agafa la població de més de 15 anys, aquesta proporció de persones de baix

nivell educatiu encara sembla excessiva. Sorgeix la pregunta del tipus d'ús d'Internet que fan el 5,3%

d'usuaris que ni tan sols han acabat la primària.

16a. Nivell educatiua

312 30,1% 1557 79,3% 1869 62,3%

275 26,5% 313 15,9% 588 19,6%

172 16,6% 13 ,7% 185 6,2%

278 26,8% 81 4,1% 359 12,0%

1037 100,0% 1964 100,0% 3001 100,0%

Primària i menys

Secundària finalitzada

Estudiants

Estudis superiorsfinalitzats

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

Variable construïda a partir de la pregunta "Quin és el seu nivell màxim d'estudis acabats?"a.



A la taula 16a hem refinat el nivell d'anàlisi d'educació distingint els estudiants que cursen estudis de

la resta dels entrevistats. En efecte, en la categoria de secundària acabada s'inclouen els estudiants

universitaris que encara cursen estudis, la qual cosa esbiaixa l'observació. Així mateix, a la categoria

de nivell màxim d'estudis primaris, s'inclou un petit grup (26 individus a la nostra mostra) d'estudiants

més grans de 15 anys que encara no han completat secundària i que, per tant, apareixen amb nivell

màxim d'estudis primaris. Amb tots ells hem configurat un grup d'estudiants que, en realitat, fan un

paper clau en l'emergència de la societat xarxa. Així, reconfigurades les nostres dades sobre el nivell

educatiu, observem l'enorme diferència que hi ha entre el nivell educatiu dels usuaris d'Internet i el

dels que no la fan servir. Dels usuaris, n'hi ha un 26,8% que tenen estudis superiors, en contrast amb

el 4,1% dels no usuaris. Si hi afegim els estudiants universitaris, arribem a un 41,4% de la població

d'usuaris amb estudis universitaris o en via d'obtenir-los. Així, doncs, Internet és un instrument ja

habitual per a un alt percentatge de la població universitària i en aquest sentit pot contribuir alhora al

desenvolupament professional i personal del grup més format de la població. Però també, sense

polítiques correctores, pot convertir la divisòria educativa de la població de Catalunya en divisòria

digital.

17. Tipus d'estudis realitzats

43 14,1% 11 13,9% 54 14,0%

54 17,6% 18 22,8% 72 18,7%

149 48,7% 36 45,6% 185 48,1%

60 19,6% 14 17,7% 74 19,2%

306 100,0% 79 100,0% 385 100,0%

Estudis universitarisd'humanitats

Estudis universitaris deciències experimentals ide la salut

Estudis universitaris deciències socials ijurídiques

Estudis universitarisd'ensenyaments tècnics

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

Analitzant la distribució d'estudis per especialitats, es veu que no hi ha una especificitat marcada dels

estudis fets entre usuaris i no usuaris d'Internet. En concret, els estudiants d'ensenyaments tècnics

estan representats igual entre usuaris i no usuaris. Hi ha una lleugera tendència que entre els usuaris

d'Internet hi hagi més estudiants de ciències socials i jurídiques i menys de ciències experimentals,

cosa que estaria en contradicció amb la imatge social de la divisió entre ciències i lletres i l'assimilació

d'Internet als estudis tecnològics. En el mateix sentit, hi ha algunes observacions significatives que

apareixen en les dades de la taula de base sobre la qual s'ha construït la taula agregada presentada

aquí i que, per tant, no apareixen en aquesta segona, però que podem esmentar per l'interès que

tenen. Per exemple, la proporció d'especialistes en electricitat i electrònica és més elevada entre els

no usuaris d'Internet que entre els usuaris d'Internet. Els especialistes en administració i informàtica

són més nombrosos entre els no usuaris que entre els usuaris. És a dir, no és l'hàbit el que fa el

monjo sinó, probablement, el context en què s'ha format aquest monjo. En canvi, la proporció

d'estudis per a mestre entre els usuaris és més elevada que entre els no usuaris. El que sí que dóna



resultats coherents amb la imatge pública és que el batxillerat de ciències i tecnològic sembla que

predisposa més a l'ús d'Internet que no pas el de lletres, però també és el cas del batxillerat de

ciències socials.

18. Actualment fa algun tipus d'estudis reglats?

312 30,0% 53 2,7% 365 12,1%

727 70,0% 1913 97,3% 2640 87,9%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

19.1. Quin tipus d'estudis reglats realitza actualment?

60 19,2% 17 32,1% 77 21,1%

67 21,5% 14 26,4% 81 22,2%

17 5,4% 8 15,1% 25 6,8%

14 4,5% 3 5,7% 17 4,7%

45 14,4% 2 3,8% 47 12,9%

98 31,4% 6 11,3% 104 28,5%

8 2,6% 0 ,0% 8 2,2%

3 1,0% 3 5,7% 6 1,6%

312 100,0% 53 100,0% 365 100,0%

ESO o acabant primària

Batxillerat

Cicles formatius de grau mitjà

Cicles formatius de grausuperior

Estudis universitaris de graumitjà (diplomatura)

Estudis universitaris de grausuperior (llicenciatura)

Estudis universitaris detercer cicle (doctorat)

Altres estudis reglats

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

20. Utilitza el correu electrònic o Internet al seu centre de formació?

203 65,1% 0 ,0% 203 55,6%

63 20,2% 25 47,2% 88 24,1%

44 14,1% 28 52,8% 72 19,7%

2 ,6% 0 ,0% 2 ,5%

312 100,0% 53 100,0% 365 100,0%

Sí

Hi té accés peròno l'utilitza mai

No hi té accés

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Aquestes taules mostren el nivell extraordinàriament més alt d'ús d'Internet entre els qui estudien i la

població en general. El desfasament és especialment acusat entre els estudiants universitaris, que

representen el 48,4% del total d'usuaris d'Internet, en contrast amb el 15,7% dels no usuaris. El

65,1% dels usuaris utilitzen Internet al seu centre de formació. Això vol dir, simplement, que la

familiaritat amb Internet serà molt extensa en les noves cohorts que surtin de la Universitat els

pròxims anys. Ara bé, el que també ens diu la taula 20 és que el 47,2% dels estudiants no usuaris



tenen accés a la xarxa al seu centre de formació però no la utilitzen mai, i el mateix fan el 20,2% dels

usuaris. És a dir, que altra vegada es constata que l'accés a Internet no és el mateix que l'ús

d'Internet, si no hi ha una utilitat clara per a l'esmentat ús o falta adequació de l'organització en la qual

s'hi té l'accés.

21.1. Amb quina freqüència utilitza el correuelectrònic al seu centre de formació?

4 2,0%

51 24,9%

108 52,7%

18 8,8%

4 2,0%

18 8,8%

2 1,0%

205 100,0%






Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

21.2. Amb quina freqüència utilitza Internet al seucentre de formació?

5 2,4%

55 26,8%

111 54,1%

23 11,2%

4 2,0%

5 2,4%

2 1,0%

205 100,0%






Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

22. Quantes hores setmanals passa de mitjana amb elcorreu electrònic i Internet al seu centre de formació?

176

3,54

N

Mitjana

Entrevistatusuari

La freqüència d'utilització d'Internet als centres d'estudi per als usuaris és relativament baixa: 3,54

hores setmanals de mitjana. Només el 26,9% utilitzen correu electrònic diàriament i una proporció

semblant en el cas d'Internet. Accés i ús no són suficients si no hi ha un context en què s'incentivi l'ús

d'Internet entre els estudiants.



23. Quantes hores setmanals dedica de mitjana alsestudis, comptant-hi les hores que hi dedica a casa seva?

307 52 359

27,78 23,44 27,15

N

Mitjana

Entrevistatusuari

Entrevistatno usuari TOTAL

24. Quantes hores setmanals dedica demitjana als desplaçaments de casa al centre

de formació, comptant-hi anar i tornar?

292 49 341

4,36 3,84 4,29

N

Mitjana

Entrevistatusuari


23.24. Quin és el nombre total d'hores setmanalsdedicades als estudis (comptant el temps

utilitzat per desplaçar-se al centre de formació)?

305 52 357

31,98 27,06 31,27

N

Mitjana

Entrevistatusuari


Hem mirat de mesurar el nivell de dedicació d'hores setmanals dels estudiants als estudis, incloent-hi

assistència a classe i hores de transport. La mitjana és de 31,27 hores (una mica menor per als no

usuaris d'Internet). No sembla que els estudiants practiquin la jornada mitjana de les 40 hores de

feina. I això sense comptar les vacances...

25. En els darrers dos anys, ha realitzat algun curs no reglat per millorar la seva capacitaciótècnica o personal?

382 36,8% 204 10,4% 586 19,5%

12 1,2% 4 ,2% 16 ,5%

7 ,7% 0 ,0% 7 ,2%

9 ,9% 6 ,3% 15 ,5%

627 60,3% 1748 88,9% 2375 79,0%

2 ,2% 4 ,2% 6 ,2%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, presencial

Sí, per Internet

Sí, uns de presencialsi uns altres perInternet

Altres

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



26.1. En els darrers dos anys, ha realitzat algun màster o curs de postgrau?

35 8,5% 6 2,8% 41 6,5%

375 91,0% 207 95,0% 582 92,4%

1 ,2% 0 ,0% 1 ,2%

1 ,2% 5 2,3% 6 1,0%

412 100,0% 218 100,0% 630 100,0%

Sí, ha fet un màster/postgraucom a continuació delsestudis realitzats

No

Sí, ha fet un màster/postgrauno relacionat amb els estudisrealitzats

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

26.2. En els darrers dos anys, ha realitzat algun curs d'informàtica?

141 34,2% 48 22,0% 189 30,0%

270 65,5% 165 75,7% 435 69,0%

1 ,2% 5 2,3% 6 1,0%

412 100,0% 218 100,0% 630 100,0%

Sí, ha fet algun cursd'Internet od'informàtica

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

26.3. En els darrers dos anys, ha realitzat algun curs d'idiomes?

47 11,4% 28 12,8% 75 11,9%

279 67,7% 167 76,6% 446 70,8%

85 20,6% 18 8,3% 103 16,3%

1 ,2% 5 2,3% 6 1,0%

412 100,0% 218 100,0% 630 100,0%

Sí, ha fet algun cursd'idiomes

No

Sí, ha fet algun curs d'anglès

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

26.4. En els darrers dos anys, ha realitzat algun altre curs de reciclatge?

98 23,8% 48 22,0% 146 23,2%

276 67,0% 133 61,0% 409 64,9%

36 8,7% 31 14,2% 67 10,6%

2 ,5% 6 2,8% 8 1,3%

412 100,0% 218 100,0% 630 100,0%

Sí, ha fet un curs com acontinuació dels estudisrealitzats

No

Sí, ha fet un curs norelacionat amb els estudisrealitzats

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



26.5. En els darrers dos anys, ha realitzat algun altre tipus de curs?

73 17,7% 49 22,5% 122 19,4%

338 82,0% 164 75,2% 502 79,7%

1 ,2% 5 2,3% 6 1,0%

412 100,0% 218 100,0% 630 100,0%

Sí, ha fet un altretipus de curs

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Amb aquestes preguntes hem mirat de mesurar l'esforç de formació contínua en la població

enquestada. El que és interessant és que l'esforç és molt superior entre els usuaris d'Internet, però

que només el fan per Internet en poca mesura (manca d'oferta adequada a les seves necessitats?).

Entorn d'un terç dels usuaris d'Internet han intentat millorar la seva formació, especialment en temes

d'Internet i d'informàtica precisament. En una mesura menor, entorn d'una quarta part dels usuaris

d'Internet han fet cursos de la seva àrea d'especialitat. Una proporció molt menor han seguit cursos

d'idiomes. Però, altra vegada, fins i tot els cursos sobre Internet es fan per Internet en una mínima

proporció.

27.1. Durant la setmana passada, ha vist algun dels següents programes de televisió:Aleph, Grandes Documentales, Horitzons, National Geographic, Paisatges de la terra, Planeta terra,

Punt Omega, Segle XX o Universitat Oberta?

518 49,9% 784 39,9% 1302 43,3%

515 49,6% 1159 59,0% 1674 55,7%

6 ,6% 23 1,2% 29 1,0%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, ha vist algun documental

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Els usuaris d'Internet, però també la població enquestada en general, mostren un interès força alt per

programes de televisió de tipus educatiu i formatiu identificats d'una manera precisa, malgrat el fet

que els estudis d'audiència a Catalunya i en l'àmbit internacional suggereixen el contrari. Si fos així,

això entraria en contradicció amb la tesi que la gent només vol la televisió com a entreteniment.

27.2. Durant la setmana passada, ha visitat pàgines web relacionades amb la seva professió oestudis?

569 54,8% 22 1,1% 591 19,7%

463 44,6% 1920 97,7% 2383 79,3%

7 ,7% 24 1,2% 31 1,0%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, ha visitat websrelacionades ambfeina o estudis

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

La majoria d'usuaris visiten pàgines web relacionades amb la seva activitat professional. Internet, com

hem assenyalat anteriorment, està directament lligada a usos instrumentals i professionals.



27.3. Durant la setmana passada, ha consultat llibres, revistes o documents relacionats amb laseva professió o estudis?

593 57,1% 184 9,4% 777 25,9%

439 42,3% 1758 89,4% 2197 73,1%

7 ,7% 24 1,2% 31 1,0%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, ha consultatllibres/revistesrelacionades ambfeina/estudis

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

27.4. Durant la setmana passada, ha llegit llibres relacionats amb la seva professió o estudis?

545 52,5% 170 8,6% 715 23,8%

487 46,9% 1772 90,1% 2259 75,2%

7 ,7% 24 1,2% 31 1,0%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, ha llegit llibres relacionatsamb feina/estudis

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

28. Al llarg del 2001, ha assistit a congressos, conferències, simpòsiums, etc.relacionats amb la seva professió o els seus estudis?

393 37,8% 108 5,5% 501 16,7%

644 62,0% 1852 94,2% 2496 83,1%

2 ,2% 6 ,3% 8 ,3%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

29. Al llarg del 2001, ha tingut despeses en concepte de formació no reglada?

301 29,0% 149 7,6% 450 15,0%

732 70,5% 1806 91,9% 2538 84,5%

6 ,6% 11 ,6% 17 ,6%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Una majoria d'usuaris d'Internet consulten (fora d'Internet) llibres i revistes relacionats amb la seva

professió. Entorn d'un terç d'aquests usuaris (però només un 5,5% dels no usuaris) van assistir a

congressos i conferències relacionats amb la seva professió l'últim any, i un 29% (en contrast amb un



7,6% dels no usuaris) es van gastar els diners en activitats de formació. És a dir, la població d'usuaris

d'Internet es caracteritza per una major mobilització personal i professional entorn d'objectius de

formació i continguts de caràcter cultural i educatiu.



3.4. Situació laboral

La feina, o la manca de feina, continua definint el nucli central de la vida de la gent, com passava en

la societat industrial; en això no hem canviat gaire. Però sí que ha canviat el tipus de feina, el tipus de

relació laboral i l'entorn tecnològic de l'activitat, incloent-hi l'ús d'Internet. Com se situa la població

enquestada en aquest context? Vegem-ho.

30.1. Quina és la seva situació d'activitat?

597 57,5% 749 38,1% 1346 44,8%

116 11,2% 121 6,2% 237 7,9%

16 1,5% 36 1,8% 52 1,7%

29 2,8% 63 3,2% 92 3,1%

15 1,4% 497 25,3% 512 17,0%

21 2,0% 402 20,4% 423 14,1%

235 22,6% 37 1,9% 272 9,1%

8 ,8% 59 3,0% 67 2,2%

2 ,2% 2 ,1% 4 ,1%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Treballa a temps complet

Treballa a temps parcial

Aturat/ada amb subsidi

Aturat/ada sensesubsidi

Jubilat/ada

Dedicació exclusiva ales tasques de la llar

Estudiant

Incapacitat/ada oinvalidesa permanent

Una altra situació

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

30.2. En cas d'estar aturat, quants mesos fa que és a l'atur?

27 66 93

9,26 20,24 17,05

N

Mitjana

Entrevistatusuari


El que és interessant és que la proporció d'usuaris d'Internet que treballen a temps complet és molt

més alta que la dels no usuaris, de manera que la famosa flexibilitat del treball facilitada per les noves

tecnologies és molt menys important que el privilegi d'estabilitat laboral més gran que tenen els qui

disposen de més capacitat professional, incloent-hi utilitzar Internet. També hem constatat la

dissociació entre la situació de jubilat i l'ús de l'Internet: una quarta part dels no usuaris són jubilats, a

la inversa del que passa amb els estudiants, que estan sobrerepresentats entre els usuaris. En certa

manera, doncs, l'ús o no ús d'Internet coincideix amb les situacions de marginació de l'activitat

laboral, en comptes de ser la forma d'integració comunicativa dels qui han perdut la relació amb

l'activitat valorada en la societat. De la mateixa manera, la majoria dels incapacitats de la nostra

mostra no són usuaris d'Internet, en concordança amb les dades d'altres països, de manera que qui

es podria beneficiar més d'una connexió a distància, ho fa menys, per les condicions personals i

institucionals en què es troba.



32. Activitat de l'empresa (CCAE-93, 1 dígit)

10 1,2% 74 4,4% 84 3,3%

180 21,4% 584 34,7% 764 30,3%

32 3,8% 168 10,0% 200 7,9%

161 19,2% 371 22,0% 532 21,1%

55 6,5% 86 5,1% 141 5,6%

158 18,8% 100 5,9% 258 10,2%

40 4,8% 47 2,8% 87 3,4%

201 23,9% 160 9,5% 361 14,3%

3 ,4% 95 5,6% 98 3,9%

840 100,0% 1685 100,0% 2525 100,0%

Sector primari

Indústria manufacturera,electricitat, gas i aigua

Construcció

Comerç, reparació devehicles, articles ihosteleria

Transport,emmagatzematge icomunicacions

Finances i immobles

Adm. pública, defensa iseguretat socialobligatòria

Serveis socials

Servei domèstic

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

La proporció d'usuaris d'Internet que treballen en serveis socials, en finances i en administració és

molt més alta que no pas la de no usuaris, la qual cosa confirma que s'utilitza com a instrument de

processament d'informació. Passa el contrari amb la indústria, mentre que al comerç i l'hostaleria la

proporció és semblant entre usuaris i no usuaris. Això sembla indicar una concentració dels usos

d'Internet en el sector de serveis d'informació i una feble penetració en les activitats industrials, la

qual cosa no ha d'ésser forçosament així, tenint en compte la importància actual de les xarxes

informàtiques en la gestió i producció de les empreses industrials modernes. Sembla que és un

indicador indirecte del retard tecnològico-organitzatiu de la indústria.

33. Ocupació en el lloc de treball

62 7,2% 102 6,0% 164 6,4%

188 22,0% 56 3,3% 244 9,5%

145 16,9% 84 4,9% 229 9,0%

191 22,3% 153 9,0% 344 13,5%

103 12,0% 236 13,9% 339 13,3%

5 ,6% 62 3,6% 67 2,6%

122 14,3% 703 41,4% 825 32,3%

40 4,7% 304 17,9% 344 13,5%

856 100,0% 1700 100,0% 2556 100,0%

Personal directiu de lesempreses i de les adm.públiques

Tècnics i professionalscientífics i intel·lectuals

Tècnics i professionalsde suport

Empleats administratius

Treballadors de serveisde restauració,personals, protecció

Treballadors qualificatsen activitats agràries ipesqueres

Treballadors qualificatsde la indústria imuntadors

Treballadors noqualificats

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total



El perfil ocupacional dels usuaris d'Internet és clarament diferent del dels no usuaris. Els usuaris són

majoritàriament tècnics, professionals, intel· lectuals, científics i empleats administratius, mentre que

els no usuaris es concentren entre els treballadors de la indústria i dels serveis. La divisòria digital se

superposa a les tradicionals divisions de classe heretades de la societat industrial.

34. Quantes persones treballen en l'empresa o organització on vostè treballa (o treballava)?

39 4,5% 231 13,5% 270 10,5%

243 28,2% 493 28,8% 736 28,6%

67 7,8% 182 10,6% 249 9,7%

85 9,9% 192 11,2% 277 10,8%

423 49,1% 595 34,8% 1018 39,6%

5 ,6% 17 1,0% 22 ,9%

862 100,0% 1710 100,0% 2572 100,0%

Sol/a


D'11 a 20 treballadors


Més de 50 treballadors

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Encara que sembli paradoxal, hi ha menys autònoms i més treballadors de gran empresa entre els

usuaris d'Internet. En teoria, l'ús d'Internet afavoreix els emprenedors i l'autonomia econòmica, però

això és només a partir d'un cert nivell de difusió tecnològica i capacitat educativa en la majoria de la

societat. De moment, a Catalunya les grans empreses sembla que són un context més avançat de

modernització tecnològica que no pas les petites i mitjanes.



35. Quina categoria professional té (o tenia) a la seva empresa?

33 3,8% 43 2,5% 76 3,0%

7 ,8% 19 1,1% 26 1,0%

26 3,0% 65 3,8% 91 3,5%

33 3,8% 135 7,9% 168 6,5%

34 3,9% 6 ,4% 40 1,6%

116 13,5% 21 1,2% 137 5,3%

113 13,1% 52 3,0% 165 6,4%

200 23,2% 157 9,2% 357 13,9%

59 6,8% 143 8,4% 202 7,9%

113 13,1% 337 19,7% 450 17,5%

28 3,2% 62 3,6% 90 3,5%

56 6,5% 354 20,7% 410 15,9%

36 4,2% 272 15,9% 308 12,0%

5 ,6% 7 ,4% 12 ,5%

2 ,2% 34 2,0% 36 1,4%

1 ,1% 3 ,2% 4 ,2%

862 100,0% 1710 100,0% 2572 100,0%

Empresari amb assalariats

Empresari sense assalariats

Autònom amb assalariats

Autònom sense assalariats

Professional liberal

Tècnic superior

Tècnic mitjà

Personal administratiu icomercial

Dependents i treballadors delcomerç

Altres treballadors delsserveis/dona de fer feines

Capatassos i encarregats

Obrers de la indústria i de laconstrucció qualificats

Obrers de la indústria i de laconstrucció no qualificats

Cossos de seguretat del'estat

Treballadors agraris oramaders

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

El perfil socioprofessional dels usuaris d'Internet es revela molt diferent del dels no usuaris. Com és

lògic, hi ha molts més tècnics mitjans i superiors entre els internautes, i una proporció molt més alta

de personal administratiu i comercial i de professionals liberals, és a dir professions relacionades amb

el tractament de la informació. En canvi, els obrers tenen un pes específic molt més fort entre els no

usuaris. Els autònoms sense assalariats també estan substancialment més representats entre els no

usuaris.

37. Quin tipus de contracte té a la seva feina?

63 8,8% 23 2,6% 86 5,4%

382 53,6% 459 52,8% 841 53,1%

131 18,4% 174 20,0% 305 19,3%

16 2,2% 38 4,4% 54 3,4%

98 13,7% 158 18,2% 256 16,2%

22 3,1% 10 1,1% 32 2,0%

1 ,1% 8 ,9% 9 ,6%

713 100,0% 870 100,0% 1583 100,0%

És funcionari

Contracte indefinit

Contracte temporal

Treballa sense contracte

Treballa pel seu compte(autònoms, empresaris,professional liberal)

Una altra relació contractual

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



És interessant assenyalar que la situació contractual diferencia relativament poc els usuaris dels no

usuaris, excepte en dos casos importants. La proporció de funcionaris entre usuaris gairebé

quadruplica la proporció de funcionaris entre no usuaris, de manera que hi ha una associació clara

entre la pertinença a l'administració i l'ús d'Internet. D'altra banda, en sentit invers, els més precaris,

és a dir, els qui treballen sense contracte, encara que siguin pocs, dupliquen la proporció entre els no

usuaris respecte als usuaris. Altra vegada, flexibilitat associada a precarietat no afavoreix l'ús

d'Internet, sinó que sembla que hi té una correlació negativa.

38. Quant de temps fa que és en aquesta feina? (en mesos)

711 863 1574

106,00 118,02 112,59

N

Mitjana

Entrevistatusuari


39. A quantes empreses diferents ha treballaten els últims cinc anys?

313 348 661

2,34 2,36 2,35

N

Mitjana

Entrevistatusuari


40. Quantes vegades s'ha trobat en atur en elsúltims dos anys?

78 98 176

1,59 1,41 1,49

N

Mitjana

Entrevistatusuari


Si bé la situació contractual inestable sembla negativament associada amb l'ús d'Internet, aquestes

taules, indicatives de la flexibilitat i mobilitat de la feina, no semblen assenyalar diferències

substancials entre usuaris i no usuaris d'Internet.

41. En els últims dos anys, ha tingut algun tipus de promoció professional a la sevafeina?

132 18,5% 76 8,7% 208 13,1%

574 80,5% 788 90,6% 1362 86,0%

7 1,0% 6 ,7% 13 ,8%

713 100,0% 870 100,0% 1583 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



La gran majoria dels treballadors no han tingut promoció professional en els dos anys anteriors a

l'enquesta, però, així i tot, entre els usuaris d'Internet la proporció dels que sí que n'han tingut és més

del doble que entre els no usuaris.

42. En aquests dos anys, li han apujat el sou més del que li pertocava per conveni?

136 19,1% 86 9,9% 222 14,0%

562 78,8% 775 89,1% 1337 84,5%

15 2,1% 9 1,0% 24 1,5%

713 100,0% 870 100,0% 1583 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

La dada d'aquesta taula corrobora la de l'anterior, és a dir, el percentatge dels qui van obtenir un

augment de sou per sobre del conveni entre els usuaris d'Internet dobla el dels qui van obtenir

aquesta millora entre els no usuaris, si bé això es produeix en un context general d'escassa promoció

de la força de treball.

43. Comparant la feina que realitzava fa dos anys amb la d'ara, creu que actualment utilitza més omenys coneixements tècnics?

425 59,6% 293 33,7% 718 45,4%

254 35,6% 540 62,1% 794 50,2%

10 1,4% 13 1,5% 23 1,5%

17 2,4% 20 2,3% 37 2,3%

7 1,0% 4 ,5% 11 ,7%

713 100,0% 870 100,0% 1583 100,0%

Més coneixements tècnics

Els mateixos

Menys coneixements tècnics

Llavors no treballava

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

És interessant veure l'alta proporció de treballadors que indiquen que utilitzen més coneixements

tècnics en les seves tasques que dos anys abans, indicador indirecte del canvi tecnològic a les

empreses. La proporció dels qui han experimentat aquest canvi és lògicament molt més alta entre els

usuaris d'Internet. Posant aquesta dada en relació amb l'observació anterior sobre l'escassa proporció

de treballadors que han rebut una promoció professional, es pot formular la hipòtesi d'una

discrepància entre l'increment del coneixement tecnològic rebut i el relatiu estancament dels sistemes

de recompensa per aquesta requalificació del treballador.



44. A l'empresa on vostè treballa, disposen de connexió a Internet?

600 84,2% 339 39,0% 939 59,3%

92 12,9% 341 39,2% 433 27,4%

20 2,8% 188 21,6% 208 13,1%

1 ,1% 2 ,2% 3 ,2%

713 100,0% 870 100,0% 1583 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

45. A l'empresa on vostè treballa, tenen connexió a Internet d'alta velocitat?

337 54,3% 65 12,3% 402 35,0%

103 16,6% 24 4,5% 127 11,0%

179 28,8% 439 83,0% 618 53,7%

2 ,3% 1 ,2% 3 ,3%

621 100,0% 529 100,0% 1150 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

46. Quin tipus de connexió d'alta velocitat tenen?

162 31,3% 26 5,1% 188 18,4%

55 10,6% 9 1,8% 64 6,3%

22 4,2% 0 ,0% 22 2,2%

18 3,5% 1 ,2% 19 1,9%

258 49,8% 468 92,7% 726 71,0%

3 ,6% 1 ,2% 4 ,4%

518 100,0% 505 100,0% 1023 100,0%

ADSL

XDSI (RDSI)

LAN



NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

En una primera aproximació a l'equipament d'Internet a les empreses, més del 59% disposen de

connexió a Internet i, òbviament, hi ha una proporció molt més alta a les empreses on treballen

usuaris d'Internet (però s'ha de recordar que poden ser usuaris fora de l'empresa). La diferència

també és considerable en la connexió d'alta velocitat entre les empreses dels usuaris i les dels no

usuaris. Una immensa majoria dels no usuaris i gairebé la meitat dels usuaris no saben, tanmateix, de

quina connexió disposa la seva empresa, cosa que sembla indicar la seva feble integració en el

sistema tecnològic de l'empresa.



47. Utilitza el correu electrònic o Internet a la seva feina?

419 69,7% 0 ,0% 419 44,5%

80 13,3% 126 37,1% 206 21,9%

101 16,8% 213 62,6% 314 33,4%

1 ,2% 1 ,3% 2 ,2%

601 100,0% 340 100,0% 941 100,0%

Sí

No, però hi té accés

No hi té accés

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

48.1. A la seva feina, amb quina freqüència utilitzael correu electrònic per motius de treball?

128 30,5%

167 39,8%

78 18,6%

24 5,7%

1 ,2%

18 4,3%

4 1,0%

420 100,0%


D'1 a 4 cops al dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

48.2. A part del correu electrònic, amb quinafreqüència utilitza Internet per motius de treball?

94 22,4%

167 39,8%

96 22,9%

24 5,7%

3 ,7%

29 6,9%

7 1,7%

420 100,0%


D'1 a 4 cops al dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

49.1. A la seva feina, amb quina freqüència utilitzael correu electrònic per motius personals?

25 6,0%

81 19,3%

67 16,0%

27 6,4%

7 1,7%

204 48,6%

9 2,1%

420 100,0%


D'1 a 4 cops al dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari



49.2. A part del correu electrònic, amb quinafreqüència utilitza Internet per motius personals?

20 4,8%

69 16,4%

82 19,5%

25 6,0%

6 1,4%

207 49,3%

11 2,6%

420 100,0%


D'1 a 4 cops al dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

50. Quantes hores setmanals passa de mitjanaamb el correu electrònic i Internet a la seva feina?

395

7,50

N

Mitjana

Entrevistatusuari

Entre els usuaris, una gran majoria utilitza correu electrònic a la feina i, en una menor mesura,

Internet. Només una minoria, però significativa (entorn d'un 25% dels usuaris), utilitza diàriament el

correu electrònic a la feina per motius personals, i una mica menys (entorn d'un 20%), Internet. Com a

mitjana, els usuaris d'Internet utilitzen la xarxa 7,5 hores per setmana, però, com es pot apreciar, la

dispersió estadística és molt pronunciada; per la qual cosa la mitjana pot ser enganyosa.

51. Quantes hores setmanals dedica demitjana a la feina, comptant les hores extres i

les que realitza a casa seva habitualment?

709 857 1566

38,87 40,04 39,51

N

Mitjana

Entrevistatusuari


52. Quantes hores setmanals dedica de mitjana alsdesplaçaments de casa a la feina, comptant anar i tornar?

662 777 1439

4,11 4,18 4,15

N

Mitjana

Entrevistatusuari




51.52. Quin és el nombre total d'horessetmanals dedicades a la feina (comptant el

temps utilitzat en el desplaçament a la feina)?

707 854 1561

42,73 43,86 43,35

N

Mitjana

Entrevistatusuari


El nombre mitjà d'hores setmanals de treball és molt semblant entre usuaris i no usuaris i gira entorn

de la norma de les 40 hores, a les quals s'afegeixen 4 hores setmanals de transports per a ambdós

grups: l'ús d'Internet no sembla disminuir el temps de transport a la feina.



3.5. La sociabilitat en la societat catalana

87.1. El seu pare viu?

399 65,6% 496 28,6% 895 38,2%

201 33,1% 1215 70,0% 1416 60,4%

8 1,3% 25 1,4% 33 1,4%

608 100,0% 1736 100,0% 2344 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

88.1. On resideix el seu pare?

233 57,5% 255 50,0% 488 53,3%

99 24,4% 127 24,9% 226 24,7%

41 10,1% 69 13,5% 110 12,0%

16 4,0% 39 7,6% 55 6,0%

16 4,0% 20 3,9% 36 3,9%

405 100,0% 510 100,0% 915 100,0%

Mateix municipi

Resta Catalunya

Resta Espanya

Estranger

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

89.1. Amb quina freqüència es troba personalment amb el seu pare?

131 32,3% 162 31,8% 293 32,0%

149 36,8% 151 29,6% 300 32,8%

53 13,1% 48 9,4% 101 11,0%

44 10,9% 93 18,2% 137 15,0%

13 3,2% 35 6,9% 48 5,2%

15 3,7% 21 4,1% 36 3,9%

405 100,0% 510 100,0% 915 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

90.1. Amb quina freqüència parla per telèfon amb el seu pare?

94 23,2% 96 18,8% 190 20,8%

193 47,7% 220 43,1% 413 45,1%

38 9,4% 83 16,3% 121 13,2%

4 1,0% 12 2,4% 16 1,7%

60 14,8% 79 15,5% 139 15,2%

16 4,0% 20 3,9% 36 3,9%

405 100,0% 510 100,0% 915 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



91.1. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb el seu pare?

2 ,5% 0 ,0% 2 ,2%

6 1,5% 0 ,0% 6 ,7%

3 ,7% 0 ,0% 3 ,3%

5 1,2% 0 ,0% 5 ,5%

374 92,3% 510 100,0% 884 96,6%

15 3,7% 0 ,0% 15 1,6%

405 100,0% 510 100,0% 915 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Les dades mostren una relació molt propera amb el pare, tant en els usuaris com en els no usuaris

d'Internet. La cosa interessant és que la relació personal directa té una freqüència quotidiana molt

més alta que no pas la relació per telèfon. En canvi, la interacció per Internet en els usuaris d'Internet

és gairebé nul· la. La raó potser va lligada al no-ús d'Internet per part del pare, però així i tot la dada

contradiu l'evidència internacional en aquest sentit.

87.2. La seva mare viu?

457 79,8% 672 40,3% 1129 50,4%

114 19,9% 977 58,6% 1091 48,7%

2 ,3% 19 1,1% 21 ,9%

573 100,0% 1668 100,0% 2241 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

88.2. On resideix la seva mare?

274 59,8% 359 52,8% 633 55,6%

109 23,8% 169 24,9% 278 24,4%

43 9,4% 94 13,8% 137 12,0%

23 5,0% 45 6,6% 68 6,0%

9 2,0% 13 1,9% 22 1,9%

458 100,0% 680 100,0% 1138 100,0%

Mateix municipi

Resta deCatalunya

Restad'Espanya

Estranger

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



89.2. Amb quina freqüència es troba personalment amb la seva mare?

156 34,1% 236 34,7% 392 34,4%

178 38,9% 212 31,2% 390 34,3%

55 12,0% 65 9,6% 120 10,5%

52 11,4% 123 18,1% 175 15,4%

8 1,7% 26 3,8% 34 3,0%

9 2,0% 18 2,6% 27 2,4%

458 100,0% 680 100,0% 1138 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

La relació amb la mare encara és més propera que amb el pare, la relació presencial és més

important que la telefònica i la relació per Internet és estadísticament insignificant. Això també està en

contradicció amb les dades internacionals per a països avançats.

93.1. Amb quants familiars del mateix municipies relaciona com a mínim un cop l'any?

832 1562 2394

10,82 10,34 10,51

N

Mitjana

Entrevistatusuari


94.1. Amb quina freqüència es troba amb familiars del mateix municipi?

161 19,1% 427 26,9% 588 24,2%

370 44,0% 652 41,1% 1022 42,1%

243 28,9% 353 22,2% 596 24,5%

51 6,1% 107 6,7% 158 6,5%

14 1,7% 39 2,5% 53 2,2%

2 ,2% 10 ,6% 12 ,5%

841 100,0% 1588 100,0% 2429 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



95.1. Amb quina freqüència parla per telèfon amb familiars del mateix municipi?

83 9,9% 175 11,0% 258 10,6%

342 40,7% 598 37,7% 940 38,7%

258 30,7% 460 29,0% 718 29,6%

57 6,8% 111 7,0% 168 6,9%

100 11,9% 233 14,7% 333 13,7%

1 ,1% 11 ,7% 12 ,5%

841 100,0% 1588 100,0% 2429 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

96.1. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb familiars del mateix municipi?

6 ,7% 0 ,0% 6 ,2%

28 3,3% 0 ,0% 28 1,2%

33 3,9% 0 ,0% 33 1,4%

13 1,5% 0 ,0% 13 ,5%

760 90,4% 1588 100,0% 2348 96,7%

1 ,1% 0 ,0% 1 ,0%

841 100,0% 1588 100,0% 2429 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Hi ha una forta densitat de relacions familiars al mateix municipi, tant per als usuaris d'Internet com

per als no usuaris. Tant la relació presencial com la telefònica són molt freqüents. La relació per

Internet és feble però és més elevada que en el cas dels pares, la qual cosa indicaria que, com més

fort és el vincle familiar, menys s'utilitza Internet, encara que també hi pot haver un factor de

coneixement d'Internet de familiars d'edat més jove que els pares de l'entrevistat i, per tant, amb una

probabilitat més alta d'utilitzar Internet ells mateixos.

92.2. Quants familiars té a la resta de Catalunya?

722 1326 2048

13,93 11,13 12,12

N

Mitjana

Entrevistatusuari


93.2. Amb quants familiars de la resta deCatalunya es relaciona com a mínim un cop l'any?

699 1266 1965

11,70 9,47 10,26

N

Mitjana

Entrevistatusuari




94.2. Amb quina freqüència es troba amb familiars de la resta de Catalunya?

13 1,8% 28 2,1% 41 2,0%

109 15,1% 201 15,1% 310 15,1%

331 45,7% 501 37,6% 832 40,5%

232 32,0% 494 37,1% 726 35,3%

37 5,1% 95 7,1% 132 6,4%

2 ,3% 12 ,9% 14 ,7%

724 100,0% 1331 100,0% 2055 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

95.2. Amb quina freqüència parla per telèfon amb familiars de la resta de Catalunya?

25 3,5% 56 4,2% 81 3,9%

162 22,4% 244 18,3% 406 19,8%

296 40,9% 516 38,8% 812 39,5%

150 20,7% 327 24,6% 477 23,2%

89 12,3% 179 13,4% 268 13,0%

2 ,3% 9 ,7% 11 ,5%

724 100,0% 1331 100,0% 2055 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

96.2. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb familiars de la resta de Catalunya?

1 ,1% 0 ,0% 1 ,0%

18 2,5% 0 ,0% 18 ,9%

25 3,5% 0 ,0% 25 1,2%

21 2,9% 0 ,0% 21 1,0%

656 90,6% 1331 100,0% 1987 96,7%

3 ,4% 0 ,0% 3 ,1%

724 100,0% 1331 100,0% 2055 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

La densitat de vincles familiars a Catalunya és superior a la del mateix municipi. La relació anual,

tanmateix, és una mica més alta per als usuaris d'Internet i una mica inferior per als no usuaris. En

aquest cas, encara que la relació presencial també és significativa, la relació per telèfon és més

important. Finalment, per als familiars que són geogràficament més distants (és a dir, de la resta de

Catalunya) l'ús d'Internet té un paper més important en el manteniment de la relació personal.



92.3. Quants familiars té a la resta d'Espanya?

560 1110 1670

17,23 14,14 15,17

N

Mitjana

Entrevistatusuari


93.3. Amb quants familiars de la resta d'Espanyaes relaciona com a mínim un cop l'any?

489 950 1439

13,75 11,42 12,21

N

Mitjana

Entrevistatusuari


94.3. Amb quina freqüència es troba amb familiars de la resta d'Espanya?

4 ,7% 9 ,8% 13 ,8%

2 ,4% 8 ,7% 10 ,6%

28 5,0% 42 3,8% 70 4,2%

402 71,2% 746 66,7% 1148 68,2%

124 21,9% 300 26,8% 424 25,2%

5 ,9% 13 1,2% 18 1,1%

565 100,0% 1118 100,0% 1683 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

95.3. Amb quina freqüència parla per telèfon amb familiars de la resta d'Espanya?

8 1,4% 17 1,5% 25 1,5%

43 7,6% 89 8,0% 132 7,8%

141 25,0% 293 26,2% 434 25,8%

238 42,1% 441 39,4% 679 40,3%

130 23,0% 267 23,9% 397 23,6%

5 ,9% 11 1,0% 16 1,0%

565 100,0% 1118 100,0% 1683 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

96.3. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb familiars de la resta d'Espanya?

1 ,2% 0 ,0% 1 ,1%

15 2,7% 0 ,0% 15 ,9%

24 4,2% 0 ,0% 24 1,4%

11 1,9% 0 ,0% 11 ,7%

509 90,1% 1118 100,0% 1627 96,7%

5 ,9% 0 ,0% 5 ,3%

565 100,0% 1118 100,0% 1683 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



El nombre mitjà de familiars a la resta de Espanya és més gran que a Catalunya. Lògicament, la

relació presencial és més esporàdica, però es manté anualment com a mínim per a la gran majoria. El

telèfon té un paper important a l'hora de mantenir aquesta relació, i un 9% utilitzen Internet per a

relacionar-se amb familiars allunyats.

92.4. Quants familiars té a l'estranger?

228 383 611

8,97 9,14 9,08

N

Mitjana

Entrevistatusuari


93.4. Amb quants familiars de l'estranger esrelaciona com a mínim un cop l'any?

185 277 462

7,76 8,15 7,99

N

Mitjana

Entrevistatusuari


94.4. Amb quina freqüència es troba amb familiars de l'estranger?

1 ,4% 0 ,0% 1 ,2%

2 ,9% 0 ,0% 2 ,3%

8 3,5% 7 1,8% 15 2,4%

115 50,0% 155 40,2% 270 43,8%

101 43,9% 219 56,7% 320 51,9%

3 1,3% 5 1,3% 8 1,3%

230 100,0% 386 100,0% 616 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

95.4. Amb quina freqüència parla per telèfon amb familiars de l'estranger?

5 2,2% 3 ,8% 8 1,3%

9 3,9% 23 6,0% 32 5,2%

42 18,3% 62 16,1% 104 16,9%

73 31,7% 123 31,9% 196 31,8%

97 42,2% 171 44,3% 268 43,5%

4 1,7% 4 1,0% 8 1,3%

230 100,0% 386 100,0% 616 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



96.4. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb familiars de l'estranger?

4 1,7% 0 ,0% 4 ,6%

12 5,2% 0 ,0% 12 1,9%

28 12,2% 0 ,0% 28 4,5%

17 7,4% 0 ,0% 17 2,8%

166 72,2% 386 100,0% 552 89,6%

3 1,3% 0 ,0% 3 ,5%

230 100,0% 386 100,0% 616 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

L'anàlisi de la sociabilitat amb els familiars a l'estranger fa aparèixer per primera vegada un paper

destacat d'Internet en el manteniment de relacions familiars. Sembla, doncs, que es confirma que, en

el cas de Catalunya, Internet és un instrument per a mantenir relacions familiars malgrat la distància

geogràfica (cosa que no passa en el context nord-americà, on Internet s'utilitza també en el medi

familiar i social espacialment proper).

92.5. Quin és el nombre total de familiars?

1029 1947 2976

30,23 25,91 27,40

N

Mitjana

Entrevistatusuari


93.5. Quin és el nombre total de familiars amb qui té relació?

1023 1926 2949

24,25 21,12 22,20

N

Mitjana

Entrevistatusuari


El nombre mitjà de familiars, i el nombre mitjà de familiars amb qui es manté relació són més alts

entre els usuaris d'Internet. Aquí l'edat hi té un paper important, però en tot cas l'ús d'Internet no

produeix una disminució de la xarxa de sociabilitat familiar.



98.1. Amb quina freqüència es troba amb amics del mateix municipi?

322 33,0% 526 31,4% 848 32,0%

464 47,5% 718 42,9% 1182 44,6%

159 16,3% 314 18,7% 473 17,8%

22 2,3% 77 4,6% 99 3,7%

4 ,4% 18 1,1% 22 ,8%

6 ,6% 22 1,3% 28 1,1%

977 100,0% 1675 100,0% 2652 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

99.1. Amb quina freqüència parla per telèfon amb amics del mateix municipi?

141 14,4% 108 6,4% 249 9,4%

507 51,9% 630 37,6% 1137 42,9%

204 20,9% 493 29,4% 697 26,3%

35 3,6% 114 6,8% 149 5,6%

88 9,0% 318 19,0% 406 15,3%

2 ,2% 12 ,7% 14 ,5%

977 100,0% 1675 100,0% 2652 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

100.1. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb amics del mateix municipi?

62 6,3% 0 ,0% 62 2,3%

162 16,6% 0 ,0% 162 6,1%

75 7,7% 0 ,0% 75 2,8%

27 2,8% 0 ,0% 27 1,0%

650 66,5% 1675 100,0% 2325 87,7%

1 ,1% 0 ,0% 1 ,0%

977 100,0% 1675 100,0% 2652 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

97.2. Quants amics té a la resta de Catalunya?

636 777 1413

9,95 8,71 9,26

N

Mitjana

Entrevistatusuari




98.2. Amb quina freqüència es troba amb amics de la resta de Catalunya?

49 7,7% 19 2,4% 68 4,8%

154 24,2% 141 18,0% 295 20,7%

265 41,6% 319 40,6% 584 41,1%

148 23,2% 252 32,1% 400 28,1%

16 2,5% 44 5,6% 60 4,2%

5 ,8% 10 1,3% 15 1,1%

637 100,0% 785 100,0% 1422 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

99.2. Amb quina freqüència parla per telèfon amb amics de la resta de Catalunya?

20 3,1% 10 1,3% 30 2,1%

176 27,6% 133 16,9% 309 21,7%

270 42,4% 325 41,4% 595 41,8%

111 17,4% 220 28,0% 331 23,3%

58 9,1% 88 11,2% 146 10,3%

2 ,3% 9 1,1% 11 ,8%

637 100,0% 785 100,0% 1422 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

100.2. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb amics de la resta de Catalunya?

22 3,5% 0 ,0% 22 1,5%

79 12,4% 0 ,0% 79 5,6%

74 11,6% 0 ,0% 74 5,2%

26 4,1% 0 ,0% 26 1,8%

435 68,3% 785 100,0% 1220 85,8%

1 ,2% 0 ,0% 1 ,1%

637 100,0% 785 100,0% 1422 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

97.3. Quants amics té a la resta d'Espanya?

372 487 859

9,25 9,76 9,54

N

Mitjana

Entrevistatusuari




98.3. Amb quina freqüència es troba amb amics de la resta d'Espanya?

3 ,8% 8 1,6% 11 1,3%

25 6,7% 19 3,8% 44 5,1%

280 75,1% 356 72,1% 636 73,4%

62 16,6% 100 20,2% 162 18,7%

3 ,8% 11 2,2% 14 1,6%

373 100,0% 494 100,0% 867 100,0%




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

99.3. Amb quina freqüència parla per telèfon amb amics de la resta d'Espanya?

3 ,8% 1 ,2% 4 ,5%

14 3,8% 10 2,0% 24 2,8%

112 30,0% 102 20,6% 214 24,7%

176 47,2% 264 53,4% 440 50,7%

67 18,0% 108 21,9% 175 20,2%

1 ,3% 9 1,8% 10 1,2%

373 100,0% 494 100,0% 867 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

100.3. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb amics de la resta d'Espanya?

12 3,2% 0 ,0% 12 1,4%

40 10,7% 0 ,0% 40 4,6%

57 15,3% 0 ,0% 57 6,6%

23 6,2% 0 ,0% 23 2,7%

240 64,3% 494 100,0% 734 84,7%

1 ,3% 0 ,0% 1 ,1%

373 100,0% 494 100,0% 867 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

97.4. Quants amics té a l'estranger?

208 126 334

6,63 10,88 8,23

N

Mitjana

Entrevistatusuari




98.4. Amb quina freqüència es troba amb amics de l'estranger?

2 1,0% 0 ,0% 2 ,6%

5 2,4% 3 2,3% 8 2,3%

121 57,9% 51 38,3% 172 50,3%

76 36,4% 67 50,4% 143 41,8%

5 2,4% 12 9,0% 17 5,0%

209 100,0% 133 100,0% 342 100,0%




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

99.4. Amb quina freqüència parla per telèfon amb amics de l'estranger?

1 ,5% 0 ,0% 1 ,3%

7 3,3% 2 1,5% 9 2,6%

35 16,7% 19 14,3% 54 15,8%

88 42,1% 54 40,6% 142 41,5%

74 35,4% 45 33,8% 119 34,8%

4 1,9% 13 9,8% 17 5,0%

209 100,0% 133 100,0% 342 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

100.4. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb amics de l'estranger?

4 1,9% 0 ,0% 4 1,2%

36 17,2% 0 ,0% 36 10,5%

41 19,6% 0 ,0% 41 12,0%

22 10,5% 0 ,0% 22 6,4%

102 48,8% 133 100,0% 235 68,7%

4 1,9% 0 ,0% 4 1,2%

209 100,0% 133 100,0% 342 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

97.5. Quin és el nombre total d'amics?

1029 1774 2803

20,42 17,03 18,28

N

Mitjana

Entrevistatusuari


El nombre mitjà d'amics dels usuaris (més de 20) és superior al dels no usuaris (17), dada que

confirma la major densitat de xarxes personals dels usuaris d'Internet. Les dades sobre relacions

d'amistat confirmen la importància del contacte personal quan la distància geogràfica ho permet, la

utilització extensiva del telèfon, que s'incrementa a mesura que augmenta la distància, i la utilització

significativa d'Internet quan els amics són a la resta d'Espanya i, sobretot, a l'estranger; un 19,1% dels



usuaris es relacionen per Internet amb els amics de l'estranger i un altre 19,6%, almenys una vegada

al mes. La relació personal és local, la de telèfon es reparteix entre local i regional, i la d'Internet, en

aquest cas, és sobretot global.

101. Quants veïns té amb els quals es relaciona?

738 1451 2189

4,50 5,37 5,07

N

Mitjana

Entrevistatusuari


102. Amb quina freqüència rep o fa visites als veïns?

236 31,8% 639 43,8% 875 39,8%

257 34,6% 411 28,2% 668 30,3%

76 10,2% 99 6,8% 175 8,0%

41 5,5% 65 4,5% 106 4,8%

127 17,1% 234 16,0% 361 16,4%

5 ,7% 11 ,8% 16 ,7%

742 100,0% 1459 100,0% 2201 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

103. Amb quina freqüència parla per telèfon amb els veïns?

7 ,9% 34 2,3% 41 1,9%

42 5,7% 59 4,0% 101 4,6%

48 6,5% 102 7,0% 150 6,8%

32 4,3% 76 5,2% 108 4,9%

608 81,9% 1178 80,7% 1786 81,1%

5 ,7% 10 ,7% 15 ,7%

742 100,0% 1459 100,0% 2201 100,0%

Cada dia




Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

104. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb els veïns?

3 ,4% 0 ,0% 3 ,1%

7 ,9% 0 ,0% 7 ,3%

9 1,2% 0 ,0% 9 ,4%

718 96,8% 1459 100,0% 2177 98,9%

5 ,7% 0 ,0% 5 ,2%

742 100,0% 1459 100,0% 2201 100,0%

Cada dia



Mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



La gent té menys veïns amb qui es relaciona que no pas amics. Quan té relacions de veïnat, són

personals i força freqüents, però la intensitat de la relació telefònica és baixa i la d'Internet gairebé

inexistent, cosa que confirma la tendència de la relació entre personal i local, d'una banda, i Internet i

global, d'una altra.

105. De les trucades telefòniques personals que rep, la majoria són de persones delseu mateix sexe?

424 40,8% 990 50,9% 1414 47,4%

396 38,2% 470 24,2% 866 29,0%

214 20,6% 405 20,8% 619 20,7%

4 ,4% 81 4,2% 85 2,8%

1038 100,0% 1946 100,0% 2984 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

106. Dels missatges electrònics personals que rep,la majoria són de persones del seu mateix sexe?

299 31,4%

357 37,5%

242 25,4%

54 5,7%

952 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

Aquí intentem mesurar la constitució de xarxes de relacions basades en el gènere. Una quarta part

dels entrevistats no pot respondre amb precisió la pregunta. Però, entre els qui la poden respondre,

veiem que les trucades telefòniques es distribueixen d'una manera força semblant per gènere entre

els usuaris d'Internet, mentre que entre els no usuaris hi ha una proporció molt més alta de persones

del mateix gènere. Igualment, en els missatges electrònics entre usuaris hi ha una proporció més alta

de persones de diferent gènere. Es podria apuntar, doncs, la hipòtesi d'una diversitat de relacions de

gènere entre els usuaris d'Internet, en contrast amb una especialització en la comunicació telefònica

per gènere entre els no usuaris d'Internet.

107.1. Durant els últims set dies, quantes vegadesvan sopar tots els membres de la llar reunits?

883 1616 2499

5,67 6,14 5,97

N

Mitjana

Entrevistatusuari




107.2. Durant els últims set dies, quantes vegades noméses van reunir per sopar alguns membres de la llar?

307 397 704

3,51 3,74 3,64

N

Mitjana

Entrevistatusuari


107.3. Durant els últims set dies, quantesvegades va sopar sol?

211 247 458

3,03 3,68 3,38

N

Mitjana

Entrevistatusuari


Aquestes dades miren d'acostar-se a un índex d'intensitat de relacions familiars i entre membres de la

llar. La cosa més significativa és que no hi ha diferències substancials entre usuaris i no usuaris

d'Internet, cosa que confirma la independència de la intensitat de relació respecte a l'ús d'Internet. En

termes descriptius cal assenyalar que la mitjana de sopars solitaris dels entrevistats és de més de 3 a

la setmana.

108. Hi ha persones del seu voltant que es queixen que no el veuen prou?

66 6,4% 42 2,1% 108 3,6%

151 14,5% 194 9,9% 345 11,5%

89 8,6% 101 5,1% 190 6,3%

34 3,3% 23 1,2% 57 1,9%

652 62,8% 1504 76,5% 2156 71,7%

47 4,5% 102 5,2% 149 5,0%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Les persones de casa

La família

Els amics

La parella

NP (no es queixa ningú)

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

109.1. L'últim any, té la impressió que les converses amb els qui viuen amb vostè hanaugmentat o disminuït?

116 11,7% 155 8,6% 271 9,7%

810 81,5% 1557 86,2% 2367 84,5%

68 6,8% 83 4,6% 151 5,4%

0 ,0% 11 ,6% 11 ,4%

994 100,0% 1806 100,0% 2800 100,0%

Han augmentat

S'han mantingutigual

Han disminuït

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



109.2. L'últim any, té la impressió que les activitats amb els fills han augmentat o disminuït?

80 18,2% 150 10,7% 230 12,5%

312 71,1% 1112 79,4% 1424 77,4%

39 8,9% 107 7,6% 146 7,9%

8 1,8% 31 2,2% 39 2,1%

439 100,0% 1400 100,0% 1839 100,0%

Han augmentat


Han disminuït

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

109.3. L'últim any, té la impressió que les baralles a casa han augmentat o disminuït?

77 7,7% 102 5,6% 179 6,4%

774 77,9% 1477 81,8% 2251 80,4%

126 12,7% 203 11,2% 329 11,8%

17 1,7% 24 1,3% 41 1,5%

994 100,0% 1806 100,0% 2800 100,0%

Han augmentat


Han disminuït

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

109.4. L'últim any, té la impressió que la sensació de trobar-se estressat ha augmentat odisminuït?

327 31,5% 400 20,3% 727 24,2%

643 61,9% 1410 71,7% 2053 68,3%

60 5,8% 120 6,1% 180 6,0%

9 ,9% 36 1,8% 45 1,5%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Ha augmentat

S'ha mantingut igual

Ha disminuït

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

109.5. L'últim any, té la impressió que la sensació d'aïllament ha augmentat o disminuït?

69 6,6% 180 9,2% 249 8,3%

892 85,9% 1660 84,4% 2552 84,9%

62 6,0% 88 4,5% 150 5,0%

16 1,5% 38 1,9% 54 1,8%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Ha augmentat


Ha disminuït

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



109.6. L'últim any, té la impressió que la sensació de trobar-se deprimit o baix de moral haaugmentat o disminuït?

107 10,3% 314 16,0% 421 14,0%

856 82,4% 1516 77,1% 2372 78,9%

68 6,5% 98 5,0% 166 5,5%

8 ,8% 38 1,9% 46 1,5%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Ha augmentat


Ha disminuït

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Aquestes preguntes tenen l'objectiu essencial d'establir indicadors d'aïllament o alienació en la vida

quotidiana, sense esment de l'ús d'Internet, per a encreuar-los més tard amb la freqüència i intensitat

de l'ús d'Internet, anàlisi que es presenta a l'apartat analític de l'estudi. Cap assenyalar,

anecdòticament, que la parella és la que es queixa menys de no veure la persona entrevistada,

encara que la gran majoria no es queixa, si bé el percentatge dels queixosos és una mica superior en

l'entorn dels usuaris d'Internet. Hi ha una minoria molt petita que constata la disminució de la

comunicació social a la família, si bé l'esmentada proporció és una mica més elevada entre els

usuaris d'Internet. Tampoc no es constata un augment significatiu de la conflictivitat familiar, si bé els

casos minoritaris de conflicte són més freqüents entre els usuaris d'Internet. On sí que es veu una

diferència significativa entre usuaris i no usuaris és en l'augment dels qui indiquen més estrès l'últim

any, percentatge que assoleix gairebé un terç dels usuaris, en contrast amb una cinquena part dels

no usuaris. Però, en canvi, els no usuaris reporten més sensació d'aïllament (encara que només en

un 9,2% dels casos) i també declaren més que no pas els usuaris que se senten deprimits o baixos

de moral (un 16% de no usuaris enfront d'un 10,3% d'usuaris). Sense anticipar aquí una anàlisi més

detallada de les relacions entre sociabilitat, personalitat i ús d'Internet, que presentarem més

endavant en aquest informe, podem constatar que a primera vista no hi ha correlació entre ús

d'Internet i augment de l'aïllament i de la depressió, encara que sí que sembla que els usuaris van

més estressats que no pas els no usuaris –sense que es pugui dir, naturalment, que és a causa de

l'ús d'Internet.

110. Pertany a alguna associació?

427 41,1% 531 27,0% 958 31,9%

612 58,9% 1435 73,0% 2047 68,1%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Finalment, aquesta taula corrobora el que ja sabem per les dades internacionals: el nivell

d'associacionisme és substancialment més alt entre els usuaris d'Internet que entre els no usuaris.

Internet no aïlla de la societat, sinó que hi comunica, encara que no és una panacea per al declivi de



l'associacionisme en les nostres societats: el 73% dels no usuaris i el 58,9% dels usuaris no

pertanyen a cap associació.

111.1. Participa de manera habitual en alguna associació esportiva?

175 16,8% 171 8,7% 346 11,5%

864 83,2% 1795 91,3% 2659 88,5%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

112.1. Està implicat en aquesta associació esportiva?

134 76,6% 133 77,8% 267 77,2%

37 21,1% 36 21,1% 73 21,1%

4 2,3% 2 1,2% 6 1,7%

175 100,0% 171 100,0% 346 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

113.1. Utilitza Internet per comunicar-seamb aquesta associació esportiva?

23 13,1%

150 85,7%

2 1,1%

175 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

114.1. Per quin motiu principal utilitza Internet enrelació amb aquesta associació esportiva?

11 44,0%

4 16,0%

4 16,0%

6 24,0%

25 100,0%

Rebre informació

Comunicar-se amb l'entitat

Comunicar-se amb altrespersones

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

111.2. Participa de manera habitual en alguna associació excursionista?

16 1,5% 5 ,3% 21 ,7%

1023 98,5% 1961 99,7% 2984 99,3%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total



111.3. Participa de manera habitual en alguna associació cultural i recreativa?

70 6,7% 86 4,4% 156 5,2%

969 93,3% 1880 95,6% 2849 94,8%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

112.3. Està implicat en aquesta associació cultural i recreativa?

62 88,6% 69 80,2% 131 84,0%

8 11,4% 15 17,4% 23 14,7%

0 ,0% 2 2,3% 2 1,3%

70 100,0% 86 100,0% 156 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

113.3. Utilitza Internet per comunicar-se ambaquesta associació cultural i recreativa?

23 32,9%

46 65,7%

1 1,4%

70 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

111.4. Participa de manera habitual en alguna associació cultural religiosa o parroquial?

18 1,7% 34 1,7% 52 1,7%

1021 98,3% 1932 98,3% 2953 98,3%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

111.5. Participa de manera habitual en alguna AMPA?

18 1,7% 17 ,9% 35 1,2%

1021 98,3% 1949 99,1% 2970 98,8%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

111.6. Participa de manera habitual en alguna associació de dones?

3 ,3% 19 1,0% 22 ,7%

1036 99,7% 1947 99,0% 2983 99,3%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total



111.7. Participa de manera habitual en alguna associació de joves?

8 ,8% 2 ,1% 10 ,3%

1031 99,2% 1964 99,9% 2995 99,7%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

111.8. Participa de manera habitual en alguna associació de gent gran?

1 ,1% 79 4,0% 80 2,7%

1038 99,9% 1887 96,0% 2925 97,3%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

112.8. Està implicat en aquesta associació de gent gran?

1 100,0% 54 68,4% 55 68,8%

0 ,0% 23 29,1% 23 28,8%

0 ,0% 2 2,5% 2 2,5%

1 100,0% 79 100,0% 80 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

111.9. Participa de manera habitual en alguna associació de veïns?

23 2,2% 48 2,4% 71 2,4%

1016 97,8% 1918 97,6% 2934 97,6%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

112.9. Està implicat en aquesta associació de veïns?

19 82,6% 30 62,5% 49 69,0%

4 17,4% 17 35,4% 21 29,6%

0 ,0% 1 2,1% 1 1,4%

23 100,0% 48 100,0% 71 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

111.10. Participa de manera habitual en alguna associació professional?

69 6,6% 30 1,5% 99 3,3%

970 93,4% 1936 98,5% 2906 96,7%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total



112.10. Està implicat en aquesta associació professional?

50 72,5% 16 53,3% 66 66,7%

18 26,1% 13 43,3% 31 31,3%

1 1,4% 1 3,3% 2 2,0%

69 100,0% 30 100,0% 99 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

113.10. Utilitza Internet per comunicar-seamb aquesta associació professional?

33 47,8%

33 47,8%

3 4,3%

69 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

114.10. Per quin motiu principal utilitza Internet enrelació amb aquesta associació professional?

22 62,9%

9 25,7%

1 2,9%

3 8,6%

35 100,0%

Rebre informació



NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

111.11. Participa de manera habitual en algun sindicat?

41 3,9% 48 2,4% 89 3,0%

998 96,1% 1918 97,6% 2916 97,0%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

112.11. Està implicat en aquest sindicat?

30 73,2% 30 62,5% 60 67,4%

11 26,8% 16 33,3% 27 30,3%

0 ,0% 2 4,2% 2 2,2%

41 100,0% 48 100,0% 89 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



113.11. Utilitza Internet percomunicar-se amb aquest sindicat?

10 24,4%

31 75,6%

41 100,0%

Sí

No

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

111.12. Participa de manera habitual en alguna associació de consumidors?

1 ,1% 1 ,1% 2 ,1%

1038 99,9% 1965 99,9% 3003 99,9%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

111.13. Participa de manera habitual en alguna associació ecologista?

10 1,0% 5 ,3% 15 ,5%

1029 99,0% 1961 99,7% 2990 99,5%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

111.14. Participa de manera habitual en algun partit polític?

24 2,3% 8 ,4% 32 1,1%

1015 97,7% 1958 99,6% 2973 98,9%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

112.14. Està implicat en aquest partit polític?

21 87,5% 5 62,5% 26 81,3%

3 12,5% 3 37,5% 6 18,8%

24 100,0% 8 100,0% 32 100,0%

Sí

No

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

111.15. Participa de manera habitual en alguna associació protectora d'animals?

4 ,4% 1 ,1% 5 ,2%

1035 99,6% 1965 99,9% 3000 99,8%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total



111.16. Participa de manera habitual en alguna associació de denúncia i reivindicacióper a la defensa dels drets humans i civils, antiracistes o similars?

25 2,4% 8 ,4% 33 1,1%

1014 97,6% 1958 99,6% 2972 98,9%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

112.16. Està implicat en aquesta associació de denúncia i reivindicació?

16 64,0% 6 75,0% 22 66,7%

8 32,0% 2 25,0% 10 30,3%

1 4,0% 0 ,0% 1 3,0%

25 100,0% 8 100,0% 33 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

113.16. Utilitza Internet per comunicar-se ambaquesta associació de denúncia i reivindicació?

8 32,0%

16 64,0%

1 4,0%

25 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

111.17. Participa de manera habitual en alguna associació o ONG solidària?

43 4,1% 38 1,9% 81 2,7%

996 95,9% 1928 98,1% 2924 97,3%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

112.17. Està implicat en aquesta associació solidària?

34 79,1% 27 71,1% 61 75,3%

6 14,0% 11 28,9% 17 21,0%

3 7,0% 0 ,0% 3 3,7%

43 100,0% 38 100,0% 81 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

113.17. Utilitza Internet per comunicar-seamb aquesta associació solidària?

15 34,9%

26 60,5%

2 4,7%

43 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari



114.17. Per quin motiu principal utilitza Interneten relació amb aquesta associació solidària?

9 52,9%

5 29,4%

1 5,9%

2 11,8%

17 100,0%

Rebre informació



NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

111.18. Participa de manera habitual en alguna altra associació?

36 3,5% 61 3,1% 97 3,2%

1003 96,5% 1905 96,9% 2908 96,8%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

Total

112.18. Està implicat en aquesta associació?

30 83,3% 45 73,8% 75 77,3%

5 13,9% 11 18,0% 16 16,5%

1 2,8% 5 8,2% 6 6,2%

36 100,0% 61 100,0% 97 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

113.18. Utilitza Internet per comunicar-seamb aquesta associació?

16 44,4%

17 47,2%

3 8,3%

36 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

114.18. Per quin motiu principal utilitza Interneten relació amb aquesta associació?

7 36,8%

5 26,3%

3 15,8%

4 21,1%

19 100,0%

Rebre informació



NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari



115. Dóna suport de manera ocasional o habitual a campanyes sobre temes com ara ladefensa dels drets humans, la conservació de la natura, la lluita contra la pobresa, la igualtat

de la dona, la defensa dels nens, o d'altres similars?

87 8,4% 127 6,5% 214 7,1%

206 19,8% 252 12,8% 458 15,2%

746 71,8% 1583 80,5% 2329 77,5%

0 ,0% 4 ,2% 4 ,1%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, habitualment

Sí, esporàdicament

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

116. Utilitza Internet en aquestescampanyes solidàries o reivindicatives?

73 24,9%

209 71,3%

11 3,8%

293 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

117. Per quin motiu utilitza Internet en aquestescampanyes solidàries o reivindicatives?

35 41,7%

8 9,5%

13 15,5%

7 8,3%

6 7,1%

1 1,2%

2 2,4%

12 14,3%

84 100,0%

Rebre informació

Comunicar-se ambpersones interessadesen mateixos temes

Actuar directament(individualment o en grup)

Rebre informació +comunicar-se + actuardirectament

Rebre informació +comunicar-se

Comunicar-se + actuardirectament

Rebre informació + actuardirectament

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

118. Ha escrit o signat alguna vegada una carta de protesta a una administraciópública?

299 28,8% 252 12,8% 551 18,3%

740 71,2% 1712 87,1% 2452 81,6%

0 ,0% 2 ,1% 2 ,1%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



119. Ha escrit alguna vegada una carta deprotesta a una administració pública per Internet?

55 18,4%

235 78,6%

9 3,0%

299 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

120. Ha escrit alguna vegada una carta al director d'una publicació per manifestar laseva opinió sobre un tema?

127 12,2% 61 3,1% 188 6,3%

912 87,8% 1903 96,8% 2815 93,7%

0 ,0% 2 ,1% 2 ,1%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

121. Ha escrit alguna vegada una carta d'opinióal director d'una publicació per Internet?

29 22,8%

96 75,6%

2 1,6%

127 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

122. S'ha adreçat alguna vegada a l'ajuntament per informar-se sobre alguna cosade la ciutat?

386 37,2% 424 21,6% 810 27,0%

653 62,8% 1539 78,3% 2192 72,9%

0 ,0% 3 ,2% 3 ,1%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

123. S'ha adreçat alguna vegada a l'ajuntament per tald'informar-se sobre alguna cosa de la ciutat per Internet?

76 19,7%

301 78,0%

9 2,3%

386 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari



124.1. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: la gent pot influir en elsesdeveniments mundials

amb mobilitzacions polítiques i socials

814 78,3% 1282 65,2% 2096 69,8%

207 19,9% 533 27,1% 740 24,6%

18 1,7% 151 7,7% 169 5,6%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

D'acord

En desacord

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

124.2. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: els ciutadans corrents teneninfluència en allò que decideix el govern

413 39,7% 674 34,3% 1087 36,2%

612 58,9% 1169 59,5% 1781 59,3%

14 1,3% 123 6,3% 137 4,6%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

D'acord

En desacord

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

124.3. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: és difícil per a la gent controlarquè fan els membres del govern

916 88,2% 1623 82,6% 2539 84,5%

115 11,1% 248 12,6% 363 12,1%

8 ,8% 95 4,8% 103 3,4%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

D'acord

En desacord

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

124.4. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: al món n'hi ha uns quants quemanen i els ciutadans

no poden fer gran cosa per controlar-los

767 73,8% 1548 78,7% 2315 77,0%

257 24,7% 315 16,0% 572 19,0%

15 1,4% 103 5,2% 118 3,9%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

D'acord

En desacord

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

124.5. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: amb esforç i entre tots podríemposar fi a la corrupció política

594 57,2% 1008 51,3% 1602 53,3%

436 42,0% 831 42,3% 1267 42,2%

9 ,9% 127 6,5% 136 4,5%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

D'acord

En desacord

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



124.6. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: un dels motius que hi hagiguerres

és que la gent no s'interessa prou per la política

288 27,7% 595 30,3% 883 29,4%

727 70,0% 1182 60,1% 1909 63,5%

24 2,3% 189 9,6% 213 7,1%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

D'acord

En desacord

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

124.7. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: nosaltres, els consumidors,podem fer poca cosa perquè els preus no pugin

665 64,0% 1405 71,5% 2070 68,9%

368 35,4% 464 23,6% 832 27,7%

6 ,6% 97 4,9% 103 3,4%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

D'acord

En desacord

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

124.8. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: quan ho pensa, s'adona que ésimpossible influir en les decisions dels polítics

666 64,1% 1420 72,2% 2086 69,4%

364 35,0% 438 22,3% 802 26,7%

9 ,9% 108 5,5% 117 3,9%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

D'acord

En desacord

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

124.9. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: prefereix utilitzar la seva energiaen altres coses que no pas a resoldre els problemes del món

620 59,7% 1339 68,1% 1959 65,2%

408 39,3% 520 26,4% 928 30,9%

11 1,1% 107 5,4% 118 3,9%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

D'acord

En desacord

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

124.10. Digui si està d'acord o en desacord amb la frase: finalment, els responsables delmal govern, sigui municipal, autonòmic o estatal, són els ciutadans que no voten qui

caldria

399 38,4% 834 42,4% 1233 41,0%

610 58,7% 938 47,7% 1548 51,5%

30 2,9% 194 9,9% 224 7,5%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

D'acord

En desacord

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



3.6. La construcció de la identitat

125. Amb quin d'aquests aspectes s'identifica més?

46 4,4% 108 5,5% 154 5,1%

12 1,2% 62 3,2% 74 2,5%

16 1,5% 35 1,8% 51 1,7%

68 6,5% 74 3,8% 142 4,7%

129 12,4% 132 6,7% 261 8,7%

476 45,8% 1205 61,3% 1681 55,9%

27 2,6% 48 2,4% 75 2,5%

49 4,7% 47 2,4% 96 3,2%

78 7,5% 69 3,5% 147 4,9%

35 3,4% 35 1,8% 70 2,3%

40 3,8% 50 2,5% 90 3,0%

63 6,1% 100 5,1% 163 5,4%

0 ,0% 1 ,1% 1 ,0%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Amb la seva feina

Amb la seva religió

Amb la seva llengua

Amb la seva cultura

Amb vostè mateix

Amb la seva família

Amb el seu país

Amb la humanitat en conjunt

Amb la gent de la seva edat

Amb la natura

Amb el fet de serdona/home

Amb res en especial

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Davant del nostre intent de suggerir una diversitat de principis d'identificació, els entrevistats han

donat una resposta clara: la relació amb la família és la font de sentit per a la majoria de la població,

amb una gran diferència dels altres principis identitaris. Això és molt més marcat per als no usuaris

d'Internet, de manera que potser hi ha una evolució cap una identificació familiar menor a mesura que

augmenta la integració en la societat xarxa. La pregunta directa d'identificació “amb el seu país” o

“amb la seva llengua” rep una feble resposta, de manera que sembla clar que la construcció de la

identitat passa per processos més complexos. Comparant usuaris d'Internet amb no usuaris, la cosa

més rellevant en aquestes respostes és la presència molt superior de la identitat individual (“amb mi

mateix”) entre els internautes que entre els no usuaris i la freqüència més alta de la negació d'identitat

(“amb res en especial”), que en certa manera també es pot associar amb una autodefinició individual.

La identificació religiosa és gairebé inexistent, però és una mica més present en la població no

usuària d'Internet. Finalment, la identificació amb la gent de la mateixa edat apareix més marcada

entre els usuaris d'Internet que entre els no usuaris.

126. Creu en Déu?

523 50,3% 1460 74,3% 1983 66,0%

385 37,1% 312 15,9% 697 23,2%

128 12,3% 190 9,7% 318 10,6%

3 ,3% 4 ,2% 7 ,2%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



127. Sent algun tipus d'espiritualitat transcendent no religiosa?

103 9,9% 135 6,9% 238 7,9%

874 84,1% 1675 85,2% 2549 84,8%

56 5,4% 141 7,2% 197 6,6%

6 ,6% 15 ,8% 21 ,7%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

128. Utilitza Internet en relació amb les sevescreences o la seva pràctica religiosa?

18 3,1%

446 75,6%

126 21,4%

590 100,0%

Sí

No

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

129. En relació amb aquests temes, per a quèutilitza PRINCIPALMENT Internet?

8 5,6%

5 3,5%

4 2,8%

127 88,2%

144 100,0%

Informar-se sobre lesseves creences

Informar-se sobreactivitats del seu culte

Comunicar-se amb altrescreients com vostè

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

La majoria de la població entrevistada creu en Déu, encara que, com hem vist en altres preguntes de

l'enquesta, això no es tradueix en una pràctica religiosa regular (menys d'un 10% va a l'església cada

setmana). Els creients, tanmateix, són molt menys nombrosos entre els internautes. En canvi, entre

els usuaris d'Internet hi ha una proporció superior dels qui creuen en una espiritualitat transcendent

no religiosa, si bé es tracta només del 9,9%. Una fracció molt petita dels usuaris (3,1%) utilitzen

Internet en relació amb la seva pràctica religiosa i, quan ho fan, és sobretot per a informar-se sobre

les seves creences, no pas per a comunicar-se pel que fa a aquest tema. A diferència d'altres

contexts, la pràctica religiosa sembla que és absent d'Internet.



130. Quina data històrica és més significativa per a vostè?

120 11,5% 193 9,8% 313 10,4%

97 9,3% 109 5,5% 206 6,9%

99 9,5% 267 13,6% 366 12,2%

238 22,9% 256 13,0% 494 16,4%

4 ,4% 7 ,4% 11 ,4%

27 2,6% 42 2,1% 69 2,3%

78 7,5% 269 13,7% 347 11,5%

10 1,0% 12 ,6% 22 ,7%

122 11,7% 229 11,6% 351 11,7%

13 1,3% 27 1,4% 40 1,3%

231 22,2% 555 28,2% 786 26,2%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Cap

Història específica catalana

Història espanyola

Història mundial

Commemoració de laconstrucció europea

Esdeveniments localscatalans

Festes religioses

Esdeveniments científics

Esdeveniments personals

Altres

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

131. Durant les festes de Nadal passades, quin fou el plat principal de l'àpat del dia 25?

461 44,5% 780 40,0% 1241 41,6%

60 5,8% 115 5,9% 175 5,9%

2 ,2% 8 ,4% 10 ,3%

367 35,4% 771 39,6% 1138 38,1%

147 14,2% 275 14,1% 422 14,1%

1037 100,0% 1949 100,0% 2986 100,0%

Menjar català

Menjar espanyol

Menjar àrab/oriental

Menjar genèric

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Amb aquestes preguntes intentem una aproximació indirecta a la identitat ètnico-cultural. Referent a

la data històrica, el fraccionament de les respostes sembla indicar que no és una referència vàlida per

a la identitat. Com a observació més anecdòtica que res, cal assenyalar la importància relativa dels

esdeveniments personals (casaments, naixements, etc.) considerats “dates històriques” i una

preponderància de les dates d'història mundial sobre les espanyoles o catalanes, clarament

distorsionada pels esdeveniments de l'11-S. Aquesta preponderància de la història mundial és molt

més accentuada entre els usuaris d'Internet. Així mateix, els no usuaris d'Internet identifiquen menys

les dates específiques d'història catalana. Les festes religioses també tenen una certa rellevància per

als no usuaris d'Internet, molta menys per als usuaris. En canvi, l’àpat de Nadal, una pregunta una

mica folklòrica que incloem al qüestionari com a experiment, sembla que diferencia les tradicions de

diferents grups de la població. A l'annex proporcionem el tipus de codificació utilitzada per a agrupar

diferents tipus de menjars perquè el lector la pugui discutir. Fins i tot afegint-hi el menjar espanyol i el

genèric, es veu una importància relativa de la tradició gastronòmica característica de Catalunya aquell

dia, tret que apareix més accentuat entre els usuaris d'Internet. El sentit analític d'aquestes pràctiques

no es pot interpretar directament, sinó que demana una construcció teòrica i metodològica que

s'abordarà a l'apartat següent del nostre informe.



132. Amb quin d'aquests llocs s'identifica més?

234 22,5% 423 21,5% 657 21,9%

162 15,6% 421 21,4% 583 19,4%

350 33,7% 596 30,3% 946 31,5%

97 9,3% 325 16,5% 422 14,0%

37 3,6% 20 1,0% 57 1,9%

97 9,3% 99 5,0% 196 6,5%

59 5,7% 77 3,9% 136 4,5%

3 ,3% 5 ,3% 8 ,3%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Poble o ciutat on ha nascut

Poble o ciutat on viuactualment

Catalunya

Espanya

Europa

Món

Res

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Pel que fa al territori, la identificació més nombrosa es fa amb Catalunya, i aquest tret és lleugerament

més accentuat entre els usuaris d'Internet. El poble on s'ha nascut també és important, i sabem que la

major part de la població enquestada ha nascut a Catalunya, però no és necessàriament el principi

d'identificació. El percentatge dels qui s'identifiquen amb Espanya és significativament superior entre

els no usuaris d'Internet. També és interessant veure que, respecte a la identificació amb el món, hi

ha una proporció més elevada entre els usuaris d'Internet que no pas entre els no usuaris.

133. Què se sent vostè?

231 22,2% 314 16,0% 545 18,1%

233 22,4% 343 17,4% 576 19,2%

370 35,6% 712 36,2% 1082 36,0%

72 6,9% 258 13,1% 330 11,0%

37 3,6% 223 11,3% 260 8,7%

90 8,7% 108 5,5% 198 6,6%

6 ,6% 8 ,4% 14 ,5%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Només català

Més català que espanyol

Tant català com espanyol

Més espanyol que català

Només espanyol

Ni català ni espanyol

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Aquesta és una pregunta clàssica de les recerques sobre identitat tant a Catalunya com a nivell

internacional, formulada, per tant, de manera que sigui contrastable amb altres resultats. Entre la

població general, un 37,3% se sent només catalana o més catalana que espanyola i una proporció

semblant (36%) tan catalana com espanyola; només una minoria se sent més espanyola o només

espanyola (19,7%), a la qual s'afegeix el 6,6% que no se sent ni una cosa ni l'altra. El que és

específic d'aquesta taula és la diferenciació identitària entre internautes i desconnectats. El

percentatge d'identificació catalana és significativament més alt entre els internautes, dada

interessant quan es relaciona amb la feble oferta d'Internet en català. També és significatiu que,

encara que minoritari, el percentatge dels qui no se senten ni catalans ni espanyols és més alt entre



els internautes, i sabem que molt pocs són immigrants, per la feble proporció que representen entre

els usuaris d'Internet. Es tracta, doncs, de catalans que se senten sobretot ciutadans del món, més

enllà de les definicions identitàries? De fet, aquesta dada és coherent amb la resposta a la

identificació “amb el món” de la pregunta 132.

134. El canvi de la pesseta a l'euro el fa sentir més europeu?

402 38,7% 593 30,2% 995 33,1%

632 60,8% 1359 69,1% 1991 66,3%

5 ,5% 14 ,7% 19 ,6%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

135. Se sent orgullós de ser europeu?

682 65,6% 1164 59,2% 1846 61,4%

327 31,5% 754 38,4% 1081 36,0%

30 2,9% 48 2,4% 78 2,6%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

La gran majoria dels nostres entrevistats diuen que se senten orgullosos de ser europeus,

percentatge encara més pronunciat entre els internautes (gairebé dos terços). És rellevant com a

resultat, en un moment en què es discuteix l'existència d'un sentiment de pertinença a Europa. En

canvi, l'euro no s'associa amb més sentiment europeu. Indirectament, els dos terços de persones que

no associen l'euro amb més pertinença a Europa semblen indicar una certa negativitat respecte a

l'euro, però això només és un suggeriment a partir de la dada, no una dada en si, ja que, a més, s'ha

de tenir en compte que la pregunta es va formular durant les primeres setmanes d'implantació de la

nova moneda.

136.1. És seguidor actiu d'algun club o equip esportiu?

506 48,7% 706 35,9% 1212 40,3%

529 50,9% 1259 64,0% 1788 59,5%

4 ,4% 1 ,1% 5 ,2%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



136.2. De quin club o equip esportiu és seguidor?

358 70,6% 427 60,4% 785 64,7%

55 10,8% 131 18,5% 186 15,3%

6 1,2% 20 2,8% 26 2,1%

0 ,0% 15 2,1% 15 1,2%

3 ,6% 7 1,0% 10 ,8%

4 ,8% 2 ,3% 6 ,5%

16 3,2% 29 4,1% 45 3,7%

9 1,8% 8 1,1% 17 1,4%

38 7,5% 34 4,8% 72 5,9%

12 2,4% 14 2,0% 26 2,1%

6 1,2% 20 2,8% 26 2,1%

507 100,0% 707 100,0% 1214 100,0%

Barça

Reial Madrid

Espanyol

Betis

Atlètic de Madrid

Atlètic de Bilbao

Futbol local

Bàsquet local

Altres esports

Altres futbol

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

137. Celebra els fracassos del rival?

268 25,8% 276 14,0% 544 18,1%

756 72,8% 1652 84,0% 2408 80,1%

15 1,4% 38 1,9% 53 1,8%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

138. Recentment, el jugador del Barça Rivaldo s'ha declarat contrari al fet que laselecció brasilera de futbol jugués un partit amistós amb la selecció de Catalunya, acausa del caràcter no oficial de la selecció catalana. Està al corrent d'aquest tema?

447 43,0% 513 26,1% 960 31,9%

588 56,6% 1440 73,2% 2028 67,5%

4 ,4% 13 ,7% 17 ,6%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

139. Què pensa de l'actitud de Rivaldo?

202 44,8% 265 50,4% 467 47,8%

190 42,1% 174 33,1% 364 37,3%

42 9,3% 50 9,5% 92 9,4%

17 3,8% 37 7,0% 54 5,5%

451 100,0% 526 100,0% 977 100,0%

Hauria d'haver callat

No s'ha de barrejarfutbol i catalanitat

Té raó

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



Tenint en compte la imatge social de la importància del seguiment esportiu, sobretot del futbol, com a

constructor d'identitat, mirem de mesurar-lo en la nostra enquesta. Els resultats sorprendran algunes

persones. El 59,5% no són seguidors de cap club esportiu, encara que el percentatge baixa al 50,9%

entre els internautes. Això sí, entre els seguidors, la majoria són del Barça, amb el Reial Madrid a

segon lloc, a molta distància. Els internautes són més pro Barça i menys del Reial Madrid. També els

internautes semblen més fanàtics que la població en general, mesurats pel nostre indicador dels qui

celebren els fracassos del rival. Així i tot, el 80,1% dels entrevistats i el 72,8% dels internautes no

manifesten la síndrome d'animositat contra el rival esportiu, cosa que també mostra un grau menor de

passió per l'espectacle futbolístic del que habitualment es pensa. És interessant assenyalar que, entre

els internautes, el grau de seguiment d'altres esports diferents del futbol és molt més alt, encara que

sigui minoritari. Finalment, aprofitant un incident relatiu a les declaracions del futbolista del Barcelona

Rivaldo les setmanes en què es va fer l'enquesta, vam mirar de mesurar la implicació en l'existència

d'una selecció catalana de futbol, indicador relativament clar d'identitat. En realitat, només un 31,9%

estaven al corrent de les esmentades declaracions, però, entre els que sí que les coneixien, les

opinions es reparteixen en grups semblants entre els que critiquen Rivaldo (implícitament donant

suport a la idea de la selecció catalana) (47,8%) i els que mostren un distanciament entre futbol i

política o donen la raó a Rivaldo (46,7%). És interessant veure que entre els internautes els

percentatges favorables a la selecció catalana baixen, i això malgrat el fet que són més aficionats a

l'esport, més seguidors del Barça i més catalanistes que el conjunt de la població. Potser aquí el

distanciament major entre futbol i catalanitat és una qüestió de serietat del tema més que no pas de

rebuig de la selecció catalana.



3.7. Projecte d'autonomia

Aquí agrupem una sèrie de variables que intentaven mesurar la disposició a assumir una autonomia

davant de la vida. Al nostre qüestionari vam incloure una escala d'actituds, clàssica en la bibliografia

psicosociològica, els resultats de la qual es presenten a l'apartat analític del nostre informe. Però, a

més, hi ha diverses preguntes que aporten dades directes sobre la capacitat d'iniciativa de la població

enquestada. Procedim a observar-les.

141. Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seu compte i ser el seu propi capencara que guanyés menys?

557 53,6% 971 49,4% 1528 50,8%

458 44,1% 922 46,9% 1380 45,9%

24 2,3% 73 3,7% 97 3,2%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

142. Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seu compte i ser el seu propi capencara que tingués menys seguretat?

468 45,0% 822 41,8% 1290 42,9%

545 52,5% 1071 54,5% 1616 53,8%

26 2,5% 73 3,7% 99 3,3%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

143. Preferiria que els seus fills fossin funcionaris o tinguessin la seva pròpia empresa?

129 27,4% 559 36,9% 688 34,7%

296 63,0% 806 53,2% 1102 55,5%

45 9,6% 149 9,8% 194 9,8%

470 100,0% 1514 100,0% 1984 100,0%

Ser funcionaris

Tenir la seva empresa pròpia

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



144. Què considera més important per triomfar a la vida?

208 20,0% 492 25,0% 700 23,3%

651 62,7% 971 49,4% 1622 54,0%

86 8,3% 168 8,5% 254 8,5%

89 8,6% 304 15,5% 393 13,1%

5 ,5% 31 1,6% 36 1,2%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

La intel·ligència

El propi esforç

Els contactes i els"padrins"

La sort

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Les dades mostren el que podríem anomenar una mentalitat emprenedora temperada. La majoria de

la població s'estimaria més que els seus fills fossin amos d'una empresa pròpia que no pas

funcionaris. Pensen que el triomf a la vida es deu més que res al propi esforç (i només en un 8,5% als

contactes i “padrins”) i fins i tot (amb una majoria encara més justa) s'estimarien més treballar per

compte propi encara que guanyessin menys. En canvi, tenir menys seguretat afecta la preferència per

l'autonomia. S'està disposat a sacrificar diners a canvi de llibertat, però menys a assumir riscs en

canvi d'aquesta llibertat. En tots els casos, la mentalitat emprenedora apareix molt més marcada entre

els internautes.

145. Quan vostè o alguna persona propera contrau una malaltia greu, a part deconsultar un metge, s'informa sobre la malaltia?

732 78,9% 1236 68,8% 1968 72,2%

195 21,0% 560 31,2% 755 27,7%

1 ,1% 1 ,1% 2 ,1%

928 100,0% 1797 100,0% 2725 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

146. Com s'informa principalment sobre la malaltia?

389 53,1% 932 75,3% 1321 67,1%

231 31,5% 280 22,6% 511 25,9%

96 13,1% 1 ,1% 97 4,9%

14 1,9% 17 1,4% 31 1,6%

3 ,4% 7 ,6% 10 ,5%

733 100,0% 1237 100,0% 1970 100,0%

Parlant amb coneguts,amics o familiars

Llegint llibres i revistesespecialitzades

A través d'Internet

A través d'un altrecanal

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



147. Quan el metge li prescriu un medicament nou, llegeix el prospecte?

879 84,6% 1589 80,8% 2468 82,1%

154 14,8% 359 18,3% 513 17,1%

6 ,6% 18 ,9% 24 ,8%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

148. Utilitza Internet per informar-se sobreun nou medicament que li presciu el metge?

82 7,9%

847 81,5%

110 10,6%

1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

El control de la pròpia salut i la dels propparents és una de les esferes de la vida en què es pot veure

més directament l'autonomia. És interessant veure l'alta proporció de persones que s'informen de la

malaltia independentment del metge (un 72,2% de la població enquestada, un 78,9% dels

internautes). Un 82,1% de la població general (un 84,6% dels internautes) llegeix el prospecte dels

medicaments que li recepten. La majoria, tanmateix, s'informa mitjançant consultes personals a amics

i familiars, encara que un 13,1% dels usuaris d'Internet ja utilitzen la xarxa per a aquestes finalitats.

Així mateix, un 7,9% dels usuaris utilitzen Internet per a informar-se dels medicaments que els

recepten. S'esbossa, així, una pràctica minoritària d'usos d'Internet per a informar-se de la pròpia

salut, que s'inscriu en una actitud majoritària de cerca de control sobre el tractament de la salut pròpia

o de les persones més properes.

151. Abans de votar, s'informa sobre els programes dels partits que es presenten ales eleccions?

519 56,4% 981 51,0% 1500 52,8%

398 43,3% 941 48,9% 1339 47,1%

3 ,3% 1 ,1% 4 ,1%

920 100,0% 1923 100,0% 2843 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



152. Quin mitjà utilitza principalment per informar-se sobre els programes dels partits que espresenten a les eleccions?

228 43,7% 569 57,8% 797 52,9%

25 4,8% 54 5,5% 79 5,2%

106 20,3% 84 8,5% 190 12,6%

2 ,4% 5 ,5% 7 ,5%

6 1,1% 2 ,2% 8 ,5%

120 23,0% 195 19,8% 315 20,9%

15 2,9% 26 2,6% 41 2,7%

12 2,3% 35 3,6% 47 3,1%

5 1,0% 5 ,5% 10 ,7%

3 ,6% 9 ,9% 12 ,8%

522 100,0% 984 100,0% 1506 100,0%

Televisió

Ràdio

Premsa diària

Revistes

Internet

Propaganda electoral

Mítings o actespolítics

Xerrant ambconeguts, familiars iamics

Per un altre mitjà

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Una mesura d'autonomia sociopolítica es pot obtenir mitjançant el grau d'informació que els ciutadans

tenen dels partits polítics abans de votar. És rellevant assenyalar que el 47,1% no s'informen dels

programes dels partits abans de votar, si bé la proporció de desinformats és menor entre els

internautes (un 43,3%). Dels que se n'informen, el 52,9% ho fan principalment per mitjà de la televisió

i un 20,9% amb la lectura de propaganda electoral, normalment la que es rep per correu. La premsa

és font d'informació només per a un 12,6%, encara que la proporció puja a més del 20% per als

usuaris d'Internet. La proporció dels usuaris que utilitzen Internet per a informar-se dels programes

polítics és insignificant, la qual cosa marca els límits de la democràcia electrònica ara per ara.

En conjunt cal dir que el nivell d'autoinformació política dels ciutadans és baix i dependent

fonamentalment del mitjà més passiu i superficial de comunicació, és a dir, la televisió.



3.8. Pràctiques comunicatives

149. Com s'informa principalment quan té lloc un gran esdeveniment internacional?

678 65,3% 1563 79,5% 2241 74,6%

75 7,2% 184 9,4% 259 8,6%

233 22,4% 165 8,4% 398 13,2%

1 ,1% 6 ,3% 7 ,2%

31 3,0% 0 ,0% 31 1,0%

13 1,3% 30 1,5% 43 1,4%

4 ,4% 1 ,1% 5 ,2%

4 ,4% 17 ,9% 21 ,7%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Televisió

Ràdio

Premsa diària

Revistes

Internet

Xerrant ambfamiliars, amics iconeguts

Per un altre mitjà

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

150. Com s'informa principalment quan té lloc un esdeveniment local?

298 28,7% 764 38,9% 1062 35,3%

74 7,1% 195 9,9% 269 9,0%

337 32,4% 327 16,6% 664 22,1%

33 3,2% 40 2,0% 73 2,4%

18 1,7% 1 ,1% 19 ,6%

225 21,7% 550 28,0% 775 25,8%

45 4,3% 62 3,2% 107 3,6%

9 ,9% 27 1,4% 36 1,2%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Televisió

Ràdio

Premsa diària

Revistes

Internet

Xerrant ambconeguts

Per un altre mitjà

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



153. Quin diari ha llegit principalment durant l'última setmana?

151 14,5% 721 36,7% 872 29,0%

250 24,1% 273 13,9% 523 17,4%

148 14,2% 131 6,7% 279 9,3%

120 11,5% 226 11,5% 346 11,5%

74 7,1% 51 2,6% 125 4,2%

35 3,4% 38 1,9% 73 2,4%

8 ,8% 15 ,8% 23 ,8%

1 ,1% 4 ,2% 5 ,2%

2 ,2% 7 ,4% 9 ,3%

28 2,7% 45 2,3% 73 2,4%

8 ,8% 16 ,8% 24 ,8%

8 ,8% 13 ,7% 21 ,7%

69 6,6% 79 4,0% 148 4,9%

49 4,7% 136 6,9% 185 6,2%

80 7,7% 154 7,8% 234 7,8%

4 ,4% 1 ,1% 5 ,2%

3 ,3% 11 ,6% 14 ,5%

0 ,0% 7 ,4% 7 ,2%

0 ,0% 27 1,4% 27 ,9%

1 ,1% 11 ,6% 12 ,4%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

No en llegeix cap

La Vanguardia

El Periódico, edició catalana

El Periódico, edició castellana

El País

Avui

El Mundo

ABC

La Razón

El Punt

Regió 7

El 9 Nou

Premsa diària gratuïta(Barcelona y m@s, Metro,etc.)

Diaris d'informació esportiva

Un altre diari nacional o local

Un altre diari estranger

Diari de Sabadell

Diari de Terrassa

Té problemes funcionals o nosap llegir

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

154. Quin diari ha llegit principalment per Internetdurant l'última setmana?

753 72,5%

63 6,1%

21 2,0%

15 1,4%

40 3,8%

7 ,7%

8 ,8%

3 ,3%

2 ,2%

1 ,1%

19 1,8%

19 1,8%

15 1,4%

73 7,0%

1039 100,0%

No en llegeix cap

La Vanguardia

El Periódico, edició catalana

El Periódico, edició castellana

El País

Avui

El Mundo

El Punt

El 9 Nou

Premsa diària gratuïta(Barcelona y m@s, Metro,etc.)

Diaris d'informació esportiva

Un altre diari nacional o local

Un altre diari estranger

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari



155. A quin canal de TV mira les notícies amb més freqüència?

19 1,8% 42 2,1% 61 2,0%

113 10,9% 436 22,2% 549 18,3%

32 3,1% 43 2,2% 75 2,5%

543 52,3% 825 42,0% 1368 45,5%

9 ,9% 7 ,4% 16 ,5%

153 14,7% 293 14,9% 446 14,8%

147 14,1% 288 14,6% 435 14,5%

11 1,1% 9 ,5% 20 ,7%

9 ,9% 7 ,4% 16 ,5%

0 ,0% 3 ,2% 3 ,1%

1 ,1% 3 ,2% 4 ,1%

2 ,2% 10 ,5% 12 ,4%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

No mira les notícies de latelevisió

TVE (canal 1)

TVE (canal 2)

TV3

Canal 33 / K33

Tele 5

Antena 3

Canal +

Televisió per satèl·lit

Un canal de televisió del seumunicipi

Un altre canal de televisió

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

L'àmbit de la pràctica comunicativa varia considerablement entre l'àmbit global i el local.

Referent als esdeveniments internacionals, el domini de la televisió és aclaparador (el 74,6% dels

enquestats). Però aquest percentatge decreix extraordinàriament en relació amb els esdeveniments

locals: un 35,3% de la població i un 28,7% dels usuaris d'Internet. En el local hi ha dues fonts

d'informació igualment significatives: la premsa diària (sobretot entre els usuaris d'Internet) i les

converses personals. La ràdio sembla tenir un paper molt inferior del que generalment s'hi atribueix

com a mitjà principal d'informació, tant en el que és internacional com en el local (no supera el 10%

dels entrevistats en cap cas). Internet té un paper escàs, encara que més important en la informació

global que en la local. Respecte a la premsa diària, un percentatge relativament alt (un 70%) havien

llegit diaris la setmana anterior a l'entrevista, amb un percentatge molt més alt (més d'un 85%) entre

els usuaris d'Internet, cosa que contradiu la hipòtesi del declivi de la lectura de premsa com a

conseqüència de l'ús d'Internet. El Periódico de Catalunya, comptant les seves dues edicions (en

català i castellà), és el diari més llegit, seguit de prop per La Vanguardia. Els internautes prefereixen

l'edició en català d'El Periódico. El País és llegit per un 4,2% de la població, encara que el seu

percentatge s'eleva al 7,1% entre els usuaris d'Internet. La premsa espanyola no catalana, a part d'El

País, té nivells de lectura molt baixos. L'Avui té un percentatge una mica superior a l'ABC, El Mundo i

La Razón junts. Cal destacar el nivell apreciable de lectura d'El Punt. La premsa esportiva és més

llegida que El País. Comptant la premsa publicada en català, el grau de lectura suma el 16,5% de la

mostra, és a dir, entorn del nivell de difusió de La Vanguardia. És significatiu assenyalar el

percentatge de la premsa gratuïta, que supera el d'El País. En conjunt, la lectura de premsa a

Catalunya apareix totalment dominada per diaris d'àmbit essencialment català, cosa que fa de

Catalunya un entorn comunicatiu específic respecte a la resta d'Espanya. La gran majoria d'usuaris

d'Internet (72,5%) no llegeixen diaris per Internet. Entre els que es llegeixen, el líder és clarament La

Vanguardia, seguit d'El País, mentre que El Periódico perd a Internet la condició de diari més llegit



que té en l'edició impresa. Els diaris d'informació esportiva i els estrangers també tenen presència a

Internet.

També hem observat les preferències de l'audiència televisiva amb relació a les notícies (subratllem

que és una mesura de les notícies i no de l'audiència en general, perquè hem considerat que la

informació és un element important de fidelització). Corroborant les dades que se sabien per altres

enquestes, TV3 té un lideratge indiscutible (45,5%), que s'accentua entre els internautes (52,3%). La

segueix a una gran distància TVE, que, entre els internautes, cau a un 10,9% dels entrevistats.

Telecinco i Antena 3 se situen entorn d'un 14% i Canal+ continua essent extremament minoritari, fins i

tot entre els internautes. Per tant, els mitjans de comunicació en català són el principal canal

d'informació referent a notícies de televisió.

156.1. Fins a quin punt té confiança en la informació que rep de la TV?

189 18,4% 430 22,0% 619 20,8%

676 65,8% 1259 64,5% 1935 65,0%

161 15,7% 259 13,3% 420 14,1%

1 ,1% 3 ,2% 4 ,1%

1027 100,0% 1951 100,0% 2978 100,0%

Molta

Regular

Poca

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

156.2. Fins a quin punt té confiança en la informació que rep de la ràdio?

273 28,3% 510 29,9% 783 29,3%

598 62,0% 1019 59,7% 1617 60,5%

83 8,6% 163 9,5% 246 9,2%

11 1,1% 15 ,9% 26 1,0%

965 100,0% 1707 100,0% 2672 100,0%

Molta

Regular

Poca

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

156.3. Fins a quin punt té confiança en la informació que rep dels diaris?

285 28,4% 376 23,5% 661 25,4%

632 62,9% 983 61,4% 1615 62,0%

81 8,1% 201 12,6% 282 10,8%

7 ,7% 41 2,6% 48 1,8%

1005 100,0% 1601 100,0% 2606 100,0%

Molta

Regular

Poca

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



156.4. Fins a quin punt té confiança en la informació que rep d'Internet?

159 15,3% 19 7,7% 178 13,9%

461 44,4% 119 48,4% 580 45,1%

150 14,4% 74 30,1% 224 17,4%

269 25,9% 34 13,8% 303 23,6%

1039 100,0% 246 100,0% 1285 100,0%

Molta

Regular

Poca

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Hem mirat de comparar el nivell de confiança de la informació rebuda segons els mitjans que

s'utilitzen com a font. En general, es veu una actitud reservada. Per a cada mitjà, entorn de dos terços

dels enquestats manifesten un grau de confiança “regular” respecte a la informació rebuda, i l'actitud

no és significativament diferent entre els internautes i el conjunt de la població. La ràdio és el mitjà

que té més credibilitat, seguida dels diaris i de la televisió. S'ha d'assenyalar que aquestes dades

contradiuen les dades internacionals, en què la televisió apareix com el mitjà més creïble.

Finalment, entre els usuaris d’Internet hi ha un alt percentatge dels qui no saben i no contesten i, per

tant, les seves respostes no són directament comparables a les dels qui es pronuncien sobre altres

mitjans. Per aquest motiu hem recalculat els percentatges de la taula sobre un total que no inclou els

NS/NC. Sobre aquest total, els qui declaren tenir molta confiança en la informació rebuda per Internet

(20,6%) son gairebé tants com els qui declaren tenir-ne poca (19,6%), amb un 60% que se situa amb

un nivell de confiança “regular”. Aquest nivell de confiança és inferior al dels usuaris d’Internet

respecte de la ràdio i la premsa escrita, però superior (en el percentatge dels qui tenen molta

confiança) a la televisió. Sorgeix un fenomen interessant, tot i que minoritari, d’una confiança més

gran en la informació Internet a partir de l’experiència d’usar-lo. Per tant, la relació entre ús d’Internet i

confiança en la informació d’Internet exigeix una anàlisi més acurada que durem a terme en el capítol

5 d’aquest informe.



3.9. Equipament tecnològic de la llar

Abans d'abordar l'estudi dels usos d'Internet, hem volgut establir el nivell d'equipament tecnològic de

les llars, òbviament condicionador de les pràctiques de comunicació electrònica.

63.1. A la seva llar disposen de telèfon fix?

1004 96,6% 1781 90,6% 2785 92,7%

35 3,4% 184 9,4% 219 7,3%

0 ,0% 1 ,1% 1 ,0%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

64.1. Quantes línies telefòniques fixes té?

999 1777 2776

1,15 1,07 1,10

N

Mitjana

Entrevistatusuari


63.2. Disposa de telèfon mòbil propi?

882 84,9% 986 50,2% 1868 62,2%

157 15,1% 980 49,8% 1137 37,8%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

63.3. A la seva llar disposen de mòbil propi amb WAP, GPRS o similar?

187 21,2% 118 12,0% 305 16,3%

673 76,3% 804 81,5% 1477 79,1%

20 2,3% 58 5,9% 78 4,2%

2 ,2% 6 ,6% 8 ,4%

882 100,0% 986 100,0% 1868 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

64.4. Quin és el nombre total de mòbils a la llar?

797 1052 1849

2,17 1,81 1,96

N

Mitjana

Entrevistatusuari




64.6. Quants aparells de televisió té?

1022 1942 2964

2,15 1,80 1,92

N

Mitjana

Entrevistatusuari


63.10. A la seva llar disposen d'ordinador?

902 86,8% 672 34,2% 1574 52,4%

137 13,2% 1293 65,8% 1430 47,6%

0 ,0% 1 ,1% 1 ,0%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

No ho sap

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

64.10. Quants ordinadors té?

877 645 1522

1,25 1,07 1,17

N

Mitjana

Entrevistatusuari


63.11. A la seva llar disposen de càmera web?

87 8,4% 21 1,1% 108 3,6%

938 90,3% 1903 96,8% 2841 94,5%

11 1,1% 36 1,8% 47 1,6%

3 ,3% 6 ,3% 9 ,3%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

63.12. A la seva llar disposen de connexió a Internet?

725 69,8% 239 12,2% 964 32,1%

314 30,2% 1726 87,8% 2040 67,9%

0 ,0% 1 ,1% 1 ,0%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

No ho sap

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



63.13. A la seva llar disposen de terminals AOL?

21 2,0% 7 ,4% 28 ,9%

977 94,0% 1898 96,5% 2875 95,7%

39 3,8% 57 2,9% 96 3,2%

2 ,2% 4 ,2% 6 ,2%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

63.14. A la seva llar disposen d'agendes electròniques Palm Pilot?

95 9,1% 21 1,1% 116 3,9%

925 89,0% 1902 96,7% 2827 94,1%

19 1,8% 40 2,0% 59 2,0%

0 ,0% 3 ,2% 3 ,1%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

63.15. A la seva llar disposen de consoles amb accés a Internet?

187 18,0% 133 6,8% 320 10,6%

847 81,5% 1807 91,9% 2654 88,3%

5 ,5% 24 1,2% 29 1,0%

0 ,0% 2 ,1% 2 ,1%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Pensem que és rellevant subratllar les observacions següents. De mitjana, les llars disposen de

(gairebé) dos televisors i de (gairebé) dos telèfons mòbils. El 92,7% de les llars tenen telèfon fix i el

62,2%, telèfon mòbil. Tanmateix, entre els usuaris d'Internet, el 84,9% de les llars disposen de telèfon

mòbil. A més, un 16,3% de totes les llars (i un 21,2% entre els usuaris d'Internet) tenen un telèfon

mòbil equipat amb WAP o GPRS. El 52,4% de les llars tenen ordinador, proporció que naturalment

puja al 86,8% entre els usuaris d'Internet. Hi ha un 8,4% dels usuaris que disposen de càmera web

(webcam). Un 32,1% de les llars estan connectats a Internet. La proporció puja al 69,8% entre els

usuaris d'Internet. Naturalment, els usuaris que no tenen connexió a la llar accedeixen a Internet des

d'altres llocs. La difusió de terminals AOL, que s'havia anunciat com a massiva a final del 2001, es

revela extremament minoritària de moment (un 2% dels usuaris d'Internet). Les agendes Palm Pilot

són d'ús entre el 9,1% dels usuaris d'Internet, un 18% dels quals disposen de consoles amb accés a

Internet des de la llar. En conjunt cal dir que el nivell d'equipament electrònic avançat és relativament

baix, amb l'excepció d'un nivell significatiu de difusió de WAP o GPRS entre els usuaris d'Internet. En

canvi, els ordinadors són presents a la majoria de les llars i el telèfon mòbil assoleix nivells de difusió

que s'acosten ràpidament als del telèfon fix.



En les preguntes següents hem mirat d'estudiar el procés de connexió o desconnexió de la llar a

Internet:

65. Ha estat connectat a Internet a casa anteriorment i van decidir suspendre laconnexió?

31 9,9% 78 4,5% 109 5,3%

281 89,5% 1614 93,5% 1895 92,8%

2 ,6% 35 2,0% 37 1,8%

314 100,0% 1727 100,0% 2041 100,0%

Sí

No

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

66. Per quin motiu principal no està connectat a Internet o per quin motiu va suspendre la connexió?

8 2,5% 500 29,0% 508 24,9%

50 15,9% 537 31,1% 587 28,8%

3 1,0% 18 1,0% 21 1,0%

74 23,6% 234 13,5% 308 15,1%

6 1,9% 7 ,4% 13 ,6%

0 ,0% 2 ,1% 2 ,1%

3 1,0% 10 ,6% 13 ,6%

1 ,3% 2 ,1% 3 ,1%

61 19,4% 9 ,5% 70 3,4%

36 11,5% 53 3,1% 89 4,4%

0 ,0% 44 2,5% 44 2,2%

11 3,5% 112 6,5% 123 6,0%

31 9,9% 75 4,3% 106 5,2%

6 1,9% 51 3,0% 57 2,8%

11 3,5% 11 ,6% 22 1,1%

1 ,3% 1 ,1% 2 ,1%

12 3,8% 61 3,5% 73 3,6%

314 100,0% 1727 100,0% 2041 100,0%

No sap com funciona

No hi troba utilitat o no honecessita

No té ningú que l'ajudi ol'assessori

És molt car

És molt lent i/o funcionamalament

El poden vigilar

És perillós per als nens

Pot introduir virus perillosos

Té la connexió de la feina odel centre d'estudis

Altres

És gran

No li agrada/no l'interessa

No té equip

No té temps

Propera instal·lació

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



67.1. Quin mes va instal·lar la connexió a Internet a casa seva per primera vegada?

73 10,1% 30 12,5% 103 10,7%

34 4,7% 14 5,8% 48 5,0%

34 4,7% 10 4,2% 44 4,6%

24 3,3% 8 3,3% 32 3,3%

23 3,2% 8 3,3% 31 3,2%

46 6,3% 14 5,8% 60 6,2%

29 4,0% 5 2,1% 34 3,5%

20 2,8% 8 3,3% 28 2,9%

39 5,4% 12 5,0% 51 5,3%

42 5,8% 7 2,9% 49 5,1%

35 4,8% 7 2,9% 42 4,4%

43 5,9% 22 9,2% 65 6,7%

283 39,0% 95 39,6% 378 39,2%

725 100,0% 240 100,0% 965 100,0%

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

67.2. Quin any va instal·lar la connexió a Internet a casa seva per primera vegada?

3 ,4% 4 1,7% 7 ,7%

201 27,7% 50 20,8% 251 26,0%

190 26,2% 85 35,4% 275 28,5%

46 6,3% 31 12,9% 77 8,0%

1 ,1% 0 ,0% 1 ,1%

2 ,3% 0 ,0% 2 ,2%

2 ,3% 0 ,0% 2 ,2%

3 ,4% 0 ,0% 3 ,3%

13 1,8% 3 1,3% 16 1,7%

18 2,5% 2 ,8% 20 2,1%

42 5,8% 4 1,7% 46 4,8%

75 10,3% 18 7,5% 93 9,6%

129 17,8% 43 17,9% 172 17,8%

725 100,0% 240 100,0% 965 100,0%

NS/NC

Any 2000

Any 2001

Any 2002

Any 1991

Any 1992

Any 1993

Any 1994

Any 1995

Any 1996

Any 1997

Any 1998

Any 1999

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

68. Qui va decidir instal·lar la connexió a Internet a casa?

418 57,7% 18 7,5% 436 45,2%

270 37,2% 212 88,3% 482 49,9%

8 1,1% 5 2,1% 13 1,3%

28 3,9% 3 1,3% 31 3,2%

0 ,0% 1 ,4% 1 ,1%

1 ,1% 1 ,4% 2 ,2%

725 100,0% 240 100,0% 965 100,0%


Altres persones de la llar

Altres persones

Persona entrevistadamés altres persones dela llar

Altres persones de la llarmés altres persones

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



En el 49,9% dels casos de la població general els qui van decidir la instal· lació d'Internet van ser

altres membres de la llar, mentre que en el 57,7% dels casos dels usuaris la va decidir la persona

entrevistada. Això indica que són els usuaris d'Internet els qui arrosseguen la llar a la connexió. Una

població més jove, més activa, d'internautes impulsa la connexió a la xarxa d'una majoria de la

població no familiar amb aquest mitjà.

La data de connexió és molt recent en la gran majoria de la població, si bé, com és lògic, encara és

més recent a les llars dels entrevistats no usuaris, aquelles en què la iniciativa va partir probablement

de membres de la llar que no són caps de família, a mesura que augmentava la difusió d'Internet en

la societat en general. La gran majoria de connexions (62,5%) van tenir lloc en el període 2000-2002.

D'això es pot deduir alhora que la difusió d'Internet a les llars catalanes és un tret recent, però que la

seva velocitat de difusió és molt alta. Així, segons les dades de la nostra enquesta i per al total de

llars connectades a Internet l'any 2000, la taxa de creixement de noves llars connectades sobre les

connectades fins al 2000 va ser del 70,7%. La taxa de creixement del 2001 sobre les connectades

fins al 2000 va ser del 45,4%, òbviament alentint el ritme quan les llars encara no connectades són de

menys nivell educatiu i econòmic, però mantenint-se a un ritme prou alt perquè, extrapolant un ritme

mitjà inferior de creixement (entorn d'un 30%) per als pròxims tres anys, l'any 2005 la majoria de les

llars catalanes estarien connectades a Internet. Com veurem més tard, curiosament, la taxa de

creixement de les connexions a la llar és més alta que la taxa de creixement dels usuaris d'Internet,

segons dades que es presenten en una altra taula.

Finalment, les respostes a les preguntes següents fan llum sobre el tipus de connexió a Internet de

què disposen les llars.

69. Quin tipus de servidor o servei Internet té a casa?

396 54,6% 158 65,8% 554 57,4%

278 38,3% 48 20,0% 326 33,8%

29 4,0% 4 1,7% 33 3,4%

2 ,3% 2 ,8% 4 ,4%

20 2,8% 28 11,7% 48 5,0%

725 100,0% 240 100,0% 965 100,0%

Pagament

Gratuït

Empresa o escola

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

70. Disposen de tarifa plana?

418 57,7% 124 51,7% 542 56,2%

292 40,3% 62 25,8% 354 36,7%

12 1,7% 48 20,0% 60 6,2%

3 ,4% 6 2,5% 9 ,9%

725 100,0% 240 100,0% 965 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



71. Disposa de connexió d'alta velocitat a casa?

125 17,2% 21 8,8% 146 15,1%

562 77,5% 120 50,0% 682 70,7%

34 4,7% 96 40,0% 130 13,5%

4 ,6% 3 1,3% 7 ,7%

725 100,0% 240 100,0% 965 100,0%

Sí

No

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

72. Quin sistema de connexió d'alta velocitat té?

89 54,6% 16 13,3% 105 37,1%

7 4,3% 0 ,0% 7 2,5%

26 16,0% 2 1,7% 28 9,9%

39 23,9% 100 83,3% 139 49,1%

2 1,2% 2 1,7% 4 1,4%

163 100,0% 120 100,0% 283 100,0%

ADSL

XDSI (RDSI)



NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

73. Disposa d'adreça electrònica exclusiva o compartida amb altres membres de la llar?

543 74,9% 22 9,2% 565 58,5%

68 9,4% 11 4,6% 79 8,2%

104 14,3% 193 80,4% 297 30,8%

0 ,0% 1 ,4% 1 ,1%

10 1,4% 13 5,4% 23 2,4%

725 100,0% 240 100,0% 965 100,0%

Sí, exclusiva

Sí, compartida amb altresmembres de la llar

No

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Convé assenyalar una alta proporció d'usuaris (un 38,3%) que disposen de connexió gratuïta

(generalment lligada a centres educatius i a serveis de la pròpia empresa o l'administració on es

treballa), la qual cosa indica la importància del cost per a la difusió de l'ús d'Internet. La majoria de la

població disposa de tarifa plana, però, entre els usuaris, un 40,3% no en tenen, si bé aquí es

barregen els que paguen sense tarifa plana i els que no paguen per la connexió. Un 17,2% dels

usuaris disposen de connexió d'alta velocitat a la llar. El sistema àmpliament majoritari és l'ADSL, a

causa del retard del desenvolupament del cable a Catalunya. Només una petita minoria d'usuaris

comparteixen l'adreça electrònica amb altres membres de la llar: l'ús d'Internet sol ser un acte

individual projectat cap a la xarxa.



3.10. Els usos d'Internet

En aquesta secció presentem les taules de freqüència corresponents als usos d'Internet, concentrant-

nos naturalment en els usuaris, si bé també hi ha dades referents als usos a les llars d'entrevistats no

usuaris.

157.2. Quin any va entrar a Internet per primer cop?

14 1,3%

199 19,2%

120 11,5%

36 3,5%

1 ,1%

1 ,1%

4 ,4%

9 ,9%

10 1,0%

19 1,8%

58 5,6%

50 4,8%

100 9,6%

176 16,9%

242 23,3%

1039 100,0%

NS/NC

Any 2000

Any 2001

Any 2002

Any 1987

Any 1990

Any 1991

Any 1992

Any 1993

Any 1994

Any 1995

Any 1996

Any 1997

Any 1998

Any 1999

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

Comencem la nostra observació comentant l'antiguitat d'ús d'Internet. S'ha d'assenyalar que les

dades de la taula 157.2 són diferents de les comentades anteriorment sobre la data de connexió de

les llars a Internet. En aquest cas és la data d'entrada a l'ús de l'usuari entrevistat. El que és

significatiu és que la proporció d'usuaris era més alta que la de llars connectades el 1998 i 1999. En

efecte, un 40,2% dels usuaris d'Internet ja n'eren usuaris el 1999.

67.2 - 157.2. Taxa de creixement anual

90 104,5% 252 65,8%

183 103,3% 428 69,8%

355 94,0% 670 56,5%

606 70,7% 869 29,7%

881 45,4% 989 12,1%

Any 1997

Any 1998

Any 1999

Any 2000

Any 2001

NTaxa de

creixement

Usuaris connectats a la llar

NTaxa de

creixement

Usuaris

Taxa de creixement anual

Hem construït una taula 67.2-157.2 en què es comparen les taxes de creixement de les llars

connectades a Internet i dels usuaris, entre 1996 i 2001, a partir de les dades de la nostra enquesta.

El punt de partida és, en ambdós casos, el nombre de llars i el nombre d'usuaris el 1996.



Per a totes dues estadístiques es veu una desacceleració de la taxa de creixement, la qual cosa és

normal atès que Internet es difon menys ràpidament a mesura que augmenta la seva difusió a les

capes menys educades i de nivell econòmic menys elevat. Però el que és rellevant és que el ritme de

creixement d'usuaris és inferior al de les llars connectades i, a més, la desacceleració d'aquest

creixement entre els usuaris és més accentuada. El creixement d'usuaris l'any 2001, últim en què hi

ha dades completes en la nostra enquesta, és de només el 12,1%. Les taxes esmentades, a un nivell

de penetració encara escàs, com és el de Catalunya, són més baixes que les observades en altres

països del nostre entorn als nivells baixos de saturació d'Internet i mostren una certa dificultat de

penetració d'Internet en la societat, sobretot entre les capes menys educades i de més edat. Les

nostres dades contrasten amb les optimistes previsions fetes per diferents fonts sobre la ràpida

difusió d'Internet a Catalunya. Sembla clar, considerant l'experiència històrica, que en la primera

dècada del segle XXI una majoria de la població catalana serà usuària d'Internet, però el ritme

d'incorporació, si no canvia la tendència actual, serà menor que el que generalment es pensava.

158. A qui acudeix principalment quan no sap feralguna cosa o necessita ajut per a Internet?

267 25,7%

140 13,5%

105 10,1%

274 26,4%

127 12,2%

37 3,6%

62 6,0%

19 1,8%

8 ,8%

1039 100,0%

No necessita ajut

Persona/es de la llar

Altre familiar

Amic

Company de feina o estudis

Professor al centre deformació

Tècnic de l'empresa que lahi va instal·lar

Altres

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

Una quarta part dels usuaris no necessiten ajuda per a utilitzar Internet. La majoria dels que en

necessiten recorren a amics. És significativa l'escassa importància dels professors del centre de

formació com a recurs d'ajuda en l'ús d'Internet.

Vegem ara les freqüències d'ús des de diferents llocs de comunicació.



83. Quantes hores setmanalsacostuma a utilitzar Internet a casa?

583

6,05

N

Mitjana

Entrevistatusuari

82.1. Amb quina freqüència utilitza el correu electrònic a casa?

23 3,2% 23 3,2%

242 33,4% 242 33,4%

311 42,9% 311 42,9%

55 7,6% 55 7,6%

19 2,6% 19 2,6%

58 8,0% 58 8,0%

17 2,3% 17 2,3%

725 100,0% 725 100,0%


D'1 a 4 cops al dia




Mai

NS/NC

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge

Total

82.2. Amb quina freqüència utilitza Internet a casa?

28 3,9% 28 3,9%

245 33,8% 245 33,8%

324 44,7% 324 44,7%

62 8,6% 62 8,6%

17 2,3% 17 2,3%

33 4,6% 33 4,6%

16 2,2% 16 2,2%

725 100,0% 725 100,0%


D'1 a 4 cops al dia




Mai

NS/NC

Total

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge

Total

84.1. Es connecta a Internet en un centre de formació on fan cursos no reglats?

20 1,9% 0 ,0% 20 ,7%

12 1,2% 0 ,0% 12 ,4%

1006 96,8% 1966 100,0% 2972 98,9%

1 ,1% 0 ,0% 1 ,0%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Setmanalment

Mensualment

Mai o gairebé mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



84.2. Es connecta a Internet a casa d'amics o familiars?

45 4,3%

92 8,9%

901 86,7%

1 ,1%

1039 100,0%

Setmanalment

Mensualment

Mai o gairebé mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

84.3. Es connecta a Internet a un cibercafè?

28 2,7%

46 4,4%

963 92,7%

2 ,2%

1039 100,0%

Setmanalment

Mensualment

Mai o gairebé mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

84.4. Es connecta a Internet a un centrepúblic (biblioteca, casal, etc.)?

41 3,9%

36 3,5%

960 92,4%

2 ,2%

1039 100,0%

Setmanalment

Mensualment

Mai o gairebé mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

84.5. Es connecta a Internet a un club o associació?

4 ,4%

6 ,6%

1028 98,9%

1 ,1%

1039 100,0%

Setmanalment

Mensualment

Mai o gairebé mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

84.6. Es connecta a Internet a d'altres llocs?

2 ,2%

4 ,4%

1030 99,1%

3 ,3%

1039 100,0%

Setmanalment

Mensualment

Mai o gairebé mai

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari



84.7. En quin centre públic es connecta a Internet?

10 12,0%

3 3,6%

1 1,2%

69 83,1%

83 100,0%

Biblioteca pública

Casal de joves

Casal de dones

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

85. Utilitza serveis WAP per accedir aInternet mitjançant el telèfon mòbil?

21 2,0%

1008 97,0%

10 1,0%

1039 100,0%

Sí

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

86. Quantes hores setmanals acostuma a utilitzar Internet enun lloc diferent de la feina, centre de formació o casa seva?

77

3,42

N

Mitjana

Entrevistatusuari

Els usuaris utilitzen Internet una mitjana de 6,05 hores setmanals. Un 33,8% dels usuaris amb

connexió a casa la utilitzen entre 1 i 4 vegades al dia i un altre 44,7% ho fan almenys setmanalment.

Tanmateix, és important assenyalar que entre els usuaris d'Internet un 30,2% no tenen connexió des

de casa, per la qual cosa és essencial en l'anàlisi d'Internet no privilegiar la llar sobre altres llocs de

connexió com a punt d'observació. Aquesta connexió fora de casa és sobretot des de la feina, ja que

les dades mostren que és molt poc freqüent des dels centres d'estudi o des de locals d'associació. És

més rellevant des de casa de familiars i amics i té alguna presència a cibercafès o centres públics,

sobretot biblioteques. Només un 2% utilitzen un sistema WAP de connexió mòbil a Internet. En

conjunt, la intensitat d'ús d'Internet és molt limitada en termes quantitatius i sembla mostrar una gran

disparitat entre un grup minoritari d'usuaris intensius i una majoria d'usuaris ocasionals.

També hem mirat de registrar la dinàmica de l'ús d'Internet a la llar:



74. A part de vostè, hi ha algun membre de la llar que utilitzi Internet o el correuelectrònic a casa?

547 78,4% 231 96,7% 778 83,0%

151 21,6% 7 2,9% 158 16,9%

0 ,0% 1 ,4% 1 ,1%

698 100,0% 239 100,0% 937 100,0%

Sí

No

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

75. Quantes persones (incloent-hi l'entrevistat) utilitzen Internet o correu electrònica casa?

193 27,0% 98 42,6% 291 30,8%

274 38,3% 86 37,4% 360 38,1%

156 21,8% 41 17,8% 197 20,8%

68 9,5% 5 2,2% 73 7,7%

18 2,5% 0 ,0% 18 1,9%

4 ,6% 0 ,0% 4 ,4%

3 ,4% 0 ,0% 3 ,3%

716 100,0% 230 100,0% 946 100,0%

1

2

3

4

5

6

7

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

75.0. Quantes persones (incloent-hi l'entrevistat)utilitzen Internet o correu electrònic a casa?

716 230 946

2,26 1,80 2,14

1616 413 2029

N vàlid

Mitjana

Suma

Entrevistatusuari


És rellevant assenyalar que a l'11,7% de les llars dels entrevistats no usuaris hi ha almenys un

membre de la família que utilitza Internet. La mitjana d'usuaris és superior a 2 a les llars dels

entrevistats usuaris, una mica més alta que a les llars dels no usuaris.



76. Quant al menor que més utilitza Internet, amb quin objectiu principal ho fa?

4 3,0% 1 2,3% 5 2,8%

13 9,6% 4 9,1% 17 9,5%

49 36,3% 14 31,8% 63 35,2%

28 20,7% 6 13,6% 34 19,0%

29 21,5% 13 29,5% 42 23,5%

5 3,7% 1 2,3% 6 3,4%

2 1,5% 2 4,5% 4 2,2%

5 3,7% 3 6,8% 8 4,5%

135 100,0% 44 100,0% 179 100,0%

Rebre o trametre missatges

Participar en xats

Estudiar

Jugar o divertir-se

Fer una mica de tot

Per un altre motiu

No ho sap

NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

77. Aquest nen, quantes hores setmanalsutilitza Internet a casa de mitjana?

129 38 167

3,67 3,58 3,65

N

Mitjana

Entrevistatusuari


78. Quina opinió té del temps que passa aquest nen amb Internet?

18 13,3% 3 6,8% 21 11,7%

104 77,0% 36 81,8% 140 78,2%

7 5,2% 0 ,0% 7 3,9%

6 4,4% 5 11,4% 11 6,1%

135 100,0% 44 100,0% 179 100,0%

Hi passa massa temps

Hi passa el temps just

Hauria de passar-himés temps

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

79. Per quin motiu principal no utilitzen Internet a casa els nens de 6 a 15 anys?

23 28,0% 8 36,4% 31 29,8%

1 1,2% 0 ,0% 1 1,0%

5 6,1% 1 4,5% 6 5,8%

0 ,0% 1 4,5% 1 1,0%

2 2,4% 2 9,1% 4 3,8%

10 12,2% 2 9,1% 12 11,5%

41 50,0% 8 36,4% 49 47,1%

82 100,0% 22 100,0% 104 100,0%

No saben com funciona

És molt car

Perden el temps

És perillós (poden accedira pàgines poc adients)

L'ordinador no queda lliure

Per un altre motiu

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



Aquí s'examina l'ús d'Internet que fan els menors a la llar. L'estudi com a objectiu principal es

manifesta entorn d'una tercera part de les llars. Jugar o fer una mica de tot representen entre un terç i

la meitat dels casos, mentre que l'activitat de xats és minoritària. Es perfila, per tant, un ús diversificat

d'Internet, que no es limita a l'estudi, però en el qual l'activitat escolar té un paper rellevant.

La intensitat d'ús d'Internet per part d'un menor sembla força limitada, amb una mitjana de 3,7 hores

per setmana. La major part dels entrevistats consideren ajustat el temps dedicat pels menors a

Internet, i només un 11,7% el consideren excessiu. És interessant veure que aquesta opinió és una

mica superior entre els usuaris d'Internet. Quant als motius del no-ús d'Internet per part dels menors

de la llar, si bé gairebé la meitat dels entrevistats no contesten, entre els que ho fan, la falta de

coneixement tècnic és el motiu principal, mentre que la prevenció dels perills d'Internet és

estadísticament insignificant com a motiu.

80. Pot succeir que diverses persones de la llar vulguin accedir a Internet simultàniament?

100 14,3% 20 8,4% 120 12,8%

140 20,1% 25 10,5% 165 17,6%

409 58,6% 180 75,3% 589 62,9%

49 7,0% 14 5,9% 63 6,7%

698 100,0% 239 100,0% 937 100,0%

Sí, sovint

Sí, ocasionalment

No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

81. Quin criteri preval perquè una persona de la llar tingui prioritat per accedir a Internet?

78 27,0% 13 22,0% 91 26,1%

68 23,5% 15 25,4% 83 23,9%

7 2,4% 2 3,4% 9 2,6%

62 21,5% 12 20,3% 74 21,3%

24 8,3% 3 5,1% 27 7,8%

50 17,3% 14 23,7% 64 18,4%

289 100,0% 59 100,0% 348 100,0%

Que ho necessiti perqüestions de feina

Que ho necessiti per ferdeures o per la sevaformació

Que mani a casa

Que arribi el primer i agafil'ordinador

Un altre criteri

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

Observant els possibles conflictes familiars per competir en l'ús d'Internet, constatem que en la

majoria dels casos aquests conflictes no es produeixen i que quan tenen lloc se solucionen mitjançant

criteris de qui en té més necessitat. Comptades vegades s'aplica un criteri autoritari.

La taula 160 presenta sistemàticament els diferents usos que els usuaris fan d'Internet i les

freqüències relatives. D'acord amb aquesta taula hem construït una variable analítica d'ordenació de



freqüències relatives per a cada ús, que analitzarem a l'apartat cinc de l'informe. Aquí, tanmateix,

considerem rellevant presentar les freqüències de la taula per a cada ús i comentar-les breument.

160. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents: a

921 88,6%

597 57,5%

547 52,6%

483 46,5%

389 37,4%

380 36,6%

378 36,4%

375 36,1%

367 35,3%

356 34,3%

312 30,0%

311 29,9%

300 28,9%

299 28,8%

265 25,5%

247 23,8%

234 22,6%

232 22,3%

223 21,5%

204 19,6%

193 18,6%

171 16,5%

166 16,0%

135 13,0%

119 11,5%

116 11,2%

97 9,3%

93 9,0%

91 8,8%

70 6,7%

68 6,5%

60 5,8%

54 5,2%

51 4,9%

43 4,1%

30 2,9%

28 2,7%

27 2,6%

Transmetre i rebre missatges de correu electrònic

Navegar per Internet sense objectiu concret

Consultar biblioteques, enciclopèdies, diccionaris, atles

Buscar informació sobre viatges

Baixar-se música de la xarxa

Buscar informació sobre espectacles programats

Buscar informació sobre serveis públics

Buscar informació sobre la seva ciutat

Participar en xats o news groups

Assabentar-se de les notícies per la premsa general

Transmetre targetes de felicitació electròniques

Arreglar o confirmar trobades amb els amics

Baixar-se software de la xarxa

Buscar informació sobre oferta formativa

Trametre fotos de vostè o de la família

Buscar informació sobre la seva associació professional

Realitzar operacions amb el seu banc

Assabentar-se de les notícies esportives

Contactar amb amics quan està desanimat

Buscar informació sobre la seva salut o la de persones properes

Jugar a videojocs per Internet

Buscar feina

Reservar viatges o allotjament o llogar un cotxe

Treballar des de casa

Comprar o reservar entrades per a espectacles

Buscar receptes de cuina

Comprar llibres o música

Informació política/sindical

Mirar porno

Buscar pis

Trucar per telèfon a través d'Internet

Comprar altres compres

Participar en cursos on-line

Comprar productes informàtics

Comprar productes d'alimentació i de neteja

Buscar informació sobre gays i lesbianes

Participar o comprar en una subhasta

Organitzar les activitats dels nens

N Percentatge

Entrevistat usuari

Els % corresponen a les respostes afirmatives sobre el total dels que responena.



161. Des d'on realitza les activitats següents?

161.1.

596 64,9% 342 37,3% 195 21,2%N Percentatge

Transmet/rep missatgesdes de casa

N Percentatge

Transmet/rep missatgesdes de la feina

N Percentatge

Transmet/rep missatgesdes d'altres llocs

161.2.

265 72,4% 25 6,8% 99 27,0%N Percentatge

Participa en xats o grupsde notícies des de casa

N Percentatge

Participa en xats o grupsde notícies des de la

feina

N Percentatge

Participa en xats o grupsde notícies des d'altres

llocs

161.3.

21 75,0% 9 32,1% 1 3,6%N Percentatge

Participa en subhastesdes de casa

N Percentatge

Participa en subhastesdes de la feina

N Percentatge

Participa en subhashesdes d'altres llocs

161.4.

35 81,4% 5 11,6% 4 9,3%N Percentatge

Compra aliments iproductes de neteja des

de casa

N Percentatge


de la feina

N Percentatge


d'altres llocs

161.5.

78 80,4% 19 19,6% 5 5,2%N Percentatge

Compra llibres o músicades de casa

N Percentatge

Compra llibres o músicades de la feina

N Percentatge

Compra llibres o músicades d'altres llocs



161.6.

35 68,6% 17 33,3% 1 2,0%N Percentatge

Compra productesinformàtics des de casa

N Percentatge

Compra productesinformàtics des de la

feina

N Percentatge

Compra productesinformàtics des d'altres

llocs

161.7.

96 80,7% 24 20,2% 10 8,4%N Percentatge

Compra entrades des decasa

N Percentatge

Compra entrades des dela feina

N Percentatge

Compra entrades desd'altres llocs

161.8.

45 75,0% 11 18,3% 7 11,7%N Percentatge

Compra altres cosesdes de casa

N Percentatge

Compra altres cosesdes de la feina

N Percentatge

Compra altres cosesdes d'altres llocs

161.9.

115 69,7% 46 27,9% 17 10,3%N Percentatge

Reserva viatges o llogaun cotxe des de casa

N Percentatge

Reserva viatges o llogaun cotxe des de la feina

N Percentatge

Reserva viatges o llogaun cotxe des d'altres

llocs

161.10.

170 73,3% 82 35,3% 14 6,0%N Percentatge

Realitza operacions ambel banc des de casa

N Percentatge

Realitza operacions ambel banc des de la feina

N Percentatge

Realitza operacions ambel banc des d'altres llocs



161.11.

135 13,0%N Percentatge

Utilitza Internet o correuelectrònic per treballar

des de casa?

161.12.

119 71,3% 15 9,0% 42 25,3%N Percentatge

Busca feina des de casa

N Percentatge

Busca feina des de lafeina

N Percentatge

Busca feina des d'altresllocs

161.13.

51 73,9% 10 14,5% 11 15,9%N Percentatge

Busca pis des de casa

N Percentatge

Busca pis des de la feina

N Percentatge

Busca pis des d'altresllocs

161.14.

35 66,0% 19 35,8% 6 11,3%N Percentatge

Participa en cursos enlínia des de casa

N Percentatge

Participa en cursos enlínia des de la feina

N Percentatge

Participa en cursos enlínia des d'altres llocs

161.15.

259 73,2% 88 24,9% 46 13,0%N Percentatge

Llegeix premsa generaldes de casa

N Percentatge

Llegeix premsa generaldes de la feina

N Percentatge

Llegeix premsa generaldes d'altres llocs

161.16.

172 74,5% 36 15,6% 43 18,6%N Percentatge

Llegeix premsa esportivades de casa

N Percentatge

Llegeix premsa esportivades de la feina

N Percentatge

Llegeix premsa esportivades d'altres llocs



161.17.

423 71,5% 72 12,2% 131 22,1%N Percentatge

Navega sense objectiudes de casa

N Percentatge

Navega sense objectiudes de la feina

N Percentatge

Navega sense objectiudes d'altres llocs

161.18.

147 76,6% 9 4,7% 42 21,9%N Percentatge

Juga a videojocs des decasa

N Percentatge

Juga a videojocs des dela feina

N Percentatge

Juga a videojocs desd'altres llocs

161.19.

238 76,5% 48 15,4% 43 13,8%N Percentatge

Tramet felicitacionselectròniques des de

casa

N Percentatge

Tramet felicitacionselectròniques des de la

feina

N Percentatge

Tramet felicitacionselectròniques des

d'altres llocs

161.20.

205 77,9% 33 12,5% 35 13,3%N Percentatge

Tramet fotos des decasa

N Percentatge

Tramet fotos des de lafeina

N Percentatge

Tramet fotos des d'altresllocs

161.21.

298 77,0% 32 8,3% 63 16,4%N Percentatge

Baixa música des decasa

N Percentatge

Baixa música des de lafeina

N Percentatge

Baixa música desd'altres llocs



161.22.

74 82,2% 9 10,0% 10 11,1%N Percentatge

Mira pornografia des decasa

N Percentatge

Mira pornografia des defeina

N Percentatge

Mira pornografia desd'altres llocs

161.23.

350 73,1% 88 18,4% 71 14,8%N Percentatge

Busca informació sobreviatges des de casa

N Percentatge

Busca informació sobreviatges des de la feina

N Percentatge

Busca informació sobreviatges des d'altres llocs

161.24.

256 68,6% 87 23,3% 56 15,0%N Percentatge

Busca informació sobrela seva ciutat des de

casa

N Percentatge

Busca informació sobrela seva ciutat des de la

feina

N Percentatge

Busca informació sobrela seva ciutat des d'altres

llocs

161.25.

280 73,9% 69 18,3% 63 16,7%N Percentatge

Busca informació sobreespectacles des de casa

N Percentatge

Busca informació sobreespectacles des de la

feina

N Percentatge

Busca informació sobreespectacles des d'altres

llocs

161.26.

193 65,2% 83 28,0% 59 19,9%N Percentatge

Busca informació sobreoferta formativa des de

casa

N Percentatge

Busca informació sobreoferta formativa des de la

feina

N Percentatge

Busca informació sobreoferta formativa des

d'altres llocs



161.27.

59 63,4% 33 35,9% 12 13,0%N Percentatge

Busca informació políticao sindical des de casa

N Percentatge

Busca informació políticao sindical des de la feina

N Percentatge

Busca informació políticao sindical des d'altres

llocs

161.28.

148 60,7% 117 48,0% 28 11,5%N Percentatge

Busca informació sobrela seva associació

professional des decasa

N Percentatge


professional des de lafeina

N Percentatge


professional des d'altresllocs

161.29.

158 77,8% 35 17,3% 20 9,9%N Percentatge

Busca informació sobresalut des de casa

N Percentatge

Busca informació sobresalut des de la feina

N Percentatge

Busca informació sobresalut des d'altres llocs

161.30.

249 66,2% 124 33,0% 52 13,8%N Percentatge

Busca informació sobreserveis públics des de

casa

N Percentatge

Busca informació sobreserveis públics des de la

feina

N Percentatge

Busca informació sobreserveis públics des

d'altres llocs

161.31.

19 65,5% 6 20,7% 5 17,2%N Percentatge

Busca informació sobregais i lesbianes des de

casa

N Percentatge

Busca informació sobregais i lesbianes des de

la feina

N Percentatge

Busca informació sobregais i lesbianes des

d'altres llocs



161.32.

234 79,1% 66 22,4% 31 10,5%N Percentatge

Baixa programari des decasa

N Percentatge

Baixa programari des dela feina

N Percentatge

Baixa programari desd'altres llocs

161.33.

363 66,7% 144 26,5% 123 22,7%N Percentatge

Consulta biblioteques,enciclopèdies,

diccionaris, etc. des decasa

N Percentatge


diccionaris, etc. des de lafeina

N Percentatge


diccionaris, etc. desd'altres llocs

161.34.

50 73,5% 12 17,6% 10 14,7%N Percentatge

Truca per telefòn a travésde la xarxa des de casa

N Percentatge

Truca per telefòn a travésde la xarxa des de la

feina

N Percentatge

Truca per telefòn a travésde la xarxa des d'altres

llocs

161.35.

246 79,6% 42 13,6% 51 16,5%N Percentatge

Concerta cites ambamics des de casa

N Percentatge

Concerta cites ambamics des de la feina

N Percentatge

Concerta cites ambamics des d'altres llocs

161.36.

22 81,5% 6 22,2% 0 ,0%N Percentatge

Organitza les activitatsdels nens des de casa

N Percentatge

Organitza les activitatsdels nens des de la feina

N Percentatge

Organitza les activitatsdels nens des d'altres

llocs



161.37

98 86,0% 12 10,5% 5 4,4%N Percentatge

Busca receptes de cuinades de casa

N Percentatge

Busca receptes de cuinades de la feina

N Percentatge

Busca receptes de cuinades d'altres llocs

161.38

169 76,5% 24 10,9% 43 19,5%N Percentatge

Contacta amb amicsquan està desanimat

des de casa

N Percentatge


des de la feina

N Percentatge


des d'altres llocs

- Com en totes les recerques sobre Internet, el correu electrònic (utilitzat pel 88,6% dels usuaris)

és el principal ús, cosa que subratlla el paper d'Internet com a mitjà de comunicació multiús. Una

mica més d'un terç dels usuaris participen en xats i un 57,5% utilitzen Internet per a navegar

sense un objectiu determinat. Una activitat significativa és baixar música des de la xarxa (un

37,4% dels usuaris) i baixar programari (un 28,9%), totes dues activitats de franc. En canvi, com

es pot veure a la taula, l'ús comercial d'Internet (comprar per mitjà de la xarxa) és molt minoritari i

només té una certa rellevància (11,5%) en la compra d'entrades per a espectacles, i una mica

menys en la compra de llibres i discs (un 9,3%). En canvi, les operacions bancàries des de casa

les fan gairebé una quarta part dels usuaris. Transmetre felicitacions electròniques (30%) i

concertar cites amb amics (29,9%) són activitats que mostren la contribució d'Internet a la

pràctica de sociabilitat. A més, Internet és un mitjà de superació del desànim: un 21,5% dels

usuaris contacten amb amics per Internet quan estan desanimats. Internet també és un

instrument utilitzat sovint per a buscar informació professional, informació sobre viatges i

informació sobre la pròpia ciutat i consulta de biblioteques i diccionaris (un 52,6% dels usuaris

fan les consultes esmentades). L'ús admès de pornografia és molt limitat (8,8%) i encara més la

cerca d'informació política i sindical. La informació sobre salut també és rellevant, i la cerca

d'informació i la reserva de localitats per a espectacles. Una tercera part dels enquestats usuaris

llegeixen premsa general per Internet i un 22,3% llegeixen premsa esportiva. Un 22,5% fan

operacions bancàries. Un 11,2% busquen receptes de cuina per Internet. I un 5,2% d'usuaris

participen en cursos en línia. Aquesta última dada, que podria semblar relativament baixa,

permet de formular la hipòtesi d'una oferta insuficient de formació en línia, ja que tal com es

mostra en un altre apartat de la nostra enquesta hi ha un interès general per la formació

contínua.

És interessant observar quines són les cinc activitats que tenen menys freqüència entre els usuaris, i

que hem concentrat a la taula 160 B. La que es fa menys (2,6%) és organitzar les activitats dels nens.



Com que aquesta és una activitat citada sovint en les enquestes nord-americanes, aquí som davant

d'un indicador de clara diferència cultural. Només el 2,9% busca informació sobre gais i lesbianes.

Aquesta dada, tanmateix, s'hauria de relacionar amb la proporció de gais i lesbianes en la població,

dada de què no disposem. Però si, una mica arbitràriament, apliquem la mitjana d'un 10% de tota la

societat, apuntat pel Kinsey Report i altres informes, en realitat la proporció sobre usuaris potencials

de la informació seria relativament alta. La compra de productes d'alimentació també és poc freqüent,

la qual cosa reflecteix la dificultat de penetració del comerç electrònic (e-commerce) en les activitats

de compra quotidiana. La compra de productes informàtics és baixa (4,9%), perquè la major part de

l'accés al programari per Internet és lliure. Tanmateix, no es veu la pràctica d'altres països de compra

d'ordinadors per Internet, potser per manca de xarxes de distribució adequades. D'altra banda, només

un 2,7% dels usuaris participen en subhastes en línia. En resum, els usos d'Internet a Catalunya, en

un primer nivell descriptiu, es caracteritzen pels trets següents:

- Predomini del correu electrònic, és a dir, de l'activitat de comunicació sobre la d'informació.

- Diversitat d'usos, que van des de l'instrumental fins a l'expressiu i el lúdic.

- Cerca d'informacions pràctiques, per a la professió, per a la vida quotidiana, per als serveis

públics, per al lleure.

- Utilització per a usos de relació social, però segons un model de sociabilitat culturalment

específic (sí per a trobar-se amb els amics, sí per a consolar-se amb els amics, no per a

organitzar les activitats dels nens).

- Importància apreciable, però no majoritària, de la participació en xats i en sociabilitat en línia.

- Utilització com a mitjà d'informació, sobretot per a consultar biblioteques i diccionaris, però també

per a llegir la premsa.

- No hi ha evidència d'usos pornogràfics més enllà del 8,8% dels usuaris.

- Escassa activitat comercial a Internet. Això contrasta amb el freqüent ús per a baixar música i

programari, de manera lliure, cosa que torna a plantejar la necessitat de repensar el model de

negoci a Internet.

- Una àmplia flexibilitat d'usos, cosa que fa de la navegació sense rumb una activitat important.

- Internet no s'utilitza per al que es fa poc en la societat, com ara la pràctica política i sindical.

- Només un 2,7% dels usuaris utilitzen Internet per a participar en subhastes en línia. Aquesta

dada corrobora la hipòtesi sobre el poc ús comercial d'Internet.

- En conjunt, els usos d'Internet semblen, en un primer nivell d'aproximació, ajustar-se a la pràctica

social general. Però, naturalment, només una anàlisi explicativa més rigorosa, presentada a

l'apartat cinc de l'informe, permetrà una comprensió diferenciada de la pràctica d'Internet en la

societat catalana.



3.11. Usos del temps i usos d'Internet

En aquesta secció mirem de situar l'ús del temps a Internet en el conjunt dels usos socials de

l'entrevistat.

53. Quantes hores setmanals de mitjanadedica a les tasques domèstiques durant els

dies feiners d'una setmana normal?

794 1483 2277

8,01 16,81 13,74

N

Mitjana

Entrevistatusuari


54. Quantes hores setmanals de mitjana dedica a lestasques domèstiques durant els caps de setmana?

760 1416 2176

4,08 6,39 5,59

N

Mitjana

Entrevistatusuari


53.54. Quin és el nombre total d'hores setmanalsdedicades a les tasques domèstiques?

866 1565 2431

10,93 21,71 17,87

N

Mitjana

Entrevistatusuari


55.1. Amb quina freqüència utilitza el correu electrònic i Internet, comptant quan ho fa a la feina, alcentre de formació, a casa o a altres llocs?

894 86,0% 0 ,0% 894 29,8%

112 10,8% 0 ,0% 112 3,7%

33 3,2% 0 ,0% 33 1,1%

0 ,0% 1966 100,0% 1966 65,4%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%




Mai

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

55.2. Quantes hores dedica aproximadament autilitzar el correu electrònic i Internet a la feina,al centre de formació, a casa o a altres llocs?

887

8,06

N

Mitjana

Entrevistatusuari



En termes generals, la mitjana d'hores setmanals dedicades a les tasques domèstiques varia

considerablement entre els no usuaris d'Internet (21,71%) i els usuaris (10,93%). La raó socialment

condicionada és la proporció molt més alta de dones entre els no usuaris. En contrast amb això, la

mitjana d'hores setmanals d'ús d'Internet per als usuaris és vuit. Per al conjunt de la població, el

29,8% utilitza Internet almenys una vegada per setmana, proporció que puja naturalment al 86% entre

els usuaris. També per al conjunt de la població, el 34,6% ha utilitzat Internet almenys una vegada i el

33,5% la utilitza almenys mensualment.

Vegem ara com Internet es relaciona amb les altres activitats de la vida quotidiana:

56.1. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: veure TV?

905 87,1% 1809 92,0% 2714 90,3%

99 9,5% 92 4,7% 191 6,4%

8 ,8% 16 ,8% 24 ,8%

26 2,5% 35 1,8% 61 2,0%

1 ,1% 14 ,7% 15 ,5%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

59.1. Des que utilitza Internet, dedicamés o menys temps a veure TV?

162 16,1%

812 80,8%

2 ,2%

29 2,9%

1005 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.2. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: veure vídeoso DVD?

87 8,4% 111 5,6% 198 6,6%

430 41,4% 405 20,6% 835 27,8%

202 19,4% 233 11,9% 435 14,5%

315 30,3% 1197 60,9% 1512 50,3%

5 ,5% 20 1,0% 25 ,8%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



59.2. Des que utilitza Internet, dedica méso menys temps a veure vídeos o DVD?

49 9,4%

445 85,2%

6 1,1%

22 4,2%

522 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.3. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: passejar?

435 41,9% 1070 54,4% 1505 50,1%

400 38,5% 525 26,7% 925 30,8%

52 5,0% 86 4,4% 138 4,6%

146 14,1% 269 13,7% 415 13,8%

6 ,6% 16 ,8% 22 ,7%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

59.3. Des que utilitza Internet, dedicamés o menys temps a passejar?

29 3,4%

777 92,4%

6 ,7%

29 3,4%

841 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.4. Realitza diàriament, setmanalment o de manera esporàdica aquesta activitat: escoltar laràdio?

674 64,9% 1245 63,3% 1919 63,9%

147 14,1% 211 10,7% 358 11,9%

35 3,4% 65 3,3% 100 3,3%

179 17,2% 427 21,7% 606 20,2%

4 ,4% 18 ,9% 22 ,7%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



59.4. Des que utilitza Internet, dedicamés o menys temps a escoltar la ràdio?

27 3,3%

749 90,8%

21 2,5%

28 3,4%

825 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.5. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: escoltarmúsica?

733 70,5% 986 50,2% 1719 57,2%

179 17,2% 296 15,1% 475 15,8%

40 3,8% 83 4,2% 123 4,1%

83 8,0% 583 29,7% 666 22,2%

4 ,4% 18 ,9% 22 ,7%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

59.5. Des que utilitza Internet, dedicamés o menys temps a escoltar música?

24 2,6%

815 89,0%

44 4,8%

33 3,6%

916 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.6. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: llegir premsao revistes?

612 58,9% 754 38,4% 1366 45,5%

282 27,1% 520 26,4% 802 26,7%

38 3,7% 128 6,5% 166 5,5%

106 10,2% 546 27,8% 652 21,7%

1 ,1% 18 ,9% 19 ,6%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



59.6. Des que utilitza Internet, dedica més omenys temps a llegir premsa o revistes?

29 3,2%

818 91,4%

21 2,3%

27 3,0%

895 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.7. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: llegir llibres?

407 39,2% 326 16,6% 733 24,4%

276 26,6% 292 14,9% 568 18,9%

158 15,2% 279 14,2% 437 14,5%

196 18,9% 1052 53,5% 1248 41,5%

2 ,2% 17 ,9% 19 ,6%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

59.7. Des que utilitza Internet, dedicamés o menys temps a llegir llibres?

35 5,1%

612 89,3%

14 2,0%

24 3,5%

685 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.8. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: no fer res,badar?

225 21,7% 413 21,0% 638 21,2%

149 14,3% 184 9,4% 333 11,1%

44 4,2% 76 3,9% 120 4,0%

615 59,2% 1274 64,8% 1889 62,9%

6 ,6% 19 1,0% 25 ,8%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



59.8. Des que utilitza Internet, dedica méso menys temps a no fer res, a badar?

23 6,1%

341 89,7%

1 ,3%

15 3,9%

380 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.9. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: anar a bars,restaurants, discoteques?

107 10,3% 236 12,0% 343 11,4%

538 51,8% 462 23,5% 1000 33,3%

162 15,6% 281 14,3% 443 14,7%

227 21,8% 970 49,3% 1197 39,8%

5 ,5% 17 ,9% 22 ,7%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

59.9. Des que utilitza Internet, dedica més o menystemps a anar a bars, restaurants, discoteques?

11 1,7%

613 94,3%

3 ,5%

23 3,5%

650 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.10. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: anar alcinema?

9 ,9% 17 ,9% 26 ,9%

333 32,1% 238 12,1% 571 19,0%

419 40,3% 499 25,4% 918 30,5%

273 26,3% 1199 61,0% 1472 49,0%

5 ,5% 13 ,7% 18 ,6%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



59.10. Des que utilitza Internet, dedicamés o menys temps a anar al cinema?

8 2,3%

323 93,1%

2 ,6%

14 4,0%

347 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.11. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: anar alteatre, òpera o concerts?

6 ,6% 9 ,5% 15 ,5%

70 6,7% 58 3,0% 128 4,3%

369 35,5% 315 16,0% 684 22,8%

588 56,6% 1564 79,6% 2152 71,6%

6 ,6% 20 1,0% 26 ,9%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

59.11. Des que utilitza Internet, dedica més omenys temps a anar al teatre, òpera o concerts?

2 2,4%

68 82,9%

3 3,7%

9 11,0%

82 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.12. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: anar amuseus, exposicions o conferències?

6 ,6% 15 ,8% 21 ,7%

63 6,1% 56 2,8% 119 4,0%

375 36,1% 302 15,4% 677 22,5%

589 56,7% 1576 80,2% 2165 72,0%

6 ,6% 17 ,9% 23 ,8%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



59.12. Des que utilitza Internet, dedica més o menystemps a anar a museus, exposicions o conferències?

2 2,7%

63 84,0%

1 1,3%

9 12,0%

75 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.13. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: trobar-seamb familiars o amics?

406 39,1% 799 40,6% 1205 40,1%

534 51,4% 834 42,4% 1368 45,5%

64 6,2% 152 7,7% 216 7,2%

32 3,1% 163 8,3% 195 6,5%

3 ,3% 18 ,9% 21 ,7%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

59.13. Des que utilitza Internet, dedica més omenys temps a trobar-se amb familiars o amics?

11 1,2%

890 94,4%

6 ,6%

36 3,8%

943 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.14. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: jugar ambl'ordinador o consola?

98 9,4% 56 2,8% 154 5,1%

171 16,5% 67 3,4% 238 7,9%

87 8,4% 60 3,1% 147 4,9%

680 65,4% 1768 89,9% 2448 81,5%

3 ,3% 15 ,8% 18 ,6%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



59.14. Des que utilitza Internet, dedica més omenys temps a jugar amb l'ordinador o consola?

14 5,1%

209 76,8%

39 14,3%

10 3,7%

272 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.15. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: xerrar ambla gent de casa, jugar amb els nens o similar?

853 82,1% 1552 78,9% 2405 80,0%

83 8,0% 83 4,2% 166 5,5%

18 1,7% 25 1,3% 43 1,4%

80 7,7% 284 14,4% 364 12,1%

5 ,5% 22 1,1% 27 ,9%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

59.15. Des que utilitza Internet, dedica més o menys temps axerrar amb la gent de casa, jugar amb els nens o similar?

33 3,5%

867 92,2%

4 ,4%

36 3,8%

940 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.16. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: feractivitats a casa relacionades amb el treball professional?

182 17,5% 118 6,0% 300 10,0%

137 13,2% 65 3,3% 202 6,7%

59 5,7% 44 2,2% 103 3,4%

656 63,1% 1715 87,2% 2371 78,9%

5 ,5% 24 1,2% 29 1,0%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



59.16. Des que utilitza Internet, dedica méso menys temps a fer activitats a casa

relacionades amb el treball professional?

4 1,2%

283 87,3%

24 7,4%

13 4,0%

324 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.17. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: assistir apartits o competicions esportives?

17 1,6% 19 1,0% 36 1,2%

150 14,4% 185 9,4% 335 11,1%

167 16,1% 179 9,1% 346 11,5%

704 67,8% 1567 79,7% 2271 75,6%

1 ,1% 16 ,8% 17 ,6%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

59.17. Des que utilitza Internet, dedica més o menys tempsa l'assistència a partits o competicions esportives?

2 1,2%

159 94,6%

3 1,8%

4 2,4%

168 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.18. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: practicaresport o alguna activitat física?

128 12,3% 130 6,6% 258 8,6%

313 30,1% 284 14,4% 597 19,9%

86 8,3% 101 5,1% 187 6,2%

508 48,9% 1436 73,0% 1944 64,7%

4 ,4% 15 ,8% 19 ,6%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



59.18. Des que utilitza Internet, dedica més o menystemps a practicar esport o alguna activitat física?

5 1,1%

417 93,7%

4 ,9%

19 4,3%

445 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.19. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: assistir amanifestacions o reunions de sindicats, partits polítics o entitats associatives?

5 ,5% 14 ,7% 19 ,6%

39 3,8% 30 1,5% 69 2,3%

114 11,0% 119 6,1% 233 7,8%

879 84,6% 1785 90,8% 2664 88,7%

2 ,2% 18 ,9% 20 ,7%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

59.19. Des que utilitza Internet, dedica més o menystemps a assistir a manifestacions o reunions desindicats, partits polítics o entitats associatives?

42 91,3%

4 8,7%

46 100,0%

Igual

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.20. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: anar al'església o lloc de culte de la seva religió?

10 1,0% 41 2,1% 51 1,7%

66 6,4% 319 16,2% 385 12,8%

143 13,8% 362 18,4% 505 16,8%

818 78,7% 1226 62,4% 2044 68,0%

2 ,2% 18 ,9% 20 ,7%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



59.20. Des que utilitza Internet, dedica més o menystemps a anar a l'església o lloc de culte de la seva religió?

1 1,3%

71 91,0%

6 7,7%

78 100,0%

Menys

Igual

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.21. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: assistir aesdeveniments populars, festes o fires de carrer?

15 1,4% 23 1,2% 38 1,3%

96 9,2% 189 9,6% 285 9,5%

505 48,6% 694 35,3% 1199 39,9%

417 40,1% 1039 52,8% 1456 48,5%

6 ,6% 21 1,1% 27 ,9%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL

59.21. Des que utilitza Internet, dedica més o menys temps aassistir a esdeveniments populars, festes o fires de carrer?

1 ,9%

105 89,7%

11 9,4%

117 100,0%

Menys

Igual

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

56.22. Realitza diàriament, setmanalment o de forma esporàdica aquesta activitat: practicaralgun "hobby"?

119 11,5% 163 8,3% 282 9,4%

142 13,7% 193 9,8% 335 11,1%

82 7,9% 74 3,8% 156 5,2%

679 65,4% 1507 76,7% 2186 72,7%

17 1,6% 29 1,5% 46 1,5%

1039 100,0% 1966 100,0% 3005 100,0%

Sí, diàriament

Sí, setmanalment


No

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

N Percentatge


N Percentatge

TOTAL



59.22. Des que utilitza Internet, dedica méso menys temps a practicar algun "hobby"?

4 1,4%

231 83,1%

11 4,0%

32 11,5%

278 100,0%

Menys

Igual

Més

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

60. Quants minuts passa al dia xerrant amb lagent de casa, jugant amb els nens, etc.?

970 1722 2692

125,22 155,21 144,40

N

Mitjana

Entrevistatusuari


61. Quantes hores diàries dorm vostè de mitjana?

1037 1953 2990

7,24 7,29 7,27

N

Mitjana

Entrevistatusuari


62. Des que utilitza Internet, ha canviatel temps que dedica a dormir?

4 ,4%

845 81,3%

76 7,3%

114 11,0%

1039 100,0%

Dorm més

Dorm igual

Dorm menys

NS/NC

TOTAL

N Percentatge

Entrevistat usuari

A l'apartat anterior hem comentat detalladament l'ús del temps de la població de Catalunya en la vida

quotidiana. En la presentació d'aquestes taules ens centrem en el possible efecte substitutori que té

Internet de diversos usos dels usuaris de la xarxa. Hi veiem els fets següents:

- Un 16,1% dels usuaris miren menys televisió, mentre que un 9,4% miren menys vídeo.

- Un 3,3% escolten menys la ràdio, però un 2,5% l'escolten més.

- Així mateix, un 2,6% escolten menys música, però un 4,8% n'escolten més.

És a dir, que la substitució al món audiovisual s'opera sobretot en detriment de la televisió i, menys,

del vídeo.

- Hi ha poc efecte sobre la lectura de premsa. En canvi, un 5,1% declaren que tenen menys temps

per a llegir llibres (encara que un 2% diuen que llegeixen més des que utilitzen Internet).



- Internet disminueix el temps per a badar en un 6,1% dels casos, potser limitant la capacitat de

somni i meditació, però per a una franja reduïda d'usuaris.

- En canvi, l'ús d'Internet afecta molt poc el temps destinat a anar a bars o restaurants, a passejar,

a anar al teatre (de fet, hi ha més gent que va més al teatre després de l'ús d'Internet que no els

que tenen menys temps), al cine, a museus, a trobar-se amb gent, a activitats esportives, a

practicar esports, a fer activitats polítiques, a anar a l'església o a practicar un hobby.

- N'hi ha molts més que augmenten el temps destinat a jocs d'ordinador que no pas que el

disminueixen.

- Només un 3,5% declaren que tenen menys temps per a jugar amb els nens o parlar amb la gent

de casa.

- Gairebé ningú no dedica menys temps a la professió a casa pel temps dedicat a Internet.

- En canvi, un 7,3% declaren que dormen menys des que utilitzen Internet.

En resum, en la immensa majoria dels casos l'ús d'Internet no canvia l'ús del temps. En una minoria

de casos les activitats que es veuen desplaçades per l'ús d'Internet són mirar televisió, mirar vídeo i

dormir. Tanmateix, aquesta anàlisi s'ha de completar, i es farà a l'apartat cinc, a partir de la

consideració de nivells d'intensitat d'ús que facin més difícil la compatibilització de temps.

Completem així la presentació descriptiva de les freqüències de resposta a les preguntes del nostre

qüestionari.

Capítol 4

LA DIFUSIÓ D’INTERNET A CATALUNYA EN UNA PERSPECTIVA

COMPARATIVA AMB ESPANYA, EUROPA I ÀREES

SELECCIONADES DEL MÓN

APARTATS

4.1. Percentatge de persones que utilitzen Internet sobre el total de la població...................................................... 223 4.2. Percentatge de llars connectades a Internet sobre el total de llars .................................................................... 229 4.3. Connexió de banda ampla.................................................................................................................................. 233 Annex 1: Fonts i metodologia per a l'elaboració d'aquest capítol .............................................................................. 237

1.1. Metodologia per a l'elaboració del capítol................................................................................................... 237 1.2. Llista de fonts ............................................................................................................................................. 237

La societat xarxa a Catalunya 221 La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa


En aquest capítol es volen situar algunes de les dades resultants del Projecte Internet Catalunya

(PIC) en un context referent tant a l'àmbit autonòmic com el nacional i l'internacional. Tenint en

compte la diversitat de fonts, les dades de les quals s’han obtingut amb diferents metodologies, s'han

de considerar dos fets rellevants a l'hora d'interpretar les dades:

• El moment cronològic en el qual es van obtenir les dades i els grups d'edat de la població als

quals fan referència.

• La metodologia pròpia de cada font, de la qual es pot consultar la referència a l'annex

d'aquest capítol.



4.1. Percentatge de persones que utilitzen Internet sobre el total de la població

4.1a. Percentatge d'usuaris d'Internet sobre el total de la població més gran de 14 o 15 anys que la utilitzen com a mínim amb una periodicitat mensual1 (Comparació PIC – Catalunya, Espanya i comunitats autònomes per als anys 2002 i 20012) Comparació PIC – Catalunya, Espanya i comunitats autònomes (2002) Percentatge d'usuaris Catalunya (4-5/2002) (PIC3) 33,5%

Catalunya (4-5/2002) (EGM4)

26,7%

Espanya (EGM) 22,7%

País Basc (EGM) 29,3%

Madrid (EGM) 25,6%

La Rioja (EGM) 24,9%

Balears (EGM) 23,2%

Cantàbria (EGM) 22,8%

Canàries (EGM) 22,7%

Astúries (EGM) 22,2%

Aragó (EGM) 21,6%

C. Valenciana (EGM) 20,9%

Navarra (EGM) 19,4%

Andalusia (EGM) 19,2%

Múrcia (EGM) 18,8%

Castella-Lleó (EGM) 18,6%

Galícia (EGM) 18,5%

Castella-la Manxa (EGM) 14,2%

Extremadura (EGM) 13,9%

Comparació PIC (2002) – Catalunya, Espanya i comunitats autònomes (2001)

Percentatge d'usuaris

Catalunya (4-5/2002) (PIC) 33,5% Catalunya (4/2001) (Catalunya en Xarxa 20015) 35,4%

Catalunya (4/2000) (Catalunya en Xarxa 20006) 24,8%

Catalunya (4-5/2001) (EGM) 26,6%

Espanya (4-5/2001) (EGM) 20,3%

País Basc (EGM) 25,1%

La Rioja (EGM) 24,3%

Madrid (EGM) 23,4%

Astúries (EGM) 22,7%

Balears (EGM) 21,9%

C. Valenciana (EGM) 21,6%

Canàries (EGM) 19,1%

Cantàbria (EGM) 19,1%

Múrcia (EGM) 18,5%

Andalusia (EGM) 18,2%

Aragó (EGM) 18,1%

Navarra (EGM) 17,3%

Castella-Lleó (EGM) 16%

Galícia (EGM) 14,6%

Extremadura (EGM) 14%

Castella-la Manxa (EGM) 12,3%

1 El percentatge d’usuaris mensuals sobre el total de la població només s’especifica quan les fonts són l’estudi PIC i Catalunya en Xarxa. En el cas de l’estudi EGM no s’especifica la periodicitat d’ús dels usuaris sobre el total de la població per comunitat autònoma. 2 Per a l'elaboració d'aquestes taules s'ha seguit el criteri següent: en primer lloc s'han posat les dades de Catalunya, a continuació les d'Espanya i finalment s'ha fet un rànquing en ordre descendent amb les dades de les comunitats autònomes. D'aquest rànquing s'ha exclòs Catalunya, ja que les dades per a Catalunya es troben en la primera demarcació geogràfica establerta. 3 Quan la font és l'estudi PIC, el percentatge és sobre la població de 15 anys o més. 4 EGM: Estudio General de Medios. Quan la font és l'EGM, el percentatge és sobre la població de 14 anys o més. 5 Quan la font és l'estudi Catalunya en Xarxa, el percentatge és sobre la població de 15 anys o més. 6 Encara que la taula fa referència a l'any 2001, hem decidit incloure-hi aquesta dada de l'any 2000 per facilitar la comparació entre dades del mateix estudi per a diferents períodes, de manera que es pugui veure l'increment d'usuaris de l'any 2000 al 2001.



4.1b. Taxa de creixement anual d'usuaris connectats a Internet a la llar i d'usuaris d'Internet a Catalunya per als anys 1997-20017

Taxa de creixement d'usuaris connectats a Internet a la llar i d'usuaris d'Internet a Catalunya per als anys 1997-2001

Taxa de creixement anual d'usuaris connectats a la llar

Taxa de creixement anual d'usuaris

Any 1997 104,5% 65,8%

Any 1998 103,3% 69,8%

Any 1999 94% 56,5%

Any 2000 70,7% 29,7%

Any 2001 45,4% 12,1%

4.1c. Taxa de creixement comparada d'usuaris d'Internet a Catalunya i a Espanya per als anys 1997-20018

Taxa de creixement comparada d'usuaris d'Internet a Catalunya i Espanya per als anys 1997-2001

Catalunya (usuaris) Espanya (usuaris)9

Any 1997 65,8% 78%

Any 1998 69,8% 48%

Any 1999 56,5% 66,5%

Any 2000 29,7% 105,1%

Any 2001 12,13% 12,18%

Si prenem com a punt de referència Espanya, veiem que tots els estudis situen Catalunya per sobre

de la mitjana espanyola, que és de 22,7% d'usuaris sobre la població per a l'any 2002 segons l’EGM.

En aquest sentit, es veu una continuïtat d'aquesta tendència si comparem també les dades per al

2001 i el 2002. El fet que el grau de penetració d'Internet sigui més alt a Catalunya que a Espanya

podria estar determinat per factors socioeconòmics i culturals o pel diferent grau de desenvolupament

tecnològic entre les diverses províncies.

D'altra banda, tant l'estudi PIC com l'estudi Catalunya en Xarxa situen Catalunya com a capdavantera

de les comunitats autònomes en el nombre d’usuaris d’Internet tant per al 2001 com per al 2002. Si

s'estableix un rànquing per al 2002, Catalunya, amb un 33,5% d’usuaris d’Internet sobre la població

(PIC), és la primera comunitat, seguida del País Basc (29,3% d'usuaris) i de Madrid (25,6% d'usuaris).

Hom podria pensar que aquesta posició capdavantera de Catalunya es deu a la diferència de fonts

d'on s'han extret les dades; però, si prenem com a referència només les dades de l'estudi EGM, en el

2002, Catalunya, amb un 26,7% d'usuaris, passaria a ser la segona comunitat autònoma en el

rànquing de comunitats, darrere del País Basc (29,3% d'internautes) i davant de Madrid (25,6%

d'internautes), amb la qual cosa Catalunya continua en les posicions capdavanteres quant al grau de

difusió d'Internet entre la població. Curiosament, si analitzem els rànquings dels usuaris per comunitat

7 Font: Estudi PIC. 8 Per a Espanya la font és d’elaboració pròpia a partir de dades de l'EGM, mentre que per a Catalunya la font és el PIC.



autònoma per a l'any 2001 i 2002, mostrats a les taules de la figura 4.1a, es veu que hi ha quatre

comunitats que es troben en les primeres posicions i quatre comunitats que es troben en les últimes

posicions del rànquing (capdavanteres: Catalunya, País Basc, Madrid i la Rioja; últimes posicions:

Castella-Lleó, Galícia, Castella-la Manxa i Extremadura). Aquestes comunitats són sempre les

mateixes, encara que la seva posició en el rànquing canvia mínimament d'un any a l'altre. La posició

de la resta de comunitats és més variable: per a l'any 2002 tant les Balears com Cantàbria han pujat

de posició, en detriment de comunitats com Astúries o la Comunitat Valenciana, on el nombre

d'internautes ha experimentat un decreixement.

A les taules 4.1b i 4.1c, veiem les taxes de creixement anuals tant per a usuaris d'Internet, per a

Espanya i Catalunya, com per a usuaris connectats a Internet a la llar, només per a Catalunya. Quant

als usuaris catalans, aquest període d'alt creixement va des de 1997 fins a 1999, essent el 1999

(56,5%) una mica més del quàdruple que el 2001 (12,1%). En la comparació amb Espanya, es veu

que el període de creixement relativament alt de la difusió d'Internet es dóna abans a Catalunya que a

Espanya. Aquesta progressió forta a final dels noranta va tenir la causa en dos factors principals: el

primer va ser l'abaratiment del cost d'accés a Internet i el segon la millora de la qualitat de connexió.

Certament, per a l'any 2001 la taxa de creixement s'ha alentit, però és innegable el fet que continua

creixent tant a Espanya com a Catalunya. Aquest fenomen en el ritme de creixement coincideix amb

el que s'ha experimentat a països com els Estats Units, on primer hi havia una taxa de creixement

molt alta i després el creixement ha continuat a un ritme més lent, però no s'ha estancat ni ha

disminuït.

4.1d. Percentatge d'usuaris d'Internet sobre el total de la població, indiferentment de la periodicitat amb la qual la utilitzen (Comparació Catalunya – països de la Unió Europea10)

Comparació Catalunya – països de la Unió Europea11


Catalunya (4-5/2002) (PIC) 34,6%12

Dinamarca (11/2001) (Flash Eurobarometer núm. 112) 70,3%

Holanda 68,6%

Suècia 67,9%

Finlàndia 63,5%

Àustria 62,1%

Regne Unit 56,9%

Irlanda 56%

9 La dada és calculada de febrer a març de l'any anterior. 10 Per a l'elaboració d'aquestes taules s'ha seguit el criteri següent: en primer lloc s'han posat les dades de Catalunya i a continuació s'ha fet un rànquing descendent dels països. D'aquest rànquing s'ha exclòs Catalunya, ja que les dades per a Catalunya es troben en la primera demarcació geogràfica establerta. 11 La font de les dades és el Flash Eurobarometer núm. 112, excepte en el cas de Catalunya, que la font és l'estudi PIC. 12 En el cas de l'estudi PIC, recordem que el percentatge d'usuaris que es connecten com a mínim mensualment és de 33,5%. D'altra banda, recordem que l'EGM assenyala un percentatge d'internautes a Catalunya sobre el total de la població catalana de 26,7% per a l'abril-maig de 2002.



Alemanya 52,8%

Luxemburg 46,4%

Bèlgica 45,8%

França 44,8%

Espanya13 36,8%

Itàlia 36,5%

Portugal 33%

Grècia 16,8%

Total UE 15 47,9%

Per a la comparació entre Catalunya i els països de la Unió Europea hem optat per homogeneïtzar les

dades, prenent com a font de referència l'Eurobaròmetre de novembre de 2001. Hem de dir que hi ha

dades més recents d'altres fonts, de certa relativitat, encara que amb discrepàncies. Així, per

exemple, si féssim un rànquing amb les dades que Nielsen//NetRating facilita per a l'abril de 2002,14

veuríem que el percentatge d'internautes sobre la població per a Suècia és de 66,8%, per a

Dinamarca és de 61,8% i per a Holanda de 59,9%. Tot i les discrepàncies entre les dades d'aquestes

dues fonts, ambdues situarien els quatre països anteriors en les posicions capdavanteres, molt per

sobre de la mitjana europea (25,3 punts de percentatge d'Holanda, últim d'aquests tres països per

sobre del total dels països de la UE).

Sigui com sigui, i mesurat tant per l'Eurobaròmetre com per Nielsen//NetRating, veiem que Catalunya

se situa entre els països europeus amb menys difusió d'Internet, tenint darrere seu només, i en

aquest ordre, Portugal (33% de la població) i Grècia (16,8% de la població). En canvi, si prenem com

a punt de referència els Països Escandinaus o Holanda, trobem que el grau de difusió d'Internet a

Catalunya (34,6% de la població) és aproximadament la meitat del d'aquests països, i molt inferior al

del Regne Unit, Alemanya o França (10,2 punts de percentatge per sobre de Catalunya en aquest

últim cas).

13 Recordem que l'EGM per a Espanya assenyala un percentatge d'usuaris d'Internet sobre el total de la població de 20,3% per a l'abril-maig de 2001 i de 22,7% per a l'abril-maig de 2002. Tenint en compte les altres fonts que tenim sobre Espanya, sembla que hi podria haver una sobrevaloració en la taxa de penetració d'Internet tant a Espanya com a altres països a l'Eurobaròmetre. Tot i això, com que és l'única font homogeneïtzada per a la UE, una comparació apropiada de Catalunya exigiria establir una metodologia adequada seguint els criteris de l'Eurobaròmetre. 14 Aquestes dades de Nielsen//NetRating per als països de la UE no són incloses a cap taula. De tota manera, se'n pot trobar la referència a l'annex d'aquest capítol.



4.1e. Percentatge d'usuaris d'Internet sobre el total de la població, indiferentment de la periodicitat amb la qual la utilitzen (Comparació Catalunya – països OCDE)

Comparació Catalunya – països OCDE


Catalunya (4-5/2002) (PIC) 34,6%

Suècia (5/2002) (Nielsen//NetRating) 67,8%

Finlàndia (11/2001) (Flash Eurobarometer núm. 112) 63,5%

Dinamarca (5/2002) (Nielsen//NetRating) 62,9%

Islàndia (12/2000) (ITU) 60,8%

Holanda (4/2002) (Nielsen//NetRating) 59,9%

Estats Units (4/2002) (Nielsen//NetRating) 59%

Canadà (3/2002) (Nielsen//NetRating) 57,5%

Noruega (4/2002) (Nielsen//NetRating) 56,8%

Austràlia (3/2002) (Nielsen//NetRating) 54,3%

Alemanya (11/2001) (Flash Eurobarometer núm. 112) 52,8%

Suïssa (4/2002) (Nielsen//NetRating) 52%

Regne Unit (5/2002) (Nielsen//NetRating) 51,6%

Nova Zelanda (5/2002) (Nielsen//NetRating) 51,6%

Corea del Sud (12/2001) (Korea Network Information Center) 50,8%

Japó (5/2002) (Nielsen//NetRating) 47,6%

Àustria (2/2002) (Europemedia) 47%

Bèlgica (11/2001) (Flash Eurobarometer núm. 112) 45,8%

França (11/2001) (Flash Eurobarometer núm. 112) 44,8%

Portugal (12/2001) (Instituto das Comunicaçoes de Portugal) 34,5%

Irlanda (5/2002) (Nielsen//NetRating) 33,8%

Itàlia (8/2001) (Nielsen//NetRating) 33,3%

República Txeca (8/2001) (GfK) 25,7%

Luxemburg (4/2002) (Europemedia) 22,8%

Espanya (4-5/2002) (EGM) 22,7%

Grècia (11/2001) (Flash Eurobarometer núm. 112) 16,8%

Polònia (10/2001) (Europemedia) 16,6%

Hongria (12/2001) (Europemedia) 15,1%

Mèxic (1/2001) (Nielsen//NetRating) 6,6%

Turquia (12/2000) (eMarketer) 5,4%

En la comparació de Catalunya amb els països de l'OCDE que no són membres de la Unió Europea

es veu que hi ha un retard considerable en el grau de penetració d'Internet entre la població, no

solament respecte als països més desenvolupats, com els Estats Units (59% d'usuaris), el Canadà

(57,5% d'usuaris), Austràlia (54,3% d'usuaris) o Nova Zelanda (51,6% d'usuaris), sinó també respecte

als països asiàtics d'industrialització recent, com Corea del Sud (50,8%). D'altra banda, la difusió

d'Internet a Catalunya (34,6% d'usuaris sobre la població) és molt superior a països amb menys

desenvolupament relatiu, com Turquia (5,4% d'usuaris) o Mèxic (6,6% d'usuaris), o a països en

procés de transició postcomunista, com Polònia (16,6% d'usuaris) o Hongria (15,1% d'usuaris).



4.1f. Usuaris d'Internet per cada demarcació geogràfica (en nombres absoluts i en percentatge d'usuaris sobre el total dels usuaris mundials) (Comparació Catalunya/Espanya – món)

A la taula 4.1f es pot apreciar l'extrema disparitat d'usuaris d'Internet en l'àmbit mundial, tot i tenir en

compte el context de creixement global d'aquesta tecnologia. Cal recordar el nombre d'internautes al

món: a final de l'any 1995 als Estats Units era aproximadament de 16.000.000 d'usuaris (Zook, 2002),

xifra que contrasta amb els 544.200.000 actuals i que mostra l'enorme difusió que en pocs anys ha

tingut Internet.

Si ens fixem en la taula 4.1f, podem apreciar que Canadà/Estats Units i Europa junts concentren 2/3

del total mundial dels internautes, mentre que a l'Àsia, que té més de 2/3 de la població mundial, el

nombre d'internautes no arriba al 30% del total mundial. A Espanya, tot i l'escassa difusió d'Internet

en relació amb la difusió d'aquesta tecnologia en el context europeu, hi ha un nombre d'usuaris que

dobla el del continent africà. Per tant, es pot dir que, pel simple context i nivell de desenvolupament

que té, Espanya se situa en una àrea del planeta amb difusió creixent d'Internet, encara que en un

nivell mitjà entre els països d'alt desenvolupament i els països en via de desenvolupament.

15 Font: Nua Internet Surveys: How many online?, excepte en el cas de Catalunya i Espanya. 16 Les dades d'Europa ja inclouen les d'Espanya i les de Catalunya.

Comparació Catalunya/Espanya – món15

Milions d'usuaris Percentatge d'usuaris sobre el total dels usuaris mundials16

Catalunya (4-5/2002) (PIC) 2,20 0,4%

Espanya (4-5/2002) (EGM) 7,89 1,4%

Europa (2/2002) 171,35 31,4%

Canadà / Estats Units (2/2002) 181,23 33,3%

Àsia / Pacífic (2/2002) 157,49 28,9%

Amèrica Llatina (2/2002) 25,33 4,6%

Orient Mitjà (2/2002) 4,65 0,8%

Àfrica (2/2002) 4,15 0,7%

Món (2/2002) 544,2



4.2. Percentatge de llars connectades a Internet sobre el total de llars17

4.2a. Percentatge de llars connectades a Internet sobre el total de llars (Comparació Catalunya – Espanya)

Comparació PIC – Catalunya i Espanya

Percentatge de llars connectades

Catalunya (4-5/2002) (PIC) 32,1%


Espanya (4-5/2001) (EGM) 14,3%

4.2b. Estimació indirecta: percentatge de llars amb equipament d'ordinadors amb mòdem – Percentatge de llars connectades a Internet sobre el total de llars (Comparació PIC – Catalunya, Espanya i comunitats autònomes) 18

Comparació PIC – Catalunya, Espanya i comunitats autònomes

Percentatge de llars

Catalunya (4-5/2002) (PIC) 32,1%19


Espanya (4-5 2001) (EGM) 14,3%

Espanya (2001) (eEspaña 2002) 20%

Madrid (2001) (eEspaña 2002) 33,5%

Catalunya (2001) (eEspaña 2002) 27,1%

Aragó (2001) (eEspaña 2002) 23,5%

La Rioja (2001) (eEspaña 2002) 22,5%

País Basc (2001) (eEspaña 2002) 22%

Navarra (2001) (eEspaña 2002) 21,8%

Cantàbria (2001) (eEspaña 2002) 19,5%

Astúries (2001) (eEspaña 2002) 19,3%

C. Valenciana (2001) (eEspaña 2002) 18,7%

Castella-la Manxa (2001) (eEspaña 2002) 18,2%

Balears (2001) (eEspaña 2002) 15,9%

Andalusia (2001) (eEspaña 2002) 14%

Canàries (2001) (eEspaña 2002) 13,5%

Galícia (2001) (eEspaña 2002) 13,2%

Castella-Lleó (2001) (eEspaña 2002) 11,1%

Múrcia (2001) (eEspaña 2002) 10,3%

Extremadura (2001) (eEspaña 2002) 8,8%

17 L'enquesta del PIC és representativa de la població de Catalunya més gran de 15 anys, no de les llars de Catalunya. Consegüentment la dada presentada aquí cal llegir-la de la manera següent: percentatge de persones de la població de Catalunya que viuen a llars connectades a Internet. Estimem que la dada és una bona aproximació a la proporció de llars connectades. 18 Les dades extretes d'eEspaña 2002 no fan estrictament referència a les llars connectades a Internet, sinó a llars equipades amb ordinador i mòdem. Això implica que hi pot haver una desviació, ja que no necessàriament tots els ordinadors amb mòdem estan connectats a Internet. 19 Vegeu la nota 16.



Tal com es pot comprovar, hi ha una gran disparitat entre les fonts d'estimació sobre la proporció de

llars connectades a Internet, sobretot en el cas d'Espanya. Tot i així, ens ha semblat convenient

exposar les dades existents i remetre a la metodologia presentada a cada font per a avaluar-les. Sigui

com sigui, sembla que les estimacions més directes presenten una taxa de connexió superior a

Catalunya que a la resta d'Espanya, encara que Madrid se situa a un nivell superior en el 2001 sobre

la base d'un procediment de càlcul poc fiable.

4.2c. Percentatge de llars connectades a Internet sobre el total de llars (Comparació Catalunya – països de la Unió Europea)

Comparació Catalunya – països de la Unió Europea20

Percentatge de llars connectades

Catalunya (4-5/2002) (PIC) 32,1%21

Holanda (11/2001) 63,8%

Suècia (11/2001) 60,7%

Dinamarca (11/2001) 58,6%

Finlàndia (11/2001) 50,2%

Regne Unit (11/2001) 49,3%

Irlanda (11/2001) 47,6%

Àustria (11/2001) 47,2%

Luxemburg (11/2001) 43%

Bèlgica (11/2001) 36,4%

Alemanya (11/2001) 34,4%

Itàlia (11/2001) 33,5%

França (11/2001) 30,1%

Portugal (11/2001) 26,1%

Espanya (11/2001) 24,7%

Grècia (11/2001) 9,9%

En coherència amb l'observació de l'apartat anterior, el nivell de connexió per llars a Catalunya se

situa molt per sobre del d'Espanya, per la qual cosa sorprenen les altes taxes de connexió d'algunes

comunitats, apreciades a la taula 4.2b. D'altra banda, s'hi veu que la distància del percentatge de les

llars catalanes respecte al seu entorn europeu és menor que en el cas del nombre d'usuaris. Aquesta

dada no ha de ser interpretada de manera positiva. Al contrari, això vol dir que l'ús d'Internet a Europa

està molt més difós en el conjunt de la societat, fora de l'àmbit de la llar, de com ho està a Catalunya.

20 Font: Flash Eurobarometer núm. 112. 21 Vegeu la nota 16.



4.2d. Taxa de creixement comparada de llars connectades a Internet als països de la Unió Europea i a Catalunya per a l'any 200122

Percentatge de llars connectades any 2001

Percentatge de llars connectades any 2000

Taxa de creixement anual (en percentatge)

Catalunya 29,3%23 20,1% 45,8%

França 30,1% 19% 58,4%

Espanya 24,7% 15,7% 57,3%

Portugal 26,1% 18,1% 44,1%

Itàlia 33,5% 23,7% 41,3%

Irlanda 47,6% 35,5% 34%

Alemanya 34,4% 27,1% 26,9%

Bèlgica 36,4% 29,2% 24,6%

Àustria 47,2% 38% 24,2%

Regne Unit 49,3% 40,9% 20,5%

Luxemburg 43% 36,3% 18,4%

Holanda 63,8% 54,8% 16,4%

Finlàndia 50,2% 43,5% 15,4%

Dinamarca 58,6% 51,6% 13,5%

Suècia 60,7% 53,8% 12,8%

Grècia 9,9% 11,1% -10,8

Quant al creixement europeu, podem veure a la taula 4.2d que les taxes més altes de creixement de

connexions a llars es donen als països de la UE on l'ús d'Internet està menys estès. Per al 2001 les

connexions a llars creixen de manera significativa a Espanya (57,3% anualment), aproximadament

més del doble que a Alemanya (26,9% de creixement anual) o al Regne Unit (20,5% de creixement

anual). Això contrasta amb la taxa de creixement d'usuaris, que és més lenta a Espanya i a Catalunya

que a la major part dels països europeus, cosa probablement deguda al fet que en aquests països

devia disminuir el ritme de difusió tecnològica.

4.2e. Percentatge de llars connectades a Internet sobre el total de llars (Comparació Catalunya – països fora de la UE líders en connexió a Internet24)

Comparació Catalunya – altres països del món


Catalunya (4-5/2002) (PIC) 32,1%25

Hong Kong (9/2001) 58%

Corea del Sud (9/2001) 56%

22 Fonts: Flash Eurobarometer núm. 112 i Flash Eurobarometer núm. 88. Per a Catalunya la font és el PIC. 23 Aquest percentatge correspon a l'estimació del nombre d'individus connectats des de la llar al desembre de 2001. Recordem que el maig de 2002 aquest percentatge és de 32,1%. 24 Font: The National Office for the Information Economy (NOIE). 25 Vegeu la nota 16.



Singapur (9/2001) 55%

Estats Units (9/2001) 54%

Nova Zelanda (9/2001) 54%

Noruega (9/2001) 52%

Austràlia (9/2001) 52%

Taiwan (9/2001) 51%

Es veu el retard considerable de la connexió de llars de Catalunya respecte a llars dels països de

nova industrialització de l'Àsia, com Taiwan o Singapur.



4.3. Connexió de banda ampla

Catalunya PIC: Proporció de persones que viuen a llars connectades amb banda ampla

Resta de fonts: Percentatge de llars

4.3a. Comparació de connexió de banda ampla (Comparació Catalunya – Espanya)

Comparació Catalunya – Espanya

Percentatge de persones que viuen a llars connectades amb banda ampla (PIC) i percentatge de llars amb banda ampla (Catalunya en Xarxa i NetValue)

Catalunya (4-5/2002) (PIC) 4,9%

Catalunya (10/2001) (Catalunya en Xarxa 2001) 3,6%26

Espanya (2/2001) (NetValue) 3,1%

4.3b. Percentatge de llars amb una connexió de banda ampla sobre el total de les llars amb connexió a Internet27 (Comparació Catalunya – països de la Unió Europea)

26 Aquesta dada no inclou les llars que tenen connexió XDSI perquè l'estudi Catalunya en Xarxa no considera aquest tipus de connexió d'alta velocitat.

XDSI ADSL Cable

Percentatge total de llars amb banda ampla sobre el total de llars connectades

Catalunya (4-5/2002) (PIC) 0,86% 12,98% 3,46% 17,3%

Alemanya (11/2001) 45,6% 13,5% 7,8% 66,9%

Luxemburg (11/2001) 48,5% 1,2% 4% 53,7%

Àustria (11/2001) 24,4% 7,1% 22,1% 53,6%

Bèlgica (11/2001) 9,4% 17,9% 24,5% 51,8%

Holanda (11/2001) 18,2% 3,6% 20,8% 42,6%

Dinamarca (11/2001) 19,2% 11,1% 7,2% 37,5%

Finlàndia (11/2001) 13% 4,5% 13,6% 31%

Suècia (11/2001) 3,2% 10,4% 7% 20,6%

Regne Unit (11/2001) 5,3% 1,5% 11,6% 18,4%

Portugal (11/2001) 3% 0,2% 14,2% 17%

Espanya (11/2001) 2,9% 4,4% 8% 15,3%

Itàlia (11/2001) 9,3% 3,8% 1,4% 14,5%

Grècia (11/2001) 9,6% 0,5% 1,5% 11,6%

França (11/2001) 0,9% 4,2% 4,5% 9,6%

Irlanda (11/2001) 5,1% 0,3% 3,6% 9,0%



Com es veu a les taules 4.3a i 4.3b, Catalunya està per sobre de la mitjana espanyola quant a

connexió de banda ampla, encara que el nivell de connexió és baix si el comparem amb països on hi

ha un gran desenvolupament de banda ampla, com els Països Escandinaus. Una dada que cal

subratllar és que, en comparació de França, Catalunya supera àmpliament el percentatge de llars

connectades amb banda ampla; però, si recordem les dades referents al nombre d'usuaris d'Internet

de la taula 4.1d, veurem que, mentre França té un 44,8% d'internautes sobre la població, Catalunya

té, segons l'estudi PIC, un 34,6% d'usuaris.

Respecte al tipus de connexió predominant a cada localització geogràfica, tant a Catalunya com a

Espanya hi ha un predomini de l'ADSL, fet molt més evident a Catalunya que a la resta d'Espanya.

Respecte a Europa, és evident que hi ha països que han apostat més per una tecnologia que per una

altra; per exemple, a Alemanya el domini d'XDSI (45,6% de llars amb connexió) sobre ADSL (13,5%

de llars amb connexió) contrasta amb el clar predomini del cable a Bèlgica (24,5% de llars amb

connexió), en detriment dels altres dos tipus de connexió de banda ampla.

4.3c. Percentatge de llars amb una connexió de banda ampla sobre el total de les llars (Comparació Catalunya/Espanya – altres països del món)

Comparació Catalunya, Espanya – altres països del món


Catalunya (4-5/2002) (PIC) 4,9%


Espanya (2/2001) (NetValue) 3,1%

Corea (2/2001) (NetValue) 57,3%

Estats Units (2/2001) (NetValue) 11%

Hong Kong (2/2001) (NetValue) 8,1%

Singapur (2/2001) (NetValue) 7,1%

Taiwan (2/2001) (NetValue) 6,2%

Xina (2/2001) (NetValue) 0,4%

A partir de les dades de la nostra enquesta, estimem que el percentatge de les persones que viuen a

llars equipades amb connexió de banda ampla a Catalunya és del 4,9%. Això equivaldria a afirmar

que un 17,3% del total dels usuaris que viuen en llars amb Internet tenen connexió d’alta velocitat a la

llar. Respecte a les llars connectades amb banda ampla, un 75% tindrien connexió ADSL, un 20%

cable i un 5% XDSI. En l'àmbit mundial, Corea és líder, amb un 57,3% de llars connectades a Internet

amb banda ampla. Als Estats Units, la proporció de llars dobla la de Catalunya (11% als Estats Units i

27 Recordem que les dades de l'estudi PIC fan referència al percentatge de persones que viuen a llars connectades amb banda ampla.



4,9% a Catalunya); però, si mirem la taula 4.3b, podrem veure que els percentatges europeus de

diversos països, però no pas de tots, són superiors als dels Estats Units.



Annex 1: Fonts i metodologia per a l'elaboració d'aquest capítol

1.1. Metodologia per a l'elaboració del capítol

Les dades de les taules corresponents a aquest apartat han estat extretes de diverses fonts, tant

nacionals com internacionals, i recopilades seguint el criteri següent: per a l'elaboració de la taula de

l'apartat 4.1a, en primer lloc s'han posat les dades pertanyents a Catalunya, a continuació les

d'Espanya i finalment s'ha fet un rànquing en ordre descendent amb les dades de les comunitats

autònomes. D'aquest rànquing s'ha exclòs Catalunya, ja que les dades per a Catalunya es troben en

la primera demarcació geogràfica establerta.

Per a l'elaboració de les taules dels apartats 4.1d, 4.1e, 4.2c, 4.2d, 4.2e, 4.3b i 4.4b, en primer lloc

s'han posat les dades per a Catalunya i a continuació s'ha fet un rànquing descendent de la resta de

països. D'aquest rànquing s'ha exclòs Catalunya, ja que les dades per a Catalunya es troben en la

primera demarcació geogràfica establerta.

Per a l'elaboració de les taules 4.1f i 4.3c s'han posat en primer lloc les dades corresponents a

Catalunya i a Espanya i després s'ha fet un rànquing descendent amb la resta de països, del qual

quedaven fora Catalunya i Espanya perquè ja eren incloses en la primera demarcació geogràfica

establerta.

Per a l'elaboració de la taula 4.2b primer s'han posat les dades referents a Catalunya i a Espanya.

Després s'ha fet un rànquing descendent amb les dades de les comunitats autònomes, en el qual s'ha

inclòs Catalunya, perquè hi havia una diferència en el concepte analitzat segons la font d'on s'han

extret les dades.

1.2. Llista de fonts

Encara que hem establert uns criteris geogràfics per a la classificació de les fonts, s'ha de tenir en

compte que hi ha fonts que contenen dades referents a més d'un dels diferents àmbits geogràfics

establerts. Respecte a la metodologia utilitzada per a l'elaboració de les dades de cadascuna de les

fonts, remetem a la font original d'on s'han extret les dades per a valorar-les.

Catalunya

• Universitat Oberta de Catalunya: Estudi Projecte Internet Catalunya (abril-maig 2002).

• Secretaria per a la Societat de la Informació: Estadístiques de la societat de la informació -

Catalunya 2001 (gener 2002).



• Secretaria per a la Societat de la Informació: Estadístiques de la societat de la informació -

Catalunya 2000 (juny 2000).

Espanya

• AIMC: Estudio General de Medios: datos generales de usuarios de Internet en España (abril-

maig 2002), World Wide Web, www.aui.es.

• Fundación Auna (ed.): eEspaña2002: Informe anual sobre el desarrollo de la Sociedad de la

Información en España. 2002. Madrid, Fundación Auna.

Europa

• European Commission (Directorate General “Information Society”): Flash Eurobarometer núm.

112 “Internet and the Public at Large” (novembre 2001), World Wide Web,

http://europa.eu.int/comm/public_opinion/flash/fl112_en.pdf.

• European Commission (Directorate General “Information Society”): Flash Eurobarometer núm.

88 “Internet et le Grand Public” (octubre 2000), World Wide Web,

http://europa.eu.int/comm/public_opinion/flash/fl88_fr.pdf.

• Europemedia, recopilat per New Media Monitor, de l'European Travel Commission, abril 2002,

World Wide Web, http://etcmonitor.initiative.net/scripts/marketspg.asp.

• GfK, recopilat per New Media Monitor, de l'European Travel Commission, abril 2002, World

Wide Web, http://etcmonitor.initiative.net/scripts/marketspg.asp.

• eMarketer, recopilat per New Media Monitor, de l'European Travel Commission, abril 2002,

World Wide Web, http://etcmonitor.initiative.net/scripts/marketspg.asp.

Món

• Nielsen//NetRating, recopilat per l'AUI (Asociación de Usuarios de Internet), maig 2002, World

Wide Web, www.aui.es.

• ITU (International Telecommunication Union), recopilat per New Media Monitor, de l'European

Travel Commission, abril 2002, World Wide Web,

http://etcmonitor.initiative.net/scripts/marketspg.asp.

• Korea Network Information Center, recopilat per l'AUI (Asociación de Usuarios de Internet),

maig 2002, World Wide Web, www.aui.es.

• ICP (Instituto das Comunicaçoes de Portugal), recopilat per New Media Monitor, de

l'European Travel Commission, abril 2002, World Wide Web,

http://etcmonitor.initiative.net/scripts/marketspg.asp.

• Nua Internet Surveys: How many on line? (febrer 2002), World Wide Web,

http://www.nua.com/surveys/how_many_online/index.html.

• Zook, M. The Geography of the Internet Industry. 2002. Oxford. Ed. Blackwell.

• NOIE (The National Office for the Information Economy): The Current Sate of Play (abril

2002), World Wide Web,



http://www.noie.gov.au/Projects/information_economy/research&analysis/ie_stats/CSOP_April

2002/CSOP_pages/households_online.htm.

• NetValue: Comunicados de prensa (abril 2001), World Wide Web, http://es.netvalue.com/.

Capítol 5

LA DINÀMICA DE LA SOCIETAT XARXA A CATALUNYA

APARTATS

5.1. Introducció: teoria i metodologia de l'anàlisi ....................................................................................................... 243 5.2. Una tipologia d'usos d'Internet............................................................................................................................ 247 5.3. Estructura social de la difusió i usos d'Internet................................................................................................... 253

5.3.1. L'edat a Internet: joventut tresor diví?...................................................................................................... 253 5.3.2. Els efectes diferencials de l'educació en la pràctica d'Internet ................................................................ 263 5.3.3. Internet i gènere: el patriarcat en transició............................................................................................... 268 5.3.4. L'estratificació social d'Internet segons el nivell d'ingressos.................................................................... 274 5.3.5. Internet i classes socials: els usos d'Internet segons l'ocupació professional ......................................... 276

5.4. Xarxes de sociabilitat i xarxes d'Internet............................................................................................................. 281 5.4.1. La naturalesa canviant de la sociabilitat en les societats xarxa............................................................... 281 5.4.1.1. Repensar els conceptes de sociabilitat, veïnat i comunitat................................................................... 282 5.4.1.2. Xarxa de capital social.......................................................................................................................... 287 5.4.1.3. La "glocalització" de la sociabilitat ........................................................................................................ 288 5.4.2. Sociabilitat i comunitat a Catalunya ......................................................................................................... 290 5.4.2.1. Relacions domèstiques......................................................................................................................... 290 5.4.2.2. Progenitors (pares i mares) .................................................................................................................. 293 5.4.2.3. Familiars ............................................................................................................................................... 297 5.4.2.4. Freqüència de contacte amb els familiars ............................................................................................ 301 5.4.2.5. Amics i veïns......................................................................................................................................... 304 5.4.3. Xarxes informàtiques i xarxes socials...................................................................................................... 312 5.4.3.1. Internet, augmenta, disminueix o transforma la comunitat social? ....................................................... 312 5.4.3.2. Internet i les xarxes socials a Catalunya............................................................................................... 315 5.4.3.3. Satisfacció de les interaccions.............................................................................................................. 320 5.4.3.4. "Generats per Internet" o "La generació Internet"?............................................................................... 325 5.4.3.5. Consideració de les xarxes en conjunt ................................................................................................. 327 5.4.4. Referències ............................................................................................................................................. 328

La societat xarxa a Catalunya 242 La dinàmica de la societat xarxa a Catalunya

5.5. Internet com a projecte d'autonomia................................................................................................................... 335 5.5.1. Activitat de capacitació professional, ús d'Internet i nivell de desenvolupament professional ................. 335 5.5.2. Participació sociopolítica ......................................................................................................................... 337 5.5.3. Mobilització sociopolítica ......................................................................................................................... 338 5.5.4. Activitat ciutadana.................................................................................................................................... 339 5.5.5. Mentalitat emprenedora........................................................................................................................... 340 5.5.6. Una tipologia de projectes d'autonomia................................................................................................... 341 5.5.7. Projectes d'autonomia i usos d'Internet ................................................................................................... 343 5.5.8. Internet com a instrument d'autonomia.................................................................................................... 356

5.6. Internet en l’univers de les pràctiques comunicatives......................................................................................... 359 5.6.1. Pràctiques comunicatives ........................................................................................................................ 359 5.6.2. Justificació de les variables de pràctica comunicativa ............................................................................. 359 5.6.3. Anàlisi de les pràctiques comunicatives .................................................................................................. 360 5.6.3.1. Impacte d'Internet en les pràctiques comunicatives clàssiques............................................................ 363 5.6.4. Pràctica referida concretament a l'ús de la premsa i de la televisió......................................................... 364 5.6.4.1. Pràctiques comunicatives i confiança ................................................................................................... 365 5.6.5. Pràctiques comunicatives i ús de la llengua ............................................................................................ 366 5.6.6. Conclusió. La construcció de significat, o pràctiques comunicatives i identitat........................................ 371

5.7. La construcció de la identitat en la societat xarxa de Catalunya ........................................................................ 373 5.7.1. Problemàtica de la identitat i usos d’Internet ........................................................................................... 373 5.7.2. Pràctiques identitàries. Una tipologia analítica ........................................................................................ 375 5.7.3. La construcció de la identitat. Anàlisi dels factors que afavoreixen cada pràctica identitària .................. 379 5.7.3.1. Sentiments d’identificació ..................................................................................................................... 379 5.7.3.1.1. Sentiment d’identificació principal...................................................................................................... 379 5.7.3.1.2. Identificació històrica i identificació territorial ..................................................................................... 381 5.7.3.2. Sentiment de pertinença....................................................................................................................... 383 5.7.3.3. Pràctiques lingüístiques........................................................................................................................ 386 5.7.3.4. Pràctica d’identitat catalana.................................................................................................................. 394 5.7.5. Relació entre la construcció de la identitat i Internet................................................................................ 405 5.7.6. Conclusió: la identitat catalana en la societat xarxa ................................................................................ 410



5.1. Introducció: teoria i metodologia de l'anàlisi

La societat xarxa és la construïda en la pràctica quotidiana entorn de xarxes de comunicació,

informació i relació que s'instrumenten mitjançant Internet i altres xarxes telecomunicades.

Naturalment, no és l'ús d'Internet el que determina la dinàmica de l'esmentada societat, expressada

en les pràctiques de vida de les persones. Els comportaments estan influïts per la posició en

l'estructura social, pels projectes i aspiracions de les persones, pel seu món familiar i d'amistat, pels

seus projectes i aspiracions, per la seva identitat cultural i personal. Però en el nostre tipus de societat

aquesta relació entre estructura social i cultura i pràctica social i personal s'articula mitjançant formes

organitzatives i mitjans tecnològics propis del nostre temps i espai. I per això Internet no és la causa

dels comportaments que caracteritzen la societat xarxa, però sí el mitjà indispensable amb el qual es

realitzen la comunicació, l'activitat i les relacions socials basades en les xarxes d'informació.

Ara bé, Catalunya, com el món, està en procés de transició d'una societat industrial a una societat

xarxa, les formes i els objectius de la qual no estan predeterminats, sinó que sorgiran de la pràctica

concreta i específica dels catalans en aquest nou context històric. Com en tot moment de transició,

igual com es va produir en el pas de societats fonamentalment agràries a societats industrials i

urbanitzades, el canvi social i tecnològic es fa a una velocitat diferent entre la població, de manera

que els grups de més edat se situen en un horitzó personal i psicològic corresponent a formes

anteriors de societat i de cultura, mentre que els joves, i sobretot els més joves, ja estan plenament

immergits en la nova societat. Alhora, la vella societat i la nova s'imbriquen d'una manera indissoluble.

Per això en la nostra anàlisi de la dinàmica de la societat xarxa, per tal d'identificar-ne els processos

propis amb més nitidesa, ens centrarem en aquest capítol en les pràctiques dels usuaris d'Internet. El

nostre propòsit és entendre en quina mesura l'adopció i l’ús d'Internet, tant en intensitat com en els

continguts d'aquest ús, estan relacionats amb l'estructura social i amb diferents dimensions de les

pràctiques socials. Tanmateix, fins i tot els qui no participen de les formes organitzatives i de les

pràctiques de la societat xarxa hi estan immergits, depenen de la seva dinàmica. Per tant, si bé la

nostra anàlisi, a partir d'aquest punt, se centra en la població d'usuaris d'Internet, també relacionarem

les pràctiques d'aquesta població d'usuaris amb les de la població en general, a fi d'establir l'efecte

específic dels usos d'Internet en l'evolució social general.

Així, per exemple, l'anàlisi de la construcció de la identitat, tema central en el nostre estudi, requereix

el tractament conjunt de tota la població, enfocant-ne subgrups, no tant segons l'ús que fan d'Internet

com segons la intensitat de la seva pràctica identitària. L'estudi de la sociabilitat no es pot fer sense

relacionar les xarxes socials de les persones en la seva vida amb les xarxes socials que es teixeixen

o mantenen a Internet. De manera que, fins i tot mantenint com a enfocament prioritari l'observació

dels usos d'Internet com a indicador de la pràctica de la societat xarxa, ens mourem lliurement en el

conjunt de la població objecte de la nostra anàlisi, i hi definirem diferents grups, a fi de respondre a

les preguntes de recerca que informen el nostre estudi.


Partint del coneixement general de la recerca internacional sobre la societat xarxa i sobre els usos

socials d'Internet (Castells, 2001; Wellman i Haythornthwaite, 2002; Woolgar, 2002), hem identificat

diverses grans àrees de recerca en les quals se centra la nostra anàlisi.

La primera és la relació entre l'estructura social i els usos d'Internet, i mira de determinar en quina

mesura els usos esmentats varien segons les característiques demogràfiques, educatives,

ocupacionals i de nivell econòmic de les persones.

La segona aborda el tema clàssic de la relació entre Internet i sociabilitat, i estudia en quina mesura

els usos d'Internet intervenen en les formes de relació familiars, personals, d'amistat i de proximitat

local que constitueixen les xarxes de sociabilitat.

La tercera part investiga la relació entre els projectes de les persones respecte als mateixos projectes

i a la societat i l'ús d'Internet. Aquí es parteix de la hipòtesi, contrastada en alguns estudis

internacionals, de la idoneïtat d'Internet com a instrument de construcció d'autonomia i de reforçament

de projectes personals, individuals, col· lectius, professionals, sociopolítics; en resum, estudiem la

pràctica d'Internet com a construcció d'autonomia del subjecte.

El quart eix de la nostra anàlisi situa Internet en l'univers més ampli de les pràctiques comunicatives i

mira de definir la seva relació complexa amb altres mitjans de comunicació en l'experiència viscuda

per les persones.

Finalment, analitzem un tema fonamental en general, i a Catalunya en particular, que és el del procés

de construcció de la identitat, procurant de veure quina és l'autodefinició d'identitat i la dinàmica social

diferencial de les pràctiques identitàries en les diverses dimensions en el context de la societat xarxa

a Catalunya.

La metodologia seguida en aquesta anàlisi parteix del tractament estadístic de les dades de la nostra

enquesta, agrupades segons variables construïdes a partir de les respostes de les preguntes del

qüestionari d'enquesta i definides d'acord amb les nostres hipòtesis. Encara que en alguns casos hem

utilitzat anàlisis de regressió múltiple i anàlisis factorials, en general hem optat per l'encreuament de

variables (a vegades multivariat) a partir de taules de contingència ratificades per tests de significació,

per una raó ben coneguda en la recerca social: moltes de les relacions analíticament més

interessants no són lineals; per la qual cosa un tractament a partir de taules de contingència permet

una interpretació més fina i diferenciada de les associacions entre variables. Presentem a l'annex

metodològic la definició exacta de cada variable perquè els resultats puguin ser interpretats amb un

coneixement precís del seu contingut empíric. Volem remarcar que, segons el raonament estadístic

que es va presentar a l'apartat metodològic d'aquest informe, el tractament de la submostra de 1.039

usuaris d'Internet manté la representativitat de l'esmentada submostra respecte a la població de

Catalunya, amb els marges d'error assenyalats i amb el nivell de significació establert a cada taula de


contingència (mai inferior a 0,05). Atès que ja hem presentat la distribució descriptiva de les

freqüències a cada pregunta de l'enquesta en capítols anteriors d'aquest informe, en aquest apartat

incloem només les taules i dades que es refereixen específicament a la nostra anàlisi.

Abans de passar a la presentació de l'esmentada anàlisi, dividida en cinc grans àrees temàtiques,

explicarem la definició de les variables d'usos d'Internet el tractament de les quals és comú a les cinc

àrees temàtiques, en la mesura que l'anàlisi de cada dimensió de la societat xarxa s'especifica

respecte al paper que Internet té en les pràctiques socials de cada una d'aquestes dimensions.



5.2. Una tipologia d'usos d'Internet

Per analitzar la relació de l'estructura i pràctiques socials amb l'ús d'Internet hem mirat de

sistematitzar la informació més rellevant obtinguda a partir de la nostra enquesta. En primer lloc,

recordem que el percentatge d'usuaris d'Internet, amb qualsevol periodicitat, sobre el total de la

mostra és del 34,6%, corresponent a 1.039 individus.

L'ús d'Internet a la llar depèn en bona mesura de l'equipament informàtic de la llar. Entre els usuaris

d'Internet, el 87% tenen ordinador d'algun tipus a la llar i el 69,6% tenen connexió d'Internet a la llar.

Això indica la importància de no restringir l'estudi dels usos d'Internet als usos des de la llar (cosa que

es fa en molts estudis) perquè això deixaria fora del món d'Internet més del 30% dels usuaris. Entre

els usuaris que tenen la connexió a Internet a la llar, un 17,3% en tenen d'alta velocitat.

La mesura de la intensitat d'usos l'hem fet de dues maneres. D'una banda, la mitjana setmanal de les

hores passades a Internet. D'altra banda, l'ús diari d'Internet, a partir de la freqüència d'usos d'Internet

a casa, la feina o el centre d'estudis. Les taules 5.2.1 i 5.2.2 mostren la distribució de la població

d'usuaris d'Internet (comptabilitzant només els qui proporcionen l'esmentada informació) respecte a la

periodicitat i intensitat de l'ús. És interessant fer notar que més de tres quartes parts dels usuaris

d'Internet la utilitzen menys de 10 hores setmanals. En canvi, més de la meitat de la població

d'usuaris que hem pogut enquestar sobre la periodicitat d'ús la utilitzen diàriament.

5.2.1. Hores setmanals totals a Internet (sense 0)

693 78,1%

126 14,2%

29 3,3%

20 2,3%

15 1,7%

4 ,5%

887 100,0%

D'1 a 10 hores

D'11 a 20 hores

De 21 a 30 hores

De 31 a 40 hores

De 41 a 50 hores

Més de 50 hores

Total

N Percentatge

5.2.2. Periodicitat d'ús d'Internet a casa, a la feina o al centre de

formacióa

491 54,4% 54,4%

325 36,0% 90,5%

71 7,9% 98,3%

15 1,7% 100,0%

902 100,0%

Ús diari d'Internet

Ús setmanal d'Internet

Ús mensual d'Internet

Ús anual d'Internet

Total

NPercentatge

vàlidPercentatge

acumulat

Hi ha 137 usuaris que es connecten des d'altres llocs (centre deformació de cursos no reglats, a casa d'un amic o familiar, en uncibercafè o similar, en un centre públic, etc.).

a.

Per diferenciar la pràctica social d'Internet, hem analitzat els usos declarats pels usuaris en 38

activitats possibles que els van ser sotmeses a consideració. Per tal d'incrementar la fiabilitat de la


dada les respostes es refereixen simplement a si es practica l'esmentada activitat per Internet o no.

Com que la mateixa persona fa diferents coses, naturalment, les respostes per activitat no són

excloents. Però ordenant les activitats per freqüències de respostes, obtenim un perfil dels usos més

o menys estesos d'Internet segons el tipus d'activitat. Els percentatges són calculats sobre el total

d'usuaris d'Internet des de qualsevol lloc. La taula 5.2.3 mostra, així, un ampli rang de variació des del

88,6% dels usuaris que utilitzen correu electrònic fins al 2,6% que utilitzen Internet per a organitzar les

activitats dels nens.

5.2.3. Distribució dels usuaris d'Internet segons els usos d'Internet (ordenats de més amenys freqüència de cada ús) (% sobre el total dels usuaris d'Internet). Utilitza Internet o el

correu electrònic per a fer alguna de les coses següents:a

921 88,6%

597 57,5%

547 52,6%

483 46,5%

389 37,4%

380 36,6%

378 36,4%

375 36,1%

367 35,3%

356 34,3%

312 30,0%

311 29,9%

300 28,9%

299 28,8%

265 25,5%

247 23,8%

234 22,6%

232 22,3%

223 21,5%

204 19,6%

193 18,6%

171 16,5%

166 16,0%

135 13,0%

119 11,5%

116 11,2%

97 9,3%

93 9,0%

91 8,8%

70 6,7%

68 6,5%

60 5,8%

54 5,2%

51 4,9%

43 4,1%

30 2,9%

28 2,7%

27 2,6%

Transmetre i rebre missatges de correu electrònic

Navegar per Internet sense objectiu concret

Consultar biblioteques, enciclopèdies, diccionaris, atles

Buscar informació sobre viatges

Baixar música de la xarxa

Buscar informació sobre espectacles programats

Buscar informació sobre serveis públics

Buscar informació sobre la seva ciutat

Participar en xats o newsgroups

Assabentar-se de les notícies per la premsa general

Trametre targetes de felicitació electròniques

Arreglar o confirmar trobades amb els amics

Baixar programes de la xarxa

Buscar informació sobre oferta formativa

Trametre fotos de vostè o de la família

Buscar informació sobre la seva associació professional

Realitzar operacions amb el seu banc

Assabentar-se de les notícies esportives

Contactar amb amics quan està desanimat

Buscar informació sobre la seva salut o la de persones properes

Jugar a videojocs per Internet

Buscar feina

Reservar viatges o allotjament o llogar un cotxe

Treballar des de casa

Comprar o reservar entrades per a espectacles

Buscar receptes de cuina

Comprar llibres o música

Informació política/sindical

Mirar pornografia

Buscar pis

Trucar per telèfon a través d'Internet

Comprar altres coses

Participar en cursos en línia

Comprar productes informàtics

Comprar productes d'alimentació i de neteja

Buscar informació sobre gais i lesbianes

Participar o comprar en una subhasta

Organitzar les activitats dels nens

N Percentatge

Entrevistat usuari

Els % corresponen a les respostes afirmatives sobre el total dels que responen.a.


En la nostra anàlisi de les pràctiques socials d'Internet (que s'exposa als apartats següents) hem

utilitzat aquesta diferenciació d'usos segons categories socials i actituds individuals per a establir la

relació entre Internet i societat segons la seva inserció en la vida quotidiana de les persones.

A partir d'aquesta distribució de possibles usos d'Internet, els hem agrupat per àrees d'activitat a fi de

poder fer una interpretació més sintètica dels usos d'Internet i, així, poder-los relacionar amb la

diversitat social dels usuaris. La nostra tipologia qualitativa d'usos d'Internet es compon de les

categories següents:

• Usos professionals

• Usos pràctics

• Compres

• Usos de sociabilitat

• Informació cultural i educativa

• Informació d'actualitat

• Informació política i sindical

• Oci

• Usos tecnològics

L'agrupació d'activitats efectuada per a cada un d'aquests tipus es presenta a l'annex a l'apartat

corresponent a la construcció de variables.

A partir d'aquesta tipologia també hem construït un índex d'intensitat de la pràctica de cada ús, a fi de

poder diferenciar no solament el perfil d'usos sinó també la intensitat de cada un dels usos respecte

als altres segons les característiques de l'usuari.

5.2.4 Usuaris d'Internet segons tipus d'ús d'Internet

a. Usos professionals

489 47,1%

550 52,9%

1039 100,0%

No fa cap activitatd'usos professionals

Com a mínim fa unaactivitat d'usosprofessionals

Total

N Percentatge


b. Usos pràctics

300 28,9%

739 71,1%

1039 100,0%

No fa cap activitatd'usos pràctics

Com a mínim fa unaactivitat d'usos pràctics

Total

N Percentatge

c. Compres

737 70,9%

302 29,1%

1039 100,0%

No fa cap activitat decompres

Com a mínim fa unaactivitat de compres

Total

N Percentatge

d. Usos de sociabilitat

392 37,7%

647 62,3%

1039 100,0%

No fa cap activitatd'usos de sociabilitat

Com a mínim fa unaactivitat d'usos desociabilitat

Total

N Percentatge

e. Informació cultural i educativa

492 47,4%

547 52,6%

1039 100,0%

No fa cap activitatd'informació cultural ieducativa

Com a mínim fa unaactivitat d'informaciócultural i educativa

Total

N Percentatge

f. Informació d'actualitat

625 60,2%

414 39,8%

1039 100,0%

No fa cap activitatd'informació d'actualitat

Com a mínim fa unaactivitat d'informaciód'actualitat

Total

N Percentatge


g. Informació político sindical

946 91,0%

93 9,0%

1039 100,0%

No fa cap activitatd'info. político sindical

Com a mínim fa unaactivitat d'info. políticosindical

Total

N Percentatge

h. Oci

203 19,5%

836 80,5%

1039 100,0%

No fa cap activitat d'oci

Com a mínim fa unaactivitat d'oci

Total

N Percentatge

i. Usos tecnològics

701 67,5%

338 32,5%

1039 100,0%

No fa cap activitatd'usos tecnològics

Com a mínim fauna activitat d'usostecnològics

Total

N Percentatge

5.2.5 Usuaris d'Internet segons tipus d'ús d'Internet i intensitat de cada tipus d'ús

a. Intensitat d'usos professionals

461 83,8%

89 16,2%

550 100,0%

1 o 2

3 o més

Total

N Percentatge

b. Intensitat d'usos pràctics

410 55,5%

329 44,5%

739 100,0%

1 o 2

3 o més

Total

N Percentatge


c. Intensitat de compres

230 76,2%

72 23,8%

302 100,0%

1 o 2

3 o més

Total

N Percentatge

d. Intensitat d'usos de sociabilitat

399 61,7%

248 38,3%

647 100,0%

1 o 2

3 o més

Total

N Percentatge

e. Intensitat d'informació d'actualitat

240 58,0%

174 42,0%

414 100,0%

1

2

Total

N Percentatge

f. Intensitat d'oci

537 68,1%

251 31,9%

788 100,0%

1 o 2

3 o més

Total

N Percentatge

g. Intensitat d'usos tecnològics

308 91,1%

30 8,9%

338 100,0%

1

2

Total

N Percentatge

Les taules 5.2.4 i 5.2.5 presenten la distribució de la població d'usuaris segons aquesta tipologia

qualitativa d'usos d'Internet. Tanmateix, la construcció d'aquesta tipologia té per principal objectiu

l'anàlisi de la variació dels usos d'Internet segons la posició dels usuaris en l'estructura social i els

projectes personals que tenen. Aquesta és l'anàlisi que presentem a continuació.



5.3. Estructura social de la difusió i usos d'Internet

Les pràctiques socials estan condicionades per la posició de les persones en l'estructura social.

Aquest és el cas també per als usos d'Internet i per al fet d'ésser usuari d'Internet o no. Hem

examinat, doncs, en quina mesura la situació en l'estructura social condiciona i modula els esmentats

usos. Hem enfocat l'anàlisi a partir de la consideració de les variables més aparents que configuren

una estructura social, variables sociodemogràfiques i socioeconòmiques, començant per l'edat i

l'educació, que solen sobresortir en tots els estudis internacionals com a poderosos factors

condicionants de l'accés a Internet i dels continguts del seu ús. Hi hem afegit altres variables

fonamentals, com són el gènere, el nivell d'ingressos i l'ocupació professional: aquestes dues últimes

variables són, en certa manera, indicadors de classe social. Procedim seqüencialment a una anàlisi

de les principals relacions trobades entre aquestes cinc variables, d'una banda, i, d'una altra, l'ús

d'Internet, la intensitat i els continguts d'aquest ús.

5.3.1. L'edat a Internet: joventut tresor diví?

Es verifica la hipòtesi que associa l'ús i intensitat d'ús d'Internet a la joventut i que presenta matisos

analíticament interessants que destacarem i interpretarem. Vegem, tanmateix, en primer lloc la

tendència general:

E1. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Edat de l'entrevistat (trams de 5 anys)

201 178 164 115 131 88 65 38 35 10 11 3 1039

72,8% 61,6% 59,9% 46,2% 44,4% 35,6% 29,1% 20,3% 17,2% 5,2% 5,4% 1,9% 34,6%

75 111 110 134 164 159 158 149 169 182 194 154 114 57 36 1966

27,2% 38,4% 40,1% 53,8% 55,6% 64,4% 70,9% 79,7% 82,8% 94,8% 94,6% 98,1% 100,0%100,0%100,0% 65,4%

276 289 274 249 295 247 223 187 204 192 205 157 114 57 36 3005

100,0% 100,0%100,0%100,0%100,0%100,0%100,0%100,0%100,0%100,0%100,0%100,0% 100,0%100,0%100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Entrevistatusuari

Entrevistatno usuari

Entrevistatusuari ono usuarid'Internet

Total

15-19anys

20-24anys

25-29anys

30-34anys

35-39anys

40-44anys

45-49anys

50-54anys

55-59anys

60-64anys

65-69anys

70-74anys

75-79anys

80-84anys

85anys

omés

Edat de l'entrevistat (trams de 5 anys)

Total

Proves de khi quadrat

757,757a 14 ,000

888,445 14 ,000

733,061 1 ,000

3005

Khi quadrat de Pearson

Raó de versemblança

Associació lineal perlineal

N de casos vàlids

Valor gl

Sign.asimptòtica(bilateral)

0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 12,45.

a.

El contrast d'usos d'Internet per grups d'edat, tal com mostra la taula E1, és pronunciat i sistemàtic. Al

grup més jove, entre 15 i 19 anys, el 71,7% en són usuaris i, entre 15 i 29 anys, en són el 63,3%, en

contrast amb el 4,7% del grup entre 60 i 64 anys. En realitat, al grup d'edat de més de 50 anys només

un 8,4% són usuaris d'Internet.


E2. Mitjana d'hores a Internet (intervals) * Edat de l'entrevistat (trams de 5 anys)

65 50 37 30 38 26 10 13 15 3 4 1 292

37,4% 32,5% 27,6% 32,3% 32,8% 32,9% 18,5% 39,4% 50,0% 33,3% 44,4% 50,0% 32,9%

61 55 42 32 44 26 21 10 9 2 2 1 305

35,1% 35,7% 31,3% 34,4% 37,9% 32,9% 38,9% 30,3% 30,0% 22,2% 22,2% 50,0% 34,4%

48 49 55 31 34 27 23 10 6 4 3 290

27,6% 31,8% 41,0% 33,3% 29,3% 34,2% 42,6% 30,3% 20,0% 44,4% 33,3% 32,7%

174 154 134 93 116 79 54 33 30 9 9 2 887

100,0% 100,0% 100,0% 00,0% 00,0% 00,0% 00,0% 00,0% 00,0% 100,0% 100,0% 00,0% 00,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

Baixa(0,1-2h)

Mitjana(2,1-7h)

Alta (7,1ho més)

Mitjanad'hores aInternet(intervals)

Total

15-19anys

20-24anys

25-29anys

30-34anys

35-39anys

40-44anys

45-49anys

50-54anys

55-59anys

60-64anys

65-69anys

70-74anys


Total

E3. Intensitat Internet a casa * Edat de l'entrevistat (trams de 5 anys)

64 51 45 20 38 24 15 5 5 2 3 1 273

48,5% 44,7% 47,9% 29,0% 38,0% 32,4% 27,3% 19,2% 20,0% 28,6% 30,0% 33,3% 38,5%

56 48 38 37 48 37 28 10 12 3 5 2 324

42,4% 42,1% 40,4% 53,6% 48,0% 50,0% 50,9% 38,5% 48,0% 42,9% 50,0% 66,7% 45,7%

10 9 8 5 9 3 7 5 3 1 2 62

7,6% 7,9% 8,5% 7,2% 9,0% 4,1% 12,7% 19,2% 12,0% 14,3% 20,0% 8,7%

2 6 3 7 5 10 5 6 5 1 50

1,5% 5,3% 3,2% 10,1% 5,0% 13,5% 9,1% 23,1% 20,0% 14,3% 7,1%

132 114 94 69 100 74 55 26 25 7 10 3 709

100,0% 100,0% 00,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 00,0% 100,0% 00,0% 00,0% 00,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Diàriament

Setmanalment

Mensualment

Anualment o ma

IntensitatInternet acasa

Total

15-19anys

20-24anys

25-29anys

30-34anys

35-39anys

40-44anys

45-49anys

50-54anys

55-59anys

60-64anys

65-69anys

70-74anys


Total


59,737a 33 ,003

57,533 33 ,005

29,398 1 ,000

709




N de casos vàlids

Valor gl


19 caselles (39,6%) tenen una freqüència esperada inferior a5. La freqüència mínima esperada és ,21.

a.

La relació entre l'edat i la intensitat d'ús d'Internet és, tanmateix, més complexa. Pel que veiem a la

taula E2, mesurant la intensitat per hores setmanals, al nivell alt d'intensitat (7,01 hores o més) hi ha

sobrerepresentats els grups de 25 a 29 anys i, encara més, el grup de 45 a 49 anys. Encara més, si

considerem el percentatge d'aquest darrer grup en el nivell baix d'intensitat (un 18,5%), és

significativament inferior al d'usuaris de baixa intensitat dels altres grups d'edat. D'aquí es dedueix

l'existència d'un grup d'internautes d'edat madura molt actius, expressió de grups professionals.

També sembla que entre els usuaris més joves, el moment de més intensitat se situa en l'edat de

començament de la vida activa dels grups professionals (25-29 anys). Aquesta professionalització

dels usos d'Internet per a aquests dos grups sembla que es confirma si mirem els resultats de la taula

E3, que mostren una disminució gradual de l'ús diari d'Internet a casa, de manera que el grup d'edat

madura que apareixia en la intensitat setmanal d'Internet apareix amb un percentatge menor de l'ús

diari d'Internet a casa. Tant en l'ús d'Internet com en el correu electrònic a casa hi ha una caiguda

significativa de la intensitat en el grup entre 30 i 34 anys. Aquesta caiguda es deu a la seva major

propensió a un ús setmanal, potser indicatiu d'un ús d'Internet en el context professional, que deixa la

connexió a casa per a tasques menys professionals i més ocasionals. Efectivament, la freqüència de


l'ús diari d'Internet i de correu electrònic al lloc de treball i per motius de feina és molt més alta que els

usos setmanals i mensuals.

E4. Freqüència d'ús de correu electrònic a la feina per motius de treball (d,s,m,a o m) * Edat de l'entrevistat (trams de 5 anys)

4 27 57 47 45 40 34 17 18 5 1 295

57,1% 64,3% 72,2% 70,1% 75,0% 66,7% 77,3% 65,4% 78,3% 83,3% 50,0% 70,9%

1 6 15 15 8 16 6 4 5 1 1 78

14,3% 14,3% 19,0% 22,4% 13,3% 26,7% 13,6% 15,4% 21,7% 16,7% 50,0% 18,8%

4 4 3 4 2 3 4 24

9,5% 5,1% 4,5% 6,7% 3,3% 6,8% 15,4% 5,8%

2 5 3 2 3 2 1 1 1928,6% 11,9% 3,8% 3,0% 5,0% 3,3% 2,3% 3,8% 4,6%

7 42 79 67 60 60 44 26 23 6 2 416

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 00,0% 00,0% 00,0% 00,0% 100,0%

N

%

N

%N

%

N

%

N

%

Diàriament

Setmanalment

Mensualment

Anualment omai

Freqüènciad'ús decorreuelectrònic a lafeina permotius detreball(d,s,m,a o m)

Total

15-19anys

20-24anys

25-29anys

30-34anys

35-39anys

40-44anys

45-49anys

50-54anys

55-59anys

60-64anys

65-69anys


Total

E4a. Freqüència d'ús d'Internet a la feina per motius de treball (d,s,m,a o m) * Edat de l'entrevistat (trams de 5 anys)

3 27 55 43 41 31 27 15 14 4 1 261

42,9% 64,3% 69,6% 65,2% 68,3% 52,5% 61,4% 57,7% 63,6% 66,7% 50,0% 63,2%

2 8 15 12 11 19 13 6 7 2 1 96

28,6% 19,0% 19,0% 18,2% 18,3% 32,2% 29,5% 23,1% 31,8% 33,3% 50,0% 23,2%

3 3 4 5 3 3 2 1 24

7,1% 3,8% 6,1% 8,3% 5,1% 6,8% 7,7% 4,5% 5,8%

2 4 6 7 3 6 1 3 32

28,6% 9,5% 7,6% 10,6% 5,0% 10,2% 2,3% 11,5% 7,7%

7 42 79 66 60 59 44 26 22 6 2 413

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 00,0% 00,0% 100,0% 00,0% 00,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Diàriament

Setmanalment

Mensualment

Anualment omai

Freqüènciad'úsd'Internet ala feina permotius detreball(d,s,m,a om)

Total

15-19anys

20-24anys

25-29anys

30-34anys

35-39anys

40-44anys

45-49anys

50-54anys

55-59anys

60-64anys

65-69anys


Total

Aquesta intensitat diària de l'ús professional inclou els grups d'edat entre 25 i 39 anys. El fenomen

que s'observa, per tant, és un repartiment de la intensitat diària d'usos d'Internet entre la feina i casa

per als grups més actius professionalment, mentre que els grups més joves tenen una intensitat diària

més forta en la connexió des de casa.

La variació dels llocs de connexió mostra que l'ús tant des de cases d'amics i familiars i com des de

centres de formació es concentra en els grups d'edat més joves. Ara bé, referent a la intensitat,

mesurada per l'ús diari, al centre de formació, són els grups de 25 a 34 anys els que utilitzen més

sovint Internet o correu electrònic diàriament. En altres paraules, els més joves utilitzen Internet

diàriament des de casa i setmanalment des del centre de formació, indicació d'una intensitat d'ús

relativament baixa en el sistema educatiu, en la mesura que parlem d'usuaris actius d'Internet.

Els diferents grups d'edat tenen patrons propis en l'ús d'Internet. Per simplificar l'anàlisi, hem

diferenciat tres grups d'edat (15-29, 30-49 i 50 i més anys) que hem posat en relació amb les diferents

pràctiques d'ús d'Internet. La pràctica majoritària (més d'un 88,6%), sense distinció significativa per

edat, és el correu electrònic. Una altra pràctica freqüent, la consulta de biblioteques, enciclopèdies i

diccionaris, es reparteix gairebé igual entre edats. Aquestes dues observacions juntes recorden el

caràcter general d'Internet com a mitjà de comunicació (correu electrònic) i d'informació (consulta de

bases de dades) per a tots els usuaris. Però altres activitats es diferencien clarament per grups


d'edat. Així, el 50,9% dels joves participen en xats, però només el 9,3% dels vells dels de més de 50

anys. En canvi, si bé la proporció de compra de productes informàtics és baixa per a tots, els de 50

anys i més compren significativament més que els d'edats més joves. I els més joves compren menys

llibres i música que els de mitjana edat i avançada. En general, els joves compren menys en línia que

els grans. També els grans utilitzen més Internet per a reservar viatges (més d'una cinquena part, en

contrast amb un 13% dels joves). La diferència de poder adquisitiu no és l'única explicació d'aquests

comportaments (encara que els grups d'edat avançada usuaris d'Internet tenen un poder adquisitiu

alt). Aquí insinuem la hipòtesi de l'ús jove d'Internet com un mitjà lliure de pagament (per exemple, en

els productes informàtics i en la música). En efecte, el 50,9% dels joves baixen música de la xarxa

(enfront d'un 14,4% dels de més de 50 anys) i el 24,9% dels de mitjana edat.

Els joves treballen menys des de casa per mitjà d'Internet, mentre que ho fan un 18,4% i un 17,5%

dels grups de més edat, de manera que es confirma la presència d'un grup madur usuari actiu

d'Internet per raons professionals. També és aquest grup de mitjana edat el que utilitza molt més

Internet per a informar-se sobre la seva associació professional (un 31,9% enfront d'un 18,7% i un

19,6% dels altres grups). Els joves també utilitzen Internet professionalment, però adaptada a les

seves necessitats: un 22,5% la utilitzen per a buscar feina, gairebé el doble del que fan els de mitjana

edat. També la utilitzen més que els altres grups per a informar-se de l'oferta formativa. Igualment els

joves la utilitzen més per a buscar pis (encara en una minoria dels casos: un 7,4%). La proporció dels

qui fan cursos en línia és significativament més alta entre els grups de mitjana edat, cosa que

confirma el paper de la formació virtual en el reciclatge de les persones ja integrades en l'activitat

laboral. També és el grup de mitjana edat el que llegeix més la premsa per Internet.

Els usos lúdics són significativament més pronunciats entre els joves: el 29% practiquen videojocs per

Internet (enfront del 7,5% i 6,2% dels grans), el 35,9% envien felicitacions electròniques, el 29,9%

transmeten fotos de família (en contrast amb només el 14,4% dels de més edat, que sembla que són

receptors més que no pas emissors d'imatges familiars).

El 9,8% de joves declaren que miren pornografia, enfront del 8,8% dels de mitjana edat i el 3,1% dels

grans.

Un tret característic de l'ús d'Internet per part dels de més de 50 anys és que la utilitzen més sovint

que els altres per a buscar informació política i sindical: un 18,6% dels grans, en contrast amb el 6,1%

dels joves, cosa que subratlla el desfasament de politització (almenys en els termes tradicionals)

entre generacions.

Els joves utilitzen menys Internet per a buscar informació sobre la seva ciutat (potser tenen un espai

propi, construït entorn de la seva pràctica personal, que té els seus propis sistemes d'informació?).

Igualment, els joves utilitzen significativament menys Internet per a informar-se sobre serveis públics.


La utilització d'Internet com a mitjà de sociabilitat ofereix un contrast molt interessant entre els grups

d'edat. Els joves utilitzen Internet en una proporció molt més alta (41,3%) per a organitzar trobades

amb els amics, i aquesta proporció disminueix amb l'edat (fins al 9,3% dels de més de 50 anys). A

aquest ús en línia de la sociabilitat fora de línia, s'hi afegeix l'ús d'Internet per a reconfortar-se amb

amics quan s'està desanimat, pràctica que declaren el 31,3% dels joves, però que només veiem en el

12,1% dels de mitjana edat i en el 6,2% dels grans. Sembla que som davant d'una transformació del

model de sociabilitat, però no pas en el sentit de substitució sinó en el d'addició entre la sociabilitat en

línia i la fora de línia a partir d'una familiaritat més gran amb els usos socials del nou mitjà de

comunicació.

Són sobretot els joves els qui naveguen per Internet sense un objectiu concret (el 68,8% del seu grup

d'edat), en una activitat d'exploració que correspon a una cultura de cerca al principi de la vida,

encara que una proporció alta dels grans (46,4% i 41,2%) també practiquen la deriva.

Hi ha una pràctica específica del grup de més de 50 anys? Un principi de resposta pot emergir de

l'observació dels pocs casos en què la freqüència d'ús és superior a la dels altres grups d'edat. Es

tracta en primer lloc de compres a Internet, d'informàtica, de llibres i música, d'“altres coses”

(recordem-ho, sempre amb freqüències baixes sobre el total, entre el 7% i el 12% del seu grup

d'edat). Així mateix, tenen una freqüència més alta en la reserva de viatges i en les trucades

telefòniques per mitjà d'Internet. En canvi, en contra del que es podia esperar, la utilització que en fan

per a informar-se sobre temes de salut és més alta que entre els joves però inferior a la del grup de

mitjana edat. Com que tampoc no són particularment actius en les fotos de família o en l'organització

de la sociabilitat mitjançant Internet, es pot formular la hipòtesi que per al grup d'edat més avançada

Internet és preferentment un mitjà de consum. Incidentalment, si aquest fos el cas, tota l'estratègia

publicitària de les puntcom centrada en la població jove seria errada, ja que, si bé són els joves els

principals usuaris d'Internet, també sembla que són els menys disposats a pagar-la, a diferència dels

grans, dòcilment instal· lats en la societat de consum i amb prou poder adquisitiu (entre el grup

d'usuaris d'Internet) per a deixar-se portar per la seducció d'un nou model de consum. Ara bé, l'altra

pràctica significativament més difosa entre el grup de més de 50 anys és la de la cerca d'informació

política i sindical. Això sembla reflectir un nivell més alt de politització heretat de l'experiència en els

anys joves, que a Catalunya van ser d'alta tensió política. Contradicció possible entre consumisme i

curiositat política? No necessàriament.

L'anàlisi de la influència de l'edat sobre els usos d'Internet mostra, doncs, clarament la influència

positiva de l'edat sobre la freqüència i intensitat dels usos d'Internet. Atesa la novetat d'Internet com a

mitjà de comunicació i d'informació en la societat catalana, són naturalment els més joves els més

oberts a fer-la servir, els més capaços d'utilitzar-ne les múltiples possibilitats. I, com més s'eleva

l'edat, més es dificulta la familiaritat amb el mitjà i més difícil es fa la seva pràctica, de manera que

disminueix tant la freqüència d'ús com la intensitat d'aquest ús. Tanmateix, alguns grups d'edat

madura també són usuaris actius a partir d'un cert nivell social, sobretot per a usos professionals i


instrumentals de l'organització de la seva vida. També són aquests grups de mitjana edat i avançada

els que sembla que són millors clients que els joves amb relació al comerç a Internet, però sempre en

percentatges molt limitats. Hi ha clarament una cultura jove emergent, en què els usos lúdics,

exploratoris i de sociabilitat són més importants que els usos instrumentals. Les diferències

generacionals entre cultura del treball (corresponent a les edats mitjanes) i cultura de la sociabilitat

(corresponent als joves) sembla que es confirmen en els usos d'Internet. Finalment, el grup d'usuaris

de més edat també sembla configurar Internet entorn del seu propi model de pràctica social, feta

alhora d'una cultura impregnada del que eren els seus valors formatius (curiositat per la societat, no

solament en la informació política sinó també en la consulta d'informació de biblioteques i

enciclopèdies) i d'una certa atracció pel consum de béns i serveis en arribar a una etapa de la vida en

què s'ho poden permetre.

Per a aprofundir en aquesta anàlisi hem encreuat la variable edat, dividida en tres grups d'edat, amb

la tipologia qualitativa d'usos d'Internet. Els resultats, que resumim a continuació, són força

concloents. Es presenten taules seleccionades al final de la secció.

En primer lloc, la freqüència d'usos segons l'edat és correlativa amb la diferència d'intensitat de cada

ús. Això vol dir que les associacions obtingudes són coherents. També implica que el nostre

comentari analític es refereix tant a la freqüència de l'ús com a la intensitat de l'ús. Les associacions

que exposem són totes estadísticament significatives. Sobre la base d'aquestes dades podem veure

tres perfils d'usos d'Internet clarament diferenciats per edat:

Els joves (de 15 a 29 anys) utilitzen Internet molt més que els altres grups per a sociabilitat i per a oci,

menys per a usos pràctics, menys per a comprar i molt menys per a informació política i sindical

(només un 6,1% enfront del 18,6% dels més grans de 50 anys).

Els de mitjana edat (de 30 a 49 anys) tenen usos professionals més freqüents que no pas els altres,

molt més ús pràctic i busquen informació d'actualitat més freqüentment.

Els grans (més de 50 anys) la utilitzen menys per a usos professionals, molt menys pera a usos

tecnològics i també molt menys pel que fa a sociabilitat (això desmenteix el mite dels grans atrets a

Internet per a comunicar-se amb família i amics: en el context català, com es demostra més endavant,

agrada més “tocar” la família que no pas comunicar-s'hi per Internet). Se situen en un nivell mitjà en

els usos pràctics. Encara que la utilitzen sovint per a oci, ho fan menys que els altres grups. Les

seves pràctiques diferencials consisteixen en el fet de ser el grup més comprador i, encara que poc

freqüentment, són els que s'interessen més per la informació política i sindical. Els altres usos no es

diferencien per edat.

Així, doncs, els joves utilitzen Internet sobretot per al que els motiva personalment: la seva

sociabilitat, els seus gustos diversos d'oci. Els de mitjana edat estan en la vida pràctica i d'informació i


s'interessen per la informació general. Els grans són els més consumistes (compres) i, en una

minoria, els que veuen en Internet un instrument per a informar-se sobre el món polític i sindical,

potser una cultura d'altres temps que els joves no sembla que comparteixin.

5.3.1a Usos pràctics * Edat de l'entrevistat (3 intervals)

194 77 29 300

35,7% 19,3% 29,9% 28,9%

349% 322 68 739

64,3% 80,7% 70,1% 71,1%

543 399 97 1039

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Usospràctics

Total

De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més

Edat de l'entrevistat (3 intervals)

Total


30,283%a 2 ,000%

31,254% 2 ,000%

14,229% 1 ,000%

1039




N de casos vàlids

Valor gl



a.

5.3.1b Compres * Edat de l'entrevistat (3 intervals)

411 265 61 737

75,7% 66,4% 62,9% 70,9%

132 134 36 302

24,3% 33,6% 37,1% 29,1%

543 399 97 1039

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Compres

Total

De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més


Total


12,956a 2 ,002%

12,920 2 ,002%

12,222 1 ,000%

1039




N de casos vàlids

Valor gl



a.


5.3.1c Usos de sociabilitat * Edat de l'entrevistat (3 intervals)

142 189 61 392

26,2% 47,4% 62,9% 37,7%

401 210 36 647

73,8% 52,6% 37,1% 62,3%

543 399 97 1039

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

No fa cap activitatd'usos de sociabilitat

Com a mínim fa unaactivitat d'usos desociabilitat

Usos desociabilitat

Total

De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més


Total


72,893%a 2 ,000%

73,103% 2 ,000%

72,200% 1 ,000%

1039




N de casos vàlids

Valor gl



a.

5.3.1d Informació política o sindical * Edat de l'entrevistat (3 intervals)

510 357 79 946

93,9% 89,5% 81,4% 91,0%

33 42 18 93

6,1% 10,5% 18,6% 9,0%

543 399 97 1039

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

No fa cap activitatd'informació política osindical

Com a mínim fa unaactivitat d'informaciópolítica o sindical

Informaciópolítica osindical

Total

De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més


Total


17,699%a 2 ,000%

15,927% 2 ,000%

16,973% 1 ,000%

1039




N de casos vàlids

Valor gl



a.


5.3.1e Oci * Edat de l'entrevistat (3 intervals)

68 98 37 203

12,5% 24,6% 38,1% 19,5%

475 301 60 836

87,5% 75,4% 61,9% 80,5%

543 399 97 1039

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Oci

Total

De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més


Total


44,763%a 2 ,000%

42,908% 2 ,000%

44,652% 1 ,000%

1039




N de casos vàlids

Valor gl



a.

5.3.1f Usos tecnològics * Edat de l'entrevistat (3 intervals)

352 273 76 701

64,8% 68,4% 78,4% 67,5%

191 126 21 338

35,2% 31,6% 21,6% 32,5%

543 399 97 1039

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Usostecnològics

Total

De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més


Total


7,127%a 2 ,028%

7,497% 2 ,024%

6,297% 1 ,012%

1039




N de casos vàlids

Valor gl



a.


5.3.1g Usos professionals * Nivell educatiu

198 134 67 90 489

63,5% 48,7% 39,0% 32,4% 47,2%

114 141 105 188 548

36,5% 51,3% 61,0% 67,6% 52,8%

312 275 172 278 1037

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Usosprofessionals

Total

Primària imenys

Secundàriafinalitzada Estudiants

Estudissuperiorsfinalitzats

Nivell educatiu

Total


62,581a 3 ,000

63,482 3 ,000

62,358 1 ,000

1037




N de casos vàlids

Valor gl



a.

5.3.1h Informació d'actualitat * Nivell educatiu

198 165 101 161 625

63,5% 60,0% 58,7% 57,9% 60,3%

114 110 71 117 412

36,5% 40,0% 41,3% 42,1% 39,7%

312 275 172 278 1037

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Informaciód'actualitat

Total

Primària imenys



Nivell educatiu

Total


2,153a 3 ,541

2,161 3 ,540

2,106 1 ,147

1037



Associación lineal perlineal

N de casos vàlids

Valor gl



a.

L'edat és una característica cultural, que condensa en les persones la seva pràctica de vida per mitjà

de la sedimentació d'experiència en capes successives. I el condicionant cultural dels usos d'Internet


fa d'aquesta l'expressió comunicativa i informativa dels valors encarnats en aquests grups d'edat,

individualment diferents però sociològicament agregats.

5.3.2. Els efectes diferencials de l'educació en la pràctica d'Internet

L'educació es considera generalment, juntament amb l'edat, la característica més important

condicionant de l'ús d'Internet. Les nostres dades ho confirmen. Per a fer la nostra anàlisi, a més de

diferències per nivells d'educació, hem agrupat en una categoria especial els estudiants, perquè són

un grup particularment propens a l'ús d'Internet. S'ha de fer notar, pel que fa a la interpretació, que

dels 185 estudiants de la nostra mostra, 26 són de secundària i formació professional; la resta

universitaris.

Ed1 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Nivell educatiu

312 275 172 278 103716,7% 46,8% 93,0% 77,4% 34,6%

1557 313 13 81 1964

83,3% 53,2% 7,0% 22,6% 65,4%

1869 588 185 359 3001

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%N

%

N%

Entrevistatusuari


Entrevistatusuari o nousuarid'Internet

Total

Primària imenys

Secundàriaacabada Estudiants

Estudissuperiorsacabats

Nivell educatiu

Total

La taula Ed1 mostra l'alta correlació entre nivell d'educació i ús d'Internet, i també la difusió molt més

gran (de fet gairebé universal) de l'ús d'Internet entre els estudiants (un 93% en són usuaris). És més,

a nivell baix d'educació (primària o menys) l'ús no supera el 16,7%, en contrast amb un 77,4% dels

que tenen nivell d'educació superior i un 46,8% dels que tenen la secundària completa i no són

estudiants. La famosa bretxa digital és, primer de tot, una bretxa educativa. La diferència d'intensitat

segons nivells d'educació és menor, tal com es pot veure a la taula Ed2.

Ed2 Mitjana d'hores a Internet (intervals) * Nivell educatiu

99 71 45 76 291

38,7% 31,0% 28,5% 31,4% 32,9%

82 82 57 84 305

32,0% 35,8% 36,1% 34,7% 34,5%

75 76 56 82 289

29,3% 33,2% 35,4% 33,9% 32,7%

256 229 158 242 885

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

Baixa(0,1-2h)

Mitjana(2,1-7h)

Alta (7,1 omés)


Total

Primària imenys



Nivell educatiu

Total


Són els estudiants els que tenen més intensitat en l'ús d'Internet, mentre que el nivell baix d'educació

va associat a un ús menys intens. És a dir, l'educació actua sobretot com una alta barrera d'entrada.

Una vegada superada, influeix menys en la intensitat de l'ús d'Internet, si bé es continua veient

l'efecte negatiu del baix nivell d'educació superior sobre aquesta intensitat d'ús. També s'observa que

la intensitat més gran d'usos correspon al grup d'estudiants, per la qual cosa es pot afirmar

l'existència d'una generació d'internautes en germen, a mesura que aquests estudiants acabin els

estudis i noves cohorts d'estudiants també passin a augmentar el grup d'usuaris d'Internet i d'usuaris

amb més intensitat que els altres.

L'anàlisi de la periodicitat de l'ús d'Internet ofereix també una visió més complexa de l'efecte de

l'educació (taula Ed 3).

Ed3 Periodicitat d'ús d'Internet a casa, a la feina o al centre de formació * Nivell educatiu

119 133 86 151 489

46,1% 58,1% 53,4% 59,7% 54,3%

110 68 62 85 325

42,6% 29,7% 38,5% 33,6% 36,1%

22 24 13 13 72

8,5% 10,5% 8,1% 5,1% 8,0%

7 4 4 15

2,7% 1,7% 1,6% 1,7%

258 229 161 253 901

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Ús diarid'Internet

Ús setmanald'Internet

Ús mensuald'Internet

Ús anuald'Internet

Periodicitatd'úsd'Internet acasa, a lafeina o alcentre deformació

Total

Primària imenys



Nivell educatiu

Total

La freqüència d'ús diari entre els usuaris és significativament menor entre els de nivell educatiu més

baix, mentre que els de nivell superior tenen la freqüència més alta. Però no gaire més alta que els de

nivell secundari, que superen en freqüència d'ús diari els estudiants. Això es deu probablement al fet

que la majoria de la població ocupada en treballs de processament d'informació, en què s'utilitza

Internet diàriament, no té estudis superiors. D'altra banda, encara que els estudiants tenen més

capacitat d'ús d'Internet, probablement hi tenen menys facilitat d'accés, fora que en tinguin a casa

seva (que no és el cas del 33,5% dels estudiants), perquè, com se sap, a molts centres d'estudis de

Catalunya la possibilitat d'accés diari a Internet és limitada.

El nivell d'educació especifica qualitativament els usos d'Internet. El que apareix clarament és que

una proporció substancial o majoritària de les persones d'educació superior han integrat Internet en

una àmplia gamma d'activitats de la seva vida. Concretament, a part d'utilitzar correu electrònic en un

94,2% dels casos, el 56,8% consulta biblioteques i diccionaris, el 40,3% llegeix la premsa, el 31,3% fa

operacions bancàries, el 59,4% busca informació sobre viatges i el 25,3% en fa les reserves, el 42,4%

busca informació sobre espectacles, el 51,4% busca informació sobre serveis públics, el 43,9% busca


informació sobre la seva ciutat, el 40,4% busca informació sobre oferta formativa, el 41,5% busca

informació sobre la seva associació professional, el 27,7% baixa programari lliure de la xarxa, el

17,3% busca feina per Internet , el 22,8% treballa parcialment des de casa i el 22,4% busca

informació sobre la seva salut. A més, encara que comprar per Internet llibres, música i altres

productes és molt minoritari, és significativament més alt entre els més formats que entre la població

en general. És a dir, el grup d'educació superior integra ràpidament Internet com un instrument de

gestió de la seva vida en gairebé totes les facetes, especialment en les que es refereixen a usos

professionals i de serveis. Però no en totes: diversió, comunicació i apropiació lliure de música no són

pràctiques freqüents entre els més formats. En contrast amb aquest grup, el grup de menys educació

format en més de dues terceres parts per persones entre 15 i 29 anys té una pràctica d'Internet molt

diferent. És a dir, el 57,6% participen en xats o grups de discussió (newsgroups), enfront de només un

17,6% dels d'educació superior; el 33,4% practiquen videojocs en línia (enfront d'un 6,5% dels més

formats); el 65,9% naveguen sense objectiu concret (en contrast amb un 46,8% dels d'educació

superior); el 46,6% baixen música lliure de la xarxa, enfront només d'un 25,3% dels més formats, i el

27,7% es posen en contacte per Internet amb amics, enfront d'un 18,7% dels més formats. Hi ha un

àmbit de pràctica social en què tots dos grups es troben: el d'utilització de la xarxa per a formes de

sociabilitat, mitjançant tramesa de felicitacions o fotos de família, i quedar amb els amics. També es

troben en el gust pel programari lliure, l'apropiació del qual des de la xarxa té una importància

semblant per als menys formats.

Analitzant l'efecte del nivell educatiu sobre la tipologia qualitativa d'usos d'Internet que definim, veiem

una associació altament significativa entre el nivell d'estudis superiors i els usos professionals

d'Internet (taula Ed4). Pel que fa als usos pràctics, els de menys nivell educatiu tenen una freqüència

significativament més baixa que els altres grups (56,1% enfront del percentatge de la població

d’usuaris del 71,1%). El nivell d'educació inferior també té una freqüència molt menor en els usos

d'Internet per a comprar (tal com figura a la taula Ed5, 22,1% enfront del 36% dels d'educació

superior). Però, en canvi, els usos de sociabilitat més freqüents es donen entre els de nivell educatiu

inferior i entre els estudiantes, en contrast marcat amb els grups mitjà i superior. L'activitat cultural i

educativa és significativament més alta entre els estudiants, probablement per cerques d'informació

relacionades amb els seus estudis, mentre que no diferencia clarament els de nivell educatiu més alt i

més baix. La cerca d'informació política i sindical és significativament més freqüent en el grup

d'usuaris d'estudis. En l'oci, són els estudiants i els de nivell educatiu més baix els qui tenen

freqüències més altes (89% i 83% en contrast amb el 76,4% dels grups mitjans i el 76,3% dels

superiors). Finalment, pel que fa als usos tecnològics, són els estudiants els qui presenten una

freqüència d'ús molt més alta que els altres (41,3% enfront d'un 32,4% de percentatge per al total

d'usuaris).


Ed4 Usos professionals * Nivell educatiu

198 134 67 90 489

63,5% 48,7% 39,0% 32,4% 47,2%

114 141 105 188 548

36,5% 51,3% 61,0% 67,6% 52,8%

312 275 172 278 1037

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Usosprofessionals

Total

Primària imenys



Nivell educatiu

Total


62,581%a 3 ,000%

63,482% 3 ,000%

62,358% 1 ,000%

1037




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Ed5 Compres * Nivell educatiu

243 185 131 178 737

77,9% 67,3% 76,2% 64,0% 71,1%

69 90 41 100 300

22,1% 32,7% 23,8% 36,0% 28,9%

312 275 172 278 1037

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

No fa capactivitat decompres

Com a mínimfa una activitatde compres

Compres

Total

Primària imenys



Nivell educatiu

Total


17,849%a 3 ,000%

17,995% 3 ,000%

10,245% 1 ,001%

1037




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Atesa la significació social del grup d'estudiants, com a projecció de futur de la societat xarxa a

Catalunya, detinguem-nos en els seus patrons de comportament. No participen en xats tant com els

de menys nivell educatiu, però sí que ho fan molt més que no pas els de nivell d'estudis mitjà o


superior (la seva freqüència de xats és del 40,7%, en contrast amb el 57,6% dels d'estudis primaris i

el 17,6% dels d'estudis superiors). També s'acosten al grup de baixa educació en l'alta freqüència de

navegar per Internet sense rumb fix (el 65,7% dels estudiants i el 65,9% dels que com a molt tenen

primària) i en la freqüència de videojocs a Internet (el 20,3%, en contrast amb el 6,5% dels d'estudis

superiors). La seva freqüència de comprar per Internet és molt baixa en general, però varia amb els

productes: és més alta en llibres i música, més baixa en alimentació, i se situa en un terme mitjà entre

el nivell d'estudis superiors i el nivell d'estudis primaris. Fan menys operacions bancàries que els

grups mitjans o superiors i també treballen menys que aquests grups des de casa. En canvi, la seva

freqüència d'ús d'Internet per a buscar feina és significativament més elevada que la dels altres grups

i la freqüència de cursos en línia també és la més alta de la mostra (un 8,2% enfront d'un 5,2% de la

mostra en general). El grup estudiantil és el que baixa música de la xarxa amb més fruïció (un 50,3%,

enfront del 37,5% general) i també és el que transmet fotos amb més freqüència. Els estudiants

tenen, igualats amb els de nivell d'estudis mitjà, la freqüència més alta de mirar pornografia (11,6%

dels estudiants i 11,7% dels qui tenen la secundària finalitzada). I, lògicament, són els qui utilitzen

més Internet per a buscar ofertes formatives (un 41,3% de freqüència) i per a consultar biblioteques i

enciclopèdies (64%), i estan entre els qui la utilitzen més per a informar-se sobre viatges. En canvi,

els preocupa poc la informació sobre salut i, menys que als altres, la informació sobre la seva ciutat i

sobre serveis públics. És interessant la diferència altament significativa de la seva alta freqüència, en

relació amb els altres grups, en l'ús d'Internet per a posar-se en contacte amb amics en casos de

desànim (el 30,8% enfront del 21,4% de la mostra en general).

Els estudiants es presenten, així, com una cultura específica en l'ús d'Internet, però potser una cultura

en transició. Són el grup més procliu a usar Internet i el més actiu en el seu ús. Aquests usos es

concentren, d'una banda, en els aspectes més instrumentals de la vida de l'estudiant, especialment

en l'oferta formativa i en la cerca de feina. Però, d'altra banda, s'acosten a l'ús lúdic i d'exploració dels

grups joves, i també a l'ús comunicatiu en cas de solitud. És possible que la concreció instrumental de

l'ús d'Internet canviï amb el temps i que els usos lúdics es vagin diluint amb la vida adulta en una

pràctica més diversificada en les persones que avui són estudiants. Tanmateix, en la mesura que la

població estudiantil constitueix un grup important de la nostra societat i un grup obert a l'ús de les

tecnologies de xarxa, aquesta cultura de transició, feta d'una barreja de valors, interessos i desigs

característica de la vida estudiantil, es pot configurar com una de les cultures específiques de la

societat xarxa.

En aquest sentit les pràctiques d'Internet del grup estudiantil no són solament una expressió de

l'efecte de l'educació, sinó també la manifestació d'un model cultural lligat a una fase singular del cicle

de vida.


5.3.3. Internet i gènere: el patriarcat en transició

Les diferències de gènere, tant socials com culturals, són un dels trets definitoris de l'estructura social

i, per tant, també es manifesten en els usos d'Internet. A la majoria dels països (però no pas en

aquells en què l'ús d'Internet és més difós, com Amèrica del Nord o Escandinàvia), els homes són

usuaris d'Internet en una proporció més alta que les dones. També es dóna aquest cas entre la

població de la nostra enquesta: entre els homes hi ha un 54,4% d'usuaris, mentre que entre les dones

el percentatge d'usuàries és del 45,6%.

G1. Gènere de l'entrevistat * Entrevistat usuari o no usuari d'Internet

565 885 1450

54,4% 45,0% 48,3%

474 1081 1555

45,6% 55,0% 51,7%

1039 1966 3005

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Home

Dona

Gènere de l'entrevistat

Total

Entrevistatusuari


Entrevistat usuari o nousuari d'Internet

Total

El desfasament, tanmateix, varia amb l'edat, però no varia linealment. Els homes tenen més

freqüència d'ús que les dones en dos dels tres trams d'edat definits a la taula G1a i el desfasament és

particularment acusat en els més grans de 50 anys (13,3% d'usuaris enfront de 4,3% d'usuàries).

Però les dones utilitzen Internet amb més freqüència que els homes en un grup d'edat decisiu pel que

fa a tendència social: el grup entre 15 i 29 anys, que inclou els estudiants universitaris i el sector jove

de la força de treball (67% d'usuàries enfront de 62,5% d'usuaris en aquest grup d'edat). Això vol dir

que la tendència canvia i que, a mesura que es difon Internet i les generacions joves ocupen el seu

lloc en l'economia i la societat, la bretxa de gènere en termes quantitatius s'hauria de reduir o fins i tot

desaparèixer, tal com ha passat a Amèrica del Nord o a Escandinàvia.


G1a. Edat de l'entrevistat (3 intervals) * Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Gènere del'entrevistat

263 158 421

62,5% 37,5% 100,0%

232 269 501

46,3% 53,7% 100,0%

70 458 528

13,3% 86,7% 100,0%

565 885 1450

39,0% 61,0% 100,0%

280 138 418

67,0% 33,0% 100,0%

167 346 513

32,6% 67,4% 100,0%

27 597 624

4,3% 95,7% 100,0%

474 1081 1555

30,5% 69,5% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

De 15 a 29

De 30 a 49

50 o més

Edat de l'entrevistat(3 intervals)

Total

De 15 a 29

De 30 a 49

50 o més


Total

Gènere del'entrevistatHome

Dona

Entrevistatusuari



Total

Entre els usuaris d'Internet, els homes la utilitzen significativament més que les dones quant a hores

setmanals (vegeu la taula G2).

G2. Mitjana d'hores a Internet (intervals) * Gènere de l'entrevistat

139 153 292

27,9% 39,3% 32,9%

167 138 305

33,5% 35,5% 34,4%

192 98 290

38,6% 25,2% 32,7%

498 389 887

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

Baixa (0,1-2h)

Mitjana (2,1-7h)

Alta (7,1h o més)


Total

Home Dona


Total



20,817a 2 ,000

21,031 2 ,000

20,418 1 ,000

887




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Així mateix la freqüència de l'ús diari del correu electrònic i d'Internet a casa per part de les dones és

inferior a la dels homes. També es produeix aquest desfasament, en una mesura semblant, en els

usos des del centre d'estudis. Hem mirat de controlar aquesta diferència en intensitat d'usos per l'edat

dels internautes, tenint en compte que entre els de vint anys desapareix la diferència d'accés a

Internet entre homes i dones. Tanmateix, no és aquest el cas quan analitzem la intensitat d'ús per

hores setmanals, segons sexe i edat. La taula G3 mostra com en tots els grups d'edat analitzats el

percentatge de dones en el nivell d'ús més intens se situa molt per darrere del dels homes. La

divisòria digital de gènere a Catalunya es continua reproduint en la generació jove pel que fa a la

intensitat d'ús d'Internet, encara que deixi d'existir en accés a la xarxa. Potser es deu a la falta d'oferta

adequada als interessos i valors de les dones i a una supeditació a la prioritat dels usuaris homes

amb qui comparteixen l'equipament d'accés a Internet.

G3. Edat de l'entrevistat (3 trams) * Mitjana d'hores a Internet (intervals) * Gènere de la persona entrevistada

64 28,3% 51 24,3% 24 38,7% 139 27,9% 88 37,3% 53 40,2% 12 57,1% 153 39,3%

71 31,4% 77 36,7% 19 30,6% 167 33,5% 87 36,9% 46 34,8% 5 23,8% 138 35,5%

91 40,3% 82 39,0% 19 30,6% 192 38,6% 61 25,8% 33 25,0% 4 19,0% 98 25,2%

226 100,0% 210 100,0% 62 100,0% 498 100,0% 236 100,0% 132 100,0% 21 100,0% 389 100,0%

Baixa(0,1-2h)

Mitjana(2,1-7h)

Alta(7,1h omés)

Total

N Percentatge

De 15 a 29

N ercentatge

De 30 a 49

N ercentatge

50 o més

N ercentatge

Total

Home

N ercentatge

De 15 a 29

N ercentatge

De 30 a 49

N ercentatge

50 o més

N ercentatge

Total

Dona

Respecte als usos qualitatius d'Internet, hem mirat d'estudiar si hi ha un ús específic de gènere, fins i

tot dins d'una menor freqüència d'ús per part de les dones, mitjançant l'observació dels usos en què hi

ha menys distància de freqüència entre els dos sexes. L'alta freqüència d'ús de correu electrònic no

presenta diferències significatives, perquè el correu electrònic és la pràctica bàsica de tots els usuaris

d'Internet. Les dones participen una mica més que els homes en xats (36,9% enfront de 34%,

diferència sense significació estadística), compren poc, però compren encara menys llibres, música i

productes informàtics que els homes, menys entrades per a espectacles i una mica més

d'alimentació. No hi ha diferències significatives en altres compres o en reserves de viatges, totes


dues a nivell baix de freqüència. Fan menys operacions bancàries per Internet que els homes, potser

reflectint la pràctica patriarcal del control del pressupost a la llar. Baixen programari de la xarxa amb

molta menys freqüència que els homes.

És interessant assenyalar que treballen des de casa encara menys que els homes (un 10,8% enfront

d'un 14,9%), cosa que desmenteix la imatge ideològica del treball de la feliç dona a la llar tenint cura

dels infants mentre treballa en línia. En el mateix sentit va l'observació segons la qual només un 4,2%

de les dones fan cursos en línia, en contrast amb el 5,2% de la mostra en general. El que sí que fan

les dones més que els homes és buscar feina per Internet (un 18,4% de les dones practiquen aquesta

cerca) i informar-se sobre ofertes formatives (32,2% de les dones). També miren més que els homes

informació sobre viatges i, encara més, informació sobre espectacles, probablement pel seu paper

d'organitzadores d'activitats comunes. Igualment busquen informació sobre la salut més sovint que

els homes, si bé les freqüències de cerca d'informació de serveis públics són semblants.

Les dones llegeixen menys la premsa per Internet que els homes (un 29,6% enfront d'un 38,3%) i

s'interessen molt menys per les notícies esportives. Són clarament menys lúdiques que els homes: la

seva freqüència de videojocs és gairebé la meitat que la dels homes, n'hi ha moltes menys que

baixen música de la xarxa i practiquen menys que els homes la navegació sense rumb per Internet.

Naturalment, només un 3% diuen que miren pornografia, en contrast amb un 13,7% dels homes.

Transmeten amb més freqüència felicitacions electròniques, però en canvi tenen la mateixa

freqüència en la transmissió de fotos de família. La seva falta d'interès per la cerca d'informació

política i sindical encara és més acusada que entre els homes. El seu nivell de consulta de

biblioteques i diccionaris és semblant al dels homes, i se situa a un nivell alt de freqüència (53,6%).

No utilitzen Internet per a organitzar activitats dels infants més que els homes (amb prou feines n'hi ha

cap que ho faci) ni tampoc per a organitzar trobades amb amics. Això sí, busquen receptes de cuina

amb més freqüència que els homes (14,2% enfront de 8,7%). Pot tenir res a veure amb qui cuina a

casa? Finalment, les dones utilitzen Internet més que els homes per a contactar amb amics o

amigues quan estan desanimades.

Analitzant per gènere les pràctiques qualitativament diferents d'Internet veiem que, encara que és

minoritària la pràctica de comprar, els homes la practiquen amb més freqüència que les dones, cosa

que contradiu l'estereotip. Els homes utilitzen molt més que les dones Internet per a obtenir informació

general i per als usos tecnològics i una mica més per a la informació política i sindical. Les altres

pràctiques no són específiques, per la qual cosa no sembla que hi hagi un model específicament

masculí o femení de l'ús d'Internet, llevat de la tendència més consumista dels homes, la preferència

masculina pels usos tecnològics i la major utilització masculina per a obtenir informació general.

L'usuari o usuària d'Internet, en ser majoritàriament jove, sembla que expressa la desgenerització de

la societat en les pràctiques socials, element essencial de l'evolució social actual que també sembla

que s'expressa a la xarxa.


5.3.3a Compres * Gènere de l'entrevistat

382 355 737

67,6% 74,9% 70,9%

183 119 302

32,4% 25,1% 29,1%

565 474 1039

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

No va cap activitat decompres


Compres

Total

Home Dona


Total


6,633b 1 ,010

6,284 1 ,012

6,675 1 ,010

,011 ,006

6,626 1 ,010

1039


Correcció per continuïtata


Estadístic exacte deFisher


N de casos vàlids

Valor gl


Sign.exacta

(bilateral)

Sign.exacta

(unilateral)

Calculat només per a una taula 2x2.a.

0 caselles (,0%) tenen una freqüència esperada inferior a 5. La freqüència mínimaesperada és 137,77.

b.

5.3.3b Informació d'actualitat * Gènere de l'entrevistat

301 324 625

53,3% 68,4% 60,2%264 150 414

46,7% 31,6% 39,8%

565 474 1039100,0% 100,0% 100,0%

N%

N%

N

%




Total

Home Dona


Total


24,455b 1 ,000

23,830 1 ,000

24,667 1 ,000

,000 ,000

24,432 1 ,000

1039






N de casos vàlids

Valor gl


Sign.exacta

(bilateral)

Sign.exacta

(unilateral)

Calculat només per a una taula de 2x2.a.


b.


5.3.3c Informació político sindical * Gènere de l'entrevistat

504 442 946

89,2% 93,2% 91,0%

61 32 93

10,8% 6,8% 9,0%

565 474 1039

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

No fa cap activitatd'info. político sindical

Com a mínim fa unaactivitat d'info. políticosindical

Informaciópolíticosindical

Total

Home Dona


Total


5,176b 1 ,023

4,691 1 ,030

5,282 1 ,022

,029 ,015

5,171 1 ,023

1039






N de casos vàlids

Valor gl


Sign.exacta

(bilateral)

Sign.exacta

(unilateral)



b.

5.3.3d Usos tecnològics * Gènere de l'entrevistat

321 380 701

56,8% 80,2% 67,5%

244 94 338

43,2% 19,8% 32,5%

565 474 1039

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Usostecnològics

Total

Home Dona


Total


64,055b 1 ,000

62,995 1 ,000

65,937 1 ,000

,000 ,000

63,993 1 ,000

1039






N de casos vàlids

Valor gl


Sign.exacta

(bilateral)

Sign.exacta

(unilateral)



b.


En resum, veiem, doncs, una certa especificitat de la pràctica femenina a Internet, que barreja certes

pràctiques tradicionals del paper de la dona en la societat amb el seu nou rol professional. També hi

ha un cert èmfasi en la sociabilitat personal. En canvi, en contrast amb els estereotips sexistes, les

dones fan molta menys tertúlia que els homes i amb prou feines consumeixen a Internet. Dones en

transició que utilitzen Internet en continuïtat amb la seva pràctica social quotidiana que integra la cosa

personal, la professional i la instrumental.

5.3.4. L'estratificació social d'Internet segons el nivell d'ingressos

Hi ha una associació molt estreta entre nivell d'ingressos i usos d'Internet. Observem la taula I1.

I1. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Ingressos mensuals nets de tota la llar

60 143 414 151 42 810

71,4% 61,1% 46,3% 19,7% 8,6% 32,9%

24 91 480 614 446 1655

28,6% 38,9% 53,7% 80,3% 91,4% 67,1%

84 234 894 765 488 2465

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Entrevistat usuari


Entrevistatusuari o nousuarid'Internet

Total

Ingressosmolt alts

Ingressosalts

Ingressosmitjans

Ingressosbaixos

Ingressosmolt baixos

Ingressos mensuals nets de tota la llar

Total


404,392a 4 ,000

427,536 4 ,000

387,684 1 ,000

2465




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Definint cinc nivells d'ingressos, al més alt hi ha un 71,4% d'usuaris, al segon nivell més elevat un

61,1%, però, en canvi, al nivell mitjà els no usuaris són més nombrosos que els usuaris (46,3%). En el

grup d'ingressos baixos, només un 19,7% són usuaris i en el grup amb ingressos molt baixos

únicament el 8,6% utilitzen Internet.

El nivell d'ingressos també va associat amb la intensitat d'usos per hores setmanals: el 75,8% del

grup d'ingressos més alts la utilitza diàriament, enfront d'un 57,1% del grup d'ingressos baixos. La

freqüència relativament alta observada en el grup d'ingressos més baixos no és estadísticament

significativa per l'escàs nombre de casos a la mostra.


I2. Freqüència d'ús d'Internet a la feina per motius de treball (d,s,m,a o m) * Ingressos mensuals nets de tota la llar

25 63 118 13 4 223

75,8% 75,9% 60,5% 43,3% 57,1% 64,1%

6 14 49 12 81

18,2% 16,9% 25,1% 40,0% 23,3%

2 2 9 4 1 18

6,1% 2,4% 4,6% 13,3% 14,3% 5,2%

4 19 1 2 26

4,8% 9,7% 3,3% 28,6% 7,5%

33 83 195 30 7 348

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Diàriament

Setmanalment

Mensualment

Anualment o mai

Freqüència d'úsd'Internet a la feinaper motius de treball(d,s,m,a o m)

Total

Ingressosmolt alts

Ingressosalts

Ingressosmitjans

Ingressosbaixos



Total


28,154a 12 ,005

29,085 12 ,004

11,847 1 ,001

348




N de casos vàlids

Valor gl


9 caselles (45,0%) tenen una freqüència esperada inferior a5. La freqüència mínima esperada es ,36.

a.

La taula I2 també mostra l'associació entre nivell d'ingressos i ús diari d’Internet a la feina, si bé la

divisòria se situa en realitat entre els grups d'ingressos alts i molt alts enfront dels altres. L'associació

es confirma en el mateix sentit en l'ús d'Internet a la feina.

Vegem els usos qualitatius d'Internet segons el nivell d'ingressos. No hi ha diferències significatives

en l'ús gairebé generalitzat del correu electrònic. En canvi, sí que n'hi ha en altres dimensions. Així,

els de nivells més alts d'ingressos participen molt menys en xats, però compren i participen més en

subhastes que els altres grups, fins i tot mantenint-se en freqüències generalment baixes. Però també

hi ha freqüències de compra significativament més altes, com ara llibres i música, ja que el 23,3% del

grup de més alt nivell compra per Internet, enfront d'una freqüència del 10,1% per al total de la

mostra. També compren o reserven entrades per a espectacles en un 23,3%, gairebé el doble de la

freqüència de la població en conjunt. I un 30% dels d'ingressos més alts utilitzen Internet per a

reservar viatges, enfront d'un 9,3% dels d'ingressos baixos. Els d'ingressos alts i molt alts utilitzen,

lògicament, Internet per a fer operacions bancàries amb més freqüència que els d'ingressos baixos.

És interessant assenyalar que el grup d'ingressos més alts és el que treballa des de casa amb més

freqüència (un 23,3%), però que els d'ingressos més baixos se situen en la mateixa freqüència que

els d'alts ingressos (entorn d'un 16%), de manera que es ratifica l'observació internacional en aquesta

matèria. És a dir, que la propensió a treballar parcialment des de casa, en línia, es dóna alhora entre

els grups socialment més privilegiats, que poden gestionar el seu temps de feina, i entre els grups

d'escassa qualificació, que fan tasques secundàries per connexió a distància. Efectivament, els grups

d'ingressos més baixos són els que utilitzen més Internet per a buscar feina (un 21,4% enfront d'un

16,7% del total de la mostra). Una altra dada reveladora és que és el grup d'ingressos més alts el que


utilitza en una proporció més elevada Internet per a seguir cursos en línia (un 15%, enfront d'un 4%

dels d'ingressos baixos). És a dir, com més possibilitats econòmiques, més interès a formar-se

addicionalment, utilitzant l'educació virtual: sembla que en aquest camp hi ha un mercat interessant,

però alhora un mercat que reforça les desigualtats socials en termes de formació, associada a les

diferències en nivells d'ingressos. També és interessant assenyalar que són els grups d'ingressos

més baixos els que presenten les freqüències més altes de navegació per Internet sense objectius

determinats i els que s'interessen més pels videojocs. Una altra dada interessant és que les dues

freqüències més altes en el fet de baixar música de la xarxa corresponen al grup d'ingressos més

baixos (47,6%) i al d'ingressos més alts (41,7%), la qual cosa mostra alhora que el cost d'adquirir

música és un factor estimulant de la cerca d'accés lliure, però que no és l'únic factor: també hi ha un

element cultural i de coneixement tècnic. Aquesta hipòtesi es reforça en observar que els grups d'alts

ingressos són els que baixen programari lliure de la xarxa més freqüentment.

Una altra observació interessant és que el grup d'ingressos més alts presenta una de les freqüències

més altes de mirar pornografia per Internet (un 15% de freqüència enfront del 9,4% de mitjana entre

els qui contesten d'aquesta població). Però la relació entre pornografia i nivell d'ingressos no és lineal:

es concentra en el nivell més alt d'ingressos, i es trenca el vincle en el segon nivell d'ingressos. És,

doncs, un grup acabalat i consumista el que configura el nivell econòmic més alt de la societat: un

grup que utilitza Internet per a informar-se sobre viatges (56,7%) en un grau molt més alt que per a

informar-se de la seva pròpia ciutat (36,7%), que no s'interessa especialment per la informació política

i sindical, però que en canvi busca, juntament amb els d'ingressos alts, informació sobre la seva

associació professional amb més freqüència que els altres grups. Els grups alts també s'interessen

per la informació sobre serveis públics en un grau molt més alt que els d'ingressos baixos, dada

aparentment paradoxal però no sorprenent, ja que el poder econòmic més gran sol anar acompanyat

d'una utilització més intensa i més intel· ligent dels serveis públics oberts a tots els ciutadans.

Finalment els dos grups d'ingressos més alts tenen un ús de sociabilitat força específic, en contrast

amb els altres. Utilitzen Internet més que els altres per a organitzar trobades amb els amics. I també

són els qui utilitzen més Internet per a organitzar les activitats dels infants. Són un grup acabalat,

actiu, ocupat, que mira de gestionar la seva vida social i familiar amb l'ajuda de l'instrument Internet.

Així, doncs, el nivell d'ingressos afecta els usos d'Internet, sobretot entre els grups d'alt nivell

d'ingressos. Aquests es caracteritzen per un patró de comportament més consumista que la mitjana i

un ús preferentment instrumental d'Internet en la gestió de la seva vida professional, dels viatges, de

l'ús de serveis públics i de les activitats socials i familiars.

5.3.5. Internet i classes socials: els usos d'Internet segons l'ocupació professional

En una societat dominada per la cultura del treball i de la producció, l'ocupació professional és un dels

criteris definitoris del que són les persones en la societat. Les definicions censals no són

necessàriament les més apropiades en termes teòrics, però les hem utilitzat per a facilitar la


comparabilitat dels nostres resultats amb altres recerques que depenen de les dades de l'estructura

social derivades de les estadístiques oficials.

O1. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Activitat que es realitza en el lloc de treball

62 188 145 191 103 5 122 40 856

37,8% 77,0% 63,3% 55,5% 30,4% 7,5% 14,8% 11,6% 33,5%

102 56 84 153 236 62 703 304 1700

62,2% 23,0% 36,7% 44,5% 69,6% 92,5% 85,2% 88,4% 66,5%

164 244 229 344 339 67 825 344 2556

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 00,0%

N

%

N

%

N

%

Entrevistatusuari



Total

Personaldirectiu de

lesempreses ide les adm.públiques

Tècnics iprofessionals

científics iintel·lectuals


de suportEmpleats

administratius

Treballadorsde serveis

derestauració,personals,

protec

Treballadorsqualificats

en activitatsagràries ipesquer


de laindústria imuntadors

Treballadorsno

qualificats

Activitat que es realitza en el lloc de treball

Total


600,879a 7 ,000

614,727 7 ,000

431,716 1 ,000

2556




N de casos vàlids

Valor gl



a.

La taula O1 mostra la diferència de percentatges d'usuaris d'Internet segons l'ocupació professional.

S'hi veu una clara divisió social del treball entre els qui processen informació i els qui són productors

de béns i serveis. La divisió entre treball manual i intel· lectual es reflecteix directament en la

possibilitat d'accés a Internet. Però entre els treballadors de la informació, el personal directiu de les

empreses i les administracions públiques és el que té el percentatge més baix d'usuaris d'Internet:

només un 37,8%, en contrast amb els empleats administratius, per exemple, entre els quals hi ha un

55,5% d'usuaris. Aquesta dada és carregada de significació. Els professionals de direcció han accedit

molt menys a Internet (i al que això representa com a mode de gestió) que els seus subordinats

tècnics i administratius, amb el que això pot significar de desconeixement de la xarxa i, per tant, de

retard en la seva utilització o fins i tot d'utilització poc productiva de les possibilitats que té.

Lògicament, són els professionals i tècnics científics i intel· lectuals els qui tenen un nivell d'ús més alt

(el 77%), seguits dels tècnics i professionals de suport (un 63,3%). En canvi, els treballadors de la

indústria només són un 14,8% d'usuaris, percentatge que cau a l'11,6% en els treballadors no

qualificats.


O2. Mitjana d'hores a internet (intervals) * Activitat que es realitza en el lloc de treball

16 59 31 49 29 2 34 11 231

29,1% 34,3% 24,6% 29,9% 34,1% 40,0% 39,1% 32,4% 31,7%

22 56 46 59 27 1 30 9 250

40,0% 32,6% 36,5% 36,0% 31,8% 20,0% 34,5% 26,5% 34,3%

17 57 49 56 29 2 23 14 247

30,9% 33,1% 38,9% 34,1% 34,1% 40,0% 26,4% 41,2% 33,9%

55 172 126 164 85 5 87 34 728

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

Baixa(0,1-2h)

Mitjana(2,1-7h)

Alta (7,1o més)


Total

Personaldirectiude les

empresesi de lesadm.

públiques


científics iintel·lectuals


de suportEmpleats

administratius

Treballadorsde serveis

derestauració,personals,

protec


en activitatsagràries ipesquer


de laindústria imuntadors

Treballadorsno

qualificats

Activitat que es realitza en el lloc de treball

Total

La intensitat d'usos d'Internet, mesurada per hores setmanals (taula O2), també mostra un ús menys

intensiu entre el personal directiu de les empreses i administracions públiques que no pas entre els

tècnics i empleats administratius, i fins i tot entre els treballadors de serveis i no qualificats. El que

sembla una paradoxa no ho és tant. Hi ha molts menys treballadors de la indústria i dels serveis que

utilitzen Internet, però els que la utilitzen ho fan més intensament, probablement perquè va associada

a la seva feina diària. Però la cosa veritablement significativa és que el personal directiu usuari

d'Internet té una intensitat d'ús menor que els seus empleats, cosa que reforça l'observació anterior.

Ara bé, la freqüència d'ús diari dels directius (61,7%) és igual o superior a la periodicitat dels tècnics i

professionals. És a dir, els grups directius utilitzen Internet molt menys que els seus empleats i, quan

la utilitzen, ho fan diàriament amb més freqüència que els seus subordinats, però amb menys

intensitat en termes d'hores setmanals. És, doncs, una utilització selectiva d'Internet, en contrast amb

la utilització més intensa per part dels tècnics i l'ús inferior per part dels treballadors manuals.

En els usos d'Internet des de la llar, l'ús diari és molt més freqüent entre el personal directiu. Això vol

dir que els directius que són usuaris d'Internet s'erigeixen en un grup internauta actiu que utilitza la

gamma de possibilitats d'Internet en tots sentits, cosa que hem percebut en certa manera en l'anàlisi

del comportament a Internet dels grups d'alt nivell d'ingressos. En canvi, els usos d'Internet des del

lloc de treball sembla que són més intensos, mesurats per l'ús diari, entre el personal tècnic, sobretot

entre els tècnics de suport. De manera que, malgrat el fet que hi ha un grup de dirigents internauta

actiu, el món professional apareix dominat per un ús d'Internet més intens entre el personal tècnic i

professional subaltern, cosa que convergeix amb la primera observació sobre el condicionament

ocupacional en l'accés a l'ús d'Internet. Es configuren, doncs, tres grups socialment significatius entre

els treballadors de la informació: els directius no internautes, els directius internautes, que són més

actius a casa que a la feina, i els tècnics i professionals, que són els que tenen una proporció més

alta d'usuaris i els que utilitzen Internet amb més intensitat, però sobretot en el context de la feina.

Entre ells, són sobretot els tècnics i professionals de suport els qui utilitzen Internet més activament,

però sempre amb un biaix professional en la utilització.


A continuació analitzarem les diferències d'usos qualitatius d'Internet segons la categoria ocupacional.

Com sempre, la immensa majoria utilitza el correu electrònic, però els usuaris de menys qualificació

ocupacional ho fan molt menys, mentre que són els tècnics i professionals de nivell més alt els qui

l'utilitzen més. Atès que l'ús de correu electrònic és un indicador d'ús multifacètic de la comunicació

per Internet, això reforça la hipòtesi dels professionals i tècnics com el principal grup d'internautes i el

menor grau d'inserció en la societat xarxa dels usuaris que són treballadors industrials, de serveis i,

sobretot, agraris.

El perfil ocupacional dels diferents usos d'Internet es pot obtenir mitjançant l'especificació social de

les esmentades activitats. Així, és interessant observar que les categories ocupacionals més elevades

(directius i professionals i tècnics superiors) són les que menys participen en xats, en contrast amb

els grups de treballadors (només un 17% dels professionals i tècnics superiors enfront d'un 42,6%

dels usuaris treballadors industrials). La participació en xats es presenta, així, com un indicador de

baix nivell cultural i professional en l'ús d'Internet, cosa que també es pot dir de la navegació sense

rumb fix, encara que en aquesta pràctica els directius se situen en un terme mitjà entre els qui ho fan

molt (treballadors industrials) i els qui ho fan menys (tècnics i professionals). Encara que tothom

compra poc per Internet, com sabem per les dades generals de l'enquesta, els directius són els qui hi

compren més, seguits pels professionals i tècnics superiors, sobretot llibres i discs (un 14,5% i un

14,4%) i productes informàtics (una pràctica del 21% dels directius, en contrast amb un 5,7% de la

mostra en general). També la compra i reserva d'entrades d'espectacles és una pràctica del 29% dels

directius, freqüència que cau a mesura que baixa el nivell ocupacional dels usuaris. Una observació

semblant concerneix la reserva de viatges (29,5% dels directius, 23,9% dels professionals, però

només 13,1% dels treballadors de la indústria) i les operacions bancàries des de casa, practicades

per un 38,7% dels directius i un 30,9% dels professionals. La feina des de casa és practicada amb

una freqüència inusualment alta (26,2%) pels professionals i tècnics superiors, i en un 19,4% pels

directius. En canvi els treballadors industrials i de serveis, i especialment els no qualificats, igual que

els empleats administratius, utilitzen Internet molt més per a buscar feina (entre un 12,3% i un 22,5%),

cosa que només fan un 1,6% dels directius: la societat de classes s'expressa directament en el tipus

d'ús d'Internet. Els tècnics i professionals de diferents nivells són els qui utilitzen més activament

Internet per a seguir cursos en línia. L'ús de videojocs és una pràctica escassa entre els directius i

tècnics, i relativament freqüent entre els treballadors menys qualificats. Baixar música de la xarxa és

molt més freqüent entre els treballadors industrials i de serveis, i sobretot entre els menys qualificats,

que no pas entre els tècnics, professionals i directius: la llibertat de productes a la xarxa sembla que

ja és una pràctica difosa entre els usuaris de les classes populars (el 60% dels treballadors no

qualificats, el 36,9% dels treballadors qualificats de la indústria i el 49,5% dels treballadors de serveis

–naturalment tot això sobre el total d'usuaris de cada categoria– baixen música de la xarxa). L'activitat

de mirar pornografia també és significativament més alta en el grup de treballadors menys qualificats.

La cerca d'informació ciutadana i de serveis públics i la cerca d'oferta formativa també són més

freqüents en els grups directius i professionals. La cerca d'informació sobre l'associació professional


també és més freqüent entre els tècnics i professionals, de la mateixa manera que ho són baixar

programari de la xarxa i consultar biblioteques i diccionaris. És interessant observar que la cerca

d'informació política i sindical interessa molt més els professionals i tècnics superiors (17,6%) que els

treballadors industrials (8,2%) o dels serveis (6,8%). En canvi, els treballadors menys qualificats tenen

una freqüència relativament alta, més que els altres grups, en usos d'Internet per a quedar amb els

amics i per a posar-s'hi en contacte quan estan desanimats.

En una perspectiva de conjunt, Internet reprodueix en gran manera les diferències de classe social

presents en l'estructura ocupacional, però no d'una divisió tradicional entre dirigents i treballadors.

Més aviat és el terreny privilegiat de la tecnoestructura de la societat xarxa, alhora que els

treballadors manuals són molt menys usuaris, menys actius i en usos més específics. Al costat dels

professionals i tècnics, hi ha un grup minoritari de directius que, una vegada accedeixen a Internet, se

l'apropien en la diversitat dels usos instrumentals, culturals i de consum. Els grups ocupacionals amb

menys qualificació, en canvi, se centren més en usos lúdics i de sociabilitat; però també la utilitzen

més que els altres grups per a la seva pròpia instrumentalitat: buscar feina, per exemple. Internet

reprodueix, i probablement amplia, la divisió en classes socials de la societat xarxa, almenys en

aquest primer moment històric de la seva formació, sense que això determini necessàriament la seva

transformació en pràctica social compartida una vegada que se'n difongui l'ús i es pugui elevar el

nivell de formació del conjunt de la població.



5.4. Xarxes de sociabilitat i xarxes d'Internet

5.4.1. La naturalesa canviant de la sociabilitat en les societats xarxa

Els catalans són mestres de la sociabilitat pública: als cafès, a les cerveseries, als bars de tapes i als

restaurants. Es reuneixen als vespres, els caps de setmana i en els llargs dinars dels dies feiners.

Són loquaços, parlen contínuament cara a cara amb una animada gesticulació.

Contràriament, els nord-americans manifesten la sociabilitat mitjançant el telèfon i Internet, com a

mínim, en la mateixa mesura que ho fan cara a cara (Wellman, Carrington i Hall, 1988; Quan-Haase i

Wellman, 2002).1 Es recullen a la intimitat de casa seva i parlen per telèfon, intercanvien missatges

per Internet o visiten amics i familiars. Miren enrere cap als dies passats, els dies suposadament

daurats en què els seus avantpassats, fa trenta, cent, tres-cents anys, gaudien –n'estan convençuts–

de l'escalfor d'una veritable comunitat social. Es pregunten per què ha desaparegut allò que era

habitual temps enrere, mentre que noves formes de comunitat s'han introduït desapercebudament per

sota de les seves pantalles de radar.

Tanmateix, els investigadors han descobert comunitats socials pròsperes en tots els països que han

observat. Per exemple, la comunitat s'ha anat desenvolupant més en xarxes socials que no pas en

grups. Com a part d'aquesta transformació, a l'Amèrica del Nord i al nord d'Europa, s'ha produït un

desplaçament de les relacions socials des dels espais públics, fàcilment observables, cap als

domicilis privats, menys accessibles, és a dir, cap a la comunitat privatitzada. Si la gent es recull a

casa en lloc d'anar a fer-la petar als cafès, vol dir que probablement utilitzen Internet per a

intercanviar missatges privats o participar en grups de discussió: xatejant, xafardejant, malparlant,

compartint coneixements o organitzant activitats públiques i privades.

Cal comprendre quins tipus de comunitats socials prosperen a la societat xarxa, sota la influència

d'Internet. La xarxa de xarxes en contínua expansió pot ser la base de la creació i el manteniment de

la comunitat. Tal com mostra aquest estudi, més d'un terç dels catalans adults utilitzen actualment

Internet –a l'Amèrica del Nord hi tenen accés gairebé el 60% (Kew, Wellman i Chen, 2002)–. Com que

Internet s'ha infiltrat en la vida contemporània, els analistes han hagut de passar d'observar aquesta

xarxa com un món extern a observar com s'integra dins de la complexitat de la vida quotidiana. Es

pregunten si Internet augmenta, disminueix o transforma la comunitat. Tot i que el debat entorn de la

influència d'Internet sobre la comunitat ha estat continu, encara no n'ha sorgit cap model clar.

Aquest apartat descriu alguns dels camins que la Catalunya moderna ha seguit en convertir-se en

una societat xarxa. Se centra en aspectes quantitatius de la sociabilitat a Catalunya, dins i fora

d'Internet. Descriu el gran nombre de contactes locals a Catalunya, que es combina amb contínues

1 Les comparacions s'han establert respecte als Estats Units, el Canadà i “l'Amèrica del Nord” (aquí, a efectes operatius, el Canadà i els Estats Units) no perquè siguin societats ideals, que no ho són, sinó perquè és una comparació natural: la majoria de dades de les xarxes socials procedeixen de l'Amèrica del Nord, Internet hi va néixer i hi gaudeix actualment de la màxima penetració social.


trobades personals en públic. Això es compara amb els vincles geogràficament dispersos, connectats

en espais privats mitjançant el telèfon i Internet, que es troben a l'Amèrica del Nord i, en certa mesura,

al nord d'Europa.

5.4.1.1. Repensar els conceptes de sociabilitat, veïnat i comunitat

Moltes de les definicions de "comunitat" restringeixen aquest concepte de manera implícita o explícita

a allò que existeix en límits territorials més aviat petits, per exemple els d'un poble rural o un veïnat

concret. Com que el concepte de "comunitat" s'acostuma a definir, en part, per les interaccions socials

entre un conjunt de persones que es coneixen, la definició composta d'una "comunitat veïnal" és la

d'una àrea geogràfica limitada, en la qual molts dels residents es coneixen. Aquest ha estat

l'enfocament tradicional del passat, que va néixer de la bucòlica suposició que els feliços habitants

rurals representaven el model de vida comunitària, mentre que les comunitats urbanes s'esforçaven

en va per acostar-se a aquest ideal bucòlic.

Des dels anys seixanta, els científics socials han atacat enèrgicament l'antiga ortodòxia sobre la

naturalesa de la sociabilitat, la comunitat i la vida domèstica. Wellman (1979), basant-se en l'obra de

Manuel Castells, The Urban Question, 1972a, 1972b, va anomenar el debat sobre la naturalesa de la

comunitat en les condicions contemporànies la "qüestió comunitària". La qüestió comunitària es

pregunta:

(a) Com han afectat la comunitat els canvis socials com la informatització, la computerització,

la burocratització, la industrialització i la urbanització.

(b) Recíprocament, com afecta la societat la naturalesa canviant de la comunitat.

La qüestió comunitària va sorgir perquè els especialistes en comunitats van modificar les seves idees

sobre què constituïa una comunitat i on es podia trobar. Tenint en compte la seva importància per al

gènere humà i l'accessibilitat al discurs públic, es fàcil suposar que la qüestió comunitària d'alguna

manera sempre quedarà oberta. Amb tot, les anàlisis de la qüestió comunitària han experimentat

importants transformacions:

1. El zeitgeist d'optimisme comunitari nascut amb els moviments estudiantils i els moviments

pels drets civils (Fellman, 1973; Castells, 1982; Gitlin, 1987).

2. L'allunyament de l'especulació de saló i l'adopció de tècniques etnogràfiques i d'enquesta,

que han demostrat la persistència de les comunitats sempre que els científics socials s'han

pres la molèstia de buscar-les (Wellman i Leighton, 1979; Wellman, 1988).

3. El descobriment per part dels científics socials que els conflictes polítics violents sorgeixen

més com a conseqüència de l'enfrontament entre comunitats connectades amb interessos


compartits que no pas del cri de coeur de les comunitats desconnectades i alienades (Feagin,

1973; Feagin i Hahn, 1973; Tilly, 1979; Castells, 1983).

4. Una visió del passat que emfasitza la força de la comunitat en la transició del món premodern

al món modern (Wrightson i Levine, 1979; Kertzer i Hogan, 1989; Sabean, 1990).

5. Un èmfasi renovat en la importància de les relacions familiars, de parentiu i comunitàries al

llarg de la història (Hareven, 1977, 2000; Laslett, 1965, 1988).

6. Un interès per les comunitats definides més per subcultures compartides que no pas per

localitats compartides (Fischer, 1975).

Tant el treball de camp com la recerca en tècniques d'enquesta mostren que les relacions

comunitàries socials continuen essent fortes i abundants. Les grans institucions no han destruït ni

debilitat les relacions comunitàries. Ben al contrari: com més grans i inflexibles són les institucions,

més sembla dependre la gent dels vincles informals per a enfrontar-s'hi. La recerca ha mostrat que,

tot i que les comunitats poden haver canviat com a resposta a les pressions, oportunitats i restriccions

provinents de forces de gran envergadura, no s'han extingit. Protegeixen les famílies d'aquestes

forces, proporcionen ajuda mútua i funcionen com a bases segures per a entrar en l'engranatge del

món exterior (vegeu anàlisis de Choldin, 1985; Fischer, 1976; Gordon, 1978; Keller, 1968; Warren,

1978).

A l'Amèrica del Nord, els vincles veïnals continuen essent importants, però generalment només com a

relacions minoritàries de les xarxes personals. Per exemple, encara que els vincles amb els veïns i

els companys de feina només constitueixen una part minoritària dels vincles estrets i actius dels

habitants de Toronto, la fàcil accessibilitat d'aquest tipus de relacions locals fa que representin

gairebé la meitat de totes les trobades amb membres de la comunitat: cara a cara, per telèfon i per

Internet (Wellman, 1996). Als carrers cèntrics de Chicago (Sampson, Morenoff i Earls, 1999) i als

ordenats canals dels Països Baixos (Zamir, Volker i Flap, 2001), la companyonia, el suport i el control

social veïnal continuen essent importants.

Una manera de prendre part en una comunitat d'aquest tipus és interaccionar en espais semipúblics,

en llocs com pubs o cafès (Scorsese, 1973; Oldenberg, 1989). Això és una comunitat entesa com a

activitat pública, de la qual és òbviament un bon exemple la que viu i es desenvolupa amb força als

carrers de Catalunya.

A l'Amèrica del Nord, la major part de la comunitat social és activitat privada, basada en les

interaccions a les llars. Aquesta és una situació més factible a l'Amèrica del Nord contemporània

perquè les grans dimensions de les cases faciliten el fet de convidar els membres de la comunitat

(Warren, 1978; Michelson, 1976). Per això, al Levittown suburbà, Nova Jersey (Gans, 1967), i al sud

d'Ontario, fora dels límits de les ciutats (Clark, 1966), els analistes van documentar poca interacció


comunitària en espais públics, però un bon nombre de visites entre veïns. "Abunden els indicadors

d'un increment de l'activitat privada a expenses de l'activitat pública, especialment als Estats Units"

(Lofland, 1989, pàg. 92). Al mateix temps, com a conseqüència de l'emancipació de la dona, la

comunitat de dones, que tradicionalment havia estat privada en el passat, s'ha fet més pública.

El cas recent de "Netville" (prop de Toronto, Canadà) és especialment interessant perquè l'accés dels

seus habitants a un servei d'Internet d'alta velocitat va ajudar a reunir els membres del veïnat en

trobades cara a cara, des de visites a domicilis privats fins a barbacoes semipúbliques (Hampton,

2001; Hampton i Wellman, 2002a). Els que no estaven integrats en el servei d'alta velocitat es reunien

només una tercera part del que ho feien molts veïns. En aquest cas, Internet es va mostrar

especialment apropiada per a afavorir els vincles entre coneguts, que són més dèbils; els vincles

d'amistat, més forts, depenien més de trobades inicials cara a cara.

A l'Amèrica del Nord, i encara més a Catalunya, la localitat encara té importància, malgrat els canvis

que la modernització i la informatització han comportat. La gent encara fa de bon veí, visita els

familiars, s'ajuda mútuament i es molesta per les festes sorolloses del veí del costat. La proximitat

física continua afectant la freqüència en què la gent es veu i proporciona ajuda material (Wellman,

1996; Wellman i Potter, 1999; Wellman i Frank, 2001). Els veïnats romanen refugis davant les

pressions externes, medis on és fàcil ser sociable amb altres persones que es troben sovint, fonts

d'ajut interpersonal per a enfrontar-se a la gran burocràcia, i uns mitjans útils per a garantir la

seguretat dels carrers (Wellman, 1988; Lofland, 1989; Sampson, Morenoff i Earls, 1999). Tot i que els

veïnats forts continuen existint en les societats xarxa, el concepte de "veïnat" ja ha deixat de ser

sinònim del de "comunitat".

Encara que molts veïnats s'han mantingut molt vius, la proliferació d'extenses xarxes de transports i

comunicacions barates i eficients ha permès augmentar la facilitat dels contactes i la distància a què

es mantenen: pel que fa al transport, des dels ferrocarrils fins a les autopistes i els avions; quant a la

comunicació, des del correu nocturn fins a les trucades directes a llarga distància i el correu electrònic

a Internet (Meier, 1962; Wellman, 2001). Això ha portat a observar la comunitat més com un conjunt

de xarxes de relacions socials, des d'un punt de vista funcional, que no pas com un conjunt de

localitats, des d'una perspectiva espacial (p. ex., Tilly, 1974; Craven i Wellman, 1973; Wellman i

Leighton, 1979). La comunitat es va "alliberar" (Wellman, 1979) del seu constrenyiment en veïnats.

Quan les comunitats han començat a definir-se més des d'una perspectiva social que no pas espacial,

s'ha fet evident que no solament s'han mantingut, i fins i tot han prosperat, sinó que s'han transformat.

Els individus que participen en les societats xarxa, més que ser membres plens d'un grup de parentiu

o d'un teixit local dens, ara combinen diversos papers com a membres limitats de comunitats de

xarxes múltiples, especialitzades, extenses i basades en interessos definits. Si s'adopta una definició

social de comunitat i no una definició espacial, rarament es troben les comunitats contemporànies

només als veïnats (Wellman i Leighton, 1979; Wellman, 1999a; Wellman, 1999b). Aquest fenomen


tampoc no és estrictament nord-americà. Per exemple, Nozawa (1997) i Otani (1999) mostren que

aquest no localisme també predomina al Japó, malgrat que les seves nombroses institucions locals

promouen la comunitat i el control social local. A l'Iran, Bastani (2001a) mostra que els habitants de

classe mitjana de Teheran formen part de xarxes comunitàries constituïdes per una mescla de vincles

locals i no locals. No obstant això, com també mostren les anàlisis de Nashville, de Lee i Campbell

(1999), l'estudi de Santiago de Xile, d'Espinoza (1999), i l'anàlisi de la densament connectada

"Netville", prop de Toronto, de Wellman (Hampton, 2001; Hampton i Wellman, 2002b), moltes

relacions socials romanen als veïnats.

A l'Amèrica del Nord, les interaccions comunitàries s'han desplaçat cap als domicilis privats –on es

produeixen la major part de visites, trucades telefòniques i intercanvi de correus electrònics–, tot

allunyant-se dels models de conversa en espais públics com, per exemple, bars, cantonades i

cafeteries. Per exemple, el nombre de nord-americans que es relacionen habitualment amb els veïns

ha disminuït contínuament, com a mínim, durant els últims 25 anys. L'any 1999, només el 20%

passava una vetllada social amb veïns diversos cops a la setmana, enfront del 30% que ho feia l'any

1974. D'una manera semblant, les sortides habituals als pubs han disminuït de l'11% al 8% (Smith,

1999).

L'augment de la velocitat de les transaccions ha afavorit la densitat interactiva. La gran metròpolis és

accessible i es poden mantenir enllaços a diverses xarxes socials amb més facilitat. Fins a la

proliferació quasi simultània dels ferrocarrils i els telègrafs a mitjan segle XIX, la velocitat de

comunicació era gairebé la mateixa que la velocitat de transport de porta a porta. El telègraf va

incrementar en gran manera aquesta velocitat de comunicació. Des d'aleshores, la velocitat de

transport efectiva ha passat dels 50 km/h dels primers ferrocarrils a multiplicar-se per dos fins a

arribar als 100 km/h dels automòbils, per cinc fins als 250 km/h dels trens d'alta velocitat i per

cinquanta fins als 750 km/h dels avions de passatgers.

Tot i que el telègraf només s'acostumava a utilitzar per a missatges curts i d'alta prioritat, va ser el

presagi del divorci entre la comunicació i el transport. L'augment de la velocitat de la comunicació

rutinària ha estat més espectacular que l'augment de la velocitat de transport. La comunicació es va

alliberar de la necessitat de ser transmesa per algú a algun lloc. Quan els sistemes de telefonia a

llarga distància van proliferar i es van fer accessibles per a la vida quotidiana, la velocitat de 50 km/h

del correu transportat pels primers trens es va multiplicar per més de 50.000. Aquest augment de

velocitat va convertir en residuals les comunicacions de porta a porta i va permetre establir més

comunicacions de lloc a lloc o de persona a persona. La longitud del missatge es va convertir en un

factor limitador més important que la distància a la qual el missatge s'havia de transmetre. Més que

no pas en cap altre moment de la història, la gent només es comunica amb els veïns perquè ho vol

fer, no perquè ho hagi de fer.


Els analistes van descobrir que sovint la comunitat s'havia desplaçat fora de la seva base veïnal

tradicional en afeblir-se les restriccions d'espai. Tret de situacions de segregació ètnica o racial (p.

ex., Lee i Campbell, 1999; Boal, 1972), les comunitats nord-americanes contemporànies rares

vegades són grups de vincles de base àmplia, de teixit dens i amb lligams forts. Acostumen a ser

xarxes ramificades de vincles especialitzats, de teixit dispers i amb lligams febles. Per tant, els

analistes haurien de ser capaços de trobar una comunitat a qualsevol lloc on sigui: als veïnats, en les

solidaritats familiars o en xarxes més extenses que inclouen molts amics i coneguts.

Els individus no viuen aïllats, sinó que funcionen mitjançant l'"individualisme en xarxa" (Wellman,

2000) o, per dir-ho potser més acuradament, la connexió en xarxa personalitzada. Més que

integrar-se en el mateix grup a què pertanyen els qui l'envolten, cada persona té la seva pròpia xarxa

comunitària. Els membres de la família tenen horaris diferents, les reunions familiars disminueixen, i

fins i tot els àpats comuns disminueixen. En lloc de pertànyer a dos grups de parentiu estables, els

individus sovint tenen relacions familiars complexes, amb fillastres, excònjuges (i la seva

descendència) i múltiples grups de parents polítics. Les comunitats són extenses, amb lligams dèbils,

de teixit dispers i fragmentàries. La major part dels individus funcionen en múltiples comunitats

parcials, ja que es relacionen amb xarxes movedisses i amorfes de parents, veïns, amics, companys

de treball i vincles organitzatius. Les activitats i relacions no tenen una estructura organitzativa; més

aviat són de tipus informal. Si van a jugar a bitlles, gairebé mai no s'incorporen a lligues oficials

(Putnam, 2000). Només una part minoritària dels membres de la xarxa estan connectats els uns amb

els altres. La majoria d'amics i familiars viuen en veïnats diferents; molts viuen en àrees

metropolitanes diferents. A la feina, la gent acostuma a treballar amb persones que són lluny i no pas

amb les que seuen al costat (Wellman, Carrington i Hall, 1988).

Les relacions personals nord-americanes estan formades per una mitja dotzena de vincles estrets i

potser per una dotzena d'actius, si no són molt estrets, del total de 1.000 a 1.500 relacions

interpersonals informals que molta gent manté (Boissevain, 1974; Pool i Kochen, 1978; Kochen,

1989). Moltes xarxes socials a l'Amèrica del Nord estan formades per una meitat de parents i l'altra

meitat d'amics, veïns i companys de feina. Poca gent manté vincles comunitaris actius amb tots o

amb la majoria dels parents. Pel que fa als veïns o companys de treball, sovint inclouen només una o

dues relacions estretes, però 6 o 10 vincles més dèbils. Per exemple, a Toronto, el vincle actiu d'una

xarxa abraça de mitjana uns 14,5 km entre residències (Wellman, Carrington i Hall, 1988). La gent

només coneix sis o set veïns prou bé per a parlar-hi (Gates, Stevens i Wellman, 1973).

Com que els vincles gairebé mai no són de lligams forts a l'interior d'una única xarxa, actuen com a

"ponts locals" que connecten indirectament membres d'una comunitat amb una altra (Granovetter,

1973, 1982). Els individus tenen una habilitat creixent per a connectar amb un gran nombre de medis

socials i una menor implicació concomitant en cada medi. Els vincles creuats uneixen i integren medis

socials, en comptes de grups aïllats i amb lligams forts. La natura complexa i especialitzada de les

comunitats de persones implica que són xarxes fragmentades, que permeten arribar a moltes


persones mitjançant cadenes curtes d'"amics d'amics" (Boissevain, 1974). Aquests enllaços múltiples

augmenten les oportunitats en els medis en què els individus poden participar i amb els quals es

poden identificar. En xarxes d'aquest tipus, però, els individus no poden dependre de la voluntat o del

control social d'una comunitat cohesionada. En canvi, per a gestionar els seus assumptes sovint han

de buscar, mantenir i mobilitzar activament, un per un, els seus vincles ramificats, més que no pas

confiar en comunitats de teixit dens que facin la seva tasca de manteniment.

5.4.1.2. Xarxa de capital social

Els vincles socials sovint subministren "capital en xarxa", la forma de "capital social" que proporciona

recursos mitjançant vincles interpersonals. S'hi pot accedir fàcilment, normalment és de caràcter

especialitzat i està distribuït de manera irregular entre els individus, els vincles i les xarxes. Els

membres de la xarxa proporcionen ajuda emocional, ajuda material, informació, companyonia i un

sentit de pertinença. El seu suport social és una de les maneres bàsiques en què les famílies obtenen

recursos per a la vida quotidiana, aprofiten oportunitats i redueixen incerteses (Wellman, 1979;

Willmott, 1986, 1987; Pahl, 1984). El suport que proporcionen les comunitats de persones és eficaç,

barat, flexible, individualitzat i més controlable que l'ajuda provinent de les burocràcies. A gran escala,

la transformació de les societats nacionals i globals en "societats xarxa" (Wellman, 1988, 1996, 2001;

Castells, 1996, 2000) suggereix la utilitat de considerar el capital social com un producte de les xarxes

comunitàries de persones i dels grups oficialment institucionalitzats.

Disposem de tot un seguit de mostres de diferents societats. A França, parents i veïns s'ajuden

mútuament, però amics i veïns són els confidents (Ferrand, Mounier i Degenne, 1999). A Califòrnia hi

ha diferències entre els parents conciliadors i els amics que ofereixen bona companyonia (Fischer,

1982; Schweizer, Schnegg i Berzborn, 1998). A Toronto, els membres actius de la comunitat

acostumen a proporcionar només un o dos dels cinc tipus de suport social, per exemple petits serveis

i ajuda emocional, però no grans serveis, companyonia o ajuda financera (Hall i Wellman, 1985;

Wellman i Wortley, 1989, 1990). En canvi, els cònjuges de Toronto s'ofereixen un a l'altre tot tipus de

suport social (Wellman i Wellman, 1992).

Els membres de la xarxa que proporcionen petits serveis o ajuda emocional gairebé mai no ofereixen

grans serveis, companyonia o ajuda financera (Wellman, Carrington i Hall, 1988; Wellman i Wortley,

1989, 1990). Els pares i els fills adults proporcionen el ventall més ampli de suport, tot i que gairebé

mai no ofereixen companyonia social. Els vincles accessibles –els individus que viuen o treballen a

prop, o que tenen freqüents contactes personals o per mitjà de telecomunicacions– proporcionen

béns i serveis importants (Wellman i Wortley, 1990). La força dels vincles és important; els màxims

nivells de suport els ofereixen els vincles socialment propers, voluntaris i de rol múltiple. Per exemple,

els col· laboradors que són amics s'intercanvien més missatges electrònics (Haythornthwaite i

Wellman, 1998).


L'eventual suport d'aquestes comunitats fragmentades té efectes més amplis per a la societat. El

suport que proporcionen enforteix els lligams comunitaris i socials, alhora que proporciona els

recursos necessaris (Fischer, 1982; Wellman, 1999a; Schweizer et al., 1998). Per a la societat,

aquestes comunitats desenvolupen capital en xarxa, que transporta recursos, confirma identitats,

influencia comportaments i reforça els vincles integradors entre individus, famílies i grups (Durkheim,

1893; Espinoza, 1999; Ferrand, Mounier i Degenne, 1999; Castells, 2000; Popielarz, 1999).

5.4.1.3. La "glocalització" de la sociabilitat

L'allunyament del contacte propi del poble i la implantació del contacte de lloc a lloc han representat

un allunyament doble de la implicació en un únic lloc i en un únic grup. És important, des d'un punt de

vista conceptual i pràctic, no barrejar aquests dos allunyaments. El canvi al contacte de lloc a lloc

permet als individus trobar una comunitat sense estar estretament vinculats ni amb el seu veïnat físic

(lloc) ni amb la seva comunitat veïnal (grup). El contacte de lloc a lloc significa que les localitats

encara poden ser importants, però que aquestes localitats poden ésser lluny d'on es viu. És la

intersecció del que Manuel Castells (1996, 2000) ha anomenat l'"espai de llocs" tradicional i l'"espai

de fluxos" en desenvolupament.

La transició del grup a la connectivitat en xarxa ha comportat un canvi en la consideració de la llar i el

lloc de treball com a unitats principals d'activitat. Si la definició de "comunitat" es fa més des d'un punt

de vista social que no pas espacial, és evident que les comunitats contemporànies gairebé mai no es

limiten als veïnats. Sovint són comunitats que comparteixen més aviat interessos que no pas parentiu

o localitat.

Els vincles locals s'han fet distants a causa de l'elevat índex de mobilitat residencial a la major part del

món desenvolupat i del ràpid creixement de la mobilitat a llarga distància al Tercer Món (Cadwallader,

1992). Moltes relacions s'estenen més enllà de l'àrea metropolitana i n'hi ha un nombre apreciable

que travessen el continent o l'oceà. Per exemple, els immigrants arribats a un suburbi ben connectat

prop de Toronto han pogut mantenir millor els seus vincles que no pas els que no tenen accés a

Internet (Hampton i Wellman, 2001, 2002a).

Las comunitats de persones s'han "glocalitzat", és a dir, s'han fet globals i locals (vegeu també

Robertson, 1992). Aquesta glocalització, però, es produeix entre les parets d'una casa i no dintre dels

límits d'un veïnat. El lloc –en forma de llars i unitats de treball– continua essent important, fins i tot si

el veïnat o el poble no ho són. Les comunitats de persones tenen lligams domèstics, però amb vincles

molt menys forçats per la distància que en les generacions anteriors. Les llars i les unitats de treball

són bases d'interacció importants. I també proporcionen llocs a partir dels quals funcionen els

automòbils, els telèfons (amb fils) i les connexions d'Internet.


Les xarxes glocalitzades funcionen amb molta més independència del seu entorn que no pas els

grups. No es tracta de desintegració social. Els individus i els llocs estan connectats. Hi ha, però,

poca intersecció social o física amb els espais intermedis entre les llars. Hi ha connectivitat de lloc a

lloc i no de porta a porta. Sovint, la gent entra en una autopista prop de casa seva i surt a prop de

casa del seu amic o col· lega, amb una percepció molt limitada del que hi ha pel mig. Els viatges amb

avió i el correu electrònic s'han divorciat físicament encara més del territori i de les societats que

recorren.

Les xarxes socials glocalitzades de lloc a lloc uneixen llars i individus (Wellman i Leighton, 1979;

Wellman, 1979, 1999a). La gent va d'algun lloc a algun lloc per conèixer una o més persones,

normalment a l'interior de les cases. O bé la gent truca d'algun lloc a una casa per parlar amb la

família: algú en particular o qualsevol persona que contesti. La llar es allò que es visita, on es telefona

o on s'envien missatges electrònics. Les relacions amb la llar continuen essent en certa manera

comunitàries, de suport i control. Són les bases domèstiques a partir de les quals els individus es

comuniquen personalment i etèriament per integrar-se a les seves xarxes. De vegades, unes xarxes

de base domèstica d'aquest tipus funcionen en espais privats que no afecten àrees locals

circumdants. A més, els vincles socials (entre parelles casades) al món occidental impliquen sovint

tant els marits com les mullers. Veuen els amics comuns, interactuen amb els familiars de cadascú i

reben suport dels seus parents polítics tan fàcilment com en reben de la seva pròpia família. Això crea

un sistema fluid d'accés als recursos, siguin materials, cognitius o d'influències. Canviant i maniobrant

entre xarxes, els individus poden utilitzar vincles d'una xarxa per a portar recursos a una altra. Saber-

se connectar (en línia i fora de línia) es converteix en un recurs de capital humà i tenir una xarxa de

suport esdevé un recurs de capital social, que crea la possibilitat d'enllaçar, comerciar i cooperar (Lin,

2001; Wellman i Frank, 2001).

En unes xarxes de lloc a lloc d'aquest tipus, el control de recursos és una mescla de control de la

propietat i control de la connexió en xarxa. Saber-se connectar (en línia i fora de línia) es converteix

en un recurs de capital humà i tenir una xarxa de suport esdevé un recurs de capital social (Wellman i

Wortley, 1990). El cost pot ser la pèrdua d'una comunitat local visible i clarament present, que pot

proporcionar un fort sentit d'identitat i pertinença. El guany és l'augment de la diversitat d'oportunitats,

un horitzó més ampli per a l'acció individual i l'alliberament del control restrictiu d'un únic grup.


5.4.2. Sociabilitat i comunitat a Catalunya2

Fins a quin punt la sociabilitat a Catalunya reflecteix les tendències socials generals que s'acaben de

descriure? Fins a quin punt han forjat els catalans les pròpies formes de sociabilitat en la seva

societat en xarxa, dintre i fora d'Internet? Aquest apartat utilitza resultats de l'enquesta "Projecte

Internet Catalunya" per a tractar aquestes qüestions. L'anàlisi comença amb les relacions

domèstiques i després s'obre a l'exterior per a observar les relacions amb els progenitors, altres

familiars, amics i veïns. Un apartat subsegüent tracta de la manera en què Internet afecta la

sociabilitat a Catalunya.

5.4.2.1. Relacions domèstiques

Continuen sopant juntes les famílies? Històricament, els sopars han estat l'hora punta en què les

famílies es reuneixen. Pagesos, estudiants i obrers van a sopar a casa d'una manera rutinària si no

treballen per torns. És el moment d'intercanviar les novetats del dia, de conversar i de discutir. Totes

aquestes activitats, combinades amb el menjar, generalment promouen un sentit de col· lectivitat

familiar.

Robert Putnam (2000) ha suggerit una disminució important dels sopars familiars als Estats Units.

Mentre que l'any 1978 el 50% dels americans deien que sopaven junts habitualment, el 1998 només

ho afirmaven el 34%: un terç menys aproximadament. Putnam veu aquest fet com un indicador de la

disminució de la solidaritat del grup domèstic. Per dir-ho més neutralment, és un indicador de la

transformació de les xarxes de grup en xarxes personalitzades. A la llar, els membres de la família

encara estan connectats, però tenen horaris diferents a causa de les exigències del treball i l'escola i

els al· licients de les activitats d'oci.

Com a element indicador de la interacció a les llars, es va preguntar als enquestats quantes vegades

sopaven junts els membres de la família, o bé si sopaven sols. Contràriament als americans, els

catalans acostumen a sopar junts a casa. Tot i que no hi ha dades de tendències a Catalunya similars

a les de Putnam, en aquesta enquesta es preguntava als participants quantes vegades sopaven a

casa amb altres membres de la família. Quasi dos terços (61,1%) dels catalans sopen junts amb tots

els membres de la família cada vespre, set vespres la setmana. Un altre 17,7% sopen junts de quatre

a sis vespres a la setmana. Per tant, gairebé tots els catalans (78,8%) fan la majoria dels sopars amb

tots els membres de la família.

2 En l’anàlisi estadística presentada a l’apartat 5.4.2 i següents, cada taula s’ha calculat sobre el conjunt d’individus que proporcionen la informació sobre les seves conductes de sociabilitat segons la variable definida a cada taula. Com que el nivell de resposta varia, els totals de cada taula poden ser diferents. Aquest fet no disminueix la significació estadística de les relacions entre variables obtingudes, que han estat mesurades mitjançant tests de significació. Tenint en compte la grandària de la submostra analitzada, tampoc no s’altera significativament el nivell de representatividad estadística.


S1. Durant els últims set dies, quantes vegades van sopar tots elsmembres de la llar reunits? * Entrevistat usuari o no usuari d'Internet

104 161 265

10,5% 9,1% 9,6%

29 28 57

2,9% 1,6% 2,1%

61 98 159

6,2% 5,5% 5,8%

48 59 107

4,9% 3,3% 3,9%74 69 143

7,5% 3,9% 5,2%

117 109 226

11,9% 6,1% 8,2%

50 68 118

5,1% 3,8% 4,3%

504 1185 1689

51,1% 66,7% 61,1%

987 1777 2764100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N%

N

%

N

%

N

%

N

%N

%

Cap

1

2

3

4

5

6

7

Durant els últimsset dies, quantesvegades vansopar tots elsmembres de lallar reunits?

Total

Entrevistatusuari



Total

Els usuaris d'Internet tenen significativament3 menys possibilitats que la resta de catalans de fer junts

tots els sopars o la majoria. Com més temps fa que els individus utilitzen Internet, menys probable és

que sopin amb els altres membres de la llar set dies a la setmana. Per exemple, el 66,7% dels

catalans que no utilitzen Internet sopen junts cada dia. En canvi, ho fan el 60,5% dels que han estat

connectats en línia durant un any o menys, el 59,4% dels que hi han estat connectats entre un any i

dos i el 55,5% dels usuaris veterans que han estat en línia més de dos anys.

La diferència entre els usuaris i els no usuaris d'Internet només es fa evident per als que sopen junts

tots set vespres. No hi ha diferències entre els usuaris i els no usuaris d'Internet pel que fa al nombre

de vegades que sopen junts més de quatre vespres a la setmana. És important no exagerar les

diferències petites o moderades. La realitat més important és que els usuaris catalans d'Internet (i

també els no usuaris) sopen junts amb la família cada vespre.

Han augmentat o han disminuït les activitats domèstiques? La gran majoria d'enquestats declara

que el nivell de les seves activitats domèstiques s'ha mantingut gairebé igual durant l'any passat. El

percentatge de catalans que ho declara és alt i constant amb relació a diferents tipus d'activitats:

converses amb membres de la família, 84,9%; discussions amb membres de la família, 81,6%;

activitats amb els fills, 79,1%.

3 En aquest apartat, s’utilitza la paraula significatiu per a indicar que la relació compleix la convenció estadística comuna que estableix que la relació és probablement certa per a la població adulta catalana, almenys en 95 casos de cada 100. El test khi quadrat s’utilitza per a taules quadrades. Els nivells significatius s’utilitzen amb prudència perquè, en una mostra àmplia com aquesta, és possible que resultats substancialment trivials siguin estadísticament significatius.


Taula S2: Percentatge d’entrevistats que afirmen que les converses, les baralles o les activitats

amb els membres de la llar han aumentat, disminuit o s’han mantingut igual

Usuaris No Usuaris Total

N Percentatge N Percentatge N Percentatge Converses Han augmentat 116 11,7% 155 8,6% 271 9,7% S’han mantingut

igual 810 81,5% 1557 86,7% 2367 84,9%

Han disminuït 68 6,8% 83 4,6% 151 5,4% Total 994 100% 1795 100% 2789 100% Baralles Han augmentat 80 18,6% 150 11,0% 230 12,8% S’han mantingut

igual 312 72,4% 1112 81,2% 1424 79,1%

Han disminuït 39 9,0% 107 7,8% 146 8,1% Total 431 100% 1369 100% 1800 100% Activitats amb nens Han augmentat 77 7,9% 102 5,7% 179 6,5% S’han mantingut

igual 774 79,2% 1477 82,9% 2251 81,6%

Han disminuït 126 12,9% 203 11,4% 329 11,9% Total 977 100% 1782 100% 2759 100%

En quina mesura està associat l'ús d'Internet amb qualsevol augment o disminució d'aquestes

activitats domèstiques? En les tres activitats domèstiques estudiades, la majoria d'usuaris i de no

usuaris d'Internet declaraven que les seves activitats domèstiques s'havien mantingut gairebé igual

durant l'any passat.

Entre la minoria de catalans que declaren que s'han produït canvis en les seves activitats

domèstiques, els usuaris d'Internet tenen una tendència significativament superior a la dels no usuaris

a esmentar augments i disminucions de les seves converses amb membres de la família. Així,

l'11,7% d'usuaris d'Internet declaren que s'ha produït un augment de les converses i el 6,8%, una

disminució. En canvi, el 8,6% de no usuaris declaren que hi ha hagut un augment i el 4,6%, una

disminució. El percentatge d'usuaris d'Internet que declaren que les converses han augmentat o

disminuït no varia de manera apreciable segons el temps que fa que hi estan connectats. Potser els

usuaris d'Internet són més sensibles als canvis (siguin augments o disminucions) en les converses

socials que no pas els no usuaris.

Quatre cinquenes parts (81,6%) dels catalans declaren que no hi ha hagut canvis pel que fa a les

discussions familiars. Els usuaris d'Internet tenen més tendència que els no usuaris a esmentar

augments i disminucions de les seves discussions familiars durant l'any passat. El contrast més

important es dóna amb els nouvinguts a Internet: el 82,9% dels no usuaris declaren que no hi ha

hagut cap canvi en les discussions familiars durant l'any passat, en comparació del 74,1% de nous

usuaris. El percentatge dels nous usuaris (12,6%) que havien tingut més discussions familiars durant

l'any passat és més del doble que el dels no usuaris (5,7%). D'una altra banda, un percentatge


lleugerament superior de nous usuaris (13,3%) respecte a no usuaris (11,4%) havia tingut menys

discussions familiars l'any passat que durant l'any anterior.

Els fills acostumen a estar més familiaritzats amb Internet que no pas els seus pares. Això pot

explicar per què la probabilitat que els usuaris d'Internet hagin incrementat les activitats amb els fills

durant l'any passat és superior a la dels no usuaris: el 18,6% dels usuaris d'Internet han augmentat

les seves activitats, en comparació de l'11,0% dels no usuaris. Entre els catalans, l'augment de

l'activitat amb els fills es produeix amb una probabilitat més de dues vegades superior a la de la

disminució de l'activitat, tant pel que fa als usuaris d'Internet (9,0%) com als no usuaris (7,8%). Els

que ja tenen força experiència amb Internet tenen una probabilitat superior d'haver augmentat

l'activitat amb els fills: el 12,7% dels que hi han estat connectats més de dos anys, enfront del 9,7%

dels que hi han estat entre un i dos anys.

5.4.2.2. Progenitors (pares i mares)

Nombre: La major part dels progenitors dels catalans són vius i formen part de les seves xarxes

personals. Com a mostra de la longevitat superior de les dones, el percentatge de mares que viuen és

superior al dels pares: el 63,0% enfront del 51,8%. Els enquestats declaren 1,1 progenitors per terme

mitjà a les seves xarxes.4 En aquest apartat es consideren membres de les xarxes personals tots els

progenitors, familiars, amics i veïns amb qui els enquestats declaren mantenir un contacte significatiu

al llarg de l'any.

Taules S3a. Percentatge de progenitors vius dels entrevistats

El seu pare viu?

661 22,0 22,0

895 29,8 51,8

1416 47,1 98,9

33 1,1 100,0

3005 100,0

NP (viu amb el seu pare)

Sí

No

NS/NC

Total

N % % acumulat

La seva mare viu?

764 25,4 25,4

1129 37,6 63,0

1091 36,3 99,3

21 ,7 100,0

3005 100,0

NP (viu amb la seva mare)

Sí

No

NS/NC

Total

N % % acumulat

Localització: La majoria de progenitors catalans viuen a prop dels seus fills adults, la qual cosa

facilita la sociabilitat cara a cara. Tres quartes parts (74,6%) dels pares dels enquestats viuen al


mateix municipi: a la mateixa casa (42,9%) o a qualsevol altre lloc del municipi (31,7%). Més de la

meitat dels pares que no viuen a la mateixa llar, viuen a prop, al mateix municipi (55,5%). La major

part de la resta viuen en un altre lloc de Catalunya (14,7%). Alguns viuen en un altre lloc d'Espanya

(7,1%) i uns quants viuen a l'estranger (3,6%).5

Les mares tenen un patró de residència semblant. Tres quartes parts (74,3%) de les mares

enquestades viuen al mateix municipi, sigui a la mateixa casa (40,6%) o a qualsevol altre lloc del

municipi (33,7%). De manera semblant als pares, més de la meitat de les mares que no viuen a la

mateixa llar, viuen a prop, al mateix municipi (56,7%). La major part de la resta viuen en un altre lloc

de Catalunya (14,8%). Algunes viuen en un altre lloc d'Espanya (7,3%) i unes quantes viuen en altres

països (3,6%).

Contacte: Amb tanta proximitat geogràfica, no és sorprenent que la majoria de catalans vegin els

seus progenitors cada dia. Molts perquè viuen a la mateixa llar. Però, fins i tot quan els progenitors

viuen en un altre lloc, el contacte és freqüent. Per exemple, un terç (33,3%) de les persones que no

comparteixen la llar amb els pares els veuen cada dia i el 35,3% veuen les mares cada dia. Si no

cada dia, almenys una vegada a la setmana: el 34,1% visiten setmanalment els pares i el 35,1%, les

mares. Només el 21,6% dels catalans que no viuen amb els pares els veuen una vegada a l'any o

menys, i només el 18,9%, pel que fa a les mares. Tenint en compte la gran quantitat de catalans que

viuen amb els seus progenitors, el percentatge dels que rares vegades els veuen és baix.

Aproximadament el 10% veuen els seus progenitors una vegada a l'any o menys.

Taules S3b Contacte amb els progenitors

Amb quina freqüència es troba personalment amb el seu pare? * Entrevistat usuari o no usuarid'Internet

131 162 293

33,6% 33,1% 33,3%

149 151 300

38,2% 30,9% 34,1%

53 48 101

13,6% 9,8% 11,5%

44 93 137

11,3% 19,0% 15,6%

13 35 48

3,3% 7,2% 5,5%

390 489 879

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Cada dia




Mai

Amb quina freqüènciaes troba personalmentamb el seu pare?

Total

Entrevistatusuari



Total

4 En aquest apartat relatiu a la sociabilitat amb els progenitors, las medianes i les mitjanes són iguals. 5 L’anàlisi de les dades per a trobar diferències entre homes i dones no va mostrar diferències significatives. En canvi, les dades de les xarxes personals canadenques reflecteixen que les dones tenen xarxes més àmplies, pel fet de relacionar-se amb un nombre més gran de familiars i veïns (Wellman, 1992).


Amb quina freqüència parla per telèfon amb el seu pare? * Entrevistat usuari o no usuarid'Internet

94 96 190

24,2% 19,6% 21,6%

193 220 413

49,6% 44,9% 47,0%

38 83 121

9,8% 16,9% 13,8%

4 12 16

1,0% 2,4% 1,8%

60 79 13915,4% 16,1% 15,8%

389 490 879

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N%

N

%

N

%

N

%N

%

Cada dia




Mai

Amb quinafreqüència parlaper telèfon ambel seu pare?

Total

Entrevistatusuari



Total

Amb quina freqüència es comunica per Internet amb el seu pare? * Entrevistat usuari ono usuari d'Internet

2 2

,5% ,2%

6 6

1,5% ,7%

3 3

,8% ,3%

5 5

1,3% ,6%

374 510 884

95,9% 100,0% 98,2%390 510 900

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Cada dia




Mai

Amb quinafreqüència escomunica perInternet ambel seu pare?

Total

Entrevistatusuari



Total

Amb quina freqüència es troba personalment amb la seva mare? * Entrevistat usuari o no usuarid'Internet

156 236 392

34,7% 35,6% 35,3%

178 212 390

39,6% 32,0% 35,1%

55 65 120

12,2% 9,8% 10,8%

52 123 175

11,6% 18,6% 15,8%

8 26 34

1,8% 3,9% 3,1%

449 662 1111

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Cada dia




Mai

Amb quina freqüènciaes troba personalmentamb la seva mare?

Total

Entrevistatusuari



Total


Amb quina freqüència parla per telèfon amb la seva mare? * Entrevistat usuari o no usuarid'Internet

126 140 266

28,1% 21,1% 23,9%

225 297 522

50,2% 44,7% 46,9%

33 102 135

7,4% 15,4% 12,1%

2 17 19

,4% 2,6% 1,7%

62 108 170

13,8% 16,3% 15,3%

448 664 1112

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Cada dia




Mai

Amb quinafreqüència parlaper telèfon ambla seva mare?

Total

Entrevistatusuari



Total

Amb quina freqüència es comunica per Internet amb la seva mare? * Entrevistat usuario no usuari d'Internet

2 2

,4% ,2%

7 7

1,6% ,6%

3 3

,7% ,3%

3 3

,7% ,3%

434 680 1114

96,7% 100,0% 98,7%

449 680 1129

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Cada dia




Mai

Amb quinafreqüència escomunica perInternet ambla seva mare?

Total

Entrevistatusuari



Total

Per a aquesta població predominantment local, la freqüència del contacte telefònic és apreciable,

però inferior a la de les visites personals. El contacte telefònic tant amb els pares com amb les mares

és, per terme mitjà6, d'una vegada a la setmana. Dues terceres parts dels enquestats que viuen

separats dels seus progenitors mantenen contacte telefònic amb els pares (68,6%) i les mares

(70,8%) almenys una vegada a la setmana. Només una petita minoria dels enquestats amb qui no

viuen els progenitors hi parlen una vegada a l'any o menys: el 17,6% rares vegades parlen amb els

pares i el 17% rares vegades ho fan amb les mares.

La situació és molt diferent pel que fa al contacte per Internet. Independentment d'on viuen els

progenitors, només una minúscula part dels enquestats (16/3.005 = 0,53%) han utilitzat Internet per a

6 En aquest apartat, els termes mitjans que s’esmenten són medianes, i no pas mitjanes, a causa de la presència de dades amb dispersió ascendent.


comunicar-s'hi amb el seu pare i (15/3.005 = 0,49%) amb la seva mare. A més, menys de l’1% (5/900

= 0,55%) dels entrevistats que han respost a la pregunta “Amb quina freqüència es comunica per

Internet amb el seu pare?” l’han utilitzat per a comunicar-s’hi amb ell, almenys un cop a l’any i

(3/1.129 = 0,27%) respecte a la mare que han respost a la pregunta “Amb quina freqüència es

comunica per Internet amb la seva mare?”, indicant una freqüència d’almenys un cop a l’any.

La comunicació entre els progenitors i els fills per Internet requereix que tant els uns com els altres

tinguin accés a la xarxa. Molts progenitors, però, pertanyen a una generació de catalans que

difícilment han utilitzat Internet. Mentre que gairebé tots els catalans tenen accés al telèfon, la majoria

no disposen d'un accés adequat a Internet o al correu electrònic a la feina, a casa o a l'escola. Per

descomptat, si se sap fer servir un ordinador, es pot anar a un cibercafè o a una biblioteca. Anar a un

lloc concret per a intercanviar missatges electrònics no és, però, un procés que encoratgi la

comunicació espontània entre progenitors o, de fet, entre familiars i amics (Boase, Chen, Wellman i

Prijatelj, 2002).

5.4.2.3. Familiars

Nombre i localització de familiars: En aquest apartat es consideren només els familiars adults amb

qui els enquestats han tingut algun contacte durant l'any passat. Això comprèn gairebé tots els seus

familiars, però no pas tots.

La gran majoria de catalans (80,9%) tenen almenys un familiar (diferent dels progenitors) que viu al

mateix municipi. Una mediana de 4,5 familiars viuen al mateix municipi, més un o dos progenitors, la

qual cosa fa un total de sis o set familiars que viuen a prop. Més d'una quarta part dels catalans

(27,9%) tenen més de 10 familiars (a més dels progenitors) que viuen al mateix municipi.

Taula 4 aproximadament aquí: Grandària mediana i mitjana de les xarxes de relació i

localització

Mediana i composició de les xarxes personals

Progenitors7 Familiars Amics Veïns Totals per fila Percentatges per fila

Al mateix municipi 0,8 4,5 5,5 2,7 13,5 63,7% A la resta de Catalunya 0,2 4,4 1,0 5,6 26,4%

A la resta d’Espanya 0,1 1,0 0,7 1,8 8,5%

A l’estranger 0,04 0,2 0,1 0,3 1,4%

Totals per 1,14 10,1 7,3 2,7 21,2

7 En les taules tant de medianes com de mitjanes s’utilitza la distribució mitjana dels progenitors, perquè en aquest context la mediana no té sentit.


columna

Percentatges per columna 5,2% 47,6% 34,4% 12,7% 100%

Mitjana i composició de les xarxes personals

Progenitors Familiars Amics Veïns Totals per fila Percentatges per fila Al mateix municipi 0,8 8,4 9,8 3,7 22,7 50,7%

A la resta de Catalunya

0,2 6,7 4,4 11,3 25,2%

A la resta d’Espanya 0,1 5,9 2,7 8,7 19,4%

A l’estranger 0,04 1,2 0,9 2,1 4,7%

Totals per columna 1,14 22,2 17,8 3,7 44,8

Percentatges per columna

2,5% 50,0% 39,7% 8,3% 100%

La dimensió de Barcelona fa que comprengui una quarta part (24,7%) dels catalans enquestats. Per

tant, és probable que els enquestats barcelonins tinguin un percentatge extraordinàriament alt de

familiars que viuen al mateix municipi (Barcelona) que ells. Les dades mostren que és veritat. Dues

terceres parts dels enquestats barcelonins (67,1%) tenen sis o més familiars (a més dels progenitors)

que també viuen al mateix municipi: Barcelona. Prop de dues cinquenes parts (38,2%) de barcelonins

tenen 11 familiars o més que també viuen a Barcelona. En canvi, un percentatge significativament

inferior (45,3%) de catalans que no viuen a Barcelona tenen sis o més familiars que viuen al seu

municipi i només una quarta part (24,5%) tenen més de 10 familiars a la resta de Catalunya.

TAULA S4a: Lloc de residència i nombre de familiars que viuen al mateix municipi

Lloc de residència

Fora de Barcelona Barcelona Total N de familiars que viuen al mateix municipi

N Percentatge N Percentatge N Percentatge

No tinc familiars 494 21,8% 82 11,1% 576 19,2% D’1 a 5 745 32,9% 162 21,9% 907 30,2% De 6 a 10 470 20,8% 214 28,9% 684 22,8% 11 o més 555 24,5% 283 38,2% 838 27,9% Total 2264 100% 741 100% 3005 100%

TAULA S4b: Lloc de residència i nombre de familiars que viuen a la resta de Catalunya

Lloc de residència Fora de Barcelona Barcelona Total N de familiars que viuen a la resta de Catalunya


No tinc familiars

574 25,4% 376 50,7% 950 31,6%


D’1 a 5 617 27,3% 153 20,6% 770 25,6% De 6 a 10 451 19,9% 111 15,0% 562 18,7% 11 o més 622 27,5% 101 13,6% 723 24,1% Total 2264 100% 741 100% 3005 100%

TAULA S4c: Lloc de residència i nombre de familiars que viuen a la resta d’Espanya

Lloc de residència Fora de Barcelona Barcelona Total N de familiars que viuen a la resta d’Espanya


No tinc familiars 970 42,8% 352 47,5% 1322 44% D’1 a 5 407 18% 104 14% 511 17% De 6 a 10 311 13,7% 121 16,3% 432 14,4% 11 o més 576 25,4% 164 22,1% 740 24,6% Total 2264 100% 741 100% 3005 100%

TAULA S4d: Lloc de residència i nombre de familiars que viuen a l’estranger

Lloc de residència Fora de Barcelona Barcelona Total N de familiars que viuen a l’estranger


No tinc familiars 1818 80,3% 571 77,1% 2389 79,5% D’1 a 5 292 12,9% 89 12% 381 12,7% De 6 a 10 75 3,3% 33 4,5% 108 3,6% 11 o més 79 3,5% 48 6,5% 127 4,2% Total 2264 100% 741 100% 3005 100%

Dues terceres parts dels catalans (68,4%) també tenen almenys un familiar que viu fora del seu

municipi, però en un altre lloc de Catalunya. Els catalans tenen una mediana de 4,4 familiars que

viuen a la resta de Catalunya. Una quarta part (24,1%) en tenen més de 10.

La situació es fa més complexa quan es comparen els catalans que viuen a Barcelona i els que viuen

fora de Barcelona. D'una banda, només el 28,6% de barcelonins tenen sis familiars o més que viuen a

la resta de Catalunya, i la meitat (50,7%), de fet, no tenen cap familiar que hi visqui. D'altra banda,

més de dues cinquenes parts de catalans que no viuen a Barcelona, tenen sis o més familiars que

viuen a la resta de Catalunya, però no al mateix municipi.

Els catalans tenen pocs familiars que visquin fora de Catalunya. Una mica menys de la meitat dels

enquestats (44%) no tenen familiars que visquin a la resta d'Espanya. Per tant, la mediana és d'un

únic familiar (1,0) que viu a la resta d'Espanya. D'altra banda, una quarta part (24,6%) dels catalans

tenen més de 10 familiars que viuen a la resta d'Espanya. Els barcelonins tenen tendència a tenir un

nombre lleugerament superior de familiars que viuen a la resta d'Espanya. Pot ser perfectament que

molts dels enquestats hagin emigrat a Catalunya des d'altres regions d'Espanya, dels quals un

percentatge lleugerament superior viuen a Barcelona. Aquests emigrants probablement mantenen


algun contacte amb els familiars que han deixat enrere. Alguns dels familiars dels enquestats també

poden haver emigrat a altres llocs d'Espanya.

Només una cinquena part dels catalans (20,5%) tenen algun familiar que viu fora d'Espanya, una

mediana de 0,2. Com passa en el cas dels contactes socials amb persones que viuen a la resta de

Catalunya, els residents a Barcelona tenen una probabilitat lleugerament superior de tenir familiars

que visquin fora d'Espanya.

La suma de medianes mostra que la dimensió mitjana aproximada de la xarxa familiar catalana és:

1,1 progenitors + 4,5 familiars al mateix municipi + 4,4 a la resta de Catalunya

+ 1,0 a la resta d'Espanya + 0,2 a l'estranger = 11,2

Aquesta és una estimació conservadora de la dimensió mitjana de les xarxes familiars, ja que aquesta

anàlisi només té en compte els familiars amb qui s'ha estat en contacte durant l'any passat i utilitza la

mediana per a calcular la dimensió mitjana. La mitjana és el lloc en el qual el 50% de les xarxes són

més grans o més petites. S'utilitza en lloc de la mitjana estadística més tradicional. La raó és que en

cada situació (familiar al mateix municipi, etc.) el nombre de membres de la xarxa no formen una

distribució normal, sinó que es produeix una dispersió ascendent. Per exemple, 45 enquestats

declaren que la seva xarxa familiar és formada per cinquanta familiars o més. Si s'utilitzen mitjanes en

lloc de medianes per a calcular la dimensió mitjana de les xarxes familiars a Catalunya, s'obté una

grandària estimada de 23,9, el doble de l'estimació obtinguda utilitzant medianes:

1,1 progenitors + 8,4 al mateix municipi + 6,7 a la resta de Catalunya

+ 5,9 a la resta d'Espanya + 1,2 a l'estranger = 23,3 familiars

La veritat probablement es troba en un punt mitjà. Aparentment, moltes persones han sobreestimat en

gran mesura la dimensió de les seves xarxes, i moltes estimacions s'agrupen de manera improbable

al voltant de nombres rodons: 10, 20, ... 100. La mediana no és sensible a les estimacions altes ni a

les dispersions ascendents, per la qual cosa és preferible adoptar un criteri conservador en aquestes

anàlisis. A més, la mediana d'11,2 vincles actius amb familiars és una mica més gran que la dimensió

de les xarxes familiars trobades per Fischer al nord de Califòrnia (1982) i Wellman, Carrington i Hall

(1988) al Canadà anglòfon8, amb procediments de càlcul molt més precisos. És molt inferior a

l'estimació de Raymond Firth (1969) de més de 50 familiars al Regne Unit als anys seixanta. Aquesta

estimació es va fer més d'una generació abans que es desenvolupessin les societats en xarxa a

Europa, i Firth també va insistir als seus enquestats que comptessin tots els familiars, mentre que

8 Mentre que els projectes de Fischer i Wellman demanaven als enquestats una llista de tots els membres actius de les seves xarxes, el Projecte Internet Catalunya (PIC) els demanava de fer una estimació del nombre de familiars, amics i veïns. L’examen de les dades del PIC mostra que molts enquestats van donar xifres rodones, com 5, 10 o 20. És probable que les detallades enumeracions de noms demanades per Fischer i


altres estudis de què s'ha parlat aquí només han considerat els familiars que han tingut algun

contacte amb els enquestats.

La gran diferència entre aquest estudi català i els estudis nord-americans de Fischer i Wellman és el

localisme més gran dels familiars catalans. El noranta per cent (90,1%) dels familiars (incloent-hi els

progenitors) viuen a Catalunya. De fet, una majoria (63,7%) viuen al mateix municipi que els

enquestats. Només el 8,5% viuen a la resta d'Espanya i molt pocs (1,4%) viuen a l'estranger.

Barcelona ocupa un lloc especial com a imant relacional: dues terceres parts de tots els vincles

familiars dels barcelonins romanen a Barcelona. Encara que es tracti d'una inferència, les dades

suggereixen que molts dels vincles familiars de persones que viuen en altres llocs de Catalunya són

amb familiars que viuen a Barcelona.

Aquest patró residencial de la xarxa familiar, centrat a Catalunya i als municipis, contrasta amb les

localitzacions residencials més disperses dels familiars nord-americans. La dispersió nord-americana

reflecteix l'espai físic més gran dels Estats Units i el Canadà, una tendència més gran en aquests

països a traslladar-se a altres regions i l'existència de més immigració procedent d'altres països. Per

exemple, les xarxes dels habitants de Toronto són extenses i reflecteixen el paper de la ciutat com a

punt de reunió per als immigrants acabats d'arribar d'Europa, Amèrica, l'Àfrica, l'Àsia, l'Amèrica

Llatina, els països del Carib i la resta del Canadà. En gairebé tots els casos, els immigrants que

arriben a Toronto han deixat familiars enrere i utilitzen sovint tarifes aèries econòmiques, correu

electrònic i trucades per Internet per a mantenir el contacte amb els seus.

5.4.2.4. Freqüència de contacte amb els familiars

Familiars que viuen al mateix municipi: Els familiars que viuen al mateix municipi es veuen sovint.

La majoria dels enquestats declaren que veuen aquests familiars cada setmana (34,0%) o cada dia

(19,6%). Només el 7,1% els veuen només una vegada a l'any o menys.

El contacte telefònic amb aquests familiars és una mica menys freqüent. Això suggereix que el telèfon

és un suplement de la vida familiar al mateix municipi i no pas un substitut. Només el 8,6% dels

enquestats parlen per telèfon diàriament amb familiars que viuen al mateix municipi. La majoria parla

per telèfon amb aquests familiars setmanalment (31,3%) o mensualment (23,9%).

Només un petit nombre de catalans (2,8%) tenen contacte per Internet amb familiars que viuen al

mateix municipi. Els que es comuniquen així, generalment ho fan setmanalment o mensualment.

Wellman donessin com a resultat un nombre inferior de familiars, amics i veïns (Campbell i Lee, 1991), la qual cosa explicaria en gran mesura la


Familiars que viuen a la resta de Catalunya: Per regla general, els catalans veuen els familiars que

viuen a la resta de Catalunya aproximadament una vegada al mes. Només veuen setmanalment el

15,2% d'aquests familiars i diàriament el 2,0%. En canvi, el 6,5% els veuen menys d'una vegada a

l'any.

De manera similar, els enquestats acostumen a parlar per telèfon amb aquests familiars

aproximadament una vegada al mes. La majoria parlen amb aquests familiars entre una vegada a la

setmana i una vegada a l'any. Pocs ho fan diàriament (4,0%) i uns quants més mai no hi parlen per

telèfon (13,1%).

Gairebé cap dels enquestats no utilitza Internet per a comunicar-se amb familiars que viuen a la resta

de Catalunya. Només el 2,2% han utilitzat Internet alguna vegada per a comunicar-se amb familiars

que viuen a la resta de Catalunya. De fet, només el 3,2% dels enquestats que utilitzen Internet l'han

feta servir amb aquest propòsit. Menys de l'1% utilitzen Internet setmanalment o diàriament amb

aquesta finalitat.

Familiars que viuen a la resta d'Espanya: Prop de la meitat dels catalans (48,7%) no tenen cap

familiar que visqui a la resta d'Espanya. Fins i tot els que hi tenen familiars, gairebé no els veuen. Els

familiars que viuen a Espanya els veuen generalment cosa d'una vegada a l'any. Una quarta part

(25,5%) d'aquests familiars gairebé no els veuen o no els veuen mai. Dues terceres parts (68,9%) els

veuen només una vegada a l'any o menys, mentre que la resta els veuen mensualment (4,2%),

setmanalment (0,6%) o diàriament (0,8%).

Encara que el telèfon compensa en certa mesura la falta de visites cara a cara, la poca freqüència de

contacte telefònic amb els familiars que viuen a la resta d'Espanya segueix el model de les visites. Hi

ha una mediana de només una trucada telefònica a l'any a familiars que viuen a la resta d'Espanya. A

prop d'una quarta part (23%) no els truquen mai o molt poques vegades. A dues cinquenes parts els

truquen una vegada a l'any i, a la resta, mensualment (26,0%), setmanalment (7,9%) o diàriament

(1,5%).

Com gairebé sempre en el cas d'aquestes xarxes, l'ús d'Internet és molt limitat, fins i tot en el cas dels

familiars que viuen lluny, a la resta d'Espanya. Només l'1,7% dels enquestats han utilitzat Internet per

a comunicar-se amb familiars que viuen a la resta d'Espanya. De fet, només el 3,0% dels enquestats

que utilitzen Internet, l'han feta servir amb aquest propòsit. Menys de l'1% dels catalans que utilitzen

dimensió més gran de les xarxes que ha trobat el PIC en aquest estudi.


Internet, la fan servir per a posar-se en contacte setmanalment o diàriament amb familiars que viuen a

altres punts d'Espanya.

Familiars que viuen fora d'Espanya: Els catalans gairebé no tenen cap contacte amb els familiars

que viuen fora d'Espanya. Per una raó: només una cinquena part (20,5%) dels enquestats tenen

algun familiar que viu fora d'Espanya. Gairebé tots (97,0%) els veuen una vegada a l'any (44,4%) o

menys (52,6%). Un enquestat, probablement algú que viu a la frontera, declara que veu un familiar

d'aquest tipus cada dia.

En certa mesura, el telèfon augmenta la connectivitat. Tanmateix, a la gran majoria de familiars

(76,3%) que viuen fora d'Espanya els truquen només una vegada a l'any (32,2%) o menys (44.1%). A

una quarta part els truquen amb més sovint: mensualment (17,1%), setmanalment (5,3%) i, fins i tot, a

uns quants diàriament (1,3%).

Tot i que els catalans utilitzen Internet per a posar-se en contacte amb familiars que viuen fora

d'Espanya més que no fan amb els que viuen a Espanya, el percentatge d'enquestats que utilitzen

Internet per a aquest propòsit encara és molt petit, només un 2%. De fet, només el 10% dels catalans

que utilitzen Internet, la fan servir per a estar en contacte amb familiars que viuen fora d'Espanya. És

més, el petit percentatge de catalans que utilitzen Internet per a posar-se en contacte amb familiars,

ho fan esporàdicament: una vegada cada mes o menys.

Resum de les xarxes familiars:

1. La majoria dels catalans tenen entre 11 i 24 familiars (incloent-hi els progenitors) en les seves

xarxes actives.

2. Les xarxes familiars catalanes són predominantment locals, ja que aproximadament la meitat

dels familiars viuen al mateix municipi, i la gran majoria, a Catalunya.

3. Els familiars que viuen a Catalunya interactuen principalment per mitjà de reunions personals,

cara a cara.

4. Les trucades telefòniques són una mica menys freqüents amb la majoria de familiars que

viuen al mateix municipi o a la resta de Catalunya. De fet, els catalans truquen molt poques

vegades als familiars que viuen lluny: en algun altre lloc d'Espanya o a l'estranger.

5. Només un petit percentatge de catalans utilitza Internet per a estar en contacte amb un

familiar. La causa pot ser, en part, el percentatge inferior de catalans que estan connectats a

Internet (si es comparen amb els americans), ja que ambdues parts han de tenir-hi accés per

a poder establir una comunicació.


6. En comparació de les xarxes familiars nord-americanes (Fischer, 1982; Wellman, 1979;

Wellman i Wortley, 1989, 1990), les xarxes familiars catalanes són una mica més grans, més

locals i es basen més en les trobades cara a cara. Mentre que més de la meitat de les

interaccions nord-americanes en l'època anterior a Internet es feien per telèfon, aquest

percentatge és inferior a Catalunya. A més, encara que un terç dels catalans utilitzen Internet,

rares vegades la fan servir per a comunicar-se amb els familiars.

5.4.2.5. Amics i veïns

Una immensa majoria de catalans tenen almenys un amic al mateix municipi: el 88,9% enfront del

80,9% dels que tenen almenys un familiar. Gairebé tots els catalans tenen almenys un veí a la seva

xarxa que consideren un membre actiu de la xarxa, però no un familiar o un amic. Per regla general,

els catalans tenen més vincles d'amistat que no pas de parentiu al mateix municipi: 5,5 contra 4,5. (La

mitjana d'amistats al mateix municipi és 9,8.) A més, una quarta part (26,9%) tenen més de 10 amics

al mateix municipi. A diferència del que passa amb els familiars, el nombre d'amics locals dels

barcelonins és semblant al de la gent que viu a la resta de Catalunya.

TAULA S5a: Lloc de residència i nombre d’amics que viuen al mateix municipi

Lloc de residència Fora de Barcelona Barcelona Total N d’amics que viuen al mateix municipi


No tinc amics 277 12,2% 76 10,3% 353 11,7% D’1 a 5 793 35% 252 34% 1045 34,8% De 6 a 10 584 25,8% 215 29% 799 26,6% 11 o més 610 27% 198 26,7% 808 26,9% Total 2264 100% 741 100% 3005 100%

TAULA 5b: Lloc de residència i nombre d’amics que viuen a la resta de Catalunya

Lloc de residència Fora de Barcelona Barcelona Total N d’amics que viuen a la resta de Catalunya


No tinc amics 1076 47,5% 507 68,4% 1583 52,7% D’1 a 5 597 26,4% 136 18,4% 733 24,4% De 6 a 10 340 15% 61 8,2% 401 13,3% 11 o més 251 11,1% 37 5% 288 9,6% Total 2264 100% 741 100% 3005 100%

TAULA 5c: Lloc de residència i nombre d’amics que viuen a la resta d’Espanya

Lloc de residència Fora de Barcelona Barcelona Total N d’amics que viuen a la resta d’Espanya


No tinc amics 1605 70,9% 533 71,9% 2138 71,1% D’1 a 5 324 14,3% 111 15% 435 14,5%


De 6 a 10 194 8,6% 54 7,3% 248 8,3% 11 o més 141 6,2% 43 5,8% 184 6,1% Total 2264 100% 741 100% 3005 100%

TAULA 5d: Lloc de residència i nombre d’amics que viuen a l’estranger

Lloc de residència Fora de Barcelona Barcelona Total N d’amics que viuen a l’estranger


No tinc amics 2034 89,8% 629 84,9% 2663 88,6% D’1 a 5 156 6,9% 72 9,7% 228 7,6% De 6 a 10 25 1,1% 16 2,2% 41 1,4% 11 o més 49 2,2% 24 3,2% 73 2,4% Total 2264 100% 741 100% 3005 100%

Una mica menys de la meitat (47,3%) dels catalans tenen almenys un amic que viu fora del seu

municipi, però en un altre lloc de Catalunya. La mediana d'aquestes amistats és d'1,0 (mitjana = 4,4).

Aquesta dada és molt inferior a la dels 4,4 familiars que viuen a la resta de Catalunya. A més, només

una petita minoria de catalans (9,6%) tenen més de 10 amics que viuen a la resta de Catalunya. Els

barcelonins són diferents: dues terceres parts (68,4%) no tenen amics que visquin a la resta de

Catalunya. En canvi, la meitat (52,5%) dels que viuen a la resta de Catalunya tenen amics que també

viuen a Catalunya, però en un municipi diferent. Molt possiblement, aquests amics que viuen a la

resta de Catalunya, viuen a Barcelona, tenint en compte l'alt percentatge de catalans que hi viuen.

Una minoria de catalans (28,9%) tenen algun amic en altres regions d'Espanya. La majoria de xarxes

inclouen menys d'un amic que viu a la resta d'Espanya (mediana = 0,7; mitjana = 2,7). Una minoria

molt petita (6,1%) tenen més de 10 amics d'aquest tipus. En aquest cas, no hi ha diferències entre els

barcelonins i els enquestats que viuen a la resta de Catalunya.

Només una dècima part (11,4%) dels enquestats tenen algun amic que visqui fora d'Espanya

(mediana = 0,1; mitjana = 0,9). Només el 2,4% tenen més de 10 amics que viuen fora d'Espanya,

entre els quals els barcelonins tenen una tendència lleugerament superior, tot i que estadísticament

significativa, a tenir amistats a l'estranger.

Tant si es fan servir medianes com mitjanes, les dades mostren que els catalans declaren que tenen

menys amics que no pas familiars a les seves xarxes. La xarxa mediana d'amics amb els quals es va

establir contacte l'any passat consta de 7,3 membres:

5,5 al mateix municipi + 1,0 a la resta de Catalunya + 0,7 a la resta d'Espanya + 0,1 en un altre país = 7,3 amics


Com en el cas dels familiars, les mitjanes donen una estimació d'amics molt més gran: 17,8:

9,8 al mateix municipi + 4,4 a la resta de Catalunya + 2,7 a la resta d'Espanya + 0,9 en un altre país = 17,8 amics

Les xarxes d'amistat dels catalans són força locals, fins i tot més locals que les xarxes de parentiu.

Els vincles existents al mateix municipi comprenen el 75,3% de tots els vincles d'amistat. Els vincles a

l'interior de Catalunya comprenen el 89,0% de totes les amistats. A diferència d'aquestes amistats

locals, únicament prop d'una quarta part dels enquestats tenen algun amic que visqui a la resta

d'Espanya i aproximadament una dècima part en tenen algun que visqui en un altre país. Per regla

general, els catalans només tenen un amic que viu fora del seu municipi i a la resta de Catalunya i

possiblement un altre que viu a la resta d'Espanya o a l'estranger.

Diferentment de la situació amb els familiars, no hi ha una diferència important entre el localisme de la

sociabilitat dels barcelonins i la dels altres catalans. Tanmateix, com que Barcelona és un municipi

molt més gran que la resta de municipis catalans, tenir un amic a Barcelona pot significar que l'amic

sigui prou lluny perquè s'hagi de fer un viatge de trenta minuts per a anar-lo a veure.

Contacte amb amics: Amb tants amics que viuen a prop, no és sorprenent que hi hagi molt de

contacte amb amics que viuen al mateix municipi. Més de tres quartes parts d'aquests amics es

veuen almenys una vegada a la setmana: el 32,3% diàriament i el 45,0% setmanalment. Hi ha menys

contacte telefònic amb aquests amics locals, tot i que la meitat (52,5%) parlen per telèfon

setmanalment. La norma és que els amics que viuen al mateix municipi parlin més setmanalment

(43,1%) que no pas diàriament (9,4%). Una minoria apreciable, el 21,0%, parlen per telèfon una

vegada a l'any o menys. Tot i que la comunicació per Internet és baixa entre els amics que viuen al

mateix municipi, és substancialment superior a la que hi ha entre familiars. Una dècima part (10,8%)

dels enquestats i una vuitena part (12,3%) dels que utilitzen Internet, l'han feta servir per a parlar amb

amics del mateix municipi. Es comuniquen en una proporció moderada: la meitat (49,7%) dels que es

comuniquen per Internet ho fan aproximadament una vegada a la setmana.

La meitat dels enquestats que tenen amics que viuen a la resta de Catalunya tenen menys contacte

amb ells que amb els amics que viuen al mateix municipi. Quant a aquests amics, tenen una mediana

d'una trobada personal i d'una trucada telefònica mensual. Només una quarta part es veuen (25,8%)

o es truquen (24,0%) una vegada a la setmana o amb més freqüència. Només el 6,7% han tingut

algun contacte per Internet, predominantment cada mes o cada setmana, i només el 14,1% dels que

utilitzen Internet, ho fan per a comunicar-se amb amics que viuen a la resta de Catalunya.


La minoria de catalans que tenen amics que viuen a la resta d'Espanya hi tenen poc contacte. Tres

quartes parts (74,6%) tenen una trobada personal aproximadament una vegada a l'any, mentre que el

19,0% tenen trobades fins i tot menys freqüents. Les trucades telefòniques omplen alguns d'aquests

buits. Una quarta part (25,0%) dels enquestats parlen per telèfon amb els amics d'Espanya una

vegada al mes i el 3,3% hi parlen amb més freqüència. La meitat dels enquestats (51,3%), però,

només truca una vegada a l'any i el 20,4% encara menys. Tampoc no es fa servir Internet amb gaire

més freqüència del que es fa per a mantenir contacte amb amics que viuen a Catalunya. Només el

4,4% han tingut contacte alguna vegada amb aquests amics per mitjà d'Internet i la meitat (51,3%)

només una vegada a l'any. De fet, només el 15,2% dels que utilitzen Internet ho fan per a comunicar-

se amb amics que viuen a la resta d'Espanya. Tot i la capacitat d'Internet per a connectar grans

distàncies a baix preu, el percentatge de catalans que utilitzen aquest mitjà per a comunicar-se amb

amics que viuen a la resta d'Espanya no difereix gaire del percentatge dels que l'utilitzen per a

comunicar-se amb amics que viuen a Catalunya.

El petit percentatge de catalans amb amics que viuen en altres països els veuen molt poques

vegades. El 40% els veuen menys d'una vegada a l'any, mentre que més de la meitat (52,9%) només

els veuen una vegada a l'any. Com en el cas dels amics que viuen a la resta de Catalunya i

d'Espanya, el contacte telefònic resol alguns buits, però no pas tots. A una cinquena part (19,7%) dels

amics que viuen a l'estranger, els truquen una vegada al mes o més. Amb tot, les trucades a la

majoria d'aquests amics són poc freqüents i, per exemple, a quatre cinquenes parts (80,3%) els

truquen una vegada a l'any com a màxim.

La comunicació per Internet és més gran entre la petita minoria de catalans que utilitzen la xarxa i que

tenen amics a l'estranger. Prop d'una tercera part dels catalans que utilitzen Internet (30,5%) ho fan

per a comunicar-se amb amics que viuen a l'estranger. Tanmateix, aquest petit grup constitueix

només el 3,4% de la mostra total. La proporció mediana de contactes dels que tenen amics a

l'estranger és d'una vegada al mes. Només l'11,9% d'aquests enquestats tenen contacte diari o

setmanal per Internet amb amics que viuen a l'estranger. Malgrat tot, aquest petit percentatge dels

que contacten freqüentment amb amics a l'estranger representa la proporció més alta d'utilització

d'Internet a Catalunya per a contactar amb amics o familiars.

La utilització relativament alta d'Internet per a contactar amb amics d'altres països es fa evident d'una

altra manera. Quan es considera el nombre d'hores setmanals de connexió de l'usuari, l'única relació

significativa pel que fa a la sociabilitat és la que s'estableix entre la utilització d'Internet i el nombre

d'amics que es tenen a l'estranger. Com més hores estan connectats els catalans a Internet, més

amics tenen. Tanmateix, encara que estadísticament significativa, la relació no és gaire gran. Només

una quarta part (26,2%) dels catalans que utilitzen Internet sovint (més de 7 hores cada setmana)

tenen almenys un amic a l'estranger. En canvi, els usuaris que utilitzen poc Internet tenen menys


contacte amb amics: el 16,1% dels que la utilitzen menys de dues hores setmanals tenen almenys un

amic a l'estranger.

Veïns: A més dels familiars i amics, els catalans identifiquen una mediana de 2,7 persones com a

veïns. És un nombre una mica inferior als quatre del Canadà (Wellman, Carrington i Hall, 1988;

Wellman, 1996) i als nou que s'han determinat recentment en un suburbi canadenc (Hampton i

Wellman, 2002a). Cal remarcar que els catalans també identifiquen uns altres 5,5 membres de les

seves xarxes com a amics que viuen al mateix municipi. En aquest cas, la causa pot ser més una

diferència de nomenclatura que no pas una diferència substantiva, encara que al Canadà, com també

a Catalunya, s'acostuma a considerar el veïnatge com una relació més feble que no pas l'amistat.

Prop de tres quartes parts (70,6%) dels que es consideren "veïns" tenen trobades personals almenys

una vegada a la setmana, sigui setmanalment (30,6%) o diàriament (40,0%). Aquestes freqüències

són aproximadament les mateixes amb què es veuen els amics que viuen al mateix municipi.

Tanmateix, una minoria significativa de veïns (16,5%) tenen vincles bastant febles i, tot i que viuen

molt a prop, es veuen menys d'una vegada a l'any. En canvi, menys de l'1% d'amics del mateix

municipi es veuen menys d'una vegada a l'any.

Taula S6 Contacte amb veïns

Amb quina freqüència rep o visita els veïns? * Entrevistat usuari o no usuarid'Internet

639 236 875

44,1% 32,0% 40,0%

411 257 668

28,4% 34,9% 30,6%

99 76 175

6,8% 10,3% 8,0%

65 41 106

4,5% 5,6% 4,9%

234 127 361

16,2% 17,2% 16,5%

1448 737 2185

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Cada dia




Mai

Amb quinafreqüènciarep o visitaels veïns?

Total


Entrevistatusuari


Total


Amb quina freqüència parla per telèfon amb els veïns? * Entrevistat usuari o no usuarid'Internet

34 7 41

2,3% ,9% 1,9%

59 42 101

4,1% 5,7% 4,6%

102 48 150

7,0% 6,5% 6,9%

76 32 108

5,2% 4,3% 4,9%

1178 608 1786

81,3% 82,5% 81,7%

1449 737 2186

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Cada dia




Mai

Amb quinafreqüènciaparla pertelèfon ambels veïns?

Total


Entrevistatusuari


Total

Amb quina freqüència es comunica per Internet amb els veïns? * Entrevistat usuari o no usuarid'Internet

3 3,4% ,1%

7 7

,9% ,3%

9 91,2% ,4%

1459 718 2177100,0% 97,4% 99,1%

1459 737 2196

100,0% 100,0% 100,0%

N

%N%

N

%N%N

%

Cada dia



Mai

Amb quina freqüènciaes comunica perInternet amb elsveïns?

Total


Entrevistatusuari


Total

Només una cinquena part dels veïns (18,3%) parlen per telèfon. Només molt pocs es comuniquen per

Internet: el 0,6% de tots els enquestats i el 0,9% dels que utilitzen la xarxa. Els que fan servir el

telèfon o Internet no ho fan sovint: és un mitjà per a comunicar-se de tant en tant i no una cosa en què

es confiï per al contacte habitual. Aquí, altra vegada, els amics que viuen al mateix municipi es

comuniquen més per telèfon i per Internet que no pas els veïns. En definitiva, la dada és coherent

amb les conclusions nord-americanes que els enquestats tenen vincles més febles amb els que

consideren "veïns" que no pas amb altres membres esmentats de la xarxa (Wellman, 1979; Wellman,

Carrington i Hall, 1988; Wellman i Wortley, 1999).

Similitud de sexe: Els enquestats van declarar que hi havia un equilibri de sexe pel que fa a la gent

amb qui parlaven per telèfon o s'intercanviaven correus electrònics. El principi d'homofília (similitud)

estableix que els individus tendeixen a associar-se amb altres que tenen unes característiques socials

semblants. Alguns analistes han defensat que la reduïda presència social del correu electrònic fa que

el sexe dels que es comuniquen per aquest mitjà sigui menys important. Del que no es pot veure o

sentir la gent n'és menys conscient. Això implicaria que és més fàcil intercanviar correus electrònics

entre homes i dones que no pas fer servir el telèfon. D'altra banda, si tenim en compte que els homes


utilitzen el correu electrònic a Catalunya més que les dones, és possible que les dones catalanes

intercanviïn molts dels seus missatges electrònics amb homes.

Les dades suggereixen que aquesta afirmació és certa. Dues terceres parts (66,7%) dels enquestats

que utilitzen Internet declaren que la majoria del seus missatges electrònics procedeixen de persones

de l'altre sexe: d'homes a dones i de dones a homes. En canvi, la similitud de sexe és superior pel

que fa al contacte telefònic, atès que la meitat dels enquestats (51,9%) declaren que les trucades que

reben procedeixen, per regla general, de persones de l'altre sexe.

Resum de les xarxes d'amistat/veïnat: Si es comparen amb les xarxes d'amistat nord-americanes

(Fischer, 1982; Wellman, 1979; Wellman i Wortley, 1989, 1990), les catalanes tenen les

característiques següents:

1. Són més grans.

2. Són locals.

3. Es basen en trobades personals. Mentre que més de la meitat de les interaccions nord-

americanes en l'època anterior a Internet es produïen per telèfon, el percentatge a

Catalunya és molt més baix. Tot i que un terç dels catalans tenen accés a Internet, molt

poques vegades la utilitzen per a comunicar-se amb els amics i gairebé mai per a

comunicar-se amb els veïns.

4. Les persones que utilitzen Internet amb freqüència tenen una probabilitat una mica més

alta de tenir amics en altres països.

5. Els catalans tenen relacions amb més amics que no pas veïns. Els veïns no sembla que

tinguin vincles tan forts com els amics; el contacte entre ells no és tan freqüent com el

dels amics que viuen al mateix municipi.

6. Els catalans es comuniquen amb l'altre sexe més per Internet que no pas per telèfon, la

qual cosa encaixa amb el fet que a Internet hi ha menys consciència de les diferències

sexuals.

Canvi en la manera de comunicar-se a distància: En quina mesura els catalans utilitzen el telèfon i

Internet en comparació de les trobades personals amb progenitors, familiars, amics i veïns? Aquesta

qüestió es va tractar adoptant el criteri de considerar interaccions freqüents "una o més vegades cada

setmana". Les anàlisis van calcular després el percentatge de catalans que utilitzen les trobades

personals, el telèfon o Internet per a comunicar-se almenys setmanalment. Això es va fer per a cada

tipus de relació –familiars, amics– i cada tipus de distància –el mateix municipi, la resta de Catalunya.


Per exemple, dues terceres parts (66,6%) dels catalans tenen trobades personals almenys cada

setmana amb familiars que viuen al mateix municipi, una meitat (49,6%) hi parlen per telèfon i l'1,4%

s'hi comuniquen per Internet. A continuació, el percentatge dels que tenien trobades personals

(66,6%) es va dividir pels que tenien contacte telefònic (49,6%), amb la qual cosa es va obtenir una

ràtio del 0,76 (en aquest exemple). Aquesta dada es reveladora del que ja s'ha esmentat: és més

probable que els familiars que viuen al mateix municipi tinguin trobades personals que no pas que

parlin per telèfon.

Taula S7a: Proporció de trobades personals, contacte telefònic i per Internet (una vegada a

la setmana o més)

Familiars Amics

Mateix municipi

Trobada 66,6 77,4

Telèfon 49,6 52,5

Internet 1,4 8,4

Catalunya

Trobada 17,2 25,8

Telèfon 23,8 24

Internet 0,9 9,1

Espanya

Trobada 1,4 1,3

Telèfon 9,4 3,3

Internet 1 6

Estranger

Trobada 0,5 0,6

Telèfon 6,6 3,1

Internet 2,6 11,8

Taula S7b: Proporció de trobades personals, contacte telefònic i per Internet (una vegada a

la setmana o més)

Trobada Telèfon Internet

Pare 67,5 68,6 0,9

Mare 70,4 70,9 0,8

Veïns 70,6 6,5 0,5

La comparació de les ràtios els punts següents:

1. Els catalans utilitzen amb més probabilitat el telèfon que no pas les trobades

personals per a relacionar-se amb els familiars que no viuen al mateix municipi.

2. Els catalans utilitzen gairebé amb la mateixa probabilitat el telèfon que les trobades

personals per a relacionar-se amb els amics que viuen a la resta de Catalunya.


3. La tendència a utilitzar preferentment el telèfon en comptes de les trobades personals

augmenta moderadament en les relacions amb els familiars i amics que viuen a la

resta de Catalunya.

4. La tendència a utilitzar preferentment el telèfon en comptes de les trobades personals

augmenta en gran mesura en les relacions amb els familiars que viuen a la resta

d'Espanya o a l'estranger. Els catalans truquen als familiars que viuen a l'estranger

13,2 vegades més de les que hi tenen trobades personals.

5. Encara que les ràtios de trucades / trobades personals amb amics també augmenten

amb la distància, l'increment més gran d'aquestes ràtios es produeix en el cas dels

familiars.

6. Els catalans utilitzen amb més probabilitat Internet per a comunicar-se amb els pocs

amics que viuen a la resta d'Espanya o a l'estranger. De fet, és més probable que

utilitzin Internet que no pas el telèfon per a fer-ho.

7. Les relacions de veïnatge es mantenen gairebé exclusivament cara a cara. Aquest fet

contrasta amb el veïnatge electrònic que Hampton i Wellman (2002a) van trobar a

Netville, on hi havia una connectivitat per Internet especialment bona.

5.4.3. Xarxes informàtiques i xarxes socials

5.4.3.1. Internet, augmenta, disminueix o transforma la comunitat social?

Aquest apartat descriu amb més detall fins a quin punt afecta Internet la sociabilitat a Catalunya.

Tenint en compte el localisme més gran de la societat catalana en comparació amb la nord-

americana, és probable que Internet no tingui un paper tan important en la sociabilitat catalana. Amb

tot, una tercera part dels catalans utilitzen Internet per a comunicar-se, informar-se i fer gestions. Fins

a quin punt afecta aquesta relació amb Internet la sociabilitat a Catalunya? A més d'analitzar el

conjunt dels catalans, aquest apartat se centrarà especialment en la tercera part dels catalans que

són usuaris d'Internet.

Les xarxes informàtiques i les xarxes socials sovint funcionen conjuntament. Les xarxes informàtiques

uneixen els individus en xarxes socials, i els individus fan servir l'experiència adquirida en les

situacions fora de línia quan utilitzen les xarxes informàtiques per a comunicar-se. Els vincles socials

recolzats en Internet han transformat el ciberespai en ciberllocs: la gent connecta amb persones afins

per mitjà de la xarxa, hi manté relacions socials i de suport i omple la seva activitat en línia de

significat, sentiment de pertinença i identitat. De la mateixa manera que la flexibilitat de les xarxes

socials geogràficament disperses i menys lligades crea una demanda d'Internet –tant de pàgines web


com de correu electrònic–, el desenvolupament de les xarxes informàtiques ha fomentat la transició

de les xarxes de grups a les xarxes socials.

Durant més d'una dècada, els analistes s'han preguntat si els individus poden trobar una veritable

sociabilitat en línia a Internet. Poden proporcionar suport, companyonia i identitat social les relacions

entre persones que mai no es veuen, se senten o se senten l'olor? Mentre el debat continua (Kraut et

al., 2001; Wellman i Haythornthwaite, 2002), la major part dels nord-americans ja utilitza Internet

(Fong et al., 2001; Quan-Haase i Wellman, 2002). El nombre d'usuaris continua augmentant, a

l'Amèrica del Nord i a l'estranger, tot i que l'alentiment de la taxa de creixement pot indicar un efecte

d'estancament, amb una estabilització del percentatge d'usuaris d'Internet nord-americans del 60% o

més de les llars (Reddick, Boucher i Groseillers, 2000).

Augmenta la sociabilitat, Internet? Els utopistes defensen que Internet proporciona noves i millors

formes de comunicació, mentre que els realistes afirmen que Internet allunya la gent del seu nucli

familiar a la llar, dels altres familiars i dels amics. La celebració de grups de comunitats i treball amb

relacions típiques d'un poble i de teixit dens és una constant que impregna les reflexions sobre

l'impacte d'Internet. Molts veuen Internet com un avantatge per als indiferents i aïllats, que deixaran

d'arraconar-se davant de les pantalles del televisor. Altres encara van més enllà i, a més de veure

Internet com un element potenciador de la sociabilitat, consideren que la transforma, creant noves

formes d'interacció en línia i fomentant les relacions fora de línia. En aquest marc, les pantalles

d'ordinador s'han convertit en comunicadors màgics, que posen a l'abast de la gent grups de

discussió, sistemes de taulers d'anuncis, sales de xat virtuals i altres elements semblants, que

permeten mantenir un contacte significatiu arreu del món amb gent que s'acaba de conèixer

(Rheingold, 1993, 2000; Wellman i Gulia, 1999).

Encara que els primers informes se centraven en la formació de comunitats "virtuals" en línia, s'ha fet

evident que la majoria de relacions establertes en el ciberespai tenen continuïtat en l'espai físic, la

qual cosa comporta noves formes de comunitat caracteritzades per una combinació d'interaccions en

línia i fora de línia. A més, les interaccions en línia omplen els buits de comunicació que es

produeixen entre les trobades personals cara a cara. Internet, per tant, permet millorar les

característiques de no localitat de molts vincles socials, que fins ara es connectaven per mitjà de

l'automòbil, l'avió, el telèfon, i ara també de xarxes informàtiques.

Els qui consideren que Internet té un paper cada vegada més important en la vida quotidiana afirmen

que augmenta la comunicació, fora de línia i en línia. Des d'aquest punt de vista, Internet no solament

ofereix l'oportunitat d'establir contacte amb amics i familiars de manera econòmica, sinó que també

ajuda a arranjar i augmentar les trobades personals i la comunicació telefònica. Internet també

augmenta la implicació cívica en organitzacions de voluntariat en facilitar el flux d'informació entre les


trobades cara a cara i arranjar aquestes trobades. La gran quantitat d'informació disponible a la xarxa

i la facilitat d'utilització dels motors de cerca i els hipervincles per a trobar grups propers als interessos

de cadascú, permeten als nous usuaris trobar organitzacions afins, associar-s'hi i involucrar-s'hi.

Disminueix la sociabilitat, Internet? D'altra banda, els crítics es preocupen pel fet que la vida a

Internet no pot ser mai, segons el seu parer, completa i plena de sentit, perquè aparta la gent de tot

l'ampli ventall de contactes personals. O en tot cas, i cedint-los la meitat de la raó, els preocupa que la

gent se submergeixi en una realitat virtual, en un simulacre, i que perdin contacte amb la "vida real".

Aquesta última part del debat és un refregit de l'argument centenari segons el qual els canvis socials

condueixen a la pèrdua de la comunitat. D'aquesta manera, els crítics adverteixen que el veritable

contacte s'extingirà sense la comunicació més rica que proporciona el contacte personal. La

percepció que Internet disminueix la sociabilitat ofereix diverses bases argumentals que

s'interrelacionen:

1. Internet pot apartar la gent d'una sociabilitat plena perquè les interaccions en línia són

intrínsecament inferiors a les interaccions cara a cara i, fins i tot, a les telefòniques. Alguns

analistes han defensat que la presència social, comparativament inferior, de la comunicació

per mitjans informàtics no pot sostenir per si mateixa vincles forts per la falta de punts de

referència físics i socials, i de retroacció immediata (Stoll, 1995; Daft i Lengel, 1986; Short,

Williams i Christie, 1976; Kiesler i Sproull, 1991; Hiltz i Turoff, 1993; Latané i Bourgeois,

1996).

2. Els escèptics qüestionen la qualitat i l'estretor de la sociabilitat en línia (Nissenbaum, 1999).

Per exemple, Eric Uslaner (2000b) argumenta que Internet afavoreix les identitats i les

comunitats fragmentades, que afebleixen la comprensió compartida i la confiança exigible.

3. Internet pot competir en horari amb altres activitats en un dia que només té 24 hores i, per

tant, pot desviar l'atenció de la gent del seu entorn físic immediat. Pot desdibuixar els límits

casa-feina i introduir tensions en la vida familiar (Nie, 2001; Anderson i Tracy, 2001).

4. Internet pot ser un element generador d'estrès, que deprimeixi i allunyi la gent de la

interacció (Kraut et al., 1998).

5. L'ús d'Internet manté la gent tancada a casa, immòbil davant les pantalles i rebutjant

interaccions locals a casa i amb el veïnat.

6. Els vincles en línia poden presentar característiques més homogènies. Sovint sorgeixen a

partir d'un interès específic, com les telenovel· les o tocar el violí en un grup de jazz. Això pot

reduir les perspectives i l'accés a nova informació.

Transforma la sociabilitat, Internet? Més que augmentar o destruir la sociabilitat, potser Internet es

va integrant en el ritme de la vida quotidiana, de manera que les seves activitats representen una

extensió de les activitats fora de línia. Així, doncs, Internet proporciona un mitjà de comunicació


addicional al telèfon i les trobades personals, que pot ser apropiat i aprofitable. Això suggereix que els

efectes d'Internet sobre la societat seran evolutius, com ho van ser els del telèfon (Fischer, 1992),

continuant i intensificant la transformació interpersonal de les xarxes socials de grups en xarxes

socials individualitzades "de lloc a lloc" i "de persona a persona". Encara que les trobades personals i

el contacte telefònic continuen, són complementats per la facilitat d'Internet per a posar en contacte

gent geogràficament dispersa i organitzacions que comparteixen interessos comuns.

A molts llocs del món, el correu electrònic continua essent el mitjà més important amb què compta

Internet per a mantenir la sociabilitat (Chen, Boase i Wellman, 2002). Hi ha múltiples raons

interpersonals per a utilitzar el correu electrònic amb familiars i amics:

1. És gairebé tan fàcil enviar un missatge a deu amics com a un de sol.

2. Els àlies de grup permeten a la gent de posar-se en contacte amb cent amics o més escrivint

una sola paraula.

3. Els grups de discussió, els grups de notícies Usenet i els grups de xat en temps real ofereixen

fòrums especialitzats, que poden incloure centenars o milers de persones.

4. Els vincles en línia poden ser relacions tangibles de suport. Internet és útil tant per a

mantenir vincles forts d'intimitat com vincles més febles entre coneguts.

5. Molts vincles socials, en comptes de basar-se exclusivament en la comunicació personal o

en línia, es recolzen més aviat en un ball complex de trobades cara a cara, reunions

programades, trucades a tres, missatges electrònics a una persona o més i debats en línia

més amplis entre els que comparteixen interessos concrets.

Pot ser que Internet sigui més útil per a mantenir vincles existents que no pas per a crear-ne de nous.

Tampoc no sembla que Internet porti a la participació política o a organitzacions diverses, si els

usuaris no tenen un interès previ en aquestes qüestions (Cohill i Kavanaugh, 2000; Kavanaugh i

Patterson, 2001). Per tant, si Internet transforma la sociabilitat, el seu ús s'afegiria a la interacció

personal fora de línia, no afectaria la participació en organitzacions i augmentaria la satisfacció de les

relacions. Finalment, el nivell d'utilització d'Internet no estaria associat amb l'augment o la disminució

de l'activitat fora de línia.

5.4.3.2. Internet i les xarxes socials a Catalunya

Encara que una tercera part dels catalans es connecta a Internet en certa mesura, pocs la utilitzen

per a comunicar-se amb familiars o amics. De fet, només una minoria de catalans que utilitzen


Internet i tenen familiars o amics que viuen a una distància considerable –en un altre país– la fan

servir per a comunicar-s'hi.

Encara que molt poques vegades es comuniquen en línia, molts catalans són usuaris actius

d'Internet. L'ús d'Internet té el potencial d'estendre la informació i la consciència entre els individus.

També té el potencial de robar hores de son, de mirar televisió i possiblement de reunir-se amb els

amics. Per tant, la implicació dels catalans amb Internet pot afectar el seu coneixement del món i la

manera de relacionar-se amb familiars i amics. Fins i tot sense utilitzar el correu electrònic, els

catalans són membres de la societat xarxa: les xarxes informàtiques s'entrellacen amb les xarxes

socials. Això és vàlid fins i tot per als catalans que no utilitzen Internet, si els seus familiars i amics

que sí ho fan tenen més informació i consciència però menys temps disponible.

Nombre de familiars i amics. Malgrat els temors que l'ús d'Internet afecti negativament la sociabilitat

a Catalunya, els usuaris d'Internet tenen sistemàticament xarxes socials més grans que no pas els no

usuaris. Això es així per a cada tipus de xarxa estudiat: els amics i familiars que viuen al mateix

municipi, a la resta de Catalunya, a la resta d'Espanya o a l'estranger. Per exemple, el 70,9% dels

usuaris d'Internet tenen més d'11 familiars a les seves xarxes, en comparació del 62,9% dels no

usuaris. Anàlogament, el 58,3% dels usuaris d'Internet tenen més d'11 amics a les seves xarxes, en

comparació amb el 43,0% dels no usuaris.

Taula S7c: Grandària de les xarxes dels usuaris i dels no usuaris d'Internet

Usuari No usuari Total N de familiars que viuen al mateix municipi


No en tinc 198 19,1% 378 19,3% 576 19,2% D’1 a 5 261 25,1% 646 32,9% 907 30,2% De 6 a 10 274 26,4% 410 20,9% 684 22,8% 11 o més 305 29,4% 527 26,9% 832 27,7% Total 1038 100% 1961 100% 2999 100% N de familiars al mateix municipi amb qui es relaciona almenys un cop l’any

No en tinc 206 19,8% 397 20,3% 603 20,1% D’1 a 5 294 28,3% 702 35,8% 996 33,2% De 6 a 10 283 27,3% 401 20,5% 684 22,8% 11 o més 255 24,6% 459 23,4% 714 23,8% Total 1038 100% 1959 100% 2997 100% N de familiars a la resta de Catalunya

No en tinc 315 30,4% 635 32,4% 950 31,7% D’1 a 5 226 21,8% 544 27,7% 770 25,7% De 6 a 10 201 19,4% 361 18,4% 562 18,7% 11 o més 295 28,4% 421 21,5% 716 23,9% Total 1037 100% 1961 100% 2998 100%


N de familiars a la resta de Catalunya amb qui es relaciona almenys un cop l’any

No en tinc 337 32,5% 692 35,3% 1029 34,4% D’1 a 5 282 27,2% 616 31,5% 898 30% De 6 a 10 191 18,4% 319 16,3% 510 17% 11 o més 226 21,8% 331 16,9% 557 18,6% Total 1036 100% 1958 100% 2994 100% N de familiars a la resta d’Espanya

No en tinc 474 45,8% 848 43,3% 1322 44,2% D’1 a 5 157 15,2% 354 18,1% 511 17,1% De 6 a 10 141 13,6% 291 14,9% 432 14,4% 11 o més 262 25,3% 465 23,7% 727 24,3% Total 1034 100% 1958 100% 2992 100% N de familiars a la resta d’Espanya amb qui es relaciona almenys un cop l’any

No en tinc 540 52,5% 1003 51,4% 1543 51,7% D’1 a 5 178 17,3% 387 19,8% 565 18,9% De 6 a 10 134 13% 247 12,6% 381 12,8% 11 o més 177 17,2% 316 16,2% 493 16,5% Total 1029 100% 1953 100% 2982 100% N de familiars a l’estranger No en tinc 809 78% 1580 80,5% 2389 79,6% D’1 a 5 135 13% 246 12,5% 381 12,7% De 6 a 10 46 4,4% 62 3,2% 108 3,6% 11 o més 47 4,5% 75 3,8% 122 4,1% Total 1037 100% 1963 100% 3000 100% N de familiars a l’estranger amb qui es relaciona un cop l’any

No en tinc 851 82,1% 1686 85,9% 2537 84,6% D’1 a 5 119 11,5% 188 9,6% 307 10,2% De 6 a 10 37 3,6% 37 1,9% 74 2,5% 11 o més 29 2,8% 52 2,6% 81 2,7% Total 1036 100% 1963 100% 2999 100% N total de familiars No en tinc 8 0,8% 12 0,6% 20 0,7% D’1 a 5 69 6,7% 220 11,2% 289 9,6% De 6 a 10 128 12,3% 313 16% 441 14,7% 11 o més 832 80,2% 1414 72,2% 2246 75% Total 1037 100% 1959 100% 2996 100% N total de familiars amb qui té contacte

No en tinc 13 1,3% 31 1,6% 44 1,5% D’1 a 5 105 10,1% 316 16,1% 421 14,1% De 6 a 10 184 17,8% 378 19,3% 562 18,8% 11 o més 734 70,8% 1232 63% 1966 65,7% Total 1036 100% 1957 100% 2993 100% N d’amics al mateix municipi No en tinc 62 6% 291 14,9% 353 11,8% D’1 a 5 346 33,3% 699 35,8% 1045 34,9% De 6 a 10 314 30,3% 485 24,8% 799 26,7% 11 o més 316 30,4% 480 24,6% 796 26,6% Total 1038 100% 1955 100% 2993 100% N d’amics a la resta de Catalunya

No en tinc 402 38,7% 1181 60,3% 1583 52,8% D’1 a 5 309 29,8% 424 21,7% 733 24,5% De 6 a 10 183 17,6% 218 11,1% 401 13,4% 11 o més 144 13,9% 135 6,9% 279 9,3% Total 1038 100% 1958 100% 2996 100% N d’amics a la resta d’Espanya


No en tinc 666 64,2% 1472 75,1% 2138 71,3% D’1 a 5 208 20% 227 11,6% 435 14,5% De 6 a 10 98 9,4% 150 7,7% 248 8,3% 11 o més 66 6,4% 110 5,6% 176 5,9% Total 1038 100% 1959 100% 2997 100% N d’amics a l’estranger No en tinc 830 80% 1833 93,6% 2663 88,9% D’1 a 5 158 15,2% 70 3,6% 228 7,6% De 6 a 10 20 1,9% 21 1,1% 41 1,4% 11 o més 30 2,9% 35 1,8% 65 2,2% Total 1038 100% 1959 100% 2997 100% Total N d’amics No en tinc 9 0,9% 182 9,3% 191 6,4% D’1 a 5 189 18,2% 522 26,7% 711 23,7% De 6 a 10 235 23,6% 411 21% 646 21,6% 11 o més 605 58,3% 841 43% 1446 48,3% Total 1038 100% 1956 100% 2994 100% N de veïns amb qui es relaciona

No en tinc 297 28,7% 507 25,9% 804 26,9% D’1 a 5 598 57,8% 1060 54,1% 1658 55,4% De 6 a 10 100 9,7% 253 12,9% 353 11,8% 11 o més 40 3,9% 138 7% 178 5,9% Total 1035 100% 1958 100% 2993 100%

Sovint es pensa en Internet com un mitjà per a mantenir contacte amb gent que viu dispersa arreu del

món, "el veïnatge universal". Disminueix els contactes locals com anar a prendre un cafè o visitar

algú, aquesta immersió? Pot ser que sí fins a un cert punt a escala local, ja que només el 13,6% dels

usuaris d'Internet tenen més de cinc veïns, en comparació amb el 19,9% dels no usuaris.

Tanmateix, les xarxes socials evolucionen i passen d'un localisme pronunciat a una dispersió

geogràfica molt més gran. I quan l'abast de la xarxa s'estén del veïnat al municipi i més enllà, les

xarxes d'usuaris d'Internet es fan més grans. La grandària superior de les xarxes dels usuaris

d'Internet i dels no usuaris es dóna pel que fa tant als vincles de l'interior de Catalunya com als de

l'exterior. Ho podem il· lustrar amb un exemple comparatiu del percentatge d'enquestats amb més de

cinc persones a les seves xarxes. Mentre que dues cinquenes parts (40,2%) dels usuaris d'Internet

tenen xarxes familiars a l'interior de Catalunya (tot i que no al mateix municipi) amb més de cinc

persones, només un terç (33,1%) dels no usuaris tenen xarxes d'aquesta grandària. Així, doncs, les

xarxes dels usuaris d'Internet són el 21,5% més grans que les dels no usuaris. Pel que fa als amics a

l'interior de Catalunya, el resultat de la comparació encara crida més l'atenció: el 31,5% de les xarxes

familiars dels usuaris tenen sis o més membres, enfront de només el 17,0% de las xarxes dels no

usuaris, una diferència del 46,0%.

Tampoc no sembla que Internet consumeixi tant de temps que dificulti la sociabilitat dels catalans.

Aquí no hi ha diferències significatives en la grandària de les xarxes entre els usuaris que utilitzen

Internet amb freqüència i els que ho fan més esporàdicament.


Taula S8: Freqüència d'utilització d'Internet segons la grandària de la xarxa social

Hores a Internet 1-2 hores 2,1-7 hores Més de 7 hores Total N de familiarsque viuen al mateix municipi

N Percentatge N Percentatge N Percentatge N Percentatge

No en tinc 51 17,5% 56 18,4% 69 23,8% 176 19,8% D’1 a 5 67 22,9% 69 22,6% 81 27,9% 217 24,5% De 6 a 10 85 29,1% 84 27,5% 61 21% 230 25,9% 11 o més 89 30,5% 96 31,5% 79 27,2% 264 29,8% Total 292 100% 305 100% 290 100% 887 100% N de familiars que viuen a la resta de Catalunya

No en tinc 101 34,6% 85 27,9% 81 27,9% 267 30,1% D’1 a 5 64 21,9% 75 24,6% 49 16,9% 188 21,2% De 6 a 10 51 17,5% 56 18,4% 62 21,4% 169 19,1% 11 o més 76 26% 89 29,2% 98 33,8% 263 29,7% Total 292 100% 305 100% 290 100% 887 100% N de familiars que viuen a la resta d’Espanya

No en tinc 147 50,3% 141 46,2% 118 40,7% 406 45,8% D’1 a 5 41 14% 38 12,5% 54 18,6% 133 15% De 6 a 10 31 10,6% 48 15,7% 40 13,8% 119 13,4% 11 o més 73 25% 78 25,6% 78 26,9% 229 25,8% Total 292 100% 305 100% 290 100% 887 100% N de familiars que viuen a l’estranger

No en tinc 231 79,1% 244 80% 209 72,1% 684 77,1% D’1 a 5 39 13,4% 37 12,1% 44 15,2% 120 13,5% De 6 a 10 9 3,1% 17 5,6% 16 5,5% 42 4,7% 11 o més 13 4,5% 7 2,3% 21 7,2% 41 4,6% Total 292 100% 305 100% 290 100% 887 100% N d’amics que viuen al mateix municipi

No en tinc 18 6,2% 13 4,3% 20 6,9% 51 5,7% D’1 a 5 94 32,2% 100 32,8% 103 35,5% 297 33,5% De 6 a 10 85 29,1% 109 35,7% 85 29,3% 279 31,5% 11 o més 95 32,5% 83 27,2% 82 28,3% 260 29,3% Total 292 100% 305 100% 290 100% 887 100% N d’amics que viuen a la resta de Catalunya

No en tinc 131 44,9% 109 35,7% 100 34,5% 340 38,3% D’1 a 5 69 23,6% 105 34,4% 90 31% 264 29,8% De 6 a 10 51 17,5% 51 16,7% 57 19,7% 159 17,9% 11 o més 41 14% 40 13,1% 43 14,8% 124 14% Total 292 100% 305 100% 290 100% 887 100% N d’amics que viuen a la resta d’Espanya

No en tinc 197 67,5% 195 63,9% 167 57,6% 559 63% D’1 a 5 53 18,2% 62 20,3% 65 22,4% 180 20,3% De 6 a 10 28 9,6% 23 7,5% 36 12,4% 87 9,8% 11 o més 14 4,8% 25 8,2% 22 7,6% 61 6,9% Total 292 100% 205 100% 290 100% 887 100% N d’amics a l’estranger No en tinc 245 83,9% 245 80,3% 211 72,8% 701 79% D’1 a 5 36 12,3% 48 15,7% 56 19,3% 140 15,8% De 6 a 10 3 1% 5 1,6% 11 3,8% 19 2,1% 11 o més 8 2,7% 7 2,3% 12 4,1% 27 3% Total 292 100% 305 100% 290 100% 887 100%

En resum:

1. Tot i que els usuaris d'Internet rarament utilitzen la red per a comunicar-se amb amics o

familiars, les seves xarxes socials són més grans.


2. Quant als usuaris d'Internet, hi ha més diferència en la grandària de les xarxes d'amics

que en les de familiars.

3. Els usuaris d'Internet tenen menys veïns. Les seves xarxes són menys locals i

geogràficament més disperses.

4. Com a mínim, no sembla que Internet dificulti les relacions amb amics o familiars.

Aquestes dades no aporten cap fonament per als temors que la utilització d'Internet

s'associï amb menys relacions o amb solitud.

5. Internet pot ajudar a mantenir algunes relacions com a suplement de les trobades

personals i de les trucades telefòniques.

6. Encara que Internet no s'utilitzi en moltes relacions, sí que es fa servir amb altres. Internet

podria molt ben ser la clau del manteniment d'aquestes altres. Podria ser especialment

útil en el cas dels amics que, a diferència dels familiars, és poc probable que formin part

d'un sistema de suport social. Així, doncs, Internet pot proporcionar els mitjans per a

mantenir uns vincles familiars i d'amistat, que altrament no serien actius.

5.4.3.3. Satisfacció de les interaccions

Està associat amb l'estrès o la depressió, l'ús d'Internet? Un primer estudi (Kraut, et al., 1998) va

concloure que quan una persona es connectava a Internet per primera vegada, augmentava la seva

fatiga psicològica. Amb el temps, a mesura que ella i els membres de la seva xarxa s'acostumaven a

utilitzar Internet, aquestes experiències psicològiques socials nocives tendien a desaparèixer (Kraut et

al., 2002). Això suggereix que és més probable que aparegui estrès i depressió entre els nous usuaris

("ciberaprenents") que no pas entre els veterans. I, si Internet incrementa la possibilitat de

comunicació sense apartar la gent de les seves trobades personals, els usuaris d'Internet haurien de

ser menys solitaris que no pas els no usuaris.


Taula S9: Estrès, depressió i solitud

Usuaris No usuaris Total

N Percentatge N Percentatge N Percentatge Estrès Ha augmentat 327 31,5% 400 20,3% 727 24,2% S’ha mantingut igual

643 61,9% 1410 71,7% 2053 68,3%

Ha disminuït 60 5,8% 120 6,1% 180 6% Total 1039 100% 1966 100% 3005 100% Depressió Ha augmentat 107 10,3% 314 16% 421 14,2% S’ha mantingut igual

856 82,4% 1516 77,1% 2372 78,9%

Ha disminuït 68 6,5% 98 5% 166 5,5% Total 1039 100% 1966 100% 3005 100% Solitud Ha augmentat 69 6,6% 180 9,2% 249 8,4% S’ha mantingut igual

892 85,9% 1660 84,4% 2552 84,9%

Ha disminuït 62 6% 88 4,5% 150 11,8% Total 1039 100% 1966 100% 3005 100%

Com que els catalans tenen grans xarxes locals de persones amb les quals contacten sovint, no és

sorprenent que només una minoria declari que va tenir un augment de malestar psicològic durant

l'any passat: el 24,4% informen d'un augment de l'estrès, el 14,2% d'un augment de la depressió i el

8,4% d'un augment de l'aïllament.9 Hi va haver més augments d'aquests estats psicològics que no

pas disminucions. Només el 6,1% va informar de menys estrès, el 5,0% de menys depressió i el 5,1%

de menys aïllament.

Tot i que l'estrès, la depressió i l'aïllament van augmentar entre més catalans que no van disminuir en

altres, l'estat psicològic bàsic dels catalans és l'estabilitat. La gran majoria dels enquestats no van

informar de cap canvi en el sentiment d'estrès (69,5%), de depressió (80,2%) o d'aïllament (87,1%).

Que els catalans sentin amb més probabilitat el sentiment personal d'estrès i depressió que la

condició social d'aïllament indica també el paper positiu que les xarxes socials personals

desenvolupen en la seva vida.

On hi ha canvis, els usuaris d'Internet informen amb una probabilitat molt superior a la dels no usuaris

d'un augment de l'estrès, durant l'any passat. Mentre que només una cinquena part (20,7%) dels no

usuaris d'Internet informen d'un augment de l'estrès, prop d'un terç (31,4%) dels nous usuaris (durant

els últims dotze mesos) ho fan, així com el 34,8% dels que han estat connectats entre un i dos anys i

el 30,5% dels usuaris veterans que han estat connectats més temps. A diferència de les conclusions

de Kraut et al. (2002) als Estats Units, els catalans que han estat connectats a Internet només per poc

temps no tenen més probabilitats de patir estrès que els que hi han estat durant un període més llarg.

9 Cal remarcar que l'enquesta demanava autoinformes d'estats d'estrès, depressió i sentiment de solitud, i no pas l'ús d'eines exteriors com


En contrast amb el 24,4% de catalans que han declarat que van patir més estrès al llarg de l'any

passat, el 6,1% han declarat que en van patir menys. Hi ha poques diferències entre els usuaris

d'Internet i els no usuaris.

Encara que l'estrès ha augmentat més entre més usuaris d'Internet, la depressió ha augmentat més

entre els no usuaris. En contrast amb el 10,4% d'usuaris d'Internet que han declarat que van patir

més depressió, el 16,3% de no usuaris, percentatge significativament superior, ho han declarat. El

percentatge d'usuaris i de no usuaris que informen d'una disminució de la depressió és molt inferior:

el 6,6% d'usuaris d'Internet i el 5,1% de no usuaris. Els no usuaris tenen una probabilitat 56,7%

inferior a la dels usuaris d'informar d'un augment de la depressió durant l'any passat. En comparació,

els usuaris veterans (+ 24 mesos) són els que tenen menys probabilitat d'informar d'un increment de

la depressió: només ho fan el 9,4%.

Augmenta o disminueix l'aïllament social, Internet? Com s'ha comentat anteriorment, s'ha debatut

molt si Internet augmenta o disminueix les interaccions socials. Els defensors afirmen que el correu

electrònic proporciona un canal de comunicació addicional, útil per si mateix i útil també per a afavorir

i arranjar les trobades personals. Els detractors afirmen que Internet reclama l'atenció dels seus

usuaris d'una manera tal que no tenen temps per a trobades personals (vegeu les proposicions de

Wellman i Haythornthwaite, 2002; Kraut et. al., 2002). En aquest apartat ja s'ha comentat la manera

com Internet afecta les activitats domèstiques. Com afecta les interaccions socials amb amics i

familiars?

Per a la gran majoria de catalans, l'ús d'Internet no va associat a un augment o una disminució de la

sensació d'aïllament social: el 87,2% d'usuaris d'Internet i el 86,1% de no usuaris no informen de cap

canvi en la sensació d'estar connectat o aïllat.

Entre els catalans que han experimentat canvis en la sensació d'aïllament social, Internet va

significativament associada amb la disminució de l'aïllament social. Un elevat percentatge d'usuaris

d'Internet (6,1%) declaren que ha disminuït l'aïllament social, en comparació dels no usuaris (4,6%).

La disminució de l'aïllament és especialment evident en el cas dels usuaris que han estat connectats

a Internet entre un i dos anys (7,1%) i més de dos anys (6,8%). En canvi, l'aïllament social ha

disminuït només per al 0,7% de nous usuaris. A més, els nous usuaris són els que han augmentat

amb més probabilitat el seu aïllament social: el 10,9% enfront del 9,3% de no usuaris, el 5,6% dels

que han estat connectats a Internet entre un i dos anys i el 6,1% d'usuaris veterans.

l'escala CES-D.


En definitiva, les dades indiquen que la gran majoria de catalans es consideren psicològicament

estables. Durant l'any passat, no informen de cap augment o disminució dels seus nivells d'estrès,

depressió o aïllament. Quan hi ha diferències entre usuaris i no usuaris d'Internet, els contrastos no

són excessius. Per exemple, els usuaris d'Internet presenten augments més alts d'estrès, però més

baixos de depressió. I, a més, informen amb una probabilitat superior de disminucions en el nivell

d'aïllament social. En poques paraules, Internet pot ser un element generador d'estrès per a alguns,

però rarament és un element depressiu o aïllant. Els nous usuaris, malgrat les conclusions

americanes de Kraut i els seus col· legues (1998, 2002), tampoc no tenen experiències psicològiques

substancialment diferents dels usuaris amb més experiència. L'excepció és una minoria de nous

usuaris que tenen una certa tendència a sentir-se aïllats. Tanmateix, les dades indiquen que al cap

d'un any la majoria es troben millor una vegada connectats de com estaven abans de connectar-se.

Qui se sent satisfet/insatisfet? No solament la majoria de catalans es consideren psicològicament

estables, les tres quartes parts (75,6%) també pensen que els membres que integren les seves

xarxes personals estan satisfets de les relacions que hi mantenen. Tot i que la majoria dels usuaris

d'Internet coincideixen en aquesta apreciació, els no usuaris informen que els seus familiars i amics

estan satisfets, amb una probabilitat significativament superior (80,7%). Com més temps fa que els

catalans utilitzen Internet, més baix és el percentatge dels que parlen de satisfacció: el 71,9% dels

nous usuaris que fa un any o menys que hi estan connectats, el 66,3% dels que fa un o dos anys i el

64,5% dels que fa més de dos anys. D’altra banda, la majoria d'usuaris d'Internet afirmen que els

membres de les seves xarxes estan satisfets, en la mateixa mesura que ho fan la majoria dels altres

catalans.

Taula S10: Satisfacció i insatisfacció de les interaccions que manifesten els membres de les

xarxes

Freqüència Percentatge Les persones de casa seva 108 3,6% La família 345 11,5% Els amics 190 6,3% La seva parella 57 1,9% No es queixa ningú 2156 71,7% Total 2856 95%

Es podria esperar que Internet afectés negativament les relacions amb els fills i la parella, a causa del

temps i l’atenció que l'ús d'Internet pot comportar (vegeu també Nie, 2000). Tanmateix, només pocs

catalans declaren que la resta dels membres de la llar consideren que no dediquen prou temps a les

seves relacions: en total, s'afirma que només l'1,9% de les parelles es queixen per aquest motiu, com

també ho fa només el 3,8% d'altres membres de la llar, generalment els fills. De ben segur, els no

usuaris es queixen menys que els usuaris, però les diferències es limiten a uns quants punts


percentuals. Entre els nous usuaris (un any o menys en línia), el 5,5% informa de més queixes de la

parella i el 6,3% d'altres membres de la llar. Els usuaris amb més experiència informen d'un

percentatge inferior de queixes per part de la parella o dels altres membres de la llar que els nous

usuaris o no usuaris.

S'observa que els amics i els familiars estan una mica més descontents. Tot i que els resultats són

estadísticament significatius, les diferències entre els usuaris d'Internet i els no usuaris són

substancialment petites. Els catalans declaren que aproximadament una quarta part (12,1%) dels

familiars i el 6,6% dels amics estan insatisfets. Aquí, altra vegada, els no usuaris informen d'una

lleugera, però significativa, menor insatisfacció que els usuaris: el 10,4% de familiars i el 5,4%

d'amics. En canvi, la insatisfacció declarada augmenta com més temps fa que els catalans utilitzen

Internet. Per exemple, els que fa més de dos anys que la utilitzen informen que el 17,0% dels

familiars i el 8,3% dels amics estan insatisfets de les seves relacions.

Un percentatge lleugerament superior d'usuaris d'Internet que de no usuaris informa de tensions en

les relacions amb la parella, els altres membres de la llar, els altres familiars i els amics. Ens podem

preguntar: l'ús d'Internet per si mateix és una font substancial d'aquest descontentament o procedeix

d'altres fonts? Les respostes d'aquesta pregunta són diverses. La majoria d'usuaris d'Internet catalans

declaren que els altres membres de la llar, els altres familiars i els amics estan satisfets de les seves

relacions. No obstant això, un percentatge d'usuaris d'Internet catalans significativament més alt

(34,3%) que no pas de no usuaris (19,3%) informa d'alguna insatisfacció. Això no significa, però, que

Internet en sigui la font. També pot ser que la gent que té relacions menys satisfactòries busqui una

compensació a Internet.

En cada tipus de relació estudiada, els usuaris d'Internet informen de més insatisfacció que els no

usuaris. De fet, tot i que els usuaris d'Internet representen només el 34,6% dels catalans, inclouen

sistemàticament la majoria de catalans amb relacions insatisfactòries. Alguns tipus de membres de

les xarxes tendeixen a estar més insatisfets. Els familiars són la font més important d'insatisfacció: el

15,2% d'usuaris d'Internet i el 10,4% de no usuaris declaren que els familiars estan insatisfets de les

seves relacions. Els amics són els segons en grau d'insatisfacció: el 9,0% d'usuaris d'Internet enfront

del 5,4% de no usuaris.

Un estudi americà (Nie, 2001) ha informat d'una certa insatisfacció a les llars perquè els usuaris

d'Internet estan més immergits en les activitats davant la pantalla i el teclat que en les relacions

domèstiques. A Catalunya, però, la probabilitat d'insatisfacció dels membres de la llar és inferior a la

dels altres familiars o amics. Encara que només el 6,7% dels membres de la llar dels usuaris

d'Internet estan insatisfets, aquest percentatge és superior al 2,3% que es troba a les llars dels no


usuaris. A diferència de l'estudi americà de Nie, les parelles catalanes són les menys insatisfetes: el

3,4% de les parelles dels usuaris d'Internet i l'1,2% de les parelles dels no usuaris.

En definitiva, la gran majoria tant d'usuaris d'Internet com de no usuaris informen de relacions

satisfactòries. Quan hi ha insatisfacció, però, és en certa manera més alta entre els usuaris d'Internet,

encara que això pot estar més vinculat a les característiques socials d'aquest col· lectiu que no pas a

l'ús d'Internet per si mateix.

5.4.3.4. "Generats per Internet" o "La generació Internet"?

Utilització de la regressió múltiple per a controlar els efectes de la "generació Internet". Hi ha

relació entre les diferències en la sociabilitat, com és el cas de la grandària de les xarxes o els àpats

familiars, i la utilització d'Internet, pel temps i l'atenció que exigeix? O bé aquesta relació entre la

grandària de les xarxes, els sopars familiars, etc. és una falsa relació, atès que el tipus de persones

que utilitzen Internet són els que amb menys probabilitat mengen a casa amb la resta de la família?

Per exemple, sembla que els estudiants i els treballadors a jornada completa tendeixen a deixar de

banda alguns membres de la llar i utilitzar Internet. Però, en realitat, què hi ha realment associat amb

el fet de sopar junts tots els membres de la família, que siguin estudiants o treballadors, o que siguin

usuaris d'Internet? En poques paraules, les diferències entre usuaris d'Internet i no usuaris són

generades per la utilització d'Internet, o més aviat és que el tipus de persona que probablement

utilitza Internet ("la generació Internet") també difereix més probablement dels altres catalans pel que

fa a la sociabilitat?

Per a tractar aquestes qüestions, s'acostuma a utilitzar la tècnica estadística de la regressió múltiple.

La regressió múltiple és una tècnica que intenta posar de manifest l'associació única de cada

"variable independent" amb una "variable dependent, com la grandària de les xarxes i el nombre de

dies que els enquestats sopen amb tots els membres de la llar. En incloure en la llista de variables

independents els anys d'utilització d'Internet i el temps d'utilització actual, la regressió múltiple ajuda a

comprovar si la utilització d'Internet va associada realment a la grandària de les xarxes i al nombre de

dies que sopen junts els membres de la llar o si les associacions es deuen al fet que els usuaris

tendeixen a presentar determinades característiques pel que fa a edat, estat civil, estatus d'estudiant,

nivell de formació, estat laboral i ingressos. Si la utilització d'Internet prediu significativament el factor

de sociabilitat quan se la inclou en una regressió múltiple juntament amb totes aquestes variables

(anomenades "variables de control"), hi haurà motius per a pensar que la utilització d'Internet afecta

directament la sociabilitat a Catalunya: "generada per Internet". En canvi, si la utilització d'Internet no

és estadísticament significativa, això voldrà dir que és més probable que l'associació real no

s'estableixi amb la utilització d'Internet per si mateixa sinó amb les característiques socials de la

"generació Internet".


Els efectes d'Internet i la generació Internet. La regressió múltiple mostra que tant utilitzar Internet

com formar part de la generació Internet afecten la sociabilitat dels catalans. D'una banda, la

utilització d'Internet s'associa positivament amb el fet de tenir més amics que viuen a la resta de

Catalunya, a la resta d'Espanya i a l'estranger. Les regressions mostren que aquesta associació és

superior a la dels efectes de les característiques socials dels usuaris d'Internet.

Taula S11a: Regressions que mostren l'associació de les característiques socials i la utilització

d'Internet amb la grandària de les xarxes (familiars)

Família al mateix

municipia Família a la resta de

Catalunyaa Família a la resta

d’Espanyaa Família a l’estrangera

Betes no estandar-ditzades

Betes estandar-ditzades







Edat -,002* -,067 -,001 -,027 -,011* -,214 -,002* -,067 Sexe ,020 ,012 -,026 -,014 -,000 ,000 -,001 -,001 Ingressos ,003 ,010 ,011 ,029 -,006 -,015 -,007 -,026 Educació ,002 ,010 ,019* ,066 -,011 -,036 -,002 ,013 Usuari ,066 ,038 -,102* -,051 ,148* ,068 -,053 -,036 Estat civil -,027 -,016 ,085* ,045 ,136* ,065 ,069* ,049 Residència ,346* ,18 -,525* -,239 -,000 ,000 ,097* ,061 Nivell d’educació

,044 ,017 -,012 -,004 -,054 -,017 -,144* -,068

Situació laboral

,007 ,004 ,004 ,002 -,043 -,021 -,010 -,007

R2 ,036 ,033 ,068 ,065 ,028 ,025 ,012 ,009

*Indica significació si p<0,05. a Càlcul dels coeficients beta estandarditzats mitjançant mínims quadrats ordinaris. La primera R és no estandarditzada i la segona està corregida. Taula S11b: Regressions que mostren l'associació de les característiques socials i la

utilització d'Internet amb la grandària de les xarxes (amics)

Amics al mateix municipia

Amics a la resta de Catalunyaa

Amics a la resta d’Espanyaa Amics a l’estrangera

Betes no estandardi

tzades

Betes estandarditzades

Betes no estandarditzades

Betes estandardit

zades

Betes no estandarditz

ades

Betes estandarditz

ades

Betes no estandarditz

ades

Betes estandardi

tzades Edat -,004* -,127 -,002* -,059 -,002* -,056 -,000 -,027 Sexe -,070* -,050 ,027 ,015 -,020 -,013 ,026 ,025 Ingressos

,007 ,024 ,003 ,008 -,008 -,025 -,002 -,009

Educació

,002 ,009 ,023* ,082 ,006 ,023 ,010* ,064

Usuari -,039 -,026 -,289* -,148 -,130* -,075 -,159* -,142 Estat civil

-,035 -,025 ,066 ,035 ,111* ,066 ,020 ,019

Residència

,050 ,030 -,412* -,192 -,032 -,017 ,061* ,050

Nivell d’educació

,105* ,048 ,109 ,039 ,048 ,019 -,031 -,020

Situació laboral

,028 ,020 ,148* ,080 ,044 ,027 ,038 ,036

R2 ,044 ,041 ,104 ,102 ,018 ,015 ,040 ,037

* Indica significació si p<0,05. a Càlcul dels coeficients beta estandarditzats mitjançant mínims quadrats ordinaris. La primera R és no estandarditzada i la segona està corregida.


D'altra banda, les característiques socials dels catalans també estan relacionades amb la grandària

de les xarxes. La característica sistemàticament més destacada és l'edat. Els adults més joves tenen

una probabilitat superior de tenir xarxes més grans de familiars i amics. Com que els adults més joves

tendeixen a utilitzar més Internet, l'acció conjunta de l'edat i la utilització d'Internet fa que s'incrementi

la grandària de les xarxes dels joves adults catalans que són usuaris d'Internet. L'altra característica

sistemàticament destacada és l'estat civil. Els casats (o que viuen en parella) tenen xarxes més

grans, probablement perquè les parelles incorporen molts dels familiars i amics mutus a les seves

pròpies xarxes socials (Wellman, 1985).

5.4.3.5. Consideració de les xarxes en conjunt

1. Les xarxes personals dels catalans inclouen més amics i veïns que familiars. En canvi, les xarxes

nord-americanes acostumen a mantenir un equilibri entre familiars i no familiars. Amb una mediana de

21,8, aquestes xarxes personals són lleugerament més grans que les que s'observen habitualment a

l'Amèrica del Nord. El nombre de familiars, amics i veïns és molt més alt a Catalunya.

2. Les xarxes catalanes són més locals que les nord-americanes. Prop de dues terceres parts

(63,7%) dels membres de les xarxes catalanes viuen al mateix municipi. Aquests 13,5 membres de

les xarxes locals inclouen els progenitors, incloent-hi els que viuen a la mateixa casa (0,8), altres

familiars (4,5), amics (5,5) i veïns (2,7).

3. El percentatge d'amics que viuen al mateix municipi és més alt que el de familiars, malgrat la

tendència de molts catalans adults a viure amb els seus pares. Al mateix temps, els familiars tenen

una probabilitat superior a la dels amics de viure a la resta d'Espanya o a l'estranger. El localisme

més gran de les amistats catalanes en comparació del dels familiars suggereix una capacitat millor

del sistema familiar per a superar la tensió de viure en localitats diferents. Quan els membres de la

xarxa s'allunyen, els vincles d'amistat actius tendeixen a mantenir-se menys que no pas els familiars.

4. Les trobades personals són la forma de comunicació predominant, especialment entre la gran

majoria de membres de les xarxes que viuen al mateix municipi o a la resta de Catalunya. Les

trucades telefòniques tenen una importància secundària; Internet gairebé no s'utilitza mai, excepte per

a comunicar-se amb els pocs amics que viuen a l'estranger.

5. Com més a prop viuen els catalans, més es comuniquen en persona. Les petites distàncies a

l'interior de Catalunya fan que es pugui visitar la majoria dels membres de les xarxes fent un viatge

curt. El contacte amb les xarxes personals de la resta d'Espanya és menys intens, mentre que el

contacte amb la resta del món és mínim.


6. Els catalans valoren molt les possibilitats que ofereixen les trobades personals "cara a cara". Quan

això no és factible, recorren al contacte telefònic, que és un mitjà menys ric. Els catalans que són

usuaris d'Internet, la fan servir molt poques vegades per a comunicar-se amb amics i familiars, ni tan

sols quan aquests membres de les xarxes viuen a l'estranger.

7. La interacció de la proximitat física i el contacte cara a cara fa de Catalunya un lloc diferent de

l'Amèrica del Nord, on la gent es queda a casa al vespre i condueix, truca per telèfon o utilitza Internet

per a comunicar-se. Els catalans estan satisfets de les seves vides interpersonals i, en tot cas, alguns

amics i molts familiars reclamen més trobades personals. Com altres capítols mostren amb més

detall, Internet s'utilitza més per a adquirir i generar informació que per a comunicar-se amb familiars i

amics.

8. Tot i que alguns usuaris d'Internet mostren insatisfacció i trastorns psicològics en les seves

relacions, cal no exagerar-ne la importància. La majoria indica satisfacció i cap trastorn.

9. En general, els usuaris d'Internet s'assemblen als altres catalans pel que fa a la sociabilitat. Els

usuaris d'Internet, però, tenen xarxes més grans fora de Catalunya que els no usuaris. A més,

l'arribada de la "generació Internet" a la majoria d'edat suggereix que la sociabilitat dels usuaris

d'Internet es pot estendre més en el si de la societat catalana.

Els catalans han agafat un camí diferent del dels nord-americans per a crear capital social en una

societat moderna. Com aconsegueixen, els catalans, tenir tantes trobades personals en un lloc on no

hi ha costum de visitar o rebre visites d'amics o familiars? Mireu els carrers: no és estrany que els

bars i cafès de Catalunya siguin tan plens de vida.

5.4.4. Referències

ANDERSON, BEN; KARINA TRACEY. 2001. "Digital Living: The Impact (or Otherwise) of the Internet

on Everyday Life". American Behavioral Scientist 45 (3): 457-476.

BASTANI, SUSAN. 2001a. "Middle Class Community in Tehran: Social Networks, Social Support and

Marital Relationships". Tesi doctoral, Departament de Sociologia, Universitat de Toronto.

BOAL, FRED W. 1972. "Close Together and Far Apart: Religious and Class Divisions in Belfast".

Community Forum 3 (2): 3-11.

BOASE, JEFFREY; WENHONG CHEN; BARRY WELLMAN; MONICA PRIJATELJ. 2002. "Is There a

Place @ Cyberspace? The Users and Uses of the Internet in Public and Private Places". Géographie

et Culture: En preparació.


BOISSEVAIN, JEREMY. 1974. Friends of Friends: Networks, Manipulators, and Coalitions. Oxford:

Blackwell.

CADWALLER, MARTIN. 1992. Migration and Residential Mobility: Macro and Micro Approaches.

Madison: University of Wisconsin Press.

CAMPBELL, KAREN; BARRETT LEE. 1991. "Name Generators in Surveys of Personal Networks".

Social Networks 13: 203-221.

CASTELLS, MANUEL. 1972a. La Question Urbaine. París: F. Maspero.

CASTELLS, MANUEL. 1972b. The Urban Question. Londres: Edward Arnold.

CASTELLS, MANUEL. 1983. The City and the Grassroots. Berkeley: University of California Press.

CASTELLS, MANUEL. 1996. The Rise of the Network Society. Malden, MA: Blackwell.

CASTELLS, MANUEL. 2000. The Rise of the Networked Society (2a. ed.) Oxford: Blackwell.

CHEN, WENHONG; JEFFREY BOASE; BARRY WELLMAN. 2002. "The Global Villagers: The Users

and Uses of the Internet Around the World". Pàg. 74-113 a The Internet in Everyday Life, editat per

Barry Wellman and Caroline Haythornthwaite. Oxford: Blackwell.

CHOLDIN, HARVEY. 1985. Cities and Suburbs. Nova York: McGraw-Hill.

CLARK, SAMUEL D. 1966. The Suburban Society. Toronto: University of Toronto Press.

COHILL, ANDREW MICHAEL; ANDREA LEE KAVANAUGH (ed.). 2000. Community Networks:

Lessons from Blacksburg, Virginia (2a. ed.). Boston: Artech.

CRAVEN, PAUL; BARRY WELLMAN. 1973. "The Network City". Sociological Inquiry 43 (1): 57-88.

DAFT, RICHARD L.; ROBERT H. LENGEL. 1986. "Organizational Information Requirements, Media

Richness and Structural Design". Management Science 32 (5): 554-571.

DURKHEIM, ÉMILE. 1893 [1993]. The Division of Labor in Society. Nova York: Macmillan.

ESPINOZA, VICENTE. 1999. "Social Networks among the Urban Poor: Inequality and Integration in a

Latin American City". Pàg. 147-184 in Networks in the Global Village, edited by Barry Wellman.

Boulder, CO: Westview Press.

FEAGIN, JOE; HARLAN HAHN. 1973. Ghetto Revolt: The Politics of Violence in American Cities.

Nova York: Macmillan.

FEAGIN, JOE. 1973. "Community Disorganization". Sociological Inquiry 43: 123-46.

FELLMAN, GORDON. 1973. The Deceived Majority: Politics and Protest in Middle America. Nova

York: Dutton.

FERRAND, ALEXIS; LISE MOUNIER; ALAIN DEGENNE. 1999. "The Diversity of Personal Networks

in France: Social Stratification and Relational Structures". Pàg. 185-224 a Networks in the Global

Village, editat per Barry Wellman. Boulder, CO: Westview Press.

FIRTH, RAYMOND; JANE HUBERT; ANTHONY FORGE. 1969. Families and Their Relatives.

Londres: Routledge & Kegan Paul.

FISCHER, CLAUDE. 1975. "Toward a Subcultural Theory of Urbanism". American Journal of

Sociology 80: 1319-41.

FISCHER, CLAUDE. 1976. The Urban Experience. Nova York: Harcourt Brace Jovanovich.

FISCHER, CLAUDE. 1982. To Dwell Among Friends. Berkeley: University of California Press.


FISCHER, CLAUDE. 1992. America Calling: A Social History of the Telephone to 1940. Berkeley:

University of California Press.

FONG, ERIC; BARRY WELLMAN; RIMA WILKES; MELISSA KEW. 2001. "Is There a Double Digital

Divide? Neighbourhood and Individual Effects in Access to the Internet". Urban and Regional

Development Conference, International Sociological Association Conference, Amsterdam.

GANS, HERBERT. 1967. The Levittowners. Nova York: Pantheon.

GATES, ALBERT; HARVEY STEVENS; BARRY WELLMAN. 1973. "What Makes a Good Neighbor?"

A American Sociological Association New York.

GITLIN, TODD. 1987. The Sixties: Years of Hope, Days of Rage. Nova York: Bantam.

GORDON, MICHAEL. 1978. The American Family. Nova York: Random House.

GRANOVETTER, MARK. 1973. "The Strength of Weak Ties". American Journal of Sociology 78:

1360-80.

GRANOVETTER, MARK. 1982. "The Strength of Weak Ties: A Network Theory Revisited". Pàg. 105-

130 a Social Structure and Network Analysis, editat per Peter Marsden i Nan Lin. Beverly Hills, CA:

Sage.

HALL, ALAN; BARRY WELLMAN. 1985. "Social Networks and Social Support". Pàg. 23-41 a Social

Support and Health, editat per Sheldon Cohen i S Leonard Syme. Nova York: Academic Press.

HAMPTON, KEITH. 2001. "Living the Wired Life in the Wired Suburb: Netville, Glocalization and Civic

Society". Tesi doctoral, Departament de Sociologia, Universitat de Toronto.

HAMPTON, KEITH; BARRY WELLMAN. 1999. "Netville On-Line and Off-Line: Observing and

Surveying a Wired Suburb". American Behavioral Scientist 43 (3): 478-492.

HAMPTON, KEITH; BARRY WELLMAN. 2001. "Long Distance Community in the Network Society".

American Behavioral Scientist 45 (3): 477-496.

HAMPTON, KEITH; BARRY WELLMAN. 2002a. "Neighboring On and Offline in Netville, the Wired

Suburb". City and Community 1: En preparació.

HAMPTON, KEITH; BARRY WELLMAN. 2002b. "The Not So Global Village of a Cyber Society:

Contact and Support Beyond Netville". En preparació a The Internet in Everyday Life, editat per

Caroline i Barry Wellman Haythornthwaite. Oxford: Blackwell.

HAREVEN, TAMARA, ed. 1977. Family and Kin in Urban Communities, 1700-1930. Nova York: New

Viewpoints.

HAREVEN, TAMARA. 2000. "Cross-Cultural Comparisons in the Historical Study of the Family and

the Life Course". Pàg. 20-21 a Proceedings of: Uppsala Seminar: Uppsala, Sweden.

HAYTHORNTHWAITE, CAROLINE; BARRY WELLMAN. 1998. "Work, Friendship and Media Use for

Information Exchange in a Networked Organization". Journal of the American Society for Information

Science 49 (12): 1101-1114.

HILTZ, S. ROXANNE; MURRAY TUROFF. 1993. The Network Nation. Cambridge, MA: MIT Press.

KAVANAUGH, ANDREA L.; SCOTT J. PATTERSON. 2001. "The Impact of Community Computer

Networks on Social Capital and Community Involvement". American Behavioral Scientist 45 (3): 497-

510.

KELLER, SUZANNE. 1968. The Urban Neighborhood. Nova York: Random House.


KERTZER, DAVID I.; DENNIS P. HOGAN. 1989. Family, Political Economy, and Demographic

Change: The Transformation of Life in Casalecchio, Italy, 1861-1921. Madison: University of

Wisconsin Press.

KEW, MELISSA; BARRY WELLMAN; WENHONG CHEN. 2002. "Where is the Digital Divide - In North

America and Around the World?". Current Sociology. En preparació.

KIESLER, SARA; LEE SPROULL. 1991. Connections. Cambridge, MA: MIT Press.

KOCHEN, MANFRED (ed.). 1989. The Small World. Norwood, NJ: Ablex.

KRAUT, ROBERT; SARA KIESLER; BONKA BONEVA; JONATHON CUMMINGS; VICKI

HELGESON; ANNE CRAWFORD. 2001. "Internet Paradox Revisited". Journal of Social Issues: 1-28.

KRAUT, ROBERT; SARA KIESLER; TRIDAS MUKHOPADHYAY; WILLIAM SCHERLIS; MICHAEL

PATTERSON. 1998. "Social Impact of the Internet: What Does it Mean?". Communications of the

ACM 41 (12): 21-22.

LASLETT, PETER. 1965, The World We Have Lost. Londres: Methuen.

LASLETT, PETER. 1988. "Family, Kinship and Collectivity as Systems of Support in Pre-Industrial

Europe: A Consideration of the 'Nuclear-Hardship' Hypothesis". Continuity and Change 3 (2): 153-75.

LATANÉ, BIBB; M. J. BOURGEOIS. 1996. "Experimental Evidence for Dynamic Social Impact: The

Emergence of Subcultures in Electronic Groups". Journal of Communication 46: 35-47.

LEE, BARRETT A.; KAREN E. CAMPBELL. 1999. "Neighbor Networks of Black and White

Americans". Pàg. 119-146 a Networks in the Global Village, editat per Barry Wellman. Boulder, CO:

Westview Press.

LIN, NAN. 1997. "Guanxi: A Conceptual Analysis". Conferència sobre el triangle xinès de Xina

continental-Taiwan-Hong Kong. Toronto.

LIN, NAN. 2001. Social Capital: A Theory of Social Structure and Action. Cambridge: Cambridge

University Press.

LOFLAND, LYN. "Private Lifestyles, Changing Neighborhoods, and Public Life: A Problem in

Organized Complexity". Tidjschrift Voor Economische en Social Geografie 80 (2): 89-97.

MEIER, RICHARD. 1962. A Communications Theory of Urban Growth. Cambridge, MA: MIT Press.

MICHELSON, WILLIAM. 1976. Man and His Urban Environment. Boston: Addison-Wesley.

NIE, NORMAN. 2001. "Sociability, Interpersonal Relations, and the Internet: Reconciling Conflicting

Findings". American Behavioral Scientist 45 (3).

NISSENBAUM, HELEN. 1999. "Can Trust be Secured Online? A Theoretical Perspective". Data de

connexió: 5 de maig de 2001.

http://www.univ.trieste.it/~dipfilo/etica_e_politica/1999_2?nissenbaum.html.

NOZAWA, SHINJI. 1997. "Marital Relations and Personal Networks in Urban Japan". Document de

treball. Departament de Sociologia, Universitat de Shizouka.

OLDENBURG, RAY. 1989. The Great Good Place: Cafes, Coffee Shops, Community Centers, Beauty

Parlors, General Stores, Bars, Hangout, and How They Get You Through the Day. Nova York:

Paragon House.

OTANI, SHINSUKE. 1999. "Personal Community Networks in Contemporary Japan". Pàg. 279-297 a

Networks in the Global Village, editat per Barry Wellman. Boulder, Colorado: Westview Press.


PAHL, RAY E. 1984. Divisions of Labour. Oxford: Basil Blackwell.

POOL, ITHIEL DE SOLA; MANFRED KOCHEN. 1978. "Contacts and Influence". Social Networks 1:

5-51.

POPIELARZ, PAMELA. 1999. "Group Embeddedness and Geographic Mobility: Voluntary

Associations and the Timing of Geographic Moves". Document de treball. Departament de Sociologia,

Universitat d'Illinois - Chicago.

PUTNAM, ROBERT. 2000. Bowling Alone. Nova York: Simon & Schuster.

QUAN HAASE, ANABEL; BARRY WELLMAN; KEITH HAMPTON; JAMES WITTE. 2002. "Internet,

Social Capital, and Information Seeking". A The Internet in Everyday Life, editat per Barry Wellman i

Caroline Haythornthwaite. Oxford: Blackwell.

RHEINGOLD, HOWARD. 1993. The Virtual Community: Homesteading on the Electronic Frontier.

Reading, MA: Addison-Wesley.

RHEINGOLD, HOWARD. 2000. The Virtual Community: Homesteading on the Electronic Frontier. Ed.

revisada, Cambridge, MA: MIT Press.

ROBERTSON, ROWLAND. 1992. Globalization: Social Theory and Global Culture. Londres: Sage.

SABEAN, DAVID WARREN. 1990. Property, Production, and Family in Neckarhausen, 1700-1870.

Cambridge: Cambridge University Press.

SALAFF, JANET; ERIC FONG; SIU-LUN WONG. 1999. "Using Social Networks to Exit Hong Kong".

Pàg. 299-329 a Networks in the Global Village, editat per Barry Wellman. Boulder, CO: Westview

Press.

SAMPSON, ROBERT; JEFFREY MORENOFF; FELTON EARLS. 1999. "Beyond Social Capital:

Spatial Dynamics of Collective Efficacy for Children". American Sociological Review 64: 633-660.

SCHWEIZER, THOMAS; MICHAEL SCHNEGG; SUSANNE BERZBORN. 1998. "Personal Networks

and Social Support in a Multiethnic Community of Southern California". Social Networks 20: 1-21.

SCORSESE, MARTIN; MARDIK MARTIN. 1973. Mean Streets [pel· lícula]. Burbank, CA: Warner Bros.

SHORT, JOHN; EDERYN WILLIAMS; BRUCE CHRISTIE. 1976. The Social Psychology of

Telecommunications. Londres: Wiley.

SMITH, TOM W. 1999. "The Emerging 21st Century American Family". Informe al National Opinion

Research Center, Universitat de Chicago.

STOLL, CLIFFORD. 1995. Silicon Snake Oil: Second Thoughts on the Information Highway. Nova

York: Doubleday.

TILLY, CHARLES. 1974. "Introduction". Pàg. 1-35 a An Urban World, editat per Charles Tilly. Boston:

Little, Brown.

TILLY, CHARLES. 1979. "Collective Violence in European Perspective, revised version". Pàg. 83-118

a Violence in America: Historical and Comparative Perspective, editat per Hugh Davis Graham i Ted

Robert Gurr. Beverly Hills, CA: Sage.

USLANER, ERIC M. 2000b. "Trust, Civic Engagement, and the Internet". Presentat a l'Organization

Workshop on Electronic Democracy: Mobilization, and Participation via New ICTs, Grenoble.

WARREN, ROLAND. 1978. The Community in America. Chicago: Rand McNally.

WELLMAN, BARRY. 1979. "The Community Question". American Journal of Sociology 84: 1201-31.


WELLMAN, BARRY. 1982. "Studying Personal Communities". Pàg. 61-80 a Social Structure and

Network Analysis, editat per Peter Marsden i Nan Lin. Beverly Hills, CA: Sage.

WELLMAN, BARRY. 1985. "Domestic Work, Paid Work and Net Work". Pàg. 159-91 a Understanding

Personal Relationships, editat per Steve Duck i Daniel Perlman. Londres: Sage.

WELLMAN, BARRY 1988. "The Community Question Re-evaluated". Comparative Urban and

Community Research 1: 81-107.

WELLMAN, BARRY. 1992. "Men in Networks: Private Communities, Domestic Friendships". Pàg. 74-

114 a Men's Friendships, editat per Peter Nardi. Newbury Park, CA: Sage.

WELLMAN, BARRY. 1996. "Are Personal Communities Local? A Dumptarian Reconsideration". Social

Networks 18: 347-354.

WELLMAN, BARRY. 1999a. "The Network Community". Pàg. 1-48 a Networks in the Global Village,

editat per Barry Wellman. Boulder, CO: Westview.

WELLMAN, BARRY. 2001. "Physical Place and Cyber Place: The Rise of Networked Individualism".

International Journal of Urban and Regional Research 25 (2): 227-52.

WELLMAN, BARRY; PETER CARRINGTON; ALAN HALL. 1988. "Networks as Personal

Communities". Pàg. 130-84 a Social Structures: A Network Approach, editat per Barry Wellman i S.D.

Berkowitz. Cambridge: Cambridge University Press.

WELLMAN, BARRY; KENNETH FRANK. 2001. "Network Capital in a Multilevel World: Getting

Support from Personal Communities". Pàg. 233-73 a Social Capital, editat per Nan Lin, Ronald S. Burt

i Karen Cook. Hawthorne, NY: Aldine De Gruyter.

WELLMAN, BARRY; MILENA GULIA. 1999. "Net Surfers Don't Ride Alone: Virtual Communities as

Communities". Pàg. 331-366 a Networks in the Global Village, editat per Barry Wellman. Boulder, CO:

Westview.

WELLMAN, BARRY; CAROLINE HAYTHORNTHWAITE, ed. 2002. The Internet in Everyday Life.

Oxford: Blackwell.

WELLMAN, BARRY; BARRY LEIGHTON. 1979. "Networks, Neighborhoods and Communities". Urban

Affairs Quarterly 14: 363-90.

WELLMAN, BARRY; STEPHANIE POTTER. 1999. "The Elements of Personal Communities". Pàg.

49-81 a Networks in the Global Village, editat per Barry Wellman. Boulder, CO: Westview Press.

WELLMAN, BARRY; SCOT WORTLEY. 1989. "Brothers' Keepers: Situating Kinship Relations in

Broader Networks of Social Support". Sociological Perspectives 32: 273-306.

WELLMAN, BARRY; SCOT WORTLEY. 1990. "Different Strokes From Different Folks: Community

Ties and Social Support". American Journal of Sociology 96: 558-88.

WELLMAN, BEVERLY; BARRY WELLMAN. 1992. "Domestic Affairs and Network Relations". Journal

of Social and Personal Relationships 9: 385-409.

WILLMOTT, PETER. 1986. Social Networks, Informal Care and Public Policy. Londres: Policy Studies

Institute.

WILLMOTT, PETER. 1987. Friendship Networks and Social Support. Londres: Policy Studies Institute.

WRIGHTSON, KEITH; DAVID LEVINE. 1979. Poverty and Piety in an English Village: Terling, 1525-

1700. Nova York: Academic Press.


ZAMIR, IRIS; BEATE VOLKER; HENK FLAP. 2001. "When are Neighborhoods Communities?

Solidarity Among Neighbors". Presentat a l'American Sociological Association, Anaheim, CA.



5.5. Internet com a projecte d'autonomia

La mal· leabilitat d'Internet com a mitjà de comunicació sembla que l'erigeix en instrument adequat per

a l'expressió de projectes personals d'autonomia i acció sobre l'entorn d'acord amb els valors i

objectius de cada actor social, individual o col· lectiu. Segons aquesta hipòtesi general hem analitzat

les variables de projecte d'autonomia que, en diferents àmbits de la pràctica social, poden construir

una relació específica amb els usos d'Internet.

En aquesta anàlisis hem procedit en dues etapes. D'una banda, hem fet un estudi dels efectes de

diferents variables indicatives d'aquest projecte d'autonomia personal en la intensitat i usos d'Internet i

el procés recíproc: en quina mesura l'ús d'Internet reforça i expressa els continguts d'aquests

projectes d'autonomia en les diferents dimensions.

D'altra banda, hem mirat de fer una sistematització empírica de les diferents variables expressives

dels projectes d'autonomia, mitjançant una anàlisi factorial d'un grup de variables seleccionades a la

nostra base de dades. A partir dels resultats d'aquesta anàlisi factorial hem fet un estudi de

l'expressió d'aquests projectes d'autonomia en els usos d'Internet.

5.5.1. Activitat de capacitació professional, ús d'Internet i nivell de desenvolupament

professional

En termes generals, l'existència d'un projecte de capacitació professional condueix a més ús

d'Internet, a més intensitat en aquest ús i a un ús d'Internet enfocat al desenvolupament professional i

a l'obtenció d'informació útil per a la gestió de la vida.

Vegem una mica detalladament les relacions estadísticament significatives que hem trobat mitjançant

una distinció entre els qui mostren indicis d'un projecte de desenvolupament formatiu personal i els

qui no en mostren prou. En endavant i per simplificar parlarem d'activitat de capacitació i d'absència

de l'esmentada activitat.

Entre els qui tenen aquesta activitat, el percentatge d'usuaris d'Internet és del 65,7%, en contrast amb

només un 26,4% entre els qui no la tenen. Entre els qui estan en un procés de capacitació i són

usuaris d'Internet, un 35,8% se situen al nivell alt d'intensitat d'ús d'Internet per hores setmanals, en

contrast amb un 30,6% dels usuaris que no mostren l'esmentada activitat. Les relacions són menys

clares pel que fa a la intensitat dels usos d'Internet i de correu electrònic a casa, en què el nivell mitjà

d'intensitat (ús setmanal) és més freqüent entre els qui tenen activitat de capacitació, mentre que l'ús

diari és més freqüent entre els qui no tenen projecte formatiu. Com que aquesta observació també es

confirma entre els qui es connecten des de la feina per motius de feina, sembla que es perfila la idea

que l'ús diari d'Internet és més freqüent entre aquells per als quals és un instrument divers, que agafa

tant els aspectes professionals com els lúdics, de sociabilitat i de gestió de la vida quotidiana. En

efecte, l'activitat de capacitació especifica els usos qualitatius d'Internet. La freqüència d'ús entre els


qui tenen aquesta activitat és significativament més alta en la cerca de feina, en la participació en

cursos en línia, en la cerca d'informació sobre oferta formativa, en la informació sobre la seva

associació professional, en la cerca d'informació sobre la seva ciutat, en la cerca d'informació sobre

viatges, en la recerca d'informació sobre la salut i en la cerca d'informació política i sindical. També

tenen una certa tendència a treballar des de casa més que no pas el grup sense projecte formatiu. En

canvi, tenen una freqüència menor en la participació en xats i no presenten diferències significatives

pel que fa a sociabilitat i usos lúdics. És a dir, l'existència d'una activitat de capacitació, indicador de

projecte de desenvolupament formatiu, incrementa significativament, en termes generals, la propensió

a utilitzar Internet, però alhora la redueix a un instrument especialitzat en el segment més utilitari de

les activitats de les persones.

D'altra banda, hem analitzat també la interacció entre l'ús d'Internet i el desenvolupament professional

de les persones. Per a això, hem diferenciat l'experiència d'ús d'Internet en tres nivells –usuaris

veterans, usuaris recents (de menys de dos anys) i no usuaris– i hem estudiat la seva relació

estadística amb un índex de desenvolupament professional que hem construït a partir de diverses

variables. La taula IDP mostra una associació estadísticament significativa entre experiència d'ús

d'Internet i desenvolupament professional. Com que l'índex es refereix al desenvolupament

professional en els dos últims anys i el temps d'experiència d'Internet considerat per als “veterans” és

de més de dos anys, podem postular una anterioritat temporal en l'ús d'Internet sobre el

desenvolupament professional i, per tant, inferir una influència positiva del temps d'ús d'Internet sobre

el desenvolupament professional. Naturalment que hi ha altres factors en joc en aquest procés de

desenvolupament professional, però l'experiència d'ús d'Internet és possiblement un factor rellevant.

Taula IDP. Nivell de desenvolupament professional * Experiència en Internet

45 13 28 86

9,1% 6,2% 3,2% 5,5%

78 31 54 163

15,8% 14,8% 6,2% 10,4%

216 88 268 572

43,8% 41,9% 30,8% 36,4%

154 78 520 752

31,2% 37,1% 59,8% 47,8%

493 210 870 1573

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Alt

Mitjà

Baix

Nul

Nivell dedesenvolupamentprofessional

Total

Usuarisde més

de 2 anys

Usuarisrecents

(menys de2 anys) No usuaris

Experiència en Internet

Total



128,975a 6 ,000

130,668 6 ,000

112,948 1 ,000

1573




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Així, doncs, l'activitat de capacitació professional indueix a l'ús d'Internet i l'especifica com a

instrument de treball. I, al seu torn, el fet que els usuaris utilitzin Internet des de fa un quant temps

repercuteix en una millora del seu nivell professional, mesurat en termes de promoció, augment de

sou i increment de coneixements tècnics. Internet sembla que és un instrument de desenvolupament

professional.

5.5.2. Participació sociopolítica

En un context general de feble participació sociopolítica, el grup minoritari que té un nivell de

participació més elevat manifesta una forta propensió a utilitzar Internet i a utilitzar-la més

intensament que els menys participatius. Així, als nivells alts de participació el percentatge d'usuaris

és del 53,5%, en contrast amb el nivell nul de participació, en què només un 29,9% són usuaris

d'Internet, i amb la població en general, entre la qual hi ha un 34,6% d'usuaris. També la intensitat

d'ús d'Internet va positivament associada amb l'índex de participació sociopolítica: un 44,1% dels qui

tenen un nivell alt de participació se situen al nivell alt d'intensitat d'ús d'Internet, en contrast amb el

32,7% de la població en general i amb el 30,9% del nivell nul de participació. L'associació

assenyalada es manté pel que fa a la freqüència d'ús diari de correu electrònic a casa. Tanmateix, no

és tan clara quan analitzem la freqüència d'ús diari d'Internet a casa, en què són els nivells mitjans de

participació sociopolítica els que tenen més freqüència d'ús diari, observació que interpretarem en el

conjunt de la nostra anàlisi. Ja que l'esmentada observació es repeteix quan estudiem la freqüència

d'ús d'Internet al lloc de treball, on no apareix associació entre nivell de participació sociopolítica i ús

d'Internet, es pot dir que els usos d'Internet a la feina estan condicionats pel context molt més que no

pas a la llar.

Analitzant els usos qualitatius d'Internet segons el nivell de participació, emergeix clarament el perfil

dels usuaris de la xarxa que tenen una implicació relativament elevada en la societat. En primer lloc,

la seva utilització del correu electrònic encara és més freqüent que la ja molt elevada del conjunt de la

mostra (94,9% i 88,7%, respectivament), cosa que indica un alt nivell d'ús comunicatiu i interactiu. La

seva freqüència de participació en els xats és molt inferior a la mitjana, cosa que assenyala altra

vegada el caràcter poc polític i institucional de la majoria dels xats. Tertúlies i participació semblen


correspondre a models de comportament diferents. També són molt menys nombrosos en la

navegació per Internet sense motius concrets. En canvi, les persones amb un nivell de participació

més elevat tenen freqüències significativament superiors d'ús d'Internet per a buscar informació

política i sindical, per a buscar informació sobre la seva ciutat, per a buscar informació sobre serveis

públics, per a consultar biblioteques i per a llegir la premsa general per Internet (un 45,5%, en

contrast amb un 34,3% dels usuaris en general). Tenen menys interès en els usos de sociabilitat

d'Internet, però significativament més en els instrumentals, tant en la part professional (cursos en

línia, cerca d'informació sobre la seva associació professional i sobre oferta formativa, treball des de

casa) com en la gestió de la vida quotidiana (operacions bancàries per Internet, viatges, compra

d'entrades d'espectacles des de casa, cerca d'informació sobre la salut). Tenen poca tirada als usos

lúdics, amb una excepció, encara que referent a una minoria dels membres d'aquest grup: buscar

receptes de cuina (un 16,2% enfront de l'11,2% de la població en general). Hi ha una certa tendència

més alta a mirar pornografia (un 11,2% enfront d'un 8,8% de la població en general), però no supera

el nivell de significació estadística assignada.

En resum, hi ha un grup de persones, minoritari però significatiu, que sembla que són actives en la

societat, amb un alt nivell d'informació i opinions formades i que utilitzen Internet per a mantenir aquell

nivell de consciència de la seva inserció en la societat. També són els qui utilitzen més Internet per a

usos instrumentals de la vida professional i quotidiana. És a dir, aquí s'ajunta l'ús professional i

formatiu d'Internet amb l'ús informatiu i comunicatiu sobre la societat. Però no s'estén en la mateixa

mesura als usos lúdics i a la sociabilitat, encara que una minoria sembla que busca en l'exploració

gastronòmica el costat agradable dels usos d'Internet.

El tret socialment més rellevant és, per tant, la forta associació entre els usos d'Internet i el nivell més

actiu de participació sociopolítica dels ciutadans.

5.5.3. Mobilització sociopolítica

En un nivell d'implicació més avançat se situen els ciutadans que no solament participen en els seus

valors i objectius sinó que també es mobilitzen. Encara que són una fracció minoritària de la població,

els qui tenen un cert nivell de mobilització sociopolítica (en contrast amb els qui no es mobilitzen per

causes polítiques, en el sentit ampli del terme) tenen més propensió a utilitzar Internet. Tanmateix, el

nivell de mobilització no té relació amb la intensitat d'ús entre els usuaris; però sí que especifica el

tipus d'usos d'Internet. Els mobilitzats sociopolíticament tendeixen, naturalment, a utilitzar Internet

més sovint que els altres per a buscar informació política i sindical, buscar informació sobre la seva

ciutat i informació sobre serveis públics. També solen llegir més la premsa per Internet i consultar

més sovint biblioteques i enciclopèdies. També utilitzen més Internet en relació amb l'organització de

viatges. Però la utilitzen menys en termes lúdics i d'organització de la sociabilitat. Per als més

polititzats Internet tendeix a ser predominantment un instrument d'informació més que no pas de

comunicació, de joc o de sociabilitat.


Així, doncs, l'anàlisi de les pràctiques a Internet dels ciutadans mobilitzats prolonga i especifica els

resultats observats entorn de la participació sociopolítica. Tant la participació com la mobilització van

associades positivament amb l'ús d'Internet, especialment en les dimensions informativa, formativa i

instrumental. La principal diferència és que els nivells de mobilització no sembla que es tradueixin en

nivells d'intensitat d'ús d'Internet, mentre que els nivells de participació sí que tenen correlació en un

grau més alt amb la intensitat de l'ús. Es pot proposar la hipòtesi que, en la mesura que la participació

és més formalitzada, hi ha una oferta a Internet que correspon a usos participatius. En canvi, en els

processos de mobilització és necessari produir continguts nous i xarxes de comunicació estructurades

entorn dels objectius de la mobilització. I les nostres dades mostren que, almenys en el 2002, pel que

fa als usos associatius, polítics i sindicals, fins i tot els ciutadans més mobilitzats rarament passen de

l'ús informatiu: poques vegades transformen Internet en un mitjà organitzatiu per a la mobilització. La

pràctica observada, per exemple, entre els militants del moviment per una globalització alternativa, de

constituir xarxes mobilitzadores a partir d'Internet no sembla que es reflecteixi en les dades de la

nostra enquesta, enquesta que només pot detectar les pràctiques prou difoses en el conjunt de la

societat catalana per a reflectir-se en una mostra representativa de la població. De la participació i la

mobilització informativa a la constitució d'un moviment social actiu entorn d'Internet hi ha una bona

distància que no sembla que encara s'hagi recorregut a Catalunya.

5.5.4. Activitat ciutadana

L'índex d'activitat ciutadana mira de mesurar el grau d'implicació en la gestió pública i d'informació

sobre la conducció de la política. Les nostres dades mostren que va associat positivament tant amb

l'ús d'Internet com amb la intensitat d'ús. Així, el 64,7% dels entrevistats que tenen un alt nivell

d'activitat ciutadana són usuaris d'Internet, en contrast amb el 37,7% del conjunt d'entrevistats a la

població de referència per a aquesta anàlisi. La taula AC1 mostra, així mateix, una associació

significativa entre intensitat d'ús mesurada per hores setmanals i nivell d'activitat ciutadana. En canvi,

la comparació de freqüència diària d'ús d'Internet tant des de la llar com des de la feina no mostra una

relació significativa, per les diferents dimensions determinants de l'ús d'Internet, algunes de les quals

no tenen correlació amb l'activitat ciutadana (les que es refereixen a grups que busquen valors lúdics i

de sociabilitat a Internet).

AC1. Mitjana d'hores a Internet (intervals) * Índex d'activitat ciutadana

100 104 5 209

32,9% 33,5% 16,7% 32,5%111 106 13 230

36,5% 34,2% 43,3% 35,7%

93 100 12 20530,6% 32,3% 40,0% 31,8%

304 310 30 644

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N%

N

%N

%

N

%

Baixa (0,1-2h)

Mitjana (2,1-7h)

Alta (7,1 o més)

Mitjana d'hores aInternet (intervals)

Total

Baix Mitjà Alt

Índex d'activitat ciutadana

Total


L'observació dels tipus d'usos d'Internet per als usuaris amb un alt índex d'activitat ciutadana té

resultats interessants. És el grup que sembla més atret per l'ús d'Internet per a obtenir informació

política i sindical: un 36,4% dels qui tenen un nivell alt d'activitat ciutadana busquen aquesta

informació a Internet, en contrast amb només un 11,1% per al conjunt dels entrevistats. També són

significativament més nombrosos a l'hora de buscar informació sobre la seva ciutat i sobre els serveis

públics, de llegir premsa, de consultar biblioteques, de buscar informació sobre la salut, d'organitzar

viatges mitjançant Internet i de comprar llibres i música. En canvi, són molt menys propensos a

participar en xats (un 15,2% enfront d'un 31,6% de la població en conjunt), a practicar videojocs, a

baixar música o programari, a llegir notícies esportives, a transmetre fotos de família. És a dir, es

tracta d'una minoria activa informada força rigorosa en la pràctica d'Internet, que manté patrons de

sociabilitat i de lleure fora d'Internet i que la utilitza sobretot en termes professionals i com a

instrument d'informació general i política. Hi ha, tanmateix, una dada significativa: els qui tenen un

nivell alt d'activitat ciutadana declaren que miren pornografia en un percentatge que és gairebé el

doble del general (el 15,2% enfront del 8,3%). Es tracta d'un grup amb prou seguretat en si mateix per

a no tenir vergonya o és un indicador del costat ocult del rigor i la consciència ciutadana?

5.5.5. Mentalitat emprenedora

Com a indicador de mentalitat emprenedora hem pres la preferència que en el futur els fills tinguin la

seva pròpia empresa com a alternativa de ser funcionaris. En el context espanyol diverses enquestes

d'opinió han mostrat la preferència dels pares per la seguretat dels fills mitjançant l'obtenció d'un

estatut de funcionari. Entre els nostres entrevistats, en canvi, la preferència majoritària s'inclina per

l'activitat empresarial enfront de la funcionarial (un 61,6% dels que responen es pronuncien en aquest

sentit). A partir d'aquesta actitud mirem d'analitzar la seva relació amb els usos d'Internet. Hi ha una

clara associació entre mentalitat emprenedora i ús d'Internet. Entre els qui mostren aquesta mentalitat

el 26,9% són usuaris d'Internet, mentre que entre els qui s'estimen més el funcionariat només un

18,8% utilitzen Internet. També hi ha una associació significativa entre l'actitud emprenedora i la

intensitat d'ús d'Internet per hores setmanals. En canvi, la mentalitat emprenedora va associada amb

un ús setmanal d'Internet, més que no pas amb l'ús diari, de manera que la intensitat i l'assiduïtat no

semblen respondre al mateix patró de comportament, d'acord amb observacions semblants per a

altres variables analitzades. D'altra banda, tanmateix, els emprenedors tenen una freqüència més alta

d'ús diari d'Internet i de correu electrònic a la feina.

Una anàlisi dels usos qualitatius d'Internet mostra un perfil força definit en relació amb els usuaris que

manifesten aquest tipus de mentalitat emprenedora. La seva freqüència d'ús de correu electrònic,

indicador general d'activitat a Internet, és significativament més alta que la dels funcionaris. Participen

menys en xats: no tenen temps per perdre. Els emprenedors utilitzen Internet amb més freqüència

que els altres per a treballar des de casa, fer operacions bancàries, buscar informació sobre la seva

associació professional, buscar informació sobre oferta formativa, buscar informació sobre viatges,


buscar informació sobre la seva ciutat, buscar informació sobre serveis públics i baixar programari de

la xarxa. És, doncs, un grup actiu, mobilitzat sobre activitats instrumentals en l'àmbit professional i de

la vida quotidiana. En canvi, són menys cercadors d'informació de biblioteques i enciclopèdies, és a

dir que la informació que busquen és pràctica. En els usos de sociabilitat el que els caracteritza és

que utilitzen Internet més que els altres per a arranjar trobades amb amics. La hipòtesi en aquest cas

és que es tracta de persones més ocupades per la seva activitat, de manera que, quan són usuàries

d'Internet, això els permet organitzar una sociabilitat que no poden deixar a l'atzar de la trobada.

És a dir, la mentalitat emprenedora va directament associada amb l'ús i intensitat de l'ús d'Internet

(encara que amb una periodicitat més setmanal que no pas diària en els usos des de la llar). Però, a

més, sembla indicar un perfil d'usos d'Internet que correspon a l'esmentat projecte emprenedor, molt

centrat en la cara professional i la instrumental, sense que els usos lúdics o socials tinguin més

especificació, excepte en l'organització de les trobades amb amics, cosa probablement instrumental

per a persones ocupades amb una intensa activitat. Internet es prefigura, així, com a instrument

privilegiat de la cultura emprenedora. Això és una hipòtesi d'abast considerable que requerirà més

exploració empírica a partir d'una anàlisi més sistemàtica.

5.5.6. Una tipologia de projectes d'autonomia

Per a sintetitzar empíricament les tendències de projectes d'autonomia entorn de diverses

dimensions, hem fet una anàlisi factorial per a un grup de variables susceptibles de ser indicatives de

l'existència del projecte esmentat en diferents àmbits de la vida social.

Els resultats d'aquesta anàlisi configuren, amb un nivell acceptable de significació estadística, cinc

factors diferenciats que defineixen cinc dimensions de projecte d'autonomia en la població

enquestada.

Hem anomenat en termes analítics cadascun d'aquests factors, però de cadascun indiquem les

variables que el constitueixen i que han estat definides estadísticament pels resultats del factorial que

es poden veure en la matriu de components presentada a la taula 5.5.6.


5.5.6 Resultats de l'anàlisi factorial de variables indicatives de projectes d'autonomia

(Variables construïdes a partir de les respostes a les preguntes que es reprodueixen a la taula)

Matriu de componentsa

,462 ,767 -,143 -,172 2,543E-02

,520 ,725 -,226 -,142 6,974E-02

,369 ,645 -,102 5,907E-02 -,176

-9,23E-02 9,040E-02 -,274 ,419 ,389

-,226 ,355 ,145 ,640 -9,71E-02

-,291 ,242 -4,59E-02 ,708 -,202

-,133 ,243 ,736 6,925E-02 -7,52E-02

-1,53E-02 ,171 ,568 -6,24E-03 ,162

-,195 ,221 ,663 -,113 5,261E-02

4,535E-02 ,142 ,417 -,130 ,452

-7,53E-02 2,413E-02 -,172 ,115 ,779

,708 -,178 ,256 ,152 -4,69E-02

,728 -,339 ,143 9,596E-02 -9,42E-02

,697 -,306 ,141 ,237 -7,29E-03

-,573 ,263 -6,32E-02 -,314 -,209

Preferiria (o hauriapreferit) treballar pel seucompte i ser el seu propicap encara que guanyésmenys?

Preferiria (o hauriapreferit) treballar pel seucompte i ser el seu propicap encara que tinguésmenys seguretat laboral?

Preferiria que els seusfills fossin funcionaris oque tinguessin la sevapròpia empresa?

Triomfar a la vida (propiesforç)

Quan vostè o algunapersona propera contrauuna malaltia greu, a partde consultar un metge,s'informa sobre lamalaltia?

Quan el metge li prescriuun medicament nou,llegeix el prospecte?


Mobilització sociopolítica

Índex de participaciósociopolítica

Autonomia tenint encompte les respostesdels que ho responen tot

Índex sobre la capacitatd'influir el món

Confiança en lainformació que rep de latelevisió

Confiança en lainformació que rep de laràdio

Confiança en lainformació que rep delsdiaris

Confiança en lainformació que repd'Internet

1 2 3 4 5

Component

Mètode d'extracció: Anàlisi de components principals.

5 components extretsa.

Tipus I (component 2). Projecte emprenedor


Definit per les respostes de les tres preguntes sobre la preferència que els fills de l'entrevistat fossin

empresaris o treballessin per compte propi, en comptes de ser funcionaris o assalariats, encara que

guanyessin menys o tinguessin menys seguretat.

Tipus II (component 3). Projecte sociopolític

Definit per l'índex d'activitat ciutadana, l'índex de participació sociopolítica i la variable de mobilització

sociopolítica.

Tipus III (component 4). Projecte de control mèdic

Definit per les respostes de les preguntes d'informació autònoma sobre els diagnòstics i receptes del

metge.

Tipus IV (component 5). Projecte d'autonomia personal

Definit per les respostes de l'escala de capacitat d'influir en el món, per l'escala d'autonomia i per la

convicció que el triomf a la vida depèn de l'esforç propi.

Tipus V (component 1). Projecte d'autonomia comunicativa

Definit per les tres variables d'escepticisme davant la informació rebuda per la televisió, la ràdio i la

premsa, juntament amb més confiança pel que fa a la informació rebuda per Internet.

Aquesta tipologia de projectes d'autonomia respon a una configuració definida empíricament de les

actituds i comportaments de la població enquestada. Per tant, és una tipologia d'actituds subjacents

en els entrevistats que es diferencia clarament entre els diferents tipus i que cobreix uns quants

àmbits principals de la pràctica social: la iniciativa professional-empresarial, la pràctica sociopolítica,

el control de la salut, l'autonomia personal en la relació amb el món i l'autonomia respecte als mitjans

de comunicació.

Després d'aquest aclariment de les dimensions de l'autonomia, passem a analitzar la relació entre

aquests projectes d'autonomia i els usos del que sembla que és, potencialment, un instrument

privilegiat de construcció d'aquesta autonomia: Internet.

5.5.7. Projectes d'autonomia i usos d'Internet

En aquesta anàlisi només presentem els resultats més significatius. El projecte emprenedor té un

efecte clar sobre el nivell d'usuaris d'Internet, com indica la taula 5.5.7.


5.5.7 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Preferiria que els seus fills fossinfuncionaris o que tinguessin la seva pròpia empresa?

129 296 425

18,8% 26,9% 23,7%

559 806 136581,3% 73,1% 76,3%

688 1102 1790

100,0% 100,0% 100,0%

N

%N

%

N%

Entrevistat usuari


Entrevistat usuari ono usuari d'Internet

Total

Serfuncionaris

Tenir la sevapròpia

empresa

Preferiria que els seus fillsfossin funcionaris o quetinguessin la seva pròpia

empresa?

Total


15,388%b 1 ,000%

14,943% 1 ,000%

15,742% 1 ,000%

,000% ,000%

15,379% 1 ,000%

1790






N de casos vàlids

Valor gl


Sign.exacta

(bilateral)

Sign.exacta

(unilateral)



b.

Així mateix, els qui fan servir Internet més hores a la setmana tenen molta més tendència a estimar-

se més l'empresa que no pas el funcionariat. Els efectes d'aquest projecte sobre els usos d'Internet

també s'especifiquen en els diferents usos d'Internet. Els emprenedors tendeixen a ser més actius en

els usos professionals (taula 5.5.8), en els usos pràctics (5.5.9), en la cerca d'informació d'actualitat

(5.5.10) i en els usos tecnològics (5.5.11) mentre que no es caracteritzen per cap més preferència

d'ús.


5.5.8 Usos professionals * Preferiria que els seus fills fossin funcionaris o quetinguessin la seva pròpia empresa?

73 140 213

56,6% 47,3% 50,1%

56 156 212

43,4% 52,7% 49,9%

129 296 425

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Usosprofessionals

Total

Serfuncionaris

Tenir la sevapròpia

empresa

Preferiria que els seus fillsfossin funcionaris o quetinguessin la seva pròpia

empresa?

Total

5.5.9 Usos pràctics * Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seu compte iser el seu propi cap encara que tingués menys seguretat?

142 149 291

26,1% 31,8% 28,7%

403 319 722

73,9% 68,2% 71,3%

545 468 1013

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Usospràctics

Total

No Sí

Preferiria (o hauriapreferit) treballar pelseu compte i ser el

seu propi cap encaraque tingués menys

seguretat?

Total


4,112b 1 ,043

3,835 1 ,050

4,105 1 ,043

,044 ,025

4,108 1 ,043

1013






N de casos vàlids

Valor gl


Sign.exacta

(bilateral)

Sign.exacta

(unilateral)



b.


5.5.10 Informació d'actualitat * Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seucompte i ser el seu propi cap encara que tingués menys seguretat?

311 297 608

57,1% 63,5% 60,0%

234 171 405

42,9% 36,5% 40,0%

545 468 1013

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%




Total

No Sí



seguretat?

Total


4,294b 1 ,038

4,032 1 ,045

4,304 1 ,038

,040 ,022

4,290 1 ,038

1013






N de casos vàlids

Valor gl


Sign.exacta

(bilateral)

Sign.exacta

(unilateral)



b.

5.5.11 Usos tecnològics * Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seucompte i ser el seu propi cap encara que guanyés menys?

326 359 685

71,2% 64,5% 67,5%

132 198 330

28,8% 35,5% 32,5%

458 557 1015

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Usostecnològics

Total

No Sí


seu propi cap encaraque guanyés menys?

Total



5,183b 1 ,023

4,881 1 ,027

5,208 1 ,022

,026 ,013

5,178 1 ,023

1015






N de casos vàlids

Valor gl


Sign.exacta

(bilateral)

Sign.exacta

(unilateral)



b.

El projecte sociopolític també afavoreix l'ús d'Internet (5.5.12) encara que la relació amb la intensitat

és menys clara. Afavoreix els usos professionals d'Internet (5.5.13), els usos pràctics (5.5.14), les

compres i la cerca d'informació cultural i educativa (5.5.15 a i b), la cerca d'informació d'actualitat

(5.5.16) i, naturalment, la cerca d'informació sindical i política (5.5.17). En canvi, no està relacionat

amb l'oci o amb els usos tecnològics.

5.5.12 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Índex d'activitat ciutadana

367 350 33 750

29,2% 51,3% 64,7% 37,7%

891 332 18 1241

70,8% 48,7% 35,3% 62,3%

1258 682 51 1991

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Entrevistat usuari



Total

Baix Mitjà Alt


Total


108,675a 2 ,000

107,668 2 ,000

107,376 1 ,000

1991




N de casos vàlids

Valor gl



a.


5.5.13 Usos professionals * Índex d'activitat ciutadana

180 135 10 325

49,0% 38,6% 30,3% 43,3%

187 215 23 425

51,0% 61,4% 69,7% 56,7%

367 350 33 750

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Usosprofessionals

Total

Baix Mitjà Alt


Total


10,392a 2 ,006

10,471 2 ,005

10,333 1 ,001

750




N de casos vàlids

Valor gl



a.

5.5.14 Usos pràctics * Índex d'activitat ciutadana

110 69 5 184

30,0% 19,7% 15,2% 24,5%

257 281 28 566

70,0% 80,3% 84,8% 75,5%

367 350 33 750

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Usospràctics

Total

Baix Mitjà Alt


Total


11,824a 2 ,003

11,957 2 ,003

11,414 1 ,001

750




N de casos vàlids

Valor gl



a.


5.5.15a Compres * Índex d'activitat ciutadana

268 221 17 506

73,0% 63,1% 51,5% 67,5%

99 129 16 244

27,0% 36,9% 48,5% 32,5%

367 350 33 750

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Compres

Total

Baix Mitjà Alt


Total


11,972a 2 ,003

11,853 2 ,003

11,924 1 ,001

750




N de casos vàlids

Valor gl



a.

5.5.15b Informació cultural i educativa * Índex d'activitat ciutadana

183 152 7 342

49,9% 43,4% 21,2% 45,6%

184 198 26 408

50,1% 56,6% 78,8% 54,4%

367 350 33 750

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Informaciócultural ieducativa

Total

Baix Mitjà Alt


Total


11,267a 2 ,004

11,892 2 ,003

8,997 1 ,003

750




N de casos vàlids

Valor gl



a.


5.5.16 Informació d'actualitat * Índex de participació sociopolítica

383 46 145 51 625

62,6% 63,0% 56,9% 51,5% 60,2%

229 27 110 48 414

37,4% 37,0% 43,1% 48,5% 39,8%

612 73 255 99 1039

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%




Total

Nul Baix Mitjà Alt

Índex de participació sociopolítica

Total


5,989a 3 ,112

5,935 3 ,115

5,480 1 ,019

1039




N de casos vàlids

Valor gl



a.

5.5.17 Informació política o sindical * Índex d'activitat ciutadana

342 304 21 667

93,2% 86,9% 63,6% 88,9%

25 46 12 83

6,8% 13,1% 36,4% 11,1%

367 350 33 750

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

No fa cap activitatd'informació política osindical

Com a mínim fa unaactivitat d'informaciópolítica o sindical

Informaciópolítica osindical

Total

Baix Mitjà Alt


Total


29,740a 2 ,000

23,652 2 ,000

23,189 1 ,000

750




N de casos vàlids

Valor gl


1 caselles (16,7%) tenen una freqüència esperada inferior a5. La freqüència mínima esperada és 3,65.

a.


Las variables indicatives d'autonomia personal afavoreixen l'ús i intensitat d'usos d'Internet (5.5.18).

Pel que fa al tipus d'usos, en canvi, no sembla que estigui relacionat amb cap tipus d'ús específic. En

realitat, la distribució de freqüències a les taules de contingència és força normalitzada respecte als

diferents nivells d'autonomia, per la qual cosa es podria deduir que l'autonomia s'expressa, en termes

generals, seguint les tendències de cada grup social segons les seves pròpies orientacions. O sigui,

el projecte d'autonomia personal predisposa a l'ús d'Internet, però els continguts d'aquest ús depenen

de les característiques socials de les persones. Només hi ha una associació significativa que ens

sembla molt rellevant: els qui són més inclinats als usos d'oci són els qui tenen un nivell més baix

d'autonomia personal, definida per l'escala de capacitat d'“influir en el món” (5.5.19). L'autonomia

personal sembla que s'orienta a usos d'Internet més amplis que no pas els que representa la seva

utilització com a mitjà d'entreteniment.

5.5.18 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Autonomia tenint en compte les respostes dels que ho responen tot

34 341 311 232 104 1022

12,8% 30,5% 40,9% 45,1% 49,3% 35,6%

231 778 449 282 107 1847

87,2% 69,5% 59,1% 54,9% 50,7% 64,4%

265 1119 760 514 211 2869

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Entrevistat usuari



Total

BaixaMitjana-B

aixa MitjanaMitjana-Al

ta Alta

Autonomia tenint en compte les respostes dels que horesponen tot

Total


119,741a 4 ,000

129,082 4 ,000

105,372 1 ,000

2869




N de casos vàlids

Valor gl



a.

5.5.19 Oci * Índex sobre la capacitat d'influir el món

26 137 40 203

13,6% 20,1% 23,8% 19,5%

165 543 128 836

86,4% 79,9% 76,2% 80,5%

191 680 168 1039

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Oci

Total

Baix Mitjà Alt

Índex sobre la capacitat d'influir elmón

Total



6,376a 2 ,041

6,670 2 ,036

6,063 1 ,014

1039




N de casos vàlids

Valor gl



a.

El que hem anomenat projecte d'autonomia mèdica també va associat positivament a l'ús i la

intensitat d'ús d'Internet (5.5.20). Pel que fa a usos, sobretot va lligat, com és lògic, a l'interès per la

informació cultural i educativa, com és lògic (5.5.21). Respecte a la resta d’usos, no es diferencia en

la influència sobre l'ús d'Internet respecte als qui tenen altres projectes.

5.5.20 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Quan el metge li prescriu unmedicament nou, llegeix el prospecte?

154 879 1033

30,0% 35,6% 34,7%

359 1589 1948

70,0% 64,4% 65,3%

513 2468 2981

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Entrevistat usuari



Total

No Sí

Quan el metge liprescriu un

medicament nou,llegeix el prospecte?

Total


5,874b 1 ,015

5,630 1 ,018

5,983 1 ,014

,017 ,008

5,872 1 ,015

2981






N de casos vàlids

Valor gl


Sign.exacta

(bilateral)

Sign.exacta

(unilateral)



b.


5.5.21 Informació cultural i educativa * Quan vostè o alguna persona properacontrau una malaltia greu, a part de consultar un metge, s'informa sobre la

malaltia?

117 323 440

60,0% 44,1% 47,5%

78 409 487

40,0% 55,9% 52,5%

195 732 927

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%



Informaciócultural ieducativa

Total

No Sí

Quan vostè o algunapersona propera

contrau una malaltiagreu, a part de

consultar un metge,s'informa sobre la

malaltia?

Total


15,561b 1 ,000

14,931 1 ,000

15,596 1 ,000

,000 ,000

15,544 1 ,000

927






N de casos vàlids

Valor gl


Sign.exacta

(bilateral)

Sign.exacta

(unilateral)



b.

Finalment hi ha una associació positiva entre fiar-se poc de la televisió i l'ús d'Internet. La confiança

en la ràdio no afecta l'ús d'Internet. En canvi, la confiança en la informació de la premsa i la

informació per Internet estan directament relacionades amb l'ús d'Internet (vegeu les taules 5.5.22,

5.5.23, 5.5.24 i 5.5.25).


5.5.22 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Confiança en la informació que rep de la televisió

189 676 161 1026

30,5% 34,9% 38,3% 34,5%

430 1259 259 1948

69,5% 65,1% 61,7% 65,5%

619 1935 420 2974

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Entrevistat usuari



Total

Molta Regular Poca

Confiança en la informació que repde la televisió

Total


7,204a 2 ,027

7,246 2 ,027

7,041 1 ,008

2974




N de casos vàlids

Valor gl



a.

5.5.23 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Confiança en la informació que rep de la ràdio

273 598 83 954

34,9% 37,0% 33,7% 36,1%

510 1019 163 1692

65,1% 63,0% 66,3% 63,9%

783 1617 246 2646

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Entrevistat usuari



Total

Molta Regular Poca

Confiança en la informació que repde la ràdio

Total

5.5.24 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Confiança en la informació que rep dels diaris

285 632 81 998

43,1% 39,1% 28,7% 39,0%

376 983 201 1560

56,9% 60,9% 71,3% 61,0%

661 1615 282 2558

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Entrevistat usuari



Total

Molta Regular Poca

Confiança en la informació que repdels diaris

Total



17,236a 2 ,000

17,708 2 ,000

11,631 1 ,001

2558




N de casos vàlids

Valor gl



a.

5.5.25 Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Confiança en la informació que rep d'Internet

150 461 159 770

67,0% 79,5% 89,3% 78,4%

74 119 19 212

33,0% 20,5% 10,7% 21,6%

224 580 178 982

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Entrevistat usuari



Total

Poca Regular Molta

Confiança en la informació que repd'Internet

Total


30,259a 2 ,000

30,695 2 ,000

26,734 1 ,000

982




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Així es configura un món del text (escrit i per Internet) que apareix com a fiable enfront d'un món no

fiable de la televisió i un de neutre de la ràdio. Cal assenyalar que aquesta desconfiança de la

televisió contradiu les dades internacionals que asseveren la fiabilitat del mitjà televisiu. Pel que fa al

tipus d'usos, no sembla que hi hagi una relació específica entre l'actitud autònoma o heterònoma

enfront dels mitjans i els usos d'Internet. Sembla que el gran contrast és entre els qui entren al món

d'Internet com a refugi d'una televisió que apareix com a poc fiable i els altres. Una vegada a Internet,

la pràctica es relaciona amb els projectes i valors propis de cada individu.

Així, doncs, la nostra hipòtesi sobre la relació entre Internet i la construcció de l'autonomia del

subjecte en les diferents dimensions de la pràctica social apareix confirmada a grans trets. Però el


contingut d'aquesta autonomia, per a la qual s'utilitza la llibertat de comunicació que Internet

representa, no és determinat per la tecnologia sinó per les condicions socials, valors i actituds de

cada persona. D'aquí ve que els emprenedors afavoreixin els usos professionals i pràctics, els

mobilitzats sociopolíticament se centrin en els usos de cerca d'informació sobre la societat, els qui

construeixen l'autonomia del seu cos busquin fonts d'informació pròpies i els qui afirmen una

autonomia personal i la construeixen enfront del món de la televisió l'emplenin de contingut a partir de

la pràctica social que els interessa. El projecte d'autonomia utilitza Internet per a definir

autònomament els continguts d'aquest projecte

5.5.8. Internet com a instrument d'autonomia

En resum, els usos i intensitat d'usos d'Internet semblen estar directament associats amb l'existència

en les persones de valors i comportaments d'autonomia, de generació de projectes propis,

d'implicació en la seva professió, en la seva ciutat, en la seva societat. Són els que busquen més

capacitació professional, que presenten més nivells d'activitat ciutadana, que tenen una participació

sociopolítica més alta, que són més mobilitzats sociopolíticament i que tenen una mentalitat

emprenedora els qui utilitzen Internet en un grau més alt que no pas els individus menys autònoms i

menys dotats de projectes propis. Internet es presenta, així, com a mitjà d'expressió d'autonomia en

l'entorn social. Però aquest projecte d'autonomia és divers: no és el mateix un projecte professional

que un projecte emprenedor, que un projecte ciutadà o que un projecte sociopolític. Cada un

d'aquests projectes especifica els usos d'Internet, entorn de les activitats pròpies del contingut

d'aquests projectes, la qual cosa mostra clarament la correspondència entre la motivació de l'ús

d'Internet i les dimensions de construcció d'autonomia en la societat.

En conjunt, els projectes d'autonomia a Internet, amb continguts diversos i tot, contrasten clarament

amb usos preferentment encaminats a la part lúdica i a la sociable, que no se situen en l'horitzó de

comportament a Internet dels qui es defineixen preferentment entorn de la dinàmica dels seus

projectes. Així es prefigura una pràctica social a Internet que, com a mínim, presenta tres eixos

clarament diferents:

• Internet com a instrument d'autonomia personal

• Internet com a forma de sociabilitat

• Internet com a mitjà lúdic

Cada una d'aquestes dimensions és practicada amb intensitat diferent pels usuaris d'Internet segons

la seva situació en l'estructura social i els valors i interessos que els motiven. En una perspectiva

analítica, Internet apareix, doncs, com una tecnologia de comunicació que inclou el conjunt de la

pràctica social en la seva diversitat, que s'articula en cada una de les pràctiques socials i que les

especifica en la comunicació virtual entorn d'aquesta diversitat d'usos. Projectes d'autonomia, xarxes


de sociabilitat i mitjans de consum mediàtic es combinen en la pràctica d'Internet, reforçant i articulant

els diversos models de comportament que es manifesten en la societat.



5.6. Internet en l’univers de les pràctiques comunicatives

5.6.1. Pràctiques comunicatives

A la introducció dèiem que la societat xarxa no és el resultat de l'impacte de les tecnologies de la

informació en les estructures socials, sinó una forma social nova que té la comunicació com un dels

factors centrals que la defineixen. Per això, per a comprendre les transformacions socials,

econòmiques i culturals associades al desenvolupament de la societat de la informació, hem de

concedir un paper central als mitjans de comunicació, convertits en xarxes cada cop més globals, que

organitzen i transporten fluxos d'informació, és a dir, continguts.

El concepte comunicació té una multitud de sentits, i la proliferació de les tecnologies i la intensitat de

les pràctiques n'han fet la figura emblemàtica de la societat actual.

L'estudi de l'ús dels mitjans de comunicació és essencial per a entendre la transformació de la vida

social i la creació de noves maneres d'exercir el poder dissociades del fet de compartir un lloc comú,

però l'estudi de les pràctiques que inclouen l'ús d'Internet i com aquest ús les ha modificat, si ho ha

fet, ens dóna elements d'anàlisi empírica que ens ajuden a situar els nivells d'interacció i connectivitat

de la societat catalana.

D'altra banda, qüestions com les pràctiques comunicatives amb relació a l'ús de la llengua o a la

construcció del significat i, per tant, de la identitat, també són una part important d'aquest apartat.

5.6.2. Justificació de les variables de pràctica comunicativa

Entenem la pràctica comunicativa com un concepte ampli en què s'inclouen aspectes com comunicar-

se amb la gent, jugar amb els nens o escoltar música, extrets de la pregunta 59 del qüestionari, on es

planteja la realització diària o setmanal d'una llista de 22 activitats. Finalment, però, ens concentrem

en els mitjans de comunicació, entesos com un sistema de transmissió de missatges i de símbols i

que tenen com a funció entretenir, formar i informar i transmetre als individus valors, creences i codis

de conducta que els ajudaran a integrar-se a la societat on viuen.

Per a poder respondre a la problemàtica plantejada, d'una banda, hem utilitzat les freqüències que fan

referència a les pràctiques de comunicació i, d'altra banda, hem construït una sèrie de variables

referents a:

Una definició de pràctiques relacionades amb la comunicació i la seva freqüència de realització, a

partir d'una escala de freqüència d'activitat diària, setmanal i nul· la, amb l'objectiu de construir un

rànquing de freqüències de realització. Aquestes pràctiques comunicatives també les tenim definides

per trams d'edat.


L'equipament audiovisual avançat, diferenciant la TV, que pràcticament tota la població té (99,7%),

dels elements que signifiquen pagament per visió, com el cable, la televisió de pagament o les

plataformes digitals.

La pràctica referida concretament a l'ús de la premsa i de la televisió. Per a aquesta variable i la

següent hem utilitzat els programes informatius com a punt de referència perquè hem considerat que

són els que representen de manera més aproximada la fidelització a la cadena.

La confiança, referida també als mitjans de comunicació.

Una sèrie de variables construïdes en què encreuem pràctica d'identitat catalana –que definirem a

l'apartat següent- i pràctiques de comunicació.

Totes aquestes variables es miren amb relació a l'ús d'Internet i al paper que té com a element

substitutiu, indiferent o estimulant de la pràctica, i a la llengua.

5.6.3. Anàlisi de les pràctiques comunicatives

Tot i entendre el concepte de pràctica comunicativa de manera molt àmplia, les freqüències ens

mostren que la pràctica més realitzada diàriament és la de mirar TV (90,8%), seguida de la de xerrar

amb gent de casa, jugar amb els nens o similar (80,8%). Al Q1 s'observa que l'ús diari de la TV

augmenta amb l'edat i que, en canvi, el setmanal disminueix. Tot i que no ho tenim especificat,

aquestes dades fan pensar que l'ús setmanal és un ús de cap de setmana.

Q1. Realitza aquesta activitat: mirar TV * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)

16 12 22 12 6 10 7 85

2,8% 2,3% 4,1% 2,9% 1,5% 2,8% 3,4% 2,8%

56 49 43 16 12 11 4 191

9,9% 9,4% 8,0% 3,9% 3,0% 3,0% 1,9% 6,4%

492 459 473 379 376 340 195 2714

87,2% 88,3% 87,9% 93,1% 95,4% 94,2% 94,7% 90,8%

564 520 538 407 394 361 206 2990

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

Mai

Setmanalment

Diàriament

Realitzaaquestaactivitat:mirar TV

Total

De 15 a24 anys

De 25 a34 anys

De 35 a44 anys

De 45 a54 anys

De 55 a64 anys

De 65 a74 anys

75 anyso més

Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)

Total


53,896a 12 ,000

57,538 12 ,000

9,699 1 ,002

2990




N de casos vàlids

Valor gl



a.


Xerrar amb la gent de casa, jugar amb els nens o similar, que hem considerat dins les pràctiques

comunicatives i és la segona del rànquing, la fan més els joves (85%) i va disminuint amb l'edat. Una

explicació pot ser la dispersió familiar normal en els grups de més edat.

Q2. Realitza aquesta activitat: xerrar amb la gent de casa, jugar amb els nens o similar * Edat de l'entrevistat (intervals de 10anys)

35 46 46 40 65 78 54 364

6,2% 8,9% 8,6% 9,9% 16,6% 21,5% 26,3% 12,2%

8 10 7 5 4 8 1 43

1,4% 1,9% 1,3% 1,2% 1,0% 2,2% ,5% 1,4%

41 36 33 15 19 14 8 166

7,3% 7,0% 6,2% 3,7% 4,8% 3,9% 3,9% 5,6%

477 424 450 346 304 262 142 2405

85,0% 82,2% 84,0% 85,2% 77,6% 72,4% 69,3% 80,8%

561 516 536 406 392 362 205 2978

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Mai

Esporàdicament

Setmanalment

Diàriament

Realitzaaquestaactivitat:xerrar ambla gent decasa, jugaramb elsnens osimilar

Total

De 15 a24 anys

De 25 a34 anys

De 35 a44 anys

De 45 a54 anys

De 55 a64 anys

De 65 a74 anys

75 anyso més


Total


119,446a 18 ,000

111,322 18 ,000

74,763 1 ,000

2978




N de casos vàlids

Valor gl


1 caselles (3,6%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 2,96.

a.

Una altra pràctica comunicativa que la majoria de població fa cada dia és escoltar la ràdio (64,3%), de

manera molt similar entre els més joves i els més grans, els usuaris i els no usuaris.

Q3. Realitza aquesta activitat: escoltar la ràdio * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)

121 89 121 86 104 114 71 706

21,5% 17,1% 22,5% 21,1% 26,6% 31,5% 34,6% 23,7%

77 71 68 47 39 35 21 358

13,7% 13,7% 12,7% 11,5% 10,0% 9,7% 10,2% 12,0%

364 359 348 274 248 213 113 1919

64,8% 69,2% 64,8% 67,3% 63,4% 58,8% 55,1% 64,3%562 519 537 407 391 362 205 2983

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

Mai

Setmanalment

Diàriament

Realitzaaquestaactivitat:escoltarla ràdio

Total

De 15 a24 anys

De 25 a34 anys

De 35 a44 anys

De 45 a54 anys

De 55 a64 anys

De 65 a74 anys

75 anyso més


Total



46,289a 12 ,000

45,355 12 ,000

25,660 1 ,000

2983




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Escoltar música també forma part de les pràctiques comunicatives diàries, amb un 57,6% de gent que

la fa. Els joves escolten significativament més música diàriament que no pas els grans (82,4% i 32%

en els grups extrems), i els usuaris més que no pas els no usuaris (70,8% i 50,6%).

Q4. Realitza aquesta activitat: escoltar música * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)

33 57 101 125 161 190 122 789

5,9% 11,0% 18,9% 30,7% 41,0% 52,6% 59,2% 26,4%

66 96 119 71 61 44 18 475

11,7% 18,5% 22,2% 17,4% 15,5% 12,2% 8,7% 15,9%

464 365 315 211 171 127 66 1719

82,4% 70,5% 58,9% 51,8% 43,5% 35,2% 32,0% 57,6%

563 518 535 407 393 361 206 2983

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

Mai

Setmanalment

Diàriament

Realitzaaquestaactivitat:escoltarmúsica

Total

De 15 a24 anys

De 25 a34 anys

De 35 a44 anys

De 45 a54 anys

De 55 a64 anys

De 65 a74 anys

75 anyso més


Total


538,122a 12 ,000

550,609 12 ,000

496,129 1 ,000

2983




N de casos vàlids

Valor gl



a.

La premsa i les revistes ocupen el sisè lloc en el rànquing de pràctiques comunicatives a Catalunya

(45,7%), seguides molt de prop per la de trobar-se amb familiars i amics (40,4%). El grup d'edat que

llegeix més premsa escrita és el comprès entre 25 i 54 anys amb uns percentatges al voltant del 50%.

Del grup de 15 a 24 anys un 27,7% no en llegeix mai i del grup més gran de 75 anys el qui no en

llegeix mai és el 46,6%.


Q5. Realitza aquesta activitat: llegir premsa o revistes * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)

156 96 122 89 120 139 96 818

27,7% 18,6% 22,7% 21,9% 30,5% 38,4% 46,6% 27,4%

177 146 146 114 112 73 34 802

31,4% 28,2% 27,2% 28,0% 28,5% 20,2% 16,5% 26,9%

231 275 269 204 161 150 76 1366

41,0% 53,2% 50,1% 50,1% 41,0% 41,4% 36,9% 45,7%

564 517 537 407 393 362 206 2986

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

Mai

Setmanalment

Diàriament

Realitzaaquestaactivitat:llegirpremsaorevistes

Total

De 15 a24 anys

De 25 a34 anys

De 35 a44 anys

De 45 a54 anys

De 55 a64 anys

De 65 a74 anys

75 anyso més


Total


108,212a 12 ,000

105,706 12 ,000

36,131 1 ,000

2986




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Llegir llibres (24,5%), mirar vídeos o DVD (6,6%) o jugar amb jocs d'ordinador o consola (5,2%)

segueixen a molta distància. Llegir llibres és una activitat que, com hem vist, fa diàriament un 24,5%

de la població, però percentatges semblants la fan esporàdicament i una mica menys la fan

diàriament. La dada rellevant és que un 41,8% de la població no llegeix mai llibres. Mirar vídeos o

DVD és una activitat que es fa majoritàriament el cap de setmana (28%), i principalment la fan els

joves, atès que un 46,9% del grup de 15 a 24 anys, la fan setmanalment. El mateix passa amb els

jocs d'ordinador o consola. Els percentatges més alts són setmanals i els joves són majoritaris.

El cinema, que com és natural té percentatges molt baixos com a activitat diària, l'hem de veure com

una activitat setmanal (20%) o esporàdica (30,7%). Aquí també la dada significativa és que un 49,3%

de la població no va mai al cine.

Una dada curiosa que fem servir aquí com a element de comparació és que el 21,4% de la població

practica el no fer res, com una forma d'oci, cada dia.

5.6.3.1. Impacte d'Internet en les pràctiques comunicatives clàssiques

La pràctica comunicativa que ha patit més l'ús d'Internet ha estat la TV. Un 16,6% de gent la mira

menys des que es connecta, i d'aquest 16,6%, el 61,7% són joves de menys de 30 anys.

Al Q6 veiem que la majoria dels qui miren la televisió cada dia són no usuaris i que, en canvi, la

majoria dels qui la miren setmanalment són usuaris i un 40% dels qui no la miren mai també ho són.


Q6. Entrevistat usuari o no usuari d'internet * Realitza aquesta activitat: mirar TV

34 99 905 1038

40,0% 51,8% 33,3% 34,7%

51 92 1809 1952

60,0% 48,2% 66,7% 65,3%

85 191 2714 2990

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Entrevistat usuari



Total

MaiSetmanal

ment Diàriament

Realitza aquesta activitat: mirar TV

Total


27,986a 2 ,000

26,702 2 ,000

10,570 1 ,001

2990




N de casos vàlids

Valor gl



a.

La següent pràctica que ha disminuït molt lleugerament és mirar vídeos i DVD, seguida de llegir llibres

i escoltar la ràdio. Sempre és el grup més jove el que té tendència a migrar cap a Internet.

En canvi, la pràctica comunicativa que ha augmentat més és escoltar música (5%), possiblement a

causa del fenomen Napster, seguida de jugar a jocs d'ordinador o consola.

La població de Catalunya té dues pràctiques comunicatives principals, mirar la TV i parlar amb la gent

del seu entorn proper, concretament dins de l'entorn familiar, que es correspon, com veurem a

l'apartat següent, amb el sentiment d'identificació dominant àmpliament majoritari, que és la família.

5.6.4. Pràctica referida concretament a l'ús de la premsa i de la televisió

No hem fet preguntes referides a programes concrets perquè la nostra intenció era estudiar els

comportaments socials, no pas les audiències, però de tota manera vàrem introduir algunes

preguntes que ens permetessin verificar si les grans tendències que marquen els estudis d'audiència

són certes. Per exemple, segons aquests estudis i en l'entorn català, l'audiència demana programes

de gran consum i hi reacciona. Segons les nostres dades, en canvi, hi ha un espai important per a

continguts alternatius i, per tant, hi podria haver demanda de nous productes que no es té en compte.

Un 43,3% de la població en la darrera setmana havia mirat programes com Planeta Terra, Grans

documentals, Segle XX, Horitzons, National Geographic o Aleph.

L'anàlisi de les taules de freqüències ens mostra que el percentatge de gent que té una actitud activa

amb relació a la TV, és a dir, que paga per veure i que no es limita a rebre el que li arriba en obert, és

del 19,6%. Aquesta xifra comprèn subscriptors al cable i a TV de pagament. S'ha parlat molt de la


crisi de l'espai públic amb relació als mitjans de comunicació. Quina és la situació a Catalunya? Com

veurem més endavant, la gent es fia poc de la TV, però encara és el mitjà de comunicació de

referència per a informar-se, tant de grans esdeveniments internacionals com d'esdeveniments locals.

La diferència de comportament davant d'ambdós tipus d'esdeveniments és que, així com per als

internacionals la TV és el mitjà escollit pel 75,1% de la gent, seguit de la premsa escrita a molta

distància (13,6%) i de la ràdio (8,7%), quan es tracta d'esdeveniments locals, el mitjà de preferència

continua essent la TV (35,8%), però la següent manera d'informar-se és el boca-orella (26,1%); la

premsa ocupa el tercer lloc amb un 24,8% i la ràdio representa només un 9,1%.

Internet, tot i les possibilitats de contrast que té o la possibilitat de rebre informació a temps real,

només és utilitzada com a font d'informació regular per l'1% de la població i només pel que fa a

esdeveniments internacionals. En l'àmbit local és pràcticament inexistent (O,6%). No hi ha cap

diferència de comportament entre els més grans i els més joves.

Finalment, tot i que a Catalunya hi ha més canals de televisió públics que privats, cosa que justifica

una preferència majoritària per la televisió pública, ens sembla important assenyalar que aquesta

preferència té una traducció empírica que la situa en el 68,5%.

5.6.4.1. Pràctiques comunicatives i confiança

La televisió és, doncs, encara el mitjà de comunicació de referència, però en canvi la gent confia més

en la ràdio. Des del punt de vista de la confiança, la ràdio ocupa el primer lloc. El 29,6% hi té molta

confiança, enfront del 25,8%, que té molta confiança en la premsa escrita, i el 20,8%, que en té molta

en la televisió. El mitjà en què la gent confia menys és Internet (18,1%). Analitzant el Q6.1, podem

veure que, comparant els nivells de confiança d'Internet i la televisió, el resultat és estadísticament

comparable. El gros per a tots els mitjans el trobem en una confiança regular.

Q6.1. Nivell de confiança pels mitjams de comunicació

20,8% 65,1% 14,1%

29,6% 61,1% 9,3%

25,8% 63,1% 11,0%

18,1% 59,1% 22,8%

Televisió

Ràdio

Diaris

Internet

Molta Regular Poca

Nivell de confiança pels 4 mitjans de comunicació

En canvi, analitzant només els usuaris, al Q6.2, veiem que el nivell de confiança en Internet puja a un

20,6% i que en tot cas són els entrevistats no usuaris que responen aquesta pregunta els qui fan

baixar el nivell de confiança. A més ús, doncs, més confiança.


Q6.2. Confiança en la informació que rep d'Internet * Entrevistat usuari o nousuari d'Internet

150 74 224

19,5% 34,9% 22,8%

461 119 580

59,9% 56,1% 59,1%

159 19 178

20,6% 9,0% 18,1%

770 212 982

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

Poca

Regular

Molta

Confiança en lainformació querep d'Internet

Total

Entrevistatusuari



Total


30,259a 2 ,000

30,695 2 ,000

26,734 1 ,000

982




N de casos vàlids

Valor gl



a.

En general, les opinions de la majoria se situen en valors mitjans corresponents a una confiança

regular: 65,1% per a la TV, 63,1% per a la premsa, 61,1% per a la ràdio i 59,1% per a Internet.

El mitjà de comunicació en què confien més els usuaris d'Internet és la premsa; el 43,1% dels qui hi

confien molt estan connectats, seguits pels de la ràdio, en què aquest percentatge és del 34,9%, i

dels de la televisió (30,5%).

Quan analitzem els nivells de confiança en Internet veiem que els qui n'hi tenen molta són

majoritàriament els usuaris (89,3%), però dels qui diuen que n'hi tenen poca també un 67% en són

usuaris.

5.6.5. Pràctiques comunicatives i ús de la llengua

La majoria de la població de Catalunya llegeix premsa catalana en castellà (el 51,9% dels lectors de

diaris). El 38,1% llegeix premsa catalana en català i el 9,7% llegeix premsa espanyola. El grup més

jove té una lleugera tendència a llegir premsa catalana en català, i el més gran, premsa catalana en

castellà. En canvi, els entrevistats usuaris tenen més tendència a la premsa catalana en castellà.


Pel que fa la premsa llegida a Internet, s'observa un lleuger augment dels diaris estrangers, però la

que s'hi llegeix més és la premsa catalana en castellà.

Així com en el comportament lingüístic amb relació a la premsa escrita el castellà és predominant a

molta distància del català, en la televisió està molt igualat. El 47,6% de població mira televisió en

català, cosa que vol dir fonamentalment TV3, però també Canal 33, BTV, City TV, algunes cadenes

municipals i alguns espais de La 2. Els nascuts abans del 1973 miren més la TV en català que no pas

els més joves, i els usuaris que no pas els no usuaris.

Així, doncs, el teleespectador que mira TV en català és predominantment nascut abans del 73 i usuari

d'Internet.

El 81,9% dels catalanoparlants miren la televisió en català. El 83,4% dels castellanoparlants la miren

en castellà i els bilingües segueixen un comportament bilingüe en l'ús de la TV, atès que un 48,2% la

miren en català i un 51,8% ho fan en castellà.

Pel que fa la premsa, hi ha un 24,8% de castellanoparlants que llegeixen premsa catalana en català i

un 6,8% de catalanoparlants que llegeixen premsa espanyola. En aquest cas els bilingües opten per

la premsa catalana en castellà en un 60%. En un futur haurem d'analitzar si la lleugera tendència dels

joves a llegir premsa catalana en català o la del 24,8% de castellanoparlans que llegeixen també la

premsa en català es tradueixen en un ascens de la premsa comarcal o responen al fenomen de la

premsa gratuïta.

Sobre l'ús de la llengua amb relació a Internet, la llengua més utilitzada en les planes visitades i en els

xats és el castellà (66,6% i 67,8% respectivament), seguit del català (24,1% i 24,6% respectivament) i

de l'anglès (6,8% i 1,6% respectivament). En els missatges electrònics puja el nivell d'ús del català

(38,8%) i baixa el de l'anglès a un 1,5%.

Un 57,1% d'usuaris tenen la plana d'inici en castellà, un 22,8% en català i un 4,2% en anglès. Així,

doncs, la llengua més utilitzada a Internet és el castellà.

Intentant mesurar els usos lingüístics a Internet, hem fet un recompte (vegeu les taules 6.3, 6.4 i 6.5)

a partir de la llengua de les planes més visitades, de la llengua utilitzada més freqüentment en els

missatges electrònics i en els xats i de la llengua de les planes d'inici. Com podem veure, els qui no

acostumen a utilitzar mai l'anglès a Internet són el 89% dels usuaris, els qui no acostumen a fer mai

res en català són el 53,7% i els qui no acostumen a fer mai res en castellà són el 20,5%.


Q6.3. Ús del català a Internet

557 53,7% 53,7%

190 18,3% 72,0%

142 13,7% 85,6%

91 8,8% 94,4%

58 5,6% 100,0%

1038 100,0%

No fa res en català

Fa 1 de les 4 coses en català



Fa les 4 coses en català

Total

N % % acumulat

Q6.4. Ús del castellà a Internet

213 20,5% 20,5%

171 16,5% 37,0%

206 19,8% 56,8%

227 21,9% 78,7%

221 21,3% 100,0%

1038 100,0%

No fa res en castellà

Fa 1 de les 4 coses en castellà



Fa les 4 coses en castellà

Total

N % % acumulat

Q6.5. Ús de l'anglès a Internet

924 89,0% 89,0%

94 9,1% 98,1%

18 1,7% 99,8%

2 ,2% 100,0%

1038 100,0%

No fa res en anglès

Fa 1 de les 4 coses en anglès



Total

N % % acumulat

Observant els Q7, 8, 9 i 10, veiem que dels qui tenen una pràctica d'identitat catalana forta, definida a

l'apartat següent, un 78,5% escriuen els missatges electrònics en català, un 66,3% fan xats també en

català i aquests percentatges baixen una mica als voltants del 50% per a les planes més visitades i la

plana inicial, en el primer cas sobretot probablement a causa d'una qüestió d'oferta més que no pas

de voluntat.

Q7. Quin idioma utilitza o tria més freqüentment a les pàgines d'Internet quevisita? * Pràctica d'identitat catalana

138 110 248

52,1% 14,9% 24,8%

112 572 684

42,3% 77,6% 68,3%

15 55 70

5,7% 7,5% 7,0%

265 737 1002

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

Català

Castellà

Anglès

Quin idioma utilitza otria més freqüentmenta les pàginesd'Internet que visita?

Total

Identitatcatalana

No identitatcatalana

Pràctica d'identitatcatalana

Total



145,271a 2 ,000

134,412 2 ,000

103,373 1 ,000

1002




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Q8. Quin idioma utilitza o tria més freqüentment als missatges electrònics queintercanvia? * Pràctica d'identitat catalana

193 183 376

78,5% 26,5% 40,1%

51 495 546

20,7% 71,6% 58,3%

2 13 15

,8% 1,9% 1,6%

246 691 937

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

Català

Castellà

Anglès

Quin idioma utilitza o triamés freqüentment alsmissatges electrònicsque intercanvia?

Total

Identitatcatalana



Total


204,078a 2 ,000

207,194 2 ,000

189,628 1 ,000

937




N de casos vàlids

Valor gl



a.


Q9. Quin idioma utilitza o tria més freqüentment als xats o newsgroups en quèparticipa? * Pràctica d'identitat catalana

63 57 120

66,3% 15,7% 26,2%

31 299 330

32,6% 82,4% 72,1%

1 7 8

1,1% 1,9% 1,7%

95 363 458

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

Català

Castellà

Anglès

Quin idioma utilitza otria més freqüentmentals xats o newsgroupsen què participa?

Total

Identitatcatalana



Total


99,799a 2 ,000

89,927 2 ,000

90,670 1 ,000

458




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Q10. Quin idioma utilitza o tria més freqüentment a la seva pàgina d'inici aInternet? * Pràctica d'identitat catalana

117 118 235

50,9% 18,6% 27,1%

102 486 588

44,3% 76,4% 67,9%

11 32 43

4,8% 5,0% 5,0%

230 636 866

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

Català

Castellà

Anglès

Quin idioma utilitza otria més freqüentmenta la seva pàgina d'inicia Internet?

Total

Identitatcatalana



Total



90,609a 2 ,000

85,301 2 ,000

65,814 1 ,000

866




N de casos vàlids

Valor gl



a.

5.6.6. Conclusió. La construcció de significat, o pràctiques comunicatives i identitat

L'ús de la llengua en el consum dels mitjans de comunicació és important perquè demostra la salut

lingüística d'un país. Seria estrany que la majoria de francesos consumissin mitjans de comunicació

en alemany o que la majoria de nord-americans ho fessin en castellà. Però tan importants com la

llengua són els continguts, que són els creadors de l'imaginari, els constructors de significat. Perquè

identitat i comunicació són llengua, però també són emocions, sentiments i representació individual i

col· lectiva. En aquest sentit, Catalunya, malgrat el gran pas que ha representat TV3, té un gran dèficit

de control de la seva representació, del seu significat, que d'alguna manera veurem com afecta la

identitat creant un tipus de país que es defineix evitant definir-se, situant-se sempre en valors

intermedis, no acabant de prendre partit; no expressant clarament què vol ser ni quin és el seu

projecte.

En el procés de construcció de significat, o d'una certa fabricació de consens col· lectiu, ens hem de

preguntar quin ha de ser el paper dels mitjans de comunicació, i concretament d'Internet, com a eina

de cohesió social i col· lectiva, perquè la identitat és font de sentit però també és sentit compartit, i els

mitjans de comunicació són creadors de sentit.

Més important que la història, o almenys igual important, per posar un exemple, és la història que la

comunitat s'explica a si mateixa, la història dels mites i creences que s'ha fabricat com a element de

cohesió i com es comporten els mitjans de comunicació que ha creat per construir el discurs comú

sobre qüestions col· lectives o, dit d'una altra manera, quina és la seva política de representació.



5.7. La construcció de la identitat en la societat xarxa de Catalunya

5.7.1. Problemàtica de la identitat i usos d’Internet

A Catalunya el concepte identitat, juntament amb el de democràcia, són eixos vertebradors del debat

social i impulsors de la innovació del pensament. Des d’una òptica internacional aquest debat enllaça

amb el de la globalització i amb el de la crisi i necessària redefinició de les estructures de poder que

aquesta provoca. Estructures de poder centralitzades que tenen enormes dificultats a adaptar-se a les

noves formes socials de la societat xarxa, definida per la seva capacitat de flexibilitat i adaptabilitat.

Dins aquesta recerca sobre Catalunya, societat xarxa, preveiem principalment dos tipus d’identitat: la

identitat individual i la identitat col· lectiva. Tant una com l’altra les entenem com un procés en constant

evolució. En general aquesta evolució serà difícil de demostrar, perquè no tindrem elements de

comparació amb recerques semblants anteriors, però trobarem tendències interessants analitzant, per

exemple, comportaments de diferents grups d’edat.

Entenem la identitat individual com una estructura subjectiva caracteritzada per la representació d’un

mateix que es desprèn de la interacció, entre l’individu, els altres i l’entorn. És a dir, reconèixer-se

com a un i ser reconegut com a tal pels altres.

En el mateix sentit, podríem definir la identitat col· lectiva com l’acte d’una comunitat que es reconeix a

si mateixa i vol ser o és reconeguda com a tal pels altres.

Weber pensa que la identitat col· lectiva o nacional no implica necessàriament un origen comú. N’hi ha

prou que una comunitat tingui consciència de ser-ho, és a dir, que es cregui que ho és i que aquesta

creença l’ajudi a desenvolupar-se com a tal. Weber tracta àmpliament del paper que juguen les

creences en el desenvolupament de la vida social i els atribueix un gran protagonisme com a

constructores de realitat: “Allò que socialment compta no és si som o no som diferents sinó si creiem

ser-ho i si volem continuar-ho essent”.10

L’objectiu d’aquesta part de la recerca és l’estudi del procés de construcció de la identitat a

Catalunya, entendre quins elements estan implicats en aquest procés i analitzar com Internet

contribueix a aquesta construcció, l’obstaculitza o s’hi mostra neutra.

10 WEBER, M. (1924). Sociology of Community. Moriyuki Abukama. En línia: <www.pscw.nl/sociosite/topics/weber/html>.


Partim de la hipòtesi que la identitat no és una llista de característiques, tal com bona part de la teoria

clàssica defensa, sinó una xarxa d’interaccions, i tenint en compte aquesta hipòtesi observarem la

construcció de la identitat en la societat catalana.

Pensem que la identitat no és solament ser, sinó també, i sobretot en el tipus de context social en el

qual estem immergits, la identitat és esdevenir, en el sentit ja definit per Heràclit (un no es pot banyar

dues vegades en un mateix riu) i per Plató (res és permanent, tot esdevé). Així, doncs, una part

d’aquest capítol està dedicada a fer un perfil de la població des del punt de vista de la identitat per a

veure què és i cap on va.

Un altre element fonamental per a nosaltres des del punt de vista de la construcció de la identitat és la

voluntat. És útil recordar la clàssica definició de Renan encara que ell la va utilitzar per a construir una

idea de nació francesa que negava justament la diversitat en favor de reforçar el centralisme:

“L’existència de la nació és un plebiscit de cada dia”.11 Segons Renan, el que compta és el desig i la

voluntat de viure junts, que conjuntament formen un consens col· lectiu que es renova quotidianament.

Trobem interessant aquesta definició perquè recorda no solament la importància de la voluntat, sinó

també la necessitat de connexió i negociació constant entre els membres d’una comunitat. A més,

serà la voluntat la que determinarà si Catalunya ha passat de l’estadi d’identitat de resistència12 que

l’ha ajudat a sobreviure amb èxit durant etapes difícils, i de la qual ha estat model, a l’estadi d’identitat

de projecte, per a situar-se a la societat xarxa com un node amb personalitat pròpia i al mateix temps

amb capacitat d’interacció amb els altres nodes.

La identitat col· lectiva, per definició, requereix que la gent que la comparteix tingui alguna cosa en

comú, el que els anglosaxons, per a fugir de conceptes referents a la raça o a l’ètnia, anomenen

caràcter nacional. Els japonesos han desenvolupat molta producció teòrica sobre el nihonhinron, el

que va esdevenint japonès (enfront del kokukat, que és un concepte molt més ètnic i fix). És el que a

Cuba, per posar un exemple, sobre el qual es poden trobar referents teòrics, s’anomena la “cubanía”,

un sentiment que produeix identificació i cohesió més enllà d’aspectes territorials, socials, històrics,

polítics o demogràfics, o també el que teòrics d’altres cultures, com l’africana, descriuen com una

manera de viure i comportar-se. Nosaltres parlarem de cultura pública comuna, diferent d’altres

cultures públiques. Intentarem definir les característiques d’aquesta cultura pública catalana i els seus

elements diferencials.

Si partim de la base que totes les identitats són construïdes, quins són els elements de construcció de

la identitat a Catalunya i quins són els motors d’aquests elements? Quines creences comparteix la

societat catalana i, en darrer terme, com s’imagina a ella mateixa? D’altra banda, si les creences són

11 RENAN, E. (1882). “Qu’est-ce qu’une nation?”. A: SENTMARTI, R. (ed.). Clàssics del nacionalisme. Barcelona: Pòrtic-Biblioteca Oberta, 2001. 12 Ens referim aquí a la tipologia d’identitats proposada per Manuel Castells al volum II de la seva trilogia, La sociedad red: El poder de la


un element de cohesió de la comunitat i base de la cultura pública comuna i considerem la televisió

com un factor important en la representació d’aquestes creences i d’aquesta cultura, quin ha estat el

paper de la Televisió de Catalunya com a eina de cohesió nacional?

Finalment, una pregunta clau per a la nostra recerca és quin paper juga l’ús o el no ús d’Internet en la

construcció de la identitat a Catalunya.

Perquè si identitat és una xarxa d’interaccions on el que és important no és ser sinó esdevenir, és

representació i construcció de significat, és diferència i no és negació, i si la identitat col· lectiva és a

més capacitat de connexió; quin paper juga Internet en la transformació d’aquesta identitat? És

simplement una eina de transmissió on l’únic factor significatiu és el nivell d’ús o d’alguna manera

conforma un model diferencial? Quina relació hi ha, si n’hi ha cap, entre perfils de població, pràctiques

identitàries i usos Internet? Quins valors compartits hi ha entre els elements d’identificació dominant,

característics de la identitat, i els valors de la nova estructura social fonamentada en la xarxa, com

podrien ser la llibertat individual o la comunicació oberta?

5.7.2. Pràctiques identitàries. Una tipologia analítica

Per a poder fer aquesta anàlisi hem construït variables que hem agrupat en quatre grups:

a) un conjunt de variables d’identificació (sentiment d’identificació principal, identificació

històrica i identificació territorial)

b) una variable clàssica que ens permet moltes anàlisis comparatives tant a escala nacional

com internacional, que mesura el sentiment de pertinença

c)un conjunt de variables de pràctiques lingüístiques

d)una variable de pràctica identitària catalana

a) Sentiments d’identificació

Els sentiments d’identificació són sentiments d’autodefinició, és el que la gent se sent i en part és el

que la cohesiona com a col· lectiu. Una vegada analitzats els sentiments d’identificació veurem com

aquests es tradueixen en pràctiques concretes.

identidad; la identitat legitimadora, la identitat de resistència i la identitat de projecte.


Hem mesurat tres tipus de sentiments d’identificació per a intentar observar si la identitat catalana

s’acosta més a una llista de característiques d’identificació o si en canvi aquestes característiques no

tenen el pes que ens pensem.

Sentiment d’identificació principal

En aquesta variable, per a fer aflorar un sentiment d’identificació fort, hem ofert una llista de dotze

aspectes que formen part de la vida de les persones i que van des de la feina a la família, la religió, la

llengua, el país, un mateix, la natura, el gènere, el grup d’edat, la humanitat en el seu conjunt o la

cultura, amb la possibilitat d’escollir-ne només un.

Segurament, tal com veurem després en la identificació territorial, si haguéssim permès

identificacions múltiples, els resultats haurien estat diferents, però la fragmentació no ens hauria

permès establir la veritable identificació principal.

Sentiment d’identificació històrica

La història, juntament amb la llengua i el territori, és un dels elements clàssics de construcció de la

identitat. Fins a quin punt és important per a la societat catalana d’avui? Quin és el seu grau

d’identificació amb la història, i amb quina història? Per a respondre a aquestes preguntes hem

utilitzat una variable on no s’expressa cap sentiment d’identificació, la identificació és amb la història

de Catalunya, d’Espanya, mundial, religiosa o personal.

Sentiment d’identificació territorial

Aquesta variable, composta de valors com ara el poble o ciutat de naixement, el poble o ciutat de

residència, Catalunya, Espanya, Europa, món o cap sentiment d’identificació territorial, és una altra

variable d’identificació clàssica, on no vam permetre una identificació múltiple per a identificar

clarament quin és el punt de referència principal. Fins i tot, per a simplificar la variable, en un primer

moment vam pensar de sumar lloc de residència actual i Catalunya considerant que estàvem parlant

del mateix i que en el qüestionari ho havíem volgut detallar massa. Però, finalment, i tenint en compte

el volum de les respostes, hem pensat que si era possible escollir Catalunya, s’ha optat per subratllar

el lloc de residència o viceversa, les respostes eren indicadors clars d’una identitat d’identificació local

o nacional massa clars per a obviar-los.

b) Sentiment de pertinença


Per a mesurar el sentiment de pertinença, hem optat per una variable consolidada com a punt de

referència dels estudis que mesuren i segueixen l’evolució de la identitat nacional. El darrer gran

estudi internacional sobre la identitat nacional és de l’any 1995 i va ser fet per l’International Social

Survey Programme (ISSP), un programa anual de col· laboració transnacional que aplega instituts

d’estudis sociològics de trenta-vuit estats. El membre de l’Estat Espanyol és el CIS. El darrer ISSP

Survey és sobre l’orgull nacional (National Pride).13

Aquesta variable té sis categories diferenciades, que en el cas de Catalunya són:

a) sentiment de pertinença només català

b) més català que espanyol

c) tant català com espanyol

a) més espanyol que català

b) només espanyol

c) ni espanyol ni català

Per a simplificar l’anàlisi multivariable hem reduït les sis categories a quatre:

a) català

b) tant català com espanyol

c) espanyol

d) ni català ni espanyol

A Catalunya hi ha estudis que mesuren aquest sentiment de pertinença des de finals dels anys

vuitanta i que en una fase més avançada de la recerca seran molt útils per a establir comparacions i

seguir l’evolució.

c) Pràctiques lingüístiques com a indicadors d’identitat

Dins aquest capítol sobre la construcció de la identitat, hem utilitzat variables de pràctiques

lingüístiques sobre l’ús i sobre el coneixement de la llengua, que ens ajudaran a entendre fins a quin

punt la identitat a Catalunya es fonamenta en la llengua i possibles contradiccions entre el paper

central que té com a constructora de la identitat i el seu ús real.

13 www.issp.org


Pràctica lingüística catalana, construïda a partir dels qui consideren el català llengua pròpia, i el

parlen a casa i amb els amics.

Pràctica lingüística castellana, construïda a partir dels qui consideren el castellà llengua pròpia, i el

parlen a casa i amb els amics.

Índex de monolingüisme / bilingüisme, atorga uns valors a les diferents combinacions d’ús del català,

el castellà o d’ambdues llengües a casa i amb els amics, que ens indiquen una pràctica monolingüe

catalana, bilingüe i castellana clara i un bilingüisme amb tendència cap al monolingüisme català i un

bilingüisme amb tendència cap al monolingüisme castellà.

d) Variable de pràctica identitària catalana

La nostra hipòtesi de sortida és, com hem dit en la introducció del capítol, que la identitat no és una

llista de característiques que un qüestionari pot determinar amb variables dicotòmiques, sinó una

xarxa d’interaccions que, excepte en les identitats on l’element de resistència és el projecte, la majoria

de vegades és inconscient. La identitat no s’adquireix, en general, de manera reflexiva i conscient,

llevat d’excepcions com les dels colons americans que van deixar Europa per a anar a fundar un nou

món amb uns valors diferenciats i enfrontats als del món que deixaven enrere. Per aquest motiu,

parlem de pràctiques, que es tradueixen en una manera de viure i de comportar-se, tant d’una

manera individual com col· lectiva, que intuíem que anava més enllà del coneixement de la llengua, i

que fins i tot aquesta, essent important, no era determinant.

Ens hem centrat en l’anàlisi de la identitat catalana, perquè una vegada analitzades altres pràctiques,

identificacions i sentiments de pertinença que ens donen diferents perfils que utilitzarem en anàlisis

posteriors, hem considerat que l’anàlisi de la construcció i la transformació de la identitat a Catalunya i

la seva relació amb l’ús d’Internet era una part central de la nostra recerca.

Hem construït aquesta variable de pràctica identitària amb la variable de pràctiques lingüístiques i la

de pràctiques comunicatives que fa referència a la televisió.14 Volíem anar més enllà de la llengua i de

14 Aquesta variable de pràctica d’identitat catalana és una variable dicotòmica que en una primera fase vam construir a partir de pràctiques

lingüístiques, ètnico-culturals, i pràctiques comunicatives. És a dir, qualsevol pràctica on la voluntat juga un paper important. Per exemple, no vam

preveure la pràctica lingüística en el lloc de treball, perquè vam considerar que en molts casos era aliena a la voluntat. Tampoc no hem

considerat només la pràctica lingüística, perquè en molts casos, encreuant-la amb el sentiment de pertinença, hem vist que, malgrat ser una

pràctica catalana, no era una pràctica identitària. Amb aquesta construcció cercàvem una variable de pràctica identitària catalana molt forta i molt

clara. El problema es va plantejar quan dels 3.005 enquestats només 43 complien totes les condicions. Una vegada analitzades les freqüències

vam veure que les pràctiques comunicatives, concretament la condició de ser lectors de diaris en català, eren un element distorsionador del

resultat, i vam decidir no considerar-los per a aquesta construcció. Això no ens va ajudar gaire, ja que el grup que ens va quedar era de 86

persones. Vam desestimar també el fet de considerar la pregunta indirecta sobre la selecció catalana i ens va quedar un grup de 398 persones.


fet l’hem hagut d’utilitzar com a element important, però no tant per a avaluar-ne el coneixement com

l’ús en entorns i en pràctiques on la voluntat és determinant, on el factor clau no és un sentiment

subjectiu o una identificació teòrica, sinó una pràctica clara, una opció determinada. No estem, doncs,

analitzant les pràctiques lingüístiques, sinó els contextos de la voluntat.

El grup de gent que respon a la pràctica identitària catalana és de 713 persones, el 23,7% de la

població.

Per a trobar respostes a les preguntes que ens hem formulat sobre la construcció de la identitat i

sobre quin és el paper d’Internet en aquesta construcció, hem encreuat aquestes variables amb una

sèrie de variables d’estructura social, d’autonomia personal, de sociabilitat i d’usos d’Internet.

5.7.3. La construcció de la identitat. Anàlisi dels factors que afavoreixen cada pràctica

identitària

5.7.3.1. Sentiments d’identificació

5.7.3.1.1. Sentiment d’identificació principal

És interessant observar que la família és l’element d’identificació dominant en tots els grups de

població, independentment de l’edat.

Recordem que per a identificar quin era el sentiment d’identificació dominant vam establir una llista de

dotze indicadors dels quals se n’havia de seleccionar només un, i el 56% de la població va

seleccionar la família.

El quadre 1 ens mostra que aquest sentiment, malgrat ser majoritari en tots els grups d’edat,

s’intensifica a partir de 35 anys. Per als més joves de 35 anys el segon element d’identificació és un

sentiment d’identificació individual, un mateix, més acusat entre 15 i 24 anys que entre 25 i 34 anys.

Si observem els materials de construcció clàssics de la identitat col· lectiva com són la llengua, el país

i la cultura, veurem que sumats se situen en un segon lloc, però que per separat es fragmenten molt.

Havent eliminat la pregunta que volia copsar la pràctica de la tradició, és a dir, el dinar de Nadal, l’univers va ampliar-se a 644 persones.

Finalment, vam considerar que la llengua de realització de l’enquesta podria no ser representativa, perquè encreuant algunes variables vam

poder comprovar que gent que responia a pràctiques lingüístiques i comunicatives catalanes molt clares responia el qüestionari en castellà. Com

que no teníem elements per a saber fins a quin punt hi havia influït la llengua de l’enquestador, també la vam eliminar. El resultat és una variable

formada amb els usos i les pràctiques lingüístiques i les pràctiques comunicatives relacionades amb els usos de la televisió, que ens sembla prou

significativa per les raons esmentades referents a la voluntat i a la opció.


Hem decidit deixar-los separats perquè l’anàlisi ens demostra que no estem parlant d’un sol país,

d’una sola llengua i d’una sola cultura; per tant, la fragmentació encara és més gran. D’aquesta

manera, el sentiment d’identificació que té la llengua com a element principal és el més minoritari,

amb un 1,7% del total. En la Q1 veurem que entre la franja de 65 a 74 anys és quan es mostra més

elevat. El sentiment d’identificació amb la feina té el seu punt més elevat al final de la vida

professional i el de la religió, en la gent de més edat. El sentiment d’identificació amb un mateix perd

força amb l’edat, i és el segon element entre el grup més jove. Els més identificats amb l’ecologia són

el sector que va de 25 a 34 anys, i amb res, el sector més jove.

L’element generacional és molt important entre els més joves, que se situa en tercer lloc després de

la família i un mateix, i en les persones de 75 anys o més, que se situa en cinquè lloc després de la

família, la religió i res en especial.

Q1. Amb quin d'aquests aspectes s'identifica més? * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)

17 30 27 27 30 17 6 154

3,0% 5,7% 5,0% 6,6% 7,6% 4,7% 2,9% 5,1%

3 16 12 4 10 14 15 74

,5% 3,1% 2,2% 1,0% 2,5% 3,9% 7,3% 2,5%

10 5 10 6 6 12 2 51

1,8% 1,0% 1,8% 1,5% 1,5% 3,3% 1,0% 1,7%

27 29 27 17 23 10 9 142

4,8% 5,5% 5,0% 4,1% 5,8% 2,8% 4,4% 4,7%

103 51 34 26 25 14 8 261

18,2% 9,8% 6,3% 6,3% 6,3% 3,9% 3,9% 8,7%

216 260 323 272 250 231 129 1681

38,2% 49,7% 59,6% 66,3% 63,1% 63,8% 62,6% 56,0%

16 12 9 10 8 12 8 75

2,8% 2,3% 1,7% 2,4% 2,0% 3,3% 3,9% 2,5%

12 18 25 15 10 14 2 96

2,1% 3,4% 4,6% 3,7% 2,5% 3,9% 1,0% 3,2%

85 28 9 2 4 11 8 147

15,0% 5,4% 1,7% ,5% 1,0% 3,0% 3,9% 4,9%

11 26 11 10 6 3 3 70

1,9% 5,0% 2,0% 2,4% 1,5% ,8% 1,5% 2,3%

21 26 24 8 6 3 2 90

3,7% 5,0% 4,4% 2,0% 1,5% ,8% 1,0% 3,0%

44 22 31 13 18 21 14 163

7,8% 4,2% 5,7% 3,2% 4,5% 5,8% 6,8% 5,4%

565 523 542 410 396 362 206 3004

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Amb la seva feina

Amb la seva religió

Amb la seva llengua

Amb la seva cultura

Amb vostè mateix

Amb la seva família

Amb el seu país

Amb la humanitat enel seu conjunt

Amb la gent de laseva edat

Amb la natura

Amb ser dona/home

Amb res en especial

Amb quind'aquestsaspectess'identificamés?

Total

De 15 a24 anys

De 25 a34 anys

De 35 a44 anys

De 45 a54 anys

De 55 a64 anys

De 65 a74 anys

75 anys omés


Total


435,763a 66 ,000

407,070 66 ,000

31,240 1 ,000

3004




N de casos vàlids

Valor gl



a.


Continuant amb els elements d’identificació principal, observem que les dones s’identifiquen

lleugerament més amb la família que els homes i que, en canvi, aquests doblen la identificació amb la

feina amb relació a les dones. La identificació amb el gènere, malgrat ser reduïda, és molt més

acusada en la dona que en l’home.

5.7.3.1.2. Identificació històrica i identificació territorial

Per al 22,3% de la població les dates històricament més significatives són les internacionals (cal tenir

en compte que la memòria de l’11S era molt recent), seguides de les espanyoles i les personals. Les

dates relacionades amb la història de Catalunya són recordades en quart lloc. En números absoluts

per als més grans de 50 anys, el grup més nombrós és el que recorda alguna data de la història

espanyola. La referència per als més joves és la història mundial (30,4%), seguida de cap referència

amb aspectes històrics (17,3%). Per als més grans, com ja hem dit, el punt de referència és la història

espanyola (25,6%), seguida dels esdeveniments religiosos (19,7%) –més importants per a les dones

que per als homes– i també els esdeveniments personals (15%).

Q2. Identitat històrica * Edat de l'entrevistat (3 intervals)

109 100 104 313

17,3% 13,7% 12,1% 14,1%

75 67 64 206

11,9% 9,2% 7,5% 9,3%

49 97 220 366

7,8% 13,3% 25,6% 16,5%

192 179 123 494

30,4% 24,5% 14,3% 22,3%

3 2 6 11

,5% ,3% ,7% ,5%

30 19 20 69

4,8% 2,6% 2,3% 3,1%

73 105 169 347

11,6% 14,4% 19,7% 15,6%

1 10 11 22

,2% 1,4% 1,3% 1,0%

86 136 129 351

13,6% 18,6% 15,0% 15,8%

13 15 12 40

2,1% 2,1% 1,4% 1,8%

631 730 858 2219

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Cap

Història específicacatalana

Història espanyola

Història mundial

Commemoracióconstrucció europea

Esdeveniments localscatalans

Festes religioses

Esdeveniments científics

Esdevenimentspersonals

Altres

Identitathistòrica

Total

De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més


Total


Un aspecte que cal destacar és que si mirem les freqüències veurem que hi ha un 10,4% que en el

qüestionari manifesta que no s’identifica amb la història i que si hi afegíssim els que no saben o que

no contesten s’elevaria al 36,6%. Per tant, podem concloure que la història no és un element

important de construcció de la identitat en la societat catalana d’avui.

Des del punt de vista territorial la gent s’identifica majoritàriament amb Catalunya (31,6%) i que si hi

sumem el poble on viu arribaríem a un 51,1%, però no ho fem perquè, com ja hem explicat en

l’apartat de justificació de les variables construïdes, pensem que si tenint la possibilitat d’escollir

Catalunya un 19,5% ha optat pel seu municipi de residència, ens sembla un element d’identificació

local prou significatiu. D’altra banda, una altra manera de veure-ho seria sumar el 19,5% que ha

escollit el poble o ciutat on viu amb el 21,9% que s’identifica amb el poble o ciutat on ha nascut

(d’aquests, 486 sobre 657 han nascut a Catalunya) i això ens donaria un altre índex important

d’identificació local.

En tot cas, tenim una baixa identificació amb Espanya (14,1%) i molt poca identificació amb Europa

(1,9%), que decreix amb l’edat. Per als més joves arriba a un 4%, però per als més grans baixa a un

1%. I, finalment, una notable identificació amb el món (6,5%) i amb res (4,5%).

Q3. Amb quin d'aquests llocs s'identifica més? * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)

122 120 116 87 80 83 49 657

21,7% 23,0% 21,5% 21,2% 20,2% 23,1% 23,7% 21,9%

86 93 97 82 106 72 47 583

15,3% 17,8% 18,0% 20,0% 26,8% 20,0% 22,7% 19,5%

179 159 164 133 119 126 66 946

31,8% 30,5% 30,4% 32,4% 30,1% 35,0% 31,9% 31,6%

96 53 72 58 59 54 30 422

17,1% 10,2% 13,4% 14,1% 14,9% 15,0% 14,5% 14,1%

11 21 12 4 5 2 2 57

2,0% 4,0% 2,2% 1,0% 1,3% ,6% 1,0% 1,9%

38 39 54 32 17 10 6 196

6,7% 7,5% 10,0% 7,8% 4,3% 2,8% 2,9% 6,5%

31 37 24 14 10 13 7 136

5,5% 7,1% 4,5% 3,4% 2,5% 3,6% 3,4% 4,5%

563 522 539 410 396 360 207 2997

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Poble o ciutat onha nascut

Poble o ciutat onviu actualment

Catalunya

Espanya

Europa

Món

Res

Amb quind'aquestsllocss'identificamés?

Total

De 15 a24 anys

De 25 a34 anys

De 35 a44 anys

De 45 a54 anys

De 55 a64 anys

De 65 a74 anys

75 anys omés


Total


93,107a 36 ,000

93,654 36 ,000

21,588 1 ,000

2997




N de casos vàlids

Valor gl



a.


5.7.3.2. Sentiment de pertinença

El 37,5% de la població se sent majoritàriament catalana (només catalana o més catalana que

espanyola), sentiment molt igualat amb els que se senten tant catalans com espanyols, que són un

36,2%. En tot cas, només un 19,7% se sent espanyola i un significatiu 6,6% que no se sent ni una

cosa ni l’altra.

Si analitzem el quadre 4 veurem que en el grup d’edat intermedi és on hi ha més sentiment de

pertinença català (38,9%) i en el que hi ha tant sentiment català com espanyol és en el grup més jove

(40%). Cal tenir en compte, però, que els dos sentiments majoritaris, amb pocs punts de diferència,

són el català i el tant català com espanyol. L’espanyol queda clarament enrere, però amb el

percentatge més alt en el grup de més edat (24,1%).

Q4. Sentiment de pertinença * Edat de l'entrevistat (3 intervals)

304 391 426 1121

36,4% 38,9% 37,0% 37,5%

334 339 409 1082

40,0% 33,7% 35,6% 36,2%

128 185 277 590

15,3% 18,4% 24,1% 19,7%

69 91 38 198

8,3% 9,0% 3,3% 6,6%

835 1006 1150 2991

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Català


Espanyol


Sentiment depertinença

Total

De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més


Total

Encara que no hem utilitzat el sentiment de pertinença per a construir la variable de pràctica

identitària catalana per les raons que ja hem esmentat, referents al fet que volíem aïllar la pràctica

dels sentiments subjectius, els encreuaments que hem fet amb les variables d’estructura social,

autonomia personal etc. ens donen un perfil del sentiment de pertinença català molt similar, com

veurem més endavant, al que es descriu en la pràctica d’identitat catalana, encara que, com ja hem

pogut veure quan parlàvem del percentatge de la població que representa, el grup és més nombrós.

Pel que fa al perfil del grup que se sent espanyol, la majoria són majors de 50 anys, un 52,9% són

dones –percentatge una mica superior que en el cas del grup català–, nascuts a fora de Catalunya

(70,1%) i de pares també de fora de Catalunya (88,8%). La majoria són immigrants arribats entre

1953 i 1972. El 86,6% considera que la seva llengua és el castellà, un 6,8% considera llengua pròpia

tant el català com el castellà i un 4,9% considera llengua pròpia el català. Des del punt de vista de la


pràctica lingüística el 65,9% o és monolingüe castellà o hi és molt a prop. El 30,9% és bilingüe i un

3,1% és a prop del monolingüisme català. El 81,2% només tenen estudis primaris, un 11,9% estudis

secundaris i un 4,9% estudis superiors. Un 2% són estudiants. Aquestes dades ens donen, doncs, un

perfil de formació molt inferior al del grup que se sent català, sobretot si comparem el percentatge

dels sense estudis o amb estudis primaris entre els qui se senten catalans (52%) i els sense estudis o

només amb estudis primaris entre els qui se senten espanyols (81,2%). Un 8% té formació

professional, un 5% batxillerat i entre els estudis universitaris predominen les ciències socials i

jurídiques (1,9%), les ciències experimentals i de la salut (1,4%), els estudis universitaris tècnics (1%)

i les humanitats (0,7%).

Resumint, doncs, de les observacions sobre els sentiments de pertinença relacionats amb el nivell

d’estudis la conclusió que en traiem és que el sentiment majoritari dels qui només tenen estudis

primaris és tant català com espanyol (37,9%); dels qui tenen estudis secundaris, dels estudiants i dels

titulats superiors, el sentiment majoritari és el català amb un 45,8%, 48,1% i un 51,4%

respectivament.

El nivell d’ocupació dels qui se senten espanyols és inferior (41,7%) i les altres categories referents a

l’activitat laboral, superiors: atur (5,9%), inactivitat actual havent treballat abans (35,8%) i no ha

treballat mai (16,6%). La categoria professional és majoritàriament baixa (70,1%), seguida de mitjana

(25,6%) i d’alta (4,3%). Hi ha més contractes indefinits i temporals que en el grup que se sent català i

menys treball per compte propi (12,8%). Hi ha menys funcionaris (2,5%) i més treballadors sense

contracte (4,1%). Hi ha menys activitat associativa (21,7%) i menys activitat cívica (un 87,3% no en

té).

Finalment, si analitzem el perfil dels qui se senten tant catalans com espanyols, trobem que

proporcionalment la majoria són nascuts després de l’any 1973; és a dir, que han crescut i s’han

educat en plena vigència de la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Un 51,4% són dones, nascuts a

Catalunya (66,5%), de pares nascuts a fora de Catalunya (66,3%), que consideren el castellà com a

llengua pròpia (53,4%), enfront del català (24,9%) o d’ambdues per igual (21,5%). Pel que fa a la

pràctica lingüística són monolingües castellans (11,7%) o quasi (45%). El 30,2% és bilingüe i un 7%

és monolingüe català o quasi (6,1%). El seu nivell educatiu és més elevat que el dels qui se senten

espanyols, però lleugerament inferior que el dels qui se senten catalans. El percentatge de gent que

no ha superat els estudis primaris és del 61%. El 13,1% té estudis superiors finalitzats, el 7% són

estudiants i el 18,8% té estudis secundaris finalitzats. El tipus d’estudis és igual al dels grups

precedents, la majoria dels que tenen un nivell universitari són de l’àrea d’estudis socials i jurídics,

seguits de les ciències experimentals i de la salut, tècnics i humanitats. El nivell d’ocupació és molt

similar al dels qui se senten catalans (54%), 4,7% d’aturats, 26,8% d’inactius però que havien treballat

i un 14,5% que no han treballat mai. La categoria professional és predominantment baixa (58,3%) tot i

que en un percentatge menys elevat que en el del grup espanyol. Un 7,9% tenen una categoria


laboral alta i un 33,7% mitjana. Predominen els contractes indefinits (55,1%) seguits dels temporals

(19,8%) i dels autònoms (15,1%).

Altres elements diferencials entre els diferents sentiments de pertinença que es tenen són, per

exemple, els que fan referència al desenvolupament personal. Si observem el quadre 5 veurem que

entre els qui preferirien tenir la seva pròpia empresa que no pas ser funcionaris, la majoria se senten

catalans; en canvi, dels qui preferirien ser funcionaris, el grup més nombrós se senten tant catalans

com espanyols.

Q5. Sentiment de pertinença * Preferiria que els seus fills fossin funcionaris o tinguessinla seva pròpia empresa?

427 238 665

38,8% 34,8% 37,3%

379 249 628

34,4% 36,4% 35,2%

222 167 389

20,2% 24,4% 21,8%

73 30 103

6,6% 4,4% 5,8%

1101 684 1785

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Català


Espanyol



Total

Tenir la sevaempresapròpia

Serfuncionaris

Preferiria que els seus fillsfossin funcionaris o

tinguessin la seva pròpiaempresa?

Total


9,454a 3 ,024

9,562 3 ,023

,724 1 ,395

1785




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Si encreuem quadres com el 6, que ens poden ajudar a mesurar la capacitat emprenedora i de risc,

amb els diferents tipus de sentiments, no ens surten grans diferències però podem veure tendències.

Aquest quadre ens mostra com, malgrat les similituds, els més emprenedors i els més disposats a


assumir riscos són els qui se senten catalans, seguits dels qui no se senten ni catalans ni espanyols.

Els més conservadors en aquest sentit són els qui se senten espanyols.

Q6. Sentiment de pertinença * Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seu compte iser el seu propi cap encara que guanyés menys?

481 605 1086

35,1% 39,7% 37,5%

513 539 1052

37,4% 35,4% 36,3%

290 278 568

21,1% 18,3% 19,6%

88 101 189

6,4% 6,6% 6,5%

1372 1523 2895

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Català


Espanyol



Total

No Sí



Total

5.7.3.3. Pràctiques lingüístiques

Tot i que hem utilitzat les variables de pràctica lingüística per a construir la variable de pràctica

identitària, considerem que hem d’aturar-nos i analitzar-les a part.

Les taules de freqüències ja ens deien que el 44,3% dels enquestats assenyalaven el castellà com a

llengua pròpia, seguit del 41,1% que assenyalaven el català i del 14,6% que consideraven com a

llengua pròpia ambdues per igual.

Aquest resultat ens situa davant d’un país de pràctica clarament bilingüe, però volíem intentar anar

més enllà i descobrir interrelacions entre les pràctiques que ens ajudessin a definir millor aquest

bilingüisme.

Trobem una tendència semblant entre tots els grups d’edat a l’ús prioritari del castellà fins a 64 anys –

a partir d’aquesta edat la tendència és a favor del català– i una lleugera tendència dels joves a l’ús

d’ambdues llengües.


Q7. Llengua de l'entrevistat * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)

206 190 210 158 164 176 101 1205

36,8% 38,2% 40,2% 39,4% 42,5% 49,0% 49,0% 41,1%254 212 233 190 181 146 83 1299

45,4% 42,7% 44,6% 47,4% 46,9% 40,7% 40,3% 44,3%

100 95 80 53 41 37 22 42817,9% 19,1% 15,3% 13,2% 10,6% 10,3% 10,7% 14,6%

560 497 523 401 386 359 206 2932

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N%

N

%N

%

N

%

Català

Castellà

Ambdues igual

Llengua del'entrevistat

Total

De 15 a24 anys

De 25 a34 anys

De 35 a44 anys

De 45 a54 anys

De 55 a64 anys

De 65 a74 anys

75 anys omés


Total

Analitzant l’ús de la llengua a la llar observem que hi ha una tendència a parlar castellà a casa, més

acusada en la població jove que en la gran (58,6% enfront del 37,2% si analitzem els extrems). El

castellà és la llengua més emprada per tots els grups d’edat fins a 64 anys, on canvia la tendència i la

llengua més emprada és el català. En coherència amb el que passa en la pràctica identitària catalana,

l’ús del català s’intensifica amb l’edat.

Q8. Quina llengua empra habitualment per parlar amb els qui viuen a casa seva? * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)

187 173 215 166 156 154 86 1137

33,3% 35,0% 41,3% 41,9% 42,9% 50,7% 55,1% 40,7%

329 254 244 200 186 137 58 1408

58,6% 51,4% 46,8% 50,5% 51,1% 45,1% 37,2% 50,4%

38 51 49 27 17 12 11 205

6,8% 10,3% 9,4% 6,8% 4,7% 3,9% 7,1% 7,3%

7 16 13 3 5 1 1 46

1,2% 3,2% 2,5% ,8% 1,4% ,3% ,6% 1,6%

561 494 521 396 364 304 156 2796

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Català

Castellà

Ambdues igual

Altres

Quina llengua emprahabitualment per parlaramb els qui viuen acasa seva?

Total

De 15 a24 anys

De 25 a34 anys

De 35 a44 anys

De 45 a54 anys

De 55 a64 anys

De 65 a74 anys

75 anys omés


Total


77,984a 18 ,000

78,515 18 ,000

42,889 1 ,000

2796

Khi quadrat de PearsonRaó de versemblança

Associació lineal perlinealN de casos vàlids

Valor gl


1 casilles (3,6%) tenen una freqüència esperada inferior a 5.La freqüència mínima esperada és 2,57.

a.

L’ús del català i el castellà per igual té uns percentatges molt menors que analitzarem en més

profunditat en la variable de pràctica del monolingüisme/bilingüisme.

La majoria de la gent que parla català a casa té ingressos molt alts o alts tot, encara que hi ha un

percentatge considerable de gent amb ingressos molt baixos que també en parla. L’ús del castellà a

casa creix al mateix temps que disminueixen els ingressos.


Q9. Quina llengua empra habitualment a casa seva? * Ingressos mensuals nets de tota la llar

41 122 381 267 129 940

51,3% 52,8% 43,4% 36,8% 35,2% 41,2%

25 87 416 395 210 1133

31,3% 37,7% 47,4% 54,4% 57,4% 49,7%

12 21 71 49 17 170

15,0% 9,1% 8,1% 6,7% 4,6% 7,5%

2 1 9 15 10 37

2,5% ,4% 1,0% 2,1% 2,7% 1,6%

80 231 877 726 366 2280

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Català

Castellà

Ambdues igual

Altres

Quina llenguaempra habitualmenta casa seva?

Total

Ingressosmolt alts

Ingressosalts

Ingressosmitjans

Ingressosbaixos



Total


57,635a 12 ,000

58,007 12 ,000

10,259 1 ,001

2280


Raó de versemblançaAssociació lineal perlinealN de casos vàlids

Valor gl



a.

Finalment, com més estudis, més ús del català i com menys estudis, més ús del castellà.

Q10. Quina llengua empra habitualment a casa seva? * Nivell educatiu

614 255 83 184 1136

35,4% 46,2% 46,4% 56,3% 40,7%

982 243 81 101 1407

56,6% 44,0% 45,3% 30,9% 50,4%

104 50 14 36 204

6,0% 9,1% 7,8% 11,0% 7,3%

35 4 1 6 46

2,0% ,7% ,6% 1,8% 1,6%

1735 552 179 327 2793

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Català

Castellà

Ambdues igual

Altres

Quina llenguaempra habitualmenta casa seva?

Total

Primària imenys



Nivell educatiu

Total



98,650a 9 ,000

100,932 9 ,000

23,504 1 ,000

2793




N de casos vàlids

Valor gl



a.

En l’ús de la llengua amb els amics creix, de manera natural, l’ús d’ambdues llengües per igual en tots

dos grups, tot i que es manté la tendència d’increment d’ús del català amb l’edat i l’ús majoritari del

castellà fins a la franja d’edat compresa entre 55 i 64 anys, amb un percentatge més elevat entre els

més joves.

Q11. Quina llengua empra principalment amb els seus amics? * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)

166 158 185 148 160 165 91 1073

29,7% 30,4% 34,3% 36,5% 40,4% 46,3% 45,7% 36,1%

253 199 223 175 163 135 78 1226

45,3% 38,3% 41,3% 43,1% 41,2% 37,9% 39,2% 41,2%

136 150 126 80 71 55 30 648

24,3% 28,8% 23,3% 19,7% 17,9% 15,4% 15,1% 21,8%

4 13 6 3 2 1 29

,7% 2,5% 1,1% ,7% ,5% ,3% 1,0%

559 520 540 406 396 356 199 2976

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Català

Castellà

Ambdues igual

Altres

Quina llengua empraprincipalment ambels seus amics?

Total

De 15 a24 anys

De 25 a34 anys

De 35 a44 anys

De 45 a54 anys

De 55 a64 anys

De 65 a74 anys

75 anys omés


Total


79,994a 18 ,000

78,637 18 ,000

56,880 1 ,000

2976




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Els nivells d’ingressos més alts parlen més català amb els amics o català i castellà per igual i els més

baixos parlen majoritàriament castellà, seguit del català, i ambdues per igual en una proporció molt

menor.


Q12. Quina llengua empra habitualment amb els amics? * Ingressos mensuals nets de tota la llar

34 105 343 249 157 888

41,5% 45,3% 38,5% 32,6% 32,8% 36,3%

15 67 334 352 244 1012

18,3% 28,9% 37,5% 46,1% 50,9% 41,4%

32 60 210 154 70 526

39,0% 25,9% 23,6% 20,2% 14,6% 21,5%

1 4 8 8 21

1,2% ,4% 1,0% 1,7% ,9%

82 232 891 763 479 2447

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Català

Castellà

Ambdues igual

Altres

Quina llenguaempra habitualmentamb els amics?

Total

Ingressosmolt alts

Ingressosalts

Ingressosmitjans

Ingressosbaixos



Total


83,317a 12 ,000

86,505 12 ,000

,005 1 ,944

2447




N de casos vàlids

Valor gl


3 caselles (15,0%) tenen una freqüència esperada inferior a5. La freqüència mínima esperada és ,70.

a.

Per nivells d’estudis, només els que tenen fins a estudis primaris utilitzen majoritàriament el castellà.

Els més bilingües són els estudiants, tot i que l’ús majoritari entre aquest grup és el català.

Q13. Quina llengua empra habitualment amb els amics? * Nivell educatiu

585 224 80 183 1072

31,6% 38,4% 43,5% 51,4% 36,1%

920 199 36 70 1225

49,8% 34,1% 19,6% 19,7% 41,2%

322 158 67 99 646

17,4% 27,1% 36,4% 27,8% 21,7%

22 2 1 4 29

1,2% ,3% ,5% 1,1% 1,0%

1849 583 184 356 2972

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Català

Castellà

Ambdues igual

Altres


Total

Primària imenys



Nivell educatiu

Total


189,404a 9 ,000

197,956 9 ,000

1,352 1 ,245

2972




N de casos vàlids

Valor gl



a.


Per a la immigració i segons l’any d’arribada a Catalunya, els qui utilitzen més el català tant amb els

amics com a casa són els immigrants de la primera onada.

Q14. Quina llengua empra habitualment amb els amics? * Any d'arribada a Catalunya (3 intervals)

989 25 40 11 1065

49,6% 17,1% 8,1% 4,4% 36,9%

512 88 379 178 1157

25,7% 60,3% 76,4% 71,5% 40,1%

489 33 74 37 633

24,5% 22,6% 14,9% 14,9% 22,0%

2 3 23 28

,1% ,6% 9,2% 1,0%

1992 146 496 249 2883

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Català

Castellà

Ambdues igual

Altres


Total

Nascut aCatalunya 1913-1952 1953-1972 1973-2002

Any d'arribada a Catalunya (3 intervals)

Total


843,473a 9 ,000

803,531 9 ,000

157,650 1 ,000

2883




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Com ja hem explicat, l’ús de la llengua a la feina no l’hem utilitzat per a la construcció de la variable

de pràctica identitària perquè no hem considerat que aquest ús es correspongui sempre amb l’exercici

de la voluntat, sinó que està condicionat per qüestions alienes a l’individu. De tota manera, cal

remarcar que així com a casa i amb els amics s’usa més el castellà o ambdues llengües, a la feina la

llengua que s’usa més és el català (39,5%).

Si tal com ens mostren les dades del coneixement de la llengua, quasi la totalitat de la població sap

català, i que el 80,2% de la població en té un nivell acceptable, s’haurien d’estudiar a fons els motius

del no ús, d’altra banda coherent amb l’escasíssim sentiment d’identificació amb la llengua tal com

assenyalàvem en l’apartat d’identificació dominant.


Q15. Monolingüisme/Bilingüisme * Edat de l'entrevistat (3 intervals)

77 47 127 251

9,5% 4,8% 12,1% 8,9%

322 314 428 1064

39,8% 32,4% 40,7% 37,6%

246 300 377 923

30,4% 30,9% 35,8% 32,6%

67 96 29 192

8,3% 9,9% 2,8% 6,8%

98 213 91 402

12,1% 22,0% 8,7% 14,2%

810 970 1052 2832

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Monolingüe castellà

A prop monolingüecastellà

Bilingüe

A prop monolingüe català

Monolingüe català

Monolingüisme/Bilingüisme

Total

De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més


Total


154,597a 8 ,000

160,364 8 ,000

13,944 1 ,000

2832




N de casos vàlids

Valor gl



a.

L’índex de monolingüisme/bilingüisme del quadre 15 ens corrobora el bilingüisme amb una clara

tendència cap al castellà. El 46,4% de la població és monolingüe castellana o propera al

monolingüisme castellà. Aquesta tendència és lleugerament més acusada en el grup de més de 50

anys (52,8%), seguit dels més joves (49,3%). El 32,6% practica el bilingüisme i el 21% és monolingüe

catalana o propera. El grup d’edat més nombrós d’aquesta darrera pràctica és el de 30 a 49 anys

(31,9%), que en els joves baixa a 20,4% i en els més grans encara és inferior, situant-se en un

11,4%.

Cal assenyalar que pràcticament tots els qui parlen català són nascuts a Catalunya, excepte un 5,6%

que han nascut a fora, i que dels qui parlen castellà a Catalunya, una mica més de la meitat han

nascut a fora i l’altra meitat han nascut a Catalunya. Una dada més significativa encara és que els

bilingües, en la seva gran majoria, són nascuts a Catalunya.


Pel que fa a la immigració, no s’adapta a la llengua d’acollida i continua parlant castellà en el 84,7%

dels casos del grup arribat entre 1953 i 1972, en el 88,2% dels casos del grup arribat a partir de 1973

i en el 63,8% dels casos dels arribats abans de 1952.

Entre els nascuts a fora de Catalunya, els nascuts a l’estranger passen més ràpid al bilingüisme, i

encara que molt lleugerament al català, que els nascuts a Espanya que en la seva gran majoria

(81,9%) continuen utilitzant només el castellà.

Dels estrangers, dels 13 africans entrevistats15, només un té una pràctica lingüística catalana; dels

procedents d’Amèrica Llatina, 45 en total, 43 continuen amb l’ús del castellà i dels altres dos 1 parla

en català a casa i amb els amics i el considera la seva llengua i l’altre és considera bilingüe. En canvi,

dels procedents de la resta de l’estranger, el 52,6% tenen una pràctica lingüística castellana, el 21,1%

catalana i el 26,3% bilingüe. Si el nombre ens permetés una major fragmentació segurament veuríem

diferència de pràctica entre els orientals i els europeus, per exemple.

Si analitzem la pràctica lingüística amb relació al sentiment de pertinença, el sentiment d’identificació

territorial o la identificació amb la tradició, veurem que no sempre la pràctica castellana, per exemple,

es correspon amb un sentiment espanyol. O viceversa, la pràctica catalana no vol dir necessàriament

una identificació amb Catalunya. Encara que la gran majoria dels catalanoparlants se senten catalans

(72,5%), un 22,4% se senten tant catalans com espanyols i un 2,4% se senten espanyols. En canvi,

dels castellanoparlants, un 8,9% se senten catalans i un 44,6% tant catalans com espanyols. Dels

bilingües, un 29,4% se senten catalans i un 54,6% tant catalans com espanyols.

Pel que fa a la identificació territorial, el 62,8% dels catalanoparlants se senten identificats amb

Catalunya i només un 2,4 amb Espanya, i dels castellanoparlants, un 42% se senten identificats amb

Catalunya i només un 25,6% amb Espanya.

Si analitzem la pràctica lingüística encreuada amb el nivell de coneixement de cada llengua veurem

que, dels qui utilitzen sempre el castellà, un 58,4% parlen i escriuen el català amb fluïdesa o el parlen

sense problema tot i que no l’escriuen.

El nivell d’entendre el català i el castellà és pràcticament del 100%; en canvi, l’anglès és entès pel

40,1% de catalanoparlants tot i que només el 14,4% diu que el parla i l’escriu amb fluïdesa i, en canvi,

pel que fa als castellanoparlants el percentatge de comprensió de l’anglès baixa a 28,1%, amb només

un 8% que diu que el parla i escriu amb fluïdesa. És a dir, la població catalanoparlant té més

tendència al trilingüisme que la castellanoparlant, que té una forta tendència, no al bilingüisme, sinó al

monolingüisme: el 41,6% entén el català però no el parla o ni l’entén ni el parla.


Q16. Monolingüisme/Bilingüisme * Any d'arribada a Catalunya (3 intervals)

185 22 29 11 247

9,5% 17,6% 6,3% 5,2% 9,0%

566 80 267 103 1016

29,0% 64,0% 57,9% 48,6% 37,0%

646 22 143 88 899

33,1% 17,6% 31,0% 41,5% 32,7%

168 1 10 6 185

8,6% ,8% 2,2% 2,8% 6,7%

386 12 4 402

19,8% 2,6% 1,9% 14,6%

1951 125 461 212 2749

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

Monolingüe castellà

A prop monolingüecastellà

Bilingüe

A prop monolingüe català

Monolingüe català


Total

Nascut aCatalunya 1913-1952 1953-1972 1973-2002

Any d'arribada a Catalunya (3 intervals)

Total

En el quadre 16 veiem que el fet d’haver nascut a Catalunya no canvia la tendència general al

bilingüisme tirant cap al castellà, però que en el cas de la immigració en els arribats abans hi ha més

reticència al català que en els més recents. Del primer grup, el 81,6% són molt a prop del castellà, en

el segon grup el 64,2% té una pràctica monolingüe castellana o quasi i del grup més recent el

percentatge dels qui tenen aquesta pràctica és del 50,8%.

El nivell d’estudis no fa variar la tendència, però crida l’atenció que entre els estudiants el 50,8%

siguin monolingües castellans o quasi.

Des del punt de vista de nivell d’ingressos, en canvi, els nivells més baixos són més

castellanoparlants i els més alts més catalanoparlants. Dels més alts, el 41,9% tendeix al castellà, el

30,9% al català i el 27,2% és bilingüe. Dels més baixos, el 67,4% tendeix al castellà, el 5,3 al català i

el 27,3% practica el bilingüisme.

5.7.3.4. Pràctica d’identitat catalana

Com més joves, menys identitat catalana. Aquesta tendència queda molt clara en el quadre 17

construït amb intervals d’edat de 10 anys.

15 Dels 39 africans entrevistats, 1 diu que la seva llengua és el català, 13 el castellà i 25 altres llengües.


Q17. Pràctica d'identitat catalana * Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)

99 103 131 113 108 99 60 713

17,5% 19,7% 24,2% 27,6% 27,3% 27,3% 29,0% 23,7%

466 420 411 297 288 263 147 2292

82,5% 80,3% 75,8% 72,4% 72,7% 72,7% 71,0% 76,3%

565 523 542 410 396 362 207 3005

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Identitat catalana

No identitat catalana


Total

De 15 a24 anys

De 25 a34 anys

De 35 a44 anys

De 45 a54 anys

De 55 a64 anys

De 65 a74 anys

75 anys omés


Total


28,646a 6 ,000

29,270 6 ,000

24,656 1 ,000

3005




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Com podem veure, del grup que comprèn la població de 15 a 24 anys, només un 17,5% té una

pràctica identitària catalana intensa. El percentatge va pujant amb l’edat fins a arribar al 29% en el

grup de més de 75 anys. Si analitzem el quadre construït a partir de tres intervals d’edat, veurem que

es confirma la tendència de com més joves, menys identitat, donant-nos potser grups d’edat més

clars. El 81,9% dels menors de 30 anys, nascuts al final de la dictadura però educats en democràcia i

dins el sistema escolar autonòmic, no tenen una pràctica identitària catalana. En canvi, el grup més

gran, que comprèn els majors de 50 anys, són els qui conserven una pràctica més intensa (27,3%).

Més endavant veurem quins elements predominen en la pràctica de cada grup i si hi ha elements

diferencials.

Q18. Pràctica d'identitat catalana * Edat de l'entrevistat (3 intervals)

152 247 314 713

18,1% 24,4% 27,3% 23,7%

687 767 838 2292

81,9% 75,6% 72,7% 76,3%

839 1014 1152 3005

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Identitat catalana



Total

De 15 a 29 De 30 a 49 50 o més


Total



22,747a 2 ,000

23,413 2 ,000

21,711 1 ,000

3005




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Trobem una pràctica identitària catalana lleugerament més elevada entre els homes. Un 24,1% dels

homes viuen en català enfront d’un 23,3% de les dones. Tot i que la diferència no és significativa, si

considerem les dones com un element important de transmissió de la identitat, adquireix més

importància de la que en un primer moment sembla que té.

En general, el nivell educatiu de la població catalana és baix, perquè, com ja hem vist, la majoria no

ha anat més enllà dels estudis primaris, però si l’analitzem des del punt de vista dels qui tenen

pràctica identitària veurem, com mostra el quadre 19, que comparant els percentatges dels diferents

nivells d’estudis els qui tenen més nivell, és a dir, estudis superiors finalitzats tenen un percentatge

més alt d’identitat (33,7%) que els qui tenen estudis primaris i menys (20,8%). Entre els qui tenen un

nivell d’estudis superiors predominen els qui provenen de les ciències socials o jurídiques, seguits de

les ciències experimentals i de la salut, ensenyaments tècnics i humanitats, respectivament.

Q19. Pràctica d'identitat catalana * Nivell educatiu

388 155 48 121 712

20,8% 26,4% 25,9% 33,7% 23,7%

1481 433 137 238 2289

79,2% 73,6% 74,1% 66,3% 76,3%

1869 588 185 359 3001

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Identitat catalana



Total

Primària imenys



Nivell educatiu

Total



31,600a 3 ,000

30,279 3 ,000

29,971 1 ,000

3001




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Una altra dada que crida l’atenció del quadre 19 és que només un 25,9% dels estudiants tenen el que

hem anomenat pràctica identitària catalana, fet que, d’altra banda, és coherent amb les observacions

que hem fet sobre l’edat i la llengua.

Encreuant la variable d’identitat catalana amb la variable d’origen de l’entrevistat veiem que dels

nascuts a Catalunya un 33,7% tenen una pràctica identitària catalana. Dels nascuts a fora només un

3,4% la tenen i, d’aquests, un terç és dels arribats fa més temps.

La pràctica identitària catalana predomina entre la gent que té una categoria professional mitjana

(30,3%) o alta (29,6%) i disminueix entre els qui tenen una categoria professional baixa (19,1%).

Q21. Pràctica d'identitat catalana * Nivell de la categoria professional de l'entrevistat

75 275 268 618

29,6% 30,3% 19,1% 24,1%

178 634 1138 1950

70,4% 69,7% 80,9% 75,9%

253 909 1406 2568

100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Identitat catalana



Total

Alta Mitjana Baixa

Nivell de la categoria professionalde l'entrevistat

Total



42,622a 2 ,000

42,486 2 ,000

34,201 1 ,000

2568




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Des del punt de vista dels ingressos, el grup que té uns ingressos alts és el que té un percentatge

més alt de pràctica identitària catalana (32,1%), seguit del grup que té ingressos mitjans (27,1%) i

molt alts (23,8%). És a dir, trobem més pràctica identitària entre la població amb uns ingressos alts i

molt alts que entre la població amb ingressos baixos o molt baixos. La majoria està entre el grup amb

ingressos alts i mitjans, és a dir, classe mitjana alta.

Q22. Pràctica d'identitat catalana * Ingressos mensuals nets de tota la llar

20 75 242 167 87 591

23,8% 32,1% 27,1% 21,8% 17,8% 24,0%

64 159 652 598 401 1874

76,2% 67,9% 72,9% 78,2% 82,2% 76,0%

84 234 894 765 488 2465

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Identitat catalana



Total

Ingressosmolt alts

Ingressosalts

Ingressosmitjans

Ingressosbaixos



Total


25,119a 4 ,000

25,187 4 ,000

19,350 1 ,000

2465




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Des del punt de vista de l’àmbit territorial, veiem que en l’àmbit rural hi ha una pràctica molt superior a

la de l’àmbit urbà. En realitat aquesta pràctica va decreixent al ritme que creix la grandària dels

municipis fins a arribar a Barcelona, que torna a créixer i se situa, però, molt per sota de l’àmbit rural.

En realitat, Barcelona té un percentatge de pràctica identitària (22,3%) molt semblant al percentatge

del total de la població catalana (23,7%).


Q23. Pràctica d'identitat catalana * Grandària del municipi de residència de l'entrevistat

98 77 71 99 78 45 80 165 713

53,3% 37,2% 33,6% 27,3% 18,5% 13,7% 14,5% 22,3% 23,7%

86 130 140 263 344 283 470 576 2292

46,7% 62,8% 66,4% 72,7% 81,5% 86,3% 85,5% 77,7% 76,3%

184 207 211 362 422 328 550 741 3005

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Identitatcatalana


Pràcticad'identitatcatalana

Total

Municipisde menysde 2000habitants

Municipis de2001 a 5000

habitants

Municipis de5001 a 10000

habitants

Municipisde 10001a 20000



Municipisde 100001a 1000000 Barcelona

Grandària del municipi de residència de l'entrevistat

Total


174,597a 7 ,000

162,794 7 ,000

104,266 1 ,000

3005

Khi quadrat de PearsonRaó de versemblança


N de casos vàlids

Valor gl



a.

Quan arribem a l’anàlisi del conjunt de cinc variables de projecte d’autonomia personal definides per

l’anàlisi factorial, amb la intenció d’aprofundir en la manera com els diferents projectes d’autonomia

personal incideixen sobre la identitat, ens trobem que quatre funcionen en associació positiva entre

identitat catalana i nivell alt d’autonomia: el conjunt de variables que mesuren el projecte emprenedor,

sociopolític, el del control del propi cos utilitzant les variables de projecte d’autonomia mèdica i la

variable subjectiva d’autonomia personal. El projecte d’autonomia amb relació als mitjans de

comunicació no funciona, perquè les pràctiques comunicatives són un conjunt de variables que hem

utilitzat per a construir la variable de pràctica de la identitat catalana.

Els quadres 24-1, 24-2 i 24-3 ens mostren que en tots els casos els qui són més emprenedors tenen

percentatges més alts d’identitat dels qui no ho són.


Q24.1. Pràctica d'identitat catalana * Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seucompte i ser el seu propi cap encara que guanyés menys?

301 396 697

21,8% 25,9% 24,0%

1079 1132 2211

78,2% 74,1% 76,0%

1380 1528 2908

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Identitat catalana



Total

No Sí



Total


6,704b 1 ,010

6,481 1 ,011

6,724 1 ,010

,010 ,005

6,702 1 ,010

2908






N de casos vàlids

Valor gl


Sign.exacta

(bilateral)

Sign.exacta

(unilateral)



b.

Q24.2. Pràctica d'identitat catalana * Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seucompte i ser el seu propi cap encara que tingués menys seguretat?

359 338 697

22,2% 26,2% 24,0%

1257 952 2209

77,8% 73,8% 76,0%

1616 1290 2906

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Identitat catalana



Total

No Sí



seguretat?

Total



6,252b 1 ,012

6,035 1 ,014

6,231 1 ,013

,013 ,007

6,250 1 ,012

2906






N de casos vàlids

Valor gl


Sign.exacta

(bilateral)

Sign.exacta

(unilateral)



b.

Q24.3. Pràctica d'identitat catalana * Preferiria que els seus fills fossin funcionaris otinguessin la seva pròpia empresa?

164 307 471

23,8% 27,9% 26,3%

524 795 1319

76,2% 72,1% 73,7%

688 1102 1790

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Identitat catalana



Total

Serfuncionaris

Tenir la sevaempresapròpia

Preferiria que els seus fillsfossin funcionaris o

tinguessin la seva pròpiaempresa?

Total

En el quadre 25 veiem que els qui tenen un índex de participació sociopolítica alt tenen més

percentatge de pràctica identitària (38,4%) que els qui tenen un índex nul (19%) i que, en aquest cas,

el percentatge de pràctica identitària també és significativament més alt que el percentatge d’aquesta

pràctica en el conjunt de la població, que recordem que és d’un 23,7%.

Q25. Pràctica d'identitat catalana * Índex de participació sociopolítica

388 73 181 71 713

19,0% 36,5% 31,6% 38,4% 23,7%

1659 127 392 114 2292

81,0% 63,5% 68,4% 61,6% 76,3%

2047 200 573 185 3005

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Identitat catalana



Total

Nul Baix Mitjà Alt

Índex de participació sociopolítica

Total



85,303a 3 ,000

81,402 3 ,000

72,522 1 ,000

3005




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Els percentatges de pràctica identitària catalana també són més alts entre els qui tenen més

autonomia mèdica, que com hem dit abans representa un control important sobre el propi cos i la

pròpia vida.

Q26. Pràctica d'identitat catalana * Quan el metge li prescriu un medicament nou,llegeix el prospecte?

606 102 708

24,6% 19,9% 23,8%

1862 411 2273

75,4% 80,1% 76,2%

2468 513 2981

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Identitat catalana



Total

Sí No

Quan el metge liprescriu un

medicament nou,llegeix el prospecte?

Total


5,118b 1 ,024

4,863 1 ,027

5,285 1 ,022

,026 ,013

5,116 1 ,024

2981






N de casos vàlids

Valor gl


Sign.exacta

(bilateral)

Sign.exacta

(unilateral)



b.


També trobem una pràctica més elevada entre els qui pensen que el propi esforç és el que compte

per a triomfar a la vida per sobre de la sort o dels tractes de favor, per exemple, i entre els qui en

l’escala d’autonomia personal tenen valors alts enfront dels valors baixos, que en aquest cas també

representen valors superiors al percentatge de la pràctica d’identitat catalana en el conjunt de la

població.

Q27.1. Pràctica d'identitat catalana * Triomfar a la vida (propi esforç)

297 409 706

22,0% 25,2% 23,8%

1050 1213 2263

78,0% 74,8% 76,2%

1347 1622 2969

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Identitat catalana



Total

Intel·ligència,sort i

contactes itractes de

favor Propi esforç

Triomfar a la vida (propiesforç)

Total


4,072b 1 ,044

3,899 1 ,048

4,086 1 ,043

,046 ,024

4,070 1 ,044

2969






N de casos vàlids

Valor gl


Sign.exacta

(bilateral)

Sign.exacta

(unilateral)



b.

Q27.2. Pràctica d'identitat catalana * Escala d'autonomia personal

52 257 186 138 61 694

19,6% 23,0% 24,5% 26,8% 28,9% 24,2%

213 862 574 376 150 2175

80,4% 77,0% 75,5% 73,2% 71,1% 75,8%

265 1119 760 514 211 2869

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Identitat catalana



Total

BaixaMitjana-b

aixa MitjanaMitjana-al

ta Alta

Escala d'autonomia personal

Total



8,505a 4 ,075

8,512 4 ,075

8,288 1 ,004

2869




N de casos vàlids

Valor gl



a.

Tal com hem dit més amunt, no hem utilitzat el sentiment de pertinença per a construir la variable de

pràctica identitària catalana perquè la volíem aïllar d’apreciacions subjectives, però tal com podem

comprovar una vegada analitzada aquesta variable, els encreuaments que hem fet amb les variables

d’estructura social i autonomia personal, ens donen un perfil de la pràctica d’identitat catalana molt

similar a la del sentiment de pertinença.

Tampoc no ens donaven grans diferències els encreuaments de les variables que mesuraven la

capacitat emprenedora o de risc amb els diferents sentiments de pertinença, però recordem que

s’apuntaven tendències en les quals es veia que, malgrat les similituds, els més emprenedors i els

més disposats a assumir riscos són els qui se senten catalans, seguits dels qui no se senten ni

catalans ni espanyols, i els més conservadors, en aquest aspecte, són els qui se senten espanyols.

Finalment, hem fet un encreuament de tres variables –les de projecte, l’edat i la pràctica identitària– i

hem pogut observar que en les franges d’edat més elevades sempre hi ha una relació positiva entre

tenir identitat catalana i tenir qualsevol tipus de projecte d’autonomia personal. En el cas dels joves de

15 a 29 anys hi ha tres casos on aquesta relació positiva es dóna i a més de manera molt

significativa: en el cas del projecte sociopolític, en el cas del projecte que mesura la capacitat

emprenedora i en el cas del projecte d’autonomia personal.

Aquestes dades ens donen una pràctica d’identitat catalana en un perfil de població gran, d’origen

català, amb una pràctica més intensa en àmbits rurals –i encara que menor però significativa a

Barcelona–, amb un nivell d’estudis alt, una categoria professional mitjana i alta i un bon nivell

salarial.

Com més joves, menys pràctica d’identitat catalana; no obstant això, si associem aquesta pràctica

amb les variables de projecte d’autonomia personal i l’ús d’Internet, veurem que la conjunció

d’aquestes tres variables es donen principalment en els joves, que tot i ser un grup minoritari, si

compta amb elements d’identificació coherents i amb un projecte clar pot esdevenir un motor potent

d’una identitat catalana de projecte construïda no partint de la diferència, sinó partint de valors

compartits.


5.7.5. Relació entre la construcció de la identitat i Internet

El segment de població que té una pràctica identitària catalana forta utilitza Internet 4 punts més que

la mitjana, és a dir, un 38,4% enfront d’un 34,6%, o 5 punts més que els qui no tenen pràctica

identitària catalana (33,4%).

Tots els usuaris tenen una freqüència d’ús baixa entre 1 i 10 hores setmanals (el 77% en el cas dels

que no tenen identitat catalana i el 81,1% dels que en tenen), però els que tenen identitat catalana la

tenen una mica més baixa que els altres.

Comparant els usos d’ambdós grups s’observa que els que tenen identitat catalana utilitzen més

Internet que els que no en tenen per a usos professionals (21,9% enfront d’un 17,2%), usos pràctics

(29,6% enfront d’un 23%), per a fer compres (12,1% enfront d’un 9,4%), educació (21,3% enfront d’un

17,2%), per a activitats politicosindicals (4,8% enfront d’un 2,6%) i per a les activitats d’oci (30,3%

enfront d’un 27,1%). L’ús és molt igualat pel que fa a la informació d’actualitat (14,9% enfront d’un

13,4%) i l’ús tecnològic (11,8% i 11,1%) i, en canvi, és lleugerament menor en usos de sociabilitat

(20,6% enfront d’un 21,8%).

Q28. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Pràctica d'identitat catalana

1527 439 1966

66,6% 61,6% 65,4%

765 274 1039

33,4% 38,4% 34,6%

2292 713 3005

100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%


Entrevistat usuari


Total


Identitatcatalana


Total



6,136b 1 ,013

5,915 1 ,015

6,069 1 ,014

,015 ,008

6,134 1 ,013

3005






N de casos vàlids

Valor gl


Sign.exacta

(bilateral)

Sign.exacta

(unilateral)



b.

En el quadre 29 s’observa que el grup que és usuari i té una pràctica d’identitat catalana forta és jove.

Dels 713 que són el grup de població que té aquesta pràctica identitària a Catalunya, 152 són joves

entre 15 i 29 anys i, d’aquests, el 77,6% és usuari.

Els usos, seguint la tendència general, són d’oci (30,3%), pràctics (29,6%), professionals (21,9%),

culturals (21,3%) o socials (20,6%). Els altres tipus d’ús no arriben al 20%.

Q29. Edat de l'entrevistat (3 intervals) * Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Pràctica d'identitatcatalana

262 425 687

38,1% 61,9% 100,0%

490 277 767

63,9% 36,1% 100,0%

775 63 838

92,5% 7,5% 100,0%

1527 765 2292

66,6% 33,4% 100,0%

34 118 152

22,4% 77,6% 100,0%

125 122 247

50,6% 49,4% 100,0%

280 34 314

89,2% 10,8% 100,0%

439 274 713

61,6% 38,4% 100,0%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

N

%

De 15 a 29

De 30 a 49

50 o més


Total

De 15 a 29

De 30 a 49

50 o més


Total

Pràctica d'identitatcatalanaNo identitat catalana

Identitat catalana


Entrevistatusuari


Total



505,284a 2 ,000

555,261 2 ,000

504,600 1 ,000

2292

212,373b 2 ,000

230,588 2 ,000

210,342 1 ,000

713




N de casos vàlids




N de casos vàlids

Pràctica d'identitatcatalanaNo identitat catalana

Identitat catalana

Valor gl



a.


b.

Podem dir, doncs, que com més identitat catalana, més ús i que aquest ús es multiplica en els joves.

Quan analitzem el sentiment de pertinença amb relació als usos d’Internet i deixant de banda els qui

no se senten ni catalans ni espanyols veiem que els qui se senten catalans són més usuaris que la

resta, un 41,4%, i que els qui fan abaixar la mitjana general són els qui se senten espanyols, ja que

representen només un 18,5% d’usuaris.

Q30. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Sentiment de pertinença

464 370 109 90 1033

41,4% 34,2% 18,5% 45,5% 34,5%

657 712 481 108 1958

58,6% 65,8% 81,5% 54,5% 65,5%

1121 1082 590 198 2991

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Entrevistat usuari



Total

CatalàTant català

com espanyol EspanyolNi català niespanyol

Sentiment de pertinença

Total



101,118a 3 ,000

107,466 3 ,000

29,183 1 ,000

2991




N de casos vàlids

Valor gl



a.

El percentatge més alt d’usuaris d’Internet amb relació als no usuaris el trobem en el sentiment

universalista i en realitat molt similar entre ambdós grups amb un 51%. El sentiment ecologista i

l’individual estan molt igualats entre uns i altres amb un 50% i un 49,4%, respectivament. En canvi,

entre els qui se senten identificats amb la religió, amb la feina o amb la família és on hi ha menys

usuaris.

Q31. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Amb quin d'aquests aspectes s'identifica més?

46 12 16 68 129 476 27 49 78 35 40 63 103929,9% 16,2% 31,4% 47,9% 49,4% 28,3% 36,0% 51,0% 53,1% 50,0% 44,4% 38,7% 34,6%

108 62 35 74 132 1205 48 47 69 35 50 100 1965

70,1% 83,8% 68,6% 52,1% 50,6% 71,7% 64,0% 49,0% 46,9% 50,0% 55,6% 61,3% 65,4%

154 74 51 142 261 1681 75 96 147 70 90 163 3004

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%N

%

N%

Entrevistatusuari



Total

Amb lasevafeina

Amb lasevareligió

Amb laseva

llengua

Amb laseva

cultura

Ambvostè

mateix

Amb laseva

família

Amb elseupaís

Amb lahumanitat

enconjunt

Amb lagent dela seva

edatAmb lanatura

Amb elfet deser

dona/home

Amb resen

especial

Amb quin d'aquests aspectes s'identifica més?

Total

Sobre els sentiments d’identificació històrica i territorial, entre els qui s’identifiquen amb la història

mundial el 48,2% són usuaris, seguits dels qui s’identifiquen amb la història de Catalunya (47,1%),

que augmentaria si hi afegíssim la història local, o els esdeveniments científics (45,5%), que com és

el cas de sentiments d’identificació com l’europeu que en nombres absoluts és molt minoritari,

associat a l’ús d’Internet és més significatiu, ja que un 36,4% dels qui s’identifiquen amb aquest

sentiment són usuaris.

No sembla que l’ús d’Internet influeixi en aquest sentiment d’identificació dominant. Els únics

sentiments que hi influeixen són el d’identificació amb la humanitat i el d’identificació generacional,

únics casos on els usuaris superen els no usuaris.


Q32. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Identitat històrica

120 97 99 238 4 27 78 10 122 13 808

38,3% 47,1% 27,0% 48,2% 36,4% 39,1% 22,5% 45,5% 34,8% 32,5% 36,4%

193 109 267 256 7 42 269 12 229 27 1411

61,7% 52,9% 73,0% 51,8% 63,6% 60,9% 77,5% 54,5% 65,2% 67,5% 63,6%

313 206 366 494 11 69 347 22 351 40 2219

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Entrevistatusuari



Total

Cap

Històriaespecíficacatalana

Històriaespanyola

Històriamundial

Commemoració

construccióeuropea

Esdeve-nimentslocals

catalansFestes

religioses

Esdeve-nimentscientífics

Esdeve-niments

personals Altres

Identitat històrica

Total

Q32.1. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Amb quin d'aquests llocs s'identifica més?

234 162 350 97 37 97 59 1036

35,6% 27,8% 37,0% 23,0% 64,9% 49,5% 43,4% 34,6%423 421 596 325 20 99 77 1961

64,4% 72,2% 63,0% 77,0% 35,1% 50,5% 56,6% 65,4%

657 583 946 422 57 196 136 2997100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N%

N

%

Entrevistat usuari

Entrevistat no usuar


Total

Poble o ciutaton ha nascut

Poble ociutat on viuactualment Catalunya Espanya Europa Món Res

Amb quin d'aquests llocs s'identifica més?

Total

Sobre el sentiment d’identificació territorial i l’ús d’Internet, els qui s’identifiquen amb Catalunya són

més usuaris que els qui s’identifiquen amb Espanya.

Trobem, doncs, un perfil d’usuari amb tendència a una pràctica identitària catalana clara, amb un

sentiment de pertinença català majoritari i amb una identificació territorial majoritària amb Catalunya.

Finalment, trobem un comportament lingüístic entre la població usuària d’Internet diferent del que hem

observat en la població en general. S’observa una diferència de 6,4 punts a favor de l’ús del català

per part dels usuaris i, en canvi, una tendència de quasi 25 punts a favor de l’ús del castellà en els no

usuaris. D’aquestes dades en podríem concloure que així com l’ús del català i del castellà estan molt

equilibrats en els grups d’edat amb un lleuger avantatge del castellà; en el cas dels usuaris i no

usuaris, els primers són clarament més catalanoparlants que els segons, és a dir, com ja s’observava

en la tendència general, els no usuaris són més castellanoparlants que els usuaris.

Dels monolingües castellans o dels qui tendeixen cap a aquest tipus de monolingüisme, el 33,5% són

usuaris d’Internet. En canvi, dels monolingües catalans o que tendeixen cap al monolingüisme català,

els usuaris representen un 53,2%. Per tant, al perfil anterior hi hem d’afegir una clara tendència dels

usuaris a l’ús del català.

Dels entrevistats que diuen que tenen un nivell de coneixement d’anglès alt, el 85,2% són usuaris.


Q33. Entrevistat usuari o no usuari d'Internet * Monolingüisme/Bilingüisme

94 347 251 102 214 1008

37,5% 32,6% 27,2% 53,1% 53,2% 35,6%

157 717 672 90 188 1824

62,5% 67,4% 72,8% 46,9% 46,8% 64,4%

251 1064 923 192 402 2832

100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

N

%

N

%

N

%

Entrevistat usuari



Total

Monolingüecastellà

A propmonolingüe

castellà Bilingüe

A propmonolingüe

catalàMonolingüe

català


Total


113,218a 4 ,000

110,635 4 ,000

39,972 1 ,000

2832




N de casos vàlids

Valor gl



a.

5.7.6. Conclusió: la identitat catalana en la societat xarxa

Una primera conclusió és que, des del punt de vista de la identificació, els referents de construcció

identitària clàssics com són la llengua, la cultura o el país fallen o, millor dit, canvien i que, per contra,

trobem nous referents d’identificació dominant com són la família o l’individu, d’altra banda elements

bàsics de la construcció de la identitat col· lectiva i aspectes clau de cohesió en una societat xarxa.

Això no passa amb la identificació amb el territori, que com hem vist és important.

Un factor diferencial clau a Catalunya com a societat xarxa podria ser la recerca d’una estratègia

col· lectiva i complexa d’adaptació al canvi produït pels fenòmens característics de la globalització

econòmica, cultural, social, demogràfica, política i, en general, estructural. Si això té una visibilitat

social pot constituir un potent element de construcció de significat i representació de la voluntat

col· lectiva. És a dir, per a passar del projecte d’unitat diferenciada, propi d’una identitat de resistència

que necessita l’element de domini per a construir-se un significat i aspectes com ara la llengua, el

territori o la història per a recolzar-se, a node de la xarxa amb personalitat pròpia i voluntat d’existir,

cal una nova definició que entengui la societat xarxa i que faci d’aquesta part la seva pròpia definició.

Identitat és diferència i només es converteix en problema quan hi ha negació. A Catalunya no hi ha

negació perquè tampoc no hi ha diferència. Hem passat de tenir la resistència com a projecte a no

tenir projecte o a no saber crear els elements d’identificació amb aquest projecte. Quan analitzem la

pràctica identitària amb relació als grups d’edat veiem que el grup més nombrós és el de 35 a 44

anys, seguit dels de 55 a 64 anys, que són els qui van tenir un paper de resistència actiu durant la


dictadura. Ni els joves ni el més grans representen un grup nombrós, els darrers segurament perquè

són els qui van patir més la postguerra i, pel que fa als primers, és urgent analitzar les raons.

Les dades ens demostren que l’etapa de la identitat de resistència s’ha superat, perquè hi ha certs

aspectes bàsics del que podríem anomenar “ser català”, el més significatiu dels quals és la llengua,

que s’ha normalitzat. En aquest escenari és normal que la resistència tendeixi a difuminar-se. Potser

aquesta és la raó de l’absència de conflicte.

En canvi, elements que generalment no es preveuen en les construccions clàssiques de la identitat

com ara els projectes d’autonomia personal, a Catalunya tenen una associació positiva amb la

construcció de la identitat.

Si com hem vist, un dels factors diferencials clarament observable a Catalunya, avui, és la llengua, i

un segon factor diferencial és el nivell d’autonomia personal, se’ns obre la possibilitat de construcció

d’una identitat de projecte que vagi més enllà dels elements clàssics de construcció de la identitat i

que n’integri d’altres que estiguin molt més d’acord amb l’estructura econòmica, social i política de la

societat de la informació.

Resumint, doncs, una de les idees bàsiques que es desprèn d’aquest capítol, demostrable clarament

en termes empírics, és que l’edat juga en contra de la identitat catalana com hem observat en el

quadre 17: com més joves, menys identitat.

Però quan hem analitzat les diferents dimensions dels projectes d’autonomia personal,16 hem

comprovat que, d’una banda, com més autònoma és la gent a la vida, més identitat catalana té i,

d’altra banda, com més autònoma és la gent, més utilitza Internet i amb més intensitat.

Si demostrem que Internet és un agent clar de construcció d’autonomia personal i que, per raons

culturals, com més jove és la població, més l’utilitza, podríem concloure que, tot i que en la pràctica

d’identitat catalana l’edat juga en contra, quan hi ha un projecte d’autonomia personal i ús d’Internet,

la pràctica identitària s’enforteix en general, però concretament en els joves.

Això també confirma la nostra hipòtesi del poder de la voluntat en la construcció de la identitat

materialitzada en un projecte,17 reflex de l’estratègia col· lectiva que esmentàvem més amunt, i que

també hem anomenat identitat de projecte.

16 Projecte emprenedor, sociopolític, control sobre el propi cos, i psicosocial o personal 17 Per a una definició més aprofundida sobre el projecte com a element definitori central de la identitat vegeu: VINYAMATA, E.; TUBELLA, I. (1978). Diccionari del nacionalisme. Barcelona: La Magrana. Hi ha una versió revisada en castellà publicada a Barcelona, Oikos-Tau, 1999.


La identitat de projecte es pot construir no partint de la diferència sinó partint de les creences i valors

compartits, o en maneres de comportar-se pròpies.

Conclusió

CANVI TECNOLÒGIC, INÈRCIA HISTÒRICA I TRANSFORMACIÓ

SOCIAL

La societat xarxa a Catalunya 415 Conclusió

La història de la tecnologia demostra que les societats i les persones adopten les noves

tecnologies segons les seves necessitats i interessos, i que les fan servir a partir dels seus

valors i cultura, generalment en termes no previstos pels creadors de la tecnologia (Mokyr,

1990; Kranzberg i Pursell, 1967). Internet no és una excepció a aquesta regla (Abbate, 1999).

De fet, l’ús d’una tecnologia és un indicador de canvi social i cultural, més que no pas un factor

determinant d’aquest canvi. D’aquí que la veritable importància d’entendre la difusió i els usos

d’Internet a Catalunya rau en la possibilitat d’utilitzar-la com a punt d’entrada per a comprendre

la transformació estructural, organitzativa, cultural i tecnològica de la societat catalana en tots

els àmbits de la vida quotidiana. Per aquest motiu, la nostra recerca s’ha centrat en l’anàlisi de

la interacció observada entre les característiques de la societat catalana i els seus processos

de transformació en societat xarxa, mesurats pels usos d’Internet com a mitjà tecnològic

d’aquesta transformació. Es tracta d’una perspectiva analítica equivalent al que hauria estat en

el seu moment històric comprendre el desenvolupament de la societat industrial per mitjà de la

difusió i els usos de l’electricitat.

Catalunya, a l’albada de la societat xarxa i l’economia del coneixement, és una societat en

transició, marcada per un contrast extraordinari entre el seu passat recent i el futur que

comença. A la superfície, res més allunyat d’una societat de la informació que una societat amb

un escàs nivell d’educació. Segons la nostra enquesta, a la primavera del 2002, un 62,3% de la

població de Catalunya de més de 15 anys tenia, com a màxim, estudis primaris. La dada

equivalent per a França l’any 1999 és del 24,1%, per als Estats Units el 21,5% i per a Espanya

el 64,1%. El percentatge de nivell màxim d’estudis primaris per a Catalunya es manté en el

61% quan calculem sobre els majors de 18 anys. Encara hi ha un 1,9% d’analfabets. Per

contrast, segons la nostra enquesta solament un 12% de la població catalana de més de 15

anys ha acabat estudis universitaris, quan el percentatge per a França és del 18% i per als

Estats Units del 28%. Fins i tot la mitjana espanyola (13,1% el 2001, segons l’EPA) està per

sobre del resultat que trobem en la nostra mostra per a Catalunya. Aquesta és l’herència de

l’endarreriment cultural i educatiu que Catalunya ha rebut de l’Espanya franquista.

El panorama, amb tot, canvia quan analitzem les característiques educatives, socials i culturals

de les generacions joves, en particular de les que van arribar a l’ensenyament primari el 1980,

el primer any de vigència de l’Estatut d’Autonomia, que marca el començament de la Catalunya

democràtica. Els nivells d’educació de la població s’incrementen substancialment i el

percentatge de persones amb estudis superiors augmenta a nivells internacionalment

homologables. Així, a partir de les dades de la nostra mostra, en el grup de 45 a 54 anys

només el 27,3% van acabar estudis secundaris, però en el de 25 a 35 anys el percentatge puja

fins al 58,2%. Aquesta transformació educativa de les generacions joves acabarà reflectint-se

en el nivell mitjà de la població. Així, segons les dades de la nostra mostra, quan els que avui

estan estudiant a la universitat completin els estudis, el percentatge de titulats superiors sobre

el conjunt se situaria a prop d’un 16%, per sota, però no excessivament allunyat, de la dada


equivalent per a França el 1999, un 18%. El contrast és més gran, no obstant això, amb

Alemanya (22%), els Estats Units (28%) i Escandinàvia. Insistim en el fet que aquesta pujada

general del nivell mitjà es deu sobretot a l’esforç educatiu del país amb relació a les

generacions recents. Això vol dir que en un horitzó temporal d’un quart de segle, bona part de

l’endarreriment educatiu de Catalunya pot haver-se corregit per llei de vida. Però aquesta

observació també implica que en el moment decisiu de transició a la societat xarxa, la societat

catalana ha de gestionar la relació diferencial amb el nou entorn tecnològic, cultural i

organitzatiu de generacions procedents de contextos educatius radicalment diferents.

Aquesta gran diferència cultural segons les edats es reflecteix directament en la difusió

d’Internet, que es pot considerar com un indicador de capacitat operativa de les persones en el

nou context social i tecnològic característic de la societat xarxa. El percentatge d’usuaris

d’Internet a Catalunya que estima la nostra enquesta (34,6% dels més grans de 15 anys) varia

enormement segons l’edat. De les persones entre 15 i 29 anys, el 63,3% són usuaris d’Internet,

mentre que entre els més grans de 50 anys, solament el 8,4% en són usuaris. El percentatge

es redueix sobretot a partir de 60 anys: només un 5,3% fan servir Internet en el grup que es

troba entre 60 i 69 anys.

Naturalment, la difusió i els usos d’Internet varien segons els nivells d’educació i d’ingressos, i

també segons el gènere, el context d’hàbitat i l’ocupació professional, tal com hem presentat en

la nostra recerca. Però insistim en la divisòria generacional perquè el context de ràpid canvi

social que va viure Catalunya les dues darreres dècades condiciona extraordinàriament el

capital educatiu i cultural de les persones i, per tant, les seves pràctiques tecnològiques i

d’inserció a la societat xarxa. Encara més quan el pes dels inactius no estudiants (jubilats,

discapacitats o persones que treballen fent feina de la llar) és considerable i l’envelliment de la

població de Catalunya és superior al de l’espanyola i europea (el 1999, el 22,3% de la població

de Catalunya tenia més de 60 anys, essent les dades corresponents a Espanya el 21,1% i per

a Europa el 21,7%).

Com que l’esperança de vida a Catalunya és molt alta, el pes relatiu dels grups de població

amb menys educació continuarà essent considerable durant molt temps, la qual cosa vol dir

que el desenvolupament de la societat xarxa a Catalunya passa per iniciatives públiques o

privades que elevin el nivell educatiu i la familiaritat amb el nou entorn tecnològic dels grups

d’edat madura i avançada. Això no és simplement una mesura de caràcter social per a evitar la

marginació tecnològica de les persones grans. Es tracta d’un procés de requalificació de la

força de treball que, a partir dels 40 anys, apareix poc familiaritzada, majoritàriament, amb els

usos d’Internet i, per tant, amb les formes organitzatives i de processament d’informació d’una

economia del coneixement. I això concerneix en primer lloc el personal directiu d’empreses i

administracions públiques. En efecte, recordem que solament un 37,8% d’aquest personal

directiu és usuari d’Internet. I encara més, aquest percentatge és la meitat del dels tècnics i


professionals superiors, i molt inferior al d’usuaris entre els tècnics i professionals de suport i

entre els empleats administratius. La requalificació professional i tecnològica de la societat i

l’economia catalanes hauria de fer-se al mateix temps en els sectors menys qualificats (per

raons sobretot socials) i en els nuclis dirigents, que sembla que tinguin un retard considerable

respecte de les organitzacions que lideren i el personal que dirigeixen.

En un món globalitzat la societat catalana es manté extraordinàriament local. El 66,9% de la

població de la nostra mostra ha nascut a Catalunya, i entre els nascuts després de 1973, el

percentatge puja fins al 92,6%. La població que va immigrar a Catalunya ho va fer fa molt

temps: el 10% de la nostra mostra va immigrar a la dècada dels seixanta, mentre que els que

han arribat a Catalunya els últims deu anys solament representen el 2,8%. I solament un 1,3%

vivien en un altre país els últims cinc anys, si bé els immigrants sense papers, generalment no

censats, difícilment poden aparèixer a la nostra mostra i introdueixen, per tant, una incògnita no

aclarida en el nostre estudi (com en altres) amb relació al pes específic de la immigració

estrangera recent.

La població de Catalunya té un extraordinari arrelament territorial. Un 88,3% de la mostra no va

canviar de domicili els darrers cinc anys. Entre l’escàs 11,7% que va canviar de domicili, un

45,6% ho va fer dins del mateix municipi i el 75,6% (incloent-hi els anteriors) no van sortir de

Catalunya.

En aquest món local floreix una activa sociabilitat familiar i personal que és reforçada, no

disminuïda, per la comunicació electrònica.

Un 80,6% dels entrevistats de la nostra mostra té familiars que viuen en el mateix municipi i el

68,2% té familiars a la resta de Catalunya, mentre que el 44% no té familiars a la resta

d’Espanya. Segons les nostres dades comparatives, les xarxes de sociabilitat a Catalunya són

més àmplies que les equivalents a l’Amèrica del Nord. I els contactes són intensos. Un terç dels

entrevistats que tenen els pares vius, veuen personalment tant el pare com la mare cada dia, i

dues terceres parts, almenys un cop a la setmana. Aquesta freqüència de contacte físic és

possible per la proximitat geogràfica de les xarxes de sociabilitat de les persones. Gairebé dos

terços dels membres d’aquestes xarxes a Catalunya viuen en el mateix municipi. Per tot això, la

forma predominant de comunicació amb els amics i familiars és la trobada personal i,

secundàriament, el telèfon. Internet es fa servir sobretot per als amics que són a l’estranger. No

obstant això, els joves, i sobretot els més joves, participen en xats (que inclouen missatgeria) i

amb més freqüència que els usuaris en general, per la qual cosa es pot percebre l’emergència

d’una sociabilitat en línia entre els joves que s’afegeix a la trobada personal com a forma de

relació.


L’ús d’Internet no disminueix la sociabilitat, al contrari. En concordança amb les dades d’altres

països, els usuaris d’Internet tenen més amics i més activitat social que els no usuaris. La gran

majoria d’usuaris no experimenten cap canvi significatiu en la seva vida social després de

començar a fer servir Internet. Tenint en compte la minoria de la mostra que se sent deprimida

o socialment aïllada l’últim any, els usuaris d’Internet experimenten menys aquests sentiments

que els no usuaris.

En suma, la societat catalana és extremadament sociable en comparació amb altres societats

avançades, i els usos d’Internet contribueixen al desenvolupament d’aquesta sociabilitat en

comptes d’afeblir-la. Aquesta sociabilitat s’expressa sobretot mitjançant la trobada personal,

afavorida per l’abundància de llocs públics de trobada. La intensitat de les relacions socials és

facilitada per la proximitat geogràfica d’amics i familiars i pel manteniment d’aquestes relacions.

No és casual, ni mític, que a la pregunta sobre el principal punt d’identificació en la seva vida, el

55,9% dels entrevistats assenyalin la família com el seu punt de referència, amb una gran

diferència amb qualsevol altre principi d’identificació. El 61,1% dels entrevistats declaren que la

setmana anterior a l’enquesta, els membres de la família van sopar junts cada dia. La vida

familiar i la pràctica de l’amistat són fonaments bàsics de la vida social a Catalunya. Aquestes

pràctiques tenen un fort arrelament territorial i són reforçades per l’ús d’Internet.

Pel que fa a les pràctiques comunicatives de la societat catalana, la nostra mostra ens indica

un fet ja conegut: que la pràctica més realitzada diàriament és veure la televisió (90,8%). El que

potser no és tan conegut, i nosaltres hem volgut considerar pràctica comunicativa, és que en el

segon lloc de l’ocupació del temps diari hi trobem xerrar amb la gent de casa, jugar amb els

nens o similar (80,8%). Escoltar la ràdio ocupa el tercer lloc amb un 64,3%, seguida d’escoltar

música amb un 57,6%. La premsa i les revistes ocupen el sisè lloc (45,7%).

La pràctica comunicativa que ha patit més l’ús d’Internet ha estat la televisió. Un 16,6% de gent

la veu menys des que es connecta, i d’aquest 16,6%, el 61,7% són joves de menys de 30 anys.

Així, doncs, la població de Catalunya té dues pràctiques comunicatives principals: mirar la

televisió i xerrar amb el seu entorn familiar.

La televisió encara és el mitjà de comunicació de referència per a informar-se (74,6%), encara

que per a fer-ho sobre esdeveniments locals el següent mètode preferit és el boca-orella. En

canvi, Internet solament és utilitzada com a font d’informació regular per l’1% de la població i

només pel que fa a esdeveniments internacionals. Però la població, en general, confia més en

la ràdio, i els usuaris d’Internet en la premsa escrita.


Pel que fa a la llengua relacionada amb les pràctiques comunicatives, el castellà domina en la

premsa escrita a molta distància del català, i en la televisió, en canvi, estan molt igualats, ja que

el 47,6% la mira en català.

A Internet la llengua dominant és el castellà, d’una banda per qüestió d’oferta però, de l’altra,

per qüestió de voluntat.

En general, i entre la població total d’usuaris, un 89% no acostuma a utilitzar l’anglès, un 53,7%

no acostuma a utilitzar el català i un 20,5% no acostuma a utilitzar el castellà.

Si comparem els usos lingüístics a Internet dels qui tenen una pràctica d’identitat clara, que

més endavant definirem, veurem que, per exemple, el 76,9% escriuen els missatges en català

enfront del 38,8% del total d’usuaris. Una dada encara més significativa és que el 50,7% de les

planes visitades dels qui tenen identitat catalana són en català enfront del 24,1% del total

d’usuaris.

L’ús de la llengua en el consum de mitjans de comunicació a Catalunya és, com podem

comprovar, un reflex de les pràctiques lingüístiques de la seva població.

Catalunya apareix així com un territori socialment significatiu en la seva pràctica de relació

social i afirma la primacia del que és local sobre el que és global, com a font de sentit. Però,

com es manifesta aquest arrelament en termes d’identitat? I en quina mesura es pot observar,

sense biaix ideològic, l’existència d’una identitat catalana? I de quin tipus? Vegem els resultats

de la nostra recerca en aquest context.

La societat catalana és una societat en què la família és l’element d’identificació principal en

tots els grups de població, a 47,2 punts de l’element d’identificació següent, que és un mateix.

La identitat definida en termes tradicionals, és a dir, llengua, cultura, història comuna, territori,

encara que no és rebutjada, perquè com hem vist, malgrat tot, hi ha més identificació amb

Catalunya que amb Espanya, no representa un procés d’identificació fort. Viure en català, des

del punt de vista de la llengua s’ha normalitzat, ja no és un problema (el 97,6% l’entén), en tot

cas el que no s’ha normalitzat és l’ús voluntari de la llengua, cosa que ens fa pensar que fallen

elements d’identificació que creïn aquesta necessitat d’ús.

Això es demostra quan comprovem que el nivell de coneixement alt del català el tenen

majoritàriament els joves entre 15 i 24 anys (86,4%, si fem referència a parlar i escriure amb

fluïdesa i 99,4% si parlem d’entendre) enfront del 27,1% del de la gent de 65 a 74 anys, però

que en canvi, quan n’analitzem l’ús, els joves són els que l’empren menys. Com hem vist en el


capítol de les pràctiques lingüístiques, contràriament amb el que passa amb el coneixement,

l’ús creix amb l’edat.1

La gent amb molta facilitat i amb molta naturalitat passa a l’ús del castellà, sense deixar de tenir

per això un sentiment de pertinença català2 significatiu (37,5%).3

Aquesta diguem-ne normalització del que podria representar viure en català, o l’absència del

sentiment de resistència el tornem a veure en el grup jove amb relació al seu sentiment de

pertinença, que és tant català com espanyol.

Amb això no observem un retorn al sentiment de resistència com a projecte, sinó que

constatem que l’absència o difuminació d’aquest projecte de resistència ha configurat una

societat que es fa evident en les franges més joves, sense conflicte, però amb una certa manca

d’elements de referència entre els menors de 30 anys, que es tradueix empíricament en una

preponderància d’elements d’identificació a mig camí entre Catalunya i Espanya, com són un

sentiment de pertinença tant català com espanyol (40%), o la pràctica del bilingüisme tant en la

percepció de la llengua que es considera com a pròpia com en la pràctica amb els amics o a

casa.

El 23,7% de la població de Catalunya té una pràctica identitària catalana intensa, però una

dada significativa és que com més joves, menys identitat. El 81,9% dels menors de 30 anys no

tenen aquesta pràctica; en canvi, el grup més nombrós que comprèn els majors de 50 anys, és

el que conserva una pràctica més intensa (27,3%).

La pràctica d’identitat catalana la trobem, doncs, entre sectors de població gran. La majoria

nascuda a Catalunya, però ni tots els nascuts a Catalunya la tenen (33,7%) ni tots els que la

tenen han nascut a Catalunya. Un 3,4% han nascut a fora de Catalunya.

La pràctica d’identitat catalana predomina entre la gent amb una categoria professional mitjana

o alta i disminueix entre els qui tenen una categoria professional baixa i, per tant, es dóna més

entre els grups d’ingressos alts i molt alts. És a dir, entre la classe mitjana alta, de Barcelona o

de l’àmbit rural.

1 És curiós constatar que tot i que ni els Estats Units ni la Gran Bretanya es puguin considerar països monolingües o sense conflictes lingüístics, la llengua és considerada com un important element constitutiu de la identitat nacional. La recerca sobre la identitat nacional realitzada per l’International Social Survey Programme (ISSP) esmentat en el capítol sobre identitat ens dóna uns graus d’identificació amb la llengua del 71,3% en el cas dels Estats Units, el més alt després de Noruega, que té un 71,7%, i un 65% per a la Gran Bretanya. En canvi, Irlanda, país també anglòfon i on el gaèlic està en un procés de recuperació clar però lent, només un 14,5% de la població considera la llengua com un element molt important de la identitat nacional. El percentatge de l’Estat Espanyol és del 32,4%. 2 Recordem que aquest sentiment de pertinença es defineix a partir dels qui contesten que se senten només catalans o més catalans que espanyols. 3 Aquest percentatge, comparat amb els percentatges sobre el sentiment de pertinença a nivell internacional , és més aviat baix. El més alt és els dels japonesos on un 47,6% considera el sentiment de pertinença al Japó com a molt important, seguit d’Irlanda (46,2%) i Espanya (44,7). Estem parlant de dades de l’ISSP del 1975 i les corresponents a aquest sentiments als Estats Units eren del 40,6%. Els percentatges més comparables al català són el britànic, amb un 35,3% o l’alemany, amb un 39,5%. No tenim dades de França perquè és dels pocs països europeus que no va participar en aquesta recerca.


Observant la població segons el seu nivell d’estudis veiem que el grup amb més identitat

catalana és el grup amb estudis superiors (33,7%); en canvi, entre els estudiants, aquest

sentiment és del 25,9%.

La difuminació del projecte de resistència vol dir que parlem d’una societat sense projecte?

Sense l’ajut de l’anàlisi empírica podríem arribar fàcilment a aquesta conclusió, però quan

arribem a l’anàlisi del conjunt de variables de projecte d’autonomia personal en totes les seves

dimensions, les encreuem amb la variable de pràctiques identitàries i amb els usos d’Internet

ens adonem que hi ha una associació positiva entre elles, que a més resisteix als factors

negatius que hem vist que té l’edat sobre la identitat catalana i que ens demostra que, d’una

banda, com més autònoma és la gent a la vida, més identitat catalana té i, de l’altra, com més

autònoma és, més utilitza Internet i amb més intensitat.

És a dir, si associem pràctica identitària catalana, projecte d’autonomia personal clar i fort i ús

d’Internet veurem que la conjunció d’aquestes tres condicions es dóna, fonamentalment, en un

subgrup dels joves. Tot i representar un grup minoritari, probablement aquí tenim un motor

potent d’una identitat de projecte construïda no partint de la diferència sinó partint de creences i

valors compartits que conflueixen en una pràctica en què la voluntat juga un paper central.

La societat catalana presenta un nivell considerable de cohesió social, d’arrelament territorial,

de sociabilitat, de comunicació, amb una identitat en transició que es caracteritza pel

bilingüisme, la comunitat de pràctica i la transformació del que va ser una identitat catalana de

resistència en una identitat catalana de projecte.

Al mateix temps, en concordança amb el que s’esdevé en altres països del nostre context, la

població de Catalunya té un baix nivell de participació sociopolítica i mostra un alt nivell

d’escepticisme respecte de la política institucional. Més de dues terceres parts de la població

de la nostra mostra (un 68,1%) no tenen una activitat habitual associativa de cap tipus, en línia

amb les anàlisis de Putnam sobre la decadència de la participació cívica en societats

avançades (Putnam, 2000). Però, tot i així, un 31,9% de la població sí que té aquesta pràctica i,

a més, quan la té la duu a terme amb un alt nivell d’implicació. Ara bé, quan analitzem el

contingut de les pràctiques associacionistes, observem una extrema diversificació. Recordem

que segons les dades ja analitzades, solament un 1,1% de la mostra participa en un partit

polític, i solament un 3% en un sindicat. Els percentatges de participació habitual són també

molt baixos pel que fa a associacions de veïns (2,4%), associacions excursionistes (0,7%),

associacions culturals (5,2%), associacions religioses (1,7%), AMPA (1,2%), associacions de

dones (0,7%), associacions de joves (0,3%), associacions de gent gran (2,7%), associacions

professionals (3,3%), associacions ecologistes (0,5%), associacions protectores d’animals

(0,2%), associacions de consumidors (0,1%), associacions de defensa dels drets humans

(1,1%) i ONG de solidaritat (2,7%). Solament la pertinença a una associació esportiva assoleix


un percentatge rellevant (11,5%). Tot junt, tanmateix, revela una societat civil més dinàmica del

que sol oferir l’estereotip sobre la indiferència creixent dels ciutadans. El que s’esdevé és que

aquesta societat civil està fragmentada en la seva expressió, no té grans moviments socials

(com ho va ser el moviment obrer) o polítics (els partits) que en algun moment la van ajudar a

articular.

La nova societat civil està feta d’una multiplicitat, de vegades contradictòria, d’associacions i

moviments que no semblen atreure els mateixos individus, per la qual cosa un nivell feble de

participació en cadascuna de les dimensions de la societat civil s’afegeix a un nivell moderat de

participació associativa que concerneix gairebé un terç dels ciutadans. El que sí que s’esdevé

és que l’interès per l’activitat política i sindical és molt limitat, fins i tot la participació organitzada

en la defensa dels drets humans tampoc no obté un ressò significatiu. Però això no sembla ser

el resultat d’un escepticisme generalitzat, sinó d’un escepticisme respecte del sistema polític.

Així, solament un 36,2% creu que els ciutadans tenen influència en allò que decideix el govern,

i el 77% està d’acord amb l’afirmació que “al món n’hi ha uns quants que manen i els ciutadans

no poden fer gran cosa per a controlar-los”. Però, al mateix temps, el 69,8% pensa que la gent

pot influir en els esdeveniments mundials amb mobilitzacions socials i polítiques, i també el

53,3% està d’acord amb l’afirmació que “amb esforç i entre tots es podria posar fi a la corrupció

política”. O sigui, que no es tracta d’una població despolititzada, sinó d’una població que

dissocia la seva politització de la seva confiança en la capacitat dels governs de representar els

ciutadans. Això està en completa concordança amb les dades d’opinió política en tot el món, a

excepció d’Escandinàvia.

Conseqüentment, a Catalunya un 22,3% dels ciutadans de la nostra mostra donen suport a

campanyes com ara la defensa dels drets humans, la conservació de la natura, la lluita contra

la pobresa, la igualtat de la dona, la defensa dels nens i altres de semblants (un 31,8% dels

quals participa habitualment en aquestes campanyes). Això és en contrast a una participació

política de l’1,1% i sindical del 3%. Però com que també observem un baix nivell de participació

en les associacions de solidaritat, la dada important és que els ciutadans més actius participen

en campanyes però no en organitzacions. Es mobilitzen pel contingut de les seves accions, no

s’adhereixen a estructures organitzatives. És significatiu ressaltar que una quarta part dels qui

participen en aquestes campanyes i són usuaris d’Internet, fan servir Internet en aquestes

campanyes.

En suma, a Catalunya hi ha una societat civil activa però fragmentada per temes i interessos, i

una consciència ciutadana bastant estesa però que desconfia de la seva pròpia eficàcia

respecte de les institucions polítiques de govern. Hi ha un interès, minoritari però significatiu,

pels problemes del món i de la gent. I hi ha l’esperança que l’estat del món es pugui canviar

mitjançant la mobilització social i política. Aquesta dissociació creixent entre canvi social i


representació política no és específica de Catalunya. Es tracta d’un tret general del món en què

vivim. La nostra recerca mostra que en aquest aspecte Catalunya no és diferent.

En aquest context d’una societat catalana en transició se situa el desenvolupament de l’ús

d’Internet. Insistim en el fet que considerem l’ús d’Internet com un indicador de canvi cultural,

mental i organitzatiu, més que no pas com un element de difusió tecnològica. És a dir, no és

tan important quanta gent fa servir Internet, sinó per què i per a què la fan servir o no la fan

servir. Des d’aquest punt de vista, d’una banda, els nostres resultats verifiquen el que ja estava

establert per la recerca internacional, mentre que, d’altra banda, aporten una contribució

relativament innovadora al coneixement d’Internet com a pràctica social.

Comencem per allò que corrobora, a partir de l’observació de Catalunya, l’anàlisi ja establerta

per les dades internacionals. L’ús i la intensitat d’ús d’Internet està associat amb l’edat (com

més jove és la persona, més procliu és al seu ús), amb l’educació, amb el nivell d’ingressos

(com més alt és el nivell, més alt és l’ús), i amb les ocupacions tècniques i professionals i amb

un context urbà i metropolità. D’altra banda, hem mostrat que l’ús d’Internet incrementa el

desenvolupament professional de les persones. Així, doncs, Internet apareix com un instrument

dels grups més dinàmics i educats de la societat, i el seu ús contribueix a reforçar les

oportunitats per a aquests grups. La implicació és, naturalment, que la difusió d’Internet,

juntament amb l’elevació del nivell educatiu, és un factor important per a la igualtat

d’oportunitats. Hi ha encara una divisòria de gènere en l’ús d’Internet, però les nostres dades

mostren que per a les generacions joves les dones ja fan servir Internet amb més freqüència

que els homes, per la qual cosa, com en altres països, es tendeix a la desaparició d’aquest

desfasament. Es manté tanmateix més intensitat en l’ús d’Internet per part dels homes.

Si comparem la nostra recerca amb els resultats de les recerques internacionals respecte de

l’efecte d’Internet sobre la sociabilitat, coincidim amb la tendència generalment observada. A

saber, que els usuaris d’Internet tenen més amics, són més sociables i tenen més relacions

amb la seva família i amics que els no usuaris. I com hem assenyalat anteriorment, el sentiment

de depressió i aïllament, en els pocs casos en què es dóna en la nostra mostra, tendeix a

disminuir amb l’ús d’Internet. La principal diferència amb altres poblacions enquestades, en

particular a l’Amèrica del Nord, és el molt més elevat grau de sociabilitat presencial que hi ha a

Catalunya. Per la qual cosa, Internet no és un obstacle per a aquesta sociabilitat, però tampoc

no significa una gran ajuda, si no és per a mantenir vincles amb els pocs amics que viuen lluny.

No és que la societat catalana no sigui sociable a Internet, és que no la necessita per a ser

sociable.

Pel que fa als usos d’Internet, també hem mostrat, en línia amb l’observació internacional, que

l’ús d’Internet per a efectuar compres és molt limitat, llevat dels llibres, la música i els productes

informàtics. En canvi, la telebanca té una difusió important a Catalunya, sobretot entre els


grups de nivell social més alt. La pràctica d’apropiació lliure de música i d’altres productes des

de la Xarxa sembla generalitzar-se, sobretot entre la joventut. La participació en xats és

important per als joves però no per a la població en general. L’ús d’Internet per a veure

pornografia, tan esbombat pels mitjans de comunicació, és molt limitat: solament declaren

practicar-lo un 8,8% de la mostra (alguns controls efectuats en les nostres dades indiquen que

el nivell d’ocultament d’aquesta dada no hauria de ser gaire elevat). Els usos professionals són

significatius per als grups amb més educació i per als sectors empresarials. Els usos de

consulta d’informació de diferents tipus (biblioteques, diccionaris, premsa, viatges, serveis de

l’Administració, informació sobre la ciutat) són bastant freqüents.

En suma, el que observem, com en altres països, és que els usos d’Internet s’articulen

estretament a la vida quotidiana de la gent, a allò que són. Internet no genera un món de

fantasia, una realitat virtual en la qual la gent es reinventa: això és una pràctica limitada,

concentrada en els grups d’usuaris més joves. Internet estén la realitat a l’univers virtual. La

gent fa la seva vida a Internet com la fa en els altres mitjans de comunicació. Així, els

estudiants estudien, consulten i juguen. Els joves descarreguen música, fan xats i quan estan

desanimats es comuniquen amb els seus amics. Els més grans no fan això, sinó que per a ells

Internet és un instrument pràctic. Els professionals treballen, consulten informació i organitzen

els problemes pràctics de la vida, viatges i sortides inclosos. El que poca gent fa és utilitzar

Internet per a relacionar-se amb amics i parents. Això a Catalunya es fa anant a casa d’amics i

parents, sortint al carrer, trobant-se en llocs públics, mitjançant el telèfon, cada cop més

mitjançant el mòbil, del qual disposen dos terços de les llars de Catalunya.

Llavors, això i prou? És Internet un mer instrument de la vida quotidiana que la prolonga sense

modificar-la? En gran part, sí. Però hi ha dos elements distintius que apareixen en la nostra

recerca i que mereixen una reflexió i una anàlisi posterior.

Per un costat, el ritme de difusió d’Internet s’ha alentit de manera considerable el darrer any. La

penetració d’Internet de banda ampla és molt limitada (prop d’un 5% de les llars) tot i que el

95% de les llars de Catalunya podrien tenir accés de connexió de banda ampla si ho

sol· licitessin. Certament hi ha problemes de cost i, encara més, problemes d’educació i

resistència psicològica entre un ampli sector de la població de més edat. Però si recordem el

principi, empíricament contrastat, segons el qual les persones només fan servir la tecnologia

que els convé per a allò que volen en qualitat del que són, és possible que la demanda

decreixent estigui lligada a una oferta insuficient. Per exemple, només un 5,2% dels usuaris

segueix cursos per Internet, tot i que hem constatat una necessitat peremptòria i una demanda

important de formació continuada. També hi ha un camp potencial d’actuació en oferta de

serveis hospitalaris, d’informació i serveis per part de l’Administració pública que, ara per ara,

es reflecteixen de forma molt limitada en la pràctica d’Internet captada en la nostra enquesta.

En suma, els usos d’Internet per part de les persones estan limitats per l’oferta insuficient de


serveis per Internet per part del sector públic i per part del sistema educatiu. Mentre Internet

continuï essent utilitzada a Catalunya com una tecnologia de comunicació personal, d’oci i de

cerca d’informació en guies, no hi ha cap motiu per a pensar que el seu ús assoleixi els nivells

que es preveien. Els usos comercials d’Internet, tal com prova la crisi de les puntcom a tot el

món, semblen estar limitats per l’absència d’un model de negoci adequat. En realitat, el

desenvolupament d’Internet depèn, per un costat, del seu ús massiu a les empreses,

administracions i centres d’estudi com a eina de treball i instrument de gestió. Aquests

processos són objecte d’altres recerques del Projecte Internet Catalunya encara en curs. Ens

remetem als seus resultats per a avaluar el potencial real d’Internet a la societat catalana.

Per un altre costat, l’expansió de l’ús d’Internet i la seva utilitat social depenen d’una oferta

pública, encara per arribar, de continguts i serveis útils per al ciutadà en tota la gamma de la

vida quotidiana. Fora dels paràmetres d’aquesta vida quotidiana, la societat virtual relacional

creada a l’entorn d’Internet té una realitat molt limitada a tots els països i sembla tenir menys

possibilitats encara a Catalunya, on hi ha una societat arrelada, socialment relacionada, amb

xarxes socials molt denses, en les quals el sentit de les relacions socials es teixeix en la

proximitat geogràfica. En aquest sentit, Catalunya articula fortament l’espai dels fluxos de

comunicació a l’entorn de l’espai dels llocs de l’experiència, que continua essent definidor de

sentit per a les persones.

Tanmateix, hi ha un element addicional que s’expressa fortament en l’ús d’Internet i que

emergeix en la nostra recerca de forma inèdita respecte dels estudis existents en un marc

comparatiu: Internet com a projecte d’autonomia. En algunes recerques internacionals s’ha

mostrat el caràcter idoni d’Internet per a crear xarxes globals a l’entorn de projectes científics,

institucionals, empresarials o fins i tot de protesta social, com ara en el moviment

antiglobalització. Però en el nostre estudi hem procurat identificar, en les persones, de quina

manera i en quina mesura els seus projectes d’autonomia, els seus projectes de vida definits

segons els seus valors i els seus interessos, podien trobar o no a Internet aquest instrument de

potenciació individual buscat pels seus dissenyadors originals partint de la seva ideologia

llibertària. Certament, hem trobat una associació estadísticament significativa entre l’existència

d’aquest projecte d’autonomia personal i l’ús d’Internet, la intensitat d’ús i els tipus d’ús.

L’apartat corresponent d’aquest informe de recerca (apartat 5.5) exposa amb detall els resultats

empírics i els analitza. Aquí situem la rellevància d’aquests resultats en el marc més ampli de la

nostra diagnosi sobre la societat xarxa.

El que observem és que com més fort és el projecte d’autonomia en una persona, més intens

és l’ús que fa d’Internet i més importància adquireix Internet en la realització d’aquest projecte,

la qual cosa es tradueix en darrer terme en el desenvolupament de les capacitats d’aquesta

persona. Per projecte d’autonomia entenem la pràctica social d’un subjecte que construeix el

sentit de la seva acció sobre la base d’uns objectius propis definits amb independència de les


normes i institucions de la societat. Això no vol dir un rebuig d’aquestes normes, sinó que no

s’accepten com a límit infranquejable, i es busca modificar-les com a resultat de la pròpia acció.

Aquest projecte d’autonomia l’hem diferenciat empíricament en cinc dimensions diferents, atès

que en realitat s’expressa de forma específica en diferents àmbits de la pràctica social. A partir

d’una anàlisi factorial sobre les dades rellevants de la nostra enquesta, hem construït una

tipologia de projectes d’autonomia: el projecte emprenedor, el projecte sociopolític, el projecte

d’autonomia individual, el projecte d’autonomia pel que fa a la cura de la pròpia salut i el

projecte d’autonomia respecte dels mitjans de comunicació de masses. Hem mostrat que

cadascun d’aquests projectes troba la seva expressió en un ús més intens i específic d’Internet,

que es converteix així en instrument de la seva realització. Certament, aquests projectes

d’autonomia estan socialment condicionats i són afavorits per les característiques

sociodemogràfiques de les persones, per la seva situació professional, pel seu nivell de

formació, per la seva identitat cultural. Però el que mostren les nostres dades és que una

vegada constituïts aquests projectes d’autonomia, la seva expressió es recolza fortament en

l’ús d’Internet, i aquesta relació es manté quan la controlem estadísticament per les variables

socioeconòmiques determinants dels usos d’Internet.

Arribem així a la configuració d’Internet com a mitjà d’expressió d’autonomia personal, social i

cultural, com a instrument de llibertat. Les conseqüències d’aquesta potenciació de la llibertat

de les persones per un mitjà tan poderós com Internet no són separables de l’ús que les

persones acabin fent d’aquesta llibertat.


Referències bibliogràfiques de la conclusió

ABBATE, Janet. (1999). Inventing the Internet. Cambridge, MA: MIT Press.

KRANZBERG, Melvin.; PURSELL, Carroll W. Jr. (ed.). (1976). Technology in Western

Civilization. Nova York: Oxford University Press, 2 vol.

MOKYR, Joel. (1990). The lever of riches: technological creativity and economic progress. Nova

York: Oxford University Press.

PUTNAM, Robert. (2000). Bowling Alone. The decline of community in America. Nova York:

Simon Schuster.

Annex 1

INFORME DEL TREBALL DE CAMP

APARTATS

Informe del treball de camp de l'enquesta sobre la població de Catalunya en la societat de la informació 2002...... 431 Qüestionari control “la població a Catalunya en la societat de la informació 2002”................................................... 449 Resum d’estadístiques de control telefònic ............................................................................................................... 451 Resum d’estadístiques de treball de camp................................................................................................................ 453

La societat xarxa a Catalunya 431 Informe del treball de camp


Informe del treball de camp de l'enquesta sobre la població de Catalunya en la societat de la informació 2002

1. Equip de treball

L'enquesta ha estat realitzada per l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

L'equip que l'ha dut a terme ha estat el següent:

Coordinació general Josep M. Aragay Barbany

Selecció de personal M. Àngels Huertos Barot

Coordinació general del treball de camp Andrea Delgado Martín

Elisabet Queralt Blanch

Coordinació d'enquestadors Meritxell Perramon Colet

Enquestadors S'ha comptat amb un equip de

21 enquestadors en una primera fase

del treball de camp als quals se'n van

incorporar 25 més en una segona fase

Supervisió i codificació Carme Gallego Botella

Mª Felisa Serrano Elvira

Laura Bosch Pita

Emma Barreiro Borruel

Roger del Río Hernández

Gema Sancho Mercader

Laura Domínguez Acebron

Ramon Permanyer Batlle

Alba Güell Custodio

Àngels Alonso Zayas

Núria Solé Pinos

Leticia Rodrigales Izquierdo

Esther Navarro Rugall

Enregistrament de les dades S'ha comptat amb un equip de quatre persones

experimentades en l'enregistrament de dades i

en el programa informàtic utilitzat per a aquesta

tasca.



Creació, disseny i depuració de la primera Elena Permanyer Barrier

base de dades, tabulació de resultats, Manel Pons Sanvidal

primera lectura de freqüències

Primera explotació de les dades

Col· laboració en la construcció de la base de

dades definitiva

Disseny de la mostra i elaboració Lucía Baranda Areta

del qüestionari

2. Característiques tècniques de l'enquesta

2.1. Àmbit territorial i temporal

L'univers estadístic de l'Enquesta sobre la població de Catalunya a la societat de la informació

2002 és format pel conjunt de la població més gran de 15 anys de Catalunya. El nombre total

d'habitants de Catalunya, segons estadístiques del Padró d'habitants de 1996, era de

5.197.609.

El treball de camp d'aquesta enquesta va començar el dia 4 de febrer del 2002 i va acabar el

dia 21 de maig del 2002.

2.2. Grandària i disseny de la mostra

La grandària de la mostra establerta prèviament ha estat de 3.000 efectius per tal d'obtenir una

submostra de població usuària d'Internet situada entre 750 i 1.050 efectius. El marge d'error

d'aquesta enquesta se situarà, per tant, a) en un ±1,75% per a la mostra global; b) en un ±3,2%

per a una submostra de 1.000 efectius usuaris d'Internet

La mostra resultant de l'estudi, un cop acabat el treball de camp, ha estat de 3.005 efectius, de

la qual se n'obté una submostra de 1.039 (34,6%) de població usuària.

La mostra s'ha obtingut en un procés polietàpic aleatori. En una primera etapa es definien els

estrats territorials segons província i grandària de l'hàbitat. En una segona, i dins de cada

estrat, se seleccionen un nombre adequat de municipis, amb autorepresentació dels municipis

dels estrats amb una grandària de més de 50.000 habitants i un procés aleatori per

conglomerats per als municipis dels estrats de menys de 50.000 habitants.



A les taules següents s'observa l'ajust poblacional del nombre d'entrevistes a la població

catalana segons territori, gènere i grup d'edat, i la distribució de la mostra en els diferents

estrats en què el territori (les quatre províncies) s'ha dividit segons grandària poblacional dels

diferents municipis.

Taula 1: Resum de la distribució de la mostra per estrats de municipis

Població resident a...

Total població de Catalunya > 15 anys

Total entrevistats

Nre. municipis de Catalunya

Nre. municipis seleccionats

Municipis seleccionats

Barcelona Girona Lleida Tarragona 1. Municipis de menys de 2.000 habitants

338.247 190 660 17 5 4 5 3

2. Municipis de 2.001 a 5.000

335.280 198 126 13 4 4 2 3

3. Municipis de 5.001 a 10.000

382.963 225 68 14 8 2 2 2

4. Municipis de 10.001 a 20.000

550.496 327 47 15 8 3 1 3

5. Municipis de 20.001 a 50.000

633.462 376 24 21 15 4 - 2

6. Municipis de 50.001 a 100.000

552.798 328 10 10 8 1 - 1

7. Municipis de 100.001 a 1.000.000

1.076.060 620 8 8 6 - 1 1

8. Barcelona 1.328.303 741 1 1 1 - - - Total 5.197.609 3.005 944 99 55 18 11 15

Municipis seleccionats

1. Municipis de menys de 2.000 habitants (17 de 660):

Barcelona: Castellterçol, Fonollosa, les Masies Roda, Olèrdola, Torrelles de Foix,

Girona: Foixà, Garriguella, Pals, Sant Feliu de Pallerols,

Lleida: Artesa de Lleida, la Granadella, Organyà, Sanaüja, Térmens,

Tarragona: Castellvell del Camp, Corbera d'Ebre, Sant Jaume de Domenys.

2. Municipis de 2.001 a 5.000 (13 de 126):

Barcelona: Dosrius, el Papiol, Prats de Lluçanès, Torre de Claramunt,

Girona: Castelló d'Empúries, Llançà, Maçanet de la Selva, Sant Joan de les Abadesses,

Lleida: Alcarràs, la Pobla de Segur,

Tarragona: el Perelló, Flix, Roda de Barà.

3. Municipis de 5.001 a 10.000 (14 de 68):

Barcelona: Castellbisbal, Gironella, Lliçà d'Amunt, Llinars del Vallès, Súria, Tiana, Tordera,

Vallirana,

Girona: Llagostera, Torroella de Montgrí,



Lleida: Mollerussa, Solsona,

Tarragona: Constantí, Ulldecona.

4. Municipis de 10.001 a 20.000 (15 de 47):

Barcelona: Caldes de Montbui, Calella, Esparreguera, Martorell, Sant Celoni, Santa Perpètua

de Mogoda, Sitges, Torelló,

Girona: Banyoles, Lloret de Mar, Palafrugell,

Lleida: Tàrrega,

Tarragona: Cambrils, el Vendrell, Sant Carles de la Ràpita.

5. Municipis de 20.001 a 50.000 (21 de 24):

Barcelona: Barberà del Vallès, Castelldefels, Esplugues de Llobregat, Gavà, Igualada, Mollet

del Vallès, Montcada i Reixac, Premià de Mar, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès,

Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Vic, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú,

Girona: Blanes, Figueres, Olot, Salt,

Tarragona: Tortosa, Valls.

6. Municipis de 50.001 a 100.000 (tots):

Barcelona: Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers,

Manresa, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Viladecans,

Girona: Girona,

Tarragona: Reus.

7. Municipis de 100.001 a 1.000.000 (tots):

Barcelona: Badalona, l'Hospitalet, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa,

Lleida: Lleida,

Tarragona: Tarragona.

8. Barcelona

La s

ocie

tat x

arxa

a C

atal

unya

43

5 In

form

e de

l tre

ball

de c

amp

http

://w

ww

.uoc

.edu

/in3/

pic

Tau

la 1

bis

: D

esg

loss

amen

t d

e la

dis

trib

uci

ó d

e la

mo

stra

per

mu

nic

ipis

, gèn

ere

i ed

at

Mun

icip

i N

to

tal

De

15 a

19

D

e 20

a

29

De

30 a

39

D

e 40

a

49

De

50 a

59

D

e 60

a

69

De

70 i

m

és

Tot

al

hom

es

De

15 a

19

D

e 20

a

29

De

30 a

39

D

e 40

a

49

De

50 a

59

D

e 60

a

69

De

70 i

m

és

Tot

al

done

s

Hom

e H

ome

Hom

e H

ome

Hom

e H

ome

Hom

e

Don

a D

ona

Don

a D

ona

Don

a D

ona

Don

a

Bad

alon

a 10

5 4

10

11

7 7

7 5

51

7 11

8

10

7 6

5 54

Bar

celo

na

741

27

65

55

55

47

47

47

343

28

60

63

61

53

63

70

398

Cal

des

de M

ontb

ui

23

1 4

3 2

2 0

0 12

1

3 2

2 0

1 2

11

Cal

ella

33

2

3 3

2 2

2 2

16

3 2

2 4

2 2

2 17

Cas

tellb

isba

l 18

1

2 2

1 1

1 1

9 1

2 2

1 1

2 0

9

Cas

telld

efel

s 19

1

1 2

2 2

1 1

10

1 2

2 1

1 1

1 9

Cas

tellt

erço

l 13

1

1 1

1 0

1 1

6 1

1 1

1 1

1 1

7

Cor

nellà

44

3

4 4

4 3

2 2

22

2 5

4 4

3 2

2 22

Dos

rius

15

1 2

2 1

1 0

1 8

1 1

1 1

1 1

1 7

Esp

arre

guer

a 26

1

3 2

3 2

1 1

13

1 3

3 2

2 1

1 13

Esp

lugu

es d

e Ll

obre

gat

24

1 2

2 2

2 1

1 11

1

2 3

2 2

1 2

13

Fon

ollo

sa

12

0 1

2 0

1 1

1 6

1 1

1 1

0 1

1 6

Gav

à 21

1

2 2

1 2

1 1

10

1 2

2 2

2 1

1 11

Giro

nella

14

1

2 2

1 1

1 0

8 0

1 1

1 1

1 1

6

Gra

nolle

rs

19

1 2

2 1

1 1

1 9

1 2

2 0

2 1

2 10

l'Hos

pita

let

124

6 14

10

9

10

7 5

61

6 13

10

10

8

9 7

63

Igua

lada

14

0

2 3

0 1

0 1

7 1

2 0

1 1

1 1

7

Llin

ars

del V

allè

s 19

0

1 2

2 2

1 1

9 1

2 2

2 1

1 1

10

Lliç

à d'

Am

unt

18

1 1

2 2

1 1

1 9

1 2

2 2

1 1

0 9

Man

resa

27

2

2 2

2 2

2 1

13

1 3

2 3

1 2

2 14

Mar

tore

ll 26

1

2 2

2 2

2 2

13

2 2

3 2

1 2

1 13

Les

Mas

ies

de R

oda

14

1 2

1 1

1 1

0 7

1 1

1 1

1 1

1 7

Mat

aró

50

2 5

5 2

4 2

2 22

3

6 4

4 4

4 3

28

Mol

let d

el V

allè

s 17

1

1 1

1 1

2 1

8 1

2 2

2 1

0 1

9

Mon

tcad

a i R

eixa

c 31

2

3 3

2 3

1 1

15

2 2

3 3

2 2

2 16

Olè

rdol

a 11

1

1 1

1 0

1 0

5 1

1 1

1 1

0 1

6

El P

apio

l 15

1

1 1

1 1

1 1

7 0

3 1

1 1

1 1

8

El P

rat d

e Ll

obre

gat

31

2 3

2 4

2 1

1 15

2

3 3

3 2

2 1

16

Mun

icip

i N

D

e 15

a D

e 20

a D

e 30

a D

e 40

a D

e 50

a D

e 60

a D

e 70

i T

otal

D

e 15

a D

e 20

a D

e 30

a D

e 40

a D

e 50

a D

e 60

a D

e 70

i T

otal

La s

ocie

tat x

arxa

a C

atal

unya

43

6 In

form

e de

l tre

ball

de c

amp

http

://w

ww

.uoc

.edu

/in3/

pic

tota

l 19

29

39

49

59

69

m

és

hom

es

19

29

39

49

59

69

més

do

nes

Hom

e H

ome

Hom

e H

ome

Hom

e H

ome

Hom

e

Don

a D

ona

Don

a D

ona

Don

a D

ona

Don

a

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès

11

0 1

1 1

1 0

1 5

0 1

2 1

0 1

1 6

Pre

mià

de

Mar

24

1

3 2

2 2

1 1

12

1 3

3 2

1 1

1 12

Rub

í 28

1

3 2

2 2

2 1

13

1 3

3 2

2 2

2 15

Sab

adel

l 92

5

10

7 7

7 5

4 45

4

9 7

8 7

6 6

47

San

t Adr

ià d

e B

esòs

12

1

1 1

1 0

1 1

6 1

1 2

0 1

1 0

6

San

t Boi

de

Llob

rega

t 39

2

4 4

5 2

1 1

19

2 4

4 3

3 2

2 20

San

t Cel

oni

24

2 3

3 2

2 0

0 12

1

3 3

2 1

1 1

12

San

t Cug

at

24

1 2

2 2

2 1

1 11

1

4 2

1 2

2 1

13

San

t Fel

iu d

e Ll

obre

gat

18

1 2

2 1

1 1

1 9

1 2

2 1

1 1

1 9

San

t Joa

n D

espí

25

1

3 2

2 2

1 1

12

2 2

2 2

2 1

2 13

San

ta

Col

oma

de

Gra

men

et

58

3 6

5 5

4 4

2 29

2

6 4

5 4

4 4

29

Bar

berà

del

Val

lès

14

0 2

2 1

1 1

0 7

1 2

1 1

0 1

1 7

San

ta

Per

pètu

a de

M

ogod

a 39

2

4 4

4 1

2 2

19

3 2

3 3

3 3

3 20

Cer

dany

ola

26

2 3

2 2

2 1

1 13

1

3 3

2 1

2 1

13

Sitg

es

24

1 2

2 2

2 2

1 12

0

3 3

2 2

1 1

12

Súr

ia

17

1 1

1 2

1 0

1 7

1 1

2 1

1 3

1 10

Ter

rass

a 81

4

8 7

7 5

6 2

39

4 8

8 5

6 6

5 42

Tia

na

18

1 2

2 1

1 1

1 9

1 1

2 2

1 1

1 9

Tor

dera

20

1

1 2

2 1

2 1

10

1 2

1 2

2 1

1 10

Tor

elló

21

1

2 2

2 0

2 1

10

1 2

2 2

1 1

2 11

Tor

re d

e C

lara

mun

t 22

0

3 2

2 2

2 1

12

1 2

2 2

1 1

1 10

Tor

relle

s de

Foi

x 23

1

2 2

2 1

2 1

11

0 2

3 1

2 2

2 12

Val

liran

a 19

1

2 2

1 2

0 1

9 1

2 2

1 1

1 2

10

Vic

13

1

2 1

1 1

1 0

7 1

1 1

0 1

1 1

6

Vila

deca

ns

27

1 3

3 2

2 2

1 14

1

2 3

2 2

2 1

13

Vila

fran

ca d

el P

ened

ès

16

1 2

2 1

1 1

0 8

1 1

2 2

1 1

0 8

Vila

nova

i la

Gel

trú

26

1 3

2 3

2 1

1 13

1

2 2

2 2

2 2

13

TO

TA

L P

RO

VÍN

CIA

B

AR

CE

LON

A

2.28

5 10

3 22

2 19

9 17

7 15

4 13

2 11

1 1.

098

107

214

205

185

154

162

160

1.18

7

La s

ocie

tat x

arxa

a C

atal

unya

43

7 In

form

e de

l tre

ball

de c

amp

http

://w

ww

.uoc

.edu

/in3/

pic

Mun

icip

i N

to

tal

De

15 a

19

D

e 20

a

29

De

30 a

39

D

e 40

a

49

De

50 a

59

D

e 60

a

69

De

70 i

m

és

Tot

al

hom

es

De

15 a

19

D

e 20

a

29

De

30 a

39

D

e 40

a

49

De

50 a

59

D

e 60

a

69

De

70 i

m

és

Tot

al

done

s

Hom

e H

ome

Hom

e H

ome

Hom

e H

ome

Hom

e

Don

a D

ona

Don

a D

ona

Don

a D

ona

Don

a

Ban

yole

s 12

0

1 2

0 1

1 1

6 0

2 1

1 1

1 0

6

Bla

nes

14

0 1

2 1

1 1

0 6

2 1

1 1

1 1

1 8

Cas

telló

d'E

mpú

ries

8 0

1 1

0 1

1 0

4 0

1 1

1 0

1 0

4

Fig

uere

s 16

1

1 1

2 1

1 1

8 1

1 2

1 1

1 1

8

Foi

xà

10

1 1

1 1

1 1

0 6

1 1

1 0

0 1

0 4

Gar

rigue

lla

12

0 1

1 1

1 1

1 6

0 1

0 1

1 1

2 6

Giro

na

40

2 5

4 4

2 2

2 21

2

4 4

3 2

2 2

19

Llag

oste

ra

11

0 1

1 1

0 1

1 5

1 1

2 0

1 0

1 6

Llan

çà

16

0 1

2 2

1 2

0 8

0 1

2 1

1 2

1 8

Llor

et d

e M

ar

21

1 2

2 2

2 1

1 11

1

2 2

1 1

2 1

10

Maç

anet

de

la S

elva

17

1

2 1

2 1

0 1

8 1

2 1

1 1

1 2

9

Olo

t 14

1

1 1

1 0

1 1

6 0

2 1

1 1

2 1

8

Pal

afru

gell

15

1 2

1 1

0 1

1 7

1 2

2 1

1 0

1 8

Pal

s 11

1

1 1

1 1

1 0

6 0

2 1

1 0

1 0

5

Sal

t 8

0 0

0 0

1 0

1 2

0 1

1 1

0 1

2 6

San

t F

eliu

de

P

alle

rols

10

0

2 1

1 0

1 0

5 1

0 1

2 1

0 0

5

San

t Jo

an

de

les

Aba

dess

es

13

1 1

2 0

1 1

1 7

0 1

1 2

0 2

0 6

Tor

roel

la d

e M

ontg

rí

12

1 1

1 0

1 1

0 5

1 1

1 1

1 1

1 7

TO

TA

L P

RO

VÍN

CIA

G

IRO

NA

26

0 11

25

25

20

16

18

12

12

7 12

26

25

20

14

20

16

13

3

La s

ocie

tat x

arxa

a C

atal

unya

43

8 In

form

e de

l tre

ball

de c

amp

http

://w

ww

.uoc

.edu

/in3/

pic

Mun

icip

i N

to

tal

De

15 a

19

D

e 20

a

29

De

30 a

39

D

e 40

a

49

De

50 a

59

D

e 60

a

69

De

70 i

m

és

Tot

al

hom

es

De

15 a

19

D

e 20

a

29

De

30 a

39

D

e 40

a

49

De

50 a

59

D

e 60

a

69

De

70 i

m

és

Tot

al

done

s

Hom

e H

ome

Hom

e H

ome

Hom

e H

ome

Hom

e

Don

a D

ona

Don

a D

ona

Don

a D

ona

Don

a

Alc

arrà

s 13

1

1 1

0 1

1 1

6 1

0 1

1 2

1 1

7

Art

esa

de L

leid

a 11

1

1 1

1 0

1 1

6 0

1 1

1 0

1 1

5

La G

rana

della

10

0

1 1

0 1

1 1

5 0

1 1

0 1

1 1

5

Llei

da

56

3 5

5 5

3 3

3 27

3

5 5

5 4

4 3

29

Mol

leru

ssa

10

1 1

2 0

1 0

0 5

0 1

1 1

1 0

1 5

Org

anyà

10

1

0 1

0 1

1 1

5 0

0 1

1 1

1 1

5

La P

obla

de

Seg

ur

17

0 1

2 1

1 1

2 8

0 2

2 1

1 1

2 9

San

aüja

15

0

1 1

2 1

1 2

8 1

1 0

1 1

1 2

7

Sol

sona

10

0

0 2

1 0

1 1

5 1

1 1

0 0

1 1

5

Tàr

rega

18

1

2 2

2 0

2 1

10

1 1

3 0

1 1

1 8

Tér

men

s 9

0 1

1 0

0 1

1 4

0 1

1 1

0 1

1 5

TO

TA

L P

RO

VÍN

CIA

LL

EID

A

179

8 14

19

12

9

13

14

89

7 14

17

12

12

13

15

90

La s

ocie

tat x

arxa

a C

atal

unya

43

9 In

form

e de

l tre

ball

de c

amp

http

://w

ww

.uoc

.edu

/in3/

pic

Mun

icip

i N

to

tal

De

15 a

19

D

e 20

a

29

De

30 a

39

D

e 40

a

49

De

50 a

59

D

e 60

a

69

De

70 i

m

és

Tot

al

hom

es

De

15 a

19

D

e 20

a

29

De

30 a

39

D

e 40

a

49

De

50 a

59

D

e 60

a

69

De

70 i

m

és

Tot

al

done

s

H

ome

Hom

e H

ome

Hom

e H

ome

Hom

e H

ome

D

ona

Don

a D

ona

Don

a D

ona

Don

a D

ona

Cam

brils

13

1

1 1

2 0

0 1

6 1

1 2

1 1

0 1

7

Cas

tellv

ell d

el C

amp

19

1 2

2 2

0 1

2 10

1

1 2

0 1

2 2

9

Con

stan

tí 14

1

1 1

1 1

1 1

7 1

2 1

0 1

1 1

7

Cor

bera

d'E

bre

15

1 1

1 1

2 1

1 8

1 1

1 1

2 1

0 7

Flix

14

1

1 1

1 1

0 1

6 1

1 2

1 1

1 1

8

El P

erel

ló

10

0 1

2 1

0 1

0 5

0 1

1 1

0 1

1 5

Reu

s 47

2

5 5

3 3

3 2

23

2 5

5 3

3 4

2 24

Rod

a de

Bar

à 11

1

1 0

1 1

1 0

5 1

1 1

1 0

1 1

6

San

t C

arle

s de

la

R

àpita

20

1

1 2

1 2

2 1

10

0 2

2 2

1 1

2 10

San

t Ja

ume

de

Dom

enys

9

0 1

1 1

0 1

0 4

0 1

1 1

0 1

1 5

Tar

rago

na

54

2 5

5 5

3 3

3 26

3

4 5

6 3

4 3

28

Tor

tosa

15

1

1 1

1 1

1 1

7 1

1 1

1 1

1 2

8

Ulld

econ

a 17

1

1 2

1 1

1 1

8 1

1 2

1 1

1 2

9

Val

ls

11

0 1

1 1

0 1

1 5

0 1

1 1

1 1

1 6

El V

endr

ell

12

1 1

1 1

1 1

0 6

1 1

1 1

0 1

1 6

TO

TA

L P

RO

VIN

CIA

T

AR

RA

GO

NA

28

1 14

24

26

23

16

18

15

13

6 14

24

28

21

16

21

21

14

5



Com podem veure a la taula, en una tercera etapa se seleccionaven els individus que s'havien

d'entrevistar, estratificant-los prèviament a cada municipi seleccionat segons gènere i set grups

d'edat.

La selecció de les persones que s'havien d'entrevistar s'ha fet de manera aleatòria a partir de

llistes de població procedents de registres centrals o patronals aportats per l'Idescat (Institut

d'Estadística de Catalunya).

La distribució territorial de la mostra és la següent:

Taula 2: Distribució municipal de la població de Catalunya més gran de 15 anys

Població resident a... Total població de Catalunya > 15 anys

Homes

Dones

1. Municipis de menys de 2.000 habitants 338.247 171.494 166.753 2. Municipis de 2.001 a 5.000 335.280 166.965 168.315 3. Municipis de 5.001 a 10.000 382.963 189.894 193.069 4. Municipis de 10.001 a 20.000 550.496 271.286 279.210 5. Municipis de 20.001 a 50.000 633.462 309.801 323.661 6. Municipis de 50.001 a 100.000 552.798 270.512 282.286 7. Municipis de 100.001 a 1.000.000 1.076.060 523.299 552.761 8. Barcelona 1.328.303 613.070 715.233 Total 5.197.609 2.516.321 2.681.288

Taula 3: Distribució municipal de la mostra total de Catalunya

Població resident a... Total mostra

Homes

Dones

1. Municipis de menys de 2.000 habitants 190 97 93 2. Municipis de 2.001 a 5.000 198 96 102 3. Municipis de 5.001 a 10.000 225 109 116

4. Municipis de 10.001 a 20.000 327 163 164 5. Municipis de 20.001 a 50.000 376 181 195 6. Municipis de 50.001 a 100.000 328 162 166 7. Municipis de 100.001 a 1.000.000 620 300 320 8. Barcelona 741 343 398 Total 3005 1451 1554



Taula 4: Percentatge poblacional i mostral segons distribució municipal i per gènere

% poblacional

% mostral

Població resident a...

Total

Homes

Dones

Total

Homes

Dones

1. Municipis de menys de 2.000 habitants 6,5% 6,8% 6,2% 6,3% 6,7% 6,0% 2. Municipis de 2.001 a 5.000 6,5% 6,6% 6,3% 6,6% 6,6% 6,6% 3. Municipis de 5.001 a 10.000 7,4% 7,5% 7,2% 7,5% 7,5% 7,5% 4. Municipis de 10.001 a 20.000 10,6% 10,8% 10,4% 10,9% 11,2% 10,6% 5. Municipis de 20.001 a 50.000 12,2% 12,3% 12,1% 12,5% 12,5% 12,5% 6. Municipis de 50.001 a 100.000 10,6% 10,8% 10,5% 10,9% 11,2% 10,7% 7. Municipis de 100.001 a 1.000.000 20,7% 20,8% 20,6% 20,6% 20,7% 20,6% 8. Barcelona 25,6% 24,4% 26,7% 24,7% 23,6% 25,6% Total 100,0

% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0%

Taula 5: Població de Catalunya per províncies

Província

Total

Homes

Dones

Barcelona 3.959.777 1.905.697 2.054.080 Girona 447.609 220.386 227.223 Lleida 305.386 151.286 154.100 Tarragona 484.837 238.952 245.885 Total Catalunya 5.197.609 2.516.321 2.681.288

Taula 6: Distribució provincial de la mostra

Província

Total

Homes

Dones

Barcelona 2.285 1098 1187 Girona 260 127 133 Lleida 179 89 90 Tarragona 281 136 145 Total Catalunya 3.005 1.451 1.554

Taula 7: Percentatge poblacional i mostral segons províncies

% poblacional

% mostral

Províncies

Total

Homes

Dones

Total

Homes

Dones

Barcelona 76,18 75,73 76,61 76,18 75,74 76,32 Girona 8,61 8,76 8,47 8,61 8,75 8,56 Lleida 5,88 6,01 5,75 5,88 6,13 5,79 Tarragona 9,33 9,50 9,17 9,33 9,37 9,33 Total Catalunya 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00



2.3. Tipus d'enquesta i estructura del qüestionari

El sistema de selecció dels individus que s'han d'entrevistar a partir d'una llista ha permès la

tramesa d'una carta informativa a les persones seleccionades abans de la visita de

l'enquestador, per tal d'informar dels objectius de l'estudi i demanar la seva col· laboració.

El tipus d'entrevista ha estat personal –mitjançant enquestadors– i feta al domicili de

l'entrevistat, sempre que aquest no preferís ser entrevistat en un altre espai: centre lúdic, lloc

de treball...

El qüestionari definitiu és dividit en diverses seccions d'acord amb la naturalesa de les

preguntes i la situació de la persona entrevistada respecte a l'ús d'Internet, propi i de la llar.

L'estructura resultant és la següent:

A. Dades sociodemogràfiques i context familiar (preguntes 1 a 10)

B. Formació i llengua (preguntes 11 a 29)

C. Situació laboral i professional (preguntes 30 a 52)

D. Activitats quotidianes i ocupació del temps (preguntes 53 a 62)

E. Dotació tecnològica a la llar (preguntes 63 a 73)

F. Utilització d'Internet (preguntes 74 a 86)

G. Relacions personals i sociabilitat (preguntes 87 a 124)

H. Identitat (preguntes 125 a 139)

I. Desenvolupament personal... (preguntes 140 a 156)

J. USUARIS: Formes d'ús d'Internet (preguntes 157 a 169, només per a usuaris

d'Internet)

K. NO USUARIS (preguntes 170 a 173, sobre el coneixement d'Internet per part dels no

usuaris)

L. Nivell d'ingressos (pregunta 174)

Full d'observació (a omplir per l'enquestador un cop acabada l'entrevista):

- Dades sobre les condicions de l'entrevista

- Dades sobre l'habitatge i l'entorn on viu la persona entrevistada



3. Calendari

El calendari de realització comprèn diferents fases. Durant els mesos anteriors a l'inici del treball de

camp es van preparar els materials necessaris. La realització d'entrevistes va començar el dia 4 de

febrer del 2002 i es va acabar el dia 21de maig del 2002. Paral· lelament al procés de realització

d'enquestes es va procedir a la revisió dels qüestionaris omplerts, el control dels enquestadors i la

codificació i enregistrament de les dades obtingudes.

PERIODITZACIÓ

25/01/02 i 28/01/02

Preparació de l'enviament de les cartes (edició de les etiquetes amb les llistes de l'Idescat, publitramesa...)

31/01/02 i 01/02/02

Formació dels entrevistadors

04/02/02 Inici del treball de camp 08/02/02 Recepció dels primers qüestionaris, primeres revisions i primeres trucades 26/02/02 Inici de la codificació

10/04/02 Inici de l'enregistrament de les dades 22/04/02 Primeres llistes d'inconsistències sorgides de l'enregistrament de les primeres dades

Cal destacar algunes dates del procés de producció per a poder tenir una idea de la trajectòria

seguida en el treball de camp, i l'esforç fet per part de tots a partir del 20 de març per a poder

acabar la producció d'enquestes dins dels terminis fixats a partir d'aquesta data.

Taula 8: Periodització del treball de camp

Data realització enquesta Enquestes fetes Percentatge acumulat

28/02/02

257

8,55%

15/03/02 845 28,12% 02/04/02 1163 38,70% 16/04/02 2370 78,87% 03/05/02 2800 93,18% 16/05/02 2990 99,50% Total enquestes 29/05/02

3005 100,00%



Periodització del treball de camp

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

28/0

2/02

15/0

3/02

30/0

3/02

14/0

4/02

29/0

4/02

14/0

5/02

29/0

5/02

Data de realització enquestes

Enq

uest

es fe

tes

4. Desenvolupament del treball de camp

4.1. Organització del treball

L'equip necessari per a la realització del treball de camp va ser seleccionat entre els

col· laboradors habituals de l'IERMB. Aquestes persones van rebre un curset de formació per a

formar-los en els conceptes, criteris i estructura del qüestionari. Durant aquest curset es va fer

lliurament del manual d'instruccions per als enquestadors i models del qüestionari per tal que

practiquessin amb gent coneguda i poder, així, detectar i solucionar problemes de comprensió i

criteris.

En el moment de realitzar les entrevistes a les persones seleccionades l'enquestador portava

una fitxa de control de mostra per a cada entrevista que havia de fer, en la qual constava el

nom, l'adreça de la persona que s'havia d'entrevistar, el sexe, el grup d'edat i el municipi de

residència. En aquesta fitxa s'havien de fer constar totes les incidències fins a l'obtenció de

l'entrevista, des de les hores en què s'havia visitat el domicili de l'entrevistat, el dia de cita si

s'havia concertat prèviament o el motiu pel qual aquella persona no podia o no volia participar

en l'estudi.

Cada enquestador tenia inicialment una zona assignada, que s'anava ampliant o modificant

d'acord amb el desenvolupament del procés de treball de camp i de la productivitat del conjunt

dels enquestadors.



4.2. Motius de substitució de les persones seleccionades

Quan l'entrevista no es podia fer a la persona designada inicialment es va establir un sistema

de substitucions aleatori, en què les variables que calia controlar eren el sexe, el grup d'edat i la

zona concreta de residència (municipi).

La decisió de donar un substitut era presa pels responsables de la coordinació del treball de

camp considerant els motius següents:

Il· localitzable: quan la persona seleccionada no es localitzava després d'insistir les

vegades pertinents segons instruccions rebudes per l'enquestador. El nombre de cops que

calia anar a un domicili per tal de contactar amb l'enquestat es va fixar, en un principi, en

cinc, considerant que cada vegada s'hi havia d'anar en dies i moments del dia diferents

(matí, tarda i vespre) i, si podia ser, un d'aquests dies havia de coincidir amb cap de

setmana (dissabte). Posteriorment, cap a final de març i per tal d'agilitar el treball dels

enquestadors, es va reduir a tres el nombre de cops que calia visitar un domicili abans de

considerar il· localitzable la persona que s'havia d'entrevistar i, per tant, procedir a substituir-

la.

Canvi de domicili: quan la persona seleccionada ja no vivia al domicili que constava en

una llista per haver-se traslladat a una altra adreça.

Absència prolongada: l'enquestat era temporalment fora per motius de treball, estudi, etc.

i no es podia contactar amb ell durant el termini del treball de camp segons informació

d'algun membre de la llar.

Defunció de la persona seleccionada.

Negativa: quan la persona que s'havia d'entrevistar es negava a rebre l'enquestador o a

contestar l'entrevista.

Estrangers sense idioma: quan la persona que s'havia d'entrevistar no parlava cap de les

llengües requerides pels enquestadors, català i castellà, i, per tant, no hi havia manera de

fer l'entrevista de forma correcta.

Adreça insuficient: quan l'adreça de l'enquestat no existia o per falta d'alguna informació

no es podia localitzar el domicili de la persona que s'havia d'entrevistar.

Altres motius específics: en aquesta categoria s'han inclòs motius com ara que la

persona seleccionada estigués incapacitada per a contestar l'enquesta.



En aquest informe es presenten les estadístiques corresponents als motius de substitució dels

titulars de la mostra.

4.3. Control de qualitat i supervisió d'enquestadors

Al llarg del treball de camp s'han anat realitzant diversos controls pel que fa tant a la qualitat de

la informació recollida com a la correcta selecció d'entrevistats i realització d'enquestes, per a la

qual cosa, i per tal de facilitar el treball de supervisió, es demanava el número de telèfon de la

persona entrevistada en acabar l'enquesta.

Així, s'han revisat el 100% dels qüestionaris lliurats comprovant que s'havien fet totes les

preguntes, que s'havien respectat els criteris establerts en el disseny mostral (grup d'edat,

gènere i territori) i que s'havien consignat correctament les respostes.

Si es detectava alguna errada, es procedia a fer una consulta telefònica per a poder completar

aquesta dada o aclarir alguna incoherència. En algunes ocasions, una explicació més detallada

de l'enquestador era prou aclaridora.

Al mateix temps, s'ha procedit a fer un control sistemàtic dels enquestadors i de la realització

de les entrevistes. Els aspectes que es controlaven han estat els següents:

• Identitat del subjecte entrevistat

• Realització de totes les preguntes del qüestionari

• Comprovació d'algunes dades concretes del qüestionari

Aquest control, que en principi es va començar a fer de manera sistemàtica a tres de cada deu

entrevistes (tretes aleatòriament per tal d'inspeccionar tots els enquestadors), va ser substituït

per un tipus de control més enfocat a corregir les incidències que en la supervisió dels

qüestionaris s'anaven detectant (preguntes no contestades, inconsistències en les respostes...),

al mateix temps que es va intensificar en els enquestadors que per motius diversos crèiem més

necessari controlar. Tot i així es va posar un interès especial que tots els enquestadors fossin

controlats segons la seva producció com a mínim en un 10% i en alguns casos el control arriba

fins a un 80%, com es pot veure en el resum d'estadístiques presentat a l'annex 3.

En total les entrevistes controlades han estat 1.017, és a dir, un 34% de la mostra total.

Cal dir que l'únic fet per destacar d'aquest control telefònic ha estat la necessitat d'ajustar

l'horari del personal de verificació i control per tal de poder fer les trucades a hores del migdia i

tarda-vespre i poder localitzar els entrevistats que treballen tot el dia fora del seu domicili. S'ha



desestimat el control dels qüestionaris que després d'haver trucat 4 cops no havia estat

possible contactar amb l'entrevistat.

4.4. El procés de codificació

Per a poder fer el tractament de les dades s'han identificat les variables directament a partir de

les preguntes del qüestionari. El manual d'instruccions que s'ha emprat per a la codificació del

qüestionari (Manual de codificació) està disponible per a qualsevol persona que el vulgui

consultar.

De la mateixa manera que es controlaven els processos de realització d'entrevistes, també es

va controlar el procés de codificació a mesura que s'anava fent.

Per tal d'assegurar la fiabilitat de les dades i minimitzar les possibilitats d'errors al llarg de tots

els processos de tractament de la informació –des de la recollida fins l'enregistrament

informàtic–, s'ha procedit a la realització d'una anàlisi d'inconsistències.

4.5. Mostra treballada i mostra realitzada

El total de persones amb qui s'ha contactat (mostra treballada) per a obtenir les 3.005

entrevistes (mostra realitzada) ha estat de 6.380, la qual cosa vol dir que per a fer una

entrevista s'ha hagut de contactar amb 2,1 persones, proporció que es pot considerar bona per

a aquest tipus d'enquesta. De fet, i com s'explica al punt 5.2, un percentatge elevat dels titulars

amb qui no s'ha contactat ha estat a causa de deficiències derivades de la mobilitat de la

població i dels dèficits en la informació censal a partir de la qual s'obté la mostra.

Taula 9. Mostra treballada i mostra realitzada

Total mostra realitzada 3.005 persones Total mostra treballada 6.380 persones % mostra realitzada/mostra treballada 47,1 % Nre. de persones amb qui s'ha contactat per a entrevista realitzada 2,1 persones

A la taula següent es pot veure que el 42% de les entrevistes han estat fetes a les persones

seleccionades inicialment, és a dir, als titulars de la mostra i el 31%, al primer suplent. Així, doncs, el

73% de les entrevistes ha estat fet al titular o al primer suplent.

Taula 10: Distribució de les entrevistes fetes segons nombre de substitució de la persona

seleccionada



Mostra % s/ mostra Mostra % s/ mostra realitzada realitzada treballada treballada Titular 1.265 42,1 1.265 19,8 1r. suplent 944 31,4 1.888 29,6 2n. suplent 393 13,1 1.179 18,5 3r. suplent 184 6,1 736 11,5 4t. suplent 84 2,8 420 6,6 5è. suplent 55 1,8 330 5,2 6è. suplent i més 80 2,7 560 8,8 Total 3.005 100,0 6.378 100,0

4.6. Caracterització dels motius de substitució

A la taula següent es pot veure el nombre de persones seleccionades que no han pogut o no

han volgut contestar l'enquesta segons els motius que manifestaven. Aquests, de fet, es troben

molt concentrats (6 de cada 10) en aspectes aliens al treball de camp, com són els

il· localitzables, canvi de domicili, adreça insuficient, absència prolongada i defunció de la

persona que calia entrevistar. D'altra banda, tenim les persones seleccionades que s'han negat

a contestar l'enquesta pròpiament i que representen el 33,1% respecte als 1.740 titulars que

s'han hagut de substituir.

Taula 11: Distribució de les enquestes no fetes a titulars segons el motiu de substitució d'aquest Casos % s/ casos Il· localitzable 453 26,0 Canvi domicili 365 21,0 Adreça insuficient 106 6,1 Absència prolongada 2.881 4,7 Defunció 28 1,6 Negativa 576 33,1 Estrangers sense idioma 106 6,1 Altres motius específics 77 4,4 Motiu no indicat 53 3,0 Total suplències del titular 1.740 100,0



Qüestionari control “la població a Catalunya en la societat de la informació 2002”

+-

IDENTIFICACIÓ- persona de contacte-

Parentiu amb l’entrevistat

(o amb la persona seleccionada)

1. Persona 1 (entrevistat opinió)

2. Cònjuge o parella

3. fill/a, gendre/nora

4. pare/mare, sogre/a

5. germà/ana, cunyat/ada

6. altre parentiu

7. altre relació de no parentiu

CONTROL DE RESPOSTES

1. Digui'ns, si us plau, quantes persones viuen en aquesta casa

de manera habitual.

comptant-hi la persona entrevistada

30. Quina és la seva situació laboral o professional?

55. Amb quina freqüència utilitza el correu electrònic i Internet,

comptant quan ho fa a la feina, al centre de formació, a casa o a

altres llocs i pel motiu que sigui?

1. Almenys 1 cop per setmana

2. Almenys 1 cop al mes

3. Almenys 1 cop l'any

4. No l’utilitza mai

63. Disposen a la seva llar dels següents aparells o serveis?

Enquestador: feu atenció a la distinció entre “No” (resposta 2) i “No ho sap”

(resposta 8).

06. Televisió 1 Sí 2 No

Nre. d’aparells ®®««µµ««°°

12. Connexió a Internet 1 Sí

2 NoÆp. 110

68. Qui va decidir instal· lar la connexió a Internet a casa? 1. Vostè mateix

2. Una altra o altres persones de

la llar

3. Una altra persona. Especifiqueu-la:

Núm. qüestionari: ®««µ««µ««µ««µ««°

Telèfon ®««µ««µ««µ««µ««µ««µ««µ««µ««°

Data control___________ Persona control____________ Enquestador _____________________



110. Vostè és d'alguna associació, club, ONG, sindicat, partit o

qualsevol altra entitat associativa?

1. Sí ⇒ Quina?_______________

2. No

155. A quin canal de televisió mira les notícies amb més

freqüència?

SEGUIMENT

DIA HORA PERSONA DE CONTACTE SITUACIÓ

OBSERVACIONS



Resum d’estadístiques de control telefònic

Qüestionaris fets Qüestionaris trucats

Enquestador Núm. Percentatge Núm. Percentatge

1 45 1,50 13 28,89 3 160 5,32 20 12,50 4 86 2,86 8 9,30 5 10 0,33 5 50,00 6 220 7,32 36 16,36 7 170 5,66 22 12,94 8 13 0,43 2 15,38 9 43 1,43 6 13,95 10 21 0,70 5 23,81 11 67 2,23 3 4,48 12 303 10,08 30 9,90 13 2 0,07 1 50,00 14 106 3,53 18 16,98 15 2 0,07 1 50,00 16 3 0,10 2 66,67 17 10 0,33 3 30,00 18 14 0,47 4 28,57 19 228 7,59 38 16,67 20 40 1,33 7 17,50 24 36 1,20 9 25,00 27 18 0,60 3 16,67 28 9 0,30 3 33,33 29 43 1,43 9 20,93 30 58 1,93 14 24,14 31 69 2,30 19 27,54 32 76 2,53 10 13,16 33 40 1,33 15 37,50 34 57 1,90 15 26,32 35 4 0,13 1 25,00 100 80 2,66 64 80,00 101 25 0,83 18 72,00 102 22 0,73 19 86,36 103 15 0,50 7 46,67 104 35 1,16 19 54,29 105 43 1,43 35 81,40 106 46 1,53 23 50,00 107 27 0,90 19 70,37 108 26 0,87 22 84,62 109 32 1,06 24 75,00 110 33 1,10 25 75,76 111 26 0,87 18 69,23 112 18 0,60 11 61,11 113 27 0,90 14 51,85 114 31 1,03 22 70,97 115 12 0,40 6 50,00 116 38 1,26 20 52,63



Qüestionaris fets Qüestionaris trucats

Enquestador Núm. Percentatge Núm. Percentatge

117 35 1,16 16 45,71 118 17 0,57 10 58,82 119 37 1,23 18 48,65 120 36 1,20 22 61,11 121 25 0,83 17 68,00 122 40 1,33 19 47,50 123 17 0,57 11 64,71 124 73 2,43 43 58,90 125 23 0,77 10 43,48 200 213 7,09 162 76,06 Total 3005 100,00 1020 33,94



Resum d’estadístiques de treball de camp

Taules de realització de l’enquesta a titulars o suplents per províncies

Total mostra

T/S Freqüència Percentatge

T 1265 42,10% S1 944 31,41% S2 393 13,08% S3 184 6,12% S4 84 2,80% S5 55 1,83% S6 i més 80 2,66% Total 3005 100,00%

Província de Barcelona Província de Girona

T/S Freqüència Percentatge T/S Freqüència Percentatge

T 945 41,36% T 101 38,85% S1 731 31,99% S1 75 28,85% S2 316 13,83% S2 33 12,69% S3 142 6,21% S3 13 5,00% S4 62 2,71% S4 8 3,08% S5 38 1,66% S5 13 5,00% S6 i més 51 2,23% S6 i més 17 6,54% Total 2285 100,00% Total 260 100,00%

Província de Lleida Província de Tarragona

T/S Freqüència Percentatge T/S Freqüència Percentatge

T 79 44,13% T 140 49,82% S1 51 28,49% S1 87 30,96% S2 18 10,06% S2 26 9,25% S3 13 7,26% S3 16 5,69% S4 7 3,91% S4 7 2,49% S5 3 1,68% S5 1 0,36% S6 i més 8 4,47% S6 i més 4 1,42% Total 179 100,00% Total 281 100,00%

T: enquesta feta al titular S1: enquesta feta al suplent 1 S2: enquesta feta al suplent 2 S3: enquesta feta al suplent 3 S4: enquesta feta al suplent 4 S5: enquesta feta al suplent 5 S6: enquesta feta al suplent 6 o més



Total Catalunya

Província de Barcelona

0200400600

800100012001400

T S1 S2 S3 S4 S5 S6

Titular/Suplent

0

200

400

600

800

1000

T S1 S2 S3 S4 S5 S6

Titular /Suplent



Província de Girona

Província de Lleida

Província de Tarragona

0

20

40

60

80

100

120

T S1 S2 S3 S4 S5 S6

Titular/Suplent

0

20

40

60

80

100

T S1 S2 S3 S4 S5 S6

Titular/Suplent

0

20

40

60

80

100

T S1 S2 S3 S4 S5 S6

Titular/Suplent



Percentatge d'enquestes fetes a titulars o suplents per províncies

Percentatge de titulars/suplents d'enquestes fetes. Total mostra

T

S1

S2

S3

S4

S5

S6

Percentatge de titulars/suplents d'enquestes fetes. Barcelona

T

S1

S2

S3

S4

S5

S6



Percentatge de titulars/suplents d'enquestes fetes. Girona

T

S1

S2

S3

S4

S5

S6

Percentatge de titulars/suplents d'enquestes fetes. Lleida

T

S1

S2

S3

S4

S5

S6

Percentatge de titulars/suplents d'enquestes fetes. Tarragona

T

S1

S2

S3

S4

S5

S6



Principals motius de suplència de la persona titular

Motius de suplència Freqüència Percentatge

M1.- Il· localitzable 453 26% M2.- Canvi de domicili 365 21% M3.- Absència prolongada 81 5% M4.- Defunció 28 2% M5.- Negativa 576 33% M6.- Estrangers sense idioma 1 0% M7.- Adreça insuficient, il· localitzable (casa, carrer...) 106 6% M8.- Altre motiu específic 77 4% M9.- motiu no indicat 53 3%

Total suplències de titulars 1740 100%

Motius de suplències

M1 M2 M3 M4 M5 M6 M7 M8 M9

Annex 2

QÜESTIONARIS

La societat xarxa a Catalunya 461 Qüestionaris


La població de Catalunya en la societat de la informació'2002

Qüestionari número

Província

Municipi

Codi postal

Districte municipal

Secció censal

Data de realització

Hora d’inici

Hora de finalització

Enquestador

Titular

Codificador

Data de codificació



A. Dades sociodemogràfiques i context familiar 0. Amb quina llengua –català o castellà- se sent més còmode per fer l’entrevista?

1. Català 2. Castellà 3. Li és absolutament igual ⇒ trieu alternativament català / castellà

Per començar l'entrevista li farem un seguit de preguntes referides a vostè i a les persones que viuen en aquesta casa.

1. En primer lloc, digui'ns si us plau, quantes persones viuen en aquesta casa de manera habitual. Enquestador: comptant-hi la persona entrevistada

Nombre de persones a la llar: ____________ ✍

En relació a les persones que viuen amb vostè, ens pot dir... ?


Cap de família

M1 M2 M3 M4 M5 M6 M7 M8 M9

2. Quina és la relació de parentiu d'aquestes persones amb el o la cap de família de la llar? Enquestador: anoteu la resposta començant sempre per la persona entrevistada

1. Cap de família 6. Nét o néta 2. Espòs/a o parella 7. Germà o germana 3. Fill o filla 8. Altres familiars 4. Pare/mare Sogre/a 9. Altres no familiars 5. Avi o àvia

1

3. Aquesta persona és home o dona? 1. Home 2. Dona

4. Quin és l’any de naixement, de cadascuna d'aquestes persones? Enquestador: anoteu l’any de naixement de cada membre de la llar

A omplir posteriorment


Cap de família

M1 M2 M3 M4 M5 M6 M7 M8 M9

68. Qui va decidir instal.lar Internet

75. Qui utilitza Internet o correu electrònic a casa

76. Menor de 15 anys principal usuari

158. A qui acudeix quan necessita ajut amb Internet



5. Quin és el seu estat civil de fet?

1. Solter/a

2. Emparellat/da 3. Casat/da 4. Separat/da de fet 5. Divorciat/da 6. Vidu/a

6. On va néixer vostè?

1. Al mateix municipi de residència actual ⇒ passeu a pregunta 8 2. A un altre municipi de Catalunya Especifiqueu municipi: ____________ ✍ ⇒ passeu a pregunta 8 3. A la resta d'Espanya. Especifiqueu província: __________________ ✍

4. A l'estranger. Especifiqueu país: _____________________ ✍

7. Quin any va arribar a Catalunya?

Any: ___________ ✍ 8. On van néixer el seu pare i la seva mare? Pare Mare

1. Al mateix municipi de residència de la persona entrevistada

2. A un altre municipi de Catalunya. Especifiqueu municipi ✍ ✍

3. A la resta d'Espanya. Especifiqueu província ✍ ✍

4. A l'estranger. Especifiqueu país ✍ ✍

9. En els darrers 5 anys, ha viscut vostè durant més de 3 mesos en un lloc diferent de l’actual?

1. Sí

2. No ⇒ passeu a pregunta 11

10. On va viure abans? Enquestador: si ha viscut en diversos llocs assenyaleu només l'últim (dels 5 anys)

1. En un altre domicili del mateix barri de residència actual 2. En un altre barri del mateix municipi 3. En un altre municipi de Catalunya 4. En un altre municipi de la resta d’Espanya 5. En un altre país. Especifiqueu-lo: ______________________________________________ ✍



B. Formació i llengua

11. Quina és la seva llengua?

1. Català

2. Castellà 3. Ambdues per igual 4. Una altra. Especifiqueu-la: ____________________________________________________ ✍

12. Quina llengua empra habitualment per parlar amb els qui viuen a casa seva? Enquestador: anoteu la resposta (amb una creu) a la taula adjunta

13. Quina llengua empra principalment a la seva feina? Enquestador: Ídem

14. I quina llengua empra principalment amb els seus amics? Enquestador: Ídem 12. Casa seva 13. Feina 14. Amics

0. NP (viu sol/a, no treballa, no té amics, etc.)

1. Català

2. Castellà

3. Ambdues per igual

4. Una altra. Especifiqueu-la. ✍ ✍ ✍

15. Quin és el seu nivell de coneixement del català? I del castellà? I de l’anglès? 1. Català 2. Castellà 3. Anglès

1. El parla i l’escriu amb fluïdesa

2. El parla però no l’escriu

3. No el parla però ho entén

4. No l’entén

16. Quin és el seu nivell màxim d'estudis acabats?

01. No sap llegir ni escriure ⇒ passeu a pregunta 18 02. No té estudis però sap llegir i escriure ⇒ passeu a pregunta 18 03. Primària incompleta (6è d'EGB, ingrés o similar) ⇒ passeu a pregunta 18

04. Primària completa (batxillerat elemental, EGB, graduat, ESO) ⇒ passeu a pregunta 18

05. Secundària (batxillerat superior, BUP, COU, PREU, batxillerat pla nou) 06. FPI, FP grau mitjà, oficialia industrial o equivalent 07. FP II, FP grau superior, mestratge industrial o equivalent

08. Estudis universitaris de grau mitjà: Diplomatura 09. Estudis universitaris de grau superior: Llicenciatura 10. Estudis universitaris de tercer cicle: Doctorat 11. Una altra possibilitat. Especifiqueu-la: __________________________________________ ✍

Només per a les persones seleccionades que tenen un nivell d’estudis màxim de batxillerat, estudis professionals o estudis universitaris

17. Ens acaba de dir que vostè ha cursat estudis reglats fins a ...... (Batxillerat, FP o estudis universitaris), ens podria dir quina especialitat o carrera ha fet? Si n'ha fet més d'una carrera assenyali-les totes.

Batxillerat Estudis professionals (FP, cicles formatius i similars)

Estudis universitaris

1. Ciències / tecnològic 2. Lletres / humanitats / artístic 3. Ciències socials / de la salut

_________________________ ✍ _________________________ ✍

De grau mitjà: _________________________ ✍ De grau superior: __________________________✍



18. Actualment, està realitzant algun tipus d’estudis reglats (ESO, batxillerat, cicles formatius o estudis universitaris)?

1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 25

Només per a les persones que actualment realitzen estudis reglats

19. Quin tipus d’estudis reglats realitza actualment?

1. Educació secundària obligatòria (ESO) 2. Batxillerat Especifiqueu especialitat: _____________________✍ 3. Cicles formatius de grau mitjà Especifiqueu especialitat: _____________________✍ 4. Cicles formatius de grau superior Especifiqueu especialitat: _____________________✍ 5. Estudis universitaris de grau mitjà (diplomatura). Especifiqueu carrera: ____________ ✍ 6. Estudis universitaris de grau superior (llicenciatura). Especifiqueu carrera: _____________✍ 7. Estudis universitaris de 3er cicle (doctorat) Especifiqueu carrera: _____________✍ 8. Estudis reglats d’un altre tipus. Especifiqueu: ____________________________✍

20. Utilitza el correu electrònic o Internet al seu centre de formació?

1. Sí 2. Hi té accés però no l’utilitza mai ⇒ passeu a pregunta 23 3. No hi té accés ⇒ passeu a pregunta 23

21. Amb quina freqüència utilitza el correu electrònic al seu centre de formació?

Amb quina freqüència utilitza Internet?

Correu electrònic Internet / web

1. Sí, més de 5 cops al dia

2. Sí, entre 1 i 4 cops al dia

3. Sí, almenys un cop per setmana

4. Sí, almenys un cop al mes ⇒ passeu a pregunta 23

5. Sí, almenys un cop l'any ⇒ passeu a pregunta 23

6. Mai ⇒ passeu a pregunta 23

22. Aproximadament, quantes hores setmanals passa de mitjana amb el correu electrònic i Internet al seu centre de formació?

___________ hores

Per a totes les persones que actualment fan estudis reglats

23. Quantes hores setmanals dedica vostè de mitjana als estudis en una setmana normal, tot comptant les hores que realitza a casa seva de manera habitual?

24. I quantes hores setmanals dedica de mitjana als desplaçaments de casa al centre de formació, tot comptant l'anada i la tornada?

1. Nombre d'hores setmanals dedicades als estudis hores

2. Nombre d'hores setmanals de desplaçament casa-centre d'estudis hores

Enquestador: nombre total d'hores setmanals hores



Per a totes les persones entrevistades 25. Ha realitzat en els darrers 2 anys alguna mena de curs no reglat o curset encaminat a

millorar la seva capacitació tècnica o personal? En cas afirmatiu, ha estat presencial o per Internet?

1. Sí, presencial 2. Sí, per Internet 3. Sí, uns presencials i uns altres per Internet 4. Una altra situació. Especifiqueu-la: _____________________________________________ ✍ 5. No ⇒ passeu a pregunta 27

26. Quin tipus de cursos o cursets ha realitzat en els darrers 2 anys? 1. Sí 2. No

01. Màster o curs de postgrau. Especifiqueu especialitat. ✍

02. D’Internet i/o d'informàtica

03. D'idiomes. Especifiqueu quin. ✍

04. Un altre curs de reciclatge professional. Especifiqueu-lo. ✍

05. Un altre tipus de curs o curset. Especifiqueu-lo. ✍

27. I durant la setmana passada, ha realitzat alguna d'aquestes activitats? 1. Sí 2. No

1. Ha vist algun dels següents programes de TV: Aleph, Grandes documentales, Horitzontes, National Geographic, Paisatges de la terra, Planeta terra, Punt Omega, Segle XX o Universitat Oberta

2. Ha visitat pàgines web relacionades amb la seva feina, professió o estudis

3. Ha consultat llibres, revistes especialitzades o documentació sobre temes relacionats amb la seva professió o estudis

4. Ha llegit llibres relacionats amb la seva professió o estudis

28. Al llarg de l'any 2001, ha assistit a congressos, conferències, simpòsiums, etc. relacionats amb la seva professió o els seus estudis?

1. Sí

2. No

29. Al llarg de l'any 2001, ha tingut vostè (o la seva família en vostè) despeses en concepte de formació no reglada? S'hi inclouen cursos, cursets i participació en congressos o similars, però s'exclouen els estudis reglats i les despeses de llibres.

1. Sí

2. No



C. Situació laboral i professional

30. Quina és la seva situació d'activitat?

1. Treballa a temps complet ⇒ passeu a pregunta 32

2. Treballa a temps parcial ⇒ passeu a pregunta 32

3. Aturat amb subsidi . Especifiqueu nombre de mesos ininterromputs en atur _____ ✍ mesos

4. Aturat sense subsidi. Especifiqueu nombre de mesos ininterromputs en atur _____ ✍ mesos

5. Jubilat/da 6. Dedicació exclusiva a les tasques de la llar 7. Estudiant 8. Incapacitat/da o invalidesa permanent 9. Una altra situació. Especifiqueu-la: _____________________________________________ ✍

Només per a les persones que actualment no treballen

31. Malgrat que ens ha indicat que no treballa remuneradament en l'actualitat, ens pot dir si havia treballat abans?


Només per a les persones que treballen actualment o han treballat anteriorment (última feina realitzada)

32. Quina és (o era) l'activitat principal de l'empresa on treballa (o treballava) vostè?

_________________________________________________________________________ ✍

33. Quina feina concreta fa (o feia) en aquesta empresa?

_________________________________________________________________________ ✍ 34. Quantes persones treballen en l’empresa o organització on vostè treballa (o treballava)?

1. Treballa sol/a 2. De 2 a 10 treballadors 3. D'11 a 20 treballadors 4. De 21 a 50 treballadors 5. Més de 50 treballadors

35. Quina categoria professional té (o tenia) a la seva empresa?

1. Empresari amb assalariats 2. Empresari sense assalariats 3. Autònom amb assalariats 4. Autònom sense assalariats 5. Professional liberal 6. Tècnic superior 7. Tècnic mitjà 8. Personal administratiu i comercial 9. Dependents i treballadors del comerç 10. Altres treballadors dels serveis 11. Capatassos i encarregats 12. Obrers de la indústria i de la construcció qualificats 13. Obrers de la indústria i de la construcció no qualificats 14. CSE (Cossos de Seguretat de l'Estat) 15. Una altra. Especifiqueu-la: _______________________________________________ ✍



Per a totes les persones entrevistades 36. Ens pot dir quina categoria professional té (o tenia) el seu pare.

Si la persona entrevistada o el seu pare no és el cap de família, quina és o era la categoria del cap de família de la llar?

Pare Cap de família

1. Empresari amb assalariats

2. Empresari sense assalariats

3. Autònom amb assalariats

4. Autònom sense assalariats

5. Professional liberal

6. Tècnic superior

7. Tècnic mitjà

8. Personal administratiu i comercial

9. Dependents i treballadors del comerç

10. Altres treballadors dels serveis

11. Capatassos i encarregats

12. Obrers de la indústria i de la construcció qualificats

13. Obrers de la indústria i de la construcció no qualificats

14. CSE (Cossos de Seguretat de l'Estat)

15. Una altra. Especifiqueu-la. ✍ ✍

Si la persona entrevistada no treballa actualment ⇒ passeu a pregunta 53

Només per a les persones que treballen actualment

37. Quin tipus de contracte té vostè a la seva feina?

1. És funcionari/a 2. Contracte indefinit 3. Contracte temporal 4. Treballa sense contracte 5. Treballa pel seu compte (autònoms, empresaris, professionals liberals) 6. Una altra relació contractual. Especifiqueu-la: ____________________________________ ✍

38. Quant de temps porta en aquesta feina?

_________ mesos, __________ anys Si fa cinc anys o més ⇒ passeu a pregunta 41

39. A quantes empreses diferents ha treballat en els últims 5 anys? Enquestador: comptant-t'hi l'actual

_________ empreses

40. Quantes vegades s'ha trobat en atur en els últims 2 anys?

_________ vegades en atur

41. En els últims 2 anys, ha tingut vostè algun tipus de promoció professional a la seva feina?

1. Sí 2. No



42. En aquests 2 anys, li han pujat el sou més enllà del que li pertocava per conveni?

1. Sí 2. No

43. Si compara la feina que vostè realitzava fa 2 anys amb la que fa ara, creu que en l'actualitat utilitza més o menys coneixements tècnics?

1. Més coneixements tècnics 2. Els mateixos 3. Menys coneixements tècnics 8. Llavors no treballava

44. A l’empresa on vostè treballa, disposen de connexió a Internet?

1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 51 3. No ho sap ⇒ passeu a pregunta 51

45. Tenen a l’empresa connexió a Internet d’alta velocitat?


3. No ho sap ⇒ passeu a pregunta 47

46. Sap quin tipus de connexió d’alta velocitat tenen?

1. ADSL 2. XDSI (RDSI) 3. LAN 4. Per cable / fibra òptica 5. No ho sap

47. Utilitza vostè el correu electrònic o Internet a la seva feina?

1. Sí 2. Hi té accés però no l’utilitza mai ⇒ passeu a pregunta 51

3. No hi té accés ⇒ passeu a pregunta 51

48. A la seva feina, amb quina freqüència utilitza el correu electrònic per motius de treball? Enquestador : anoteu la resposta a la taula adjunta.

A part del correu electrònic, amb quina freqüència utilitza Internet per motius de treball? Enquestador: Ídem

49. A la seva feina, amb quina freqüència utilitza el correu electrònic per motius personals? Enquestador: Ídem

A part del correu electrònic, amb quina freqüència utilitza Internet per motius personals? Enquestador: Ídem

48. Motius de treball 49. Motius personals

Correu electrònic

Internet / web

Correu electrònic

Internet / web




4. Sí, almenys un cop al mes

5. Sí, almenys un cop l'any

6. Mai



50. Aproximadament, quantes hores setmanals en total passa de mitjana amb el correu electrònic i Internet a la seva feina?

_________ hores /setmana 88. Utilitza Internet amb freqüència no setmanal

Per a totes les persones que actualment treballen

51. Quantes hores setmanals dedica vostè de mitjana a la feina en una setmana normal, tot comptant les hores extra o les que realitza a casa seva de manera habitual?

52. I quantes hores setmanals dedica de mitjana als desplaçaments de casa a la feina, tot comptant l'anada i la tornada?

1. Nombre d'hores setmanals dedicades a la feina hores

2. Nombre d'hores setmanals de desplaçament casa-feina hores


Per a totes les persones entrevistades

D. Activitats quotidianes i ocupació del temps

53. Quantes hores setmanals de mitjana dedica vostè a les tasques domèstiques durant els dies feiners d'una setmana normal? Enquestador: anoteu la resposta a la taula següent

54. I durant els caps de setmana? Enquestador: anoteu la resposta a la taula següent i calculeu el total

1. Hores setmanals dedicades a les tasques domèstiques els dies feiners hores

2. Hores setmanals dedicades a les tasques domèstiques el cap de setmana hores


55. Amb quina freqüencia utilitza el correu electrònic i Internet, comptant quan ho fa a la feina, al centre de formació, a casa o a d’altres llocs i pel motiu que sigui?

1. Almenys un cop per setmana. Quantes hores aproximadament? __________ hores/setmana 2. Almenys un cop al mes 3. Almenys un cop l'any 4. No l’utilitza mai

A partir de la resposta a aquesta pregunta s'ha d'establir si la persona entrevistada és usuària d'Internet

� USUARIS d'Internet: totes les persones que utilitzen Internet en alguna ocasió (respostes 1 a 3)

� NO USUARIS d'Internet: totes les persones que no han utilitzat mai Internet (resposta 4)



56. Realitza vostè habitual o ocasionalment les activitats que ara li llegirè? Enquestador: anoteu la resposta a la taula adjunta

57. En cas afirmatiu, realitza aquesta activitat cada dia o gairebé cada dia? Enquestador: Ídem

58. Si no realitza l'activitat diàriament, realitza aquesta activitat almenys un cop per setmana? Enquestador: Ídem. Si la persona és NO USUÀRIA d’Internet ⇒ passeu a pregunta 60

Només per a USUARIS d'Internet

59. En relació amb les activitats que realitza DIÀRIA O SETMANALMENT, considera que des de que utilitza Internet les hi dedica més o menys temps? Enquestador: Ídem

56. Realització 57. Realització diària

58. Realització setmanal

NOMÉS USUARIS 59. Evolució dedicació

1. Sí 2. No 1. Sí 2. No 1. Sí 2. No 1. Menys 2. Igual 3. Més

1. Veure TV Ö Ö

2. Veure vídeos o DVD Ö Ö

3. Passejar Ö Ö

4. Escoltar la ràdio Ö Ö

5. Escoltar música Ö Ö

6. Llegir premsa o revistes Ö Ö

7. Llegir llibres Ö Ö

8. No fer res, pensar en les musaranyes

Ö

Ö

9. Anar a bars, restaurants, discoteques

Ö

Ö

10. Anar al cinema Ö Ö

11. Anar al teatre, òpera o concerts Ö Ö

12. Anar a museus, exposicions o conferències

Ö

Ö

13. Trobar-se amb familiars o amics

Ö

Ö

14. Jugar amb l'ordinador o consola

Ö

Ö

15. Xerrar amb la gent de casa, jugar amb els nens o similar

Ö

Ö

16. Activitats a casa relacionades amb el treball professional

Ö

Ö

17. Assistir a partits o competicions esportives

Ö

Ö

18. Practicar esport o alguna activitat física

Ö

Ö

19. Assistir a manifestacions o reunions de sindicats, partits polítics o entitats associatives

Ö Ö

20. Anar a l'església o lloc de culte de la seva religió

Ö

Ö

21. Assistir a esdeveniments populars, festes o fires de carrer

Ö Ö

22. Practicar algun hobby. Especifiqueu-lo: __________ ✍

Ö Ö



60. Aproximadament, quants minuts passa al dia xerrant amb les persones de la seva llar, jugant amb els nens, etc.?

________ minuts

888. NP (viu sol/a)

61. Quantes hores diàries dorm vostè de mitjana?

________ hores

Si la persona és NO USUÀRIA d'Internet ⇒ passeu a pregunta 63

Només per a USUARIS d’Internet

62. Des de que utilitza Internet, ha variat el temps que vostè dedica a dormir?

1. Dorm més 2. No ha variat 3. Dorm menys

E. Dotació tecnològica a la llar

63. Disposen a la seva llar dels següents aparells o serveis? Enquestador: feu atenció a la distinció entre “no” (resposta 2) i “no ho sap” (resposta 8).

64. En cas afirmatiu, quants en té? Enquestador: aquesta pregunta només es fa en els casos assenyalats

63. Possessió a la llar 64.

0. NP 1. Sí 2. No 8. NS Número

01. Telèfon fix Número de línies ✍

02. Telèfon mòbil propi

03 El seu mòbil disposa de sistema WAP o GPRS o similar, és a dir permet la connexió amb Internet?

04. Un altre telèfon mòbil a la llar Número total ✍

05 En cas afirmatiu, quants d’aquests aparells disposen de sistema WAP o GPRS o similar?

✍

06. Televisió Número d’aparells ✍

07. Televisió per cable

08. Televisió per satèl.lit de NO pagament

09. Abonament a televisió per satèl·lit de pagament

10. Ordinador Número total d'aparells (sobretaula + portàtils) ✍

11. Web cam

12. Connexió a Internet

13. Terminals AOL

14. Agendes electròniques Palm Pilot

15. Consoles de videojocs amb accés a Internet (PlayStation2, Dreamcast, X-Box, etc.)

Si a la llar hi ha connexió a Internet ⇒

passeu a pregunta 67



Només per a les persones que no tenen connexió d’Internet a casa

65. Ha estat connectat a Internet a casa en alguna ocasió i van decidir suspendre la connexió?

1. Sí 2. No

66. Per quin motiu principal no està vostè connectat a Internet o per quin motiu va suspendre la connexió?

01. Perquè no sap com funciona 02. Perquè no li troba utilitat 03. Perquè no té ningú que l’ajudi o l’assessori 04. Perquè és molt car 05. Perquè és molt lent i/o funciona malament 06. Perquè té la sensació de què li poden vigilar 07. Perquè és perillós per als nens 08. Perquè pot introduir virus perillosos 09. Perquè té la connexió de la feina 10. Per un altre motiu. Especifiqueu-lo: ____________________________________ ✍

Les persones que no tenen connexió a Internet a casa ⇒ passeu a pregunta 84

Només per a les persones que tenen connexió a Internet

67. Aproximadament, quan es va instal.lar la connexió a Internet a casa seva per primera vegada?

Mes: ____________________ Any: ____________

68. Qui va decidir instal.lar la connexió a Internet a casa?

1. Vostè mateix 2. Una altra o altres persones de la llar. Si hi viuen anoteu-les a la fitxa familiar

3. Una altra persona. Especifiqueu-la: ____________________________________________ ✍

69. Quin tipus de servidor o servei Internet té a casa? Enquestador: LLEGIU

1. Un servei comercial de pagament 2. Un servei gratuït 3. Un servei facilitat per la seva empresa o centre de formació

70. Disposen de tarifa plana?

1. Sí 2. No 3. No ho sap

71. Disposa de connexió d’alta velocitat a casa?

1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 73 3. No ho sap ⇒ passeu a pregunta 73

72. Quin sistema de connexió d’alta velocitat té?

1. ADSL 2. XDSI (RDSI) 3. Per cable / fibra òptica 4. No ho sap

73. Disposa vostè d’adreça electrònica exclusiva o compartida amb altres membres de la llar?

1. Sí, exclusiva 2. Sí, compartida amb altres membres de la llar 3. No



F. Utilització d’Internet

Les persones que viuen soles ⇒ passeu a pregunta 82 Només per a les persones que tenen connexió a Internet a casa i NO viuen soles

74. A part de vostè, hi ha algun membre de la llar que utilitzi Internet o el correu electrònic a casa?

1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 82 (Si a llar hi ha nens de 6 a 15 anys ⇒ passeu a pregunta 79)

75. En cas afirmatiu, ens pot assenyalar quina o quines de les persones que abans ens ha esmentat?

Enquestador: torneu a la fitxa familiar i enumereu les persones que hi consten; marqueu amb una creu la o les persones que utilitzen Internet

Si a la llar no hi ha nens entre 6 i 15 anys ⇒ passeu a pregunta 80

Si a la llar hi ha nens entre 6 i 15 anys però no utilitzen Internet ⇒ passeu a pregunta 79

Només si a la llar hi ha nens entre 6 i 15 anys i utilitzen Internet a casa

Si a la llar hi ha més d'un nen entre 6 i 15 anys, referiu-vos sempre al que, segons la persona entrevistada, es consideri principal usuari. Marqueu-lo a la fitxa familiar

76. En relació amb el menor que més utilitza Internet, amb quin objectiu principal ho fa?

01. Per rebre o trametre missatges 02. Per participar en xats 03. Per estudiar 04. Per baixar-se o escoltar música 05. Per jugar o divertir-se 06. Per fer una mica de tot 07. Per un altre motiu. Especifiqueu-lo: _________________________________________ ✍ 08. No ho sap

77. Aquest mateix nen, quantes hores per setmana utilitza Internet a casa de mitjana?

_________ hores setmanals

78. Quina opinió té vostè sobre el temps que aquest nen passa amb Internet?

1. Creu que hi passa massa temps 2. Creu que hi passa el temps just 3. Creu que hauria de passar-hi més temps

Si a la llar hi ha nens entre 6 i 15 anys i no utilitzen Internet

79. Per quin motiu principal no utilitzen Internet a casa els nens de 6 a 15 anys?

1. Perquè no saben com funciona 2. Perquè és molt car 3. Perquè perden el temps 4. Perquè és perillós: poden accedir a pàgines poc adients 5. Perquè l'ordinador no queda lliure 6. Per un altre motiu. Especifiqueu-lo: ___________________________________________ ✍



Per a totes les persones entrevistades que tenen connexió a Internet i que NO viuen soles

80. Pot succeir que diverses persones de la llar vulguin accedir a Internet al mateix temps?

1. Sí, sovint 2. Sí, ocasionalment 3. No ⇒ passeu a pregunta 82

81. En cas afirmatiu, quin criteri preval per a que una persona de la llar tingui prioritat per accedir a Internet?

1. Que ho necessiti per qüestions professionals o de feina 2. Que ho necessiti per fer els deures o per motius relacionats amb la seva formació 3. Que mani a casa 4. Que arribi primer i agafi l’ordinador 5. Un altre criteri. Especifiqueu-lo: _____________________________________________ ✍

82. Amb quina freqüència utilitza vostè el correu electrònic a casa? I Internet? 1. Correu electrònic 2. Internet / web




4. Sí, almenys un cop al mes ⇒ passeu a pregunta 84

5. Sí, almenys un cop l'any ⇒ passeu a pregunta 84

6. No ho ha utilitzat mai ⇒ passeu a pregunta 84

83. Quantes hores per setmana acostuma a utilitzar Internet a casa?

__________ hores/setmana


84. A part de casa, de la feina o del centre d'estudis es connecta a Internet en algun altre lloc? En

cas afirmatiu, amb quina freqüència? Enquestador: LLEGIU

1. Setmanalment 2. Mensualment 3. Mai o gairebé

mai

1. A un centre de formació on fa cursos no reglats

2. A casa d'un amic o familiar

3. A un cibercafè o similar

4. A un centre públic com ara biblioteca, casal d'avis, de joves, etc. Especifiqueu-lo: ________ ✍

5. A un club o entitat associativa

6. A un altre lloc. Especifiqueu-lo: _____________ ✍

85. Utilitza serveis WAP per accedir a Internet mitjançant el telèfon mòbil?

1. Sí

2. No Les persones que no utilitzen els serveis WAP i no accedeixen setmanalment a Internet als llocs contemplats a la pregunta 84 Ö passeu a pregunta 87

Només per a les persones que han contestat setmanalment a la pregunta 84 i/o afirmativament la 85

86. Quantes hores per setmana acostuma a utilitzar Internet en un lloc diferent de la feina, centre de formació o casa seva?

__________ hores/setmana



G. Relacions personals i sociabilitat Parlarem ara de les relacions que manté vostè amb els amics i els familiars que no viuen a casa seva

Les persones que viuen amb els seus pares ⇒ passeu a pregunta 92

87. Voldríem saber si els seus PARES viuen. Enquestador: anoteu la resposta a la taula adjunta

88. En cas afirmatiu, on resideixen? Enquestador: anoteu la resposta a la taula adjunta

1. Mateix municipi 2. Resta de Catalunya 3. Resta d’Espanya 4. Estranger

89. Amb quina freqüència es troben personalment?

90. Amb quina freqüència parlen per telèfon?

91. Amb quina freqüència es comuniquen per Internet?

1. Cada dia o gairebé cada dia 2. Almenys un cop per setmana 3. Almenys un cop al mes 4. Almenys un cop l’any 5. Mai o gairebé mai

87 88 89 90 91

PARES

1. Viu 2. No viu Localització Freqüència visites

Freqüència telèfon

Freqüència internet

1. Pare

2. Mare

92. Té vostè ALTRES FAMILIARS que visquin fora de casa seva? Quants diria que té que visquin al seu mateix municipi, a la resta de Catalunya, a la resta d’Espanya o a l’estranger? Enquestador: anoteu les respostes a la taula adjunta.

93. Amb quants d’ells es relaciona com a mínim un cop l’any? Enquestador: Ídem

Només amb els que es relaciona

94. Amb quina freqüència es troba personalment amb algú d’ells?

95. Amb quina freqüència parla per telèfon amb algú d’ells?

96. Amb quina freqüència es comunica per internet amb algú d’ells?


FAMILIARS 92 Número aproximat

93 Número amb

relació

94 Freqüència

visites

95 Freqüència

telèfon

96 Freqüència

Internet

1. Mateix municipi

2. Resta de Catalunya

3. Resta d’Espanya

4. Estranger

Enquestador: total



97. Té vostè bons AMICS? Quants diria que té que visquin al seu mateix municipi, a la resta de Catalunya , a la resta d'Espanya o a l'estranger? Enquestador: anoteu les respostes a la taula adjunta

Només si té amics

98. Amb quina freqüència es troba personalment amb algú d’ells?


100. Amb quina freqüència es comunica per internet amb algú d’ells?


97 98 99 100 AMICS Número

aproximat Freqüència

visites Freqüència

telèfon Freqüència

Internet

1. Mateix municipi 2. Resta de Catalunya 3. Resta d’Espanya 4. Estranger

Enquestador: total

101. Té vostè VEÏNS amb els que es relacioni i pugui demanar petits favors? Quants diria que té en total? Enquestador: anoteu les respostes a la taula adjunta

102. Amb quina freqüència rep de o fa visites a algú d’ells?


104. Amb quina freqüència es comunica per Internet amb algú d’ells?


101 102 103 104

Número aproximat de veïns amb els que es relaciona

Freqüència visites

Freqüència telèfon

Freqüència Internet

___________✍



105. De les trucades telefòniques personals que rep, la majoria són de persones del seu mateix sexe?

Només per a USUARIS d’Internet

106. I dels correus electrònics personals que rep, la majoria són de persones del seu mateix sexe?

105. Trucades telefòniques

NOMÉS USUARIS 106. Correus electrònics

1. Sí

2. No

3. No ho sap

107. Només per a les persones que viuen en llars de 2 membres o més. Durant els 7 últims dies, quantes vegades ha sopat sol o amb les persones de casa seva?

Vegades

1. Van sopar tots els membres de la llar reunits

2. Només es van reunir alguns membres de la llar

3. Va sopar vostè sol/a

108. Hi ha persones del seu voltant que es queixen de què no el veuen prou? Qui principalment? Enquestador: LLEGIU

1. Les persones de la seva llar

2. La seva família 3. Els seus amics 4. La seva parella 8. No hi ha ningú que es queixi

109. L’últim any, té vostè la impressió de que ha augmentat o disminuït..? 0. NP (viu sol o

no té fills) 1. Ha augmentat 2. S'ha

mantingut igual 3. Ha disminuït

1. ... les converses amb els que viuen amb vostè

2. Només per als que tenen fills, ... les activitats amb els seus fills

3. ... les baralles a casa

4. ... la sensació de trobar-se estressat

5. ... la sensació de trobar-se aïllat de la resta de la gent

6. ... la sensació de trobar-se deprimit o baix de moral



110. És vostè d'alguna associació, club, ONG, sindicat, partit o qualsevol altra entitat associativa?

1. Sí

2. No ⇒ passeu a pregunta 115

Només per als que són d'alguna associació

111. De quin tipus d'associació o associacions es tracta? Enquestador: NO LLEGIU. Anoteu les respostes a la taula adjunta

112. Participa de manera habitual i activa en aquesta associació o no? Enquestador: Ídem

111 Participació

112 Implicació

113. Ús d'Internet

114 Motiu

1. Sí 2. No 1. Sí 2. No 1. Sí 2. No

1. Associació esportiva

2. Associació excursionista

3. Associació cultural i recreativa

4. Associació religiosa o parroquial

5. Associació de pares i mares d'alumnes (AMPA)

6. Associació de dones

7. Associació de joves

8. Associació de gent gran

9. Associació de veïns

10. Associació professional

11. Sindicat

12. Associació de consumidors

13. Associació ecologista

14. Partit polític

15. Associació protectora d'animals

16. Associació de denúncia i reivindicació per a la defensa dels drets humans i civils, antiracistes o similars (moviments antiglobalització, Amnistia Internacional, Greenpeace, SOS Racisme, etc.)

17. Associació o ONG solidària (Intermón, Metges sense fronteres, etc.)

18. Una altra associació. Especifiqueu-la: ________✍

NO USUARIS d'Internet ⇒ passeu a pregunta 115

Només per a USUARIS d'Internet que són d'alguna associació

113. Utilitza Internet per comunicar-se amb ella o alguna d'elles? Enquestador: Si participa en més d'una associació anoteu la resposta per a cada una d'elles a la taula anterior


114. Per quin motiu principal utilitza Internet en relació amb aquestes associacions? Enquestador: anoteu la resposta per a cada una d'elles a la taula anterior

1. Per rebre informació 2. Per comunicar-se amb l'entitat 3. Per comunicar-se amb altres persones interessades en els mateixos temes




115. Independentment de la seva activitat associativa, participa o dóna suport de manera habitual o ocasional a campanyes sobre temes com ara la defensa dels drets humans, la conservació de la natura, la lluita contra la pobresa, la igualtat de la dona, la defensa dels nens, o d’altres similars?

1. Sí, habitualment 2. Sí, esporàdicament 3. No ⇒ passeu a pregunta 118

NO USUARIS d'Internet passeu a pregunta 118

Només per a USUARIS d'Internet que participen o donen suport a campanyes

116. Utilitza Internet en relació amb aquestes campanyes?


117. En cas afirmatiu, ho fa per algun dels motius següents?

1. Sí 2. No

1. Per rebre informació

2. Per comunicar-se amb altres persones interessades en els mateixos temes

3. Per actuar directament (individualment o en grup)


Només USUARIS d’Internet

118. Ha escrit o ha signat en alguna ocasió una carta de protesta o de reclamació a una administració pública?

1. Sí USUARIS � 2. No Ð

119. En cas afirmatiu, ho ha fet en alguna ocasió a través del correu electrònic o d'Internet?

1. Sí 2. No

120. Ha escrit en alguna ocasió una carta al director d'una publicació per tal de manifestar la seva opinió o descontent sobre algun tema?



1. Sí 2. No

122. S’ha adreçat en alguna ocasió a l’ajuntament per tal d’informar-se sobre alguna cosa que afecta la seva ciutat?



1. Sí 2. No



124. Ara li llegiré unes frases i m’hauria de dir si està d’acord o en desacord amb cadascuna d’elles. Si prefereix li mostro una targeta.

TARJETA 1 1. D’acord 2. En desacord

1. La gent pot influir en els esdeveniments mundials amb mobilitzacions polítiques i socials

2. Els ciutadans corrents tenen influència en allò que decideix el govern

3. És difícil per a la gent controlar el que fan els membres del govern

4. Al món hi ha uns quants que manen i els ciutadans no poden fer gran cosa per controlar-los

5. Amb esforç i entre tots podríem acabar amb la corrupció política

6. Un dels motius de que hi hagi guerres és que la gent no s’interessa prou per la política

7. Nosaltres, els consumidors, podem fer poca cosa per a que els preus no pugin

8. Quan ho pensa, s’adona de que és impossible influir en les decisions dels polítics

9. Prefereix utilitzar la seva energia en altres coses que no pas en resoldre els problemes del món

10. Finalment, els responsables del mal govern, sigui aquest municipal, autonòmic o estatal, són els ciutadans que no voten com caldria



H. Identitat A continuació li farem unes preguntes sobre la seva actitud davant la vida i els aspectes d’aquesta amb que més s’identifica

125. En aquesta targeta (Enquestador: mostreu la targeta 2) pot veure tot un seguit d'aspectes que formen part de la vida de les persones amb els que es pot sentir identificat. Si només pogués triar un, amb quin s'identificaria més? (Enquestador: només s'admet una resposta)

01. Amb la seva feina 02. Amb la seva religió 03. Amb la seva llengua 04. Amb la seva cultura 05. Amb vostè mateix 06. Amb la seva família 07. Amb el seu país 08. Amb la humanitat en el seu conjunt 09. Amb la gent de la seva edat 10. Amb la natura 11. Amb ser dona Amb ser home 12. No se sent identificat amb res en especial

TARGETA 2

126. Creu vostè en Déu?


127. Sent vostè algun tipus d'espiritualitat transcendent no religiosa?


Les persones que no creuen en Déu (p.126) ni en l’espiritualitat (p.127) o NO USUARIS ⇒ passeu a pregunta 130

Només per a USUARIS que creuen en Déu o en l’espiritualitat

128. Utilitza Internet en relació amb les seves creences o la seva pràctica religiosa o espiritual?


129. En relació amb aquests temes, per a què utilitza PRINCIPALMENT Internet? Enquestador: LLEGIU

1. Per informar-se sobre les seves creences 2. Per informar-se sobre les activitats del seu culte 3. Per comunicar-se amb altres creients com a vostè 4. Per expressar i explicar les seves creences a d’altres persones que no les comparteixen

130. Quina data històrica és més significativa per a vostè? Què s'hi celebra?

Data històrica: ________________________________________________________________✍

131. Durant les passades festes de Nadal, quin ha estat el plat principal del dinar del dia 25 ?

Plat principal del proppassat dia de Nadal___________________________________________✍



132. Li mostraré una altra targeta (Enquestador: mostreu la targeta 3) amb una llista de llocs. Si només pogués triar un, amb quin s'identificaria més? Enquestador: només s’admet una resposta

1. Amb el poble o ciutat on ha nascut 2. Amb el poble o ciutat on viu actualment 3. Amb Catalunya 4. Amb Espanya 5. Amb Europa 6. Amb el món 7. No se sent identificat amb cap lloc

TARGETA 3

133. Què se sent vostè? Marqui la seva opció sobre aquesta targeta. Enquestador: mostreu la targeta 4

1. Se sent només català TARGETA 4 2. Se sent més català que espanyol 3. Se sent tant català com espanyol 4. Se sent més espanyol que català 5. Se sent només espanyol 6. No se sent ni català ni espanyol. Especifiqueu què se sent: _______________________________✍

134. El canvi de la pesseta a l'euro, el fa sentir més europeu?

1. Sí 2. No

135. Se sent orgullós de ser europeu?

1. Sí 2. No

136. És vostè seguidor actiu d'algun club o equip esportiu? En cas afirmatiu, de quin club o equip?

1. Sí. Especifiqueu nom de l'equip i esport: _______________________________________________✍

2. No

137. Vostè és dels que quan perd el seu rival esportiu, ho celebra?

1. Sí 2. No

138. Recentment, el jugador del Barça, Rivaldo, s’ha declarat contrari a que la selecció brasilera de futbol jugués un partit amistós amb la selecció de Catalunya, degut al caràcter no oficial de la selecció catalana. Està vostè al corrent d’aquest tema?


139. Què pensa vostè de l’actitud de Rivaldo? Enquestador: LLEGIU

1. Rivaldo no entén la importància de la selecció catalana per als catalans i hauria d’haver-se callat

2. No s’hauria de barrejar el futbol amb la catalanitat 3. Rivaldo té raó



I. Desenvolupament personal A continuació li farem unes preguntes sobre la seva actitud davant la vida 140. En primer lloc li llegiré unes frases sobre la seva capacitat de resoldre problemes i vostè m'haurà de dir fins quin

punt hi està d'acord o no. Si ho prefereix li mostro una targeta. Enquestador: LLEGIU

TARGETA 5 1. Totalment

d'acord 2. Més aviat

d'acord 3. Més aviat en desacord

4. Totalment en desacord

1. Pot trobar la manera d'obtenir allò que vol encara que algú estigui en contra

2. Pot resoldre problemes difícils si s'esforça prou

3. Li resulta fàcil persistir en allò que s'ha proposat fins assolir les seves metes

4. Té confiança en que pot resoldre amb eficàcia esdeveniments inesperats

5. Gràcies a les seves qualitats i recursos pot superar situacions imprevistes

6. Quan es troba en dificultats pot romandre tranquil perquè compta amb l'habilitat necessària per resoldre-les

7. Passi el que passi, generalment és capaç de solucionar un problema

8. Pot resoldre la majoria dels problemes si s'esforça prou

9. Si es troba en una situació difícil, generalment arriba a saber què ha de fer

10. Quan ha d'afrontar un problema, generalment troba diverses maneres de resoldre-ho

141. Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seu compte i ser el seu propi cap encara que guanyés menys?

1. Sí 2. No

142. Preferiria (o hauria preferit) treballar pel seu compte i ser el seu propi cap encara que tingués menys seguretat laboral?

1. Sí 2. No

143. (Només si la persona entrevistada té fills) Si els seus fills només poguessin escollir entre ser funcionaris o tenir la seva pròpia empresa, quina possibilitat preferiria? Enquestador: LLEGIU

1. Ser funcionaris

2. Tenir la seva pròpia empresa

144. Al seu parer, què considera més important per triomfar a la vida? Només pot triar una resposta de les que ara li llegirè. Enquestador: LLEGIU

1. La intel.ligència

2. El propi esforç 3. Els contactes i els "enchufes" 4. La sort



145. Quan vostè o alguna persona propera contrau una malaltia seria, a part de consultar un metge, procura informar-se vostè mateix sobre la malaltia?


8. NP (no li ha passat mai) ⇒ passeu a pregunta 147

146. En cas afirmatiu, com s’informa PRINCIPALMENT ? Enquestador: LLEGIU

1. Parlant amb coneguts, amics o familiars 2. Llegint llibres o revistes especialitzades 3. A través d'Internet 4. A través d'un altre canal. Especifiqueu-lo: ____________________________________________✍

147. Quan el metge li prescriu un medicament nou, acostuma a llegir el prospecte?

1. Sí 2. No


148. Acostuma a utilitzar Internet per informar-se sobre un nou medicament que li prescriu el metge?

1. Sí 2. No

149. Com s'informa PRINCIPALMENT quan té lloc un gran esdeveniment internacional? Enquestador: NO LLEGIU. Només s'admet una resposta

150. I quan hi ha un esdeveniment local, com s'informa PRINCIPALMENT? Enquestador: NO LLEGIU. Només s'admet una resposta

149. Esdeveniment internacional 150. Esdeveniment local

1. Televisió

2. Ràdio

3. Premsa diària

4. Revistes

5. Internet

6. Xerrant amb familiars, amics i coneguts

7. Per un altre mitjà. Especifiqueu-lo. ________________________✍ ____________________✍

151. Abans de votar, s’informa sobre els diversos programes dels partits polítics que es presenten a les eleccions?

0. NP (no té o no tenia l’edat reglamentària) 1. Sí 2. No ⇒ passeu a pregunta 153

152. Quin mitjà utilitza PRINCIPALMENT per informar-se sobre els programes dels partits polítics que es presenten a les eleccions? Enquestador: NO LLEGIU

01. Televisió 02. Ràdio 03. Premsa diària 04. Revistes 05. Internet 06. Propaganda electoral 07. Assistir a mítings o actes polítics 08. Xerrar amb familiars, amics i coneguts 09. Per un altre mitjà. Especifiqueu-lo: ________________________________________________✍



153. Ha llegit diaris durant l’ÚLTIMA SETMANA? Quin PRINCIPALMENT? Enquestador: si llegeix més d’un, anoteu el que la persona consideri més important o habitual a la taula següent

Només per a USUARIS d’internet

154. Llegeix algun diari per Internet? Quin PRINCIPALMENT? Enquestador: anoteu el que la persona consideri més important o habitual a la taula següent)

NOMÉS USUARIS

153. Lectura 154. Lectura Internet

00. No en llegeix cap

01. La Vanguardia

02. El Periódico edició catalana

03. El Periódico, edició castellana

04. El País

05. Avui

06. El Mundo

07. ABC

08. La Razón

09. El Punt

10. Regió 7

11. El 9 nou

12. Premsa diària gratuïta (Barcelona i més, Metro, etc.)

13. Diaris d’informació esportiva

14. Un altre diari nacional o local. Especifiqueu-lo: ______________✍ ______________✍

15. Un altre diari estranger. Especifiqueu-lo: ______________✍ ______________✍

88. Té problemes funcionals o no sap llegir

155. A quin canal de televisió mira vostè les notícies amb més freqüència? Enquestador: si en mira diversos, anoteu el que més ha connectat durant la darrera setmana

00. No mira les notícies de la tele 01. TVE (canal 1) 02. TVE (canal 2) 03. TV3 04. Canal 33 / K33 05. Tele 5 06. Antena 3 07. Canal Plus 08. Barcelona TV 09. City TV 10. Televisió per satèl·lit 11. Un canal de televisió del seu municipi. Especifiqueu-lo: ___________________________✍ 12. Un altre canal de televisió. Especifiqueu-lo: ___________________________✍

156. Ens pot dir fins quin punt té vostè confiança en la informació que rep dels següents mitjans de comunicació? 0. NP (no utilitza) 1. Molta 2. Regular 3. Poca

1. De la televisió

2. De la ràdio

3. Dels diaris

4. D'Internet

NO USUARIS d'Internet ⇒ Passeu a pregunta 170



J. USUARIS: Formes d’ús d’Internet


Finalitzarem aquesta entrevista amb unes preguntes sobre la manera com vostè utilitza Internet

157. Podria dir-nos aproximadament quin mes i quin any va entrar en Internet per primer cop?

Mes _________ Any __________

158. A qui acudeix principalment quan no sap fer alguna cosa o necessita ajut amb Internet?

0. No necessita ajut 1. Una o diverses persones de la llar (Enquestador: anoteu-les sobre la fitxa familiar) 2. Un altre familiar 3. Un amic 4. Un company de feina o d'estudis 5. Un professor al centre de formació 6. Un tècnic de l'empresa que li va instal.lar 7. Una altra persona. Especifiqueu-la: _________________________________________________✍

159. De les següents operacions que es poden fer a Internet, digui'ns si us plau quines sap fer i quines no

1. Sí 3. No

1. És capaç de rebre i transmetre missatges electrònics

2. És capaç de rebre i transmetre missatges de correu electrònic amb arxius adjunts (attachments)

3. És capaç d'utilitzar un buscador o de trobar una informació a la web

4. És capaç de descarregar fitxers de la web al seu ordinador



160. Utilitza Internet o el correu electrònic per fer alguna de les coses següents?

161. En cas afirmatiu, des d’on ho fa? Enquestador: s’admet més d’una resposta

160 161

1. Sí 2. No Lloc de connexió

Casa Feina Altres

01. Transmetre i rebre missatges de correu electrònic

02. Participar en xats o "news groups"

03. Participar o comprar en una subhasta

04. Comprar productes d'alimentació i de neteja

05. Comprar llibres o música

06. Comprar productes informàtics

07. Comprar o reservar entrades per a espectacles

08. Comprar altres coses

09. Reservar viatges o allotjament o llogar un cotxe

10. Realitzar operacions amb el seu banc

11. Treballar des de casa

12. Buscar feina

13. Buscar pis

14. Participar en cursos "on line"

15. Assabentar-se de les notícies per la premsa general

16. Assabentar-se de les notícies esportives

17. Navegar per Internet sense un objectiu concret

18. Jugar a videojocs per Internet

19. Trametre targetes de felicitació electròniques

20. Trametre fotos de vostè o de la família

21. Baixar-se música de la xarxa

22. Mirar porno

23. Buscar informació sobre viatges

24. Buscar informació sobre la seva ciutat

25. Buscar informació sobre espectacles programats

26. Buscar informació sobre oferta formativa

27. Buscar informació política o sindical

28. Buscar informació sobre la seva associació professional

29. Buscar informació sobre la seva salut o la de persones properes

30. Buscar informació sobre serveis públics

31. Buscar informació sobre gays i lesbianes

32. Baixar-se software de la xarxa

33. Consultar biblioteques, enciclopèdies, diccionaris, atles

34. Trucar per telèfon a través d'Internet

35. Arreglar o confirmar trobades amb els amics

36. Organitzar les activitats dels nens

37. Buscar receptes de cuina

38. Contactar amb amics quan està desanimat



162. Hi ha estudis i enquestes que diuen que molta gent utilitza Internet per mirar pornografia. Segons el que vostè sap o ha sentit, creu que això és cert? Enquestador: LLEGIU

1. És cert 2. És cert però no tant com diuen 3. No és cert

163. Amb quina de les següents afirmacions està vostè més d'acord? Enquestador: LLEGIU

1. S'hauria de prohibir el porno en Internet per a tothom 2. S'hauria de prohibir el porno en Internet únicament als menors de 18 anys 3. Cadascú ha de ser lliure de mirar el que vulgui en Internet

164. Ens pot dir quines són les 5 últimes pàgines d’Internet que ha visitat?

1 ✍

2 ✍

3 ✍

4 ✍

5 ✍

165. Em podria citar 5 noms dels favorits que vostè té al seu ordinador?

1 ✍

2 ✍

3 ✍

4 ✍

5 ✍

166. En general, quin idioma utilitza o tria més freqüentment a...? 0. NP 1. Català 2. Castellà 3. Anglès 4. Un altre

1. ... les pàgines d’Internet que visita

2. ... els correus electrònics que intercanvia

3. ... els xats o newsgroups en els que participa

4. ... la seva pàgina d’inici en Internet



167. Visita habitualment o ha visitat en alguna ocasió les pàgines web de les administracions següents? Enquestador: marqueu la resposta, amb una creu, a la taula adjunta

168. En els casos afirmatius, per quin motiu principal l'ha visitada? Enquestador: LLEGIU i anoteu el codi corresponent a la taula adjunta

1. Per buscar informació 2. Per fer algun tràmit o gestió 3. Per opinar i participar en decisions de l'administració

169. Ho ha trobat útil? Enquestador: marqueu la resposta, amb una creu, a la taula adjunta 167

1. Sovint 2. En alguna 3. Mai 168. Motiu 169. Utilitat

ocasió 1. Sí 2. No

1. Ajuntament

2. Diputació

3. Generalitat de Catalunya

4. Hisenda

5. Seguretat social

6. Unió Europea

7. Una altra administració. Especifiqueu-la: _______________________________✍

Passeu a pregunta 174



K. NO USUARIS

Finalitzem aquesta entrevista amb unes poques preguntes sobre Internet

170. Sap vostè què és Internet?

1. Sí 2. No en sap molt, però n’ha sentit parlar 3. No ⇒ passeu a pregunta 174

171. Per quin motiu no utilitza vostè Internet?

01. Perquè no sap com funciona 02. Perquè no sap per a què serveix 03. Perquè és molt car 04. Perquè no ha tingut temps per posar-s’hi 04. Perquè és molt lent 05. Perquè no té l'equip informàtic necessari 06. Perquè té la sensació de què li poden vigilar 07. Perquè pot introduir virus perillosos 08. Per un altre motiu. Especifiqueu-lo: ________________________________________________✍

172. Vostè creu que un dia o altre acabarà coneixent i utilitzant Internet?

1. Sí, segur 2. Podria ser 3. No

173. En alguna ocasió ha demanat o ha rebut d’algun familiar, amic o company alguna informació o documentació obtinguda a Internet?

1. Sí, sovint 2. Sí, en alguna ocasió 3. No


L. Nivell d’ingressos

174. Per últim, ens pot indicar en aquesta targeta (Enquestador: mostreu la targeta 6) els ingressos mensuals nets de tots els membres de la llar? Només cal que indiqui el grup d’ingressos al que més s’apropa el seu

1. Menys de 75.000 pessetes (Menys de 451 euros) TARGETA 6 2. Entre 75.000 i 125.000 pessetes (De 451 a 751 euros) 3. Entre 125.001 i 210.000 pessetes (De 751,1 a 1.262 euros) 4. Entre 210.001 i 420.000 pessetes (De 1.262,1 a 2.525 euros) 5. Entre 420.001 i 675.000 pessetes (De 2.525,1 a 4.057 euros) 6. Entre 675.001 a 1.000.000 de pessetes (De 4.057,1 a 6.010 euros) 7. Més d’1.000.000 de pessetes (Més de 6.010 euros)



Full d'observació (a omplir per l'enquestador/a)

Dades sobre les condicions de l'entrevista

A. Hora de finalització de l'entrevista _________h. _________ mn.

B. Durada total (en minuts) de l'entrevista _________ mn.

C. En quina llengua s'ha desenvolupat l'entrevista

1. Català 2. Castellà 3. Ambdues, predominant català 4. Ambdues, predominant castellà 5. Una altra situació. Especifiqueu-la: _________________________________________________✍

D. Lloc on s'ha realitzat l'entrevista

1. Domicili (porta d'entrada) 2. Domicili ( interior) 3. Carrer o exterior 4. Lloc de treball 5. Bar o similar 6. En un altre lloc. Especifiqueu-lo: ___________________________________________________✍

E. Presència de terceres persones durant l'entrevista

1. No hi ha hagut 2. Parella 3. Altres familiars (fills, etc.) 4. Amics o veïns 5. Altres persones o no especificables

F. Com valoraries l'actitud de la persona entrevistada durant l'entrevista de 0 (gens o molt dolent) a 10 (molt o molt bé)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 99. NS

1. Interès en el tema

2. Facilitat per contestar

3. Sinceritat en les respostes

4. Condicions de l'entrevista (comoditat, interrupcions molestes, etc.)

Dades sobre l'habitatge i l'entorn on viu la persona entrevistada

G. A quin tipus d'habitatge viu aquesta persona?

1. Pis 2. Casa unifamiliar entremitgeres (tipologia de poble tradicional) 3. Casa unifamiliar adossada 4. Casa unifamiliar aïllada 5. Un altre tipus d'habitatge. Especifiqueu-lo: ___________________________________________✍



H. Equipaments observables de la casa o edifici 1. Sí 2. No 9. No ho sap

1. Jardí comunitari

2. Jardí particular

3. Piscina comunitària

4. Piscina particular

5. Porter

I. Aspecte de l'habitatge

1. Standing alt: casa, pis o torre modern o antic però de grans dimensions i/o acabats de luxe 2. Standing mitjà: casa o pis sense atributs de luxe, de dimensió mitjana i acabats mitjans 3. Standing popular-urbà: casa o pis de dimensions reduïdes i acabats i decoració senzills 4. Standing modest: casa o pis de dimensions molt reduïdes, amb condicions

d'habitabilitat deteriorades 9. No ho sap

J. Tipus d'hàbitat on viu la persona entrevistada

1. Nucli urbà 2. Urbanització 3. Disseminat 4. Una altra possibilitat. Especifiqueu-la: ________________________________________________✍

K. Saps si és possible accedir a casa d'aquesta persona utilitzant transport públic?

1. Sí, fàcilment 2. Sí, però amb dificultat 3. No

Només si la persona entrevistada viu en un bloc de pisos

L1. Quants pisos hi ha en aquest edifici?

_____ pisos

L2. En quin pis viu la persona entrevistada?

______ pis

L3. Té ascensor?

1. Sí 2. No

L4. Nivell de neteja i conservació de les zones comunes de l'edifici. De 0 (molt dolent) a 10 (molt correcte)

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 99. NS

1. Neteja i conservació d'escales i portal

2. Neteja i conservació de l'ascensor (si n'hi ha)

Annex 3

DEFINICIÓ I DESCRIPCIÓ DE VARIABLES CONSTRUÏDES

APARTATS

Bloc A: Dades sociodemogràfiques i context familiar ................................................................................................ 499 Bloc B: Formació i llengua......................................................................................................................................... 503 Bloc C: Situació laboral i professional ....................................................................................................................... 509 Bloc D: Activitats quotidianes i ocupació del temps................................................................................................... 515 Bloc E: Dotació tecnològica a la llar .......................................................................................................................... 519 Bloc F: Utilització d’Internet ....................................................................................................................................... 521 Bloc G: Relacions personals i sociabilitat .................................................................................................................. 525 Bloc H: Identitat ......................................................................................................................................................... 531 Bloc I: Desenvolupament personal ............................................................................................................................ 533 Bloc J: Usuaris: formes d’ús d’Internet ...................................................................................................................... 537 Bloc K: No usuaris ..................................................................................................................................................... 543 Bloc L: Nivell d’ingressos........................................................................................................................................... 545

La societat xarxa a Catalunya 497 Descripció de variables construïdes


L’anàlisi quantitativa de les dades obtingudes a través del qüestionari requereix la definició de

variables analítiques. Per aquest motiu, un cop codificat el qüestionari i verificada la

consistència de les dades, s’han definit un miler de variables: les obtingudes directament a

partir del qüestionari, i la resta. La seva construcció ha consistit, bàsicament, en l’agrupació

dels valors de les variables directes del qüestionari en intervals significatius o en la combinació

d’algunes d’elles. Amb la finalitat d’evitar ambigüitats en la lectura de les taules hem descrit les

variables construïdes. A continuació s’especifica el nom, la definició i les categories de

cadascuna d’elles.



Bloc A: Dades sociodemogràfiques i context familiar

v0d Llengua –català o castellà– amb què se sent més còmode per a fer l'entrevista

Variable definida directament a partir de la pregunta 0 del qüestionari.

v1_r1d Nombre de membres de la llar

Variable definida a partir de la pregunta 1 del qüestionari.

Valors de la variable: 1 persona; 2 persones; 3 persones; 4 persones; més de 4

persones.

v2_r1 Posició a la llar de la persona entrevistada


Valors de la variable: Cap de família; Espòs/a o parella; Fill/a; Altres familiars /

no familiars.

v3d Gènere de l’entrevistat


v4d Edat de l'entrevistat

Variable definida a partir de la pregunta 4 del qüestionari

Diferència entre 2001 i l’any de naixement de l’entrevistat.

v4_r1 Edat de l'entrevistat (intervals de 5 anys)

Variable definida a partir de la pregunta 4 del qüestionari. Agrupació de les

edats en intervals de 5 anys.

Valors de la variable: De 15 a 19; De 20 a 24; ... ; 85 o més.

v4_r2 Edat de l'entrevistat (intervals de 10 anys)


edats en intervals de 10 anys.

Valors de la variable: De 15 a 24; De 25 a 34; ... ; 75 o més.

v4_r2d Edat de l’entrevistat (3 intervals)


edats en 3 trams.

Valors de la variable: De 15 a 29; De 30 a 49; 50 o més.

v4_r3d Entrevistats nascuts fins al 1973 i després


Valors de la variable: Entrevistats nascuts fins al 1973; Entrevistats nascuts

després del 1973.

v5d Estat civil de l’entrevistat


v6_2r2 Origen geogràfic de l'entrevistat


Valors de la variable: Barcelona; Resta Regió Metropolitana; Resta de

Catalunya; Andalusia; Resta d’Espanya; Àfrica del Nord; Àfrica subsahariana;

Continent Indi; Llatinoamèrica; Resta; NS/NC.



v6_2r1d1 Origen geogràfic de l'entrevistat


Valors de la variable: Barcelona; Resta Regió Metropolitana; Resta de

Catalunya; Andalusia; Resta d’Espanya; Àfrica del Nord i subsahariana;

Llatinoamèrica; Resta.

v6_2r1d2 Origen geogràfic de l'entrevistat (Nascut a Catalunya o fora de Catalunya)


Valors de la variable: Nascut a Catalunya; Nascut fora de Catalunya.

v6_2r1d3 Origen geogràfic de l'entrevistat (Resta d'Espanya i resta del món)


Valors de la variable: Resta d’Espanya; Resta del món.

v6_2r1d4 Origen geogràfic de l’entrevistat (Àfrica, Llatinoamèrica, resta de l’estranger)


Valors de la variable: Àfrica; Llatinoamèrica; Resta de l’estranger.

v7_r1 Any d’arribada a Catalunya (10 intervals)

Variable definida a partir de la pregunta 7 del qüestionari. Agrupació dels anys

en intervals de 10.

Valors de la variable: Nascuts a Catalunya; Del 1913 al 1922; Del 1923 al 1932;

Del 1933 al 1942; Del 1943 al 1952; Del 1953 al 1962; Del 1963 al 1972; Del

1973 al 1982; Del 1983 al 1992; Del 1993 al 2002; NS/NC.

v7_r1d Any d’arribada a Catalunya (3 intervals)

Variable definida a partir de la pregunta 7 del qüestionari. Agrupació dels anys

en 3 intervals.

Valors de la variable: Nascuts a Catalunya; Del 1913 al 1952; Del 1953 al 1972;

Del 1973 al 2002.

v8_1br1d Origen geogràfic del pare de l'entrevistat

v8_2br1d Origen geogràfic de la mare de l'entrevistat

Variables definides a partir de la pregunta 8 del qüestionari.

Valors de les variables: Barcelona i Regió Metropolitana; Resta de Catalunya;

Andalusia; Resta d’Espanya; Àfrica de Nord i subsahariana; Llatinoamèrica;

Resta; NS/NC.

v8_1br2d Origen geogràfic del pare de l'entrevistat (Nascut a Catalunya o fora de

Catalunya)

v8_2br2d Origen geogràfic de la mare de l'entrevistat (Nascuda a Catalunya o fora de

Catalunya)


Valors de les variables: Nascut a Catalunya; Nascut fora de Catalunya.

v9_r1d Mobilitat residencial

Variable definida a partir de la pregunta 9 del qüestionari. Si respon que sí, li

assignem mobilitat alta i si respon que no, li assignem mobilitat baixa.



Valors de la variable: Alta; Baixa.



Bloc B: Formació i llengua

v11d Llengua de l’entrevistat


v11_g Pràctica d'identitat catalana

Variable definida a partir de les preguntes 11, 12, 14 i 155 del qüestionari.

Assignem el valor Identitat catalana a la persona per a qui el català és la seva

llengua, l’empra habitualment per a parlar a casa seva i amb els amics i veu

les notícies més freqüentment pels canals de televisió TV3, Canal 33/K33 o

City TV.

Valors de la variable: Identitat catalana; No identitat catalana.

v11_g2 Pràctica d'identitat lingüística catalana

Variable definida a partir de les preguntes 11, 12 i 14 del qüestionari. Assignem

el valor Identitat lingüística catalana a la persona per a qui el català és la seva

llengua i l’empra habitualment per a parlar a casa seva i amb els amics.

Valors de la variable: Identitat lingüística catalana; No identitat lingüística

catalana.

v11_g3 Pràctica d'identitat catalana a Internet

Variable definida a partir de la pregunta 166 del qüestionari. Assignem el valor

Identitat catalana a Internet a la persona per a qui el català és la llengua que

utilitza o tria més freqüentment a les pàgines d’Internet que visita, als correus

electrònics que intercanvia, als xats o newsgroups en què participa i a la seva

pàgina d’inici a Internet.

Valors de la variable: Identitat catalana a Internet; No identitat catalana a

Internet.

v11_g4 Pràctica d'identitat lingüística espanyola

Variable definida a partir de les preguntes 11, 12 i 14 del qüestionari. Assignem

el valor Identitat lingüística espanyola a la persona per a qui el castellà és la

seva llengua i l’empra habitualment per a parlar a casa seva i amb els amics.

Valors de la variable: Identitat espanyola; No identitat espanyola.

v12d Monolingüisme/bilingüisme

Variable definida a partir de les preguntes 12, 13 i 14 del qüestionari. Per a la

definició d’aquesta variable cal assignar valors a les diferents respostes: valor 3

a les persones que utilitzen el català, valor 1 a les que utilitzen el castellà i valor

2 a les que utilitzen ambdues llengües per igual. Assignem Monolingüe castellà

a les que tenen valor 3, A prop monolingüe castellà a les que tenen valor 4 o 5,

Bilingüe a les que tenen valor 6, A prop monolingüe català a les que tenen valor

7 o 8 i Monolingüe català a les que tenen valor 9.



Valors de la variable: Monolingüe castellà; A prop monolingüe castellà;

Bilingüe; A prop monolingüe català; Monolingüe català.

v16d Nivell màxim d'estudis acabats


v16_r Nivell educatiu

Variable definida a partir de les preguntes 16, 18 i 19 del qüestionari. S’han

agrupat les persones que, com a molt, tenen la primària completa i actualment

no estudien, les que tenen la secundària finalitzada i actualment no estudien,

les que fan actualment estudis secundaris o universitaris i, finalment, les que

tenen estudis superiors finalitzats.

Valors de la variable: Primària i menys; Secundària finalitzada; Estudiants;

Estudis superiors finalitzats.

v17_r1 Quina carrera o especialitat ha fet


Valors de la variable: Batxillerat; Formació professional o mòdul professional o

de grau superior; Estudis universitaris d’humanitats; Estudis universitaris de

ciències experimentals i de la salut; Estudis universitaris de ciències socials i

jurídiques; Estudis universitaris d’ensenyaments tècnics; NS/NC.

Nota: queden excloses les persones sense estudis o amb estudis primaris.

v17_r1d Carrera o especialitat per àmbits temàtics


Valors de la variable: Estudis universitaris d’humanitats; Estudis universitaris de

ciències experimentals i de la salut; Estudis universitaris de ciències socials i

jurídiques; Estudis universitaris d'ensenyaments tècnics.

Nota: només inclou les persones que actualment cursen estudis universitaris.

v19_2r1 Carrera o especialitat en curs


Valors de la variable: Batxillerat; Formació professional o mòdul professional o

de grau superior; Accés universitat majors de 25 anys; Estudis universitaris

d’humanitats; Estudis universitaris de ciències experimentals i de la salut;

Estudis universitaris de ciències socials i jurídiques; Estudis universitaris

d’ensenyaments tècnics; NS/NC.

Nota: queden excloses les persones que actualment no cursen estudis.

v21_1d Intensitat correu electrònic al centre de formació

Variable definida directament a partir de la pregunta 21.1 del qüestionari.

v21_2d Intensitat Internet al centre de formació

Variable definida directament a partir de la pregunta 21.2 del qüestionari.

v21_1r1d Ús diari de correu electrònic a casa, a la feina o al centre de formació




Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen correu electrònic un cop al

dia o més des de casa, la feina o el centre de formació.

Valors de la variable: No utilitza correu electrònic diàriament; Utilitza correu

electrònic diàriament.

v21_1r2d Ús diari d'Internet a casa, a la feina o al centre de formació


Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen Internet un cop al dia o

més des de casa, la feina o el centre de formació.

Valors de la variable: No utilitza Internet diàriament; Utilitza Internet diàriament.

v21_1r3d Ús setmanal de correu electrònic a casa, a la feina o al centre de formació


Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen correu electrònic almenys

un cop per setmana des de casa, la feina o el centre de formació, però que no

ho fan diàriament.

Valors de la variable: No utilitza correu electrònic setmanalment; Utilitza correu

electrònic setmanalment.

v21_1r4d Ús setmanal d'Internet a casa, a la feina o al centre de formació


Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen Internet almenys un cop

per setmana des de casa, la feina o el centre de formació, però que no ho fan

diàriament.

Valors de la variable: No utilitza Internet setmanalment; Utilitza Internet

setmanalment.

v21_1r5d Ús mensual de correu electrònic a casa, a la feina o al centre de formació



un cop al mes des de casa, la feina o el centre de formació, però que no ho fan

diàriament ni setmanalment.

Valors de la variable: No utilitza correu electrònic mensualment; Utilitza correu

electrònic mensualment.

v21_1r6d Ús mensual d'Internet a casa, a la feina o al centre de formació


Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen Internet almenys un cop al

mes des de casa, la feina o el centre de formació, però que no ho fan

diàriament ni setmanalment.

Valors de la variable: No utilitza Internet mensualment; Utilitza Internet

mensualment.

v21_1r7d Ús anual de correu electrònic a casa, a la feina o al centre de formació





un cop a l’any des de casa, la feina o el centre de formació, però que no ho fan

diàriament, setmanalment ni mensualment.

Valors de la variable: No utilitza correu electrònic anualment; Utilitza correu

electrònic anualment.

v21_1r8d Ús anual d'Internet a casa, a la feina o al centre de formació


Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen Internet almenys un cop a

l’any des de casa, la feina o el centre de formació, però que no ho fan

diàriament, setmanalment ni mensualment.

Valors de la variable: No utilitza Internet anualment; Utilitza Internet anualment.

v21_1r1 Periodicitat d'ús d'Internet a casa, a la feina o al centre de formació

Variable definida a partir de les variables v21_1r2d, v21_1r4d, v21_1r6d i

v21_1r8d. Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen Internet

diàriament, setmanalment, mensualment i anualment.

Valors de la variable: Ús diari d’Internet; Ús setmanal d’Internet; Ús mensual

d’Internet; Ús anual d’Internet.

v21_1r2 Periodicitat d'us de correu electrònic a casa, a la feina o al centre de formació

Variable definida a partir de les variables v21_1r1d, v21_1r3d, v21_1r5d i

v21_1r7d. Comptabilitzem el nombre de persones que utilitzen correu electrònic

diàriament, setmanalment, mensualment i anualment.

Valors de la variable: Ús diari de correu electrònic; Ús setmanal de correu

electrònic; Ús mensual de correu electrònic; Ús anual de correu electrònic.

V23_r1d Hores d’estudi dels entrevistats que estudien (intervals)

Variable definida a partir de la pregunta 23 del qüestionari. Agrupació dels

valors en 3 intervals.

Valors de la variable: De 1 a 20 hores; De 21 a 40 hores; 41 o més hores.

Nota: queden exclosos tots els qui no estudien.

v25_r1d Activitat de capacitació professional

Variable definida a partir de la pregunta 25 del qüestionari. Les persones que

durant els darrers dos anys han fet algun curs no reglat encaminat a millorar la

seva capacitació tècnica o personal, ja sigui presencial o virtual, tenen una

activitat de capacitació professional positiva; les que no n’han fet cap, la tenen

negativa.

Valors de la variable: Positiva; Negativa.

v25_r2 Índex de desenvolupament professional

Variable definida a partir de les preguntes 25, 26, 27, 28 i 29 del qüestionari.

Per a la definició d’aquesta variable cal assignar punts a diversos fets. Si durant

els darrers 2 anys la persona ha fet alguna mena de curs presencial no reglat



encaminat a millorar la seva capacitació tècnica o professional, té 4 punts. En

cas contrari té 0 punts. Si ha fet algun curs d’Internet o d’informàtica, d’idiomes,

de reciclatge professional o d’algun altre tipus, té 1 punt; i si és un màster, en té

2. En cas contrari, té 0 punts. Si durant la setmana passada ha vist algun dels

programes de televisió següents: Aleph, Grandes documentales, Horitzons,

National Geographic, Paisatges de la Terra, Planeta Terra, Punt Omega, Segle

XX o Universitat Oberta, o ha visitat pàgines web relacionades amb la seva

feina, professió o estudis o ha consultat llibres, revistes especialitzades o

documentació sobre temes relacionats amb la seva professió o estudis o ha

llegit llibres relacionats amb la seva professió o estudis, té 1 punt. En cas

contrari, té 0 punts. Si al llarg de l’any 2001 ha assistit a congressos,

conferències, simpòsiums, etc. relacionats amb la seva professió o els seus

estudis, té 2 punts. En cas contrari, té 0 punts. Si al llarg de l’any 2001 ha tingut

alguna despesa en concepte de formació no reglada, té 3 punts. En cas

contrari, té 0 punts. Assignem un índex Baix si les persones entrevistades

tenen de 0 a 6 punts, un índex Mitjà si tenen de 7 a 12 punts i un índex Alt si

tenen de 13 a 19 punts.

Valors de la variable: Baix; Mitjà; Alt.



Bloc C: Situació laboral i professional

v30_1r2d Situació laboral de l'entrevistat segons treball anterior


Valors de la variable: Ocupat; Aturat; Inactiu i no havia treballat abans; Inactiu i

havia treballat abans.

v32_1r2d Activitat de l'empresa (per a les persones que han treballat)


Valors de la variable: Sector primari (agricultura, ramaderia, caça, silvicultura,

pesca i indústries extractives); Sector indústria manufacturera, electricitat, gas i

aigua; Construcció; Comerç, reparació de vehicles de motor i articles personals,

hostaleria; Transport, emmagatzematge i comunicacions; Finances i immobles

(intermediació financera, activitats immobiliàries i de lloguer, serveis

empresarials); Administració pública, defensa i seguretat social obligatòria;

Serveis socials (educació, activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials i

altres activitats socials i de serveis a la comunitat); Servei domèstic.

Nota: queden excloses totes les persones que no han treballat mai i els NS/NC.

v33_1r3d Activitat que es duu a terme en el lloc de treball


Valors de la variable: Personal directiu de les empreses i de les administracions

públiques; Tècnics i professionals científics i intel· lectuals; Tècnics i

professionals de suport; Empleats administratius; Treballadors de serveis de

restauració, serveis personals, protecció i venedors de comerços; Treballadors

qualificats en activitats agràries i pesqueres; Treballadors qualificats (artesans i

treballadors qualificats de les indústries manufactureres, operadors

d'instal· lacions i maquinària i muntadors); Treballadors no qualificats.

Nota: queden excloses totes les persones que no han treballat mai.

v33_1r4d Activitat que es duu a terme al lloc de treball

Variable definida a partir de la variable v33_1r3d. Està construïda exactament

igual que l’anterior i només difereix en l’ordre dels seus valors.

Valors de la variable: Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres;

Treballadors no qualificats; Treballadors de la indústria qualificats i muntadors;

Treballadors de serveis de restauració, personals, etc.; Empleats

administratius; Tècnics i professionals de suport; Tècnics i professionals

científics i intel· lectuals; Personal directiu de les empreses i de les

administracions públiques.


v34d Nombre de persones que treballen en l'empresa o organització on treballa

l’entrevistat




v35_r1 Nivell de categoria professional de l'entrevistat

Variable definida a partir de la pregunta 35 del qüestionari. Els assignem la

categoria Baixa en cas que siguin dependents i treballadors de comerç, altres

treballadors de serveis, obrers de la indústria i de la construcció qualificats o

obrers de la indústria i de la construcció no qualificats; els assignem la

categoria Mitjana en cas que siguin empresaris sense assalariats, autònoms

amb assalariats, autònoms sense assalariats, tècnics mitjans, personal

administratiu i comercial, capatassos i encarregats o cossos de seguretat de

l'Estat; els assignem la categoria Alta en cas que siguin empresaris amb

assalariats, professionals liberals o tècnics superiors.

Valors de la variable: Alta; Mitjana; Baixa


V35_2g1 Mobilitat social de l’entrevistat respecte al cap de família, o del cap de família

entrevistat respecte al seu pare

Variable definida a partir de la pregunta 35 del qüestionari. Aquesta variable

indica la mobilitat social de la persona entrevistada, respecte al seu pare en cas

que sigui cap de família i respecte al cap de família en cas contrari. Per a fer-

ho, utilitzem les variable 36_r1 i 36_2r1.

Valors de la variable: Mobilitat: +2 posicions; Mobilitat: +1 posicions; Mobilitat: 0

posicions; Mobilitat: -1 posicions; Mobilitat: -2 posicions.

v36_2r1 Categoria professional del cap de família (o del pare de l'entrevistat cap de

família)

Variable definida a partir de la pregunta 36 del qüestionari. Assignem la

categoria Baixa en cas que les persones entrevistades siguin dependents i

treballadors de comerç, altres treballadors de serveis, obrers de la indústria i de

la construcció qualificats o obrers de la indústria i de la construcció no

qualificats; els assignem la categoria Mitjana en cas que siguin empresaris

sense assalariats, autònoms amb assalariats, autònoms sense assalariats,

tècnics mitjans, personal administratiu i comercial, capatassos i encarregats o

cossos de seguretat de l'Estat; els assignem la categoria Alta en cas que siguin

empresaris amb assalariats, professionals liberals o tècnics superiors.

Valors de la variable: Alta; Mitjana; Baixa.

v38_r1 Estabilitat laboral de l'entrevistat

Variable definida a partir de les preguntes 38, 39 i 40 del qüestionari. Les

persones que han treballat en una empresa i fa menys de 2 anys que treballen,

considerem que pertanyen al valor Inici vida professional. Les persones que

han treballat més de 5 anys a l’empresa o només han treballat a l’empresa

actual, considerem que pertanyen a la categoria Alta. Les persones que han

treballat entre 2 i 5 anys a l’empresa o no han treballat en més de tres

empreses en aquests últims anys i no han estat a l’atur, considerem que



pertanyen a la categoria Mitjana. La resta de persones, considerem que

pertanyen a la categoria Baixa.

Valors de la variable: Inici vida professional; Alta; Mitjana; Baixa.

Nota: queden exclosos els qui no treballen.

v41_r1 Nivell de desenvolupament professional

Variable definida a partir de les preguntes 41, 42 i 43 del qüestionari. Si en els

últims 2 anys ha tingut algun tipus de promoció professional, li han apujat el sou

més enllà del que li pertocava per conveni i creu que actualment utilitza els

mateixos coneixements tècnics o més que fa 2 anys, li assignem el valor Alt. Si

en els últims 2 anys ha tingut algun tipus de promoció professional o li han

apujat el sou més enllà del que li pertocava per conveni i creu que a l’actualitat

utilitza més coneixements tècnics que fa 2 anys, li assignem el valor Mitjà. Si en

els últims 2 anys ha tingut algun tipus de promoció professional o li han apujat

el sou més enllà del que li pertocava per conveni o creu que a l’actualitat utilitza

més coneixements tècnics que fa 2 anys, li assignem el valor Baix. Si no

treballa, li assignem el valor Nul.

Valors de la variable: Alt; Mitjà; Baix; Nul.


v48_1rd Freqüència d'ús de correu electrònic a la feina per motius de treball (d, s, m)


Diàriament si fan servir el correu electrònic un cop al dia o més, Setmanalment

si el fan servir com a mínim un cop per setmana i Mensualment si l’utilitzen com

a mínim un cop al mes.

Valors de la variable: Diàriament; Setmanalment; Mensualment.


v48_1rd2 Freqüència d'ús de correu electrònic a la feina per motius de treball (d, s, m, a o

m)



si el fan servir com a mínim un cop per setmana, Mensualment si el fan servir

com a mínim un cop al mes i Anualment o mai si el fan servir un cop a l’any o

no l’utilitzen.

Valors de la variable: Diàriament; Setmanalment, Mensualment; Anualment o

mai.


v48_2rd Freqüència d'ús d’Internet a la feina per motius de treball (d, s, m)









v48_2rd2 Freqüència d’ús d’Internet a la feina per motius de treball (d, s, m, a o m)



si el fan servir com a mínim un cop per setmana, Mensualment si el fan servir

com a mínim un cop al mes i Anualment o mai si l’utilitzen un cop a l’any o no

l’utilitzen.

Valors de la variable: Diàriament; Setmanalment; Mensualment; Anualment o

mai.


v49_1rd Freqüència d’ús de correu electrònic a la feina per motius personals (d, s, m)







v49_1rd2 Freqüència d'ús de correu electrònic a la feina per motius personals (d, s, m, a

o m)



si l’utilitzen com a mínim un cop per setmana, Mensualment si el fan servir com

a mínim un cop al mes i Anualment o mai si l’utilitzen un cop a l’any o no

l’utilitzen.


mai.


v49_2rd Freqüència d’ús d’Internet a la feina per motius personals (d, s, m)







v49_2rd2 Freqüència d’ús d’Internet a la feina per motius personals (d, s, m, a o m)



si el fan servir com a mínim un cop per setmana, Mensualment si l’utilitzen com



a mínim un cop al mes i Anualment o mai si el fan servir un cop a l’any o no

l’utilitzen.

Valors de la variable: Diàriament, Setmanalment, Mensualment, Anualment o

mai.


v50m1d Hores setmanals d’Internet a la feina (intervals)


Valors de la variable: De 1 a 2 hores; De 3 a 9 hores; 10 hores o més.

v51m2d Hores setmanals de feina (sense 0, en intervals)


Valors de la variable: 39 hores o menys; 40 a 44 hores; 45 hores o més.


v51_1g1 Total temps programat (hores per setmana)

Variable definida a partir de les variables v51m, v52m, v53m, v54m, v61g1.

Valors de la variable: valors enters entre 0 i 157.

v51_1g1d Total temps programat (hores per setmana, en intervals)


Valors de la variable: Menys de 74 hores; De 75 a 101 hores; 102 hores o més.

v51_1g2d Total hores setmanals de temps no programat (hores per setmana)

Variable definida a partir de la variable v51_1g1d


v51_1g3d Total hores setmanals de temps no programat (hores per setmana, en intervals)

Variable definida a partir de la variable v51_1g3d.

Valors de la variable: Fins a 74 hores; De 75 a 101 hores; 102 hores o més.

v52m2d Hores desplaçament per feina (sense 0, en intervals)


Valors de la variable: 1 hora; De 2 a 3 hores; De 3 a 9 hores; 10 hores o més.



Bloc D: Activitats quotidianes i ocupació del temps

v53m Hores domèstiques dels dies laborables



v54m Hores domèstiques dels caps de setmana



v53_54md Total d’hores domèstiques a la setmana (intervals)

Variable definida a partir de les preguntes 53 i 54 del qüestionari.

Valors de la variable: 0 hores; De 1 a 5 hores; De 6 a 13 hores; De 14 a 25

hores; 26 hores o més.

v55_1r1 Entrevistat usuari o no usuari d’Internet


Valors de la variable: Entrevistat usuari; Entrevistat no usuari.

v55_2d Mitjana d’hores a Internet (intervals)


Valors de la variable: Baix (0,1-2h); Mitjà (2,1-7h); Alt (7.1 o + h).

v55_2m2d Usuaris que es connecten com a mínim un cop per setmana (intervals)


Valors de la variable: 1 hora; De 2 a 3 hores; De 4 a 7 hores; De 8 a 14 hores;

15 hores o més.

v55_2r1 Intensitat d'ús del correu electrònic i d’Internet a la feina, al centre de formació,

a casa o a altres llocs


Valors de la variable: Almenys un cop a l’any; Almenys un cop al mes; D’1 a 2

hores per setmana; De 3 a 10 hores per setmana; Més de 10 hores per

setmana.

v55_2r2 TOTAL d’hores setmanals a Internet (sense 0)


Valors de la variable: D’1 a 10 hores; De 11 a 20 hores; De 21 a 30 hores; De

31 a 40 hores; De 41 a 50 hores; Més de 50 hores.

v56_1rd Realitza aquesta activitat: veure TV

v56_2rd Realitza aquesta activitat: veure vídeos o DVD

v56_3rd Realitza aquesta activitat: passejar

v56_4rd Realitza aquesta activitat: escoltar la ràdio

v56_5rd Realitza aquesta activitat: escoltar música

v56_6rd Realitza aquesta activitat: llegir premsa o revistes

v56_7rd Realitza aquesta activitat: llegir llibres

v56_8rd Realitza aquesta activitat: no fer res, badar



v56_9rd Realitza aquesta activitat: anar a bars, restaurants o discoteques

v56_13rd Realitza aquesta activitat: trobar-se amb familiars o amics

v56_14rd Realitza aquesta activitat: jugar amb l'ordinador o consola

v56_15rd Realitza aquesta activitat: xerrar amb la gent de casa, jugar amb els nens o

similar

v56_16rd Realitza aquesta activitat: activitats a casa relacionades amb el treball

professional

v56_17rd Realitza aquesta activitat: assistir a partits o competicions esportives

v56_18rd Realitza aquesta activitat: practicar esport o fer alguna activitat física

v56_20rd Realitza aquesta activitat: anar a l’església o lloc de culte de la seva religió

v56_21rd Realitza aquesta activitat: assistir a esdeveniments populars, festes o fires de

carrer

v56_22rd Realitza aquesta activitat: practicar algun hobby


Valors de les variables: Mai; Esporàdicament; Setmanalment; Diàriament.

Nota: queden excloses les persones que no són usuàries d’Internet.

v56_10rd Realitza aquesta activitat: anar al cinema

v56_11rd Realitza aquesta activitat: anar a teatre, òpera o concerts

v56_12rd Realitza aquesta activitat: anar a museus, exposicions o conferències

v56_19rd Realitza aquesta activitat: assistir a manifestacions o reunions de sindicats,

partits polítics o entitats associatives


Valors de la variable: Mai; Esporàdicament; Setmanalment i més sovint.


v59_1r Evolució de veure TV

v59_2r Evolució de veure vídeos o DVD

v59_3r Evolució de passejar

v59_4r Evolució d’escoltar la ràdio

v59_5r Evolució d’escoltar música

v59_6r Evolució de llegir premsa o revistes

v59_7r Evolució de llegir llibres

v59_8r Evolució de no fer res, badar

v59_9r Evolució d’anar a bars, restaurants o discoteques

v59_10r Evolució d’anar al cinema

v59_11r Evolució d’anar a teatre, òpera o concerts

v59_12r Evolució d’anar a museus, exposicions o conferències

v59_13r Evolució de trobar-se amb familiars o amics

v59_14r Evolució de jugar amb l'ordinador o consola

v59_15r Evolució de xerrar amb la gent de casa, jugar amb els nens o similar

v59_16r Evolució d’activitats a casa relacionades amb el treball professional



v59_17r Evolució d’assistir a partits o competicions esportives

v59_18r Evolució de practicar esport o fer alguna activitat física

v59_19r Evolució d’assistir a manifestacions o reunions de sindicats, partits polítics o

entitats associatives

v59_20r Evolució d’anar a l’església o lloc de culte de la seva religió

v59_21r Evolució d’assistir a esdeveniments populars, festes o fires de carrer


Valors de les variables: Menys; No ha variat; Més.


v59_22r Evolució de practicar un hobby


Valors de la variable: No ha variat; Ha variat.


v60g1d Hores al dia de xerrar amb la gent de casa (intervals)


Valors de la variable: Fins a 30 minuts; De 31 minuts a 1 hora; De 1,01 a 2

hores; De 2,01 a 4 hores; Més de 4 hores.

v61md Hores diàries de dormir (intervals)


Valors de la variable: De 1 a 6 hores; De 7 a 8 hores; 9 hores o més.

v62r1 Evolució del temps de dormir


Valors de la variable: Menys; No ha variat; Més.




Bloc E: Dotació tecnològica a la llar

v63_1g1 Índex d'equipament tecnològic màxim de la llar


Valors de la variable: No té res; Només té telèfon o TV; Accés a mòbil propi;

Accés a 2 o més mòbils a la llar; Equipament audiovisual avançat; Equipament

informàtic bàsic; Equipament Internet simple; Equipament Internet d’alta

velocitat; Equipament Internet (S o AV) avançat.

v63_d Equipament audiovisual avançat

Variable definida a partir de la pregunta 63 del qüestionari. Comptabilitzem les

persones que tenen televisió per cable o abonament a televisió per satèl· lit de

pagament.

Valors de la variable: Té equipament audiovisual avançat; No té equipament

audiovisual avançat.

v63_1g1d Equipament informàtic


persones que tenen ordinador o agenda electrònica Palm Pilot o web CAM a la

llar.

Valors de la variable: No té ordinador ni agendes electròniques Palm Pilot ni

web CAM; Té ordinador o agendes electròniques Palm Pilot o web CAM.

v63_1g2d Equipament Internet


persones que tenen ordinador i connexió a Internet a la llar, o bé un Terminal

AOL a la llar, o bé una consola de videojocs amb accés a Internet i connexió a

Internet a la llar.

Valors de la variable: No té connexió a Internet a la llar; Té connexió a Internet

a la llar.

v63_1g3d Equipament Internet d’alta velocitat


Comptabilitzem les persones que tenen connexió a Internet a la llar i que

responen que Sí a la pregunta 71 (tenen connexió d’alta velocitat).

Valors de la variable: No té a la llar connexió d’alta velocitat a Internet; Té a la

llar connexió d’alta velocitat a Internet.

v64_4g1 Nombre total de mòbils a la llar


Valors de la variable: Llars sense mòbil; 1; 2; 3; 4; 5; 6; 7; 8; 9 o més mòbils a

la llar.

v65_1r1d Desconnexió d’Internet

Variable definida a partir de les preguntes 63.12 i 65 del qüestionari.

Valors de la variable: Tenen Internet; Tenien Internet i ja no en tenen.



v66_1r1 Motius de la manca de connexió


Valors de la variable: Falta de coneixement; Falta de diners; Mala tecnologia;

Sensació de perill; La té en un altre lloc; Inutilitat; Altres; NS/NC.

Nota: queden excloses les persones que tenen connexió a Internet a casa.

v67_3r1 Quan es va instal· lar la connexió a Internet a casa, per primera vegada

(semestrals)


Valors de la variable: 2a meitat de 2001 i gener de 2002; 1a meitat de 2001; 2a

meitat de 2000; 1a meitat 2000; 2a meitat 1999; 1a meitat de 1999; 2a meitat

de 1998; 1a meitat de 1998; 2a meitat de 1997; 1a meitat de 1997; 2a meitat de

1996; 1a meitat de 1996; 2a meitat de 1995; 1a meitat de 1995; 2a meitat de

1994; 1a meitat de 1994; Abans de 1994.

Nota: queden excloses les persones que no tenen connexió a Internet a casa.

v67_3r1d Antiguitat a Internet des de casa


dades per intervals. Si es va instal· lar Internet des de la 1a meitat de 2001 fins

a gener de 2002, se li assigna el valor Recent; si se’l va instal· lar des de la 1a

meitat de 1998 fins a la 2a meitat de 2000, se li assigna el valor Amb

experiència; si se’l va instal· lar abans de la 2a meitat de 1997 se li assigna el

valor Veterà.

Valors de la variable: Recents; Amb experiència; Veterans.


v68_r1 Qui va decidir instal· lar Internet a casa


Valors de la variable: Entrevistat; Una altra persona de la llar < 25 anys; Una

altra persona de la llar; Una altra persona; No ho sap; NC.


v71_1g1 Tipus de connexió a casa


Valors de la variable: Connexió simple; AV – ADSL; AV – XDSI o RDSI; AV –

Cable/FO; AV – No ho sap; No sap quin tipus de connexió té.




Bloc F: Utilització d’Internet

v77_r2 Hores setmanals del menor a Internet (sense 0, en intervals)


Valors de la variable: D’1 a 2 hores; De 3 a 4 hores; De 5 a 6 hores; De 7 a 8

hores; De 9 a 10 hores; Més de 10 hores.

Nota: queden excloses les llars on no hi ha nens entre 6 i 15 anys.

v78_r1 Actitud dels adults sobre l'ús d’Internet dels nens


Valors de la variable: Desfavorable; Satisfet; Estimulador; NS/NC.

Nota: queden excloses les llars on no hi ha nens entre 6 i 15 anys.

v80_r1 Tipologia de conflictes al voltant d’Internet domèstic


Valors de la variable: Conflicte freqüent; Conflicte ocasional; Sense conflicte;

NS/NC.

Nota: queden excloses les persones que no són usuàries d’Internet o viuen

soles.

v80_r2 Formes de resolució del conflicte domèstic d’Internet


Valors de la variable: La professional; L’aleatòria; La democraticoaleatòria;

Altres.

Nota: queden excloses les persones que no són usuàries d’Internet o viuen

soles.

v82_1r Intensitat d'ús del correu electrònic a casa


Valors de la variable: Diàriament; Setmanalment; Mensualment; Anualment;

Mai; NS/NC.

v82_2r Intensitat d'ús d'Internet a casa


Valors de la variable: Diàriament; Setmanalment; Mensualment; Anualment;

Mai; NS/NC.

v82_1d Intensitat correu electrònic a casa



mai.

v82_2d Intensitat Internet a casa



mai.

v82_1g1 Intensitat d'ús del correu electrònic i d’Internet



Variable definida a partir de la pregunta 82 del qüestionari i de les variables

v82_1r i v82_2r. Si fem la diferència de les variables v82_1r i v82_2r i li sumem

5, obtenim 9 valors. El valor 5 correspon a Intensitat igual, els valors menors de

5 a Intensitat major de correu, i els valors més grans de de 5 a una Intensitat

major d’Internet.

Valors de la variable: Intensitat major de correu; Intensitat igual; Intensitat major

d’Internet.

v83m1d Hores setmanals a Internet a casa (intervals)


Valors de la variable: De 1 a 2 hores; De 3 a 7 hores; De 8 a 19 hores; 20 hores

o més.

v83g1d Total hores setmanals a Internet (intervals)

Variable definida a partir de les preguntes 50, 83 i 86 del qüestionari.

Valors de la variable: De 1 a 2 hores; De 3 a 7 hores; De 8 a 19 hores; 20 hores

o més.

v84_1r1 Intensitat d'ús del correu electrònic i d’Internet en un centre de formació on fa

cursos no reglats

v84_2r1 Intensitat d'ús del correu electrònic i d’Internet a casa d'amics o familiars

v84_3r1 Intensitat d'ús del correu electrònic i d’Internet en un cibercafè

v84_4r1 Intensitat d'ús del correu electrònic i d’Internet en un centre públic

v84_5r1 Intensitat d'ús del correu electrònic i d’Internet en un club o associació

v84_6r1 Intensitat d'ús del correu electrònic i d’Internet a altres llocs

Variables definides a partir de les preguntes 84 i 86 del qüestionari. En cas que

es connecti en algun altre lloc a part de casa, de la feina o del centre d’estudis

es comptabilitzen les hores de connexió i s’agrupen en intervals.

Valors de les variables: Mai o gairebé mai; Almenys un cop al mes; D’1 a 2

hores per setmana; De 3 a 10 hores per setmana; Més de 10 hores per

setmana.

v84_1r1d Ús setmanal d’Internet en un centre de formació on fa cursos no reglats

v84_2r1d Ús setmanal d’Internet a casa d’un amic o familiar

v84_3r1d Ús setmanal d’Internet en un cibercafè o similar

v84_4r1d Ús setmanal d’Internet en un centre públic com ara biblioteca, casal d’avis, de

joves, etc.

v84_5r1d Ús setmanal d’Internet en un club o entitat associativa

v84_6r1d Ús setmanal d’Internet en un altre lloc

Variables definides a partir de la pregunta 84 del qüestionari i de les variables

v21_1r2d, v21_1r4d, v21_1r6d i v21_1r8d. En cada cas es comptabilitzen les

persones que no es connecten ni des de casa, ni des de la feina, ni des del

centre de formació i que sí que ho fan setmanalment des de cadascun dels

altres llocs.



Valors de les variables: Usuaris que no es connecten setmanalment; Usuaris

que es connecten setmanalment.

v84_1r2d Ús mensual d’Internet en un centre de formació on fa cursos no reglats

v84_2r2d Ús mensual d’Internet a casa d’un amic o familiar

v84_3r2d Ús mensual d’Internet en un cibercafè o similar

v84_4r2d Ús mensual d’Internet en un centre públic com ara biblioteca, casal d’avis, de

joves, etc.

v84_5r2d Ús mensual d’Internet en un club o entitat associativa

v84_6r2d Ús mensual d’Internet en un altre lloc




centre de formació i que sí que ho fan mensualment des de cadascun dels

altres llocs.

Valors de les variables: Usuaris que no es connecten mensualment; Usuaris

que es connecten mensualment.

v84_1r3d Ús esporàdic d’Internet en un centre de formació on fa cursos no reglats

v84_2r3d Ús esporàdic d’Internet a casa d’un amic o familiar

v84_3r3d Ús esporàdic d’Internet en un cibercafè o similar

v84_4r3d Ús esporàdic d’Internet en un centre públic com ara biblioteca, casal d’avis, de

joves, etc.

v84_5r3d Ús esporàdic d’Internet en un club o entitat associativa

v84_6r3d Ús esporàdic d’Internet en un altre lloc




centre de formació i que sí que ho fan esporàdicament (anualment o mai) des

de cadascun dels altres llocs.

Valors de les variables: Usuaris que no es connecten esporàdicament; Usuaris

que es connecten esporàdicament.

v86m1d Hores setmanals a Internet des d’altres llocs (intervals)


Valors de la variable: 1 hora; 2 hores; De 3 a 9 hores; 10 hores o més.

Nota: queden excloses les persones que no fan servir Internet setmanalment

en cap altre lloc a part de casa, de la feina o del centre d’estudis o que no

utilitzin serveis WAP per a accedir a Internet mitjançant el telèfon mòbil.



Bloc G: Relacions personals i sociabilitat

v89_1g Contacte global amb el pare per tots els mitjans

v89_2g Contacte global amb la mare per tots els mitjans

Variables definides a partir de la pregunta 89, 90 i 91 del qüestionari.


v89_g1 Contacte global amb pare i mare en visites

Variable definida a partir de la pregunta 89, 90 i 91 del qüestionari.


v89_tot Contacte global per tots els mitjans

Variable definida a partir de la pregunta 89, 90 i 91 del qüestionari.


v90_g1 Contacte global amb pare i mare per telèfon



v91_g1 Contacte global amb pare i mare per Internet



v92_1d Nombre de familiars al mateix municipi (intervals)

v92_2d Nombre de familiars a la resta de Catalunya (intervals)

v92_3d Nombre de familiars a la resta d’Espanya (intervals)

v92_4d Nombre de familiars a l’estranger (intervals)



Valors de la variable: 0; De 1 a 5; De 6 a 10; 11 o més.

v92_1m Nombre de familiars al mateix municipi (sense 0,99)

v92_2m Nombre de familiars a la resta de Catalunya (sense 0,99)

v92_3m Nombre de familiars a la resta d’Espanya (sense 0,99)

v92_4m Nombre de familiars a l’estranger (sense 0,99)



v92_5m Nombre total de familiars (sense 0,99)



v92_1g1 Suma total de contactes amb familiars del mateix municipi


Valors de la variable: valors enters entre 0 i 1.095.

v92_2g1 Suma total de contactes amb familiars de la resta de Catalunya





v92_3g1 Suma total de contactes amb familiars de la resta d'Espanya

v92_4g1 Suma total de contactes amb familiars de l'estranger



v92_tot1 Suma total de contactes amb familiars










v93_1m Nombre de familiars amb qui té relació al mateix municipi (sense 0,99)

v93_2m Nombre de familiars amb qui té relació a la resta de Catalunya (sense 0,99)

v93_3m Nombre de familiars amb qui té relació a la resta d’Espanya (sense 0,99)

v93_4m Nombre de familiars amb qui té relació a l’estranger (sense 0,99)



v93_5m Nombre total de familiars amb qui té relació (sense 0,99)



v94_g1 Suma total de visites a familiars



v95_g1 Suma total de telefonades a familiars



v96_g1 Suma total de contactes per Internet amb familiars










v97_1m Nombre d’amics al mateix municipi (sense 0,99)



v97_2m Nombre d’amics a la resta de Catalunya (sense 0,99)

v97_3m Nombre d’amics a la resta d’Espanya (sense 0,99)

v97_4m Nombre d’amics a l’estranger (sense 0,99)



v97_5m Nombre total d’amics (sense 0,99)



v97_1g1 Suma total de contactes amb amics del mateix municipi

Variables definides a partir de les preguntes 98, 99, 100 del qüestionari.


v97_2g1 Suma total de contactes amb amics de la resta de Catalunya



v97_3g1 Suma total de contactes amb amics de la resta d'Espanya



v97_4g1 Suma total de contactes globals amb amics de l'estranger



v97_tot1 Suma total de contactes amb tots els amics per tots els mitjans



v98_g1 Suma total de contactes amb amics en visites



v99_g1 Suma total de contactes amb amics per telèfon



v100_g1 Suma total de contactes amb amics per Internet



v101d Nombre de veïns amb qui es relaciona (intervals)



v101m Nombre de veïns amb qui es relaciona (0,99)



v101_g1 Suma total de contactes que té amb els veïns





v109_1m Converses amb els que viuen amb l’entrevistat (sense 0,9)

v109_2m Activitats amb els fills (sense 0,9)

v109_3m Baralles a casa (sense 0,9)

v109_4m Sensació de trobar-se estressat (sense 0,9)

v109_5m Sensació de trobar-se aïllat (sense 0,9)

v109_6m Sensació de trobar-se deprimit o baix de moral (sense 0,9)


Valors de la variable: Ha augmentat; Igual; Ha disminuït.

v110_g1r Índex de participació sociopolítica

Variable definida a partir de les preguntes 110, 111 i 112 del qüestionari. Si no

és membre de cap associació, club, ONG, sindicat, partit o qualsevol altra

entitat associativa li assignem el valor Nul. En cas que sí, li assignem el valor

Baix si participa i s’implica en 1 associació; li assignem el valor Mitjà si participa

i s’implica en 2 associacions; li assignem el valor Alt si participa i s’implica en 3

associacions o més.

Valors de la variable: Nul; Baix; Mitjà; Alt.

v111_g1d Nombre d’associacions en què participa


Valors de la variable: 1 associació; 2 associacions; 3 associacions o més.

Nota: queden excloses les persones que no són de cap associació.

v112_g1d Nombre d'associacions en què s'implica


Valors de la variable: Cap; 1 associació; 2 associacions o més.

Nota: queden excloses les persones que no són de cap associació.

v113_g1d Nombre d'associacions des d’on utilitza Internet


Valors de la variable: Cap; 1 associació; 2 associacions o més.


v115_r Mobilització sociopolítica


Valors de la variable: Alt; Mitjà; Baix.

v117d Utilització d’Internet en relació amb les campanyes


Valors de la variable: Informació; Comunicació; Acció.


v118_r1 Índex d'activitat ciutadana

Variable definida a partir de les preguntes 118, 120, 122 i 151 del qüestionari. A

cada resposta afirmativa li assignem un 1. Baix si no té cap 1 o en té 1, Mitjà si

en té 2 o 3 i Alt si en té 4.




v124_g1r Índex sobre la capacitat d'influir en el món

Variable definida a partir de la pregunta 124 del qüestionari. Li assignem el

valor Baix si està d’acord amb entre 0 i 4 frases; li assignem el valor Mitjà si

està d’acord amb entre 5 i 7 frases; li assignem el valor Alt si està d’acord amb

entre 8 i 10 frases.




Bloc H: Identitat

v130d Identitat històrica


V131 Variable definida directament a partir de la pregunta 131 del qüestionari.

Codificació de les respostes:

Menjar català: ex. canelons, escudella, sopa de galets, carn d’olla, gall dindi,

capó (poularde) a la catalana, mandonguilles amb sèpia, escalivada, brou

Menjar espanyol: ex. besuc, carn d’olla (cocido), cabrit, pernil de porc al forn,

bacallà amb samfaina, empanada, paella i paella de peix, potatge (potaje),

llenties amb xoriço

Menjar àrab/oriental: ex. carn i cuscús

Menjar genèric: ex. sopa, peix, marisc, angules, pollastre, carn, entremesos,

ànec, conill, pica-pica, graellada, faisà, salmó, vedella, verdura, entrepà,

lasanya, conill, arròs a la cubana, torró, pebrots farcits, foie gras

v131_139 Pràctica identitària etnicocultural

Variable definida a partir de les preguntes 131 i 139 del qüestionari. Assignem

pràctica Catalana a les persones que han respost a la pregunta 131 “menjar

català” (plat principal del dinar del dia de Nadal) i a la pregunta 139, que estan

en contra de Rivaldo; i assignem pràctica Castellana a les que han respost a la

pregunta 131 “menjar castellà” i a la pregunta 139, que estan a favor de

Rivaldo; a les que han respost “la resta” els assignem el valor Altra.

Valors de la variable: Catalana; Castellana; Altra.

v133d Sentiment de pertinença


Català a les persones que han respost que se senten només catalanes i més

catalanes que espanyoles; assignem el valor Tant català com espanyol a les

que responen exactament això; assignem el valor Espanyol a les que han

respost més espanyoles que catalanes i només espanyoles; assignem el valor

Ni català ni espanyol a les que responen exactament això.

Valors de la variable: Català; Tant català com espanyol; Espanyol; Ni català ni

espanyol.



Bloc I: Desenvolupament personal

v140_g2r Escala d'autonomia personal (per trams)

Variable definida a partir de la pregunta 140 del qüestionari. Per a la definició

d’aquesta variable cal assignar punts a diversos fets. Si responen que estan

totalment d’acord amb qualsevol frase sobre la seva capacitat de resoldre

problemes de la pregunta 140, els assignem 1 punt, si responen que hi estan

més aviat d’acord, els assignem 2 punts, si responen que hi estan més aviat en

desacord, els assignem 3 punts i si responen que hi estan totalment en

desacord, els assignem 4 punts. Assignem el valor Alt a les puntuacions 10 i

11; assignem el valor Mitjà-Alt a les puntuacions entre 12 i 15 (ambdues

incloses); assignem el valor Mitjà a les puntuacions entre 16 i 19 (ambdues

incloses); assignem el valor Mitjà-Baix a les puntuacions entre 20 i 25

(ambdues incloses); assignem el valor Baix a les puntuacions entre 26 i 40

(ambdues incloses).

Valors de la variable: Alt; Mitjà-Alt; Mitjà; Mitjà-Baix; Baix.

v141_r Índex de projecte d'autonomia personal

Variable definida a partir de les preguntes 141, 142, 143, 144 i 145 del

qüestionari. Assignem un punt, si la persona entrevistada s’estima més treballar

pel seu compte i ser el seu propi cap, encara que guanyi menys; assignem un

punt si s’estima més treballar pel seu compte i ser el seu propi cap, encara que

tingui menys seguretat laboral; assignem un punt, si prefereix que els seus fills

tinguin la seva pròpia empresa en comptes de ser funcionaris; assignem un

punt si considera que el més important per a triomfar a la vida és el propi

esforç; i assignem un punt, si en cas de malaltia seriosa procura informar-se’n,

a part de consultar un metge.

Valors de la variable: Mínim 0; 1; 2; 3; 4; Màxim 5.

v144_1d Triomfar a la vida (propi esforç)


Intel· ligència, sort, contactes i tracte de favor a les persones que han donat una

d’aquestes respostes i assignem el valor Propi esforç a les persones que han

respost exactament això.

Valors de la variable: Intel· ligència, sort, contactes i tracte de favor; Propi

esforç.

v144_2d Triomfar a la vida (propi esforç + intel· ligència)


Sort, contactes i tracte de favor a les persones que han donat una d’aquestes

respostes i assignem el valor Propi esforç i intel· ligència a les persones que

han donat una d’aquestes respostes.



Valors de la variable: Sort, contactes i tracte de favor; Propi esforç i

intel· ligència.

v149d Manera d’informar-se quan té lloc un gran esdeveniment internacional


v150d Manera d’informar-se quan té lloc un esdeveniment local


v151d Informació política abans de votar


v152d Mitjà d’informació política abans de votar


v153d Diari de preferència


Premsa catalana a les persones que han respost que el diari que han llegit

l’última setmana és El Periódico, edició catalana, l’Avui, El Punt, Regió 7, El 9,

premsa diària gratuïta (Barcelona y m@s, Metro, etc.), Diari de Sabadell o Diari

de Terrassa; assignem el valor Premsa catalana en espanyol a les que han

respost La Vanguardia o El Periódico, edició castellana; assignem el valor

Premsa espanyola a les que han respost El País, El Mundo, ABC o La Razón i

assignem el valor Premsa estrangera a les que han respost un diari estranger.

Valors de la variable: Premsa catalana en català; Premsa catalana en

espanyol; Premsa espanyola; Premsa estrangera.

Nota: queden excloses les persones que no en llegeixen cap, que tenen

problemes funcionals o no saben llegir o que només llegeixen diaris

d’informació esportiva o un altre diari nacional o local.

v153_155 Pràctica identitària comunicativa


el valor Català a les persones que han respost que el diari que han llegit l’última

setmana és El Periódico, edició catalana, l’Avui, El Punt, Regió 7 o El 9, i que

els canals de televisió en què veu les notícies més freqüentment són TV3,

Canal 33/K33, Barcelona TV, City TV o un canal de televisió del seu municipi;

assignem el valor Castellà a les que han respost que el diari és La Vanguardia,

El Periódico, en edició castellana, El País, El Mundo, ABC o La Razón i el canal

de televisió és TVE (canal 1), TVE (canal 2), Tele 5, Antena 3 o Canal Plus i

assignem el valor Altres a les que han respost que el diari és estranger.

Valors de la variable: Català; Castellà; Altres.

v154d Diaris llegits a Internet


Premsa catalana a les persones que han respost que el diari que llegeixen

principalment per Internet és El Periódico, edició catalana, l’Avui, El Punt, Regió

7, El 9, premsa diària gratuïta (Barcelona y m@s, Metro, etc.), Diari de Sabadell



o Diari de Terrassa; assignem el valor Premsa catalana en espanyol a les que

han respost La Vanguardia o El Periódico, edició castellana; assignem el valor

Premsa espanyola a les que han respost El País, El Mundo, ABC o La Razón i

els assignem el valor Premsa estrangera si han respost un diari estranger.

Valors de la variable: Premsa catalana en català; Premsa catalana en

espanyol; Premsa espanyola; Premsa estrangera.

Nota: queden excloses les persones que no són usuàries d’Internet, que no en

llegeixen cap, que tenen problemes funcionals o no saben llegir o que només

llegeixen diaris d’informació esportiva o un altre diari nacional o local.

v155d1 Canal de TV. Preferència segons la llengua


Català a les persones que han respost que el canal de televisió en què veuen

les notícies més freqüentment és TV3, Canal 33/K33, Barcelona TV, City TV o

un canal de televisió del seu municipi; assignem el valor Castellà a les que han

respost TVE (canal 1), TVE (canal 2), Tele 5, Antena 3 o Canal Plus i assignem

el valor Altres a les que han respost televisió per satèl· lit o un altre canal de

televisió.

Valors de la variable: Català; Castellà; Altres.

Nota: queden excloses les persones que no miren les notícies de la televisió.

v155d2 Canal de TV. Preferència entre públic i privat


Públic a les persones que han respost que el canal de televisió en què veuen

les notícies més freqüentment és TVE (canal 1), TVE (canal 2), TV3, Canal

33/K33 o Barcelona TV; assignem el valor Privat a les que han respost Tele 5,

Antena 3, Canal Plus o City TV i assignem el valor Altres a les que han respost

televisió per satèl· lit, un canal de televisió del seu municipi o un altre canal de

televisió.

Valors de la variable: Pública; Privada; Altres.

Nota: queden excloses les persones que no miren les notícies de la televisió.

v156_1d Confiança en la informació que rep per televisió

Variable definida a partir de la pregunta 156.1 del qüestionari.

Valors de la variable: Molta; Regular; Poca.

v156_2d Confiança en la informació que rep per la ràdio



v156_3d Confiança en la informació que rep pels diaris



v156_4d Confiança en la informació que rep per Internet




Bloc J: Usuaris: formes d’ús d’Internet

v157_2r Experiència a Internet


Usuaris de més de 2 anys a les persones que han respost que el primer any

que van entrar a Internet va ser entre el 1987 i el 1999; assignem el valor

Usuaris recents (menys de 2 anys) a les que han respost que entre l’any 2000 i

el 2002 i assignem el valor No usuaris a les que no són usuàries d’Internet.

Valors de la variable: Usuaris de més de 2 anys; Usuaris recents (menys de 2

anys); No usuaris.

v157_3rd Antiguitat d’experiència amb Internet


dades per intervals. Si va entrar a Internet per primer cop des de la 1a meitat

de 2001 fins al gener de 2002 se li assigna el valor Recent; si hi va entrar des

de la 1a meitat de 1998 fins a la 2a meitat de 2000 se li assigna el valor Amb

experiència i si hi va entrar abans de la 2a meitat de 1997, se li assigna el valor

Veterà.

Valors de la variable: Recents; Amb experiència; Veterans.

v158_r1 Qui l'ajuda a utilitzar Internet

Variable definida a partir de la pregunta 158 del qüestionari. Mirem si una altra

persona de la llar menor de 25 anys ajuda la persona entrevistada en l’ús

d’Internet; a més, agrupem en una única categoria els amics i els companys de

feina o d’estudis.

Valors de la variable: No necessita ajuda; Una altra persona de la llar < 25

anys; Una altra persona de la llar; Un altre familiar; Amic o company de feina o

d’estudis; Professor, al centre de formació; Tècnic de l’empresa que li va

instal· lar; Altres; NS/NC.

Nota: queden exclosos els que no són usuaris d’Internet.

v159r Escala de coneixement d'Internet


Estàndard a les persones que saben baixar fitxers de la web al seu ordinador;

assignem el valor Intermedi a les que saben rebre i transmetre missatges de

correu electrònic amb arxius adjunts o saben fer servir un buscador o trobar

una informació a la web; assignem el valor Principiant a les que saben rebre i

transmetre missatges electrònics.

Valors de la variable: Estàndard; Intermedi; Principiant.

v160_1r Transmissió i recepció de missatges de correu electrònic

v160_2r Participar en xats o newsgroups

v160_3r Participar en una subhasta o comprar-hi

v160_4r Comprar articles d’alimentació i de neteja



v160_5r Comprar llibres o música

v160_6r Comprar productes informàtics

v160_7r Comprar o reservar entrades per a espectacles

v160_8r Comprar altres coses

v160_9r Reservar viatges o allotjament o llogar un cotxe

v160_10r Realitzar operacions amb el seu banc

v160_11r Treballar des de casa

v160_12r Buscar feina

v160_13r Buscar pis

v160_14r Participar en cursos en línia

v160_15r Assabentar-se de les notícies per la premsa general

v160_16r Assabentar-se de les notícies esportives

v160_17r Navegar per Internet sense cap objectiu concret

v160_18r Jugar a videojocs per Internet

v160_19r Enviar targetes de felicitació electròniques

v160_20r Enviar fotografies seves o de la família

v160_21r Baixar música de la xarxa

v160_22r Mirar pornografia

v160_23r Buscar informació sobre viatges

v160_24r Buscar informació sobre la seva ciutat

v160_25r Buscar informació sobre espectacles programats

v160_26r Buscar informació sobre oferta formativa

v160_27r Buscar informació política o sindical

v160_28r Buscar informació sobre la seva associació professional

v160_29r Buscar informació sobre la seva salut o la de persones properes

v160_30r Buscar informació sobre serveis públics

v160_31r Buscar informació sobre gais i lesbianes

v160_32r Baixar programes de la xarxa

v160_33r Consultar biblioteques, enciclopèdies, diccionaris i atles

v160_34r Trucar per telèfon per mitjà d'Internet

v160_35r Acordar o confirmar trobades amb els amics

v160_36r Organitzar les activitats dels nens

v160_37r Buscar receptes de cuina

v160_38r Posar-se en contacte amb amics quan està desanimat

Variables definides directament a partir de la pregunta 160 del qüestionari.

v160_a1 Usos professionals – Quantificació

Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. Els usos

professionals inclouen treballar des de casa, buscar feina, participar en cursos

en línia, busca informació sobre oferta formativa i buscar informació sobre la



seva associació professional. Assignem un 1 a cada activitat realitzada i fem la

suma.


v160_b1 Usos pràctics – Quantificació

Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. Els usos pràctics

inclouen fer operacions amb el seu banc, buscar pis, buscar informació sobre

viatges, buscar informació sobre la seva ciutat, buscar informació sobre la seva

salut o la de persones properes, buscar informació sobre serveis públics,

organitzar les activitats dels nens i buscar receptes de cuina. Assignem un 1 a

cada activitat realitzada i fem la suma.


v160_c1 Compres – Quantificació

Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. Les compres

inclouen participar en una subhasta o comprar-hi, comprar productes

d’alimentació i de neteja, comprar llibres o música, comprar productes

informàtics, comprar o reservar entrades per a espectacles, comprar altres

coses i reservar viatges o allotjament o llogar un cotxe. Assignem un 1 a cada

activitat realitzada i fem la suma.


v160_d1 Usos de sociabilitat – Quantificació

Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. Els usos de

sociabilitat inclouen participar en xats o newsgroups, enviar targetes de

felicitació electròniques, enviar fotos seves o de la família, acordar o confirmar

trobades amb els amics i posar-se en contacte amb amics quan està

desanimat. Assignem un 1 a cada activitat realitzada i fem la suma.


v160_e1 Informació cultural i educativa – Quantificació

Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. La informació

cultural i educativa inclou consultar biblioteques, enciclopèdies, diccionaris i

atles. Assignem un 1 a cada activitat realitzada i fem la suma.


v160_f1 Informació d’actualitat – Quantificació

Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. La informació

d’actualitat inclou assabentar-se de les notícies per la premsa general i

assabentar-se de les notícies esportives. Assignem un 1 a cada activitat

realitzada i fem la suma.


v160_g1 Informació politicosindical – Quantificació



Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. L’informació

politicosindical inclou buscar informació política o sindical. Assignem un 1 a

cada activitat realitzada i fem la suma.


v160_h1 Oci – Quantificació

Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. L’oci inclou

navegar per Internet sense cap objectiu concret, jugar a videojocs per Internet,

baixar música de la xarxa, mirar pornografia i buscar informació sobre

espectacles programats. Assignem un 1 a cada activitat realitzada i fem la

suma.


v160_i1 Usos tecnològics – Quantificació

Variable definida a partir de la pregunta 160 del qüestionari. Els usos

tecnològics inclouen baixar programes de la xarxa i trucar per telèfon per mitjà

d’Internet. Assignem un 1 a cada activitat realitzada i fem la suma.


v160_a2 Usos professionals

Variable definida a partir de les variables v160_11r,v160_12r,v160_14r,

v160_26r i v160_28r.

Valors de la variable: No fa cap activitat d’ús professional; Com a mínim, fa una

activitat d’ús professional.

v160_b2 Usos pràctics

Variable definida a partir de les variables v160_10r, v160_13r, v160_23r,

v160_24r, v160_29r, v160_30, v160_36 i v160_37.

Valors de la variable: No fa cap activitat d’ús pràctic; Com a mínim, fa una

activitat d’ús pràctic.

v160_c2 Compres

Variable definida a partir de les variables v160_3r, v160_4r, v160_5r, v160_6r,

v160_7r, v160_8r i v160_9r.

Valors de la variable: No fa cap activitat de compres; Com a mínim, fa una

activitat de compres.

v160_d2 Usos de sociabilitat


v160_35r i v160_38r.

Valors de la variable: No fa cap activitat d’ús de sociabilitat; Com a mínim, fa

una activitat d’ús de sociabilitat.

v160_e2 Informació cultural i educativa

Variable definida a partir de la variable v160_33r.

Valors de la variable: No fa cap activitat d’informació cultural i educativa; Com a

mínim, fa una activitat d’informació cultural i educativa.



v160_f2 Informació d’actualitat

Variable definida a partir de les variables v160_15r i v160_16r.

Valors de la variable: No fa cap activitat d’informació d’actualitat; Com a mínim,

fa una activitat d’informació d’actualitat.

v160_g2 Informació politicosindical

Variable definida a partir de la variable v160_27r.

Valors de la variable: No fa cap activitat d’informació politicosindical; Com a

mínim, fa una activitat d’informació politicosindical.

v160_h2 Oci


v160_22r i v160_25r.

Valors de la variable: No fa cap activitat d’oci; Com a mínim, fa una activitat

d’oci.

v160_i2 Usos tecnològics

Variable definida a partir de les variables v160_32r i v160_34r.

Valors de la variable: No fa cap activitat d’ús tecnològic; Com a mínim, fa una

activitat d’us tecnològic.

v160_a3 Intensitat d’usos professionals

Variable definida a partir de la variable v160_a1. Suposant que la persona

entrevistada duu a terme aquest tipus d’activitat, volem mesurar amb quina

intensitat ho fa. Agrupem els valors dels usos professionals en 2 intervals:

segons si fa 1 o 2 activitats d’aquest conjunt d’activitats o en fa 3 o més.

Valors de la variable: 1 o 2; 3 o més.

v160_b3 Intensitat d’usos pràctics

Variable definida a partir de la variable v160_b1. Suposant que la persona


intensitat ho fa. Agrupem els valors dels usos pràctics en 2 intervals: segons si

fa 1 o 2 activitats d’aquest conjunt d’activitats o en fa 3 o més.


v160_c3 Intensitat de compres

Variable definida a partir de la variable v160_c1. Suposant que la persona


intensitat ho fa. Agrupem els valors de les compres en 2 intervals: segons si fa

1 o 2 activitats d’aquest conjunt d’activitats o en fa 3 o més.


v160_d3 Intensitat d’usos de sociabilitat

Variable definida a partir de la variable v160_d1. Suposant que la persona


intensitat ho fa. Agrupem els valors dels usos de sociabilitat en 2 intervals:

segons si fa 1 o 2 activitats d’aquest conjunt d’activitats o en fa 3 o més.




v160_f3 Intensitat d’informació d’actualitat

Variable definida a partir de la variable v160_f1. Suposant que la persona


intensitat ho fa. Definim les persones que fan 1 activitat d’aquest conjunt i les

que en fan 2.

Valors de la variable: 1; 2.

v160_h3 Intensitat d’oci

Variable definida a partir de la variable v160_h1. Suposant que la persona


intensitat ho fa. Agrupem els valors d’oci en 2 intervals: segons si fa 1 o 2

activitats d’aquest conjunt d’activitats o si en fa 3 o més.


v160_i3 Intensitat d’usos tecnològics

Variable definida a partir de la variable v160_i1. Suposant que la persona


intensitat ho fa. Definim els que fan 1 activitat d’aquest conjunt i els que en fan

2.

Valors de la variable: 1; 2.

v160_22z Ús pornogràfic d'Internet

Variable definida a partir de la pregunta 160.22 del qüestionari. Si utilitzen

Internet per a mirar pornografia i només ho fan des de casa, els assignem el

valor Sí, a casa; Si utilitzen Internet per a mirar pornografia i només ho fan des

de la feina, els assignem el valor Sí, a la feina; Si utilitzen Internet per a mirar

pornografia i només ho fan des d’altres llocs, els assignem el valor Sí, a altres;

Si utilitzen Internet per a mirar pornografia i només ho fan des de casa i des de

la feina, els assignem el valor Sí, a casa i a la feina; Si utilitzen Internet per

mirar pornografia i només ho fan des de casa i des d’altres llocs, els assignem

el valor Sí, a casa i altres; Si utilitzen Internet per mirar pornografia i només ho

fan des de la feina i altres llocs, els assignem el valor Sí, a la feina i altres; Si

utilitzen Internet per mirar pornografia i ho fan des de casa, la feina i altres, els

assignem el valor Sí, a casa, feina i altres; Si utilitzen Internet per mirar

pornografia i no especifiquen cap lloc, els assignem el valor Sí, però no ho

especifica; Si no utilitza Internet per mirar pornografia, li assignem el valor No.

Valors de la variable: Sí, a casa; Sí, a la feina; Sí, a altres; Sí, a casa i a la

feina; Sí, a casa i altres; Sí, a la feina i altres; Sí, a casa, feina i altres; Sí, però

no ho especifica; No.



Bloc K: No usuaris

v170_r1 No usuaris d'Internet: escala de distanciament


el valor Nivell 0: major distanciament a les persones que no saben què és

Internet i creuen que mai no ho sabran ni el faran servir; assignem el valor

Nivell 1 a les que no en saben gaire cosa, però n’han sentit parlar; assignem el

valor Nivell 2 a les que creuen que potser un dia o altre acabaran coneixent-lo i

fent-lo servir; assignem el valor Nivell 3: menor distanciament a les que creuen

que, segurament, que un dia o altre acabaran coneixent-lo i fent-lo servir.

Valors de la variable: Nivell 0: major distanciament; Nivell 1; Nivell 2; Nivell 3:

menor distanciament.

v173d Si s’ha demanat o s’ha rebut d'algun familiar, amic o company alguna

informació o documentació obtinguda a Internet




Bloc L: Nivell d’ingressos

v174_r1 Ingressos mensuals nets de la llar


Ingressos molt alts a les llars que tenen ingressos mensuals nets de 4.057,1 a

6.010 euros o de més de 6.010 euros; els assignem el valor Ingressos alts si

tenen ingressos mensuals nets de 2.525,1 a 4.057 euros; els assignem el valor

Ingressos mitjans si tenen ingressos mensuals nets de 1.262,1 a 2.525 euros;

els assignem el valor Ingressos baixos si tenen ingressos mensuals nets de

751,1 a 1.262 euros; els assignem el valor Ingressos molt baixos si tenen

ingressos mensuals nets de 451,1 a 751 euros o de menys de 451 euros.

Valors de la variable: Ingressos molt alts; Ingressos alts; Ingressos mitjans;

Ingressos baixos; Ingressos molt baixos.

Llista d’abreviatures

La societat xarxa a Catalunya 549 Llista d’abreviatures


Llista d'abreviatures

N Nombre de persones que compleixen les característiques indicades a l'etiqueta que

l'acompanya.

NP Nombre de persones que són no pertinents. Per exemple, si es fa una pregunta

exclusivament a persones usuàries d'Internet, el grup de no pertinents es compon de les

persones no usuàries.

NS/NC Nombre de persones entrevistades que responen "No ho sap / No contesta" a la pregunta

feta.

NS Nombre de persones entrevistades que responen "No ho sap" a la pregunta feta.

NC Nombre de persones entrevistades que no contesten la pregunta feta.

Sign. Significació a les taules de la khi quadrat.

g.l. Graus de llibertat a les taules de la khi quadrat.

JC Persones entrevistades nascudes després de 1973. A l'estudi, aquest grup de persones

s'anomena "Jove Catalunya".

VC Persones entrevistades nascudes fins a 1973. A l'estudi, aquest grup de persones s'anomena

"Vella Catalunya".

LA SOCIETAT · 2007-05-14 · La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa amb...

Documents

Transcript of LA SOCIETAT · 2007-05-14 · La difusió d'Internet a Catalunya en una perspectiva comparativa amb...