LA TENDRESA · 2018. 10. 17. · La tendresa aorda la inevitale manifestaió de l’amor entre els...
30
Transcript of LA TENDRESA · 2018. 10. 17. · La tendresa aorda la inevitale manifestaió de l’amor entre els...
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 2 / 30 juny del 2018
LA TENDRESA – GUIA DIDÀCTICA
Sumari
1. Introducció
2. Propostes de treball prèvies a la funció de teatre 2.1. L’origen de l’obra
• Sinopsi de l’obra
• L’autor: Alfredo Sanzol
• Activitats d’aprenentatge
2.2. El context geogràfic i històric de l’acció dramàtica
• La geografia de l’acció dramàtica
• El context històric
• Activitats d’aprenentatge
2.3. El context artístic
• Les arrels shakesperianes
• La posada en escena
• Activitats d’aprenentatge
2.4. Punts d’atenció per entendre millor l’obra
3. Propostes de treball posteriors a la funció de teatre
3.1. Exercicis sobre el contingut literal de l’obra 3.2. Activitats entorn del text i l’escenografia 3.3. El contingut temàtic de l’obra
4. Webgrafia
5. Annexos: 5.1. Objectius didàctics 5.2. Continguts d’aprenentatge 5.3. Taula sobre les competències bàsiques educatives treballades
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 3 / 30 juny del 2018
1. Introducció La tendresa és una obra contemporània que situa l’acció dramàtica a les acaballes
del segle XVI, en temps del rei Felip II de Castella (1527-1598). El context històric, però,
és només el que aporta el punt d’arrencada de l’obra i la caracterització dels personatges
d’acord amb la pertinença a uns estaments socials, amb la indumentària que vesteixen
i amb determinades convencions pròpies de l’època. Tanmateix, el contingut temàtic de
l’obra transcendeix el context històric en què s’emmarca.
La tendresa aborda la inevitable manifestació de l’amor entre els humans. Perquè la
tendresa és justament això: la manifestació de l’amor. La necessitat de rebre i aportar
tendresa és inherent a la condició humana; tant és així que fins i tot aquells que en volen
prescindir de forma premeditada acaben caient inexorablement als seus braços.
D’altra banda, val a dir que aquesta obra beu de les fonts creatives de William
Shakespeare, perquè així ho anuncia el mateix autor i així es fa palès en elements
diversos de la configuració dramàtica. L’univers de les comèdies de Shakespeare es fa
present volgudament en els textos i en la resta d’ingredients que basteixen el guió de
l’obra.
Amb el títol La ternura, aquesta peça teatral va ser estrenada la temporada passada
a la Sala José Luis Alonso del Teatro La Abadía, de Madrid, produïda per Teatro de la
Ciudad, una companyia teatral que concep i construeix els seus espectacles amb una
metodologia particular, basada en una elaboració gestada a partir d’uns tallers on
conflueixen idees, intervencions i aportacions individuals i col·legiades. L’èxit de les
representacions a Madrid són una garantia de la posada en escena que Dagoll Dagom i
T de Teatre han programat per al 2019 a Barcelona en versió catalana.
Pel que fa a la configuració dels recursos didàctics a l’entorn de La tendresa que en
aquesta guia us oferim i d’acord amb la línia de tractament didàctic habitual dels nostres
materials, hem organitzat les propostes de treball en dos blocs:
• Propostes prèvies a la funció de teatre
El conjunt de propostes didàctiques que formen part d’aquest apartat volen afavorir
una recepció més profitosa del contingut de l’obra per part del vostre alumnat. D’acord
amb el vostre criteri i la realitat concreta dels vostres alumnes, l’ús que pugueu fer dels
recursos diversos d’aquestes propostes ha de tenir com a objectiu principal aconseguir
una actitud de predisposició favorable de l’alumnat davant la representació teatral.
Aquest feix de recursos ha de servir, a més, per transmetre entre els vostres alumnes les
claus d’interpretació de l’obra, unes claus que els portin a fer una lectura més profunda
del missatge teatral que connecti amb la seva capacitat d’anàlisi i comprensió dels fets i
vivències que s’hi relacionen.
Des d’un punt de vista de transcendència i rendibilitat educatives les propostes de
treball prèvies a la funció de teatre són, per tant, especialment rellevants. Es tracta de
crear les condicions òptimes de recepció entre aquests espectadors joves. Ens proposem
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 4 / 30 juny del 2018
que entenguin l’obra i que la gaudeixin. I si aconseguim que l’entenguin i la gaudeixin
haurem fet un altre pas important en el camí cap a l’estimulació del gust pel teatre, cap
a l’afició personal envers un instrument tan potent d’expressió cultural com és la
representació dramàtica.
Portem-los al teatre, sí, però molt millor si els hi portem preparats.
• Propostes posteriors a la funció de teatre
Assaborim la funció de teatre un cop s’ha acabat. Allarguem el plaer i l’estimulació
cognitiva, sensorial, artística, que ens ha ofert l’obra teatral. Aquest és el propòsit
essencial de la proposta d’activitats diverses pensades per després de la funció. Trieu i
remeneu allò que us convingui i descarteu el que no s’ajusti a la vostra manera de fer o
als vostres interessos pedagògics. Eviteu, si us sembla, que l’alumnat visqui com una
càrrega feixuga i ingrata les activitats a posteriori de l’obra teatral. Mireu que aquestes
activitats no penalitzin el gust per anar al teatre; ans al contrari, que serveixin per
enriquir la interpretació del contingut de l’obra i el bon record que se’n pot tenir.
Procureu que allò que proposeu als alumnes els faci sentir, els faci pensar, sempre, de
forma gratificant. Que s’esforcin, sí, però que sigui un esforç amb una finalitat viscuda
personalment com a significativa i estimulant.
ESO i BAT
Hem marcat cada un dels elements i de les activitats d’aquesta guia amb la icona
quan ens dirigim als estudiants de l’Educació Secundària Obligatòria, i ho hem fet amb
la icona , quan pensem en propostes per a l’alumnat de batxillerat. En alguns
casos veureu de costat ambdues etiquetes ; vol dir que els elements que
van a continuació poden ser tan útils o adaptables a la capacitat d’aprenentatge de
l’alumnat de l’ESO com al de batxillerat; es tracta d’activitats versàtils que permeten una
realització de dificultat múltiple.
D’altra banda, hem d’entendre que les activitats que no tenen una icona indicadora
just al seu costat corresponen a l’última icona apareguda entre els exercicis anteriors.
Hi ha, a més, una quarta icona que identifica les propostes pensades per fer en grup,
ja sigui treball per parelles, grup de treball reduït (quatre o cinc alumnes) o la totalitat
del grup classe. Ens referim a la icona .
ESO BAT
BAT
TO
ESO
G
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 5 / 30 juny del 2018
OBJECTIUS DIDÀCTICS, CONTINGUTS D’APRENENTATGE
I COMPETÈNCIES BÀSIQUES EDUCATIVES
A la part final de la guia didàctica trobareu uns annexos que contenen una referència
d’objectius didàctics i de continguts d’aprenentatge, a més de les taules que, de manera
sinòptica, recullen les competències bàsiques associades a cada una de les activitats
proposades.
Quant als objectius i els continguts, us hem de fer notar que són formulacions que
van més enllà dels objectius i continguts derivats estrictament de les activitats que us
proposem al llarg de la guia. Aquests apartats contenen, doncs, les potencialitats
didàctiques que el treball sobre l’obra de teatre permet, potencialitats que no
s’exhaureixen amb la realització de les activitats que nosaltres us proposem.
Per contra, la referència que fem de les competències bàsiques a través de dues
taules1, sí que estan vinculades exclusivament a les activitats proposades en aquesta
guia. Si vosaltres aporteu altres activitats en consonància amb objectius o continguts
dels suggerits aquí o d’altres que pugueu concebre, les competències bàsiques afectades
seran les que pertoquin segons l’essència de la vostra feina.
En qualsevol cas, la línia de treball didàctic que us proposem s’emmarca en un
tractament que té com a horitzó el desplegament de les competències bàsiques
educatives. Per tant, sovint les activitats formulades tindran un caràcter complex, és a
dir, “competencial”, en el sentit de generar actuacions per part de l’alumnat que
exigeixin l’articulació d’habilitats, requisits, coneixements o procediments diversos. Es
defugen, doncs, els processos mecànics o repetitius.
Cal afegir, a més, que les propostes formulades afecten matèries ben diverses, com
ara la Llengua i la Literatura, la Història, la Música, l’Anglès, l’Educació Visual i Plàstica,
l’Educació Física, la Filosofia... Aquest caràcter pluridisciplinar atorga al nostre
plantejament didàctic un enfocament clarament transversal, la qual cosa confirma la
concepció “competencial” d’aquesta guia didàctica.
1 Una de les taules recull la referència a les activitats prèvies a la funció de teatre, i l’altra, la de les activitats posteriors a la visió de l’espectacle.
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 6 / 30 juny del 2018
2. Propostes de treball prèvies a la funció de teatre 2.1. L’origen de l’obra
La Tendresa neix a l’obrador de Teatro de la Ciudad, una companyia amb seu a
Madrid, amb una praxis creativa que es fonamenta en la interacció i diàleg creatiu entre
autors diversos que experimenten a través de tallers on intervenen actors i actrius. Tal
com explica Alfredo Sanzol, autor del text d’aquesta peça teatral, a l’hora de parlar de
la gènesi d’aquesta obra, Andrés Lima i ell mateix van pensar que estaria bé dedicar-se
a partir d’aquell moment a conrear la comèdia després d’una primera temporada amb
el Teatro de la Ciudad dedicada a la tragèdia grega. Així, doncs, des de la primavera del
2016 tots dos van començar a treballar sobre la comèdia en general i les comèdies de
Shakespeare en particular. De resultes d’aquest treball, Andres Lima i Alfredo Sanzol van
crear dos textos nous. El text de Sanzol, La tendresa, es va construir a partir de tres pilars:
la lectura i relectura de les catorze comèdies de Shakespeare, l’escriptura esbossada i
progressiva del guió de La Tendresa, i l’experimentació amb tallers d’improvisació amb
actors. La volguda influència de Shakespeare tant en l’ús del llenguatge com en el
tractament d’alguns elements de la trama es faran notar de forma força prou
constatada.
• Sinopsi de l’obra
La tendresa narra la història d’una reina amb certs dots de maga i les seves dues
filles, que viatgen en la flota militar coneguda com l’Armada Invencible, obligades pel rei
de Castella Felip II a casar-se en matrimonis de conveniència amb nobles anglesos, un
cop les tropes espanyoles hagin envaït Anglaterra. La Reina Maragda odia els homes
perquè està convençuda que sempre li han condicionat la vida i li han robat llibertat, i
no està disposada a permetre que les seves filles tinguin el mateix destí que ha tingut
ella. Quan l’Armada Invencible passa a prop d’una illa que la reina considera deserta, és
ella mateixa qui, amb les seves prodigioses arts, provoca una gran tempesta que enfonsa
el vaixell on viatgen. La màgia d’un mantell fa que mare i filles siguin les úniques
supervivents i arribin a l’illa com si res, absolutament il·leses. El seu pla és quedar-se a
viure en aquesta illa amb les seves filles per no haver de tornar a veure mai més cap
home. El problema és que escullen una illa on des de fa vint anys hi viu un llenyataire
amb els seus dos fills, que s’hi van amagar per no tornar a veure una dona en la seva
vida. Quan la reina i les dues princeses descobreixen que no estan soles, es vesteixen
d’homes per protegir-se. I aquí comencen les aventures, els embolics, els
enamoraments i les confusions.
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 7 / 30 juny del 2018
• L’autor: Alfredo Sanzol
Alfredo Sanzol (Pamplona, 1972) va estudiar Dret i
quan tenia 23 anys va decidir canviar de rumb i dedicar-
se a la direcció teatral. El seu primer muntatge, Como los
griegos, va ser nominat als premis Max com a millor
espectacle revelació. Ha escrit i dirigit espectacles de
carrer com Móviles per al festival de teatre
contemporani València Escena Oberta. Per al mateix
festival ha escrit i dirigit Calleidoscopio i Cómo levantar piedras sin hundirte en las
aceras. Amb el reconegut director de teatre Gerardo Vera, va iniciar una estreta
col·laboració l’any 2005 com a ajudant de direcció de l’espectacle La voz humana i
Divinas palabras. Entre d’altres, ha dirigit i escrit Sí, pero no lo soy (quatre nominacions
als premis Max), Risas y destrucción i Días estupendos. Per a la companyia T de Teatre
va crear i dirigir els espectacles Delicades i Aventura!. Altres espectacles de Sanzol són
En la luna, una producció del Teatro de La Abadía en coproducció amb el Teatre Lliure,
guanyadora de tres premis Max. Entre els seus últims espectacles destaquen La calma
mágica, Edipo Rey, que ell mateix versiona i dirigeix, i La respiración, entre d’altres.
Alguns dels premis que Sanzol ha rebut són: Max a millor autor 2011 per Delicades, Max
a millor autor 2012 per Días Estupendos, Ceres a millor autor 2012 per En la luna, Max
a millor autor 2013 per En la luna i Max a millor espectacle 2013 per En la luna. La tardor
de 2017 Sanzol rep el Premio Nacional de Literatura 2017 amb la comèdia La respiración.
I al maig de 2018 és guardonat amb el Premio Valle-Inclán de Teatro per La ternura.
• Activitats d’aprenentatge
1. La tendresa és una comèdia, un drama o una tragèdia? Raona la resposta.
2. En quin segle se situa l’acció dramàtica d’aquesta obra?
3. Rellegeix la sinopsi de l’obra. Escriu en dues línies el tema central d’aquesta peça
teatral.
4. L’obra porta com a subtítol: Una comèdia de llenyataires i princeses. Aquest
binomi, llenyataires i princeses, no sembla gaire convencional. No és el mateix que
parlar, per exemple, de lladres i serenos, o d’indis i vaquers, o de nazis i aliats, o de
moros i cristians, etc.
Explica, amb la informació que tens fins ara, què et suggereix aquest subtítol.
Parla’n a classe amb els teus companys i companyes, i si cal, feu-ne un debat.
ESO
ESO BAT
G
BAT
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 8 / 30 juny del 2018
5. Busca informació i esbrina en què consisteixen els premis MAX de teatre.
6. Descobreix quins són els propòsits del projecte Teatro de la Ciudad, en què
participa Alfredo Sanzol. Fes-ne una breu ressenya.
7. Dona un cop d’ull a la biografia d’Alfredo Sanzol. La trajectòria professional
d’aquest dramaturg et sembla que mostra un currículum brillant? Raona la
resposta.
2.2. El context geogràfic i històric de l’acció dramàtica
• La geografia de l’acció dramàtica
Els personatges femenins de l’obra, la Reina Maragda i les seves filles —la Princesa
Robí i la Princesa Salmó—, viatgen en un galió espanyol rumb a Anglaterra. La reina,
però, no té cap afany d’arribar a les costes d’Anglaterra per complir els desitjos del
rei Felip II. Gràcies als seus coneixements de màgia, invoca les forces desbocades de
la natura i fa que es produeixi una tempesta que enfonsarà la nau en què viatgen. Un
mantell prodigiós fruit de la màgia embolcallarà reina i princeses, i farà que siguin els
únics supervivents. Totes tres arribaran sanes i estàlvies a una illa que creuen deserta.
El galió espanyol on s’hostatgen la reina i les princeses forma part de l’anomenada
Armada Invencible, que a finals del mes de maig de 1588 salpa del port de Lisboa en
direcció a Anglaterra. En aquella època, Portugal és un dels regnes que governa Felip
II. Ens situem, doncs, a l’oceà Atlàntic.
En plena travessia es produeix la tempesta i el naufragi, i la Reina Maragda es val
de la seva màgia per arribar amb les seves filles a una illa que pot localitzar gràcies a
un mapa dibuixat mentre tenia un somni provocat per la ingesta d’un combinat
d’herbes prodigioses, és a dir, màgiques.
Som, per tant, en una illa desconeguda pels mariners i navegants però ubicada en
algun punt de l’oceà Atlàntic Nord, que és la zona on s’esdevé el naufragi.
2.3 El context històric
Som al segle XVI. El rei de la casa d’Àustria Felip II de Castella –1556-1598– (amb
el nom de Felip I com a rei de la Corona d’Aragó –1556-1598– i també Felip I com a
rei de Portugal –1580-1598–) governa l’imperi que s’ha anat forjant amb la conquesta
i colonització dels territoris d’Amèrica, la conquesta de Les Filipines i la herència dels
Països Baixos que ha rebut també del seu pare, l’emperador Carles V d’Alemanya. El
conjunt de territoris sota la corona espanyola són vastíssims. El mateix rei ho certifica
quan diu: “En mi imperio nunca se pone el sol”.
Tanmateix, l’hegemonia política als territoris europeus, el vell continent, és motiu
constant de rivalitats, enfrontaments i guerres entre les diverses cases reials que, tot
i tenir llaços de parentiu pels casaments convinguts per raons d’estratègia política, es
G
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 9 / 30 juny del 2018
disputen la supremacia a Europa. El factor religiós es barreja, a més, entre els motius
exhibits que justifiquen sovint l’embat d’una corona contra una altra. Catolicisme i
protestantisme són branques escindides dins de la fe cristiana i pugnen per controlar
territoris d’influència o domini a través de la confessionalitat dels monarques i, per
tant, de l’adscripció dels regnes a unes o altres creences. És en aquest marc polític
que Felip II, fervent defensor de la religió catòlica, engallardit a més per la victòria a
la batalla de Lepant (1571) contra els turcs a la Mediterrània, i comptant com a font
de finançament amb les riqueses provinents de les colònies americanes, tot i
moments de crisi i d’estretors econòmiques, decideix aplegar una gran flota militar
per envair Anglaterra, regne que en aquella època està sota el govern de la reina
protestant Elisabeth I, una monarca que Felip II considera il·legítima. Felip II havia
estat rei consort d’Anglaterra, fins que l’any 1558 va morir la que era la seva segona
dona, la reina Maria I d’Anglaterra. Dos matrimonis més (Isabel de Valois i Anna
d’Àustria) van donar continuïtat a les polítiques d’aliances del regne i a l’afany de
tenir descendència. A les acaballes del segle, Anglaterra havia esdevingut per als
regnes de Felip II una amenaça política i religiosa. D’aquí sorgeix la voluntat d’envair
aquest regne.
Entre el 28 i el 30 de maig de 1588 va sortir de Lisboa la flota de l’Armada
Invencible per a la conquesta d’Anglaterra, sota el comandament d’Alonso Pérez de
Guzmán y Sotomayor, duc de Medina Sidonia. Formaven la flota 130 vaixells, 8.000
mariners i 18.000 soldats. Portava 1.500 canons de bronze i 1.000 canons de ferro.
De les naus, 28 eren de guerra: 20 galions i 8 galeres. La resta de vaixells pesants eren,
de fet, embarcacions rudimentàries armades i transports. Hi havia també 34 vaixells
lleugers. La flota va trigar dos dies a sortir del port de Lisboa.
L’expedició va ser un fracàs rotund. Les extremadament adverses condicions
meteorològiques i l’audàcia dels anglesos van provocar la desfeta de la flota
espanyola. A part de la derrota militar, el fet va tenir l’impacte dolorós i el desànim
d’una derrota moral.
Les tempestes marítimes i les aliances matrimonials són, doncs, elements claus
en el regnat de Felip II, i ho són també en l’inici de l’obra La tendresa i en la ficció que,
partint d’un context històric real, es desenvolupa sobre l’escenari. Els personatges de
ficció, la Reina Maragda i les seves dues filles, formen part de les estratègies
matrimonials de l’època. Aquestes dues filles, la Princesa Robí i la Princesa Salmó,
han de casar-se amb el comte d’Essex, l’una, i amb el comte de Lancaster, l’altra, per
designi del rei, que és tiet de les noies, i en contra el parer de la mare. Els casaments
formen part de la política d’estat. Per això, la mare de les noies, la Reina Maragda,
que es considera històricament menyspreada per l’estament masculí i la societat
patriarcal, organitza secretament el seu pla subversiu per alliberar les seves filles d’un
destí que creu esclavitzant i denigrant. La tempesta orquestrada per la màgia de la
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 10 / 30 juny del 2018
Reina Maragda conflueix o coincideix, si ho voleu dir així, amb la que històricament
va colpejar l’Armada Invencible de Felip II.
• Activitats d’aprenentatge
8. S’atribueix al rei Felip II de Castella la frase “En mi imperio nunca se pone el sol”.
Explica’n el significat.
9. Explica breument què es coneix històricament com l’Armada Invencible.
10. Esbrina i explica que té a veure la frase ressenyada a continuació amb l’Armada
Invencible:
“No envié mis naves a luchar contra los elementos”.
11. Llegeix aquest text extret del blog Villa McLuhan, dirigit per Sergio Puertollano:
No envié mis naves a luchar contra los elementos (Felipe II, 1588)
Conocemos la frase a través de Modesto Lafuente, quien en el tomo XIV de su Historia
General de España, obra paradigmática de la historiografía liberal española del ochocientos,
dice que Felipe II, al recibir la noticia de la derrota de su Armada, comenta “Yo envié mis
naves a luchar contra los hombres, no contra las tempestades. Doy gracias a Dios de que me
haya dejado recursos para soportar tal pérdida: y no creo importe mucho que nos hayan
cortado las ramas con tal de que quede el árbol de donde han salido y puedan salir otras”.
Sin embargo, la frase ha trascendido de manera popular así: No envié mis naves a luchar
contra los elementos.
Comenta amb els teus companys i companyes el text llegit.
12. A l’escena primera de l’obra, la Reina Maragda desvela el seu pla secret a les seves
filles i, entre altres coses, diu:
A poques milles d’aquí hi ha una illa de mida reduïda de la qual només jo en conec
l’existència gràcies a aquest mapa traçat en un somni provocat per les herbes del
coneixement: l’argelaga, la cua de cavall, el xile, la farina de iuca, l’ortiga i el
col·lagen. Es tracta d’una illa rica en tot allò que la natura pot oferir per regalar una
vida tranquil·la. No hi manquen ni la caça, ni l’aigua, ni les fruites. Un bosc delitós li
forneix les matèries primeres i un cim no gaire alterós, coronat per un volcà adormit,
la protegeix del vent del nord.
Creus que aquesta illa correspon a una illa real de l’oceà Atlàntic? Raona la
resposta.
ESO
ESO
G
BAT
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 11 / 30 juny del 2018
13. Llegeix la informació de l’apartat El context històric d’aquesta guia. Pensa i explica
per què les aliances matrimonials eren un recurs polític propi de les cases reials
europees de l’època.
Creus que avui dia les monarquies europees actuen de manera similar a com
actuaven al segle XVI? Contrasta la teva resposta amb la dels teus companys i
companyes.
2.3. El context artístic
• Les arrels shakesperianes
Com hem avançat anteriorment, en el marc del projecte Teatro de la Ciudad, Alfredo Sanzol
i Andrés Lima, tots dos dramaturgs, van decidir el 2016 explorar el món de la comèdia com
a gènere teatral. Així va ser com Sanzol va llegir i rellegir les 14 comèdies de Shakespeare. El
fet de voler empeltar-se de la genialitat i el talent Shakespeare és, segons explica aquest
autor, perquè l’obra de Shakespeare no només té la qualitat que se li reconeix universalment
sinó que aplega, a més, la tradició de la comèdia grecoromana, la tradició medieval popular
i crea, juntament amb Lope de Vega, el teatre de l’època moderna. La comèdia és, sens
dubte, el gènere teatral occidental que més èxit ha obtingut arreu. Afirma aquest autor i
director teatral: “En el meu cas, he llegit i rellegit les comèdies de Shakespeare amb l’objectiu
de deixar-me impregnar per l’estil, la forma, l’atmosfera, els personatges, els arguments, els
trucs i jocs. Al mateix temps que feia aquesta lectura intensa, anava fent dues coses més:
preparar l’argument de La tendresa i dur a terme tallers d’improvisació amb els actors.
Aquests han estat els tres pilars de la creació del text i l’espectacle”. La influència de William
Shakespeare en La tendresa és, doncs, absolutament intencionada, tant en l’ús del
llenguatge carregat de metàfores i comparacions, com en determinats elements temàtics
com poden ser la màgia com a instrument que incideix sobre la realitat representada o el
transformisme d’un personatge que adquireix l’aparença d’un altre i amb això crea
confusions i malentesos que contribueixen al desenllaç de l’obra.
És més, Sanzol concreta: “Crec que a La tendresa es veu la influència sobretot de La tempesta
i de Nit de reis, però també d’Al vostre gust, de Molt soroll per no res i de Somni d’una nit
d’estiu. Segurament us farà pensar en d’altres, o això espero; per a mi ha estat un plaer
treballar amb un llenguatge ric de metàfores i comparacions. Els personatges de La tendresa
expressen les seves emocions de manera descarnada i són extrems en les seves passions. Per
a ells, la vida no es pot desaprofitar. He fet un petit joc que espero que us diverteixi. En els
diàlegs de La tendresa, hi trobareu els títols de les catorze comèdies de Shakespeare”.
Tan omnipresent vol ser la referència a Shakespeare que fins i tot l’època en què s’ubica
l’acció és a les dècades finals del segle XVI, el temps en què va viure Shakespeare (1564-
1616), si bé el contingut de l’obra pròpiament podria esdevenir-se en qualsevol moment de
G
BAT ESO
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 12 / 30 juny del 2018
la història de la humanitat. El segle XVI és, per tant, un embolcall i el pretext per arrencar
des d’un fet històric real, l’expedició de l’Armada Invencible espanyola per a envair
Anglaterra. Però un cop arrencada la història i “fet el naufragi”, l’acció no necessita el context
històric per esdevenir un relat amb entitat pròpia.
Com va apuntar la temporada passada la crítica de Madrid, La tendresa “és una comedia
romántica de situaciones imposibles, amores posibles, cambios de identidad y pasiones
desatadas. Y es, quizás, el mejor montaje del año”.
Diu Sanzol: “Vull que La tendresa sigui una comèdia romàntica amb illes desertes, naufragis
monumentals, reis fràgils i reines somniadores, llenyataires porucs i pastores tempestuoses,
éssers màgics, situacions impossibles, amors possibles, canvis d’identitat, passions
desbocades, odis irracionals, desitjos incendiaris, girs sorprenents, fantasmes borratxos,
aparicions, desaparicions, trobades, desavinences, i un desig que els uneix a tots: el desig de
trobar la tendresa com sigui, on sigui, i amb qui sigui”. Segons el director, l’espectacle es
titula La tendresa “perquè parla de la força i de la valentia per estimar. La tendresa és la
manera en què l’amor s’expressa. Sense tendresa, l’amor no es veu. La tendresa són les
carícies, l’escolta, els petits gestos, els somriures, els petons, l’espera, el respecte, la
delicadesa. Una societat sense tendresa és una societat en guerra».
En definitiva, Sanzol s’inspira en l’univers de Shakespeare per parlar-nos de la tendresa, un
dels sentiments imprescindibles de la condició humana. El món interior de les passions, el
regne de les emocions, es fa present i afaiçona la conducta humana com passa sovint en el
teatre del gran dramaturg anglès.
• La posada en escena
Possiblement, la paraula que millor defineix la posada en escena de La tendresa és
“sobrietat”. L’escenari se’ns mostra despullat d’elements; tant és així que són els mateixos
actors i la seva indumentària, juntament amb els màgics efectes de la luminotècnia, a càrrec
de Pedro Yagüe, allò que omple de significat i d’imatges l’espai escènic.
L’escenografia i el vestuari són responsabilitat de Alejandro Andújar. Els vestits dels
llenyataires, folgats però amb un toc d’una certa elegància informal, contrasten amb la
rigidesa dels uniformes militars i de les peces femenines que llueixen la reina i les princeses.
Es podria dir que els vestits d’uns i altres expressen una metàfora comparativa entre els que
fa temps que viuen aïllats de la civilització i dels convencionalismes socials, còmodament
instal·lats també dins la seva roba, i les que guarnides de soldats o equipades amb els encants
dels vestits femenins luxosos de l’època semblen sotmeses a les estretors i les exigències
dels cànons de la moda o dels estils dominants d’aleshores.
Parlàvem de sobrietat escènica per fer notar que no és gens fàcil aconseguir expressar
tantes atmosferes ambientals amb tan pocs elements. Vestuari i jocs de llum omplen
d’expressió els espais buits.
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 13 / 30 juny del 2018
• Activitats d’aprenentatge
14. Organitzeu cinc grups de treball. Cada grup tria una d’aquestes cinc obres de
Shakespeare, n’esbrina l’argument i el recull per escrit.
➢ La tempesta
➢ Nit de reis
➢ Al vostre gust
➢ Molt de sorolll per no res
➢ Somni d’una nit d’estiu
Un cop recollits els cinc arguments de les obres, que cada grup exposi a la resta de
la classe l’argument de l’obra que ha treballat.
15. Observa el cartell de La tendresa en la seva versió catalana, l’expressió de les cares
dels actors i actrius i la posició de tots plegats. Explica què et suggereix la imatge
amb el rètol “La Tendresa”.
Comparteix les teves interpretacions amb els teus companys i companyes.
ESO BAT
G
G
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 14 / 30 juny del 2018
16. Al llarg de l’obra es fa referència a personatges de la mitologia grecollatina. Hi
apareixen citats aquests éssers mitològics:
✓ Io
✓ Júpiter
✓ Saturn
✓ Palas Atenea
✓ Posidó
✓ Cupido
✓ Venus
Informa’t i fes una breu descripció de cada un d’aquests éssers.
17. Aquests són els títols de les 14 comèdies de Shakespeare. Marca, en cada cas, una
creu a la casella on correspongui.
La conec i recordo
perfectament. Puc
explicar-la amb
detall.
Em sona molt.
Però no la
recordo gaire bé.
Em sona el títol,
però no sé de què
va.
No en tinc ni idea.
La tempesta
Els dos gentilhomes de Verona
Les alegres casades de Windsor
Mesura per mesura
La comèdia dels errors
Molt soroll per no res
Treball d’amors perduts
Somni d’una nit d’estiu
El mercader de Venècia
Al vostre gust
La feréstega domada
Tot va bé si acaba bé
Nit de reis
Conte d’hivern
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 15 / 30 juny del 2018
18. Llegeix les frases següents que són pronunciades per algun dels personatges al
llarg de l’obra. Es tracta de metàfores o de frases amb un sentit figurat. Busca’t un
company o companya de feina i expresseu el que vol dir cada frase d’una manera
més planera, evitant la metàfora o el sentit figurat.
Un cop ho tingueu resolt, contrasteu el significat que heu donat a cada frase amb
el que han donat els vostres companys i companyes.
Escena I:
✓ Deixeu amb suavitat l’abraçada del son...
✓ Els homes fan del seu imperi la nostra condemna.
Escena III:
✓ Mare, no deixeu que la còlera ens privi de seguir escoltant…
Silenci! La còlera ha canviat de casa i ara ets tu qui no ens deixa sentir.
Escena VI:
✓ Nit, no estenguis encara el teu mantell…
✓ No podem dormir aquí. La mossegada del fred deixaria marques en el nostre
cos.
✓ La meva boca està preparant una gran rebuda per a uns hostes que no sé si
vindran.
Escena IX:
✓ Us prego que us compadiu de la meva ineptitud criada en el caldo de la por,
que pot engreixar-la a ella i a moltes d’altres.
Escena XIII:
✓ Les dones són selves en què s’entra refiat i se’n surt escaldat.
✓ Germà, guarda aquests sentiments en el celler del teu cor.
✓ Estimat volcà que dorms, segueix dormint, tot i que m’agradaria que una
gota de la teva lava il·luminés la foscor d’aquest pou de dubtes en què he
caigut.
✓ La seva innocència és la teranyina més dolçament teixida...
✓ Parleu bé, ja que les vostres paraules arriben amb les ales de l’alegria.
✓ ...Abans us haig de dir una cosa.
Ai, quin espant, si obriu una finestra espero que no sigui d’aire fred.
G
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 16 / 30 juny del 2018
Escena XIV:
✓ La meva discreció sobrepassa la de la nit i es compara amb la boira i amb la
mort.
Escena XVIII
✓ Entrem abraçats en la pau del son amb els nostres llavis fent-se companyia.
✓ Quina dolçor mai no sentida. La meva soledat ha trobat una amiga en el camí
del seu destí.
19. Llegeix l’apartat “Les arrels shakesperianes” i explica en quin sentit La tendresa
s’inspira en l’univers de les comèdies de Shakespeare.
20. Si estàs ben atent a la representació de l’obra podràs descobrir en el text els títols
de les catorze comèdies de Shakespeare, que Alfredo Sanzol, l’autor de l’obra, ha
“colat” aquí i allà en les intervencions dels personatges.
Les comèdies són aquestes:
La tempesta
Els dos gentilhomes de Verona
Les alegres casades de Windsor
Mesura per mesura
La comèdia dels errors
Molt soroll per no res
Treball d’amors perduts
Somni d’una nit d’estiu
El mercader de Venècia
Al vostre gust
La feréstega domada (L’amansiment de
l’harpia)
Tot va bé si acaba bé
Nit de reis
Conte d’hivern
BAT
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 17 / 30 juny del 2018
2.4. Punts d’atenció per a entendre millor l’obra
Només a tall d’apunt, convé que tinguis presents aquestes qüestions abans de veure la
funció teatral, per tal de poder treure’n més profit, entendre millor l’obra i gaudir-ne
amb més plenitud:
✓ LA TENDRESA és una obra que situa l’acció dramàtica a les acaballes del segle
XVI. L’obra té com a punt de partida el naufragi de bona part dels vaixells de
l’anomenada Armada Invencible, la flota que el rei Felip II va armar per envair
Anglaterra.
✓ El punt d’inici de l’obra té com a context un fet històric. A partir d’aquí, però, els
personatges i la situació que els envolta són absolutament ficticis.
✓ L’escenari representa una illa petita i desconeguda enmig de l’oceà Atlàntic.
✓ Realitat i fets fantàstics s’entrecreuen. Els poders prodigiosos dels beuratges, les
pólvores i la màgia de la Reina Maragda introdueixen canvis sorprenents en la
successió de fets i vivències.
✓ El llenguatge dels personatges és ric en metàfores, comparacions i sentits
figurats. Aquest llenguatge recorda els textos de les comèdies de Shakespeare.
✓ El mateix espai escènic representa indrets diferents de l’illa on s’esdevé l’acció
dramàtica. En alguna ocasió els actors poden coincidir simultàniament a
l’escenari, representant, però, ubicacions diferents. Per això, de vegades uns
actuen com si els altres no hi fossin.
✓ La tendresa és una necessitat imperiosa que es manifesta en tots el personatges,
fins i tot en contra de les seves pròpies creences.
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 18 / 30 juny del 2018
3. Propostes de treball posteriors a la funció de
teatre
3.1. Exercicis sobre el contingut literal de l’obra
21. Marca, en cada cas, la resposta correcta:
• Quin dels tres personatges femenins té coneixements de màgia?
La Princesa Salmó
La Reina Maragda
La Princesa Robí
• El rei que va enviar una armada per envair Anglaterra és...
Felip VI
Felip II
Felip III
• Qui provoca la tempesta causant del naufragi?
La mare natura
El Llenyataire Marró
La Reina Maragda
• Quin bagul ha oblidat transportar a l’illa, amb la seva màgia, la Reina Maragda?
El bagul de robes i bijuteria
El bagul del menjar
El bagul de les armes
• Per què la Reina Maragda vol portar les seves filles a una illa deserta i
desconeguda?
Perquè no vol que tinguin contacte amb cap home ni que en pateixin
l’autoritat.
Perquè vol que aprenguin a sobreviure en condicions adverses.
Perquè vol castigar-les apartant-les del món.
• Quant temps fa que el Llenyataire Marró i els seus dos fills viuen a l’illa?
15 anys
18 anys
20 anys
ESO
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 19 / 30 juny del 2018
• Quin dels tres homes diu que no ha vist en sa vida una dona?
El llenyataire Verdmar
El llenyataire Blaucel
El llenyataire Marró
• Perquè la reina i les princeses es disfressen de soldats?
Per fer por als tres llenyataires.
Perquè no volen que els llenyataires sàpiguen que són dones.
Perquè el naufragi ha malmès els seus vestits de dona.
• Quines graduacions de l’exèrcit representa cada una de les dones?
• capità/Reina Maragda, alferes/Princesa Salmó, sergent/Princesa Robí
• capità/Princesa Salmó, alferes/Reina Maragda, sergent/Princesa Robí
capità/Princesa Robí, alferes/Princesa Salmó, sergent/Reina Maragda
• Perquè les dones es decideixen a contactar amb els llenyataires?
Perquè enyoren la presència d’homes.
Perquè tenen molta gana i volen aconseguir el menjar dels llenyataires.
Perquè tenen por de la foscor de la nit.
• Quin pla se li acut a la Reina Maragda per evitar el contacte amb els
llenyataires?
Dir-los que totes tres estan empestades i que es tracta d’una pesta molt
contagiosa.
Confessar-los que són dones i no pas soldats.
Fer-se les boges i fer esgarips quan un llenyataire se’ls acosta.
• Per què fracassa el pla de la Reina Maragda de fer-se les empestades?
Perquè els llenyataires no s’ho creuen.
Perquè el Llenyataire Marró té coneixements de medicina i s’entossudeix a
guarir-les.
Perquè els llenyataires descobreixen que no estan empestades.
• Per qui sent una inclinació afectuosa i complaent el Llenyataire Blaucel?
Per la Princesa Robí
Per la Reina Maragda
Per la Princesa Salmó
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 20 / 30 juny del 2018
• Per qui sent una inclinació afectuosa i complaent el Llenyataire Verdmar?
Per la Princesa Robí.
Per la Reina Maragda
Per la Princesa Salmó
• Quin altre pla idea la Reina Maragda per fugir de l’illa?
Descobrir on el Llenyataire Marró amaga una embarcació.
Llençar al mar una ampolla amb un missatge de socors.
Fer una foguera ben alta al cim del volcà perquè un vaixell les vegi i les
rescati.
• De qui es disfressa i pren la forma del cos la Reina Maragda?
Del Llenyataire Marró
Del Llenyataire Blaucel
Del Llenyataire Verdmar
• Quin nou pla té la Reina Maragda amb aliança amb el Llenyataire Marró per
obstaculitzar l’enamorament de les seves filles?
Gràcies a l’efecte del fum d’un cigar fet amb un combinat màgic d’herbes vol
fer que la Princesa Salmó s’enamori del Lenyataire Verdmar i això provoqui
discussions entre les dues germanes.
Vol aplicar-los unes herbes per al desenamorament mentre dormen.
Gràcies a l’efecte del fum d’un cigar fet amb un combinat màgic d’herbes vol
fer que els llenyataires germans s’enamorin entre ells.
• Per què fracassa novament l’últim pla de la Reina Maragda?
Perquè la seva màgia no afecta mai com ella vol la persona a qui pretén
dirigir-la.
Perquè la seva màgia no és prou poderosa.
Perquè la seva màgia és errònia i aconsegueix l’efecte contrari al pretès.
• Amb el mantell màgic, quatre personatges poden fugir de l’illa. Qui són?
El Llenyataire Marró, la Reina Maragda, el Llenyataire Blaucel i la Princesa
Salmó
El Llenyataire Verdmar, la Princesa Robí, el Llenyataire Blaucel i la Princesa
Salmó
El Llenyataire Verdmar, la Reina Maragda, El Llenyataire Blaucel i la Princesa
Salmó
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 21 / 30 juny del 2018
22. Escriu els aparellaments amorosos que es formen al final de l’obra.
23. Explica com s’ho fa la Reina Maragda per desplaçar les seves filles sanes i estàlvies
des del vaixell naufragat fins a l’illa.
24. Quin mal pronostica el Llenyataire Marró que té el capità (Reina Maragda vestida
de soldat) i del qual vol guarir-lo tan sí com no? Per què la Reina Maragda vestida
de capità està tan segura que aquest mal diagnosticat pel Llenyataire Marró no pot
ser?
25. Per què al final de l’obra no “viatgen” amb el mantell màgic el Llenyataire Marró i la
Reina Maragda?
3.2. Activitats entorn del text i l’escenografia
26. Les “herbes del coneixement” fan que la Reina Maragda tingui un somni en el qual
veu un mapa que li permet localitzar l’illa on ella vol anar a parar amb les seves
filles.
Les herbes són; argelaga, cua de cavall, xile, farina de iuca, ortiga i col·lagen.
A través d’internet, busca una imatge de cada una d’aquestes herbes i descarrega-
les al teu ordinador.
Exactament el mateix “beuratge d’herbes” vol preparar el Llenyataire Marró per
reanimar el “capità” desmaiat. Hi veus alguna intenció per part de l’autor a l`hora
de parlar de la mateixa combinació d’herbes remeieres entre les que va fer servir la
Reina Maragda i les que demana el Llenyataire Marró? Explica la resposta.
Més endavant, el Llenyataire Marró envia els seus fills a cercar la Flor de Sant Antoni
al cim del volcà per guarir el “capità” d’un suposat mal de pròstata.
Explica en què consisteix el mal de pròstata.
Esbrina si la Flor de Sant Antoni existeix i, si és que sí, quines propietats curatives
té.
27. Des de l’illa, el Llenyataire Verdmar distingeix sobre el mar més de cent naus:
galiots, galeres, llenys, naus, caravel·les, bous i patatxos.
A través d’internet, busca una imatge de cada una d’aquestes naus i descarrega-les
al teu ordinador.
BAT
ESO
BAT
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 22 / 30 juny del 2018
Aquestes naus formaven part de la flota de l’Armada Invencible. Esbrina quina era
la composició real d’aquesta flota. Creus que realment va resultar pretensiós
anomenar-la Invencible? Raona la resposta.
28. La comparació és un recurs estilístic que atorga expressivitat i crea imatges
mentals amb molta connotació.
Feu parelles de treball i penseu una alternativa a cada una de les comparacions
següents:
✓ Com el vent en un dia d’estiu, el que cercàvem ha aparegut per sorpresa.
✓ Ara em sento com un traïdor per haver pensat a deixar de buscar-te.
(Les dues frases anteriors fan referència a la destral que els germans no
troben)
✓ Les seves dents són esmolades com agulles.
✓ Almenys el meu cos reacciona igual que el d’Ulisses amb el cant de les
sirenes.
✓ Doncs ja podem deslliurar-nos d’aquestes flassades inoportunes que
cobreixen les nostres galtes com la capa d’una àvia fredolica durant el somni
d’una nit d’estiu calorós. (La reina i les princeses es treuen les barbes i els
bigotis perquè pensen que els llenyataires ja no se’ls acostaran més, per
por de ser empestats)
✓ És una cosa tan improbable com que el cel caigui sobre les nostres testes.
✓ Dic que si tinguessis uns quants anys menys, t’ estovaria el cul com s’estova
a l’estiu la llana dels matalassos.
✓ Som com dues gotes d’aigua.
✓ M’heu privat de la tendresa com un gos apallissat.
29. La Princesa Robí se sent fatalment atreta pel Llenyataire Verdmar. Parlant amb si
mateixa, sense que ningú la senti, exclama:
Ai, llibertat, tanca’m per salvar-me.
Explica a quin recurs estilístic correspon aquesta expressió. Comenta’l.
A l’escena XVII, la Reina Maragda diu al Llenyataire Marró:
Lluitem junts per tal de romandre separats.
Et sembla que el que expressa aquesta frase s’emmarca en el mateix recurs estilístic
que l’anterior? Raona la resposta.
BAT ESO
G
c
BAT
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 23 / 30 juny del 2018
30. Et sembla que està ben aconseguit el personatge Reina Maragda que es fa passar
pel Llenyataire Verdmar? Trobes divertit el joc de veus que es produeix? Comenta
la teva resposta.
31. Es pot establir una relació entre els colors dels vestits dels personatges i els seus
noms? Explica la resposta.
32. Què opines dels noms dels personatges? Si els haguessis de canviar el nom, quins
noms els posaries?
33. Quina escena de l’obra t’ha fet més gràcia? Parla’n amb els teus companys i
companyes.
34. Els llums i la posició i els moviments dels actors i actrius fan que un mateix espai
escènic representi ubicacions diferents. Et sembla que aquest és un recurs escènic
efectiu? Per què?
35. Trobes a faltar algun element escènic? Trobes que en sobra algun? Comenta la teva
resposta.
3.3. El contingut temàtic de l’obra
36. Les princeses viatgen a Anglaterra amb la finalitat de casar-se amb nobles anglesos.
Es tracta de dos casaments de conveniència.
El vostre oncle, el rei Felip II envia aquesta Gran Armada contra la Reina Isabel. Les
costes d’Anglaterra esperen temorenques el cop de la fusta tallada a Espanya. Els
espies del rei han concertat en secret dos casaments de conveniència amb dos
enemics de la reina. El teu amb el comte d’Essex, i el teu amb el de Lancaster.
Creus que en l’actualitat existeixen encara casaments de conveniència? Raona la
resposta i debat aquesta qüestió amb els teus companys i companyes de classe.
37. La Reina Maragda es queixa amargament del menyspreu que ha patit sempre per
part dels homes.
Mai no he desitjat un destí semblant per a vosaltres però el rei Felip no va voler escoltar els precs d’una mare. Els meus anys han estat testimoni de la càrrega que els homes han estat per mi. La seva voluntat s’ha imposat sobre la meva. Les meves opinions sempre han passat a un segon pla. Quan ells han parlat per torns, a mi m’han assignat el torn del silenci. Quan, de manera natural, han brollat les meves llàgrimes, han estat objecte de la seva befa. Les meves idees per un govern millor sempre han hagut de viatjar en lletres firmades amb pseudònim d’home. Han negociat amb el meu honor com si fos una mercaderia. Els homes fan del seu imperi la nostra condemna. Som utilitzades com a moneda de canvi. La resignació ha estat,
ESO
BAT
G
c
BAT
ESO
ESO
G
c
ESO
BAT
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 24 / 30 juny del 2018
fins avui, el terreny on vessava les meves llàgrimes, i hi han crescut la ira i la rancúnia.
En quin sentit aquestes reflexions de la Reina Maragda podrien titllar-se de feministes, des d’una òptica actual?
38. Al principi de l’obra el Llenyataire Marró fa una descripció de les dones. Diu:
Fills meus, celebrem que avui fa vint anys que vivim feliços sense dones en aquesta
illa solitària. No podeu imaginar com és de gran la joia que sento en veure-us tan bé.
Que s’escolin uns altres vint anys, i uns altres vint, i uns altres vint. Hem viscut feliços
sense les veus agudes. Els canvis d’humor. Les preguntes incomprensibles. Les
llargues explicacions. I els plors sobtats. Ningú no ha volgut canviar el nostre caràcter,
ni ningú no ha volgut que li endevinéssim el pensament. Ens hem adormit enmig
d’una conversa important sense patir-ne cap càstig, i hem pogut oblidar els greuges
amb la mateixa facilitat que hem oblidat les mostres d’amor. No ens hem hagut de
recordar de res. No hem hagut de sentir: “¿Quin dia és avui?” perquè els dies han
estat dies i les nits, nits. I els dies han estat dies i les setmanes, setmanes. Només hem
hagut de recordar-nos d’allò que cal per viure, vestir i dormir. No hem hagut
d’endevinar què volien dir els gestos. Ni hem hagut d’interpretar els tons de veu,
perquè allò que necessitàvem dir ens ho hem dit, i el que no, no. Així s’han anat
passant el relleu el sol a la lluna i la lluna al sol. Quan ens hem trobat bé ho hem
celebrat i quan ens hem trobat malament hem callat. Ningú no ha volgut donar més
voltes a la qüestió. Ningú no ha remogut el llot al fons de l’estany. Ningú no ha buscat
tres peus al gat. Gaudim d’aquest dia esplèndid. El sol ens ha reservat els seus millors
raigs, i cap núvol taca la blavor del cel.
Per contra, la Reina Maragda parla dels homes amb aquestes paraules:
Sobre aquesta terra fundarem la nostra diminuta república de dones. Filles meves, no us podeu imaginar l’alegria que em fa veure-us tan felices. Celebrarem els dies que ens esperen sense les veus greus i les riallades sorolloses. Adéu als cops i a les baralles. Prou comentaris grollers al darrere nostre. A la fi deixarem de ser objectes per a les seves mirades. Mai més haurem de cavar una mina per aconseguir una paraula. Ni haurem de pujar una muntanya per trobar una pàl·lida emoció. Mai més no ens haurem d’arrossegar per assolir una abraçada. Ni haurem de tornar a desxifrar un jeroglífic fet de silencis. Adéu a la sensació de viure amb un ésser semblant a un sac buit de records i ple de mentides.
Comenta amb els teus companys i companyes aquests dos fragments i les dues
visions contraposades que expressen sobre els homes i les dones. Realment, es pot
dir que els homes són així de simples, i les dones així de complicades? Què et sembla
que hi ha de tòpic i què hi ha de cert en aquestes visions?
39. El Llenyataire Blaucel no ha vist mai una dona. El que el seu pare, el Llenyataire
Marró, li ha explicat sobre les dones és absolutament aberrant. Mira de posar-te a
la pell del Príncep Blaucel: creus que possiblement actuaries si fa no fa com ell?
Explica la resposta.
BAT ESO
G
c
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 25 / 30 juny del 2018
40. La Reina Maragda i el Llenyataire Marró són sobreprotectors: volen decidir i
planificar quin és el millor futur per als seus fills i filles sense que aquests tinguin
veu pròpia ni capacitació de decisió. Creus que la teva mare i el teu pare et
sobreprotegeixen? Raona la resposta.
41. Pensa i explica per què et sembla que aquesta comèdia té com a títol La tendresa.
42. Comenta amb els teus companys i companyes el final. Parleu concretament de la
relació entre el Llenyataire Marró i la Reina Maragda, personatges que es queden
tots dos sols a viure a l’illa.
ESO G
c
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 26 / 30 juny del 2018
4. Webgrafia
https://teatrodelaciudad.es/la-ternura/
https://teatrodelaciudad.es/presentacion/
http://www.artezblai.com/artezblai/la-ternura-de-alfredo-sanzol-abre-el-proyecto-
comedia-de-teatro-de-la-ciudad.html
https://elpais.com/cultura/2017/05/08/babelia/1494257615_010824.html
http://www.elmundo.es/cultura/teatro/2018/05/09/5af23290e2704ea2158b45cd.html
http://www.aldeavillana.com/no-envie-mis-naves-a-luchar-contra-los-elementos-felipe-2/
http://www.premiosmax.com/dyn/conoce_los_premios_max/que_son_los_premios_max/
index.php?id_seccion=11
https://www.ara.cat/cultura/William-shakespeare-Lautor-traduit-
catala_0_512348767.html
5. Annexos
5.1. OBJECTIUS DIDÀCTICS
• Conèixer que l’obra d’Alfredo Sanzol s’ha inspirat amb la de l’autor universal
William Shakespeare.
• Analitzar comparativament l’obra d’Alfredo Sanzol i les obres de Shakespeare
que l’han inspirat, principalment: La tempesta, Nit de reis, Al vostre gust, Molt
soroll per no res i Somni d’una nit d’estiu.
• Descobrir els punts que fan que La tendresa sigui una comèdia com a gènere
teatral.
• Explorar com els artistes s’expressen a través de les paraules, l’expressió
corporal i la interpretació.
• Analitzar els tòpics que existeixen sobre el comportament de les persones
d’acord amb el seu gènere.
• Analitzar què és l’amor i la tendresa, i si és possible l’un sense l’altra.
• Preguntar-se si és possible l’amor sense arriscar-se al patiment que pot
comportar.
• Analitzar els límits de la protecció dels pares envers els fills.
http://www.premiosmax.com/dyn/conoce_los_premios_max/que_son_los_premios_max/index.php?id_seccion=11
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 27 / 30 juny del 2018
• Prendre consciència que les vivències dels fills i filles —de les persones— han
de ser necessàriament pròpies per tal que arribin al desenvolupament ple de la
seva personalitat.
• Aproximar el públic jove a una experiència teatral i contribuir al sorgiment del
seu interès per la cultura.
• Gaudir d’un espectacle en directe, descobrir una forma d’entreteniment i fomentar el
gust pel teatre.
5.2. CONTINGUTS D’APRENENTATGE
• Comprensió de textos teatrals.
• Coneixement d'autors de literatura catalana i espanyola -especialment
novel·la i poesia- del segle XX i contemporanis, a partir de lectures
comentades d'obres o fragments, visionat de materials audiovisuals, vídeos,
jornades o recitals poètics, assistència a representacions teatrals, audicions
de poemes musicats.
• Lectura comentada i dramatitzada d'obres de teatre o fragments, tot
reconeixent els aspectes formals del text teatral.
• Ús dels elements lingüístics i discursius essencials per a la cohesió interna de
les idees dins dels textos orals, escrits o audiovisuals: connectors textuals,
tractament de les formes verbals i adequació del registre dels textos orals,
escrits o audiovisuals a les funcions comunicatives, en especial a les de les
activitats acadèmiques.
• Ús de la puntuació del text escrit en relació amb l'organització de l’oració i
amb la forma del text (els paràgrafs i la distribució i ordenació de les idees
expressades).
• Elaboració i organització del missatge audiovisual: combinació del text i les
paraules amb els altres recursos visuals, icònics i sonors.
• Interès per la capacitat d’expressió oral i la lectura dramatitzada.
• Aprofundiment en el coneixement de recursos lingüístics com ara la
metàfora, el sentit figurat i la comparació.
• Divulgació del caràcter universal de l’obra de William Shakespeare.
• Conscienciació que aprendre una llengua és també entendre una manera de
veure el món i de copsar les relacions que s'estableixen amb les persones i
l’entorn.
• Sensibilització sobre la pertinença a una comunitat lingüística, social i cultural,
i foment d’una actitud positiva d'interès i confiança davant la diversitat de
llengües i cultures.
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 28 / 30 juny del 2018
• Conscienciació sobre les creences populars al voltant dels rols masculí i
femení en les societats tradicionals.
• Reflexió sobre les diferències de gènere en la societat actual.
• Reconeixement de la necessitat de creixement personal a partir de les pròpies
experiències.
5.3. TAULA SOBRE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EDUCATIVES TREBALLADES
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 29 / 30 juny del 2018
ACTIVITATS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20
Competències comunicatives
C. c. lingüística i audiovisual
C. artística i cultural
Competències metodològiques
Tractament informació i competència digital
Competència matemàtica
Competència d’aprendre a prendre
Competències personals
C. autonomia i iniciativa personal
Competències especifiques per conviure i
habitar el món
C. en el coneixement i la interacció món físic.
C.social i ciutadana
COMPETÈNCIES BÀSIQUES EDUCATIVES
PROPOSTES DE TREBALL ANTERIORS A LA FUNCIÓ DE TEATRE MUSICAL
Guia didàctica
Fil d’Aram Editors 30 / 30 juny del 2018
ACTIVITATS 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42
Competències comunicatives
C. c. lingüística i audiovisual
C. artística i cultural
Competències metodològiques
Tractament informació i competencia digital
Competència matemàtica
Competència d’aprendre a prendre
Competències personals
C. autonomia i iniciativa personal
Competències especifiques per conviure i
habitar el món
C. en el coneixement i la interacció món
físic.
C.social i ciutadana
COMPETÈNCIES BÀSIQUES EDUCATIVES
PROPOSTES DE TREBALL POSTERIORS A LA FUNCIÓ DE TEATRE MUSICAL
