28 // lra còmica

>>> la tira còmicaJuanjo Sarto

Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar i FamíliaDirecció Generald’Actuacions Comunitàries i Cíviques

deld

nord

juny 2005es

35La revista dels Lluïsos de Gràcia

>Un concert de Sant Lluísmolt especial

>Entrevista a Jordi Porta

>L’entitatCastellers de la Vila de Gràcia

Edita: Col·laboren:

M’ha agradat molt l’obra aquesta del chalet

Serà l’apar-

tament

Tu eres el que roncava,

oi?

Ho sento, però es que després de la fideuà el cos exigia una becaina

Chalet?

Edita: Lluïsos de Gràcia

Coordinació:Hector Fernàndez

Col.laboracions:Jordi CasassasJunta DirectivaMarc CamprodonMarta MorrisJoan CodinaOscar CasabonaJosep VilaPep MorrisAlbert MusonsJordi RibesJosep Anton FozCarles ValeroDavid MontfortJosep PratsJordi Casso SamsóJoan Ramon GordoJordi PortaRoger GispertMarta Rosàs i CortadaJosep Mª VallèsSusanna ÀlvarezPau PlanaJoan DuranJoaquim FàbregasJordi Casso JuvéJuanjo Sarto

Fotografia portada:Joan Farré

Fotografies:Arxiu Lluïsos de GràciaJoan FarréJoan Ramírez

Disseny i maquetació:Sílvia Vallverdú

Correcció:Gina Tomàs

Imprimeix:CONSDECOR

Dipòsit legal:B.42.670.89

Redacció i publicitat:Lluïsos de Gràcia Plaça del Nord, 7-10. 08024 BCNTel. 93 218 33 72Fax 93 218 20 58desdelnord@lluisosdegracia.org

www.lluisosdegracia.org

Benvolgudes sòcies i benvol-guts socis,

Ara fa més o menys un any,em dirigia per primer cop atots vosaltres com a nou presi-dent de l’entitat i, en aquellescrit, entre altres coses,comentava la voluntat de lanova Junta Directiva de poten-ciar el treball col·lectiu i laparticipació dels associats iseccions en la gestió diària

dels Lluïsos. Lanova iniciativade convocar laJunta de sec-cions ha estatbastant positi-va. S’hi han dis-cutit temes ihem arribat aacords; peròqueda moltafeina per fer.Avui per avui,encara continuaessent el nostreprincipal objec-tiu que la impli-cació dels diri-

gents en la vidadiària de l’entitat fos una rea-litat al més aviat possible itambé que ho sigui la delssocis i sòcies en la vida socialde l’entitat.

Estem a l’equador del 150èaniversari; un aniversari pre-parat amb el propòsit quesigui molt participatiu i oncadascú de nosaltres puguitrobar l’espai, l’activitat, el

moment per gaudir d’aquestafesta. I això, de mica en mica,ho anem aconseguint.

Just acabem de cloure lesFestes de Sant Lluís amb l’es-pectacular concert de les nos-tres cinc corals al Palau de laMúsica: un acte molt emotiuon es va aplegar un munt degent. Però les Festes de SantLluís són molt més que una,dues, tres o infinitat d’activi-tats. Les Festes de Sant Lluísés el moment de l’any onmillor s’expressa i es demos-tra la voluntat de participacióde totes les seccions i socisdels Lluïsos: des de la festainfantil, a les 12 hores d’es-pectacle, passant per exposi-cions, la diada de l’esport,bàsquet, tenis-taula, concerts,etc. Aquest any hi ha partici-pat molta gent i a més a més,cada una de les activitats haestat organitzada per una odiverses seccions. Aquesta ésla voluntat d’aquestes festes iaquesta és, sense cap menade dubte, la garantia del futurdels Lluïsos.

El treball i l’esforç col·lectiude les seccions i dels seusdirigents més la participacióde socis, familiars, amics ialtres entitats, fa de la nostraentitat un espai de convivèn-cia, de respecte, de servei ales persones… un espainecessari per a la nostrasocietat: un referent per a l’e-ducació en la cultura, l’esport,la música, l’esplai i el civis-me. Justament per aquestmotiu que us demano a tots icada soci dels Lluïsos la vos-tra implicació, dedicació iparticipació en tot allò quepugueu. Tots som necessarisper a garantir el nostre futur iel futur de les properes gene-racions.

Desitjo que molta gent puguicelebrar un segon 150è ani-versari. Serà la garantia queho hem fet bé; que l’esforç havalgut la pena; que el treballcol·lectiu ha passat perdamunt de les necessitatsindividuals. Bona feina!

la carta del president // 3

>>> la participació és la garantiadel nostre futur

Jordi Casassas i Pons03 >>> LA CARTA DEL PRESIDENT

04 >>> GESTIONS DE LA JUNTA

06 >>> SECCIONSSotacabina Teatre “Sotacabina Teatre compleix 25 anys”Bàsquet “II Campus de bàsquet de Setmana Santa” i

“Torneig a Palamós”Virolet “Juguem Cantant”Tenis taula

10 >>> LA CRÒNICAConcert de Sant Jordi Visita d’Artur Mas Tenis Taula “Tercers d'Espanya”Jornada: “Joc net a l’esport”, amb el Futbol Club Barcelona, als Lluïsos

12 >>> EL BARRI

13 >>> 150 ANIVERSARI CargoladaMostra d'entitats 2005 Sortida a MontserratCloenda de la temporada de titelles 2004-2005Somriures per a tothomUn concert de Sant Lluis molt especialPortada del pessebre al cim del Bastiments 2005

18 >>> ENTREVISTA >>> Jordi Porta

20 >>> ENTITAT >>> Castellers de la Vila de Gràcia

21 >>> NOUS PROJECTES >>> Hort Urbà

>>> LA VEU DEL SOCI >>> I com deia el cartell: Visca el cadet femení “A”

22 >>> EL REPORTATGE >>> Joves, present i futur

24 >>> LLUÏSOS RECOMANA PEL·LICULA >>> Els inicis d’en Batman

25 >>> LA CUINA D’EN DURAN >>> Saltat de botifarra amb bolets

>>> EFEMÈRIDES

26 >>> CRÒNICA DES DE LA PEIXERA

>>> REFLEXIONS >>> Viure el nostre temps

28 >>> LA TIRA CÒMICA >>> Per Juanjo Sarto

staffsumari

JUNTA DE SECCIONSEl passat 30 de maig es va realitzar la Junta de Seccions

i s’hi van tractar els següents temes:

Dia Del Dirigent. Es debat la necessitat de celebrar elDia del Dirigent. Conclusions d’aquest punt:

> Buscar una data més idònia.> Oferir la possibilitat que aquesta jornada de debat

sigui oberta a tots els socis i no tan sols als diri-gents.

> Fer la sessió al matí i acabar amb un dinar.> Potenciar dinars-tertúlia per tractar segons alguns

temes en concret.> Convocar la jornada quan hi hagi un tema a debatre

i no com una obligació.

Organització d’activitats extraordinàries i calendaride les seccions. Es demana que abans d’engegar unanova activitat es comenti a secretaria o a algú de la JuntaDirectiva per tal de saber si alguna altra secció ja està fentaquella activitat i per tal de poder ajudar, des dels serveisadministratius de l’entitat, en tot allò que faci falta.

Espais i activitats per oferir a l’exterior. Des de l’entitat esvol ajudar a les seccions que els interessi, a promocionar-se per tal d’aconseguir més recursos i alhora potenciar laimatge exterior dels Lluïsos.

Per un altre costat també es potenciaran, dins les possi-bilitats d’ocupació, els espais de l’entitat, en especial enaquelles hores en que l’entitat està tancada.

Ocupació de sales. Es planteja un debat intens sobre lautilització dels espais “propis” de les seccions i la neces-sitat de poder-los utilitzar per a altres seccions o grups dela casa o de l’exterior.

Memòria de l’entitat. S’informa que aquest any la memò-ria de l’entitat canviarà molt tant d’imatge com de contin-guts. Per aquest motiu es lliura als assistents un model defitxa a omplir

FESTA MAJORLa Comissió organitzadora de la Festa Major a la plaça

del Nord queda composta de la següent manera:

> President: Agustí Vilajosana.>Tresorer: Pau López.> Representant a la Federació Festa Major: Jordi Ca-

sassas.

Per altra banda, la Federació Festa Major de Gràcia haencarregat als Lluïsos que organitzi, un any més, l’espaidel teatre infantil, amb l’actuació de tres companyies. Enprincipi es proposa que aquestes actuacions no es facin ala plaça del Nord sinó a la plaça Joanic.

la junta // 54 // la junta

>>> gestions de la Junta

XARXANETLa Susanna Àlvarez comuni-

ca que a partir de l’1 d’abril nopodrà ocupar-se de gestionar,en nom dels Lluïsos de Gràcia,el subportal comunitari de Xar-xanet. Per aquest motiu es pro-posa que el senyor Joan RamonGordo s’ocupi de part d’aques-ta tasca, reforçada per perso-nal de la Federació d’Ateneusde Catalunya.

DES DEL NORDEl soci Hèctor Fernàndez s’ha

ofert per ser el nou responsa-ble de la revista de l’entitatDes del Nord.

CERTAMEN LITERARIEl Grup de Formació Teatral

Sotacabina ha participat, unany més, en la lectura dels tex-tos del certamen literari delDistricte de Gràcia. L’acte es vafer el 19 de maig, a la seu delDistricte.

TALLERS D’HISTÒ-RIA DE GRÀCIA

La Junta aprova que els Lluï-sos de Gràcia es doni d’altacom a soci del Taller d’històriade Gràcia, amb una quotaanual de 36,89 €.

CENTRE ARTESÀTRADICIONÀRIUS

Durant el curs 2005-2006, elsLluïsos acollirà activitats delCentre Artesà Tradicionàrius,a causa del seu tancament perreformes.

Cer

tam

en li

tera

ri

REUNIONSEn Jordi Casassas es reuneix amb les següents persones per

debatre diversos temes:

REGIDOR DEL DISTRICTE DE GRÀCIA (Ricard Martínez)

> Subvencions any 2005

> Oferiment de col·laboració al Districte> Preocupació per l’augment d’equipaments públics al Dis-

tricte.

SECRETÀRIA GENERAL DE JOVENTUT. GENERALITAT DE CATALUNYA (Marta Rosàs)

En aquesta reunió s’acorda que, a més a més de les subven-cions habituals, aquest any es rebrà una subvenció extraor-dinària per a la celebració del 150è aniversari dels Lluïsos deGràcia.

TINENT D’ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DEBARCELONA (Imma Mayol) i CONSELLERMUNICIPAL DE GRÀCIA (Jordi Farriol)

En la reunió se’ls lliurà el programa d’aniversari i diversmaterial de publicitat de l’entitat. Es parla del lliurament de laMedalla d’Or de la Ciutat que rebrà els Lluïsos de Gràcia.

LA SALLE GRÀCIAEl president es reuneix amb els representants de l’escola La

Salle Gràcia, de l’Associació d’exalumnes de l’escola i del clubesportiu la Salle per intentar establir ponts de diàleg icol·laboració entre les dues entitats.

PRESIDENT CONSELL DE LA JOVENTUTEs comenta el projecte l’espai OSSI. S’acorda mantenir una

reunió amb diferents parts implicades per decidir la organit-zació de la gestió de l’esmentat espai. Des del CJB es proposaque hi hagi: representants del Districte de Gràcia, del CJB, del G-6, de la Coordinadora de colles de cultura popular i d’altrescol·lectius.

El president reclama que la gestió de l’espai OSSI sigui com-partida entre les entitats de caire juvenil i el CJB, i que l’acti-vitat de caire cultural no s’organitzi des d’aquest equipament.

ARXIU HISTÒRIC:En Jordi Casso ha expressat

la seva voluntat de deixar laresponsabilitat de l’arxiu his-tòric per motius de salut i pro-posa que se’n faci càrrec enJordi Bufurull, el qual acceptala tasca.

MEDALLA D’ORDE LA CIUTAT

Els Lluïsos demanen a l’Al-calde de la ciutat que el lliu-rament de la medalla d’or dela ciutat atorgada als Lluïsosde Gràcia en motiu del 150èaniversari es faci en un acteconjunt amb el lliurament dela mateixa medalla a la Fun-dació Orfeó Gracienc.

WEB DELS LLUÏSOS DE GRÀCIALa Susanna Àlvarez comunica que a partir del 14 de març

no podrà ocupar-se de l’actualització de la pàgina web dels Lluïsos de Gràcia per motius laborals. A partir de l’1 d’abrilse’n farà càrrec la Judith Torredeflo.

SOTACABINA TEATRE COMPLEIX 25 ANYS!Com tots ja deveu saber aquest any els actors de Sotacabina

estem de celebració, el nostre grup compleix 25 anys.

Ara a l’entrada de l’estiu hem acabat gran part dels actes decelebració del nostre aniversari.

Tot va començar amb un sopar amb tots els membres actuals igran part d’antics membres de Sotacabina. Aquest sopar el varemfer en un dels llocs més importants per un grup de teatre: al teatredels Lluïsos. Durant el sopar varem poder veure fotografies anti-gues de les obres de teatre projectades en una gran pantalla quehi havia a l’escenari. El sopar va acabar amb una mica de festaoberta a tots els socis que volguessin compartir el nostre aniver-sari. Els nostres companys del GMM no hi varen faltar (allà on hiha cervesa mai no hi falten).

En aquest sopar també varem estrenar la nova samarreta deSotacabina, amb un disseny modern i innovador que representael nou logotip de Sotacabina també creat aquest any.

El segon gran acte van ser les “12 hores de l’espectacle” el diu-menge 5 de juny coincidint amb el dinar de Sant Lluïs. Varempoder veure actuacions del Casal Corpus, dels companys de Somsal, exhibicions de Swing, L’A-partament de Sotacabina Teatre i l’espectacular Porta de l’Infern de Sotacabina Teatre ambcol·laboració de La Vella.

El cap de setmana següent a les 12 hores varem representar unaaltra vegada L’Apartament. Aquesta obra és una adaptació tea-tral de la pel·lícula del mateix títol de Billy Wilder.

Amb L’Apartament, doncs, tanquem la temporada teatral 2004-2005. D’aquesta temporada volem destacar la notable pujada depúblic que hem tingut, en gran part gràcies als socis de Lluïsosque fins fa poc no ens venien a veure i que ara no falten a cap deles nostres obres.

Esperem veure-us ben aviat, el curs següent, a les nostres novesestrenes.

II CAMPUS DEBÀSQUET DESETMANA SANTA

Els passats dies 21, 22, 23 i 24de març vam dur a terme elsegon campus de bàsquet deSetmana Santa. Aquest any iper primera vegada es va dura terme en una casa de colò-nies anomenada La Granja,situada a Santa Maria dePalautordera.

El campus anava destinat atots els jugadors i jugadores,des de l’escola fins a cadets,amb l’objectiu de jugar a bàs-quet, conèixer companys d’al-tres equips i de fer activitatsdiferents de les que estemacostumats a fer: als matinsentrenaments, a la tarda com-peticions (3x3, two ball, tri-ples…) i a les nits jocs pelsvoltants de la casa. Vam fertambé una gimkana, i l’últimanit, una gala d’acomiada-ment.

El campus va ser un èxittotal!!! Vam ser un total de 47jugadors/res i 7 entrenadorsque ens ho vam passar moltbé i es va fer curt i tot! Espe-rem que a aquest campus elsegueixin molts d’altres i quecada vegada siguem més!!!!

TORNEIGA PALAMÓS

L’altra sortida que hem rea-litzat aquesta temporada haestat a Palamós, els dies 15 i16 de maig.

L’objectiu de la sortida eraun torneig de 12 hores de bàs-quet per a celebrar el 10è ani-versari de la Salle Palamós.

Vam apuntar al torneig untotal de set equips: l’escola debàsquet, el mini A i B masculí,el mini femení, el pre-infantilmasculí, i l’infantil masculí ifemení.

Vam jugar de dos a tres par-tits cada equip i en vam guan-yar bastants. Tot va anar moltbé malgrat els imprevistosd’última hora!

6 // seccions seccions // 7

>>> sotacabina Teatre >>> bàsquetMarc Camprodon Marta Morris

Cam

pus

Torn

eis

a Pa

lam

osTo

rnei

s a

Pala

mos

Gru

p de

Sot

acab

ina

2005

“L’a

part

amen

t”

JUGUEM CANTANTEl passat dia 30 d’abril els petits del Virolet (que són els grups

de Platerets i de Guitarres) vam tenir l’oportunitat de participaren el JUGUEM CANTANT.

Vam tornar de les vacances de Nadal, tot just encetàvem l’any2005 i anàvem aprenent poc a poc tot un repertori de diferentscançons, al mateix temps que vèiem com les tardes cada cop esfeien més llargues i s’acostava el bon temps.

I a finals d’abril va arribar el moment de poder compartir totesaquestes melodies i experiències amb altres corals infantils delBarcelonès. Un gran moment! Aquell dia van venir nens i nenesde l’Esquellerinc, de la Xerinola, de la Gatzara, de Vora Mar, deMatiners, de La Farigola, i de X. Amunt. Tota una gentada!

Ens vam trobar tots ben d’hora a l’Escola Tres Pins de Montjuïc,uniformats, per començar omplint l’estómac amb un bon esmor-zar ple d’energia i per continuar fent un assaig intens amb totesles corals participants i així recordar les cançons... i preparar-hotot per al concert!

Va ser arribar i moldre!! En un tres i no res tot estava a punt icap a les 12 del migdia els pares i mares, avis i àvies, germans,cosins i fans, començaven a ocupar els seients i a omplir totesles cadires d’espectadors. El concert va començar amb tots elscantaires i dos narradors-presentadors que amb divertidesendevinalles i dites, ens anunciaven les cançons. Diuen que elcantar s’encomana, i tant va ser així que el concert el vam aca-bar tots cantant un “quòdlibet” d’Antoni Miralpeix (que això voldir un poti-poti de cançons, que tothom coneixia, i que cantadesalhora arriben a sonar bé i tot!). Tot un èxit ! Bravo pels cantai-res! Felicitats!!

Quan el públic, armat d’aparells d’útlima tecnologia perimmortalitzar el moment, va abandonar el lloc, va arribar elmoment de dinar tranquil·lament sota l’ombra dels pins i gaudird’una tarda plena de jocs, sorpreses, tallers i espectacles. Un“Juguem cantant” com cal!

Per als de Virolet va ser un dia molt especial perquè, a més amés, aquest any l’organització i la direcció musical anaven a càrrec de persones ben conegudes!Van fer una feina excel·lent. Moltes felicitat també per a ells!!

I tot allò que comença s’acaba! Així que a reveure i fins l’any que ve... o fins demà, que el Juguem Can-tant no va descansar i l’endemà va continuar per acollir a un altre grup de corals, que pel que m’handit, també va anar molt bé. En tot cas, nosaltres desitgem repetir aquesta experiència el proper curs.

CAMPIONAT SOCIALDE TENIS TAULA

El passat 10 d’abril i dins les ce-lebracions del 150è aniversari delnaixement de Lluïsos vam orga-nitzar el “Campionat Social deTenis Taula” per a tots aquellssocis no federats de la casa. Totva funcionar molt bé, amb ungran ambient i una participacióde 22 jugadors (masculins i feme-nins i de totes les edats). Desprésd’unes dues hores i mitjà d’unaaferrissada competició, el resul-tat final va ser el següent:

Campió: Jordi Alenya.Sots campió: Albert GobernaTercer: Pau Lopez

Donem les gràcies a tots els par-ticipants.

ALTRES FITESDE LA SECCIÓ

Els jugadors Alfredo Juan iOscar Casabona s’han clasifi-cat pel Top Vuit (els vuitmillors jugadors veterans des-prés de disputar tres fasesindividuals (22 de gener, 5 demarç i 2 d’abril de 2005).Aquesta Fase final es va ferl’11 de juny de 2005 a ReinaElisenda.

El passat 4 de juny vam cele-brar el XVI Campionat deTenis taula per als federats dela secció. Com sempre va serun esdeveniment molt interes-sant i competitiu. Després decinc hores de lluita, suor idiversió, la classificació finalva ser la següent:

Campió: Alfredo JuanSots campió: Santi CasabonaTercer: Herminio Carreño

No van poder-hi participar per qüestions laborals els juga-dors Josep Oriaol Cendra i Joan Miquel Guillen.

En la competició de Copa hem tingut una altra alegria im-mensa ja que l’equip format per Faustí Estruch, Santi Casa-bona, Carles Nerin, Guido Krawczyk i Emilio Benito s’ha pro-clamat campió de veterans B.

L’equip de veterans A ha quedat tercer i l’equip de Segonaprovincial Provincial va arribar a les semifinals.

En resum, crec que aquests resultats confirmen la gran tem-porada del tenis taula dels Lluïsos-Miolatex.

El passat 11 de juny es va celebrar la Fase final del Top vuita les instal·lacions de la FCTT (Reina Elisenda), per determi-nar els vuit millors jugadors de Catalunya. Després de jugartot el dia (més de 8 hores) el resultat va ser:

Alfredo Juan: 3r de Barcelona (Catalunya) de veterans.Oscar Casabona 5è de Barcelona (Catalunya) de veterans.

Us desitgem un bon estiu.

8 // seccions seccions // 9

>>> el virolet >>> tenis taulaJoan Codina Oscar Casabona

Con

cert

del

30

d’ab

ril

>>> anuncis interns

anuncis interns // 9

BUSQUEMUna persona formada

en l'àmbit de Comunicació

que vulgui col·laboraramb els Lluïsos.

Si hi estàsinteressat/da,

contacta amb nosaltres!

BUSQUEMUna persona que es

vulgui formar com aTècnic de Teatre

als Lluïsos.

Si hi estàsinteressat/da,

contacta amb nosaltres!

L’ALERTA ELECTRÒNICA

Si vols estar al corrent de totesles activitats que es realitzen alsLluïsos, envia’ns la teva adreça

de correu a secretaria@lluisosde-gracia.org, i a partir de setembre

rebràs setmanalment l’AlertaElectrònica amb totes les novetats

dels Lluïsos!

IV CURS DE DIRECCIÓCORAL

Del 5 al 10 de setembre del 2005als Lluïsos de Gràcia

www.lluisosdegracia.org

10 // la crònica

>>> concert de sant jordi

Coneguda és una dita popular segons la qual la música arriba a amansir les feres. Probablement sigui cert malgrat no m’ha estatpossible comprovar-ho. En canvi, allò que sí que puc afirmar per pròpia i dilatada experiència, és que la música, en especial aque-lla cultivada col·lectivament, té la virtut de llimar asprors i constitueix un inesgotable motiu d’agermanament entre els semblants.Al llarg dels anys he pogut constatar-ho i recentment una joiosa confirmació m’ho ha refermat.

Amb motiu de celebrar per part nostra el XXXVI Concert de Rams, amb data 13 de maig passat, i en complint el costum instaurat deconvidar una altra coral a participar-hi, i a tal fi, fou escollida, previ acord entre direcció i Directiva, la Coral Vent del Nord, un delsnombrosos valors culturals de la veterana entitat dels Lluïsos de Gràcia.

La petició ens fou concedida i junts vàrem fer el concert amb un lògic sentit de superació, aprenent els uns dels altres, desposseïtsde tota malsana competició, i per damunt de tot, amb un ambient de germanor ample i sincer.

No dubtem que aquest primer contacte resultà per a ells tant agradable com ho fou per a nosaltres perquè vàrem rebre, i amb quingoig, la proposta de participar en el seu Concert de Sant Jordi el 22 d’abril a la Parròquia de Sant Joan, tan ben disposada sempre aacollir manifestacions culturals. Aquesta nova diada transcorregué amb el mateix caliu de germanor i de sincera amistat que con-firma una vegada més, allò que afirmava al principi que per mitjà de la música és fàcil apropar sentiments.

Abundant en consideracions al respecte, diré que sempre he cregut en la importància del caràcter que imprimeixen als grups elsseus directors, tant pel que fa a modèstia com per la consideració envers els semblants. I en aquests aspectes considero el mestreXavier Folch un referent més que positiu.

Per acabar, un comentari de passada. Confesso que tinc una petita espina clavada relativa al resultat artístic de la nostra actuació.Ens vàrem deixar sorprendre per l’elevada ressonància del lloc. Desconcerta –i no pas poc– sentir simultàniament allò que cantes iallò que has cantat un instant abans... Espero confiat que Sant Jordi ho comprendrà.

Josep Vila. Director de la Coral Núria de la UEC

>>> visita d’artur masEl passat dia 27 d’abril, dia de la Mare de Déu de Mont-

serrat, i en motiu del 150è aniversari dels Lluïsos de Grà-cia, l’honorable senyor Artur Mas, diputat al Parlament iexconseller en cap de la Generalitat de Catalunya, vavisitar l’entitat on va ser rebut per la Junta Directiva.

En el transcurs de la visita, que va durar més de mitjahora, el senyor Mas es va interessar per les diferentsactivitats que es porten a terme i va quedar sorprès delgran espai de què disposa l’entitat, en especial de la pis-ta de bàsquet al segon pis.

El president de l’entitat va poder comentar-li els pro-blemes actuals que tenen les entitats, com el finança-ment i la rehabilitació dels espais, en especial en lesentitats centenàries, com és el cas dels Lluïsos.

En acabar la visita va ser obsequiat amb un exemplardel llibre de la història dels Lluïsos editat enguany idivers material explicatiu. Abans de marxar va signar alllibre d’or de l’entitat on, entre altres coses, va escriure“seguiu, com sempre, al servei d’un país, Catalunya, pelque tant heu fet”.

Redacció

>>> Tenis Taula

TERCERS D’ESPANYA!L’equip dels Lluïsos de Gràcia–MIOLATEX format pels

jugadors Manuel Cardona, Alfredo Juan, Emilio Benito iOscar Casabona, van quedar tercers d’Espanya en el XIVCampionat d’Espanya de Veterans celebrat a Punta Umbria(Huelva) els dies del 29 d’abril al 2 de maig. Aquest resultatés d’un valor incalculable, meravellós i fantàstic tenint encompte tots els aspectes que l’envolten.

En primer lloc cal mencionar que el campió va ser l’UcamMúrcia i el Sots-campió el San Sebastián de los Reyes(Madrid), són equips formats a cop de talonari i per tant sónprofessionals.

En segon lloc cal destacar que vam eliminar a quarts definal l’equip del CTT Vilafranca, que són els actuals cam-pions de Catalunya de veterans a nivell d’equip, per lamodalitat de dobles i per la modalitat individual. És a dir,són campions en tot inosaltres els vam guanyar per un con-tundent 3 a 0 després de realitzar un dels partits més espec-taculars que es recorden de tots els campionats.

El número d’inscrits va ser de 65 equips i 214 jugadors. Caldestacar el gran ambient a tots els nivells i el grau de com-petitivitat, ganes de guanyar, però sobretot de passar-s’ho bé.

M’agradaria destacar el bon ambient en el nostre equip,que probablement és una de les causes dels bons resultatsesportius, ja que com s’ha vist en la majoria d’esports d’e-quip, quan hi ha un positiu i adequat ambient i adient rela-ció entre els components acostuma a haver-hi bons resul-tats.

L’experiència d’aquest campionat ens ha de servir perpreparar els següents esdeveniments de la mateixa mane-ra per tal de treure’n el fruit pertinent.

Voldria explicar que per arribar a ser tercers d’Espanyavam haver de que guanyar els següents equips: Avilés T.M.(Astúries), Ribas T.M (Madrid), Club Naron i S.D. Hípica(Galícia) i C.T.T. Vilafranca-Serv. Med. (Catalunya). L’únicaderrota va ser amb el San Sebastián de los Reyes (Madrid).

En la modalitat de dobles, la parella formada per ManuelCarmona i Oscar Casabona va arribar a vuitens de finalamb una derrota molt dolorosa en el cinquè onzè per 13 a 11.

Ene la modalitat d’individuals, l’Òscar Casabona va arri-bar a vuitens de final amb una derrota igualment dolorosaen el cinquè onze per 11 a 9.

Òscar Casabona

la crònica // 11

>>> jornada: “Joc net a l’esport”,amb el futbol club barcelona,als lluïsos

Fruit de les bones relacions amb el Futbol Club Barcelona i en motiu dels 150 anys dels Lluïsos de Gràcia i dels 60 anys dela Secció de Bàsquet, el passat dijous dia 5 de maig, es va celebrar a la nostra sala d’actes, una trobada amb tots els nensi nenes de promoció del Bàsquet i dels Lluïsos en general.

Per part del Futbol Club Barcelona van venir en Jordi Penas (Director General de la Fundació del FCB) i l’Enric Masip (Capde Relacions), els quals, i durant unes dues hores, van donar una xerrada-col·loqui sobre “El joc net en l’esport”, a tots elsnens i nenes que hi van assistir.

El tarannà afable de l’Enric Masip, acompanyat del seu carisma i de la seva popularitat com a jugador de hàndbol, vaaconseguir que es guanyés ràpidament la confiança de tots els nois i noies, i que tots ells participessin activament de l’ac-te, tot comentant una bona quantitat d’imatges i diapositives de diferents accions i actituds dels jugadors envers l’esport,relacionades amb el dia a dia de cada esportista: l’honestedat, l’esforç, la responsabilitat, l’educació, la companyonia, l’a-mistat, el respecte, etc. Després, tant l’Enric Masip com en Jordi Penas, van respondre a totes les preguntes que els gairebé200 nens i nenes dels Lluïsos els van anar formulant.

Va ser un acte molt instructiu i profitós per a l’esport i per a l’educació dels nostres joves, els quals van gaudir de la tro-bada molt satisfactòriament. Se’ls van transmetre els valors d’una manera molt original; valors que, amb tota seguretat,aprofitaran al llarg de la seva trajectòria esportiva i personal.

Pep Morris (President de la secció de bàsquet)

el barri // 13

Un dels darrers titulars del trimestre que hem deixat enrere a la vila ens parla de la mort, eldilluns 13 de juny, d’un veí il·lustre: l’escriptor Jesús Moncada, nascut l’any 1941 a Mequinensa i quefeia 36 anys que vivia a Barcelona, una bona part d’ells a Gràcia.

El dia abans l’Orfeó Gracienc acomiadava els actes del seu centenari a la Casa de la Vila. Un actetan ple d’il·lusió per part de l’entitat, com incomprensiblement desert de representació institucio-nal. El dissabte 11, les diverses formacions corals de l’Orfeó havien tancat el centenari musicalamb un excel·lent concert a la parròquia de la Bonanova.

I, parlant de comiats, la revetlla de Sant Pere –amb una festa de dotze hores i quart de músicafolk– ha dit adéu a l’actual edifici del Centre Artesà Tradicionàrius tal com el coneixem. A partirdel setembre el CAT començarà unes importants obres de remodelació i millora que, com a mínim,s’allargaran durant un any i mig. El juny també ha tancat un altre referent popular de la vida quo-tidiana gracienca: el dissabte 18, el Bar Montseny al carrer Verdi/Astúries va abaixar les seves per-sianes metàl·liques i fins d’aquí gairebé dos anys no les tornarà a obrir en una “moderna” i reno-vada finca al mateix indret. Quantes hores de cartes i dominó deixa enrere? Quantes hores d’as-saig de la Coral Montseny? Ai!, diuen que la nostàlgia fa mal; en qualsevol cas és inevitable. I eljuny, igualment, la Unió Gitana de Gràcia ha estrenat nova seu.

Com sempre la primavera és molt prolífica en activitat cultural. La Festa Major ens ha portat labona nova que les institucions públiques han fet un cop de cap –i un cop de taló– amb una injeccióeconòmica importantíssima a la festa. Ara, els reptes continuen: seguir avançant cap a un modelfestiu que, des de la marca indiscutible de Gràcia i amb els acords acceptats per gairebé tothom,adapti la nostra estimada tradició als nous temps. I l’altre repte: que els brètols no ens impedeixintenir la festa en pau.

Hi ha hagut molta més cultura a la vila: s’ha commemorat l’aniversari de la Revolta de les Quintes, els Castellers han actuat de brillants ambaixadors de Gràcia a Sevilla, i el carrer Gran esva omplir a vessar tot un dissabte amb gegants i capgrossos d’arreu portats per la nostra collalocal de Geganters. El patrimoni de les nostres figures ha recuperat un Pepitu Campanar convertit

12 // el barri

>>> ha estat notícia a la vilaAlbert Musons

Bar

Mon

tsen

y

Ate

neu

de G

ràci

a

en gegantó. El Casal Corpusens va oferir magnífiques re-presentacions de “La Ramblade les floristes”, el CentreMoral una nova edició delConcurs de Teatre Català, iels Cantaires Muntanyencsdel Club Excursionista deGràcia homenatjaren l’escrip-tor Albert Manent.

Per primera vegada el con-junt d’associacions de comer-ciants han sortit al carrer elmateix dia i s’ha viscut unanova Mostra d’Entitats, men-tre que l’Europa ha recuperatla Tercera Divisió i la con-fiança en el seu futur.

La vila solidària i lluitadoraha estat també aquests mesosa l’alçada dels esdeveni-ments: des del suport quediversos col·lectius varendonar als immigrants en vagade fam per reclamar els seusdrets, fins a l’acolliment a laCasa de la Vila de la presen-tació del llibre de Lorea Agi-rre “Plouen mentides. Crònicadel tancament d’Egunkaria”,en l’edició catalana del qual

ha contribuït la militància dela gent de La Torna. I tambéLa Torna va organitzar el 10 dejuny, al CAT, un emocionant,indescriptible, compromès ipopular concert dedicat a l’Ovidi Montllor; a ell i als 3 deGràcia.

>>>Caragolada

Gràcies a la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol de Lleida, i dins els actes del nostre 150è ani-

versari, el dia 10 d’abril vam poder degustar un tast de caragols a l’estil “la gormanda”, que són fets a

la llauna però amb una base de sofregit de ceba, pernil i cansalada. Després, quan ja s’estan fent, s’hi

posa una capa de pebre i conyac. També durant tot el dia es va realitzar una exhibició d’Slot al teatre i

al voltant de 90 persones, entre adults i infants, van poder jugar a les 2 pistes instal·lades al teatre.

Va ser un èxit, perquè se’n van preparar 300 raccions i es van acabar totes, ja que la gent sortia del

circuit d’slot i anava fent la seva “tapeta”. I van sortir molt bons!!!! Res més, felicitar el cuiner –Josep–

i els treballadors de la casa, i també la Comissió del 150è, ja que la Caragolada va ser una bona mane-

ra de passar una estona agradable a casa nostra, degustant un dels plats típics de la gastronomia

catalana.

Jordi Ribes

>>>MOSTRA D’ENTITATS 2005

Durant els dies 15, 16 i 17 d’abril es va celebrar la Mostra d’Enti-

tats del districte de Gràcia al Passeig de Sant Joan. Els Lluïsos hi

van participar conjuntament amb el G-6, el Col·lectiu d’Entitats

Històriques de Gràcia, del qual és membre juntament amb l’Orfeó

Gracienc, el Centre Moral, el Cercle Catòlic, la Federació de Colles

de Sant Medir i la Federació de Festa Major.

Durant els tres dies que va durar la Mostra nombrosos ciutadans

van visitar l’estand dels Lluïsos per tal d’informar-se de les activi-

tats que es realitzen a l’entitat. També es va comptar amb la par-

ticipació de membres de l’Agrupament Escolta i de Sotacabina

Teatre que van estar durant una estona a l’estand dels Lluïsos.

Redacció

Cal fer esment dels grups de Castors de l’Agrupament

escolta i dels Ardits del Grup Mn. Muñoz que, amb els

seus 6 o 7 anys pujaren intrèpidament des de Monistrol

sense deixar-se’n cap pel camí.

Arribats al Monestir, la celebració va continuar amb l’o-

frena a la Mare de Déu, les paraules del president, la mis-

sa a la Basílica i la salutació del Pare Abat. Després la

coral Vent del Nord va oferir un petit concert i seguida-

ment, a la plaça, es va fer una pluja d’idees sobre el

monument commemoratiu que es farà a la plaça del Nord.

Els actes acabaren amb un bon dinar de germanor al res-

taurant del Monestir.

Sembla que entre tots els assistents s’anava fent reali-

tat un sentiment de voluntat de capgirar les coses: en una

societat on tothom vol viure al cim, els Lluïsos volem tro-

bar la felicitat en el camí que fem tots plegats per pujar-hi.

Ton Foz

>>>CLOENDA DE LA TEMPORADA DE TITELLES 2004-2005

El passat dia 29 de maig es va fer la cloenda de la quar-

ta Temporada de Titelles als Lluïsos de Gràcia. S’hi es va

presentar una programació valenta en la qual cinc com-

panyies de titelles –Struc, Renaixença, l’Estenedor, Naïp i

el Forat del Niu– durant 30 minuts cadascuna havien d’o-

ferir un petit espectacle. El repte era gran, però es pot dir

amb orgull que l’èxit també va ser gran, ja que per la

plaça hi van passar unes 350 persones!

Per a presentar cada

espectacle aquest any

ens acompanyava el

Professor Karoli.

El públic va ser molt

variat durant tot el

matí, i tant petits com

grans varen poder pas-

sar-s’ho bé durant les

tres hores que va durar

tot l’espectacle.

El sol també ens va acompanyar i els Lluïsos va poder

estrenar un cobert per a la plaça. Tothom el va agrair.

Carles Valero:

A l’hora de fer valoracions, personalment vull agrair la

col·laboració permanent dels Lluïsos i per sobre de tot a

les companyies, que fan un fort esforç econòmic per a

poder venir a actuar.

Nosaltres ja ens hem posat les piles i ja estem preparant

la programació del proper curs. Podem avançar que fins a

desembre tot funcionarà igual però a partir de gener

farem dos passis (a les 11 i a les 12,30), ja que, com molts

sabeu, cada diumenge queda molta gent al carrer.

14 // 150è aniversari

>>> 150e aniversari.Petita crònica del que ha passat

JA HEM COMENÇAT ELS ACTES DE COMMEMORACIÓ DEL 150È ANIVERSARI

Peu

de fo

to

Car

agol

ada

>>>Sortida a Montserrat

El dia 1 de maig del 2005 els

Lluïsos van anar a Montserrat

per celebrar el seu 150è ani-

versari.

Enmig de totes les celebra-

cions d’aquest any commemo-

ratiu, l’anada a Montserrat no

ha estat un acte més del calen-

dari d’activitats previstes, sinó

que, com un pal de paller, ha vol-

gut cohesionar des del punt de

vista emotiu tota la resta de

celebracions.

La nostra associació ha volgut

subratllar amb aquest acte els

trets que la perfilen i li donen

personalitat pròpia.

>>> El reconeixement de la seva

catalanitat.

>>> La fidelitat als seus orígens

cristians

>>> La fraternitat entre tots els

socis.

Així ho han entès els cente-

nars de socis que han participat

d’aquesta diada commemorati-

va.

La jornada va començar quan

amb l’albada sortien des de Bar-

celona els primers autocars.

També, des de diversos indrets,

els més ardits començaven la

caminada vers la Muntanya

Santa.

>>>SOMRIURES PER a TOTHOM

El passat dissabte 4 de juny es

va celebrar a les places de la

Virreina i del Diamant una festa

infantil. Aquest ha estat un dels

molts actes que s’inclouen dins

el 150è aniversari dels Lluïsos

de Gràcia.

Tot va començar a rutllar cap

als volts de les quatre de la tar-

da, en el moment que els pri-

mers infants treien el cap i des-

vetllaven la seva curiositat

davant allò que veien a les pla-

ces. De mica en mica, aquestes

es van anar omplint, primer de

nens vinguts de diferents es-

plais i agrupaments de la vila,

que no van desaprofitar l’ocasió de gaudir d’una tarda de jocs i

diversió, però després ja van ser menuts acompanyats dels seus

pares qui es van trobar amb la grata sorpresa de trobar un mon

màgic davant els seus ulls.

Diversitat… que no en faltés. Així que podien trobar:

>>> Tallers de cultura popular, a càrrec dels Castellers de la vila de

Gràcia i de la colla de diables La Vella de Gràcia... torres

humanes i espetecs endimoniats.

>>> Tallers de circ... malabars, diàbolos, equilibristes i altres

meravelles d’aquest món tan singular.

>>> Tallers de trenes, bombolles de sabó i maquillatge, a càrrec

dels nens i nenes de l’esplai GMM i de l’Agrupament escolta

dels Lluïsos de Gràcia.

>>> Tallers d’imants de nevera, punts de llibre, estampació de

fulards i gorres d’escuma, a càrrec de la Generalitat de Cata-

lunya.

I a més a més, jocs de paracaigudes i un planetari.

150è aniversari // 15

Puja

da a

peu

a M

onts

erra

t

Con

cert

al M

ones

tir

de M

onts

erra

t

Fest

a in

fant

il a

la P

laça

de

la V

irre

ina

hi ha darrere un concert i que

no es veuen... però sense els

quals –i sense les persones que

els gestionen– els concerts no

es podrien fer. En aquest punt

em sembla que cal donar, amb

veu ben alta, les gràcies a la

Junta de Lluïsos i a la Comissió

del 150è aniversari; sense la

seva feina això no hauria fun-

cionat de cap manera!

I va arribar el dia 19 de juny!

Primer de tot els petits i mit-

jans de Virolet van cantar la

suite d’en Baucells; anaven

desgranant cançó per cançó

amb entusiasme, cantant amb

valentia, ben afinats i estimu-

lats per una eficacíssima direc-

ció de la Lali Mestres, una

orquestració preciosa i una

orquestra –Terrassa 48– atenta

tota l’estona a donar relleu i

suport a la intervenció de la

canalla; ens vam quedar tots

bocabadats! Després va inter-

venir la resta de corals: Viro-

lets grans, Sinera, La Fuga,

Vent del Nord i Cantiga; en to-

tal més de 200 cantaires amb

les samarretes acolorides de

l’aniversari de Lluïsos. Si hi

afegim l’orquestra, el solista i

un marc esplèndid com l’audito-

ri modernista de Domènech i

Muntaner, convindrem que la

fotografia era impagable!

La cantata va funcionar de

primera. Tots els cors –prepa-

rats pels respectius directors–

havien treballat de valent, i tot sonava ben ajustat de ritme, d’afinació, de volums... L’orquestra liderada per en Quim Tèrmens va demos-

trar ser un col·lectiu d’un nivell altíssim musicalment i humana, i pianistes, organista i percussionistes van estar al nivell excel·lent que

se’ls reconeix. Diguem també que en Lluis Vilamajó, amb la seva veu avellutada, expressiva, ens a regalar moments d’un lirisme mera-

vellós. Potser el que més cridava l’atenció era el nivell emocional que es respirava a l’escenari i que es transmetia a la sala, sobretot quan

tot el públic –prèviament preparat per la Clara Prats– va cantar de manera entusiasta els dos corals que els pertocaven segons el guió

de la partitura. I deixeu-me expressar també la meva admiració per les quatre solistes del Virolet que van estar esplèndides en les seves

intervencions, així com en la participació de tota la canalla que –dirigida amb solvència i precisió per la Marta i la Clara– van demostrar

que estan en un gran moment.

El concert va ser una festa, des del començament fins al final, i tots en vam sortir molt contents. Crec que va ser un concert com-

memoratiu brillant, que va permetre que tothom pogués veure fins a quin punt la feina que estan fent les corals de Lluïsos –amb els seus

directors al davant– està a un nivell d’excel·lència, i sobretot que és un col·lectiu conscient del valor que representa la pràctica del cant

coral des dels més petits fins als més grans, com a eina de formació de les persones, d’estímul de la sensibilitat individual i col·lectiva, i

per tant al servei d’un país que volem cada dia millor.

Josep Prats. Director de la Coral Cantiga

>>>PORTADA DEL PESSEBRE AL cim del BASTIMENTS 2005

150è aniversari // 17

Dintre dels actes de la celebració del 150è aniversari dels Lluïsos,

ens agradaria recuperar una activitat mantinguda durant més de

trenta anys (del 1965 al 1998) per l’antiga Secció d’Excursionisme

dels Lluïsos: portar el pessebre al cim del Bastiments.

L’any 1965, els membres de la Secció d’Excursionisme van deci-

dir, afegint-se així a una tradició de moltes entitats excursionistes

de Catalunya, portar cada any el pessebre a un cim emblemàtic del

país. La raó per la qual es va triar el Pic de Bastiments o Pic del

Gegant (2.881 m) no la sabem, però és un cim molt bonic de pujar,

situat a la carena axial del Pirineu, amb un bon accés des de Set-

cases i amb el Refugi d’Ull de Ter (2.235 m) com a base de l’as-

censió.

Els primers anys es va fer simplement això, pujar de Setcases (o

del Pla de la Molina) al refugi i al Bastiments. Però poc després s’hi

va afegir una variant que es feia cada cinc anys: portar el pesse-

bre a peu des dels Lluïsos al Bastiments, per relleus. o autocar.

Al començament, sense el trànsit actual i amb una gran part de

l’itinerari de nit, aquesta ruta es feia bé; però amb l’increment del

trànsit i el desdoblament de la C-17 fins a Vic, la ruta va anar esde-

venint cada cop més perillosa i poc agradable de fer, fins que l’any

1994 la Secció d’Excursionisme va decidir abandonar-la i buscar

un itinerari alternatiu per camins, com un GR dels Lluïsos al Basti-

ments.

Doncs bé, va costar una mica de feina, treballant sobre mapes i

sobre el terreny, però fa quatre anys es va acabar de configurar un

recorregut amb aquestes condicions. Malauradament, el mateix

any 2001 la Secció d’Excursionisme va plegar definitivamnet com

a tal, després d’uns anys d’anar fent, ara caic, ara m’aixeco. O sigui,

que el camí del Bastiments es va quedar sense el

client que l’havia encarregat.

Aquest any, amb l’ambient creat a l’entorn de la

celebració del 150è aniversari, hem cregut que

era un bon moment per proposar-nos de fer

–encara que només sigui un cop– la ruta traçada

a peu des dels Lluïsos al Bastiments. Tanmateix,

en lloc de fer el camí tot seguit, per relleus, hem

pensat que seria interessant fer la ruta per eta-

pes, sempre de dia. Així, doncs, el programa que

hem pensat divideix la ruta en vuit etapes agru-

pades en quatre caps de setmana, caminant dissabte i diumenge i

dormint en allotjaments propers al camí. Els caps de setmana

seran: 1 i 2 d’octubre, 22 i 23 d’octubre, 12 i 13 de novembre i 3 i 4

de desembre. La pujada al cim serà aquest dia 4 de desembre.

Des del punt de vista geogràfic, la ruta té força elements inte-

ressants, perquè a cada cap de setmana li correspon una de les

grans unitats de relleu de Catalunya i perquè en una gran part el

recorregut va per línies de carena que fan partió de grans conques

hidrogràfiques.

Ah!, és cert! per pujar un pessebre al Bastiments hi ha una cosa

totalment imprescindible: un pessebre. Doncs no patiu, ja està fet.

En Pau Baya n’ha fet un bonic disseny, de ferro, i ja el tenim enlles-

tit. La inscripció que porta el pessebre, com és lògic, fa referència

al 150è aniversari dels Lluïsos. I per tal de poder-ne servar un bon

record, hem fet, ja d’entrada, una còpia bessona del pessebre, que

romandrà als Lluïsos mentre l’altra fa camí cap al cim.

Els qui vulgueu participar en aquesta aventura col·lectiva d’una

manera o altra, fent una o diverses etapes, o col·laborant en l’or-

ganització i la logística, podeu adreçar-vos a la Secretaria dels

Lluïsos. Us hi esperem.

Una darrera qüestió. Volem aprofitar aquesta ocasió per refer i

documentar la història de les pujades del pessebre al Bastiments.

A l’arxiu de la Secció d’excursionisme hi ha força material, però us

volem demanar especialment si ens podeu fer arribar fotografies

de les ascensions, i sobretot fotografies dels pessebres, amb

l’any corresponent. Gràcies.

Jordi Casso i Samsó

16 // 150è aniversari

I si amb això no n’hi havia prou, es va donar pas a la disbauxa dels

Xarop de canya i als ritmes infernals dels tabalers de la colla de dia-

bles La Vella de Gràcia, que amb la seva música, tal com si fossin

flautistes d’Hamelin, van portar tota la mainada des de la plaça de

la Virreina fins a la del Diamant on els esperava l’animació de la

Tresca i la Verdesca, el millor punt i final per a la festa infantil, sen-

se oblidar-nos d’un merescut i suculent berenar. Al final, petits i

grans van ballar al so de cançons de gresca i xerinola. Ja ho podem

dir ben alt: hi va haver somriures per a tothom.

Volem agrair a tota la gent que ens va donar un cop de mà perquè

la festa sortís com havia de sortir i en especial, a la Judith Torrede-

fló, l’autèntica ànima de la festa.

David Montfort. Co-organitzador de la festa infantil

>>>UN CONCERT DE SANT LLUIS MOLT ESPECIAL

Com cada any, quan s’acosten les festes de Sant Lluís totes les corals del casal fem el nostre con-

cert de fi de curs; és una manera de mostrar-nos mútuament el treball que hem fet, de trobar-nos tots

els que estimem el cant coral a Lluïsos, d’acomiadar el curs... i sobretot de fer palès que en realitat

som una gran família.

Enguany la trobada havia de ser, per descomptat, diferent. Celebrar 150 anys era un motiu més que

suficient perquè el concert tingués un to diferent. Per això quan en vam parlar, ja fa uns quants anys

(des del 2001 que estàvem definint com seria...!), vam decidir que calia que hi fossin tots els cantai-

res; que havia de ser una obra que ens permetés disfrutar i fer disfrutar el públic i que ho havíem de

situar en el millor marc musical de la ciutat; això és, en el nostre estimat Palau de la Música. I ens vam

posar a treballar. Primer vam escollir la cantata de ‘Sant Nicolau’ de Benjamin Britten perquè ens va

semblar la més adient: ens permetia d’ integrar-hi pràcticament tots els cantaires (excepte els Viro-

lets més petits); es tractava d’una composició feta expressament per a commemorar el centenari d’un

‘college’ anglès, de manera que s’adeia molt al caràcter que volíem donar al concert i, sobretot, és una

peça molt bonica, perfectament estructurada, de contingut dramàtic, assequible per als cantaires i

molt interessant per al públic. Un cop definit això, i vist que la dificultat d’aquesta obra no permetia

de participar-hi els més menuts, ens va semblar que una bona opció era refer la suite de cançons cata-

lanes ‘Sona viola, sona’ que vam demanar al Josep Baucells en motiu del 35è aniversari de Virolet. En

aquella ocasió ho vam fer amb acompanyament de piano i en aquesta vam suggerir a l’amic Baucells

que fes un arranjament per a la mateixa formació orquestral que ja teníem per la cantata de Britten.

Dit i fet. A partir d’aquí tothom es va posar a treballar. Vam decidir quins moviments cantaria cada

grup, com faríem el muntatge, com resoldríem qüestions de logística... i mil aspectes més que sempre

Pic

de B

asti

men

ts

Fest

a in

fant

il a

la P

laça

de

la V

irre

ina

Con

cert

al P

alau

de

la M

úsic

a

Ens trobem una tarda d’estiu a la nova seu d’Òmnium Culturalal carrer de la Diputació, on Jordi Porta m’ensenya les dues plan-tes, els diferents despatxos, sales de reunió i auditori.. Diu queaquí estan de compra, que al Palau Dalmases (l’antiga seu alcarrer de Montcada) havien d’actualitzar el lloguer i aquest s’in-crementava molt, a més que s’hi havien de fer moltes reformes iera molt costós.Van començar a mirar alternatives i varen trobar aquest noulocal que estava en força bones condicions amb un preu de mer-cat molt ajustat. Abans de començar l’entrevista m’avança que és veï dels Lluï-sos. De fet la seva filla va cantar al Virolet i sempre ha seguitmés o menys de prop el dinamisme de la nostra entitat.

Probablement en Jordi Porta és conegut fonamental-ment pel seu pas per la Fundació Jaume Bofill. Tanmateixque pots explicar-nos del Jordi Porta anterior a aques-ta època? Vaig néixer just abans de la Guerra Civil, concretament l’any1936. Quan vaig acabar el batxillerat als 14 anys em vaig posara treballar perquè a casa ho necessitàven. Som cinc germans,una situació difícil… Cal dir, però, que no vaig deixar d’estudiarja que anava als vespres a l’Escola Massana a estudiar gravatde buril per més tard anar a l’Escola Sindical de Sabateria on emvaig treure el títol de patronista tallador de calçat. Després de fer el servei militar (que em va tocar a Melilla) vaigdecidir estudiar i em vaig matricular de nocturn a l’InstitutMaragall i vaig treure’m el batxillerat superior i el PREU. Enaquest darrer curs em vaig passar a lletres i vaig entrar a la Uni-versitat, a la Facultat de Filosofia i Lletres fent l’especialitat deFilosofia pura. Va ser en aquella època que a un bon amic, en Fèlix Martí i a mi,se’ns va oferir l’oportunitat de portar una residència d’estudiants

dels Escolapis a la RondaSant Antoni. Un cop acabada la llicencia-tura de filosofia vaig estar aParís durant tres anys dinsuna operació de tutoria debecaris. Allí vaig coincidir ple-nament amb el Maig del 68 jaque estava a la Universitat deNanterre. Hi vaig ser del 1967al 1970. Aquesta experièncial’he explicat en el llibre Anysde referència (de ColumnaEdicions) el qual va rebre elpremi Ramon Trias Fargas.

Com comença la teva re-lació amb la Fundació Jau-me Bofill?Quan torno de París l’anysetanta la Fundació JaumeBofill ja estava creada (s’ha-via creat el 1969). Com saps, lainiciativa d’aquesta fundacióva ser obra de la Teresa Rocai d’en Josep Maria Vilaseca,persones discretes però moltdestacades pel seu mecenat-ge i suport a moltes iniciati-ves catalanes. Inicialment emvaig incorporar a la fundaciócom a subdirector.L’any 71, a partir de les activi-tats fetes per l’Assemblea de

Catalunya hi va haver unarepressió policial molt forta ivan venir a la Fundació supo-sant que hi teníem relació,que de fet no era així. Però encanvi sí que donàvem suporta diferents iniciatives clan-destines d’estudiants. A enFèlix Martí que era el directorel varen detenir, jo em vaighaver d’amagar, i fruit d’a-questa situació hi hagué unareestructuració a la fundació:en Fèlix Martí passà a dirigirel Laboratori de Sociologia del’ICESB i jo vaig passar a serdirector de la fundació. Heestat pràcticament 30 anys dedirector.

Ben aviat la Fundació Jau-me Bofill es diversifica...Sí, per una banda arran d’a-questa experiència repressivai tement que el règim fran-quista incautés el patrimonide la fundació, i per altra,conscients de la necessitat dedonar suport a iniciatives mésde caràcter popular, es decidícrear una estructura de trespotes: la fundació Jaume Bo-fill, la Fundació Serveis deCultura Popular i l’Institut

l’entrevista // 19

>>> jordi portaJordi Porta és una persona compromesa amb el país, la seva cultura i la seva gent. Trenta anys al frontde la direcció de la Fundació Jaume Bofill i darrerament a la presidència d’Òmnium Cultural, avalen elque acabem de dir..

Joan-Ramon Gordo i Montraveta

18 // l’entrevista

Pacis. Aquest darrer gestiona-va tot el patrimoni i no signifi-cava en cap tipus d’activitatsusceptible de ser considera-da il·legal. Així es manteniaen lloc segur el patrimoni quefeia possible el mecenatge ales fundacions.

I deixes la direcció de lafundació l’any 2000...Si, de fet jo pensava jubilar-me i poder dedicar-me ambtranquil·litat a llegir, escriu-re...però em vaig embolicar enaquesta aventura que es diuÒmnium Cultural.

Com vas viure la situacióque es va crear en lesdarreres eleccions a Òm-nium Cultural?Em van venir a veure un gru-pet de gent sobretot de lesdelegacions territorials del’Òmnium dient “ara tocarenovar la meita de la juntainclòs el president i cal donarun canvi a la situació”. Em vafer la impressió que es tracta-va del grup més jove i mésactiu de l’entitat. De fet s’hade dir que van insistir força.El primer que vaig fer va seranar a veure en Josep Millàs,el president d’Òmnium quehavia mantingut la flama del’entitat en els darrers anys, ili vaig comentar que tenia lavoluntat de presentar-me. Noho va acabar d’entendre. Elresultat va ser que ens vampresentar tots dos.

La campanya va ser “mo-guda” per dir-ho d’algunamanera...Sí. Va ser una campanya unamica tensa. S’ha de dir que elsestatuts de l’entitat permetienque el president tingués mol-ta força. El que va passar vaser que la gent de la mevacandidatura es va mobilitzarmolt i varen aconseguir moltsvots. En Josep Millàs estavamolt convençut que guanya-ria i quan es va començar afer el recompte es va veureque no era així. Aquí es vancomençar a impugnar vots. Elrecompte es va allargar fins aaltes hores de la matinada iva quedar pendent de tancar.Va ser aquí que hi va haver unerror per part del joves de lameva candidatura en el sentitque van fer una convocatòriaperquè l’endemà hi anés el

màxim de gent possible per afer pressió i manifestar el seusuport. Això no s’havia d’ha-ver fet. En Josep Millàs es vaespantar, va fer tancar les por-tes, va posar guàrdies jurats al’entrada... total, va ser unlamentable espectacle. En aquesta situació hi vahaver una trobada amb el pre-sident de la Generalitat en laqual es va acordar de fer denou les eleccions però modifi-cant el tema dels vots dele-gats, demanant a una comis-sió d’experts imparcials unaproposta en aquest sentit.Es va constituir la comissió, esvan acceptar en Assembleales modificacions dels esta-tuts i va quedar que única-ment es podia votar presen-cialment o bé per correu, i esconvocaren noves eleccions.

Aquest procés durà di-versos mesos i mentres-tant entra en escena unnou candidat, en JosepEspar...Jo, al Josep Espar sempre li hetingut un gran apreci. Ell emva fer una proposta que novaig poder acceptar. En con-cret em va proposar de fer unaúnica llista però amb duescandidatures, en la qual enuna em presentava com a pre-sident i ell com a vicepresi-dent i l’altre a l’inrevés. Jo livaig dir que tenia un equip aldarrere i que no li podia feraixò.Vam acordar de presen-tarnos cadascun per separat.La veritat és que hi va haverun “fer play” i un gran respec-te durant tota la campanya.

Darrerament Òmnium Cul-tural, i per primera vega-da, pren posició públicaen un procés electoraldemanant el “no” a lesvotacions de la Constitu-ció Europea. Fa més d’un any, abans quefos aprovat pels caps degovern el juny de 2004 el Trac-tat Constitucional de la UnióEuropea, vam mobilitzar unasèrie d’entitats, des del FutbolClub Barcelona, passant perCCOO, UGT, el Cercle d’Eco-nomia, l’Institut d’Estudis Ca-talans, l’Ateneu Barcelonès, elConsell Nacional de la Joven-tut... per tal d’exposar a Ma-drid i en concret al presidentZapatero tota una sèrie de

consideracions i de propostesconstitucionals que tingues-sin en compte, òbviament, larealitat de nacions com lacatalana. Vàrem redactar unacarta en la qual exposàvemtota una sèrie de valoracions ide propostes en positiu. De bon començament teníemclar que havíem de facilitarun debat al voltant del Trac-tat. Poc a poc ens vàrem anardecantant pel NO. Jo he de serclar, tenia els meus dubtes jaque Òmnium Cultural té mésde 15.600 socis, hi ha sensibili-tats molt diverses... Es va con-vocar una assemblea de l’en-titat i allí, per unanimitat, esva decidir de fer campanyapel NO. Es va valorar la possi-bilitat del vot nul i especial-ment del vot en blanc, però vasembla que era més clar votarNO.

Quin balanç feu del pro-cés?Bé, ara la cosa està paradapels esdeveniments i resul-tats a altres països de la Unió.Jo sempre he dit que es confonel no al Tractat al no a Europa,quan en realitat tant en elsque estaven pel si com pel no,hi havia força matisos i dife-rències. A nivell intern vàremtenir 30 baixes com a socis.Les tinc controlades. I a totsells els he escrit una carta ex-plicant-los per què havíempres la decissió. També s’hade dir que hem tingut altes.... És un episodi una mica com-plicat.

Ho tornarieu a fer?(S’ho pensa) Jo crec que sí.

Quin és el futur d’Òmnium.Jo crec que en una societatnormal segurament Ómniumno existiria, almenys amb elsobjectius que té actualment.Tampoc sé si ara es faria, jaque correspon a unes sensibi-litats dels anys seixanta. Jo heconstat dues coses: per unabanda als anys vuitanta hi vahaver una consciència bas-tant clara que Òmnium nocalia perquè moltes de lescoses que tirava endavant,amb la Generalitat s’havienaconseguit per altra, darrera-ment hi ha la consciència quemalgrat tenir les institucionspròpies ens cal tenir entitatsde la societat civil, fortes,potents, que facin una micade contrapès, que no estiguinsubjectes als esdevenimentselectorals... Com saps, Òmnium té tresvertents: la llengua, la culturai el país. Des d’un punt de vista lingüís-tic pressionar perquè elcatalà acabi sent el que jo endic la llengua hegemònica enl’espai públic (a Catalunya esparlaran moltes llegües peròn’hi ha d’haver una que ser-veixi per a la intercomunica-ció i aquesta, arreu del món,és la llegua propia del país),el reconeixement a Europa, launitat de la llengua... Des del punt de vista de lacultura nosaltres tenim ungran tema: el fenomen de lamulticulturalitat, propostescom les parelles lingüísti-ques, el consorci... són respos-tes concretes en aquest campi que volen respondre a la pre-gunta què serà la culturacatalana d’aquí a vint, trentaanys, tenint en compte totsaquests fenòmens migratoris? Pel que fa al país tenim tot eltema de la integració euro-pea, de la realció amb Espa-ña. Nosaltres, des de la socie-tat civil hem d’anar recordantel que és necessari i els polí-tics han de fer allò que és pos-sible. Aquest contrapès ésmolt important. Si ÒmniumCultural pot arribar a seralgun d’aquests elements quefacin aquest paper, em sem-bla que serà molt útil.

>>> I com deia el cartell: visca el cadet femení “a”

Susanna Àlvarez i Rodolés

el projecte // 21

Les torres humanes conegudes com a “castells” formen partdes de fa més de dos-cents anys de la nostra cultura popular itradicional. Els castells provenen del Ball de Valencians, unaactivitat folklòrica carregada de sentit religiós, que consistia enla realització d’uns quadres de dansa que finalitzaven amb l’ai-xecament d’una petita torreta humana de no gaire alçada. L’es-perit de superació va anar calant en els integrants del Ball deValencians i de mica en mica aquesta torreta va anar agafantentitat per si sola, per separar-se definitivament del ball i con-vertir-se en un castell. Les primeres referències de colles caste-lleres es troben a Valls el 1805.

A Gràcia va existir una colla a finals del segle XIX que perduràfins a la Guerra Civil, els anomenats Xiquets de Gràcia. L’expli-cació sobre la creació d’aquests Xiquets de Gràcia respon alfenomen de la migració camp-ciutat que caracteritza el procésd’industrialització en general de les darreries del segle XIX, sensdubte ajudat per la crisi de la fil·loxera a les vinyes catalanes.Cal destacar d’aquesta colla que l’any 1907 actuaren a la diadade Sant Fèlix de Vilafranca, la que ara és la diada més importantdel fet casteller.

Al maig de l’any 1995 uns joves que ens havíem conegut com acaps de l’Agrupament Escolta Sant Joan de Gràcia vam decidircrear una nova colla castellera a Gràcia. El primer assaig de lacolla va ser el novembre de l’any 1996 i la presentació oficial elmaig de l’any 1997. Ens van apadrinar els Castellers de Terras-

sa, els de Sant Andreu de laBarca i els Castellers deSants. En aquesta primeraactuació vam descarregar elsnostres primers castells desis. I després d’uns alts i bai-xos interns, aquella mateixatemporada es va acabar des-carregant per primera vegadael 4 de 7. S’inicià, doncs, unperíode de creixement cons-tant de la colla; la colla vacréixer en nombre d’efectius imalgrat no realitzar un creixe-ment espectacular cada anyva anar realitzant castellsnous. Així, l’any 1998 vamcarregar el 3 de 7 i el 4 de 7amb l’agulla, al 1999 aconse-guirem descarregar aquestscastells, al 2000 descarregà-rem el 5 de 7, al 2001 el tres deset aixecat per sota, al 2002 latorre de set i carregàrem perprimera vegada el 4 de 8, al2003 descarregàrem el 4 de 8.L’any passat no es va aconse-guir cap fita nova però es vapoder carregar en dues oca-sions el 4 de 8 i actualment lacolla treballa per poder des-carregar aquesta temporadael 4 de 8 i el 3 de 8.

La colla pertany a la Coordi-nadora de Colles Castelleresde Catalunya, a la Coordina-dora de Colles de Cultura deGràcia (CCG) i a la FederacióFesta Major de Gràcia.

La Festa Major és un mo-ment molt important per a lacolla, principalment per laimportància de les actuacionsque s’hi realitzen –la jornadacastellera de vigílies i la tro-bada castellera de Festa

Major–, també per la baixadadel pilar caminat, una tradicióimportada de Tarragona con-sistent a caminar un pilar alllarg d’uns quants metres –enel nostre cas des de la plaçadel Sol a la plaça de la Vila(Rius i Taulet)–. Els castellersens encarreguem també delguarnit i la programació d’a-questa plaça durant la FestaMajor, com a símbol de la nos-tra integració al barri i de lavoluntat de fer de la FestaMajor un moment molt espe-cial per la colla.

La colla realitza dos assajossetmanals i actuacions elsdiumenges. També realitzasortides fora del nostre país:ha actuat a Marsella, Carcas-sona, Sevilla. A més delsassajos també s’hi realitzenactes socials de tot tipus:calçotades, campionats defutbol, trobades gastronòmi-ques, cursets...

Anselm Clavé definia elscastells com: força, equilibri,valor i seny. Si voleu conèixerqué se sent en ajuntar aquestsquatre mots, si voleu notar l’e-moció de sentir carregar uncastell al so de la gralla i amés fer-ho a la nostra vila, hoteniu ben fàcil venint ambnosaltres a consolidar-noscom a colla de vuit i fer deGràcia una Vila castellera!

ASSAJOS: Dimarts i divendresde 20 a 23h. Escola Reina Violant C/ Trilla, 18

20 // l’entitat

>>> castellers de la vila de gràciaRoger Gispert

>>> l’hort urbà

L’Hort urbà és una proposta per convertir els nostres balcons i terrats en horts on puguem produir enciams, cebes, tomàquets, alber-gínies, pebrots, raves, calçots, bledes, carbasses,... I, per què si els podem comprar a plaça? pot pensar algú. No es tracta només deproduir, es tracta de tornar a estar en contacte amb el cicle de la natura: saber quina és l’època de plantar les tomaqueres o elscalçots, saber esperar el moment de la collita, saber observar el creixement de la planta i solucionar els problemes de plagues quepuguin sorgir i, sobretot, gaudir d’una verdura produïda ecològicament i collida quan està a punt.

Des dels Lluïsos estem preparant un nou projecte: l’Hort Urbà al Terrat. Es tracta d’organitzar diferents grups familiars, segons l’es-tació de l’any i oferir als infants i als seus pares l’oportunitat de veure el procés i la feina que implica un petit hort.

Informació a la Secretaria dels Lluïsos

exemple per a tots els equipsde promoció dels Lluïsos deGràcia.

En primer lloc, poso de relleula tasca seriosa i ben planifi-cada de les entrenadores, Lei-re Fonollosa i Sandra Segura,que des d’un primer momentvan optar pel treball de ladefensa com a base de lamillora del conjunt (i tambémillora individual, és clar).Les entrenadores han sabutdonar confiança a les sevesjugadores i, amb la seva metodologia, aquestes hancomençat a imprimir un ca-ràcter lluitador a les sevesaccions. Tot això –i moltesaltres coses, segurament méstècniques– han fet que elCadet femení “A” hagi acabataquesta temporada com unconjunt en clara progressió.

Un altre dels punts a desta-car és el suport incondicionaldels pares i mares de les juga-dores, que han acompanyatl’equip en els partits als Lluï-sos, en els desplaçaments...Sempre animant, sempre pen-sant “en positiu” i –el quem’ha agradat més– sensecreure que “la seva filla” eramés important que cap altrajugadora de l’equip. Un bongrup de pares i mares comaquest neix espontàniament,és clar, i els pares i mares delCadet femení “A” han estat alcostat de les seves filles desque van començar a jugar abàsquet. I això es nota, i molt!

I per últim, i no per aixòmenys importants... cal parlarde les jugadores!: unes noiesque van començar la tempora-da insegures i amb molts dub-

la veu del soci // 21

tes a la pista i que han acabatjugant a bàsquet de la millormanera que es pot fer: essentun equip! Algunes tindranuna vida esportiva als Lluïsosde Gràcia més curta o mésllarga, però estic segura que,per a elles, aquesta hauràestat una de les “millors tem-porades” de la seva vida.

Des d’aquí us volia felicitara tots i totes, entrenadores,jugadores, pares i mares, peraquesta temporada tan profi-tosa humanament i esportiva-ment, que m’heu deixat com-partir amb vosaltres. Gràcies iens veurem a la pista!

Vaig deixar la banqueta delsènior femení dels Lluïsos deGràcia fa cinc temporades perdedicar-me plenament i du-rant els següents quatre anysa la Junta Directiva de l’entitat.

Podríem dir, doncs, que du-rant aquest interval de temps,“no vaig trepitjar” gaire lapista dels Lluïsos de Gràcia...Encara que aquest “no trepit-jar” sona exagerat, sí que ésveritat que, des de la tempora-da 2000-01 no ho feia d’unamanera continuada comaquesta, on m’he convertit en“una més” de l’equip CADETFEMENÍ “A”.

Ara, un cop acabada la tem-porada, voldria compartir ambvosaltres aquesta experiènciatan personal però que emsembla que podria ser un bon

propers anys que les diverses administracions públiques delnostre país coordinin i optimitzin les seves actuacions en matè-ria de joventut, en benefici, en darrer terme, de les personesjoves.

Els mecanismes de coordinació entre les administracions quedesplegarà la nova llei permetrà actuar de manera conjunta iordenada sobre els grans problemes que afecten els joves delnostre país. Igualment ha de contribuir a possibilitar que lespolítiques de joventut esdevinguin una part essencial de lespolítiques centrals de l’acció pública catalana. I, més concreta-ment, ha de reforçar els dos àmbits prioritaris d’actuació de lespolítiques de joventut: l’emancipació i la participació.

Amb l’objectiu que la Llei sigui el màxim de propera a la reali-tat, el procés d’elaboració que ara s’inicia ja és obert a la parti-cipació ciutadana per incorporar-hi les opinions dels mateixosjoves (individualment i a través d’associacions juvenils i col·lec-tius diversos) i les diferents sensibilitats dels agents implicats(regidors i tècnics de joventut, sindicats, col·legis professionals irepresentants del tercer sector). Aquest procés participatiu s’ar-ticularà, principalment, a través d’internet i de taules de debat.Des d’ara i fins a finals d’any s’organitzaran 56 taules de debatterritorials on estaran representades les 41 comarques catala-nes, i altres 5 de sectorials. A la pràctica, esperem que al voltantde 3.000 persones facin les seves aportacions i propostes.

Tot i que els beneficis palpables de la nova Llei es produiran–per raons òbvies– a mitjà i llarg termini, la seva creació repre-senta un dels principals projectes del Govern en matèria dejoventut per a aquesta legislatura. Una prioritat de present ambprojecció de futur que alhora ha de permetre superar una man-cança que, com a societat, venim arrossegant des del passat:aquesta llei desplegarà l’única competència exclusiva –la dejoventut– que encara no ha estat desenvolupada per llei de les33 que l’Estatut atribueix a la Generalitat.

>> Joves, present i futurMarta Rosàs i CortadaSecretària general de Joventut

el reportatge // 23

Les transformacions estruc-turals, econòmiques, socials,tecnològiques, que des de fauns quants anys viu ambintensitat la nostra societathan comportat conseqüènciesimportants per a les personesjoves. L’evolució de l’estructu-ra de la família, els canvis enel model de producció, la glo-balització o la revisió de l’es-tat del benestar, estan portantque els joves d’avui siguin laprimera generació en moltsanys amb unes expectativesde projecció personal inferiorsa les de les generacions pre-cedents. L’elevat preu de l’ha-bitatge, tant de lloguer com decompra, i les condicions labo-rals, amb un elevat índex d’a-tur juvenil i de precarietat,són els principals condiciona-ments a què han de fer front al’hora de plantejar-se tirarendavant el seu propi projectede vida.

Aquesta situació específica icomplexa que viuen els jovesrequereix necessàriamentrespostes concretes per partde les institucions públiques.

Però no n’hi ha prou amb mesures concretes. Fer front a aquestacomplexitat exigeix, també, que les accions de les administra-cions estiguin coordinades.

Si això és cert cada cop en més àmbits de l’acció governamen-tal, ho és especialment en el camp de les polítiques de joventut.A Catalunya hi ha més de mil administracions diferents, ambdiferent cobertura territorial i nivell d’actuació que, de maneramés o menys intensa, porten a terme accions adreçades a lapoblació jove. A aquestes cal sumar nombrosos organismes(associacions juvenils, fundacions, empreses de serveis a lajoventut, consells de joventut, grups informals de joves, etc.) que,dins del seu particular àmbit, també fan polítiques de joventut.Davant aquesta multiplicitat d’actors i d’agents (i també de lamanera d’entendre conceptualment les pròpies polítiques dejoventut), el desordre real existent en aquest camp ha tingut –iencara té– traduccions forçosament negatives en el vessantpràctic: no hi ha resultats evidents de millora de la situació delsjoves.

Amb el propòsit de superar aquest estadi, l’any 2001 es vaposar en marxa el Pla Nacional de Joventut de Catalunya, ambel consens de totes les forces parlamentàries, i en diàleg amb elteixit associatiu juvenil, a proposta del qual s’havia creat. El PlaNacional de Joventut s’ha demostrat fins ara, en conjunt, com unbon marc metodològic.

Tot i això, qualsevol bona política pública requereix també unmarc jurídic que el complementi i li doni força. Amb el propòsitd’avançar en aquest camp la Secretaria General de Joventut estàtreballant actualment en l’elaboració de la futura Llei de políti-ques de joventut de Catalunya. Aquest procés, que té el suportde tots els grups parlamentaris i que haurà de culminar amb l’a-provació de la Llei pel Parlament de Catalunya, permetrà en els

22 // el reportatge

Els qui tenim responsabili-tats de govern no tenim única-ment l’obligació de prendredecisions que millorin lasituació de vida en el presentdels nostres conciutadans.També tenim l’obligació detreballar amb els ulls projec-tats en el futur i esforçar-nosper millorar la situació del diade demà. La Llei de polítiquesde joventut significa un saltqualitatiu endavant, avan-çant-nos al futur per millorarles oportunitats dels joves delnostre país i, així, projectar elmateix país cap al futur.

Mar

ta R

osàs

Sec

retà

ria

Gen

eral

de

Jove

ntud

Després del desastrós resul-tat de Batman Forever i deBatman i Robin, dirigides pelpèssim Joel Schumacher,Christopher Nolan (director deMemento) ha pres la decisióde rentar la cara al senyor dela nit i tornar el prestigi que elpersonatge havia aconseguitamb els films dirigits per TimBurton, Batman i Batman Re-turns.

La veritat és que BatmanBegins ignora totalment lesquatre pel·lícules anteriors iens explica de nou, i molt mésdetalladament, l’origen delpersonatge. Per aquest motiuBruce Wayne, el milionari ques’amaga rere la màscara del’heroi, és l’autèntic protago-nista de la història, no sola-ment durant la primera hora iescaig on ni tan sols apareixla disfressa de l’heroi, sinódurant les dues hores i mitjaque dura el film. L’important jano és la màscara, ni els efectesespecials (gairebé inexistents,tenint en compte el gènere dela pel·lícula), ni tan sols del’estètica (tan explotada en els

films de Burton), ara es tractad’explicar una història: lavida de Bruce Wayne i la sevatransformació en Batman.

Que en una pel·lícula desuperherois hi aparegui mésd’un malvat no acostuma aser un bon senyal; habitual-ment vol dir que no estan gai-re ben tractats, i que en llocde personatges són titellesque obliguen l’heroi a actuar.A més a més l’increment delnombre de malvats és direc-tament proporcional a l’incre-ment del nombre d’efectesespecials innecessaris. Peròaquest no és el cas de BatmanBegins ja que els tres malvatsde la història estan tractatsdes d’un punt de vista in-tel·ligent. Els enemics són, perdamunt de tot, personatges iper tant arriben a ser tanentranyables com el protago-nista. A més a més, no sónpersonatges excessivamentestrambòtics i per això nonecessiten una gran caracte-rització amb efectes espe-cials.

Però tot i que la història ésinteressant i està explicadade manera excel·lent, el filmtambé té els seus errors. Enprimer lloc, les escenes d’ac-ció, estan narrades de maneracaòtica a base d’un muntatgede plans curts i aparentmentfrenètics que no permeten en-tendre gairebé res. Per altrapart és una història d’amor aga-

fada pels pèls, absolutamentinnecessària i injustificable.

Tot i això, Batman Begins haestat una sorpresa més queagradable, ja que seguint elspassos de la recent Spider-man, i de l’antiga i inoblida-ble Superman, ha presentatuna bona història sobre per-sonatges humans i no sobrebaralles increïbles.

>>> els inicis d’en batmanPau Plana

24 // lluïsos recomana pel·lícula

No és cap excel·lència! Diguem que no és un producte “delicates-sen”, però és senzill i bo!! Com ja sabem, del porc s’aprofita tot: desdels morros fins als peus i… també la sang. Heus aquí la “botifarranegra” entre altres coses. És un producte molt popular dins la nostragastronomia i des de l’època medieval que es pot degustar. De milmaneres la pots cuinar i de mil maneres la pots combinar. Nosaltresus la presentem acompanyada d’uns bons bolets. Una combinacióboníssima!!

Preparació:

1. Traiem la fina pell de la botifarra iesmicolem la carn.

2. Agafem els alls tendres i els pi-quem. També rentem els bolets amb unamica d’aigua freda.

3. En una paella fregim l’all. Hi afegim els boletsi els fem saltar. Hi posem una mica de vi blanc. Uncop s’hagi absorbit hi posem les botifarres.

4. Ho seguirem saltant fins que veiem que labotifarra agafa un color negre intens.

5. Ja es pot retirar, i està a punt per menjar.

Podem acompanyar el plat amb una bona ama-nida o amb uns pebrots escalivats per tal dedonar-li una mica de color. Espero que us agradi.Bon profit!!! Amunt els cors i visca la vida!!!

Joan Duran Pujol

Ingredients per a 1 persona:

100 gr. botifarra negra50 gr. bolets (rossinyols,pinetells, ciurenys…)10 gr. alls tendres1/2 got vi blancSal, pebre, oli d’oliva

Quan l’Albert Musons feia larecopilació de dades per alseu llibre del 150è aniversaridels Lluïsos de Gràcia li vaigdonar informació dels grups ide les obres de teatre en lesquals he participat des quevaig ingressar en els Lluïsos,quan tindria 16 o 17 anys, jaque guardo bastants progra-mes i documentació de lesobres en què he participat.

També li vaig mencionaralgunes obres i directors del’antiga Teatral que jo haviavist en el vell teatre, ja quedes que tenia 5 anys els meuspares em portaven algunsdiumenges als Lluïsos perveure teatre o cinema, peròem va quedar la recança queno tenia informació documen-tada.

El meu germà gran sí queera soci i rebia el butlletí men-sual Nuestra Acción, i a l’últi-ma plana figurava la progra-mació de pel·lícules i obres deteatre amb els repartimentsprogramats per al mes se-güent. Per fi he aconseguitque recuperés de les golfesdels trastos vells els paquetsde butlletins.

El butlletí més antic és demarç de 1946. He fet una petitaestadística dels actors quefiguren en els repartimentsd’aquell any. Els que més hisurten (una mitjana de dotzevegades) són els següents: J.Novell, L. Batallé, E. Martí, O.Saltor, J.M. Ribó, J. Montells, E.Tortajada, E. Arboix, J. Silven-te, B. Asensio, r. Sagrera i A.Vallverdú.

La direcció escènica la fir-men R. Sagrera o S. Alert i ladirecció artística A. Samsó i N. Gasch.

Algunes de les obres repre-sentades són: Parada y fonda,¿Quién soy yo?, El zapatero yel rey, El cuchillo de plata, ElCastell dels tres dragons, Lacreu de la masia, La barca

dels afligits, L’hereu escampai La cena del rey Baltasar.

També consta un grup depetits dirigit per A. Sal.

Com a mostra vegeu la pàgi-na d’espectacles del mes dedesembre de 1946 en la qualfiguren els nostres tradicio-nals “Pastorets”.

la cuina d’en Duran // 25

Camèlies, 32Telèfon 93 210 28 23

Fax 93 284 11 3208024 BARCELONA

MOBILIARI I DECORACIÓPROJECTES A MIDAINTERIORISME

>>> saltat de botifarra amb bolets

>>> efemèridesJoaquim Fàbregas

efemèrides // 25

Com a no-peix a punt d’agafar vacances, us escricaquests línies per comentar-vos quins són els meusplans per aquest estiu, lluny de la peixera...

“Els Lluïsos a través de les seves seccions”. La segona exposi-ció especial del 150è aniversari que s’ha encarregat de coordinarla Sara Nadal és una visita del tot recomanable per a qualsevollluïsenc, dels que encara es passen el dia pels Lluïsos o pels quenomés hi van molt de tant en tant. L’exposició està composta perdiferents plafons on podem fer un repàs a la vida de cada una deles seccions dels Lluïsos que actualment hi estan integrades–amb fotografies, fullets originals o reproduccions, etc.–. Una deles aportacions més interessants de l’exposició és la reproducciód’articles del Des del Nord, que aporten dades interessants enrelació a les activitats de les seccions i que, d’alguna manera,dóna rellevància a aquesta publicació, que es nodreix en granmesura de tot el que està relacionat amb aquestes. Al vestíbuldels Lluïsos l’hem pogut veure fins al 6 de juliol i...

Us anirem informant d’altres llocs on es podrà veure aquestaexposició

“Estricta vigilància”, de Jean Genet. L’edició número 29 delFestival del Grec de Barcelona també parlarà “en lluïsenc”... Del7 de juliol al 7 d’agost podeu passar pel Teatre Tantarantana perveure en Jordi Andújar dalt de l’escenari, que juntament ambCarles Cruces, Jaume Gracia i David Vert interpretarà “Estrictavigilància”, de Jean Genet, sota la direcció d’Iñaki Garz. Si ambaixò que us dic no en teniu prou per aixecar-vos de la cadira ianar a comprar les entrades, heu de saber que en Marc Rosich (elgran protagonista d’aquesta secció del Des del Nord) és el res-ponsable de la traducció del text i alhora l’ajudant de direcció.Com ja vam dir en una altra ocasió...

“Pas mal, Monsieur Rosich”, oi?

“Lluïsos de Gràcia (1855-2005). Crònica de 150 anys”. Vull acla-rir-vos que aquest no serà l’únic llibre que llegiré aquestesvacances, però sí que serà un dels meus “objectius lectors” d’a-questa canícula... Pel que sabem, sembla que el llibre comme-moratiu dels primers 150 anys dels Lluïsos elaborat per l’AlbertMusons ens permetrà conèixer la història de la nostra entitat desde 1855 i fins als nostres dies... Curiosament, conec una personaque va estar durant molt de temps vinculada a l’elaboració delDes del Nord –això sí, en els darrers 17 anys, més o menys– i queno va ser entrevistada ni consultada per l’Albert Musons. Quanens retrobem en aquestes pàgines –tornaré a ser un no-peix a lapeixera– hauré esbrinat alguna cosa sobre aquest oblit? Error, osimplement, coherència estilística?

Fins llavors... Estigueu fresquets!

Tenim bones raons per apro-fitar i viure a fons el tempsque ens ha tocat viure. Unabona raó és que no en tenimcap altre, però hi ha una altraraó i molt important: tenim lasort que ens ha tocat viure enun temps extraordinari.

Efectivament, i malgrat elsnombrosos inconvenients delnostre temps, si tenim els ullsben oberts i el cap ben atent atot el que ens envolta podremobservar les enormes possibi-litats que ofereix.

Tots sabem prou bé que lanostra època es caracteritzaper la mobilitat, el canvi, laràpida ampliació de tots elshoritzons del coneixementhumà, la projecció de llumsobre tots els racons foscos. Ésclar que no sols hi ha cosesinteressants en el nostretemps i que també n’hi ha deben dolentes, però d’aquestessempre n’hi ha hagut i totesles èpoques n’estan ben farci-des.

En el nostre temps no podemendormiscar-nos plàcidamentdescansant sobre els nostresconeixements i les nostresconviccions com si formessinun conjunt perfectament arro-donit i definitiu.

Si no volem quedar-nos forade joc ens cal, a cada moment,aprendre de bell nou, ens calassumir noves dades, nousconeixements, noves informa-cions, ens cal aprendre amirar nous horitzons insospi-tats... Tot ho hem de replante-jar a la llum del que anemaprenent. Evidentment aixòés desconcertant i fatigós i,perquè no dir-ho, arriscat.Però és fascinant i enorme-ment enriquidor.

Abans he indicat que aquestprocés era també arriscat.Efectivament, el fet d’estarsempre disposat a aprendrede bell nou pot deixar-nos enel dubte permanent i en l’es-cepticisme. En les èpoques degran estabilitat i de molt lentprocés de canvi, era fàcil sen-tir-se segur, afermar-se en pro-fundes conviccions aparent-ment inamovibles perquè lamateixa lentitud dels canvisels feia imperceptibles. Encanvi amb l’actual rapidesa iamplitud dels nous coneixe-ments fàcilment podem creureque tot trontolla, que res ésrealment veritat, que nomésexisteix l’error. Si caiem enaquest parany ens trobaríemdesarmats moralment, enstrobaríem sense cap base onrecolzar-nos.

Això vol dir que, malgrat larapidesa i l’amplitud delscanvis, i precisament peraquesta mateixa rapidesa iamplitud, ens és imprescindi-ble forjar-nos unes basesmínimes però molt sòlidesque ens permetin assimilaramb criteris seriosos tots elscanvis, totes les innovacions,sense rodolar per la insegure-tat, per la indiferència. Unacosa és canviar i ampliarbasant-nos en criteris serio-sos i crítics i una altra de moltdiferent és deixar que enscanviïn segons bufi el vent. Iaixò és vàlid en tots elsterrenys: científic, ètic, histò-ric, religiós, etc. O ens mante-nim al dia o ens quedem arra-conats a la cuneta.

Aquesta és la idea centralde la nostra Catequesi d’A-dults: ajudar-nos a ser benconscients que la nostra fetambé ha de saber viure en elseu temps, recolzada en basesfermes i actualitzada àgil-ment, sempre fresca i viva.

26 // crònica des de la peixera 26 // reflexions

>>> la peixeraNo-peix. sar@mesvilaweb.com Jordi Casso

>>> viure el nostre temps