La Torre 27, tardor 2010

Núm. 27 Tardor 2010

REVISTA DE LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES

La Torre

Som-hi Jove!

LA TORRE2 / Tardor 2010

La TorreRevista de la Colla Jove de Castellers de Sitges

Edita: Colla Jove de Castellers de Sitges

Consell de Redacció: Jordi Dólera i Santi Terraza

Hi col·laboren en aquest número: Quique Costea, Jor-

di Farrerons, Judit Paretas, Juanjo Requena i Eduard

Torrado

Fotografies: Laura Gómez Ill, Fèlix Miró, Judit Pare-

tas i Clàudia Sauret

Impressió: Indugraff

Tirada: 600 exemplars. Distribució gratuïta

Adreça: Colla Jove de Castellers de Sitges. Palau del

Rei Moro. Carrer d’en Bosch, 14. 08870 Sitges

(Penedès)

La Colla Jove de Castellers de Sitges recomana utilit-zar els serveis que ofereixen els nostres anunciants

La foto de portada és en el moment de descarregar el 4de8 (Diada de la Colla 2009)

QUIQUE COSTEAHola colla, ja som a les portes d’acabar una nova tem-porada. No sé si finalment amb els objectius tècnics complerts, o no, que de fet és el que mou una colla castellera, perquè, com és habitual en els últims anys, hem deixat els deures per a l’últim dia. A nivell direc-tiu, tot i els problemes de tresoreria que hem tingut tot l’any per l’endarreriment dels cobraments, creiem que ho hem tret endavant amb encert i com a pre-sident estic encantat amb la feina de quasi tots els membres de la Junta. La Directiva vol agraïr a tots els castellers la seva de-dicació en hores, esforços i amor a la colla, pero en especial aquells voluntaris que sense estar a la Junta sempre donen un cop de mà en muntar i desmuntar terres, vendre loteria, parar taules o posar-se a fer botifarres; moltes gràcies, especialment a l’Uri, que a sobre ha fet del bar un lloc digne on sopar.M’agradaria aprofitar la nostra revista per demanar a tots una mica més d’implicació en dos temes im-portantíssims. El primer, reclutar canalla. Tots tenim coneguts, familiars i veïns amb nens petits que, amb una mica d’esforç, els podríem convèncer perquè vin-guin al menys un dia a un assaig de canalla i després els membres de l’equip de la canalla ja faran la seva feina. Actualment, en els tallers a les escoles sense els pares presents i amb la llei de protecció de dades és força complicat aconseguir algun nen i tots sabem que els castells els fa la canalla.L’altre tema on es necessita mes implicació de la colla i del poble és el de Socis. Necessitem donar-li un valor afegit al fet casteller i sobretot al fet de pertànyer a la Jove de Sitges. No pot ser que exigim que tot ens surti gratis. Ni molt menys, dependre només de les administracions públiques i, menys en els temps de precarietat que aquestes administracions estan su-portant. Difícilment una colla castellera podrà rebre molts diners d’empreses privades. Només les més atrevides i sobretot les més compromeses estaran disposades a invertir diners en una activitat on gai-rebé no hi ha espais per a la publicitat. Per això crec que l’autosubvenció és el futur de les colles. Sinó, mi-reu les quotes que paguen els castellers de les colles grans.Per últim, animar a tots a seguir fent el que més ens agrada i si és posible aportar una mica més, perquè entre tots hem de fer que la Jove de Sitges segueixi creixent cada any. I, sobretot, que cada any ens supe-rem tots una mica per descarregar castells més grans i aconseguir que el nom de la Jove de Sitges sigui un exemple per al món casteller.Sempre Jove!!

CARTA DEL PRESIDENT

Un doble compromísEl pilar baixat de la Punta

A dalt de la Punta que dominala bellesa dels termes sitgetans,s’aixeca un pilar fet per titanso per homes de raça gegantina.

Quan guaita cap a vall, l’aigua veïnadel mar li dóna espill i els jardins encants;i guaitant cap amunt, toca amb les mansi conversa amb la lluna i la calitja.

Pugem-hi, doncs... la rengla enfaixadaque als ulls dóna mareig i al cor neguitsembla que estigui des del cel penjada.

I amunt, amunt, ja ets dalt, ara, esperit,si et sents d’àliga el cor, pren revolada,que ja ets a mig camí de l’infinit.

Adaptació d’un poema de Magí Morera i Galícia (1912) per a la Jove de Sitges (per Eduard Torrado)

LA TORRE Tardor 2010 / 3

Tot a punt per a la recta final

La Jove, actuant a Valls el passat 6 de juny

La canalla, d’excursió a Aqualeón

DISSABTE 23 D’OCTUBRE, EL CAP DE LA VILA ÉS EN ELS ULLS DELS SITGETANS. LA XVIII DIADA DE LA COLLA TORNA A SER EL MOMENT EN QUÈ LA JOVE ES BAT AMB LA HISTÒRIA, EN AQUEST CAS, AMB L’OBJECTIU DE REVALIDAR EL 4DE8 I RECUPERAR EL 3DE7 PER SOTA.

La Jove arriba a la Diada amb un bon estol de castells de 7: un total de 37, entre els quals hi ha quatre 5de7 i set 4de7 amb l’agulla. Al llarg de l’any, i de la mà d’un calen-dari engrescador que preveia que en cada actuació es poguessin alçar construccions de 7, la colla ha pas-sejat els castells de 7 amb facilitat i de manera sovint, posant de ma-nifest el seu domini clar sobre les construccions de la gamma mitja de 7. La temporada del 2010 pas-sarà a la història com la de l’Ofici, però també està destinada a ser la del 4de8 i el 3 per sota junts: com una bona aliança de dos castells ben diferents, però que són plena-ment a l’abast per tornar-se a di-buixar de color vi.

Els horizons immediats de la Jove estan posats, però, en el ca-rro gros. La voluntat de la colla per mantenir la seva condició de 8 és una raó més que suficient per apos-tar pel castell que marca la fronte-ra de les grans construccions. Com en la Diada de la Colla de l’any pas-sat –quan es va dibuixar la millor actuació de la història de la colla,

amb el 4de8 i la torre de 7 carrega-da– la Jove es troba en condicions d’afrontar un repte il·lusionant, com és repetir el 4de8 i acompan-yar-lo de l’aixecat– un castell que només s’ha fet en les temporades 1997 i 98. Els darrers assaigs han confirmat la tendència positiva: a una setmana de la Diada de la Colla, el 4de7 net fins aixecador s’ha plantat en quatre ocasions, el peu de 4de8 fins a quints també quatre cops i el tres per sota fins a

UNA COLLA QUE ES MOULes activitats socials i lúdiques han continuat sent aquesta tem-porada un dels eixos vertebra-dors de la colla. Tot i la crisi i les dicultats econòmiques, les ex-cursions, festes, activitats espor-tives, àpats (l’equip culinari de la colla és una autèntica potència), etc. han omplert l’agenda de la colla i han reforçat la seva vincu-lació amb l’entorn social de Sit-ges i Ribes.

dosos s’ha elevat tres vegades. Tot plegat, ens fa ser optimistes:

aquesta colla ha demostrat que està plenament capacitada per a moure’s, fins i tot més d’un cop per temporada, en els castells de 8. Hi ha castellers –tant de tronc, com de pinya i de canalla– preparats per afrontar les construccions de 8, hi ha el suport del poble i, en els grans ocasions, apareix l’esperit de lluita, l’esperit Braveheart que ens per-met aconseguir fites importants.


Sant Bartomeu de color viLA FESTA MAJOR DEL 2010 VA SER PLENAMENT CASTELLERA. L’OFRENA QUE VA PRO-TAGONITZAR LA COLLA JOVE DE CASTELLERS DE SITGES A L’OFICI DE SANT BARTO-MEU, AIXÍ COM LA PRESÈNCIA DE LA COLLA EN ELS ACTES OFICIALS VA ESTAR MAR-CADA PER L’EMOTIVITAT, EL RIGOR I I LA TRADICIÓ. A CONTINUACIÓ, REPRODUÏM LA INTERVENCIÓ D’ÒSCAR FARRERONS DURANT L’OFICI DE SANT BARTOMEU.

Benvolguts convilatans, per a la Colla Jove de Castellers de Sit-ges constitueix un honor i una accentuada alegria protagonitzar l’ofrena al nostre Sant Patró. La colla es va estrenar ara fa 17 anys, amb un pilar de quatre que va parar a baixos Mossén Deulofeu; eren temps en què assajàvem dins de l’Església de Sant Joan.

La colla va néixer a través de l’Agrupació de Balls Populars amb la ferma voluntat que la nostra vila continués sent plaça castelle-ra destacada i que la nostra festa major tingués colla pròpia. Des d’aleshores, quan l’enxaneta fa l’aleta, és com si li estigués donant la mà a Sant Bartomeu, com si li estigués agraint que ens hagi per-més de tenir una festa major tan esplèndida.

La Jove –amb la camisa de co-lor vi en sintonia amb la tradició vitivinícola de la vila i del Penedès, del qual en formem part– va reco-llir la centenària tradició castellera

de Sitges. Primer, amb els Xiquets de Valls, que ja al segle XIX venien a la nostra Festa Major a alçar els seus castells. Una presència que altres colles com els Nens del Ven-drell i els Castellers de Vilafranca, van mantenir al llarg de la centú-ria passada. I, a continuació, entre 1971 i 1988, amb la primera colla castellera que va tenir la vila, els Castellers de Sitges, que van asso-lir importants i reconegudes fites, i de la qual ens considerem hereus directes.

Amb més de 300 castells de 7 plantats en aquests disset primers anys de vida, la Jove és una colla orgullosa del poble que l’ha vist néixer i sense el qual no hagués re-corregut el seu camí ni hagués as-solit els seus objectius. Quan diem “Una colla, un poble, un senti-ment”, a més de reflectir una reali-tat, fem demostració d’una il·lusió que ens convida any rere any a fer castells i assaborir-los plenament amb la complicitat i el suport de la

nostra gent, la gent de Sitges.La Jove és avui dia una colla ple-

nament arrelada a la vila i ha asso-lit èxits que han constituït un esde-veniment de primera importància en el món casteller actual. El 4de8, el carro gros, és el castell que mar-ca la frontera amb les grans cons-truccions, i va ser des del primer any un objectiu i un horitzó en el qual van somiar els impulsors de la colla. El vam assolir fa quatre anys i fins ara cap altra colla d’un poble de la mida de Sitges no ha pogut repetir aquesta petita gesta.

Amb humilitat i devoció fem, ara, ofrena al nostre Sant Patró d’una imatge del 4/8 de color vi i d’un mocador casteller.

Pilar de 4, després d’haver-lo caminat, amb l’entradadel Sant el dia 23

4de6 amb l’agulla a l’Ofici


1.000 castells descarregatsLA JOVE VA ARRIBAR AQUESTA XIFRA EL PASSAT 2 D’OCTUBRE

JORDI DÓLERAEl passat 2 d’octubre, la Jove de

Sitges va completar un pilar de 5 a Ribes per cloure l’actuació, que va significar el castell número mil des-carregat per la colla (en aquesta es-tadística no entren els pilars de 4 ni cap construcció per sota del 4de6). Han estat 17 anys i escaig o, si es vol, gairebé 18 temporades comple-tes perquè aquesta fita tan rodona s’hagi culminat.

Des d’aquell 22 d’agost de 1993, en el qual la colla va descarregar un 3de6 a la porta del Palau del Rei Moro en agraïment a mossèn Toni Deulofeu, capellà de Sant Joan, que havia ajudat a la colla deixant que durant tot aquell hivern pogués as-sajar a l’església i assumint el cost de les primeres camises de color vi, fins el passat 2 d’octubre a Sant Pere de Ribes, han passat exacta-ment 17 anys, 1 mes i 10 dies.

Després d’uns inicis sempre il·lusionats, el primer repte de la colla fou anar conquerint progres-sivament noves fites. Així, passem del 1993, quan s’assoleixen en pri-mer lloc tots els castells de 6 bà-sics –tret del 5de6 i el pilar de 5–, al 1994 en el qual, a part de domi-nar també aquestes dues construc-cions, la colla completa els primers castells de 7 pisos. I passem del 1995, on ja dominats el 3 i el 4de7, la Jove conquereix el 5de7 i el 4de7 amb l’agulla a més de carregar també la torre de 7, al 1996 on els nostres castellers s’enfronten per primer cop al 4de8.

De 1996 al 1998, la colla viu un primer cicle d’èxit. Són anys de moltes actuacions, on pràcticament a tot arreu es descarreguen castells de 7, superant amb escreix la tren-tena per temporada amb el màxim de 42 castells de 7 completats el 1996, que és el record de la colla en una temporada.

Després de la davallada de 1999, la colla passa per un cicle de con-solidació, amb menys actuacions, però amb els castells de 7 plena-ment dominats, dels quals, entre l’any 2000 i el 2005, se’n comple-ten entre 14 i 19 per temporada. Això sens dubte fa baixar la mitjana de construccions descarregades per any i prolonga en el temps la conse-cució del miler de castells comple-tats.

Del 2005 ençà, la colla torna a entrar en una fase de creixement sostingut en la qual sens dubte hi té molt a veure la culminació del somni del 4de8, l’any 2006. S’incrementen el nombre d’actuacions i any a any la colla supera amb facilitat la tren-tena de castells de 7 descarregats a més de tres 4de8 (i un altre de ca-rregat). Aquest 2010, ja es porten 36 castells de 7 descarregats (fins el 15 d’octubre) I, per tant, superar la quarantena està gairebé assegurat. Esperem, però, no igualar els 42 de l’any 1996, perquè això voldrà dir que el Cap de la Vila haurà vist un any més un carro gros de color vi.

Repassant les dades que ens ofe-reix la taula adjunta a aquest escrit, podem extreure diverses conclu-

sions rellevants. En primer lloc, més d’un 40% dels castells com-pletats (concretament 410) són de 7 pisos o superiors. Si agafem aquesta dada referida als darrers cinc anys, aquesta xifra s’eleva fins al 59%. És a dir, en les darreres cinc temporades, sis de cada deu castells completats per la colla són de 7 pi-sos o superiors. Això és sens dubte un reflex de la qualitat de les actua-cions que fa la Jove de Sitges al llarg de l’any (a diferència d’anys ante-riors, on s’actuava en places que no convidaven a construccions altes).

Els castellers sitgetans comen-cem la temporada per Sant Jordi directament amb castells de 7 pi-sos, que, amb poc més d’un mes d’assaig després de l’aturada hiver-nal, ja estan a punt. Així es com co-mencen les grans colles del país les seves temporades i és un reflex del nivell que tenen els castellers de la Jove de Sitges.

Amb uns castellers de tronc molt experimentats als quals l’equip tèc-nic de la colla incorpora un any sí i un altre també nous valors, i amb un primer relleu generacional con-solidat, la colla afronta el seu futur amb optimisme i amb la certesa què no hauran de passar 18 anys més per arribar als 2.000 castells descarregats, entre els quals con-fiem que n’hi hagi un bon grapat de 8.

Pilar de 5 descarregat a Ribes el 2d’octubre, el castell 1.000 de la colla

* Les dades no inclouen els pilars de 4


Per què no fem la torre de 7?

JORDI FARRERONSSi mirem el nivell de castells que

tenim, hi ha una cosa que crida l’atenció, i especialment des que vam fer el primer 4de8 al 2006. Com és que la Jove de Sitges no fa amb regularitat la torre de 7? Sembla que una colla que ha pogut fer el 4de8 vàries vegades, i que en alguns moments també ha fet el 3de7 aixecat per sota, hauria de poder dominar la torre de 7.

Fem un repàs de dades, dins nostre i també a fora, entre d’altres colles del món casteller, per con-trastar-ho. Si mirem els nostres castells, hem carregat la torre de 7 quatre cops, els anys 95, 98, 2003 i 2009. Per exemple, a l’última dècada només l’hem carregat dos cops i l’hem intentat altres dos, al 2001 i al 2007. És a dir, tan sols l’hem dut a plaça quatre vegades en deu temporades.

Un bagatge escàs. Per contra, des

del primer 4de8 assolit el 2006, aquest castell l’hem descarregat tres cops, dos el mateix 2006 i un al 2009, i l’hem carregat un cop, el 2007. Per altra banda, el 5de7 l’hem fet 32 cops entre el 2000 i el 2009. Altres castells de gamma mitja de 7, com el 3 amb l’agulla, no ens han plantejat cap problema quan els hem volgut fer, requerint a més una quantitat mínima d’assaig.

Aquest any, no l’hem intentada. De la resta de colles, fins ara l’han descarregada un total de vint co-lles, més els Sagals d’Osona que l’han carregada. Entre els que no l’han fet, veiem els Moixiganguers d’Igualada, que en canvi sí han fet el 4de8 i el 3de7 per sota, i els Mar-geners de Guissona que han fet el 7de7 i el 3de7 per sota.

Fixem-nos ara en algunes colles que per any de fundació o nivell de castells estiguin o hagin estat

en un nivell similar o inferior al nostre, com poden ser les colles de Sant Cugat, Igualada, Salt, Ma-llorca o Esplugues, entre d’altres. Podrem apreciar la facilitat o difi-cultat que hagin pogut tenir amb la torre de 7.

Veiem que Sant Cugat ha domi-nat un castell que tampoc és fàcil, com el 3de7 per sota, que el fan bé des del 2004, però en canvi no fa el 4de8 (només en té un de carregat, el 2007). La torre de 7 la van tenir al 2004, que la van descarregar dos cops, però la devien perdre i les cinc temporades següents nomès la van carregar dos cops, fins ara al 2010 que l’han tornat a descarregar. Ses coses no són fàcils per ningú, que dirien els Antònia Font.

Els Marrecs de Salt venen fent la torre des del 2004, on ja en aquell primer any la van descarregar tres cops. En una sola temporada, la 2007, la van fer la barbaritat de

Torre de 7 carregada el 1998 Torre de 7 carregada el 1995


tretze vegades, i l’any següent vuit cops més. Però, tot i aquest domi-ni aclaparador en època recent, enguany nomès en porten una de carregada. Mentrestant, el 4de8 l’han descarregat 4 cops entre el 2006 i 2007, i fins i tot el 3de8 el van fer un cop el 2006 i un altre el 2007. El 3de7 per sota el venen fent amb regularitat des de que al 2004 el van descarregar deu cops.

Els Moixiganguers d’Igualada han fet com a castell estrella el 3de7 per sota 8 cops els dos darrers anys. La torre, però, també se’ls hi ha resistit, doncs només l’han ca-rregada un cop, al 2009, mentre que ja el 2002 l’havien provada. Al 4de8 tot just hi acaben d’arribar, amb el primer descarregat aquesta mateixa temporada.

En el cas dels Castellers de Ma-llorca, ja fa vuit anys que van do-minar l’aixecat amb sis descarre-gats el 2002, però fins cinc any després no el van tornar a fer amb regularitat, amb cinc descarregats el 2007. (Com a observació, aquell any van arribar a intentar el pilar de 6 per sota). La torre de 7 la van carregar per primer cop el 2005, una vegada, però després van pas-sar quatre temporades sense tan sols intentar-la. Ara, el 2010, l’han descarregada quatre cops.

Els Al·lots de Llevant han arribat recentment a la torre de 7, amb tres descarregades el 2009, i una de ca-rregada i una altra de descarregada enguany. No fan per ara ni el 4de8 (només un carregat) ni l’aixecat.

Aquestes quatre estan entre les que estarien en el nostre nivell cas-teller, i entre les que estaven just per sota hi trobem els Castellers d’Esplugues. En el seu cas, fa poc que fan el 5de7, i la torre de 7 l’han carregada un sol cop, el 2009, mentre que el 2010 han descarre-gat de nou un aixecat, desprès de moltes temporades.

Veiem, doncs, que hi ha situa-cions de tota mena, des de colles que han fet la torre moltíssims cops, a l’estil de les grans i desprès quasi la perden, fins a altres que fan amb regularitat un castell es-

munyadís com el 3de7 per sota i en canvi no poden amb la torre.

Sovint cops s’ha dit, o almenys era la teoria podríem dir-ne que antiga, que la torre de 7 és la cons-trucció que marca la frontera entre el nivell de 7 i el de 8, més encara que el propi 4de8. Al menys no-saltres, aquesta idea la vam sentir molts cops en els nostres inicis.

Per contrastar què en pensen els nostres propis castellers del fet que ens estigui costant tant fer-la, hem preguntat a alguns perquè creuen que no la fem amb regularitat. Vagi per endavant que ens referim a tota la nostra història, i no a cap any en concret, i que ho fem amb un esperit crític però sempre en positiu, per a poder seguir gau-dint les properes temporades dels nostres estimats castells, si pot ser afegint-hi la torre de 7.

Pregunta: Perquè creus que la Jove de Sitges no fa la torre de set amb regularitat?

Nando Blasco: “A part de què la posició de dosos és difícil, perquè no hi persistim. Tot i que hem mi-llorat els últims anys; hi ha més

base per fer-la, les mides o la pinya les tenim bé. Però ens hi hem de posar a fons”.

Clàudia Sauret: “Perquè no ens la creiem, li tenim por. Tampoc hem arribat a triar els quarts amb coherència”.

Gerard Coll: “Primer de tot, cal oblidar-se d’altres objectius i cen-trar-se més en la torre; per a mi, l’aixecat no cal, encara que és cert que l’hem anat millorant. En segon lloc, no assegem prou bé el tronc, i l’hauríem d’assajar diferent, mi-rant altres segons, altres terços, altres quarts, per veure quin és el més adient”.

Rafel Ferrer: “Primer, la tècnica no és la més adient per a la torre, massa tancada a segons, s’obria a terços; caldria veure altres colles, no les grans, sinó les mitjanes, per fixar-nos quina tècnica fan servir. Segon, la canalla en general hauria de tenir més figura. Tercer, la colla es fica massa pressió al moment de fer un castell gran, la colla no es creu que la torre es pot descarregar i que és un castell fàcil, sent colla de 8, no és un gran castell per no-saltres”.

Josep Maria Figueras: “Perquè la veiem com si per nosaltres fos un gamma extra, no la veiem com un 3de7 assolible. Caldria dedicar-hi uns 3 mesos a buscar l’aliniació bona fent passar gent pels dife-rents pisos. Per a un terç és cert que és més difícil que un tres, quant menys persones per rengla hi ha més dificultat; però és que l’assegem com si fos un gamma ex-tra, no com un castell normal més”.

Oriol Pérez: “No ens l’hem cre-guda mai; l’hauríem de fer a qual-sevol plaça. Ha estat massa estipu-lat quins havien d’anar al tronc, no s’ha provat gaire; el mateix grup iniciava els assajos a inici d’any, i si no anava bé del tot es mantenia igualment aquell grup al llarg de l’any i així ens anaven passant tem-

Torre de 7 carregada el 2009


porades. Cal provar qualsevol, i no limitar-se bàsicament als pilaners. En el 4, si fallava un apareixia un altre i es feia el castell; en la torre, ens falla un i s’acaba la torre”.

Santi Terraza: “No la fem per-què simplement no l’assagem, així de clar; el 4 sí l’assagem i el fem. La torre requereix molta precisió i constància amb una aliniació de tronc, tot i que hi ha diversos cas-tellers en aquesta colla que la po-drien fer en cada pis. El que falta és un programa de treball. En tempo-rades recents, en què s’ha apostat per la torre, el problema el teníem que, quan no fallava algú a l’assaig

ho feia un altre. I aquesta tempo-rada no hi ha hagut un programa clar, a banda que s’ha comés un greu error d’oblidar-se totalment del treball fet l’any passat, convi-dant als qui havien fet la torre que no l’assagessin”.

Marc Estrada: “Li tenim massa respecte; és un castell més. A la que el descarreguem dos cops, el podrem fer a qualsevol plaça. No té tant de secret, i tenim castellers que la poden fer de sobres, com a mínim quatre per pis”.

Àngela Cuadras: “Perquè el te-nim mitificat; sobretot els últims anys, es veu que la tècnica la tenim (o hauríem de tenir-la, tenint en compte que hem fet el 4de8), i les ganes de fer-la també les tenim. Igual per les caigudes de tempora-des anteriors el veiem com un rep-te massa gran. I cosa important, ho encomanem massa a la canalla. Un altre motiu és que sense un pom bastant perfecte és difícil fer-la”.

Diria que en cada una de les respostes donades hi ha coses ve-ritablement valuoses a tenir en compte. També m’hauria agradat escoltar a cada un dels nostres cas-tellers, i segur que seguiríem tro-bant bones reflexions. Però llavors necessitaríem un llibre, i no un ar-ticle. Sempre ens queda la pàgina web, per si algú vol fer més apor-tacions.

Tant de bo aquestes reflexions contribueixin a que aviat poguem disfrutar amb regularitat de la nostra pròpia torre de 7. Jo, mo-destament, i sempre tenint en compte les incerteses de canalla que apareixen d’una temporada a la següent i que poden condicionar a qualsevol Tècnica, demanaria que ens plantegessim la torre de 7, no com a castell per fer l’últim dia a la Diada de la Colla, sinó per fer a Ribes per Sant Pere, posem pel cas. Imaginem poder disfrutar de la torre cada actuació des de lla-vors.

Torre de 7 carregada el 2003


Torre de 7 carregada (24 d’octubre de 2009)

4de8

des

carr

egat

(29

d’o

ctu

bre

de

2009

)


4de7 amb l’agulla a Ribes (27 de juny de 2010)


Els rànquings no són la veritat absolutaSANTI TERRAZA

Els rànquings que publiquen al-guns webs i mitjans de comunica-ció com a termòmetre de l’estat de les colles i la temporada han assolit en els darrers anys un protagonis-me destacat en el món casteller i, al meu parer, excessiu. La sobre-dimensió que determinats mitjans han donat a les puntuacions i clas-sificacions ha fet que els rànquings hagin agafat, malhauradament, un paper rellevant entre amplis sectors de la comunitat castellera. No són pocs els castellers, també a la nostra colla, que valoren la tra-jectòria d’una colla en funció de la seva posició en aquestes classifica-cions.

Els rànquings castellers són un invent recent. El primer que va aparèixer amb regularitat va ser el 1995 amb el suplement Presència (que aleshores es repartia amb El 3 de Vuit i la despareguda L’Hora del Garraf, entre d’altres mitjans locals). La seva taula de classifica-ció va generar grans desencontres, especialment per la puntuació que calia donar a un castell fins ales-hores inèdit com era el 4de9 amb folre i agulla, que els Castellers de Vilafranca van fer per primer cop el Tots Sants d’aquell any. Poc des-prés, altres mitjans en van crear els seus i a finals de la dècada n’hi convivien quatre de manera esta-ble: Avui, El Punt, Catalunya Rà-dio; web de la Jove de Tarragona (actual webcasteller.com).

Ja en aquells moments, com suc-ceeix actualment, cada rànquing utilitzava un sistema de medició diferent: la suma total de castells, els quinze milllors castells –amb un màxim de tres o cinc repeti-cions de construcció–, les cinc millors actuacions, etc. Aquesta manca d’entesa entre la gent que

defensa obertament els rànquings per establir un únic sistema de puntuació, ja posa de manifest els interrogants que els envolten i la manca d’un criteri clar que desper-ti consens. Sense anar més lluny, encara avui no s’acaben de posar d’acord sobre si han de puntuar les tres millors construccions o els tres castells i el pilar.

Un dels exemples més evidents que els rànquings no són la veritat absoluta ni res que s’hi assembli el poden tenir en la nostra colla. Se-gons els rànquings vigents, la nos-tra millor temporada va ser la del 1998, però qualsevol casteller de la Jove que ja hi era aquell any i tam-bé el 2006 no tindrà cap mena de dubte que la millor campanya de la colla va ser aquesta darrera, en què es van descarregar dos 4de8. El 1998 s’hi van fer un munt de 5de7 (vuit) i 4de7 amb l’agulla (set, a més d’un carregat), junt amb una torre i dos aixecats coronats. Val més tot això que els dos 4de8 (su-mats als quatre 5de7 i quatre 4de7 amb l’agulla) del 2006? Crec que la resposta està clara. I, no úni-cament per una raó sentimental i subjectiva (la sensació de fer el primer 4de8 és difícilment repeti-ble), sinó que el mèrit que suposa arribar a fer castells de 8 és molt més elevat que multiplicar per dos la quantitat de 5 o 4 amb l’agulla plantats.

Una de les paradoxes dels ràn-quings el podem recollir amb un cas curiós –improbable pel que té de ridícul, però il·lustratiu de la incoherència d’aquestes taules–: si una colla fes cada dia un 3de6 du-rant tot un any (i no fes cap castell superior), finalitzaria la tempora-da entre les primeres de la major part de rànquings (no pas els que utilitzen les millor actuacions com

a sistema de medició). Es premia-ria, sens dubte, la seva constància i regularitat, però, tot i la seva in-capacitat per fer res superior, apa-reixeria per sobre de les colles que fan castells de 7 en gairebé totes les actuacions i fins i tot per damunt d’algunes que fan construccions de 8.

Fins que no van aparèixer els rànquings, els únics punts que hi havia en els castells eren els del Concurs de Tarragona. Tothom ac-ceptava que, donat el caràcter ex-plícitament competitiu d’aquesta actuació, hi havia d’haver uns punts que regulessin els castells, com sempre havia passat en tots els concursos celebrats, des que el 1902 es va fer el primer a Bar-celona. De fet, la polèmica esta-va servida en cada edició, ja que l’assignació de punts sempre era motiu de discussió entre les colles, segons els interessos de cadascuna. Si alguna cosa cal reconèixer als rànquings, però, és que han contri-buït a apaivagar aquestes disputes a l’hora d’establir les puntuacions del Concurs, des que fa vuit anys es va implantar, amb accentuat con-sens, el sistema del Desc. 20.

Però voler aplicar el sistema del Concurs a la resta d’actuacions i, sobretot, implantar una classifica-ció que té més de lliga que d’anàlisi de la trajectòria de les colles su-posa la introducció d’unes noves regles de joc i, implícitament, una adulteració de l’essència castelle-ra. No cal posar punts als castells per saber que una torre de 7 té més mèrit que un 5de7 ni cal crear clas-sificacions per determinar que una colla ha fet una millor temporada que una altra o bé, que dues colles han estat aparellades. Afortunada-ment, els castells encara són una ciència inexacta.


Sitges és sinònim de grans castellsL’APOSTA DE LA JOVE PER SITUAR LA NOSTRA PLAÇA ENTRE LES PRIMERES DEL PAÍS S’HA TRADUÏT EN UN ESTOL DE CASTELLS DE 9 I DE 8 DE LA GAMMA ALTA

JORDI DÓLERAQue Sitges és avui en dia una plaça castellera plenament consolidada és una cosa que no adment cap ti-pus de discusió. Quatre actuacions fixes cada any a la nostra vila (Sant Jordi, Festa Major, Santa Tecla i la Diada de la Colla) amb colles con-vidades, a més d’altres actuacions menors o alguna diada especial, han refermat Sitges en el panora-ma casteller del nostre país.Però no només això. En els darrers anys, Sitges s’ha convertit en la ca-pital castellera de la comarca del Garraf essent la localitat on mi-llors actuacions i construccions es poden veure superant Vilanova i la Geltrú que ha perdut pes da-rrerament com a referent casteller al mateix ritme que ho feia la seva colla castellera. Fins i tot, Ribes ha vist castells d’igual o millor nivell aquests darrers anys que Vilanova.Però no només això. El nivell que ha assolit la nostra vila com a plaça castellera és tal que darre-ra de les quatre grans places del món casteller (Vilafranca, Valls, Terrassa i Tarragona) i d’indrets històrics (El Vendrell, la Bisbal, l’Arboç, Reus, Barcelona i Mataró en els darrers anys) ja trobem la nostra vila com a referent casteller al costat d’altres places d’altíssim nivell com Lleida, Igualada, Alta-fulla, Torredembarra o Girona en els darrers anys, per exemple.Com es pot veure en la taula ad-junta, 109 castells de 8 (o 129 si es vol comptant també les torres de 7 que molta gent considera el primer castell de 8 per la seva difi-cultat), a més de tretze castells de 9 pisos, entre ells dos gamma ex-

tra, han arribat a completar les di-verses colles que han vingut a fer castells a la nostra vila. A aquesta dada cal afegir-hi a més els quatre 4de8 alçats per la Jove de Sitges en els darrers anys. Més llunyà ens queda també el 4de8 comple-tat per la Vella de Valls el 1975 en l’època dels Castellers de Sitges.Des d’aquell llunyà 7 de novembre de 1993 en el qual els Minyons de Terrassa completaven el 4de8 du-rant la primera Diada de la Jove de Sitges fins la darrera Festa Ma-jor, els aficionats sitgetans s’han acostumat a gaudir no només dels castells de la nostra colla sinó també de grans diades ofertes per les millors colles del país. Totes les grans colles del panorama caste-ller han passat en un moment o altre per Sitges i han ofert actua-cions de gran nivell.

De les 34 colles que han fet castells a Sitges convidades per la Jove, dotze diferents (tretze comptant-hi a noaltres) han aixecat castells de 8 pisos a la nostra vila i dues més han elevat el llistó fins als cas-tells de 9 (veure quadre adjunt). A part de destacar el fet d’haver gau-dit en els darrers anys de la visita de les dues colles de Valls, la Joves i la Vella, cal fer menció particu-larment a tres d’aquestes agrupa-cions: els Castellers de Sants, els Minyons de Terrassa i els Caste-llers de Vilafranca.Els borinots han fet de la nostra vila un referent en el seu calen-dari. A Sitges, han provat i con-solidat les seves millors construc-cions i per a ells la nostra vila s’ha convertit en una mena de talismà casteller. L’estreta relació dels cas-tellers sigetans amb aquesta colla s’ha traduït en una presència con-tinuada en les darreres diades de la Jove de Sitges i amb grans ac-tuacions per la seva part. quinze cops, ningú més vegades que ells, han actuat els borinots a Sitges, en els darrers anys, fins i tot, per partida doble, assolint fins a disset castells de 8.Els Minyons de Terrassa, presents ja com dèiem en la primera Dia-da de la Colla el 1993, han fet de Sitges una plaça important en el seu calendari. 31 castells de 8 pi-sos entre els quals set 5de8 han fet els de la camisa de color malva a Sitges, a més de tres castells de 9 pisos un dels quals, un 3de9 amb folre, aquesta darrera Festa Major (el primer castell de 9 que es fa per Festa Major en la història de Sitges).

3de9 amb folre dels Minyons (28 d’agost de 2010)


Menció a part mereixen els Cas-tellers de Vilafranca. Els verds van convertir Sitges en plaça de 9 l’any 1996 i han completat a la nostra vila deu castells de 9, dos dels quals 2 gamma extra (el

4de9 amb folre i l’agulla i la torre de 9 amb folre i manilles), fets el 18 d’octubre del 2007, durant la diada de la Jove de Sitges en una actuació històrica que és manté dins del top de les 50 millors dia-

des de tots els temps. A més a més els vilafranquins han fet a Sitges 22 castells de 8 un dels quals un 3de8 amb l’agulla, el 28 d’octubre del 2006, que era el primer de la història que es completava.

Av. Sofia, 2 · SITGES (Barcelona) SPAINTel. +34 93 894 15 00 · Fax. +34 93 894 07 64

www.hotelcalipolis.com


La colla, per dinsCASTELLERS DE LA JOVE RESPONEN LA NOSTRA ENQUESTA (Judit Paretas)

Nom: Josep Maria Figueras, Júnior.Edat: 30 anys.Any que va entrar a la colla: El 1996, per viatjar a Marsella.El millor record de la colla: El primer 4de8.Actuació de la que guardes més bon record: A Alcover del 98, Santa Tecla del 2006 i la Diada del 2009. Pels castells i l’ambient de la colla. Actuació que t’agradaria fer: Per Festa Major (4de8, 3de7s, tde7 i pde5) I posats a somiar, un Tot Sants amb la Jove fent el 3de8, 4de8, tde7 i el pilar que vulgeu. Plaça de l’Ajuntament o Cap de la Vila? Difícil triar. El sistema actual m’agrada: Sant Jor-di, Santa Tecla i la Diada al Cap de la Vila, i l’Ajuntament per Festa Major. Digues tres paraules que defineixin la colla: No hi ha prou amb tres paraules. Amistat, companyerisme, compromís, sacrific, suport, rialles (sexe, alcohol i castells!).

Nom: Pau López.Edat: 18 anys.Any que va entrar a la colla: El 2007. Hi vaig entrar perquè tenia família castellera. El millor record de la colla: La Diada del 2009, amb el 4de8 i la torre de 7Actuació de la que guardes més bon record: Vigília de Festa Major del 2009; va ser quan vaig pujar per primera vegada en una plaça.Actuació que t’agradaria fer: Plaça Sant Jaume de Barcelona; descarregant la torre de 7 ja en tinc prou. Plaça de l’Ajuntament o Cap de la Vila? Cap de la Vila. Digues tres paraules que defineixin la colla: Juventut, emoció i intensitat.

Nom: Eduard Terrado.Edat: 43 anys.Any que va entrar a la colla: L’any 2007. Va ser per casualitat, vaig entrar a un assaig i em va agradar. Mai no m’ho havia plantejat i ara, mira, aquí hi sóc. El millor record de la colla: El primer pilar que vaig fer, a Calafell l’any 2009. Actuació de la que guardes més bon record: Santa Tecla del 2009. Actuació que t’agradaria fer: Al Concurs de Tarragona amb el 4de8, el 3de8 i la torre de 7. Plaça de l’Ajuntament o Cap de la Vila? Cap de la Vila.Digues tres paraules que defineixin la colla: Companyerisme, bon rotllo i alegria.

Nom: Gerard Coll Milà.Edat: 33 anys.Any que va entrar a la colla: L’any 97, perquè el meu germà feia castells i amb dos com-panys d’institut vam decidir animar-nos i venir. El millor record de la colla: L’orgull de representar Ribes amb la colla!! Actuació de la que guardes més bon record: Sense cap dubte, el primer 4de8 de la colla. Actuació que t’agradaria fer: Poder tirar la torre de 7 i el 4de8 a Ribes per Festa Major. Plaça de l’Ajuntament o Cap de la Vila? Plaça de l’Ajuntament de Ribes!!! o Cap de la Vila. Digues tres paraules que defineixin la colla: Una colla, dos pobles i un sentiment.


Nom: Anna Mataró Fonollosa.Edat: 30 anys.Any que vas entrar a la colla: Vaig entrar l’any 2005, a través del Nando. El millor record de la colla: El 4de6 amb l’agulla de l’Ofrena de Festa Major del 2010.Actuació de la que guardes més bon record: El primer 4de8 de la colla. Actuació que t’agradaría fer: Al Cap de la Vila fent el 4de8, la torre de 7 i un pilar de 5 femení, de dalt a baix. Plaça de l’Ajuntament o Cap de la Vila? Cap de la Vila.Digues tres paraules que defineixin la colla: Empenta, sentiment i esperit de superació.

Nom: Jemi.Edat: 27 anys.Any que va entrar a la colla: 2009.El millor record de la colla: Viatge a Perpinyà, perquè vaig pujar i per l’ambient de la colla. Actuació de la que guardes més bon record: La Diada del 2009 Actuació que t’agradaria fer: Al Cap de la Vila, amb un pilar que hi pugés la Paula i jo. Plaça de l’Ajuntament o Cap de la Vila? Cap de la Vila .Digues tres paraules que defineixin la colla: Emoció, colla, pinya.

Nom: Josep Estrada.Edat: 57 anys.Any que va entrar a la colla: 2001. El millor record de la colla: Les calçotades, les castanyades, la tornada del viatge a Mallor-ca, Alcora, Vitòria, Jaca… i no acabaríem mai. Tinc molts bons records. Actuació de la que guardes més bon record: El primer pilar que vaig fer a la plaça de l’Ajuntament. Actuació que t’agradaria fer: A Tarragona o Barcelona en festes majors, i sent realista i si és pogués, amb el 4de8. Plaça de l’Ajuntament o Cap de la Vila? Cap de la Vila. Digues tres paraules que defineixin la colla: Joventut, bont rotllo, participatiu i solidari.

Nom: Enrique Villanueva.Edat: 35 anys.Any que va entrar a la colla: Al primer assaig, el setembre del 92, perquè m’agraden molt els castells. El millor record de la colla: La Diada del 2009. Actuació de la que guardes més bon record: La Sortida d’Ofici d’enguany. Actuació que t’agradaria fer: Santa Ursula amb el 5de9f, 3de9f, 4de9f i no pido más. Plaça de l’Ajuntament o Cap de la Vila? Cap de la Vila.Digues tres paraules que defineixin la colla: Es muy duro.

Bruc, 18 · 08812 Les RoquetesTel. 666 442 490 · [email protected]


València, 40. 6è 3a · 08015 Barcelona · [email protected] · www.sickstal.com

El pilar de les escales 2.0S.T.El pilar de les escales de la Punta de la tarda de Santa Tecla ha fet 15 anys. El 1995, la Jove es va plantejar un acte nou per introduir en el pro-grama oficial de Santa Tecla. Eren els primers de la Jove i la colla, en plena ebullició, buscava el seu lloc en el teixit associatiu i festiu de la vila. Vam optar per Santa Tecla, ja que l’agenda de Festa Major està molt més atapeïda i no admet la incorporació de nous actes que pu-guin tenir un perfil propi i atreure la gent. I el resultat va ser, en poc temps, força positiu, ja que el pri-mer any ja es va concentrar un bon grup de sitgetans disposats a veure aquell atreviment de la incipient colla.Els primers pilars de les escales de la Jove no tenen res a veure amb els actuals. El primer va trigar una

quinzena de minuts a baixar-lo (!) i es va canviar de baix en dues oca-sions. Un munt de mans lligaven el pilar omplint fins a tres o quatre cordons, fet que, sens dubte, difi-cultava baixar-lo amb celeritat.De fet, la Jove no va inventar res, ja que el pilar de les escales ja l’havia baixat l’antiga colla dels Castellers de Sitges en algunes ocasions. Per a la colla, recuperar aquest acte era una manera d’assolir nou protago-nisme i, al mateix temps, adaptar una expressió plenament castelle-ra al nostre entorn. I no hem estat els únics, ja que altres colles també han incorporat amb el pas dels anys actes similars, com els Castellers de la Vila de Gràcia, que caminen un pilar entre les places del Sol i Rius i Taulet durant la seva Festa Ma-jor; els Marrecs de Salt, que pugen les escales de la catedral de Girona

el dia de Tots Sants; els Castellers d’Altafulla, que recorren durant la festa de Sant Martí un pilar que puja pel estrets carrers del poble; els Tirallongues de Manresa, que el baixen durant les festes de la Llum o els Sagals, que recorren un dels extrems de la plaça del Mercat de Vic el dissabte de Festa Major. Tots, de fet, són hereus del pilar més co-negut i emblemàtic: el que fan el dia de la Mercè les colles de Tarragona i que té més 170 anys d’història.Enguany, aprofitant els 15 anys d’aquest acte plenament consoli-dat en el programa oficial de Santa Tecla hem volgut afegir-hi un punt d’emoció, és a dir, l’hem pujat i, ga-rebé, l’hem baixat. Ha estat un pas més, ja que mai l’havíem pujat i el fet que caigués en la baixada no és més que anecdòtic i un motiu reno-vat per a fer-lo sencer l’any vinent.


Sant Honorat, 32 - 34 · 08870 Sitges (BCN) · T 93 894 53 75 · F 93 811 14 12

[email protected] · www.hydramedia.info

ESMALTES · SUELOS · MADERA · ALTA DECORACION · HERRAMIENTAS

Ctra. de les Costes, 46 · Tel. 93 894 53 15 · SITGES

La Torre 27, tardor 2010

Documents

Transcript of La Torre 27, tardor 2010