ABRIL 2011

www.latorredebarcelona.comTot un món de possibilitats al nostre web: www.latorredebarcelona.com

RAMON PELLICER “L’actualitat és un examen diari”

Els grans reptes del nou alcalde a la zona alta

Ellas perdonan más y mejor

15Primavera intensa para los alérgicos

07 El comerç local està de moda

18Ellas perdonan más y mejor

El divorcio amistoso es como el yeti, dicen que existe pero muy pocos lo han visto. ¿Sabéis que hoy en día es habitual que los ex cónyuges acudan a detectives privados para reivindicar sus derechos? Os lo contamos en este artículo.

12Entrevista a Ramon Pellicer

Edita: Triangulo Marketing Group S.L./ Esteve Terrades, 9 08023 Barcelona/ T. 93 418 19 19 Gerent: Josep GarciaDirector: Andreu Asensio Redactors: Joan Solé redaccio@latorredebarcelona.com Disseny: Quim Castillo, Gemma Contreras Publicitat: Josep Garcia - Robert Muñoz - Lluís Casanova - comercial@latorredebarcelona.com Dipòsit legal: B-39384-2009 · www.latorredebarcelona.comLa Torre de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels col·laboradors en els seus articles.

EDITORIAL

Ara sí que tenim aquí la primavera. A veure si ve per quedar-se... Però no tot són bones notícies, sobretot per als al·lèrgics. aquest serà un any dur a causa de les pluges abundants així que cal prevenir per no haver d’esternudar sense parar ni veure com se t’inflen els ulls. Per aquesta raó hem demanat a una experta que ens expliqui tot el que cal saber sobre la matèria.

També us presentem a un dels convidats que ens fa més il·lusió acollir entre les nostres pàgines: en Ramon Pellicer, mestre de periodistes i un dels professionals amb major credibilitat de la televisió. Ens ha explicat algunes coses molt interessants sobre el procés de creació del telenotícies i sobre la pressió a la qual estan sotmesos els professio-nals. Val la pena que us llegiu l’entrevista de dalt a baix.

I ara que vénen les eleccions municipals hem volgut recopilar quins són els grans reptes que haurà d’afrontar el nou alcalde als districtes de Sarrià-Sant Gervasi. Segur que n’hi ha uns quants més però n’hem seleccionat dotze de ben importants.

Esperem que gaidiu dels dies bons de primave-ra tot llegint La Torre de Barcelona. Fins aviat!

0812 reptes a la zona alta per al nou alcalde

22Pàrquings, la inver-sió més rendible

Ja tenim a sobre unes noves eleccions municipals. Hem se-leccionat dotze reptes que el nou alcalde haurà de superar als districtes de Sarrià-Sant gervasi i Les Corts. Cal que els candidats es mullin i que mantinguin les promeses.

16Trifulcas tras el divorcio

28Agenda d’activitats a la zona alta

SUMARI

¡Habemus polémica! ¿Quién perdona más fácilmente, los hombres o las mujeres? ¿Perdonan de verdad o dicen aquello de perdono pero no olvido? Un estudio reciente afirma que son ellas quienes perdonan mejor pero...

Per moltes àrees comercials que inaugurin el comerç local està de moda. Ens ho diu en Josep Escofet, president de l’Eix comercial Sants-Les Corts i una de les opinions més reputades sobre comerç local de la zona alta.

4

CATARATAS · PRESBÍCIA · CIRUGÍA REFRACTIVA · GLAUCOMA · RETINA · ESTÉTICA OCULAR · OFTALMOLOGÍA INFANTIL

Cuidar nuestros ojos es una importante tarea que no debemos evadir. Para ello es recomendable acudir a profesionales con capacidad de prevenir e intervenir, de manera eficaz, cuando convenga. Los expertos del Instituto Oftalmológico Tres Torres (IOTT) llevan 20 años velando por la salud de nuestros ojos, empleando las últimas técnicas y tecnología de vanguardia.

La tecnología del futuro a su disposición.La amplia experiencia del equipo de profesionales del centro, unida a los avances médicos y los instrumentos quirúrgicos más destacados, da como resultado los mejores servicios que podemos recibir. El Dr. Emilio Juárez Escalona, jefe del equipo médico, dirige a oftalmólogos, optometristas, anestesistas y enfermeras de quirófano sacando el máximo partido de su equipo.

El personal del Instituto Oftal-mológico Tres Torres trabaja con tecnología avanzada como Esiris, un láser de última gen-eración capaz de seguir con gran precisión los movimientos involuntarios del ojo y per-mite centralizar de forma más eficaz la ablación. Esiris cuenta también con un software personalizado que permite dar un trato individualizado a cada paciente, de este modo se pueden realizar tratamientos específicos para cada caso, y se obtienen siempre resultados más acertados.

Los pacientes del Insti-tuto Oftalmológico Tres Torres tienen a su disposición todas las comodidades y facilidades para poder sentirse tranquilos y relajados. El sentimiento de confianza que nos da el centro comienza por su entorno y su ambiente. La sede central, ubicada en el centro de Barce-lona, tiene un diseño vanguard-ista, acorde a la actividad que se desarrolla en su interior y ofrece un fácil acceso al dis-poner de párquing propio.

Una vez dentro, los elementos decorativos también con-tribuyen a crear una atmósfera de serenidad para que los pacientes y sus acompañantes abandonen sus temores que se generan de forma natural, al acudir a una intervención quirúrgica.

Aún así, desde el centro son conscientes de que una imagen no es suficiente para generar la confianza que se

merecen los pacientes, por lo que le dan una gran impor-tancia a la serenidad. Ofrecer toda la información necesaria y aconsejar siempre las opciones más adecuadas para cada caso es una de las prioridades que se fomentan a la hora de dar asesoramiento.

Todo desde un trato de cordi-alidad, poniendo al paciente al corriente de todas las vías que puede seguir, para acabar realizando un trabajo óptimo. En la clínica tiene prioridad la salud y el bienestar del pacien-te: es preferible la disconformi-dad por saber que no es oper-able a una mala intervención.

La tendencia actual a la hora de tratar las afecciones oculares las marcan las propias perso-nas, que acuden con mayor fre-cuencia a centros especializa-dos para recibir tratamiento de cirugía refractiva. El quirófano es una elección cada vez más solicitada para acabar con los problemas de refracción como la miopía, hipermetropía y astig-matismo. Aproximadamente, el 33% de la población sufre algún defecto refractivo relacionado con estos problemas.

La confianza del paciente y ofrecer un trato cordial y per-sonalizado son cuestiones de prioridad para el IOTT.La miopía suele aparecer a partir de los ocho años por diferentes desequilibrios en los ojos. La hipermetropía se manifiesta principalmente en la visión próxima. El astig-matismo puede presentarse

solo acompañado de miopía y hipermetropía. Todos estos problemas son tratados en el campo de la oftalmología, que es realmente cambiante y lo hace con mucha frecuencia. Por ese motivo es muy impor-tante contar con la ayuda de personal cualificado que tenga acceso a los últimos avances que engloban esta ciencia. El IOTT está altamente equipado en este sentido, al adquirir con asiduidad la última tecnología y las técnicas más innovadoras del mercado.

En este sentido, cuentan con Esiris: el equipo láser más seguro, efectivo y con menos complicaciones que se puede encontrar, en especial para tratar la hipermetropía. Siguien-do esta línea de innovación, disponen también de las ICL (Lentes Intraoculares Flexibles), que se introducen entre el cristalino y el iris dando resul-tados beneficiosos de forma instantánea. El IOTT tiene todo lo que los ojos necesitan en materia de salud.

La vista constituye uno de los mayores tesoros de los que dispone el ser humano.

El IOTT cuenta con las herramientas más avan- zadas e innovadoras en materia de cirugía refractiva.

6

Inauguren un jardí vertical a Les Corts

Un jardí vertical? Doncs sí. Es tracta d’una es-tructura metàl·lica de 250 metres quadrats en forma de balcons integrada en un mur vertical que arriba fins al terra.

Allà s’hi ha col·locat una quinzena d’espècies de plantes que donaran vida a l’emplaçament i atrauran diverses es-pècies d’ocells que s’hi establiran de manera fixa.

El jardí vertical instal·lat al número 109 del carrer Berlin és una idea molt enginyosa per embellir una paret mitgera que havia quedat a la vista després d’enderrocar l’edifici contigu.

Enlloc d’optar per pintar la paret s’ha optat per convertir-la en un jardí. Esplèndida idea sem-pre i quan es mantingui adequadament i no quedi abandonat...

La investigació sobre les cau-ses de l’accident a l’atracció “El Pèndol” del Tibidabo que va causar la mort d’una jove de 15 anys es va complicant cada dia més.

L’última notícia era que els pèrits havien informat de greus problemes en la instal·lació però ara han conclòs que el sinistre es va deure al tren-cament dels punts d’anco-ratge del fust de l’atracció a la cimentació de la base. I sembla que el problema no és

tant la qualitat dels materials com l’adequació dels mateixos a l’ús al qual estaven desti-nats. Segons els pèrits ni els fabricants ni els dissenyadors no concretaven aspectes essencials per al correcte funcionament de l’atracció, cosa que podria haver causat accidents com el que final-ment va succeir.

Aquest balanç obre la possibi-litat que tècnics i dissenyadors poguessin ser acusats d’homi-cidi imprudent.

Homicidi imprudent al Parc d’Atraccions

LOCAL

Premien els restaurants saludables

El restaurant-cafeteria del Museu de la Cièn-cia de l’Obra Social “la Caixa”, el CosmoCaixa, ha rebut l’acreditació AMED que distingeix els establiments que promo-uen la dieta mediterrània i l’activitat física.

Es tracta d’un projecte pioner a Espanya desti-nat a millorar l’alimenta-ció dels ciutadans tenint en compte que un 37% de la població adulta de Catalunya menja fora

de casa entre una i tres vegades a la setmana. L’oferta gastronòmica d’aquests restaurants garanteix la utilització d’oli d’oliva, una àmplia oferta de verdures, hor-talisses i llegums en els menús, prioritat de peixos i carns magres, fruita fresca abundant, inclusió de productes integrals, o la possibilitat de consum de vi per copes. I tot això sense incrementar el preu del menú.

L’Associació de veïns de Sarrià denuncia que els ciclistes cir-culen amb impunitat total pel carrer Major de Sarrià, quali-ficat com a zona de vianants i plataforma única.

En ser vehicles silenciosos les bicicletes originen problemes entre els veïns que passegen tranquil·lament i han d’anar esquivant-les.

El problema ja ve de fa temps però és que ara al carrer s’ha concedit prioritat de bicicletes i doble sentit de circulació per

a les mateixes amb la qual cosa els problemes de convi-vència entre vianants i ciclistes encara augmentaran.

La conciliació entre ciclistes i vianants està portant molts problemes a la ciutat de Bar-celona. Els ciutadans tenen la impressió que els carrils bici es roben a l’espai dels vianants i no al dels vehi-cles que és el que han fet les ciutats europees on la bicicleta s’ha consolidat com a mitjà de mobilitat.

Prioritat per a les bicis i no per als vianants

7

Com porteu la crisi els comerços de proximitat? El petit comerç no és aliè a la crisi mundial però té moltes armes per lluitar i la millor de totes és l’adaptabilitat, la possibilitat d’adaptar-se més fàcilment als canvis que es produeixen al seu entorn.

Una cosa que no tenen les grans àrees comercials...Exactament. El petit comerç també destaca per tenir unes des-peses més controlades i per la seva professionalitat i vocació de servei perquè sovint és el propietari del negoci qui atén el client. De totes maneres les botigues són compatibles amb els grans magatzems...

Si?I tant. A les grans àrees hi vas un cop per setmana a comprar productes i serveis determinats. Però si tens convidats a casa i vols quedar bé vindràs a la meva carnisseria a demanar-me consell i jo et recomanaré el millor que tingui. I si necessites un vestit elegant aniràs a la botiga de moda on et coneixen bé i saben què t’agrada. Per això crec que poden coexistir.

I les grans àrees. També volen coexistir?El problema de les grans àrees comercials és que tenen un sostre. Això s’ha vist en països que tenen una gran implantació, com França. Tenen limitacions perquè a la gent li agrada passe-jar i anar a comprar, parlar amb els botiguers... I més encara en un país mediterrani com el nostre.

Llavors? El que passa és que amb els temps tan durs que corren no obtenen prou beneficis per la limitació de què parlava i volen ampliar la seva quota de mercat a costa dels petits comerciants. D’aquí ve la insistència a obrir noves àrees i ampliar els horaris comercials.

És sostenible obrir els diumenges? Els petits comerços no s’ho poden permetre de cap manera i per als grans magatzems tampoc no és rendible, però ells pen-sen a llarg termini i confien a eliminar la competència. A tothom li sembla bé que els comerços obrin de dilluns a diumenge de 9 a 20 però per què només els comerços? Per què no els bancs i caixes, o les oficines municipals? Qualsevol empresa podria donar servei tota la setmana... S’ha de buscar una racionalitza-ció. Perquè età clar que els grans magatzems no crearan llocs de treball si obren els diumenges, reciclaran el seu personal fent torns.

Què cal fer doncs?Generalitat i Ajuntament han de trobar un equilibri entre les grans àrees i el petit comerç. Nosaltres lluitem perquè s’escolti la nostra veu que representa un percentatge molt alt de treballa-dors... Destruir el petit comerç és destruir part de l’economia de la ciutat i també és destruir el teixit social de la ciutat. Cal tenir en compte les possibles repercussions, per exemple en matèria de seguretat. Però si el petit comerç fa el que ha de fer no hauria de patir.

I si s’agrupen formant associacions de comerciants fins i tot poden fer promoció... Això mateix. Ara farem tres mostres de comerç: el 7 de maig al carrer Galileu, el 28 de maig al carrer Vallespir, i la del carrer Joan Güell la farem a l’octubre durant les festes majors. Són dies lúdics en què els comerciants traiem els productes al carrer perquè els vianants els vegin. Molts veïns ens descobreixen llavors perquè sovint anem pel carrer tan accelerats que no ens adonem de res. Si el comerciant accepta el repte i fa el pas endavant que cal fer el comerç local no morirà mai.

Josep Escofet, president de l’Eix Comercial Sants-Les Corts:

“El petit comerç té moltes armes per lluitar i no morirà mai”El comerç local està més viu que mai. La professionalitat, el servei i l’adaptabilitat garanteixen el seu futur però necessita que el protegeixen de la voracitat de les grans àrees comercials. En parlem amb Josep Escofet, president de l’Eix Comer-cial de Sants-Les Corts.

8

2 VALLVIDRERA

Els grans reptes del nou alcalde a la zona altaÉs època d’eleccions municipals i per tant bon moment per fer balanç i analitzar quins són els problemes vigents, alguns històrics, que hauran de resoldre els propers gestors municipals. N’hi ha molts més, però hem intentat sintetitzar els que afecten a més ciutadans de Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts. Si en sabeu de més escriviu-nos a redaccio@latorredebarcelona.com i ens en farem ressò en el proper número. Tots aquests temes seran la pedra de toc del futur alcalde de Barcelona.

Sarrià

les Corts

Pedralbes

Sant Ramonla Maternitat i

Vallvidrera,Tibidabo i les Planes2

4

10

5

7

9

A l’estiu van fer un crit desesperat votant a favor de la independència de Vallvidrera. No era cap broma. Les línies elèctriques aèries, el tancament del mercat municipal, la manca d’equipaments bàsics i l’escassa promoció comercial fan de Vallvidrera una zona on cal intervenir.

Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts conti-nuen sent dos dels tres districtes amb els preus més alts de la ciutat. Una vella aspiració dels residents és que els seus fills poguessin quedar-se a viure a prop d’ells però els preus dels pisos no bai-xen. Hi pot fer alguna cosa l’alcalde?

4 EL PREU DELS PISOS

Pg. de Sant Gervasi, a l’alçada de la Pl. John Fitzgerald Kennedy.

Les estacions de Mandri i Manuel Girona corren perill de desaparèixer del mapa

No fa ni dos mesos el nou conseller Lluís Recoder advertia de la necessitat d’atu-rar les obres o descartar algunes para-des a la zona alta. Després de les críti-ques es va desdir però va pronosticar un alentiment del procés. Del nou alcalde depèn que siguem nosaltres o els nos-tres néts qui estrenem la línia 9 de Metro.

3 LA LÍNIA 9 DE METRO

Hi ha problemes d’aparcaments al casc antic de Sarrià, a Can Caralleu...

Sarrià i Pedralbes són els barris més cars d’Espanya

Entregar els carrers del casc antic de Sarrià als vianants ha millorat la mobili-tat de les persones al barri. Però també ha agreujat alguns problemes crònics. Com la manca d’aparcament. S’han im-provisat alguns aparcaments temporals per salvar la situació però convé pren-dre decisions sobre el tema..

5 MÉS APARCAMENT

Pl. Pep Ventura.

1 LA ROTONDA

La incertesa plana sobre una de les icones més representatives de la zona alta. El projecte d’ampliació de l’edifici amenaça el protagonisme de la roton-da i la vista de la plaça. Els contraris a la reforma s’han mobilitzat a la xarxa i els propietaris continuen sense dir ab-solutament res.

12

11

REPORTATGE

6

9

Barri de Maternitat-Sant Ramon, per exemple, però hi ha més punts foscos.

No és fàcil quadrar el cercle. Sempre manquen equipaments als barris més llunyans. Però hi ha dèficits que clamen al cel. Com la residència per a gent gran al carrer Benavent, a Les Corts, que esperen des de fa dotze anys. Tam-bé manquen equipaments tan bàsics com escoles de barri.

11 MÉS EQUIPAMENTS

Casc antic de Sarrià.

Doncs sí. Als districtes amb la renda més alta de la ciutat també hi ha po-bresa. Bàsicament es tracta de do-nes soles, residents des de fa molts anys, que es troben en una situació molt vulnerable i que necessiten aju-da. Són casos gairebé invisibles que requereixen ajuda urgent.

12 LA POBRESA?

El Pla de remodelació de la Colònia Cas-tells avança però el consens desitjat no ha arribat. La lentitud del procés ha pro-vocat que comencin els enderrocaments abans de trobar una solució per a moltes famílies cosa que ha dificultat la convi-vència a la Colònia.

10 LA COLÒNIA CASTELLS

Eixos comercials de Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts.

Un dels majors desafiaments per a l’al-calde serà superar les pressions que arriben des de Madrid per beneficiar les grans àrees comercials en detriment del comerç local. Caldrà reivindicar la vida social que donen les botigues, i la seguretat que transmeten als carrers.

9 COMERÇ LOCAL

Sant Gervasi -Bonanova

Farró

les Tres Torres

Sant Gervasi -Galvany

Vallvidrera,Tibidabo i les Planes

1

4

10

5

6

8

Major de Sarrià, Pl. Molina o Escoles Pies són alguns dels llocs més afectats.

Aquesta és una vella reivindicació. Vella i polèmica. Perquè tot i que no hi ha un flagrant augment dels delictes a la zona alta els residents sí que tenen la sensa-ció d’una major inseguretat. I els atraca-ments “mediàtics” no ajuden a millorar la situació.

8 PROBLEMES DE SEGURETAT

Ja està decidit que aquest enorme es-pai abandonat durant molts anys entre Les Corts i Hospitalet es converteixi en un Parc Metropolità el 2012. Els treballs que es portaran a terme els propers me-sos seran decisius per complir la previ-sió. Convé doncs estar-hi al cas.

7 CAN RIGAL

La Via Augusta, la Ronda i el passeig de la Bonanova són una barrera.

La línia 9 ha de resoldre els problemes de comunicació dins de de la zona alta Però com que la cosa va per llarg pot-ser convindria prendre alguna mesura mentrestant, sobretot per millorar la comunicació entre nord i sud. No és ca-sualitat que Sarrià-Sant Gervasi sigui el districte amb més motos per habitant...

6 MÉS TRANSPORT PÚBLIC

Entre Travessera de Les Corts i Av. Josep Tarradellas

12

REPORTATGE

3

9

9

Entre Les Corts i l’Hospitalet de Llobregat.

10

BELLESA

La cistella de la Caputxeta

Tanmateix, el bosc continua sent un rebost inigualable que proporciona singulars i curio-ses matèries primeres.

Un dels ingredients més curiosos és la bava de cargol. Igual que altres mol·luscos, els cargols tenen un sistema de defensa davant les agressions externes com la calor, el fred, la humitat, la sequedat, les radiacions o els agents químics utilitzats per l’home que ha cridat l’atenció dels científics.

Després de diversos estudis, s’ha comprovat que també és capaç de reparar la pell humana agredida, de manera que s’ha incorporat a algunes fórmules cosmètiques.

Encara que molts dermatòlegs posen en dubte les propietats miraculoses que algunes firmes cosmètiques atribueixen a la bava del cargol (perquè no existeixen estudis científics que ho demostrin), la veritat és que molts d’ells recomanen cremes de bava de cargol després de tractaments agressius, com la radioteràpia o la dermoabrasió, perquè contenen alantoïna, un actiu que afavoreix la cicatrit-zació.

També els fruits del bosc sanen la pell, a més de formar part de melmelades i pastissos. Baies salvatges, com els nabius, groselles i gerds, estan en les fórmules de nombrosos cosmètics.

Hi ha molts tipus de groselles, però les més conegudes són les vermelles (grosella comú) i el cassis (negre). Són molt riques en vitamina C: 100 grams de groselles vermelles contenen suficient vitamina C per cobrir les necessitats diàries d’un adult. També són riques en potassi i ferro, i són una bona font de fibra.

Els gerds, a més de vitamina C, contenen vitamina E, folat i fibra. Segons els metges naturistes, el suc de gerds és desintoxicant, neteja l’orga-nisme i evita infeccions com la cistitis.

Els nabius són un altre dels fruits del bosc a tenir en compte. Els vermells solen anomenar-se també Cranber-ry, el seu nom en anglès i que es refereix habitualment als nabius vermells del nord dels Estats Units, per diferenciar de la varietat europea del fruit, més petita i els beneficis per a la salut de la qual estan poc documentats.

Els nabius blaus són antioxi-dants i poden ajudar a prevenir l’envelliment cutani, gràcies al seu alt contingut en flavonoi-des.

També els fruits secs, tan pro-pis d’aquesta època, són una font de nutrients importantís-sima per a la pell. Els olis que contenen són rics en actius com les vitamines A, B i E, així com en minerals i proteïnes.

Aquesta és tan sols una petita mostra dels innombrables preparats cosmètics realit-

zats amb actius procedents del bosc, entre els quals hi ha també tots aquells remeis extrets dels arbustos, arbres, bolets, plantes, abelles i altres animals, com el castor o el cèrvol, avui ja tots dos en desús de forma natural, però les secrecions dels quals encara són reproduïdes en el laboratori per incloure-les en cosmètics i perfums.

Un passeig atent pot aportar, a més, una rica visió dels últims avenços en el camp de la cosmètica. Des que els humans van començar a curar les ferides amb allò que els envoltava, aigua, terra, plantes i animals, les fórmules cosmètiques per reparar la pell han evolucionat de forma extraordinària.

Textos: Elisabet Parra/Àngels Marín (http://bellezaactiva.word-press.com)

11

12

Sí que comences d’hora la jornada...De fet la començo abans i tot. Abans de venir aixeco els meus fill, els preparo l’esmor-zar i els porto a col·legi. Això també compta! Després sí que vinc a la productora i és quan tinc temps per contestar e-mails, preparar qüestions logístiques i revisar com estan els reportatges que preparem per al programa Entre Línies.

Per què vas decidir crear una productora pròpia? Perquè ser professional de la comunicació audiovisual té molts registres. Ensenyar o dirigir el telenotícies són dos d’ells però n’hi ha molts més. El fet de tenir una producto-ra em permet explorar altres terrenys. Mentre dirigia l’Entre Línies em sentia temptat de posar en marxa projectes que anessin sols i funciones-sin, adaptats al mercat i a la cadena. I això es pot fer tenint una productora amb profes-sionals que elaborin aquests continguts i disposar de tots els elements tècnics neces-saris. És una satisfacció molt gran, em compensa moltíssim.

I després cap a TV3, a preparar el teleno-tícies Vespre...Cap a la migdia ja hi arribo i estic allà tancat fins a les deu del vespre. Sempre con-nectat amb l’actualitat, les notícies, la informació.

Déu n’hi do quina pila d’hores...D’una banda és vocacio-nal i em ve de gust, per això em dedico a aquesta feina. I de l’altra és imprescindible aquesta dedicació per poder fer-la bé, amb garanties, amb

coneixement de causa, per poder tenir els màxims ele-ments possibles per adobar el criteri. Sempre hi ha el risc d’equivocar-se però el re-dueixes si tens més ocasions de contrastar els continguts.

Quina responsabilitat tens en la tria dels continguts?Tota. Sóc el director del pro-grama i decideixo l’ordre de les notícies, el tractament que se li dóna, el format... Però el resultat és fruit d’un treball d’equip amb el kit d’edició, els caps de secció i la resta de professionals.

“La clau és la confiança en el teleespectador.”

Gaudeixes de total lliber-tat en aquest procés?Total llibertat. Tota la que em donen els mitjans que tinc, és clar.... Jo tinc llibertat de voler un directe des de Líbia i el nostre enviat té el dret de dir-me que ha de marxar a un lloc més segur. En aquest sentit estic condicionat és clar.

Em referia a si ningú no prova d’interve-nir en els continguts? Quan et nomenen amb un càrrec d’aquesta responsa-bilitat ho fan perquè es refien teòricament del teu criteri. No té sentit que et nomenin i després et condicionin els continguts. En aquesta cas jo he tingut confiança plena. Això no vol dir que estigui exempt de discussions i de pressions amb altres pro-fessionals. Tothom té el seu criteri i les pressions en aquest sentit són enriquido-res perquè coneixes el punt

En Ramon Pellicer és com el nostre veí, o el propietari del bar de baix o el peixater del mercat. Sempre hi és al seu lloc, sempre explicant-nos què passa al món, i sempre amb una gran cordialitat. Fent-nos confiança. Mentre la compe-tència es baralla per treure les imatges més truculentes i els successos més sagnants ell continua sent líder imba-tible d’audiència amb el Telenotícies Vespre. L’entrevistem a la seva productora on prepara reportatges per a l’Entre Línies. I ens cita, a les nou del matí!

Ramon Pellicer:“L’actualitat és un examen diari”

és un lideratge continuat...

Demostra que es pot atreure les audiències sense caure en el sensacionalisme... Això ens dóna informació sobre el que vol la gent. Si la majoria trien TV3 és perquè se senten identificats. No per això deixem de provar i canviar coses però no traïm mai el compromís amb l’audi-ència de no posar més pa que formatge. El rigor al mante-nir aquest compromís és el que ens fa guanyar credibili-tat. I ells premien aquest gran esforç. Perquè cedir és el més fàcil. Cada dia veiem un munt d’imatges que ens fan dubtar si són informatives o mor-boses. Nosaltres seguim el camí de la nostra audiència.

L’altre dia deia en Pedro Piqueras, editor del noti-ciari d’Antena 3, que els noticiaris no eren més que

de vista de l’altre. A vegades l’encerto i altres vegades no. L’actualitat és un examen diari, no només d’audiència sinó de criteri, però és part del que més m’atrau d’aques-ta professió: responsabilitat de triar i encertar amb el que interessa als que m’adreço.

“No traïm mai el compromís amb l’audiència de no posar més pa que formatge”

Què et semblen els notici-aris de la competència?Em semblen necessaris. Cadascú fa la seva aposta i farceix amb els continguts que creu més adients per al seu target. A nosaltres ens va bé amb el que estem fent ara. Si ens comparem amb la resta no hi ha color des de fa uns quants anys, el nostre

ENTREVISTA

13

teva credibilitat en un moment donat. Per exemple, informa-ràs igual sobre una desgràcia que succeeix en una factoria de iogurts si tu protagonitzes anuncis d’aquests iogurts? Jo estic convençut que s’impo-sarà el professional íntegre. Però la sospita del teleespec-tador és raonable. Per aquest motiu no sembla indicat fer algunes coses encara que siguin legals, tal com diu el Consell de la Informació del Col·legi de Periodistes.

Vas començar a TV3 l’any 1988, què ha canviat des de llavors? TV3 ha estat capdavantera en incorporar totes les innova-cions tècniques i de contin-guts. Això és una de les coses que ha canviat i que mereix un reconeixement. Perquè és un esforç molt gran per a una televisió petita compe-tir colze a colze amb televi-sions més grans, d’aquí i de fora. Aquest és el canvi del qual em sento més orgullós.

Ara venen les eleccions municipals. Tornarà a ha-ver-hi blocs electorals pactats entre els partits als telenotícies. Això sí que és una limitació, no?Aquesta és una batalla llarga contra el nostre cap que no és altre que el Parlament de Ca-talunya. Per què la majoria de catalans ens fa confiança i els polítics, que no deixen de ser una minoria en comparació, no ens la fa? Nosaltres lluitem perquè no calgui una quota, ni un ordre preestablert sinó que imperi el criteri estricta-ment professional i periodís-tic, el que impera cada dia. Perquè som professionals...

Hi ha molts inte-ressos en joc...Suposo que n’hi ha... I també hi ha ganes d’influir... Els partits han mostrat flexibili-tat però en general sempre estan bastant tancats. Les coses que s’han d’aprovar en consens i que impliquen l’opinió de molts són difícils.

un programa de TV i que havien de buscar audiènciaEstic d’acord que és un pro-grama, com a concepte és així. Ara bé la forma, els continguts amb què farcei-xis el programa ja és una altra cosa. Ets tu qui decideix col·locar un 60% de suc-cessos en el teu bloc infor-matiu o posar-ne un 20%.

“Cada dia veiem imatges que ens fan dubtar si són informatives o morboses”

Per què no has treballat mai en la televisió privada?Vaig començar treballant a la pública i sempre m’he sentit molt a gust. Sempre s’ha respectat el meu criteri, s’ha valorat un tipus de pe-riodisme que és el que jo vull fer i amb el qual m’iden-tifico. Les ofertes que he tingut de la privada han estat en gèneres que no m’han acabat de fer el pes. Per això he desestimat fins ara les ofertes que he rebut. Però no renego en absolut de la resta de televisions.

Quina és la clau per a un noticiari d’èxit?La confiança en el telees-pectador. Costa moltíssim de guanyar, perquè et veuen i escolten diàriament i compro-ven a cada moment si el que dius és objectiu, contrastat, plural, si és veritat. Si falles en algun d’aquests elements perds confiança i sense con-fiança no tens credibilitat.

És incompatible l’exer-cici del periodisme amb la publicitat?Jo crec que no. És incompati-ble la confusió entre el que és publicitat i el que és informa-ció, això ho diu fins i tot la llei. Ara bé, en el moment en què tu fas un esforç per separar l’una de l’altra ja no ho és d’in-compatible. Una altra cosa és si tu creus que debilita la

A les eleccions munici-pals es critica també els mitjans que donen molta preponderància a Barce-lona en detriment de les de la resta del país... La quantitat d’habitants que hi ha a Barcelona no és menyspreable, per tant li hem de fer una miqueta de cas. Però nosaltres ens caracterit-zem per la descentralització. Som de les poques televisions que tenen informatius des-centralitzats, els telenotícies comarcals que informen de la actualitat local en aquelles contrades. I el nostre progra-ma d’eleccions va al detall, no tan sols de les comarques sinó de tots els municipis. La gent que ens veu des d’altres punts de Catalunya sap que la millor informació sobre el seu poble també la trobarà a TV3.

“Ets tu qui decideix col·locar un 60% de successos en el teu bloc informatiu o posar-ne un 20%”

Pots caminar tranquil-lament pel carrer tot i ser una persona famosa? I tant. Fa molt temps que em dedico a aquesta feina i tinc molt païdes les conseqüènci-es. I a més el tipus de progra-ma en què apareixes hi té molt a veure. Si parles de meteo-rologia la gent té la tempta-

ció de preguntar-te sobre el temps, si surts en un progra-ma explicant acudits o fent broma la gent espera que en diguis alguna de divertida...

I tu?En canvi jo sóc el de les no-tícies, i sovint explico des-gràcies perquè és el que passa a l’actualitat, sempre amb un posat seriós, el més pròxim al rigor i al servei...

Llavors la gent no s’acosta per si li deixes anar un moc...No, no és el meu cas. Però és veritat que depenent de la imatge que donis és més fàcil que et vinguin a saludar... En qualsevol cas jo crec que s’ha de com-prendre la gent perquè per a ells ets l’anècdota del dia.

Amb la teva imitació al Polònia t’ho passa-ves bé o malamentM’ho passava molt bé perquè era una imitació amable. Primer s’assemblava molt, després van crear un per-sonatge amb vida pròpia i encara feia més gràcia perquè té molt de mèrit superar la imitació i dotar el personat-ge de contingut... Però ara només surt de tant en tant... Els personatges es cremen...

Text: Andreu Asensio

ENTREVISTA

14

1. Estimulació cognitiva. Cal estimular la gent gran perquè mantinguin les facultats mentals en bones condicions. És fona-mental en el cas dels malalts de demència, com diu la nostra psicòloga, però també és im-portant per als que no tenen aquest problema, perquè unes bones facultats mentals afa-voreixen la qualitat de vida.

2. Manteniment de la mobili-tat. Poder-se moure bé és bàsic per al benestar general. Convé doncs fer exercici regularment. Per això a les nostres instal-

lacions comptem amb un gimnàs i una piscina amb personal es-pecialitzat dirigint les activitats.

3. Una alimentació sana i equilibrada. Convé que les persones grans segueixin una dieta adaptada però no per això deixar de gaudir d´una alta cuina ben elaborada. Nosaltres hem creat una comissió d’alimenta-ció perquè els mateixos resi-dents participin també en la tria dels seus àpats, sempre super-visats per la nostra dietista però elaborats per una gran chef.

6. Aire Lliure. No fa cap bé que-dar-se a casa i mirar com passa la vida per la finestra. Cal sortir al carrer, respirar aire pur. Si tens un jardí propi, com és el nostre cas, és molt més pràctic...i a més a més, en podem gaudir resi-dents i familiars tots plegats.

7. Entreteniment. Ser gran no vol dir que t’hagis d’avorrir. Cal fer activitats, excursions, ex-plicar als avis les coses que passen al món i fer-los sentir vius. Lògicament cal acompa-nyar-los, xerrar, jugar amb ells, escoltar les seves histories de vida... Tot això AJUDA MOLT.

4. Descans de la migdiada. Cal molta dedicació però és important que els avis i avies facin la mig-diada. Tenim comprovat que té efectes molt saludables. Així com els continus canvis posturals pels que estan més temps enllitats.

5. Visites mèdiques i profes-sionals de confiança. Quan ets gran convé tenir un metge a prop i que sigui de confian-ça. Cal tractar de seguidaqualsevol problema que pugui sorgir. En el nostre cas tenim dos metges de confiança cobrint tot el dia.

Consells per a la tercera edat

La gent gran és un gran valor. La seva experiència, la dedicació que han tingut sempre cap a nosaltres es mereix que nosaltres els retornem l’estimació amb escreix. Els avis i àvies no són mobles que deixem aparcats al saló, com més els cuidem, i com més els estimulem més temps viuran i, sobretot, millor qualitat de vida tindran. Per això li hem demanat a dues expertes que ens donin alguns consells que cal seguir per tractar-los de la millor manera, són Marisa Ríos, directora de Residencial Augusta Park (Copèrnic, 30-32 T. 933 62 49 10) i Dolors Torquemada, directora de Bellesguard Park (Valeta d’Arquer, 30-34 T. 932 54 05 70).

15

La llegada de la primavera es motivo de preocupación para los más de seis millo-nes y medio de españoles que sufren alergia. Desde el Servicio de Alergología de USP Dexeus, dirigido por la Dra. Anna Cisteró, alertan que debido a las lluvias caídas en las últimas semanas, se pre-senta una primavera intensa.

Aunque las alergias pueden hacer acto de presencia todo el año, es en primave-ra cuando más se notan y se hacen presentes. El princi-pal culpable es el polen que liberan las flores. Según explica la Dra. Cisteró “en primavera las alergias más frecuentes son la rinitis, la conjuntivitis y el asma bron-quial producido por el polen

de las gramíneas y árboles como el plátano de sombra”.

Evitar su exposición es difícil y más cuando empieza el buen tiempo. “Recomendamos no hacer salidas al campo, viajar con las ventanillas del coche subidas, ventilar la casa a primera hora de mañana y uti-lizar gafas de sol” . Asimismo, “aconsejamos a los pacien-tes alérgicos que programen una visita con su especialis-ta al principio de la primave-ra para que, según su estado y las previsiones de polen, le puedan prescribir un trata-miento con inmunoterapia, para tratar y evitar la progresión de la enfer-medad alérgica.”Entre un 20 y un 25% de la po-blación española sufre algún

Una vez se tiene la sospecha de que algunas reacciones de nuestro cuerpo puedan ser alérgicas (tos, dificultad para respirar, lagrimeo, picor de ojos, enrojecimiento conjunti-val, dolor abdominal, vómitos, diarrea, dolor de cabeza, ur-ticaria, mucosidad, erupción cutánea etc) hay que hacerse el llamado “chequeo alér-gico” que permitirá ver de forma sencilla y rápida si el paciente tiene en el momento actual algún tipo de alergia y las posibilidades de que de-sarrolle alguna en el futuro.

tipo de alergia, un porcentaje que va en aumento, lo que de-muestra que el factor ambien-tal es determinante. Por esto, lo más importante es conse-guir un buen diagnóstico.

Hay diferentes tipos de alergias, explica la doctora Cisteró, “las alergias respi-ratorias, como la rinitis o el asma que en esta época son debidas al polen; las alergias cutáneas, como las derma-titis de contacto, la urtica-ria o la dermatitis atópica; las alergias alimentarias ...

Primavera intensa para los alérgicos

SALUT

El servicio de alergología de USP Dexeus alerta de la alta concentración de polen debido a las lluvias caídas en las últimas semanas

16

Trifulcas tras el divorcio

El divorcio amistoso es una maravilla para los que lo han vivido, sin embargo para la mayoría es sólo una leyenda. Lo más habitual es que tras la separación se destape la caja de Pandora y los ex cónyuges se peleen por repartirse los bienes y los hijos. Conoce-mos de sobras la labor de los abogados en estos procesos pero hay otro rol profesional que está cobrando mucha importancia últimamente: los detectives privados.

Según David Chacón, de-tective privado y director de Grupo Stamford, uno de los casos más frecuentes que requiere la intervención de un profesional de la investigación es la asignación y revisión de las pensiones alimentarias y compensatorias: “nos puede contratar la ex pareja obliga-da al pago de una pensión alimentaria o compensatoria para que demostremos que la situación declarada por su ex cónyuge no es cierta puesto que sospecha que trabaja con contrato o “en negro”, y nuestra función consistirá en demostrar esta actividad laboral y acreditarlo mediante pruebas”.

Otra variedad del mismo problema es cuando se oculta una pareja para poder seguir cobrando la pensión: “en este sentido contamos con una sentencia pionera a favor de un cliente nuestro: logramos que un juez eliminara la obli-gación de pagar la pensión compensatoria alimenticia después de demostrar que su ex pareja mantenía una rela-ción formal, aunque no vivían juntos”.

Pero esto no sólo funciona en una dirección. El ex cónyuge con derecho a cobrar una pensión de alimentos o com-pensatoria también requiere a menudo los servicios de un detective para demos-trar que la parte obligada a pagar dicha pensión no lo hace aduciendo estar en una situación económica preca-ria: “Nosotros deberemos, entonces, demostrar que la parte obligada al pago sí que ejerce una actividad laboral o empresarial y que su estatus socioeconómico no se cor-responde con la situación de penuria que dice atravesar”.

En 2009 sólo un 7,5% de los divorcios se resolvieron en

una custodia compartida de mutuo acuerdo. Es una buena referencia de los problemas que se originan tras la sepa-ración.

Los hijos se convierten a menudo en arma estratégica para obtener beneficios o sim-plemente para fastidiar al otro. Aquí también cumplen un importante papel los detec-tives privados según explica Chacón: “acuden a nosotros aquellas personas que tienen indicios de que el hijo en común no está recibiendo el trato y la atención que debería por parte del cónyuge que cuenta con la custodia. Noso-tros seguimos a la persona,

tomamos fotografías y vídeo. Pero la particularidad de este tipo de casos radica en que debemos prestar especial atención al comportamiento del ex cónyuge”.

Y es que el alcoholismo o consumo de otras subs-tancias, el entorno familiar desestructurado y la desa-tención del menor en general son aspectos que, en el caso de poder probarse, podrán determinar un cambio de cus-todia o una modificación del régimen de visitas. Todo sea por los hijos…

En el siglo XXI los matrimonios se divorcian más que nun-ca. Algunos culpan a las nuevas leyes, el famoso divorcio exprés, pero para los psicólogos se trata de un cambio sociológico a nivel global: a medida que aumentan nuestras expectativas de vida crece la angustia de tener que pasar muchos más años con alguien a quién no amamos, así que nos divorciamos.

FAMÍLIA

17

La revolución del pádel

El pádel tal como lo conoce-mos nació en los años seten-ta dentro de la alta sociedad. Se cuenta que fue el noble Alfonso de Hohenloe quién lo trajo a España desde Mé-xico, donde lo había creado su amigo Enrique Corcuera, y que construyó la primera pista en club exclusivo de Marbella.

El pádel es descendiente del tenis y está considerado una evolución del frontón ya que en el pádel se sustituye la pared por otros dos contrin-cantes cosa que complica el juego y lo hace más com-petitivo. Así, dos parejas se encuentran, cara a cara en un cubículo cerrado y separados por una red. Los rebotes en las paredes cuen-tan y la intensidad del juego suma enteros. Es un deporte bastante espectacular.

Desde que apareció la primera pista el pádel ha cre-cido como la espuma. La lla-mada alta sociedad hizo muy buena publicidad del deporte pero han sido su sencillez y su espectacularidad los que lo han popularizado. En 1988 había 422 licencias fede-radas en España y en 2007

20.106. Y lo mismo ocurre con los clubes, de 23 a 285 en apenas dos décadas. Catalunya es la segunda comunidad donde más ha crecido el pádel. De 59 licen-cias a más de 4.000, y de 5 a 68 clubes federados.

El creciente interés entre el público ha hecho que nume-rosos gimnasios y centros deportivos incorporen pistas de pádel para responder a la demanda. Uno de los últimos en hacerlo en la zona alta ha sido el popular centro Maddock Sports, que ha inaugurado recientemente unas nuevas instalaciones de pádel en Mandri/Bonanova.

El pádel es vertiginoso. Requiere una gran intensidad pero no exige la preparación física de su hermano mayor, el tenis, porque al tratarse de una pista más reducida ya no hay que correr tras la bola. Lo más importante en el pádel son los reflejos para contrarrestar rápidamente los golpes rápidos del rival y saber colocar la bola en el sitio exacto. La superficie de juego es, generalmente, de césped artificial o materiales sintéticos.

Los entusiastas del pádel le atribuyen, además, benefici-os saludables. Como cual-quier deporte exige actividad física pero, además, como se basa en desplazamientos cortos contribuye a mejorar la coordinación de movimi-entos. Se trata de un deporte esencialmente aeróbico por lo que también beneficia nu-estro sistema cardiovascular.

La vida a veces nos da estas pequeñas sorpresas. Un deporte nuevo y elitista en pocos años se convierte en uno tremendamente popu-lar, incluso asequible ya que los gastos se reparten entre cuatro participantes.

Bueno, si se animan a probar el pádel ya nos contarán como les ha ido. A nosotros nos gusta.

Los grandes deportes están cargados de historia. La tra-dición cuenta mucho, en la práctica de la actividad física. Casi cada año nacen deportes tan divertidos y saludables como los que más pero nunca sobrepasan la categoría de minoritarios. Es una ley no escrita. Sin embargo a veces, por la razón que sea, un deporte nuevo consigue posicio-narse y ponerse tan de moda que crece de manera vertigi-nosa por todo el mundo. Ésta es la historia del pádel.

ESPORTS

18

PSICOLOGIA

Y ¿por qué? Os pregunta-réis… Pues por la empatía. Las mujeres son más empá-ticas, tienen mayor capaci-dad de ponerse en el lugar del otro, es lo que algunos llaman ser más comprensivo.

Puesto que las mujeres tienen una mayor capaci-dad para la empatía son capaces de perdonar más y mejor que los hombres. Según el estudio los hijos son duros de roer. Quizás porque son más jóvenes piensan que las cosas se perdonan a lo largo del tiempo mien-tras que sus padres cuando perdonan lo hacen por ver-

dadero arrepentimiento. Además esto de perdo-nar es algo que engancha. Cuando comienzas ya no puedes parar. Los sujetos estudiados que han perdo-nado alguna vez perdonan más fácilmente que los in-transigentes y rencorosos. ¿Cuáles son las condicio-nes para el perdón ideal? No son difíciles de intuir aunque es muy interesante que un estudio científico las haya puesto sobre la mesa.

Se trata, tomad nota, de que el culpable muestre ar-repentimiento y la víctima no guarde rencor.

Las mujeres perdonan más y mejor

Un equipo de investigadores del País Vasco se propuso descubrir cómo funciona el mecanismo del perdón. Y por qué a algunos les cuesta tanto y a otros no. Y en ese largo camino se han encontrado con unas cuantas conclusio-nes muy interesantes. Por ejemplo que los padres perdo-nan con más facilidad que los hijos, esto se podía deducir, o que las mujeres saben perdonar más que los hombres.

19

La recerca d’un primer embaràs en edats mes

avançades, l’empitjorament de la qualitat del semen, la recerca d’embarassos per dones solteres o lesbianes i les legislacions restrictives d’altres països europeus han fet augmentar la demanda de tractaments de reproducció assistida.

L’any 2004 el Dr. Xavier Garcia, de l’Institut Cefer, va introduir dins de l’assistència a les pare-lles el rol del treballador social com a professional de referència durant tot el recorregut fins a l’esperat embaràs. Aquesta in-

corporació es va veure motivada pel sentiment que a les seves pacients no se’ls oferia una atenció integral, facilitadora i sufi-cientment personalitzada.

Les novetats que introdueix aquesta nova forma de assistèn-cia consisteixen en proporcionar als pacients:

· Un professional de referència per al pacient amb una forma-ció en matèria de tècniques de reproducció assistida obtinguda després d’anys d’experiència i amb un tarannà empàtic, proper i accessible, amb la utilització d’un llenguatge més entenedor.

· Un professional accessible. Que la parella sàpiga que tots els seus temes seran tractats únicament pel tàndem format pel ginecòleg i el treballador social sense necessitat d’anar passant per recepcionistes, infermeres, metges de guàrdia,etc.

· Un professional pròxim que posi a la seva disposició el seu telèfon mòbil sense limitar la co-municació amb els professionals als horaris laborals o diferenciant entre dies laborables i festius.

· Un professional facilitador en la presa de decisions. Que ajudi a cadascun dels membres de la

parella a entendre els canvis que suposa un tractament d’aquestes característiques.

· Un professional organitzador de les visites i tractaments per evitar que la parella hagi d’estar pendent de trucades per a les programacions, els horaris, viatges i allotjaments. Cada cop és més habitual que les parelles realitzin tractaments fora de la seva ciutat i fins i tot del país, cosa que pot introduir nombrosos factors estressants.

Assistència personal en la reproducció assistida

Entrevista al Dr. Xavier Garcia

En els darrers anys s’ha produït un canvi rellevant en les tècniques de reproducció assistida tant des del punt de vista científic com en el context social i jurídic que ho envolta. Com han canviat en els darrers anys els tracta-ments de fertilitat?

En l’exercici diari del gine-còleg que es dedica a l’estudi de l’esterilitat així com en l’aplicació de les tècniques de reproducció assistida vàrem co-mençar a tenir la sensació que una part de la demanda que les dones o les parelles que ens sol·licitaven, es podia millorar substancialment. El procés d’estudi i/o tractament que una parella ha de dur a terme per aconseguir l’embaràs requeria d’una figura que els pogués atendre directament i a qualse-vol dia i hora, per telèfon, mòbil o Internet. Per ocupar aquesta tasca vam pensar en un treba-llador social, com la senyora Carolina Fort, amb experiència en l’àmbit de la reproducció as-sistida i amb un estret contacte amb el ginecòleg.

Com valoren l’aportació d’aquest perfil?

Molt positiva. Ajuda a les nos-tres pacients a fer tot el procés mes còmode, les ajuda a rebre un recolzament emocional i afectiu, fins i tot tècnic. Podem dir que aquesta nova figura ha fet augmentar les nostres taxes d’embaràs. Això s’aconsegueix, fent un bon cribratge dels casos, orientant cada cas on ha d’anar i sobretot decidint quan i com cal actuar en cada tractament.

Per a més informació no dubteu en contactar amb

Carolina Fort Tlf. 637046055

20

BELLESA

Quatre de cada deu homes utilitzen cosmètics cada dia per millorar el seu aspecte. Fantàstic! Està clar que els homes estan cada dia més dis-posats a cuidar-se i a recór-rer a la cosmètica per a això.

Sona bé, i és cert que cada vegada sou més els nois que us preocupeu per la vostra pell. Però si llegim exacta-ment la xifra, veiem que només el 40% dels homes fa servir cosmètics cada dia per cuidar el seu aspecte. Pocs, no?

Com sabem que us agrada cuidar-vos, i a nosaltres ens encanta que ho feu, hem pensat que explicarem què hi ha de nou en el mercat perquè estigueu encara més guapos. Ens centrarem en la cara i en la hidratació, el primer gest imprescindible de bellesa diària i que no podem saltar-nos. Perquè ja sabeu que per

Bellesa Activa la bellesa es basa en la salut, i és impres-cindible tenir cura de la pell cada dia perquè sigui capaç de ser la nostra barrera davant les agressions externes.

Cada vegada hi ha més línies cosmètiques destinades als homes, encara que les firmes asseguren que el mercat no acaba d’enlairar-se. Evident-ment, ni punt de comparació amb fa 20 anys, quan es va generalitzar la idea que podíeu ser un client desitjable i podíeu anar més enllà de l’afaitat.

Perquè, lògicament, és impor-tant cuidar-se, però les firmes cosmètiques són empreses i han de tenir clar que hi ha negoci per tirar endavant amb uns productes que reque-reixen investigació, disseny, etc. Penseu que el femení es coneix des de fa segles, però el mercat masculí estava reduït

• de pell gruixuda, entre un 16% i un 22% més que la de les dones, ja que conté més col·lagen.

• danyat, ja que l’afaitat és una agressió de primer ordre que provoca irritació, vermellors, descamacions, ferides, etc., .

Així, si bé és cert que de sortida els homes tenen una pell resistent en la qual les arrugues i altres marques de l’edat triguen més a aparèi-xer, quan aquestes apareixen són més marcades i profun-des. Però, a més, l’afaitat sol causar molèsties contínues que poden complicar-se.

Per mantenir la pell del rostre sana és important disminuir al màxim l’agressió provocada per l’afaitat, utilitzant la cos-mètica més adequada a cada tipus de pell i les seves neces-sitats i utilitzant les eines ade-quades. Però a més, cal netejar la cara i hidratar cada dia.

a l’afaitat i a les fragàncies, i no anava molt més enllà d’algun producte per cabell, bàsica-ment fixadors i anti-caiguda.

S’ha avançat molt i avui se saben moltes coses respecte a la pell de l’home i les seves necessitats, que són dife-rents de les de la dona. També es coneix bé quin tipus de textures, colors i aromes us agraden més, quins envasos van millor a les vostres mans i rituals quotidians, com des-pertar l’interès a través de la publicitat, etc. Però el mercat no creix al ritme esperat.

La pell de l’home i de la dona funcionen igual, però tenen característiques diferents que fan que els cosmètics facials hagin de ser també formulats de forma diferent.

Bàsicament, el cutis de l’home és:

• gras, ja que un enzim, present en major mesura en l’home respecte a la dona, activa les glàndules sebàcies i fa que segregui més greix.

Beauty Hombres: tots a cuidar-se encara més!

Textos: Elisabet Parra/Àngels Marín (http://bellezaactiva.word-press.com)

22

Pàrquings: la inversió més rendible

Com a mínim a Barcelona. Segons un estudi elaborat per la pàgina web idealista.com Barcelona és l’única ciutat espanyola on és més rendible llogar una plaça de pàrquing que un pis. Després d’impostos el benefici se situa entorns d’un 4,5% men-tre que en el cas dels pisos baixa fins als 3,5%. I tot això malgrat que les tarifes han baixat el darrer any. Els pàrquings estan consi-derats un valor refugi per als inversors. La clau de la seva

rendibilitat respecte a d’altres productes immobiliaris es troba en el seu preu (uns 29.000€ de mitjana) i les es-casses despeses en impos-tos que exigeixen. Això per no parlar del manteniment...

A Barcelona les places de lloguer més cares es troben principalment a Gràcia i a Sarrià-Sant Gervasi. Aquests dos districtes encapçalen també, però a la inversa, el rànquing de pàrquings més cars per comprar a la ciutat.

Más de 2,3 millones de viviendas vacías

Si bien oficialmente el stock de viviendas vacías en España oscila entre 700.000 y un millón Ricardo Vergés, arqui-tecto, economista y asesor del Ministerio de Vivienda afirma que esta cifra se queda muy corta. Si al parque de pisos oficiales se suman todas las promociones comenzadas y paralizadas por la crisis, en-tonces la cifra de pisos vacíos asciende a 2,3 millones. En su estudio, divulgado por la revista Observatorio Inmo-biliario y de la Construcción

Vergés advierte que la crisis inmobiliaria se ha debido a una oferta residencial excesiva en cantidades y precios cosa que impide en las circuns-tancias actuales terminar las obras pendientes, cerrar ven-tas y devolver préstamos a los bancos. Su propuesta es que todas esas viviendas pendien-tes se vendan al precio al que fueron tasadas inicialmente, de esta manera se obtendrían cerca de 450.000 millones. de euros que acabarían con la deuda del sector.

VIVENDA

23

El 17,6% dels espanyols pateixen algun problema de goteres o humitats segons un estudi sobre les condicions de les llars europees elaborat per Eurostat. Són xifres prou superiors a les dels països de referència.

Prop del 7% dels habitatges admeten que no tenen sufi-cient claredat als seus pisos, una denúncia incomprensible vivint al país del sol, i que no-més s’explica per la peculiari-

tat d’algunes construccions. Els països líders d’Europa ens porten encara distància però Espanya es manté en una classe mitjana des del punt de vista de la llar ja que països recentment ingressats com Letònia o Hongria encara pateixen problemes endèmics d’excessiva densitat d’ha-bitants per metre quadrat o fins i tot i altres com Romania encara compten amb nombro-ses vivendes sense dutxa o banyera.

Goteres i humitats a les cases espanyoles

Bajan los precios de las naves industriales

Un informe de Jones Lang Lasalle advierte de una leve reactivación de la demanda de suelo industrial pero sólo en lugares concretos como Abrera, Martorell o ubicacio-nes próximas al puerto de Barcelona.

En general se mantiene la bajada de precios y crece la oferta de suelo en zonas como Tarragona, el Bages o la provincia de Girona.

En buena parte por culpa de proyectos desarrollados pensando más en la oferta que en la demanda.

De cara a 2012 se prevé un leve crecimiento así que puede ser un buen momen-to para invertir en suelo industrial. En Zaragoza, por ejemplo, se han cerrado bastantes transacciones gracias a la competitividad de los precios del suelo.

VIVENDA

24

25

Argentina se caracteriza por la aportación de las cocinas europeas y criolla a la cocina indígena y tradicional. La carne vacuna es quizás el elemento más conocido.

El asado argentino más que un plato es un ritual, un acto social donde se asa a la parrilla todo tipo de carne y embutidos, y se sirve con varios aderezos, el más popular de los cuales es el chimichurri (una salsa casi líquida fundamentada en ajo, aceite, vinagre, ají y sal).

Otros platos de carne muy po-pulares son el bife o filete y el

churrasco. Más que sofistica-ción culinaria en todos estos platos se valora la calidad de la materia primera, y la de la parrilla claro está. No podemos olvidar de ningún modo las empanadas, uno de los platos más internaciona-les de la cocina argentina.

La pasta y la pizza son también dos elementos clave de la gastronomía argenti-na. Tienen variantes de los más famosos platos italia-nos y otros autóctonos. La influencia del país de la bota se nota también en la prepa-ración de salames, bondio-las, salamines y longanizas.

Todos los productos necesarios para preparar platos de cocina

argentina los encontrarán en las tiendas DELICATESSEN ARGENTINA

Santaló, 144 bis, Major de Sarrià, 76 y Pl. Doctor Letamendi, 24. T.

93 200 06 82. Si todavía no os atrevéis a cocinar podéis a cudir a

RESTAURANT ARGENTINA VINYA ROSA (Avda. Sarrià, 17 – T. 93 430

00 03- www.restaurantargentina.es) o bien a RESTAURANTE TAFÍ

ARGENTINO (Còrsega, 68 – 93 419 69 30- www.tafi.es).

En cuanto a los postres uno de los más populares es el dulce de leche o los alfajores, ambos con origen arábigo. ¿Y con qué regamos todo ello? Quizás lo más adecu-ado a nuestros paladares europeos sea abrir un vino argentino. No son quizás tan conocidos como los europe-os pero los vinos de allí, en particular, los de Mendoza son muy interesantes. La variedad malbec es la más destacada y estandarte de Argentina.

Argentina: un mundo gastronómico por descubrirDe Argentina conocemos su pasión por el fútbol, su hablar tan particular, los tangos de Carlos Gardel… Quizás incluso hayan tenido la ocasión de conocer en directo el encanto de Buenos Aires o el maravilloso paisaje de la Patagonia. Sin embargo poco se habla de su interesante gastronomía. Por eso nos proponemos abrirles los ojos a la gastronomía de Messi, Mascherano, Pochettino y compañía.

26

Siempre se ha dicho que escribir los problemas que uno sufre en un papel es algo beneficioso para superar traumas. De hecho muchos escritores comenzaron a es-cribir precisamente para callar sus fantasmas. Pues además de estos beneficios a largo plazo escribir lo que uno siente puede ser beneficioso en mo-mentos dramáticos puntuales como por ejemplo un examen. Un estudio desarrollado en la Universidad de Chicago ha

comprobado que los estudian-tes propensos a sufrir ansie-dad se sienten más tranquilos y afrontan con mayor determi-nación un examen si escriben todas sus preocupaciones en un papel diez minutos antes de empezar.

El rendimiento de los alumnos que escribieron sus preocupa-ciones previamente fue mejor y más exacto matemàticamen-te mientras la presión podía con los que no lo hicieron.

Terapia fácil contra el estrés estudiantil

El hábito de fumar se hereda

Como lo leen. El hábito de fumar es hereditario. Pero no tanto por razo-nes genéticas sino como socioeconómicos. Un grupo europeo de investigadores ha investigado numerosos hogares británicos y ha concluido que los hábitos digamos socioeconómicos de los padres son “hereda-dos” por los hijos varones mientras que las hijas imitan inconscientemente los de sus madres. Esta norma se

cumple en cerca del 25% de hijos o hijas cuyos padres y madres fuman. En los hogares donde los padres no tienen ese hábito sólo el 12% de los vástagos, hom-bres o mujeres, adquiere el mismo hábito. Y respecto a las familias monoparentales, donde sólo se consideran las madres y sus hijos el porcentaje de adquisición del vicio aumenta hasta un 32% para el hijo y un 28% la hija.

SALUT

El edificio, situado en Vallvidre-ra, tiene un gran valor histórico al ser una edificación de la época modernista. Durante las décadas de los 50,60,70 y 80, el Hotel fue un lugar de gran popularidad, y fue allí donde por ejemplo, se con-centraron los diferentes equipos del Barça. El edificio ha resisti-do el paso del tiempo gracias al Grupo Brandeis-Edelweiss que lo adquirió en el año 88, para reconvertirlo en un centro resi-dencial de la tercera edad. Esta compañía aboga por una polí-tica de conservación y respeto de la infraestructura original.

Actualmente el Hotel Vallvidrera ofrece un proyecto muy amplio, que si bien actúa como un centro de estancia definitiva, también

pretende conservar su antigua esencia como lugar de distensi-ón y relax. Edelweiss dispone de servicios poco comunes, acoge estancias temporales como si se tratara del antiguo hotel, algo que sirve para aliviar el estrés de los familiares o de los cuidadores en casos puntuales, y para que los mayores puedan tomarse un descanso en un centro adapta-do a sus necesidades. Algunos de los novedosos servicios que se ofrecen son, por ejemplo, su centro de día, estancias de fin de semana, vacaciones, posto-peratorios, rehabilitaciones, etc. En el centro todos los meses se realizan un gran número de ac-tividades lúdicas gratuitas, pen-sadas no solo para residentes, sino para todos los jubilados de

precios equilibrados, que sitúa el lugar, como uno de los principa-les líderes en Centros Residen-ciales para la Tercera Edad.

Está adaptación del Hotel Va-llvidrera, permite no solo que el edificio resista el paso del tiempo con una imagen renova-da, sino que lo convierte a día de hoy, en un lugar idílico para el relax y la distensión de nuestros mayores.

la zona que quieran asistir, como pueden ser sus fiestas, conferen-cias y lecturas, entre otras cosas.

El equipo humano de Edelweiss, altamente cualificado, trabaja dando una especial importan-cia al hecho de crear un entorno agradable y personal, donde el residente se encuentra atendido y seguro, rodeado de amigos de la misma edad y próximo a la familia. Todo esto se ofrece a unos

Hotel Vallvidrera, el hotel tradicional del Barça

El hotel Vallvidriera, es un elegante edificio señorial de estilo clásico, rodeado de una gran zona ajardinada. El hotel está ubicado en una de las zonas más tranquilas y saludables de Barcelona por lo que cuenta con unas inmejorables vistas a la ciudad.

28

AGENDA

Natura “urbana”Visita a dos parcs molt diferents entre si i al peu de Collserola. El Castell de l’Oreneta que es podria definir com un bosc molt barceloní i els Jardins de Can Sentmenat creats a finals del segle XIX i on pot gaudir de l’aire de l’aristocràcia de l’època. A càrrec de German Martínez de Tarpuna. Cal inscri-ure’s prèviament.

Data: Dissabte, 30 d’abril, 10 h.Lloc: Espai Cultural Pere Pruna

El cervell: una mirada properaCicle de xerrades sobre el control de la ment i com el conexement del funcionament i estructura del cervell ens pot ajudar a fer-ne un ús eficient al servei del benestar personal. A càrrec de Francesc Fossas. Data: Dimecres 4 de maig (El cervell: una caixa de sorpreses), 18 de maig (Lòbuls frontals: la intel·ligència executiva), 1 de juny (Aprendre com al cervell li agrada), i 15 de juny (Noves mirades sobre la memòria). Lloc: Centre Cívic Can Castelló

Banca ètica i comerç just

Xavi Teis, membre de FETS, i un membre de SETEM ofereixen una xerrada sobre les alternatives pos-

Cinema infantil

Passi de la pel·lícula “James y el melocotón gigante”, basada en el llibre de Roald Dahl.

Data: Divendres, 13 de maig, 19.30h.Lloc: Centre Cívic l’Elèctric

Festa jove “IX Elektrojove”Novena edició de la festassa de música electrónica per a joves del barri de Les Planes. En aquesta edició oferirem al públic una àmplia gamma d’estils de música electrònica “cantada per MC`s “, passant des del hip hop i l’electro fins arribar al drum and bass i altres subgèneres. Entrada lliure.

Data: Divendres, 20 de maig, 21 h.Lloc: Centre Cívic l’Elèctric

Recital de cant50 Cantaires i 8 músics de Great Bowden, comptat de Leicester-shire, Anglaterra, ens interpretaran cançons de musicals famosos i música Jazz. A càrrec del cor i el grup de saxos Great Bowden.

Data: Dimecres, 20 d’abril, 19 h.. Lloc: Espai Cultural Pere Pruna

Cant per a tothomSusana Wagner, mezzo i Marta Matachana, soprano, alumnes de Montserrat Aparici, ens oferiran cant per a tothom, amb música es-panyola i d’àries variades d’òpera.

Data: Divendres, 29 d’abril, 19 h.Lloc: Espai Cultural Pere Pruna

Primavera coralLa Taula de Cors de Sarrià-Sant Gervasi ha organitzat un cicle anual de concerts corals per al gaudi dels afeccionats. Hi parti-cipen grups d’arreu del Districte. Entrada lliure.

Data: Divendres, 20 de maig, 19.30 h. Lloc: Espai Cultural Pere Pruna

Concert de PrimaveraOrquesta de cambra catalana

Data: Divendres, 20 de maig, 19.30 h.Lloc: Espai Cultural Pere Pruna

Caminada de primaveraData : Dissabte, 16 d’abril, 9 h.Lloc: Centre Cívic Vallvidrera-Vázquez Montalbán.

Memòria històricaExposició de l’ arxiu gràfic per a la recuperació de la memoria històrica de Sarrià- Sant Gervasi. Recopilació de fotografies i docu-ments cedits per veïns i veïnes del districte

Data: Del 21 d’abril al 15 de maigLloc: Centre Cívic Sarrià

Paisatges interiorsOs invitamos a contemplar dos formas de expresión del arte.Abstracto y figurativo, esponta-neidad y simbolismo, el hierro y la tela, el volumen y el color.Data: Fins al 20 d’abril. Lloc: Espai b. Torrent de l’Olla 158. T. 93 217 10 90. www.espaib.com

Fragments

“La Zona Litoral” presenta “Frag-ments”: El nostre cervell constant-ment ordena i classifica conceptes, ordena el caos i combina frag-ments buscant un sentit. El procés creatiu necessita materialitzar-se en experiències plàstiques que siguin un reflex d’aquests criteris. El Col.lectiu vol despullar part d’aquest procés i convidar l’espectador a participar-hi.

Data: Del 28 d’abril al 14 de maig.Lloc: Centre Cívic Casa Sagnier

sibles davant d’una crisi injusta: banca ètica i comerç just.

Data: Dimecres, 11 de maig, 19 h.Lloc: Centre Cultural Casa Orlan-dai.

Gran festa de Sant Jordi a la Residència Hotel Vallvidrera Perquè la nostra gent gran s’ho mereix la Residència Hotel Vall-vidrera) us convida a la festa que se celebrarà el 23 d’abril. Llibres, roses i molt bon ambient.

Data: 23 d’abrilLloc: Residència Hotel Vallvidrera. Algarves, 23. T. 934 069 124.

Festa del Comerç Just

Organitzada per la Xarxa d’entitats pro-Festa del comerç Just i la Banca Ètica.

Data: Dissabte, 14 de maig, d’11 a 22 h.Lloc: Pl. Sant Vicenç.

Sarrià-Sant Gervasi

Infantil

Música

I més...

Exposicions

Dinosaures.

S’exposen a Barcelona restes de dinosaures del període cretàcic trobades al desert de Gobi, a Mongòlia. Una tem-pesta de sorra sobtada devia atrapar els animals deixant un cementiri gegantí i mantenint les restes en perfecte estat de conservació. Aquest jaciment, descobert als anys vint enmig del paisatge lunar del desert de Gobi, està considerat un dels més importants del món del período cretàcic. Data: Fins al 9 de gener de 2012Lloc: CosmoCaixa. Isaac New-ton, 26. T. 93 212 60 50.

Natura

Xerrades

més al web!

Tastet de productes valencians

Coincidint amb la setmana de la diada del País Valencià propo-sem una jornada gastronòmica i cultural per acostar el jovent a aquesta part del territori a través de la gastronomia. D’aquesta manera agafarem noves idees per espavilar-nos a la cuina!

Data: Dissabte, 30 d’abril, 18 h.

Lloc: Centre Cívic Vallvidrera-Vázquez Montalbán.

Música, teatre i dansaEl ballet és el clar exemple de les connexions inseparables entre la música i la dansa. Aquest programa està dedicat espe-cialmente al repertori musical que acompanya el ballet amb obres famoses de P. Txaikovski, A. Khatxaturian o V. Gavrilin. In-tèrprets: Piano-duo amb Marina Sayfullina i Maria Moré. Preu: 4, 44 €

Data: Dimecres, 27 d’abril, 19 h.

Lloc: Centre Cívic Casa Or-landai

29

d’Oriol Avila, president del Centre d’Estudis Naturistes i expresident de la Federació Naturista Vegetari-ana Espanyola.

Data: Dimarts, 3 de maig, 19 h.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

Ansietat

La psicòloga Nilda Rosa Defanti i la coach Eva Pon reflexionen sobre l’“Ansietat, en el temps d’avui”. Com enfrontar-se, com superar-la i, sobretot, com conviure amb ella.

Data: Dimarts, 24 de maig, 18.30 h..Lloc: Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart

Sanació espiritual

La sanació espiritual per arquetips permet restablir les afeccions dels òrgans físics, renovar les funcions del metabolisme, del sistema nerviós, de l’emocional... A càrrec de Conxi López.

Data: Dilluns 13 de juny, 19 h.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

Matinal infantilEspectacle d’animació per a infants.

Data: Dissabte 21 de maig, 11 h.Lloc: Jardins del Clot d’en Salvi (Rere el centre Cívic Riera Blanca)

Cançó mediterrània

La soprano Helena Cortada i el pianista Miquel Pardo interpreten obres de Fauré, Debussy, Mom-pou i M. Pardo. Preu: 5,10 €

Data: Diumenge, 8 de maig, 18 h.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

Música per a la PasquaL’organista Maria Nacy interpreta obres de De Grigny, Bruna, Pärt, Krebs, Alain i Bach. Preu: 5,10 €

Data: Diumenge, 15 de maig, 18 h. Lloc: Parròquia del Remei (Pl. Con-còrdia, 1).

Diumenges musicals

L’Orfeó de Les Corts dirigit per Jo-sep Gustems interpreta “Cançons per escoltar”. Preu: 5,84 €

Data: Diumenge, 22 de maig, 17.30 h.Lloc: Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart

Vida sana

Xerrada sobre com convertir la nostra vida estressada i al·lienant en una vida saludable. A càrrec

La claqueta

Passi de la pel·lícula “El talent de Mr. Ripley”, un dels èxits del reconegut director Anthony Min-ghella.

Data: Dimarts, 26 d’abril, 19 h.Lloc: Centre Cívic Riera Blanca

Cinema a la cartaPassi de la pel·lícula “Los sobor-nados”

Data: Divendres, 13 de maig, 17.30 h.Lloc: Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart

Mèxic:, màgia purhépecha

Fotografies a càrrec de Zaida Kersten i textos d’Elisabet Isasi-Isasmendi

Data: Fins al 31 d’abrilLloc: Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart

New York city prideFotografies de Carolina Poggi.

Data: Fins al 30 de maigLloc: Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart.

Desde el interior

Una mostra de més de 60 foto-grafies dels rostres més rellevants del panorama nacional. Artistes, escriptors, polítics, esportistes i altres personalitats que s’han deixat retratar per la càmara de Victor Cucart.

Data: Fins al 30 d’abrilLloc: Pedralbes Centre. Av. Diagonal, 609-615. T. 93.410.68.21

Manualitats de Sant Jordi

Vine a elaborar una manualitat molt original per regalar en el dia de Sant Jordi, i coneixeràs els ele-ments i personatges tradicionals d’aquesta diada popular. Dirigit a infants de 3 a 6 anys en compa-nyia d’un adult. Cal inscriure’s prèviament.

Data: Dimecres, 20 d’abril, 17.30 h.Lloc: Centre Cívic Can Deu

AGENDA

Infantil

I més...

I encara més al web!!

Dia mundial del Tai Txi

Per commemorar una cita tan especial el professor Néstor Ga-briel Puentes i els seus alumnes faran una demostració a l’aire lliure a la qual es podran integrar els assistents.

Data: Dimarts, 26 d’abril, 11.30 h.Lloc: Centre Cívic Can Deu

Les Corts

Cinema

Exposicions

www.latorredebarcelona.com

Cinema infantil

Els nens i nenes estan de sort. Dins el cicle de cinema de Les Corts podran veure fins a tres pel·lícules dirigides especial-ment per a ells.

Data: Divendres 29 d’abril, 17.45 h. (Lilo & Stich); Diven-dres 20 de maig, 17. 45 h. (Horton); Dijous 23 de juny, 28 h. (Manuelita)

Música

Xerrades

Sarrià-Sant Gervasi

Les Corts

Bibl. Collserola-Josep Miracle Reis Catòlics, 16-34 T. 93 406 91 11 Bibl. Clarà Dr. Carulla, 22-34. T. 93 280 15 47 Bibl. La Llotja Ciutat de Balaguer, 17. T. 417 38 40 Centre Cívic Can Castelló Castelló, 7. 93 414 28 57 Centre Cívic Casal de Sarrià Eduardo Conde, 22 – 42 T. 93 205 02 29 Centre Cívic Casa Orlandai Carrer Jaume Piquet, 23. T. 93 252 42 62 Centre Cívic Casa Sagnier Brusi, 61 (Jardins Brusi) T. 93 414 01 95 Centre Cívic l’Elèctric Ctra. Vallvidrera Planes, 98. T. 93 205 40 09 Centre Cívic Vallvidrera Vázquez MontalbánReis Catòlics, 16-34 T. 93 406 90 53 Centre Cívic Vil·la Florida Muntaner, 544 T. 93 254 62 65 Espai Cultural Pere Pruna Ganduxer, 130. T. 93 418 65 37 Espai El Putget Marmellà, 13. T. 93 418 60 35

Bibl. Can Rosés Deu i Mata, 57. T. 419 19 29 Bibl. de Les Corts Miquel Llongueras. Riera Blanca, 1-3 T. 93 499 31 07 Centre Cívic Can Deu Pl. Concòrdia, 13 T. 93 410 10 07 Centre Cívic Joan Oliver Pere Quart Comandant Benitez, 6 T. 93 339 82 61 Centre Cultural Les Corts Dolors Masferrer i Bosch, 33–35 T. 93 291 64 62 Centre Cultural Riera Blanca Riera Blanca, 1 – 3 T. 93 448 04 99

DIRECTORI D’ADRECES

La Passió d’Esparreguera

Arriba la Setmana Santa i si encara no heu vist mai la Passió d’Esparraguera és una bona proposta per a enguany. Un espectacle de magnituds èpiques únic a Europa: cinc hores de teatre, 300 actors, una orquestra de 30 músics, un cor amb cinquanta veus en directe, un òrgan de 700 tubs... En definitiva, una experiència total que dota de significat a les “vacan-ces” de Setmana Santa.

La Passió d’Esparreguera. Teatre La Passió. Av. Fran-cesc Marimon, 83-89 (Espar-raguera). T. 93 777 15 87. 22 i 30 d’abril, 1 de maig.

CULTURA

Teotihuacán, Ciutat dels Déus

Teotihuacán va ser durant vuit-cents anys (del segle II aC al segle VII dC) el centre cultural, polític i religiós d’una potent civilització. Situada a quaranta-cinc kilòmetres de Ciutat de Mèxic, va arribar a ser la sisena ciutat més gran del món al seu temps i avui és una de les grans meravelles arqueològiques, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. L’exposició reuneix més de 400 peces, algunes de quals són verta-deres obres mestres.

CaixaForum. Av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8. T. 902 22 30 40. Fins al 19 de juny.

Saló de l’automòbil

Nova edició de la fira de l’automòbil, precisament la mateixa setmana que tin-drà lloc el Gran Premi de Montmeló. Com sempre hi seran les grans marques i les darreres novetats del sector. Cal destacar espe-cialment els nous models de cotxes elèctrics i híbrids que tindran un protagonisme especial. Molt recomanable assistir a les jornades tèc-niques i xerrades que tindran lloc al llarg de la setmana.

Fira de Barcelona. Av. Reina Mª Cristina, s/n. T. 902 233 200. www.salonautomovil.com Del 14 al 22 de maig.

La fira dels productes biològics

Divuitena edició de la fira de productes biològics i consum responsable més important de l’Estat Espanyol. És el lloc ideal per aprendre tot el que cal per a una vida sana. Entre els més de 700 exposi-tors destaquen els dedicats a l’alimentació biològica però també tindran presència altres sectors com higiene i cosmètica, tèxtil orgànic, ecomaterials, mobles i dec-oració, energies renovables, teràpies i medicines comple-mentàries, estalvi i reciclatge...

Bio cultura. Palau Sant Jordi. Passeig Olímpic, 5-7. T. 935 800 818. Del 13 al 16 de maig.

Exposició FiresTeatre

Servicio Inmobiliario Integral

La única forma de vender su piso al contado sin intermediarios ni comisiones. 93 441 70 80

32

33

MOTS ENCREUATS · Pau Vidal VERTICALS: 1. Ronca tot somiant en una bàr-bara llesca. Perfecte per seure-hi a fer balanç de què hi fotem aquí / 2. Per ascendir va bé. Com que no s’avé a norma ja l’insulten. Dos quarts d’onze / 3. Pas previ a l’enterrament de les postres catala-nes. Prefix que pels negres pot ser un afront / 4. Molt, però molt mòlt. Posa la gastronomia per davant de la mitomania / 5. Reps de mala ma-nera per escapçar serps. Renegui de les neus / 6. Punta de llança. Més dolça per roïnesa que per francesa. Per sota és alt / 7. O és un artista o és el senyor. Estanys vistos des del fons / 8. De la idea al mineral. Són el públic habitual dels il·lusionistes. Sis sense se-guretat social / 9. Cereals a la vila del Bages. Sembla medecina però és un principi amargant / 10. Fou actor i ara és un comediant. Conte-nidor de matèria orgànica de llarga durada / 11. Això mateix d’abans. Signe musical molt apreciat pels estudiants. Símptomes d’agonia / 12. No és així pel color ans per l’òcrea. Per trinxar així primer cal arribar.

HORITZONTALS: 1. Reconstrucció de la vida dels dinosaures a l’hora del pati. Això d’abans / 2. Com a treballador té molt de sobrer. Proveïdor de mar-queses i pirates però invertit / 3. Al cul del món. Com a treballadora té molt de contracte. Al cul del cor / 4. Formosia i alhora joliuitat. De tan begut va de cul / 5. Canal contingut en el canal. L’epopeia de passar d’Homer a Joyce / 6. Alcohol que val per vuit. Donen indicis d’una actitud / 7. Unitat mastegable d’herba. Cotxe tan llarg que el morro li arriba fins a Alemanya / 8. Molt afectuós amb l’Oriol d’Es-querra. Un dia o altre serà primer / 9. Ella sense mascle. Amuntegui calers per llegar-los, familiarment, a la Massiel. Poca roba / 10. Lloï els ànims dels seguidors. Barreja ingerible de Cocteau amb Rommel / 11. Al cul del forn. Quina ima-ginació, una illa a Vilassar! Al cul del Ford / 12. Sa germana gran es dedica als barcos i ell als paquets. Fer nusos en el transcurs de l’anu-ari / 13. És assumpte de muses caragirades. Aliança apolítica.

OCI

34

OCI

MOTS ENCREUATS · Pau Vidal VERTICALS: 1. Aparell per subjectar el congre amb el siureny. El més remugaire de casa / 2. Original Versió. Re-tuda de comptes per la revenda de diumenge. Vuit sense folre / 3. Té prou branques per aixoplugar un mamut. Alegrada pel gaudi de l’aubada / 4. Massa gandula per anar-ne a veure una d’en Coppola. 25 centiments a la maneta / 5. Pe-troli pels americans. Esbrinem com funciona l’elevador. A mitjanit / 6. Ara a mitja no, al principi. Com que està sotmesa al rei, ja l’hem dita a baix. De l’excés als xocs / 7. Tan necis que els usen pels camins més alzinats. Sense crear aversió, capgirament / 8. Llengua que afec-ta de costat el llenguatge Amstrad. Valor per emergir de la mina / 9. Guiarà malament per culpa de la vela triangular. Nena donada al monestir / 10. Als marges de la re-alitat. Van a cal metge, que queda amunt. Símptomes d’anèmia / 11. Despatxa però no acomiada. No els coronen els alpinistes ans les abelles / 12. No estan dividits en costats ans en cantons. Consecu-ció de la sensatesa.

HORITZONTALS: 1. No me’ls toquis que no lliguen, carai! Per concloure el congrés, ceràmica / 2. Pateix despren-diments que afecten l’humor. I si cau xurriaca, llavors és com làtex / 3. Nou buida. De la boca feta de molsa. Té un gegant de 3’14 metres / 4. Colla de gent fent pressió. De les ósses que semblen monges / 5. Rombet ocult en una recolzada del camí. No surten de la via que els han marcat / 6. Ve d’esquena. Objectiu esportiu de-vingut empresarial. Un terç d’aigua / 7. Resposta lluny de l’expectativa. X tal com sona / 8. 365 dies anant de cul. Síndrome nerviosa deguda a la falta de pit / 9. Esforçar-se a jurar i marcar alhora, com els antics. Té dues mans, menys que el birmà / 10. Contenidor de gols. Rescatat per l’enciclopèdia / 11. Un altre terç. Anticòs animal obtingut a partir de l’Alex. Enganxades en ple / 12. Un primitiu a la jurispru-dència. Són coses del cardar / 13. Inflorescències amb efectes força ciàtics. De l’aigua que es deixa amanyagar.

El problema de nuestros tiempos es que el futu-ro ya no es lo que era.Paul Valéry (1871-1945) Escritor francés.

La enfermedad del ignorante es ignorar su propia ignorancia.Amos Bronson Alcott (1799-1888) Filósofo y pro-fesor estadounidense.

La vida es aquello que te va sucediendo mientras te em-peñas en hacer otros planes.John Lennon (1940-1980) Can-tante y compositor británico.

Aunque viajemos por todo el mundo para encontrar la belleza, debemos llevarla con noso-tros para poder encontrarla.Ralph Waldo Emerson (1803-1882) Poeta y pen-sador estadounidense.

Cuando hay dinero de por medio es muy difícil la libertad.Gonzalo Torrente Ballester (1910-1999) Escritor español.

Todo lo que se igno-ra, se desprecia.Antonio Machado (1875-1939) Poeta y prosista español.

CITAS CÉLEBRES- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

Es curioso este juego del matrimonio. La mujer tiene siempre las mejores cartas y siempre pierde la partida.Oscar Wilde (1854-1900) Dra-maturgo y novelista irlandés.

Es absurdo que un pueblo cifre sus esperanzas de redenci-ón y ventura en formas de gobierno que desconoce.Emilia Pardo Bazán (1851-1921) Escritora española.

Ser estúpido, egoísta y estar bien de salud, he aquí las tres condiciones que se requieren para ser feliz. Pero si os falta la primera, estáis perdidos.Gustave Flaubert (1821-1880) Escritor francés.

No hay hombre lo bastante rico para comprar su pasado.Oscar Wilde (1854-1900) Dramaturgo y novelista irlandés. La ciencia, a pesar de sus progresos increíbles, no puede ni podrá nunca expli-carlo todo. Cada vez ganará nuevas zonas a lo que hoy parece inexplicable. Pero las rayas fronterizas del saber, por muy lejos que se eleven, tendrán siempre delante un infinito mundo de misterio.Gregorio Marañón (1887-1960) Médico y escritor español.

35

Clínica dermatológica y capilarBeautyderm expertos de la piel y el cabe-llo. Pl. Eguilaz, 3. www.beautyderm.es T. 93 206 87 86.

IOTT. Instituto Oftalmológico Tres TorresInformación: Via Augusta, 281-285 (sede central). Quirófanos. T. 93 200 98 79.

1.SALUD

Clínica de medicina china Guang An Men Tel. 93 490 26 24 www.mtc.es Consulte su caso de forma gratuita.

SaninetAgència de serveis. Neteja de llars, industrial. oficines. Atenció a la gent gran 24h. Llibertat 34 baixos. T 93 415 09 97.

Instituto HipócratesClínica especializada en el tratamiento de adicciones. T. 902 54 54 52 / 607 72 36 53

GUIA COMERCIAL més de 1500 comerços de Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts a www.latorredebarcelona.com

DE LA ZONA ALTA

36

GUIA DE SERVEIS

Mª José Jaular Psicóloga Clínica Psicoterapeuta. Adults i adolescents. Pl. Gal·la Placídia, 2. T. 673 328 458

3. MODA

Joyas- Relojes- OroCompra, venta, subastas. Muntaner, 501 esquina Gral. Mitre. T. 93 212 39 58. Bus 16-17-58-64-74. L7-Putxet

SICECortines, tendals, estores, tot tipus cortines d’interior, vànoves, cobrellits. Mitre, 125. T. 93 211 73 31. 4. HOGAR

Saninet Agència de ServeisAtenció gent gran 24 h. Neteja Industrial i llars. T. 93 415 09 97

2. ESTÉTICA

Al web, més de 1500 comerços de Sarrià, Sant Gervasi i Les Corts www.latorredebarcelona.com

37

6. REFORMAS

Reformes Cuines i Banys. FB Estudi. Pg. Bonanova, 109-111. T. 93 204 03 81 M. 607 812 709fbestudi@gmail.com

7. ABOGADOS Y ASESORES

Separaciones, DivorciosTestamentarías, contratos, asesoramiento, etc. G&G Abogados. Beethoven, 6. 1º 1ªT. 93 209 45 00.

5. DECORACIÓN

Instal·lacions Bonavasi, S.L.Cuines, banys, reformes en general. Calefacció i Aire Condicionat. Teodora Lamadrid, 50. T. 93 434 05 78.

www.latorredebarcelona.com

GUIA DE SERVEIS

38

GUIA DE SERVEIS

8. ENSEÑANZA

EF Escuela Internacional de

EspañolCursos de castellano para extranjeros. Calvet, 68-70. T. 93 260 88 00.

www.latorredebarcelona.com

T. 93 640 05 85

RÓTULOS PARA COMERCIOSwww.totem-producciones.com

tiendas · escaparates · fachadas

10. GASTRONOMÍA

Regàs 35 · 08006 BarcelonaTel 93 501 93 40www.wagokoro.es

R E S TA U R A N T E S P E C I A L I T Z AT E N C U I N A J A P O N E S AT R A D I C I O N A L K A I S E K I