Manuel Castells, sociòleg:

“La universitat hade ser font d’innovació”

Manuel Castells, sociòleg:

“La universitat hade ser font d’innovació”

Les instal·lacions esportives de la UB s’obren als antics alumnes

Premis a l’esforç empresarialen formació i innovació

Els Serveis Cientificotècnics, en suport de la recerca

UniversitatLaB

UUNIVERSITAT DE BARCELONARevista dels Antics AlumnesAny III Núm. 9 Octubre 1999

Les instal·lacions esportives de la UB s’obren als antics alumnes

Premis a l’esforç empresarialen formació i innovació

Els Serveis Cientificotècnics, en suport de la recerca

El president de BancaCatalana Pere Fontanasubstitueix Josep MariaPuig Salellas com apresident de l’organisme

l passat 1 de juliol va tenir lloc a laSala de Juntes del Rectorat l’acte deconstitució del nou Consell Social de

la UB. El president de Banca Catalana PereFontana, nomenat pel Consell Executiu dela Generalitat de Catalunya, en serà el pre-sident, en substitució deJosep Maria Puig Salellas,que ocupava el càrrec desde la creació el desembrede 1985 del Consell Social,com a òrgan de participa-ció de la societat a la Uni-versitat.

Nous membres del Con-sell seran Rafael Donat, enrepresentació de les organit-zacions empresarials; BenetLlebaria i Francesc Costabe-lla, en representació del Go-vern de la Generalitat; Ra-fael Romero, Carles Mundó,Xavier Mulleras i MariaEugènia Cuenca, en repre-sentació del Parlament deCatalunya; Joan Fuster, coma representant de l’Ajunta-ment de Barcelona, i unmembre pendent de nome-nament en representaciódels ens locals.

Seguiran com a integrantsdel Consell Social Rafel Fo-

guet, Juan José López Burniol i Antoni VilaCasas (Govern de la Generalitat), FrancescRaventós (Parlament de Catalunya), Salva-dor Piera (organitzacions empresarials),Jaume Graells i Ramon Plandiura (organitza-cions sindicals de treballadors) i JosefinaCambra (col·legis professionals de Catalu-nya), com també el rector Antoni Caparrós,la secretaria general Anna Roigé i el gerentde la UB Josep Escolano (membres nats) i,en representació de la Junta de Govern, elsvicerectors Enric Canela, Miquel Martínez iAntoni Mirambell i la degana Carme Pan-chón (professorat), Eva Inglés, Roger Soria-no, Carles Perdiguero i Guillem Clapés

(estudiants) i Joan Miquel Oliver (PAS).Continua com a secretari del Consell SocialJordi Camós.

Pel que fa al nou president Pere Fontana(Barcelona, 1952) és llicenciat per ESADEi va estudiar a l’escola de negocis de la Uni-versitat de Harvard. Es va iniciar en el sec-tor bancari al Banco de Bilbao com a asses-sor financer i posteriorment ha estat direc-tor general de la Banca Mas Sardà,conseller delegat de la cadena hotelera NHi director general d’operacions del COOB.Nomenat president de Banca Catalana l’any1994, ha estat també president del Cercled’Economia

3

institució

Es constitueix el nouConsell Social

E

Els integrants del Consell Social poc després de l’acte de constitució

La Universitat UBRevista de la Universitat de Barcelona-Edicions UB,SLU per als antics alumnes.Consell editorial:Antoni Caparrós, rector. Enric I. Canela, vicerector d’Economia i Organització.Josep Escolano, gerent. Antonio Pérez-Portabella, Banco Santander

Atenció antics alumnes i subscripcions:Susanna VendrellEdicions UBBalmes, 25, 2n 2a - 08007 BarcelonaTelèfon 93 403 55 30 - Fax 93 403 55 31e-mail: eub-revista@org.ub.esInternet: http://www.ub.es/antics/alumnes.htm

Director: Josep Nieto, dir. Gabinet de Premsa de la UBGerent:Susanna VendrellDirectora de Màrqueting i Patrocini de la UB:Àngela Jover.Redacció, Gabinet de Premsa:Núria Quintana (coordinadora),Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez.Tel. 93 403 55 44 e-mail: premsa@gpre.ub.esProducció i publicitat: BPMO Edigrup. Tel. 93 363 78 40Distribució: Interpas, Associació Ginesta.Dipòsit legal:B-19682-97

Imprès enpaper ecològic

Escola Superior de Cinema i Audio-visuals de Catalunya (ESCAC), ads-crita a la UB, imparteix des del curs

1994-1995 el títol propi de graduat superioren Cinema i Audiovisuals. El centre, actual-ment ubicat al centre Calassanç de l’EscolaPia de Sarrià, ha iniciat un procés perampliar les seves instal·lacions en un futur al’edifici anomenat La Farinera, a Terrassa.Es tracta d’una antiga construcció industrialde 6.000 metres quadrats on s’impartiran lesclasses del títol propi alhora que el centremantindrà una presència a Barcelona orga-nitzant activitats com ara postgraus, tallers oreciclatges.

Aquest any es llicencia la segona promo-ció de l’ESCAC, els alumnesdel qual es poden especialit-zar en producció, guió, direc-ció, imatge, muntatge/edició,so i direcció artística.

El director del centre, JosepMaixenchs, ens explica elpresent i les perspectives del’ESCAC i fa algunes refle-xions sobre els sectors delcinema i l’audiovisual

El trasllat a Terrassa vol dirque necessiteu ampliar, tenirmés alumnat...?

Probablement s’haurà d’am-pliar alumnat per fer viable elprojecte. Aleshores caldràreestructurar molt bé la filoso-fia. Hi ha una cosa que nofalla i que no varia, i variar-lapot ser molt arriscat. Si tenimpresent que nosaltres bus-quem la credibilitat del pro-jecte, no solament la forma-ció, a mi em preocupa molt lainserció laboral. Aquest és un

camp que a causa de l’extraordinària tecnifi-cació que té, resulta que per molt que creixino vol dir que aquest creixement l’acompa-nyi un creixement de persones al darrere. Pertant s’ha de ser relativament escrupolós.Abans, per muntar una televisió, per cadacàmera que hi havia es necessitava un perso-natge que la fes anar, un enginyer que ajustéstota la tecnologia de la càmera... Hi haviauna quantitat de personal que amb la millorade la tecnologia i l’entrada a l’època de ladigitalització s’ha reduït molt. És veritat quehi ha molta demanda de formació en aquestsector, entre d’altres coses perquè té molt deglamour dedicar-se a la comunicació de lamanera que sigui. Quina opció fem? For-mem molta gent i que s’apanyi o fem un sis-tema possiblement més elitista però menysfrustrant, segurament més car? És el sistemaque diu “si el mercat n’absorbeix 50, for-mem-ne 100, però no més de 100”. De la pri-mera promoció ja tenim el 80 % de gentinserida. Això és molt important. I ara hemfirmat un protocol amb una empresa que éscapdavantera de la producció audiovisual aCatalunya, Filmax, perquè alumnes de

l’escola s’incorporin als nous projectes de lacasa. Així estem segurs que una vintenad’alumnes començarà a treballar aquest any.

L’existència de l’ESCAC contribueix aimpulsar a Barcelona una indústria ubica-da majoritàriament a Madrid?

És evident que això impulsarà la indústriad’aquí des del moment que els empresarisvagin canviant el xip. Dins el món audiovi-sual hi ha tres grans segments clàssics: lapublicitat, el cinema i la televisió. El cinemaa Catalunya està absolutament encallat i tri-garà a tirar endavant. Jo crec que ho faràperquè hi haurà un grup de gent que nonomés tècnicament serà bona (que això jaexisteix ara) sinó que no estaran viciats perla cultura de la subvenció. En el cinema hi

4

Universitarisde cine

ense

nyam

ents

El centre Calassanç de l’Escola Pia de Sarrià, seu de l’ESCAC

L’

“En tres anys es gastaran5.000 milions de pessetesen cinema a Catalunya”

L’Escola Superior deCinema i Audiovisuals de Catalunya, adscrita a la UB, ha iniciat un procésd’ampliació amb novesinstal·lacions

ha el senyor que l’únic que fa és administrara la seva manera un capital que ha de gene-rar un producte determinat; l’Estat és elcapitalista que posa a l’abast d’una sèrie degent unes possibilitats, aquesta gent lesadministra, se’n queda un tant per cent per aells i fa el producte que els dóna la gana.Això no té gens de competitivitat. Ambaquesta base han funcionat les poquíssimesproductores que hi havia. Després, hi ha unasèrie d’empreses que jo anomeno “manufac-tureres”. Són petites empreses que van pro-jecte per projecte i on normalment produeixi dirigeix el projecte la mateixa persona.Després hi ha els que tenien les grans ambi-cions i en els quals les institucions catalanesvan dipositar molta confiança i que ara estanen una gran fallida tècnica. En tres anys esgastaran 5.000 milions de pessetes en cine-ma a Catalunya. Necessàriament això ha dereflotar o el cinema se’n va a la porra persempre més. Només que donin pas a 14 o 15nous realitzadors i que en surtin dos querealment valguin la pena ja és una obertura.El ressuscitar el cinema a Madrid va ser així.

La televisió té una força molt important aCatalunya, és la innovadora del segment aEspanya. Però curiosament la concentracióde seus centrals a Madrid fa que el pes espe-

cífic estigui allà. En comptes de tenir uncentre de producció i un de pensament, elque hem fet a Catalunya és desplaçar moltesoficines a Madrid. Madrid ha creat la ciutatde la imatge i aquesta concentració fa que elfocus de difusió estigui allà. La producció,però, està més repartida i de fet els progra-mes de televisió vénen molt marcats percoses catalanes, sobretot la postproducció.

La publicitat comença a anar a Madridperò el fort està a Barcelona. I la sort de lapublicitat és que manté en vigor els tècnicscinematogràfics, l’elabora la gent de cinemabàsicament. El cinema té un atur de creació,però no un atur tècnic.

L’ESCAC fa una sèrie d’activitats de pro-jecció social, com ara cicles de debats. Usvoleu convertir en un centre de reflexió, dereferent?

En aquests moments ja tenim la sensacióque fem massa coses; a mi em sembla queens anirem arrelant a poc a poc. Evidentmenten el moment que es comenci a parlar serio-sament sobre política cinematogràfica i Cata-lunya, no es podrà fer si no en diem algunaparaula. Fem els “dimarts a l’ESCAC”,oberts a tothom, però que són més aviatdebats de cultiu erudit. Només fent les coses

a poc a poc es pot garantir que no s’enfonsin.Nosaltres el que necessitem abans de ser uncentre que irradiï pensament és que la gentens identifiqui clarament. Això s’aconse-gueix a la manera de la formigueta, que lagent vegi que hi ha una coherència total en elpla de formació que fas, la gent que surt pro-fessional i amb uns continguts que podenaportar coses.

Com veieu les mesures protectores en cine-ma, tant a nivell de Catalunya (doblatge)com en el debat entre cine d’Europa id’Estats Units?

Ha d’haver-hi unes mesures polítiquesque permetin que en igualtat de circumstàn-cies els productes autòctons puguin ser con-sumits i siguin competitius, a l’estil del quefa França. Som estúpids si permetem quepel·lícules de sèrie C americana que novalen res vinguin aquí, tinguin exhibiciócomercial, les doblem, els fem 50.000favors... i en canvi hi hagi pel·lícules deforça més interès que ni tan sols s’estrenin.Però sobretot em sembla un disbarat invertirdiners grossos perquè es doblin pel·lículesamericanes que ja tenen la clientela assegu-rada. El fet que jo hi dediqui centenars demilions de pessetes i no els doni per a la pro-ducció industrial del propi país, em semblaun despropòsit. Prefereixo que no es donires. Les sales de cinema ja estan en mans deles multinacionals americanes. A més en elfutur cada cadena farà les seves pel·lícules ila competència serà més ferotge.

Actualment, les subvencions han canviat,no són indiscriminades, però la mentalitatno ha canviat. Ara fa cinema gent jove per-què als grans no els dóna cèntims l’adminis-tració i a més els paguen menys. Feta la llei,feta la trampa. Ha d’haver-hi una llei quevetlli i protegeixi el cinema autòcton, espa-nyol o català, però no de la manera com hoestem fent.

Crec que l’ESCAC ha de formar gentper al cinema en general (no cinema catalào espanyol), i també per a l’audiovisual. Elcinema és construir una història. Aixòdóna més qualitat que la metodologia quefa servir la televisió. Per tant, una forma-ció que emfasitzi el que en diem el cine-matogràfic, per molt que formi per a tele-visió, publicitat o multimèdia, té una con-sistència diferent

5El director de l’ESCAC Josep Maixenchs afirma que “el cinema és construir una història”

“La televisió a Catalunyaté una força important i és la innovadora delsegment a Espanya”

ensenyaments

Arriba als37.234 milionsde pessetes, un3,4 % superiora l’exercicianterior

l Consell Social de laUB, reunit el 22 dejuliol sota la presidèn-

cia de Pere Fontana, vaaprovar el pressupost de laUniversitat de Barcelonaper a l’any 1999, desprésque la Junta de Governhagués donat la seva apro-vació a la proposta presen-tada el 29 de juny.

L’increment dels ingressos procedents dela Generalitat de Catalunya i la moderadareducció de la despesa corrent han permès eltancament del pressupost per a aquest any,que arriba als 37.234 milions de pessetes, un3,4 % superior a l’exercici anterior. D’aquesttotal, 33.515 milions de pessetes són ingres-sos corrents, mentre que 3.716 milionscorresponen a ingressos de capital.

El pressupost d’enguany inclou, per pri-mera vegada, en el capítol de transferènciescorrents, els ingressos derivats del contracte-programa (439 milions de pessetes) que laUB signarà properament amb la Generali-tat, amb l’objectiu de pactar un seguit demillores i que el compliment dels indica-dors corresponents afecti la subvenciónominativa

6

Aprovat el pressupost per a l’any 1999

L’objectiu és potenciarl’àrea metropolitana de la ciutat

l rector de la UB Antoni Caparrós va par-ticipar el passat mes de maig en la reuniódel Consell General de l’Associació Pla

Estratègic de Barcelona, on va aprovar-se eltercer Pla Estratègic Econòmic i Social deBarcelona, que té com a objectiu potenciarl’àrea metropolitana de la ciutat. El Consellestà integrat per les 202 entitats, institucions,associacions i empreses més significatives del’àrea metropolitana.

El tercer Pla, que té com a previsió assolir elsseus objectius l’any 2005, proposa cinc granslínies d’acció per potenciar: l’ocupació, la regiómetropolitana, la qualitat de vida, la participa-ció dels ciutadans, i el rol de Barcelona i la sevaàrea en l’àmbit internacional. També suggereixactuacions puntuals en camps com ara les infra-estructures (ample de via, el port...), l’ensenya-ment, la formació, la recerca, la no exclusiósocial, l’habitatge i el transport públic

La UB en el III Pla Estratègicde Barcelona

actu

alit

at

Hi ha hagut una moderada reducció de despesa corrent

La reunió va tenir lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona

E

E

Increment de cursos i matriculats a Els Juliols

ls cursos d’estiu de laUB Els Juliols van re-validar enguany l’èxit

de convocatòria d’edicionsanteriors. Del 5 al 23 dejuliol van impartir-se al’Edifici Històric de la Uni-versitat 42 cursos (10 mésque l’any passat) amb propde 2.500 inscrits (gairebé unmiler més que en l’edicióanterior).

Els Juliols van estructu-rar-se en quatre gransàrees: recerca interdisci-plinària, noves àrees i te-mes d’estudi, actualitzacióde coneixements, i l’Obser-vatori Geopolític de la UB.El conjunt de cursos vadonar cabuda a les temàti-ques més diverses fentpalès un cop més el seu objectiu de propos-ta interdisciplinar. Alguns exemples de cur-sos són el dedicat al centenari del naixe-ment de Borges o l’impartit pels catedràtics

del Conservatori Superior Municipal deMúsica de Barcelona, amb audicions endirecte centrades en l’anàlisi de l’entornmusical de Chopin i Mompou. Entre els

cursos n’hi ha hagut que han tingut com aobjectiu prioritari l’anàlisi del model de ges-tió de la ciutat de Barcelona, els seus espaispúblics o la seva memòria històrica, els orien-tats al món econòmic, científics (els làsers enquímica, bioquímica i medicina, l’estudimediambiental d’Aznalcóllar, l’aventuracientífica de l’Antàrtida, les sorpreses quànti-ques del segle o les malalties neurodegenera-tives), socials (la família i les seves transfor-macions, els estils de vida a l’espai medite-rrani llatí) i polítics (Constitució i Estatut,Internet i política, la situació actual a lessocietats africanes al sud del Sàhara, de Co-lòmbia i del Tibet, i els nacionalismes a Es-panya). D’altra banda, Formació Continuada-Les Heures va organitzar el mes de juliol 21cursos i seminaris de formació continuada enla sisena edició de la Barcelona EuropeanUniversities Summer School, seguida per 400alumnes. La Unitat d’Estudis Hispànics vaoferir també a l’estiu cursos de llenguaespanyola per a estrangers

7

Estiu a la Universitat

societat

L’oferta acadèmica de la UB aquest estiu s’ha vist ampliada per dues iniciatives més.Els més de tres-cents inscrits van marcar el passat mes de setembre la plena consolida-ció dels cursos d’estiu de la UIMIR (Universitat Internacional de Menorca Illa del Rei)organitzats el mes de setembre i fruit de l’estreta col·laboració entre l’Ajuntament deMaó, la Universitat de Barcelona, la Universitat de les Illes Balears i la UniversitatJaume I, amb el suport del Consell Insular de Menorca. D’altra banda, la iniciativa pro-posada amb el naixement d’Els Juliols, ara fa tres anys, de portar els cursos d’estiu dela UB a Sarajevo s’ha vist enguany, finalment, materialitzada. Més d’un centenard’alumnes de la UB i 100 més inscrits a Sarajevo van tenir l’oportunitat, del 20 al 24de setembre, de participar en la primera convocatòria de la Joint Summer University,impulsada amb la voluntat d’ajudar a la reconstrucció del sistema educatiu universita-ri a Bòsnia i Hercegovina, i de potenciar l’intercanvi d’estudiants i professors en uncontext de solidaritat i cooperació.

De Menorca a Sarajevo

E

Participants en el debat sobre el Tibet en el marc d’Els Juliols, d’esquerra a dreta: el president de la Casa delTibet de Barcelona, Thubten Wangchen, el professor Melvyn Goldstein de la Case Western University (EUA) ila seva esposa, i el president del Comitè Legislatiu de l’Assemblea Popular tibetana de Lhasa, Pasang Norbu

La UB repenguany 13.000nous estudiants

a UB comença aquestcurs amb 13.000 estu-diants de nou ingrés,

dels quals un 80 % es va ma-tricular del 20 al 26 de juliolen els ensenyaments que ha-vien triat en primera opció,mentre que la resta d’estu-diants, admesos en altresopcions sol·licitades, ho va ferdel 2 al 8 de setembre.

Un any més, la UB és launiversitat amb més alum-nes de nou ingrés, dels40.000 al conjunt de les uni-versitats públiques catala-nes, que enguany han rebutmés de 47.000 sol·licitudsde preinscripció. La UB ha rebut enguany un20 % més de sol·licituds d’ingrés de les queha pogut admetre. A la UB hi accedeixencada any la majoria dels estudiants ambmillors expedients acadèmics respecte a lesaltres universitats catalanes. És a dir, si com-parem, per exemple, els 50 alumnes queingressen amb millor expedient a un ense-nyament en les diverses universitats catala-

nes veurem que els que accedeixen a la UBtenen en conjunt millors qualificacions.

El nou curs acadèmic es va iniciar a la UBentre el 16 i el 23 de setembre, segons elscentres. Per facilitar la incorporació delsnous estudiants, agilitzar el procés de matrí-cula, i donar orientació sobre cada ensenya-ment, la Secció d’Accés d’Alumnes i elGabinet d’Orientació Universitària de la UB

han coordinat els mesos de juliol i setembretot un seguit de sessions informatives orga-nitzades pels responsables de cada facultat oescola. Els mesos de juliol i agost es va feruna campanya telefònica per informar perso-nalment els alumnes del calendari d’aquestessessions.

Enguany s’ofereix als estudiants de la UBla possibilitat de donar suport a algun com-pany amb alguna discapacitat i obtenir encontraprestació un ajut econòmic. La convo-catòria per cobrir aquestes places valorarà lesnecessitats dels estudiants amb discapacitats iles característiques dels que sol·liciten acom-panyar-los. Es tindrà en compte si caldranactuacions dins l’àmbit de la intimitat de lapersona amb discapacitat, els recursos econò-mics de l’estudiant acompanyant, i fonamen-talment la similitud d’itinerari curriculard’ambdós. Per aquest darrer motiu el progra-ma rep el nom de Matrícula en Paral·lel.

La iniciativa forma part del Projecte Pro-grama per a la No Exclusió d’Estudiants ambDiscapacitat dirigit pel professor de Mètodesd’Investigació i Diagnòstic en Educació Feli-ciano Castillo, que és també director delCREI-Sants (centre organitzat i patrocinatper la Divisió V de Ciències de l’Educaciócom a servei d’ajut a persones amb diferentstipus d’handicap)

8

Comença el curs

estu

dian

ts

Aquest curs la UB ofereix per primer cop el títol homologat de Diplomatura en NutricióHumana i Dietètica, impartit pel Centre d’Ensenyament Superior de Nutrició i Dietèti-ca (CESNID), adscrit a la UB. Aquest ensenyament neix a partir de la transformació deltítol propi de Graduat en Dietètica i Alimentació Humana.Entre els objectius de l’ensenyament hi figura proporcionar una formació científica entotes les facetes relacionades amb les ciències de la nutrició i dels aliments i donar alsfuturs professionals de la nutrició aplicada amplis coneixements en ciències bàsiques,nutrició i dietètica, salut pública i educació nutricional, organització i gestió, idiomes ialtres matèries complementàries.El CESNID considera que ha iniciat una nova etapa en la seva relació amb la UB. Eldesembre de l’any passat va signar un nou conveni d’adscripció i de col·laboració acadè-mica que contempla la pertinença de la Fundació del CESNID al grup UB, potencia lacoherència dels plantejaments estratègics entre ambdues institucions, i estableix els vin-cles de col·laboració que permetran incrementar l’estabilitat i el valor afegit de l’ads-cripció del centre a la Universitat. Aquest conveni també fixa que en la nova diplomatu-ra una part de les classes l’imparteixin professors de les diverses divisions de la UB.

Els estudis de nutrició i dietètica, títol homologat

La UB és la universitat catalana on ingressen els millors expedients

L

Dos professors de laFacultat d’Història,comissaris d’unaexposició sobre lacaiguda de la ciutat sotales tropes franquistes

ls professors del Departament d’Histò-ria Contemporània Manel Risques iRicard Vinyes han estat els comissaris,

conjuntament amb el professor de la UABFrancesc Vilanova, de l’exposició “1939.Barcelona: Any zero” que es va inaugurar el21 d’abril al Museu d’Història de la Ciutatamb motiu de la commemoració del seixantèaniversari de l’acabament de la Guerrad’Espanya i de l’ocupació de Catalunya iBarcelona per les tropes franquistes.

L’exposició, organitzada per l’Ajuntament

i que es podrà veure fins al 10 de gener, retra-ta la vida dels ciutadans, la ruptura i substi-tució violenta del règim democràtic repu-blicà que es produí amb l’ocupació de Bar-celona i Catalunya per les tropes franquistesel 26 de gener de 1939. El 30 d’agost l’expo-sició ja havia rebut 24.000 visitants.

A les dues plantes de la Casa Padellàs, seudel Museu d’Història de la Ciutat, s’hi expo-sen entre d’altres materials, alguns d’ellsinèdits, el document original del sumari delconsell de guerra al president Companys,una llista de 50 personatges que van erigir-seen la nova classe dirigent de la Catalunyavençuda, cartilles de racionament, la bandasonora del comunicat oficial de la fi de laguerra, un audiovisual italià sobre la destruc-ció del port de Barcelona per part de l’avia-ció de Mussolini i un mapa de la ciutat on unquintacolumnista va marcar els domicilis depersones d’esquerres per denunciar-los.L’exposició inclou apartats sobre temes com

ara la fugida i exili, la vida pública i la cul-tura de consum popular, la subsistència i eltreball, i la repressió i espanyolització.

L’exposició ha suposat un any i mig defeina, consultant i recopilant documents adesenes d’arxius d’institucions públiques i pri-vades i material donat per ciutadans particu-lars, com per exemple l’última carta d’un con-demnat a mort a la seva dona escrita en paperde fumar o el testimoni del capellà de la presóModel, per on van passar 130.000 persones.

L’exposició, rica en informació estadística ielements visuals, es complementa amb unavisita al refugi antiaeri del Poble Sec. Aixímateix, s’ha programat un cicle paral·lel deconferències i s’ha editat un llibre-catàleg ambarticles, entre d’altres, de Josep Benet, Monser-rat Iniesta, Francesc Vilanova, Borja de Riqueri Hilari Raguer. Membres de l’AssociacióCatalana d’Ex-Presos Polítics i de l’Associacióde Dones del 36 s’han ofert a donar el seu tes-timoni personal en visites concertades

9

1939. Barcelona:Any zero

exposició

E

Els professors Manel Risques i Ricard Vinyes davant del cartell de l’exposició

La UB imparteix unaassignatura pionera enarqueologia subaquàtica

l curs 1998-99 el Departament dePrehistòria, Història Antiga i Arqueolo-gia va oferir per primer cop l’assignatu-

ra quadrimestral optativa de segon cicleArqueologia Nàutica i Subaquàtica, imparti-da pel director del Centre d’ArqueologiaSubaquàtica de Catalunya Xavier Nieto. Lainiciativa va gaudir d’un considerable èxit, jaque s’hi van matricular un total de 78 alum-nes (a més de cinc oients).

Aquests estudis, d’àmplia tradició a lesuniversitats europees (a la Gran Bretanya sónuna especialitat de la carrera d’arqueologia),es donen per primer cop de forma reglada enuna universitat espanyola. A l’assignatura estracten matèries com ara la introducció a les

fonts d’informació (textos clàssics, vies nàu-tiques de l’antiguitat, etc.); metodologia del’excavació submarina (aspiradors, orienta-ció a través de GPS); arquitectura naval(construcció de vaixells, tecnologia empra-da, viatges i periples de l’antiguitat); organit-zació del comerç, fent especial esment al’època romana; infraestructura terrestre(ports) i oficis vinculats, i assegurancesnavals. Per últim s’estudien els aspectes méslligats a la gestió i protecció del patrimoni,com ara legislació, normativa, conservació irestauració del material arqueològic trobat.

L’assignatura també preveu una part pràc-tica consistent en el treball directe als jaci-ments amb Xavier Nieto com a director i abord del vaixell Thetisdel Centre d’Arqueo-logia Subaquàtica de la Generalitat, ancoratal port de Palamós. Val a dir que el curs 1998-1999 no van poder fer-se les pràctiques acausa de problemes amb una normativa delgovern central. Enguany sí que s’espera

poder dur a terme aquests continguts pràctics.En aquests moments, el Centre d’Arqueo-

logia Subaquàtica de la Generalitat té tresgrans projectes endegats: el poblat neolíticde La Draga a l’estany de Banyoles, l’exca-vació del port romà d’Empúries i la gestió iprotecció del patrimoni existent.

Xavier Nieto es va llicenciar en HistòriaAntiga a la UAB l’any 1973, i es va iniciaren el camp de l’arqueologia submarina l’any1979. Format amb el pare d’aquesta discipli-na a Europa, el professor André Techernia ala Universitat d’Aix-en-Provence i al Centrede Recerques Subaquàtiques de Marsella, vacomençar a treballar al Servei Tècnicd’Arqueologia de la Diputació de Gironal’any 1981, posteriorment traspassat a laGeneralitat. És autor de Introducción a laarqueología subacuática(1983) i de Le nave-gation a l’antiguité(VV.AA., 1998), a mésde nombrosos articles a publicacions especia-litzades

10

El passat sotael marhi

stòr

ia

Prospecció arqueològica a les restes del vaixell medieval ‘Culip VI’, d’inicis del segle XIV, a Cadaqués (Font: Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya)

E

Correu electrònic a través del telèfonmòbil per a estudiants

L’empresa Airtel està col·laborant amb laUB en el projecte de posar a disposició delsalumnes de la Universitat un sistema decorreu electrònic combinat amb telefoniamòbil. L’alumne podrà llegir gratuïtamenttots els correus que li arribin tant des del’ordinador com des del seu mòbil, el qualemet un senyal d’avís en rebre un correuelectrònic. Igualment es poden enviarcorreus electrònics des del telèfon mòbil.

Per apuntar-se gratuïtament a aquest serveical disposar d’un mòbil Airtel. En el casd’alumnes que no en tinguin, se’ls ofereix lapossibilitat d’adquirir-ne un a preu reduït. Pelque fa als alumnes de la UB que no tenencorreu electrònic, se’ls en facilitarà una adreça.

A més, els estudiants rebran a la sevaadreça de correu una sèrie de missatges dedocents, centres i departaments de la Univer-sitat, tant sobre temes d’interès general per atot el col·lectiu d’alumnes com sobre aspec-tes que només interessin a grups d’estudiants

més concrets (per exemple els que cursenuna determinada assignatura). Airtel, patro-cinador d’honor de la UB, també ha col·labo-rat en equipar tecnològicament diversosdepartaments i serveis perquè puguin enviarcorreus electrònics als estudiants. Tot aquestprojecte s’ha fet a través de la Unitat de Màr-queting i Patrocini en coordinació amb elVicerectorat de Docència i Estudiants.

Airtel també és patrocinador del cicle detertúlies El Parc de 7 a 9 i de la futura carpe-ta de la imatge corporativa de la UB

12

col·

labo

raci

ó

Ajut al Cicle de Música

General Òptica, a més d’oferir a lacomunitat universitària una sèrie de pro-ductes i serveis a preus especials, patroci-na enguany el Cicle de Música a la Uni-versitat, que arriba a la tretzena edició.D’aquesta manera col·labora amb una ini-ciativa que cada curs inclou concerts dediverses formacions (orquestres, corals...)i solistes. L’assistència sempre és gratuïtai normalment se superen amb escreix les500 localitats del Paranimf o les 600 delPati de Lletres, amb cues a l’entrada del’edifici per agafar lloc. A tot el materialde difusió dels concerts hi figurarà, arrand’aquest patrocini, el logotip de GeneralÒptica. Enguany, el primer trimestre delCicle de Música comptarà amb actua-cions de diverses corals, del Cor Gospel,del Trio Occitània (amb violí, violoncel ipiano) i els tradicionals concerts de SantaCecília i de Nadal

Nous patrocinis

El telèfon mòbil emet un senyal d’avís en rebre un correu electrònic

El Cicle de Música inclou concerts de diversos gèneres

Més informació al telèfon 670 411 411 i a l’adreça d’Internet www.ub.es/airtel/estudiants.htm

Programació del Cicle de Música per al primer trimestre● Dijous, 7 d’octubre:Concert de les

corals de l’Esquerra de l’Eixample(Coral Encís, Coral PolifònicaIndustrial, Cor Vivaldi).

● Dijous 21 d’octubre:Concert delCor Gospel Barcelona.

● Dijous, 11 de novembre:Concert acàrrec del Trio Occitània (FèlixFerrer al violí, Sandrine Robillardal violoncel, Jordi Armengol alpiano).

● Dijous 25 de novembre:Concert deSanta Cecília.

● Dimecres, 22 de desembre:Concertde Nadal.

Telèfon d’informació sobre el Cicle de Música: 93 403 53 43

Alumnes de la Facultatde Ciències Econòmiquesi Empresarials van fer un sondeig de la intencióde vot a les eleccionsmunicipals del 13 de juny molt proper a la distribució final deregidors a Barcelona

l 13 de juny va ser un dia de treballintens per a una cinquantena d’alumnesde la Facultat de Ciències Econòmiques

i Empresarials, que van dur a terme un son-deig de la intenció de vot durant aquella jor-nada electoral.

Amb un grau d’encert superior a d’altressondejos d’empreses especialitzades, abansdel tancament dels col·legis electorals elsalumnes ja anunciavenque el Partit Socialistade Catalunya tornava aser la força majoritàriaen el nou consistoribarceloní, amb unaprevisió d’entre 19 i 20regidors, seguits deConvergència i Unió–que n’obtindria entre10 i 11–, el PartitPopular –amb 5 o 6 re-gidors–, Iniciativa perCatalunya-Els Verds–que en tindria 3– iEsquerra Republicana–amb una franja d’en-tre 2 i 3 representants.Aquestes dades s’ajus-ten extraordinàriamental resultat real delscomicis: 20 regidorsper al PSC, 10 per aCiU, 6 per al PP, 3 pera ERC i 2 per a IC-ElsVerds.

L’èxit d’aquests alumnes de l’assignatura deMostreig Estadístic II, de segon curs de ladiplomatura d’Estadística, és el resultat d’untreball pioner en l’àmbit universitari de totl’Estat, fet amb el suport dels professorsJaume Llopis i Esteban Vegas del Departa-ment d’Estadística adscrit a la Facultat de Bio-logia. “Es tracta”, diu el professor Jaume Llo-pis, “de transmetre als alumnes la idea d’orga-nització i fer que s’enfrontin a situacions iproblemes reals que han de solucionar”.

Amb les eleccions municipals en el puntde mira, durant els últims mesos es vanorganitzar en grups de treball de caràcterautònom, per dissenyar i elaborar l’urna, lespaperetes i tot el procés de l’enquesta;seleccionar la mostra i analitzar la històriarecent de les eleccions municipals a Barce-lona; donar suport informàtic i logístic, iestablir contactes amb els principals partitspolítics i mitjans de comunicació. Arribat eldiumenge 13 de juny, es van distribuir en 12col·legis electorals de tot Barcelona, i fins ales 17 h van fer més de 4.200 consultes a

ciutadans que ja havien votat. Es feia servirun sistema que garantia la total privacitat dela resposta del votant i afavoria la col·labo-ració ciutadana.

A les 19.30 h, tal com feien les empresesde sondejos, van facilitar als partits polítics imitjans de comunicació una aproximaciómolt acurada dels resultats que més tard con-firmarien les urnes. Segons l’estudiant Cris-tian Tebe, portaveu del grup, “tot això ens haservit molt per veure que l’estadística ésmolt més que els nombres, que hi ha unatasca important al darrere. Per nosaltres haestat una gran experiència a nivell de treballde coordinació i d’equip, i hem pogut culmi-nar amb èxit una feina complicada”

13

Els estudiants encerten els resultats

electorals

pràctiques

Pere Carles, Cristian Tebe i Georgia Escaramís, tres dels alumnes que van treballar en els sondejos

E

Es tractava que elsalumnes s’enfrontessin a situacions i problemesdel treball real

Els professors delDepartament de DretConstitucional i CiènciaPolítica de la UB MiquelCaminal i Jordi Matashan coordinat el llibre ‘El sistema polític català’,publicat en coedicióentre Tecnos, el servei de publicacions de la UABi Edicions UB

obra conté textos de professors deCiència Política, Sociologia, HisendaPública i Dret Constitucional de la

UB, la UAB, la UPF i la URV. En aquestaentrevista els professors Caminal i Mataspassen revista a alguns aspectes analitzats alllibre.

Molt cops es diu que el sistema políticcatalà és molt estable i poc donat aextrems, fins i tot avorrit.Jordi Matas: Aquí hi ha una calma política

i probablement això té a veure amb el fetque Convergència i Unió governa Catalunyades del 1980, i va fer-ho amb majoria abso-luta de 1984 fins a 1995. Caldria afegir quel’oposició tampoc no ha estat dura en el seupaper. Normalment també es diu que elsprincipals líders dels partits polítics catalansvan actuar braç a braç en la lluita contra elfranquisme. D’aquí vindria una certa com-plicitat que probablement no trobem ni enl’àmbit estatal ni en el de moltes comunitatsautònomes.Miquel Caminal: En el capítol sobre cul-tura política del llibre es pot deduir queentre la població espanyola i catalana enels darrers anys del franquisme l’interèsper la política era baixíssim, fins i tot hihavia una imatge negativa que el sistemas’havia encarregat de propagar. En canvi,en la transició i els primers anys de lademocràcia l’interès puja substancialment.Al llarg dels anys 80 i 90 es produeix unprocés d’una banda d’estabilització del sis-tema democràtic i d’altra banda es dóna uninterès baix i fins i tot desinterès envers lapolítica. Potser avui la imatge no és lanegativa que es tenia en el franquisme, peròs’han ajuntat el desinterès creixent i l’as-pecte negatiu que han generat els casos decorrupció.

Sobre l’estabilitat de la societat catala-na, cal subratllar que s’ha produït una inte-gració sense conflictes d’ordre lingüístic icultural rellevants, en els processos migra-toris entre els anys 40 i 70. En l’actualitatun de cada tres catalans ha nascut fora deCatalunya.

Els partits busquen cada cop més el centrei s’escurcen les diferències entre ells. Comes tradueix això en l’àmbit català?M.C.: El fenomen que el que està al centreguanya eleccions porta temps produint-se;els partits se situen segons el mercat i hi hauna borsa de votants al centre que dirimeixqui guanya les eleccions. En el cas del’electorat català aquest punt se situa en elcentre-esquerra, d’aquí que tant CiU comel PSC s’hi hagin orientat. Això conflueixamb un altre fet: hi ha hagut una distribucióde papers traduïda en que, segons el tipusd’eleccions, guanya un partit o un altre. Amés el sistema de partits aquí té altresvariacions importants respecte a Espanya:el PP a Catalunya té el sostre de ser, ambdificultats, el tercer partit, i d’altra bandaels partits petits s’aguanten (ERC, Iniciati-va-Verds). També s’ha de pensar que elprincipal partit de l’oposició en el Parla-ment de Catalunya va estar implicat en el

govern de l’Estat fins que el PSOEva perdre les eleccions.J.M.: Estic completament d’acordamb la tendència ideològica centrí-peta dels partits polítics i en unatendència electoral també centrípeta.Trobem el gruix de l’electorat en elcentre-esquerra catalanista. Els par-tits polítics es trepitgen, sobretotCiU, que en anteriors eleccionsautonòmiques ha aconseguit exelec-tors del PP, del PSC, d’ERC i fins itot d’Iniciativa per Catalunya.

Quins dèficits trobaríem en laimbricació de les diverses adminis-tracions catalanes? Caldria unmajor pes dels municipis?J.M.: Si ens fixem en els diversosnivells institucionals hi ha moltsaspectes que grinyolen. D’una bandatenim les diputacions, que tenenforça recursos econòmics i gairebé

14

Investigadors de

la políticacatalanado

cent

s

Miquel Caminal i Jordi Matas davant la seva facultat

L’

ningú no sap per a què ser-veixen. Hi ha un dèficitencara potser més importantque són els consells comar-cals; una administracióintermèdia amb pocs recur-sos i poques competències ique és una de les assignatu-res pendents. D’altra banda,potser també caldria unamajor descentralització enles administracions locals:més recursos econòmics imés competències.M.C.: És clar que tots elspartits llevat del PP coinci-deixen que l’autogovern nonomés és insuficient sinóque hi ha un aspecte que laConstitució no ha resolt: ladistinció entre nacionalitatsi regions. D’això se’n de-dueixen uns defectes pelque fa a la qualitat i singula-ritat de l’autogovern. Unaltre aspecte és que desd’un punt de vista d’orga-nització de relacions inter-governamentals i d’organit-zació territorial, a Catalu-nya s’han mantingut lesdiputacions no només perderivació de la Constitució,sinó perquè els partits leshan acceptat i han descobertque a la pràctica no els vamalament el fet de mante-nir-les. Una altra qüestió ésel centralisme que s’ha produït pel que fa algovern interior de Catalunya i, relacionatamb això, la polèmica entre les dues princi-pals formacions polítiques catalanes tant enla qüestió de l’àrea metropolitana com en elmunicipalisme. Dos capítols del llibre sónbastant clars en demostrar que, així com s’hade reconèixer el percentatge important derecursos que gestionen les comunitats autò-nomes, i particularment la Generalitat deCatalunya, això no ha passat en els munici-pis, que s’han mantingut en uns percentatgespressupostaris realment baixos.

Quins dèficits i característiques són propisde l’Administració catalana?J.M.: Hauríem de distingir el nivell políticde l’administració del funcionarial. Si ensfixem en el polític hauríem de concloure queen l’administració pública catalana hi hamolts càrrecs de designació política.

D’altra banda, a Catalunya la carrera fun-cionarial és curta. A més, a principis dels 80persones molt joves van ocupar càrrecs d’altfuncionari i ara tenen poques expectatives de

seguir avançant en la seva carrera. Hi ha unaltre element, els criteris que es tenen encompte per ocupar aquests alts càrrecs fun-cionarials. Aquí s’han deixat anar algunescrítiques en el sentit que els criteris políticsper nomenar càrrecs arriben també als decaire funcionarial. No hi ha cap estudi que hohagi confirmat, però sí enquestes que expli-citen aquesta doble frustració: carrera curta ipossible politització de càrrecs funcionarials.

M.C.: Eixamplant més l’àmbit de la pregun-ta, el que sí s’ha produït a les democràciestecnocratitzades i desideologitzades a lasegona meitat del segle XX és un procés pelqual, dit d’una manera simple, els gerentsfan política i els polítics fan de gerents. Ésmolt difícil descobrir la línia fronterera entreuns i altres. Quasi podem dir que la distinció

no és tant per la feina quefan, sinó per la legitimació iel procés que condueix al’exercici del càrrec. Lalegitimació del polític veper eleccions i la d’un altcàrrec per designació o perla mateixa carrera funciona-rial. En els sistemes actuals,els parlaments continuensent vitals per legitimarperò per comprendre el fun-cionament de presa de deci-sions cal mirar el govern il’administració.

Com s’ha de situar elnacionalisme català da-vant la realitat europea?M.C.: La UE és un fetincontestable i això resituael discurs de tots els nacio-nalismes. Pensant en elspartits polítics catalans, noes pot deduir el principiorteguià que Espanya és elproblema i Europa la solu-ció. Europa és aquí i aixòobliga a un discurs naciona-lista dual interdependent: aEuropa i a Espanya. Però ésbastant clar que el problemade l’autogovern s’ha decontinuar resolent en elmarc de l’Estat espanyol.Això ve enfortit perquè siEspanya encara està llunydel reconeixement de la sin-

gularitat nacional de Catalunya i altresnacionalitats o nacions de l’Estat, no diguemcom està la qüestió a Europa.

D’altra banda, hi ha diversos àmbits territo-rials igualment legitimats per les eleccions.Això implica una qüestió: els ciutadans esta-ven acostumats a estats i capitals, on es pre-nien les decisions més importants. Això estàcanviant en el doble procés de globalització-regionalització, però la pregunta fonamental-ment és la mateixa: d’on sóc jo bàsicament?Europeu, espanyol, català...? Per això fa autèn-tic pànic a alguns estats europeus parlar del’Europa Federal, perquè pot significar des-composar la identitat que es considera fona-mental: la de l’estat. Per mi, no es pot construirEuropa sense descomposar els estats.J.M.: La multiplicitat d’institucions que ensafecten ha generat una desorientació del ciu-tadà, que no sap a qui assenyalar quan hi haalguna cosa que no funciona gaire bé. Totplegat encara s’està construint, l’estat de lesautonomies, la UE... Esperem que d’aquí auns anys es puguin identificar millor els res-ponsables polítics

15

docents

Jordi Matas i Miquel Caminal analitzen la tendència centrípeta dels partits

“El fet de la UE resitua el discurs dels nacionalismes”

L’entorn urbàcom a gresold’accions iiniciatives en matèriad’educació i formacióconstitueix undels nuclis detreball d’ungrup de recerca

ubratllar el valor deles ciutats com aagents educatius i com

a espais de convivència iformació cívica dels ciuta-dans és una idea que és pre-sent des de fa anys en el dis-curs d’alguns corrents peda-gògics i socials clarament innovadors.L’educació no seria així un fet centrat en elperíode d’infantesa o joventut de l’individuni tampoc restringit al marc familiar o esco-lar. Per contra, educar seria un procés dinà-mic i sense solució de continuïtat amb elconjunt d’experiències que acumula l’ésserhumà al llarg de la seva trajectòria vital, i ésen aquesta perspectiva global i integradoraque l’àmbit urbà cobra un gran protagonis-me. La ciutat entesa com a gresol d’accions iiniciatives en matèria d’educació i formacióde la ciutadania –és a dir, la “ciutat educado-ra”– constitueix un dels nuclis de treball delcatedràtic Jaume Trilla i els seus col·labora-dors al Departament de Teoria i Història del’Educació de la Facultat de Pedagogia.

La ciutat dels nens

En aquesta línia, el professor Trilla estàdesenvolupant i col·laborant en diferentsrecerques i programes d’intervenció. Perexemple, és el coordinador d’un projecte quela Diputació de Barcelona impulsa en vuitajuntaments de la província, inspirat en elstreballs del pedagog italià Francesco Tonuc-ci, autor d’un llibre titulat La ciutat dels

nens.En aquesta obra apunta la necessitatd’adaptar les urbs als més petits com a res-posta a la profunda transformació social,arquitectònica i funcional que han experi-mentat les ciutats. Es tracta de situar-se al’alçada de la mirada dels nens –que són elsciutadans amb nivell màxim de diversitat–per tal de no perdre la perspectiva sobre capaltre grup social. En síntesi, quan més a propdels nens estigui la ciutat, més a prop estaràde tots els ciutadans. Arran de la iniciativa,alguns ajuntaments ja han incorporat a laseva funció els consells infantils, uns vehiclesde participació de les propostes dels nenssobre temàtiques cíviques, urbanístiques isocials, com ara l’emblemàtica “A l’escola hianem sols” per incentivar la recuperació del’espai urbà per part de la canalla.

El marc teòric de la “ciutat educadora” éstambé el rerefons de la col·laboració esta-blerta des del 1998 entre aquest equip delDepartament de Teoria i Història de l’Edu-cació i un grup de professors del Movimentde Renovació Educativa del Casal del Mes-tre de Santa Coloma de Gramenet a fi d’ela-borar el mapa educatiu d’aquesta població.Ara com ara, s’està treballant en les dadesrecollides per fer l’inventari i l’estudi de la

distribució en el territori dels agents impli-cats en la funció educadora i així conèixerla realitat i el potencial educatiu de la ciu-tat. També es vol analitzar l’ús real que fa lapoblació dels recursos educatius de la ciu-tat, a més d’analitzar els dèficits del mapaeducatiu en relació a les necessitats de lapoblació, tasca en la qual la implicació delciutadà i el debat entre els diferents agentssocials han de ser clau a nivell metodològic.

A més de poder fer servir la metodologiadissenyada en altres nuclis urbans, el treballvol impulsar projectes de col·laboracióentre entitats i incidir sobre les polítiques iles actuacions amb finalitats educatives. Tali com afirma el professor Trilla, “es tractade fer un esforç per contribuir a fer de laciutat un espai més educador i humanitza-dor per a tothom”

16

La dimensió educadora de les ciutatsre

cerc

a

S

La recerca subratlla elvalor de les ciutats com a agents educatius

El professor Jaume Trilla al seu despatx al Campus Vall d’Hebron

Banc Internacionald’Andorra-Banca Mora,Corporació Uriach iLaboratorios Salvatguardonats com a millors iniciatives enformació i innovació

anc Internacional d’Andorra-BancaMora, Corporació Uriach i Laborato-rios Salvat van ser els guanyadors de

la segona edició dels Premis a la Millor Ini-ciativa Empresarial de Col·laboració Uni-versitat-Empresa que concedeix la Funda-ció Bosch i Gimpera. Els guardons, convo-cats en col·laboració amb El Periódico,vanlliurar-se en el transcurs d’un sopar al Palaude les Heures el 15 de juliol al qual va assis-tir el conseller d’Indústria, Comerç i Turis-me, Antoni Subirà. També va assistir-hi

Amadeu Petitbó, president del Tribunal deDefensa de la Competència.

Banc Internacional d’Andorra-BancaMora va obtenir el Premi Les Heures enl’apartat de Formació. Així es reconeix latasca d’aquesta entitat per oferir estudis uni-versitaris a la seva plantilla, per la projecciódel seu treball a tot el territori nacional i endefinitiva per l’esforç en matèria de formaciómolt superior a la mitjana del sector.

Corporació Uriach i Laboratorios Salvathan obtingut ex aequoel Premi Les Cúpulesen Innovació. En el primer cas el criterifonamental ha estat la llarga tradició decol·laboració amb l’àmbit universitari mit-jançant la contractació de tasques de recer-ca i desenvolupament i la realització de pro-jectes cooperatius amb grups de recerca dedisciplines científiques d’universitats de totel món, entre elles vuit d’espanyoles. Labo-ratorios Salvat han estat distingits per laseva trajectòria de col·laboració amb grupsd’investigació universitaris i per haverimpulsat estudis dirigits a la creació de nous

fàrmacs, generats a partir de treballs derecerca fets a la universitat.

Diplomes d’agraïment

En el mateix acte a Les Heures es van lliu-rar uns diplomes d’agraïment, que inclouenun gravat numerat de l’artista i exdegà deBelles Arts Hernández Pijuan, a les entitatsi persones individuals que van col·laboraramb la Universitat durant 1998 amb aporta-cions en diners o en espècies a través de laUnitat de Màrqueting i Patrocini de la UB.

Aquests diplomes es van atorgar a BancoSantander, Caixa de Catalunya, Doxa, Coca-cola, Picking Pack, Soteras, Iberia, Myrur-gia, Enciclopèdia Catalana, Banca Catala-na, Doyre, Publivia, Delta, la Generalitat,l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació,El Corte Inglés, Banco Zaragozano, Caixade Pensions, FNAC, Mundo Deportivo,SABA, Xerox, i als mecenes Jaume Bover,Rosa Maria Esteve i els hereus d’OriolMartorell

17

La UB premial’esforç empresarial

col·laboració

B

El director de laFundació Bosch iGimpera, FrancescSantacana, el rector,Antoni Caparrós, i elconseller d’Indústria,Comerç i Turisme,Antoni Subirà, ambpersonalitats del jurati representants de les empresesguardonades

La Fundació Bosch iGimpera i EdicionesDeusto presenten l’EscolaVirtual de Negocis

l centre de Formació Continuada-LesHeures, depenent de la Fundació Boschi Gimpera de la UB, i Ediciones Deus-

to (Grup Planeta) han posat en marxa l’Esco-la Virtual de Negocis, dirigida a la formacióde directius d’empresa. L’Escola Virtual deNegocis convoca 50 cursos (de durada varia-ble, que oscil·la entre 6 i 80 hores) utilitzantles noves tecnologies multimèdia i disposantdels serveis propis d’una escola de negocis.

L’EVN la van presentar el 9 de juny a laSala d’Actes del centre de Formació Conti-

nuada-Les Heures el rector Antoni Caparrós,el director de Les Heures Martí Parellada i elconseller delegat de Planeta CorporaciónJosé Manuel Lara.

L’objectiu és liderar la formació on-linedel sector tot oferint un sistema de formaciópersonalitzada. Així, el seu web disposa d’unsistema d’autodiagnosi que permet al profes-sional identificar immediatament les sevesnecessitats de formació i triar les propostesque li semblin més interessants per al seucas. La metodologia es basa en un contextflexible i interactiu; un servei de tutories per-manent a càrrec d’experts, mitjançant correuelectrònic, espais de debat i xat; i contingutsdesenvolupats per professionals experts encadascuna de les matèries.

L’oferta formativa de l’Escola Virtual deNegocis està distribuïda en cinc àrees de

coneixement: administració i finançament,managementi recursos humans, àmbit jurí-dic i fiscal, màrqueting, i producció al’empresa.

Destaquen els cursos per a directius queofereixen una formació generalista i els queestan específicament dirigits a professionalsque volen actualitzar i ampliar els seusconeixements. L’Escola Virtual de Negocisintegra també el Máster Interuniversitario aDistancia de Administración de Empresas, elprimer al món en castellà a Internet, ambtitulació conjunta de quatre universitats (UB,UPC, UAB i UOC). Una altra possibilitat ésaconseguir el Diploma Superior en Adminis-tració d’Empreses, pensat per a executiusamb experiència i que no tenen titulació uni-versitària

18

Formació a distància

per a directius

xarx

es

E

Podeu trobar informació sobre l’EscolaVirtual de Negocis aInternet: www.evdn.com/Telèfon: 93 428 40 63Correu electrònic: info@evdn.com

anuel Castells (1942) és actualmentcatedràtic de sociologia i planificacióurbana i regional de la Universitat de

Berkeley a Califòrnia i professor de sociolo-gia del Consejo Superior de InvestigacionesCientíficas (CSIC) a Barcelona en excedèn-cia. Va estudiar Dret i Econòmiques a la UBdes del 1958 fins que per motius polítics vahaver d’exiliar-se a París el 1962.

Se’l considera una de les principals figu-res de la recerca en ciències socials i la sevatrilogia ‘La era de la información’ (AlianzaEditorial, 1996) és ja un clàssic.

L’estiu passat va tornar a la seva antigauniversitat, la UB, per inaugurar els cursosd’estiu Els Juliols.

Què hauria de fer-se en l’ensenyament uni-versitari per respondre als reptes de l’erade la informació?

Hi ha tantes coses per fer respecte a latransició tecnològica, organitzativa, cultu-ral... de les nostres societats que cal donarprioritat als nusos essencials de la cadena detransformació perquè tota aquesta revoluciótecnològica beneficiï la gent i no només elstecnòlegs. En aquest sentit, l’essencial éseducació, educació i educació, perquè l’edu-cació és allò que crea la font de treball, queés la font essencial de productivitat en unaeconomia informacional, on la productivitatdepèn de la capacitat mental dels treballa-dors. Al mateix temps, l’educació és el prin-cipal instrument de correcció de les desi-gualtats socials. En una societat on la grandisparitat social és entre els que exerceixenun treball interessant i remunerat perquètenen la capacitat professional de fer-lo i elsque no, el fet que tothom tingui accés a un altnivell d’educació és absolutament essencial.

L’altre punt és que l’educació no és unaparcament de nens i estudiants, sinó eldesenvolupament de les capacitats culturals,intel·lectuals i creatives de la gent. I, sobre-tot, en aquesta societat l’essencial és el queanomeno capacitat d’autoprogramació, quevol dir redefinir-se al llarg de la vida profes-sional en termes de quines són les tasquesque s’han d’acomplir, d’on s’extreu la infor-mació per fer-ho, i com s’organitza aquestainformació i s’acumula el que s’aprèn en uncircuit constant de reaprenentatge i desenvo-

entr

evis

ta Manuel Castells“La Universitat ha de ser

font d’innovació”M

“L’educació és allò que crea la font de treball”, afirma el sociòleg

lupament personal. El sistema d’educacióactual no està adaptat per a això en gairebécap lloc del món perquè l’educació ha estat,sobretot, educació per donar un nivell gene-ral de formació a la gent i mantenir-los méso menys ocupats fins que entraven al mercatde treball. Després, es formaven de veritat ales empreses. Per altra banda, en el cas deformacions més específiques s’ensenyaventècniques concretes, allò que en aquellmoment requeria el procés de treball. Teninten compte que estem en un procés de rapi-díssim canvi tecnològic que durarà desenesd’anys, de globalització de l’activitat econò-mica i cultural (que vol dir necessitat d’adap-tar-se a diferents contextos culturals) i deredefinició constant de les professions,aprendre el que avui es fa a les empreses iadministracions és no saber què es faràdemà, d’aquí a dos o cinc anys. Per tant, lacapacitat d’autoprogramació i reprograma-ció és allò essencial.

Aquesta capacitat prové del fet que la genttingui una base de formació general bona:matemàtiques, filosofia, art, sobretot llenguai literatura, que és com realment s’aprèn aparlar i escriure, que continua sent fonamen-tal. I, per altra banda, d’una capacitat perso-nal de pensar autònomament i d’atrevir-se ainnovar. En la mesura que les universitatseren instruments de reproducció cultural o deformació professional i ara han de ser fontsd’innovació i de creació d’innovadors, hi ha

un desfasament total entre el model organit-zatiu i el producte que requereix aquestasocietat, producte que d’altra banda fa mésfeliç la gent. Això vol dir, en termes con-crets, programes diversificats, flexibles, enpetites unitats, petits mòduls, petits grups detreball, sobre la base d’una formació de qua-lificació intel·lectual general per a tothom.

Com cal imbricar la universitat presenciali l’educació a distància?

L’ensenyament presencial és de més quali-tat perquè hi ha un tema d’interacció: el cer-vell humà continua sent el millor ordinador i,amb diferència, és el que reacciona més ràpi-dament, processa més ràpidament. Un pro-fessor ben format, interessat pels seus alum-nes, i uns alumnes que es poden relacionardirectament amb ell o ella, constitueixen lamajor qualitat. Ara, això entra en contradic-ció amb la massa d’estudiants, massa que enprincipi no crec que estigui malament perquèsi pensem en una societat d’educació genera-litzada hi haurà cada cop més estudiants uni-versitaris, i això està molt bé. Com es com-

bina aleshores un enorme nombre d’estu-diants, un nombre relativament limitat derecursos de professors, que es pot i que s’had’ampliar en termes econòmics però queanirà per darrere de l’augment d’estudiants,i, d’altra banda, l’exigència d’ensenyamentde qualitat on la interacció és fonamental?Aquí s’ha de començar a fraccionar el quesón els ensenyaments estandarditzats que espoden automatitzar i telecomunicar i produiren vídeo, per exemple, i el que és la discus-sió, l’adaptació i la integració entre professori alumne en l’assimilació real i personalitza-da d’aquests ensenyaments. En la mevaèpoca d’estudiant els catedràtics donaven elsgrans cursos a 500 persones, o a 300, i elsajudants feien els treballs pràctics en petitessessions. Jo de qui em recordo de veritat ésdels ajudants (és cert que en tenia alguns debons com el Jordi Solé Tura). El que emsembla fonamental és que ara es canvia ensentit invers: el que es pot donar de formaindiferenciada a 500 estudiants es pot donarper televisió i per vídeo. Però, després, elprofessor d’alta qualificació és el que had’estar en grups de 20 o 30 estudiants com amàxim, discutint a fons el que han rebut perInternet de qualsevol part del món, el quehan rebut per educació telecomunicada o finsi tot el que el mateix professor ha pogut pro-duir en termes audiovisuals.

A Berkeley he fet un curs d’iniciació per atots els campus, totes les disciplines, sobre

21

entrevista

“L’educació és elprincipal instrument de correcció de lesdesigualtats socials”

Manuel Castells creu que la capacitat d’autoprogramació i reprogramació és essencial

relació entre tecnologia de la informació isocietat. Jo vaig fer una sèrie de classesmagistrals on es podia preguntar, però evi-dentment podia endinsar-me molt poc en ladiscussió. La universitat va fer un enregistra-ment en vídeo de cada classe, va dipositar elsvídeos a la biblioteca i els estudiants torna-ven a veure les classes i venien a la sessiósegüent amb moltes més preguntes, i és aquíon jo prenia més temps per interactuar ambells. Era com tres cicles: el llançamentd’idees, la seva readaptació amb la visió envídeo, i la seva i la meva reacció.

La dicotomia entre l’ensenyament adistància i el tradicional, persona a persona,com totes aquestes dicotomies simplificades,és falsa. L’articulació entre ambdós és elcanvi fonamental.

Quins records té de l’època com a alumnede la UB, tant a nivell personal com pelque fa a la docència?

Jo vaig entrar a la universitat molt jove, als16 anys, perquè anava dos anys avançat en elbatxillerat. Vaig entrar a la UB el 58, a Dret iEconòmiques. Vaig ser part de la primerageneració de la facultat de Pedralbes en Dret

però seguia Econòmiques a l’edifici de PlaçaUniversitat. Vaig estudiar quatre anys i en elsfamosos moviments socials del 62 vaig haverd’escapar-me a França. Jo era dirigent delFront Obrer de Catalunya, on tenia amics comPasqual Maragall, Isidre Molas o NarcísSerra. Vaig haver d’exiliar-me per escapar-mede la presó i la tortura que van patir algunsmembres del FOC que van ser detinguts. Vaigseguir els meus estudis a França, i la Univer-sitat de París em va commutar quatre anys deBarcelona per dos de París. Allà vaig acabar idesprés vaig fer el doctorat de Sociologia.

El que recordo amb més estima d’aquellaUniversitat de Barcelona, primer, és que erauna universitat de força qualitat; era una uni-versitat que no vivia en l’Edat Mitjana, comen aquell moment sí ho feia la Complutense(ara la Complutense és totalment una altracosa). La UB era una universitat europea a laqual no deixaven ser totalment europea. Erauna universitat democràtica, en la majoria deprofessors, dels estudiants, i hi havia unclima intel·lectual i cultural molt interessant.Jo dirigia la revista d’estudiants de la Facul-tat de Dret i el teatre universitari. Hi haviauna gran activitat cultural i alhora estudià-

vem bastant i fèiem força coses. Jo era moltpolític, en aquell moment com a màxim 50persones estàvem en els grups clandestinsd’oposició a tota la Universitat però vam fergrans moviments socials, com el del 61 con-tra l’Opus Dei, del qual jo vaig ser un delsdirigents. El que més em va marcar del’experiència de la universitat va ser que erapossible ser bon estudiant, treballar moltseriosament en els continguts i en la profes-sionalitat, i estar absolutament polititzat imobilitzat pels grans problemes de la socie-tat, i a més fer cultura. I es podia fer tot quanes tenien 18 anys. Per mi en el fons aquest haestat sempre el meu model i el que he buscat.Sempre he oscil·lat cap a universitatsd’aquest tipus, que no siguin només elitistes,tecnocràtiques i tecnològiques, sinó que tin-guin aquesta integració entre cultura, profes-sió i mobilització o interès per la societat. Iaixò ve de la meva Universitat de Barcelona.

Què pot fer Catalunya per no perdre eltren del futur econòmic i tecnològic?

Ens centrarem en dues coses que sónessencials: una sobre la condició empresariali la condició dels recursos humans. S’hauriade fer un salt qualitatiu tant en l’organitzaciócom en els recursos dedicats a la universitat:encara que ha millorat notablement la situa-ció de les universitats catalanes, caldria ferun esforç de veure quines coses es podenmillorar i quina diversificació interna de lesuniversitats es pot fer, quins nous progra-mes... pensant en adaptacions tecnològiques,

22

entr

evis

ta

“La dicotomia entre l’ensenyament a distància i eltradicional, persona a persona, com totes aquestesdicotomies simplificades, és falsa. L’articulació entreambdós és el canvi fonamental”

“Sempre he oscil·lat cap a universitats que integrin cultura, professió i mobilització o interès per la societat”, explica el catedràtic

de mercat. És a dir, un sistema constantmenten situació d’innovació, superflexible. Launiversitat catalana és la millor d’Espanyaamb diferència, està al nivell de la francesa,però és molt inferior al que podria ser a Cata-lunya i no es pot comparar amb cap de lesgrans universitats nord-americanes. I no hiha cap raó de base perquè concentrant recur-sos i intel·ligència no es pugui fer un saltqualitatiu, com en el cas de Finlàndia. Hi haencara un pes excessiu de la burocratitzacióque ha patit el sistema universitari espanyol.

Sobre la condició empresarial, el queseria més important seria aconseguir unaborsa de valors electrònics en la qualpoguessin cotitzar petites empreses tecnolò-giques sense necessitat de passar pels con-trols actuals de les borses de valors. Que lespetites i mitjanes empreses innovadorespoguessin captar recursos directament pervenda al públic dins d’una petita regulaciómolt flexible: això multiplicaria el capitalpossible de tothom perquè enginyers, biò-legs, etc., catalans o d’on sigui que s’ins-tal·lin aquí, poguessin desenvolupar el seupropi sistema de finançament. Aquest és elsecret fonamental de l’economia a Internetavui: que qualsevol empresa amb una idea,un producte tecnològic, pot veure que li res-pon en termes d’oferir guanys. D’això moltpoca gent en parla a Catalunya.

En el sector de la comunicació, anem capa una concentració del poder de la infor-mació o a una diversificació d’empresesmolt petites?

La resposta a aquesta pregunta ha de sercomplexa perquè la realitat ho és. Primer, ladiferència entre Internet, televisió i mitjansaudiovisuals es va perdent. El que s’anome-na Internet II, que és una nova frontera tec-nològica que ja està desenvolupant-se, és lafusió d’ordinador personal, Internet, audio-visual de tota mena, televisions, vídeo, etc.Tot això en una xarxa interactiva de comu-nicació i difusió multicanal i globalitzada.S’ha acabat la televisió. Internet entra en elque s’anomena multimèdia, que és la inte-gració de tot el sistema. Aquesta integracióno duu a programes únics i centralitzats sinóa una diversificació creixent de continguts, a

centenars de canals i d’expressions diferentsi enganxats a les cultures. Jo tinc una estu-diant índia que fa la tesi doctoral sobre eldesenvolupament dels nous mitjans decomunicació a l’Índia i mostra que l’entradade multinacionals i la globalització de lacomunicació a l’Índia es fa no per imposiciódels programes americans sinó per desenvo-lupament de programes en tàmil, en hindi, enanglès, en diverses llengües regionals… iamb continguts lligats a les cultures. Encanvi hi ha una concentració econòmica delsgrans mitjans de comunicació. Actualment,set grans grups produeixen el 60 % de la pro-ducció audiovisual que circula internacional-ment. Per tant hi ha concentració financera iempresarial però descentralització dels siste-mes de producció en multitud de petites imitjanes empreses que contribueixen enxarxa a la producció dels continguts cultu-rals. El control financer i empresarial estàaltament oligopolitzat però la producció deproductes, tant de contingut com de tecnolo-

gia, està cada cop més diversificada en cen-tenars i fins i tot milers de petites i mitjanesempreses que tenen una gran oportunitat demercat.

Juntament amb això, hi ha la gran batallatecnològica i comercial per controlar els pro-grames de la capseta que tindrà tothom acasa i on interactuarà tot això. Microsoft iATT estan intentant crear un nou oligopoli.Microsoft sap que ha perdut l’oligopoli delsprogrames d’ordinador personal perquè haperdut l’ordinador personal com a centre delsistema, i està intentant reconstruir la lògicaoligopolística a nivell de la capseta multimè-dia. No crec que ho aconsegueixi, però perpoder fer front a aquest oligopoli es consti-tuiran sistemes alternatius també oligopòlics.Per tant, hi haurà concentració tecnològica iempresarial en els codis de protocol dels doso tres sistemes de capsetes, que al final hau-ran de tenir un protocol comú, encara quesiguin diferents

23

entrevista

“Seria importantaconseguir una borsa de valors electrònics en la qual poguessincotitzar petites empreses tecnològiques”

“La universitat catalana és la millor d’Espanya”, diu Manuel Castells

ctualitzar els coneixements sobre elsistema marí mediterrani des d’unaperspectiva pluridisciplinària –que

inclou la dinàmica atmosfèrica, processossedimentaris, geoquímica icirculació de les massesd’aigua, i estudi del micro-zooplàncton, entre d’altrescontinguts– va ser l’objectiudel curs Advanced Studycourse on the MediterraneanMarine System, impartit eljuliol passat a la Facultat deGeologia de la UB.

Es tracta d’un curs únicen l’àmbit de les ciènciesgeomarines adreçat a estu-diants de tercer cicle ojoves investigadors de totl’àmbit internacional, i quecontribueix a refermar laposició de Barcelona com aciutat de referència pel que

fa a estudis sobre la Mediterrània. Coordi-nat pel professor Miquel Canals del Depar-tament d’Estratigrafia i Paleontologia de laFacultat de Geologia, el curs va arrencar el

mes de juny amb una campanya científica abord del vaixell oceanogràfic Aegeo, des delport d’Atenes fins a Barcelona, fent escalesa les costes de Xipre, Israel, Tunísia i l’illa

de Menorca. Va comptaramb la participació de pres-tigiosos investigadors engeociències marines i, pelque fa als continguts, es vafer ressò del conjuntd’avenços científics méssignificatius pel que fa a larecerca dels últims anysarran del programa d’investi-gació global MediterraneanTargeted Projet (MTP), createl 1993 per la Unió Euro-pea per promoure la inves-tigació oceanogràfica decaràcter interdisciplinari alMediterrani i en el qualparticipen 53 institucionseuropees

24

docè

ncia

A

Barcelona es referma com a ciutat de referència dels estudis sobre el Mediterrani

Estudiar la Mediterrània

Construcció del nou pavelló docenta Sant Joan de Déu

Les aules disposaran demitjans multimèdia quepermetin el seguimenten directe de lesactuacions que es duguina terme a l’Hospital

Ordre Hospitalària de Sant Joan deDéu, que regenta l’hospital universi-tari del mateix nom i que funciona en

conveni amb la Facultat de Medicina de laUB, va iniciar el juliol passat la construcciód’un pavelló docent de 18.000 metres qua-drats que acollirà la recerca i la docènciadels ensenyaments de Pediatria, d’Obstetrí-cia i Ginecologia (als estudiants del CampusBellvitge), i les assignatures d’Infermeria iles pràctiques clíniques de Farmàcia, Bio-química i Psicologia. En el pavelló tambés’instal·larà l’Escola Universitària d’Infer-meria Sant Joan de Déu, adscrita a la UB iara ubicada provisionalment al recinte MartíCodolar (Horta).

El nou edifici, obra de l’arquitecte RamonEspar, s’inaugurarà el primer trimestre del2001. Constarà de vuit aules, un auditori iun pàrquing entre d’altres equipaments. Les

aules disposaran de mitjans multimèdia quepermetin el seguiment en directe de lesactuacions que es facin a l’Hospital, com araintervencions quirúrgiques o consultes

L’

Edifici hospitalitzacióEdifici maternitatEdifici consultorisEdifici ampliacióEdifici serveisEdifici residènciaPavelló docent

ls investigadors del Departa-ment de Prehistòria, HistòriaAntiga i Arqueologia Jordi

Juan i M. Josefa Villalba van coor-dinar l’estiu passat una missióarqueològica a la Bolívia amazòni-ca amb l’objectiu bàsic de promou-re el desenvolupament sostenibledels pobles indígenes a aquestazona a partir de la recuperació delselements de caire cultural.

La campanya, centrada enl’arqueologia dels sistemes de pro-ducció precolombins de tipus agrí-cola i aqüícola, s’ha portat a terme ala zona de los Llanos de Moxos,dedicada preferentment a explota-cions de ramaderia extensiva. Laidea és subratllar el valor del’arqueologia com a element deriquesa en els projectes de desenvo-lupament territorial, sobretot pel

que fa a l’àmbit turístic, i contribuir a larecuperació d’una sèrie de tècniquesproductives emprades pels pobladorsabans de la colonització espanyola, degran interès en el marc d’un projectefutur sobre explotació sostenible.

La missió científica compta amb elsuport del programa Araucària del’Agència Espanyola de CooperacióInternacional i forma part d’un programade més abast avalat per la UNESCO.Està coordinada des del Centre d’EstudisAmazònics, amb el suport del Seminarid’Estudis i Recerques Prehistòriques(SERP) de la UB –dirigit pel catedràticJosep M. Fullola– i l’Escola Università-ria de Turisme Euroaula de la Universi-tat de Girona

E

Arqueologia i desenvolupament a la Bolívia amazònica

arqueologia

Imatge del mercat de Pisaq, al Perú,feta en el marc de l’estada del grupd’investigadors

n equip multidisciplinari de la UB for-mat pel professor de Biologia HumanaAlejandro Pérez-Pérez i els investiga-

dors Jordi Serrallonga i Victòria Medina delDepartament de Prehistòria, Història Antiga iArqueologia, i Jordi Galbany del Departamentde Biologia Animal, tots ells pertanyents aHOMINID Grup d’Orígens Humans, ha estatel primer grup d’investigadors espanyols que

ha estudiat les col·leccions de restes humanesi materials del Museu Nacional de Kènia i delDepartament d’Antropologia de la Universitatde Dar es Salaam aTanzània. Aquestesdues institucions con-tenen les restes troba-des, entre d’altres, alsjaciments d’Olfuvai,Turkana i Laetoli,considerades unes deles més completesdel món pel que faals avantpassats mésarcaics de l’home.

L’objectiu de l’ex-pedició va ser obtenirrèpliques de les coro-nes dentàries dels ho-mínids fòssils (aus-tralopitecs i Homo)que habitaven a l’À-frica Oriental durantel plio-plistocè, així

Investigar restes humanesi materials del MuseuNacional de Kènia i delDepartament d’Antro-pologia de la Universitatde Dar es Salaam aTanzània, objectiu d’unaexpedició d’investigadorsde la UB

Reconstruir la dietadels nostres avantpassats

U

25

com tota la documentació necessària (culturali paleoecològica) per poder reconstruir la dietadels nostres avantpassats més antics.

El professor Pérez-Pérez és un dels gransespecialistes mundialsen l’estudi de les es-triacions dentàries, con-juntament amb els nord-americans Teafod, Gri-ne i Ungar, amb elsquals manté contactessovintejats.

L’anàlisi del patród’estriació dentària s’harevelat en els últimsanys com una tècnicamolt eficaç per a la ca-racterització de la dietai els hàbits alimentarisde les poblacions hu-manes

Alejandro Pérez-Pérez amb el cranid’un ‘Homo habilis’ al Museu Nacionalde Kènia

L’investigador americàva participar en el IICongrés de la SocietatEspanyola de Biologiadel Desenvolupament

investigador americà Edward B.Lewis, guardonat amb el PremiNobel de Medicina el 1995 i consi-

derat una autoritat mundial en genètica deldesenvolupament de la mosca Drosophilamelanogaster, va impartir la conferènciainaugural del II Congrés de la SocietatEspanyola de Biologia del Desenvolupament(SEBD), fet de l’1 al 3 de juliol a la Facultatde Biologia de la UB.

Al capdavant de l’organització figuraven eldirector del Departament de Genètica JaumeBaguñà –coordinador d’una recerca que ocu-pava una portada de la revista Scienceel marçúltim– i el professor Jordi García-Fernàndez,del mateix departament, que ha contribuït a la

descoberta dels ParaHox, un nou complex degens relacionats amb el processos de desen-volupament.

Edward B. Lewis va rebre el Premi Nobelde Medicina el 1995 pels treballs sobre meca-nismes genètics de control de les fases pri-migènies del desenvolupament embrionari.Tot fent servir la coneguda Drosophila –unorganisme ja clàssic en la investigació genèti-

ca– el professor Lewis haimpulsat la recerca sobredesenvolupament de seg-ments corporals cap a òrgansespecialitzats. Aquests tre-balls han obert noves vies enl’estudi de malformacionsgenètiques humanes, entred’altres aspectes d’interèscientífic.

El congrés va comptaramb destacats especialistesde la màxima projecció inter-nacional, com ara els investi-gadors Michael Akam iAntonio García-Bellido, pre-

sident de la SEBD i doctor honoris causaperla UB l’octubre del 1997. Pel que fa als con-tinguts, el fòrum es va centrar en els últimsavenços en aquest àmbit del coneixement,amb un èmfasi especial en la disciplina cone-guda ja com Evo-Devo –és a dir, l’evoluciódel desenvolupament–, una síntesi nova del’evolució des del punt de vista dels mecanis-mes del desenvolupament

26

El premi Nobel Edward B. Lewis a Biologia

inve

stig

ador

s

Un total de 59 tesis deles àrees més diverses hi concursen

n total de 59 tesis de les àrees mésdiverses (belles arts, biologia, econò-miques, dret, farmàcia, filologia, filo-

sofia i ciències de l’educació, física, geogra-fia i història, matemàtiques, medicina, psi-cologia i química) concursen enguany al IIIPremi del Claustre de Doctors de la UB. Eltermini de presentació es va tancar el passat31 de maig i la resolució del jurat, constituïtpels catedràtics Albert Biayna, Jaume Mas-caró, Núria Borrell, Antoni Prevosti, JoanVilà Valentí, i Jesús González Merlo, i pre-sidit pel rector Antoni Caparrós, es faràpública abans del 3 de desembre d’enguany.

El Claustre de Doctors de la UB va crearaquest premi per distingir la tesi doctoral querepresentés una aportació rellevant en el

U

Edward B. Lewis

camp del coneixement humà i per al progrésde la ciència, potenciant els treballs dels jovesdoctors de la UB i alhora per col·laborar en la

difusió del prestigi social del títol de doctor,màxim grau acadèmic per als estudiants for-mats dins de la institució universitària

Tercera edició del Premi Claustre de Doctors

El premi potencia el treball dels joves doctors

L’

La Biblioteca de la UBacull part de la importantcol·lecció de llibres sobrecuina del filòsof,matemàtic i antic alumneRudolf Grewe

antic alumne de la UB Rudolf Grewe(1927-1994) manté la seva empremtaa la Universitat a través de la seva

important col·lecció de llibres sobre cuina,una part dels quals té en cessió temporall’àrea de reserva de la Biblioteca de la UB al’Edifici Històric. La majoria són obres del’època actual, però n’hi ha un centenar llargd’antics –dels segles XVI al XVIII– sobrel’art del cuinar i receptes decuina, o els aspectes mèdicsde l’alimentació, l’agricul-tura, la pastisseria, el vi ialtres begudes. Entreaquests llibres hi ha obresimportants i valuoses com,per exemple, el De alimen-torum facultatibusde ClaudiGalè, el De re culinariadeCeli Apici, el tractat de lesplantes medicinals deDioscòrides, el Regimensanitatis d’Arnau de Vilano-va, l’Agricultura de GabrielAlonso de Herrera, Il Trin-ciantede Vicenzo Cervio, elArte de cocinade FranciscoMartínez Montiño, l’Art debien faire les glacesd’Emy,i un llibret en holandès, Decierlyke voorsnydinge allertafel-gerechten,remarcablepels gravats que conté.

Aquesta col·lecció respona la dedicació de RudolfGrewe als estudis dels orí-gens de la cuina catalana,activitat que va ser un delsdiversos aspectes de la sevatrajectòria acadèmica i pro-fessional. Va llicenciar-se ala UB en Filosofia i Lletres,especialitat Filosofia, el1952 i el 1956 en CiènciesExactes a la mateixa Uni-

versitat. Paral·lelament als seus estudis a laUB, va cursar especialitzacions de postgrau al’Institut Supérieur de Philosophie i al Hous-serl Arxiu, a Lovaina (Bèlgica). A la Univer-sitat de Münster (Alemanya) va obtenir elpostgrau en matemàtiques.

L’any 1959 va ser admès a la Universitat deCalifòrnia-Berkeley com a doctorand. Poste-riorment, va ser contractat com a lector(1962) i poc després (1963) com a professorauxiliar, al Departament de Matemàtiques.L’any 1966 va obtenir el doctorat de la Uni-versitat de Califòrnia-Los Angeles amb unatesi en lògica matemàtica.

Docent als Estats Units

Des de 1964 fins a 1976 va exercir ladocència en diverses universitats dels Estats

Units. Destaquen les més prestigioses: Uni-versitat de Califòrnia-Los Angeles, Universi-tat de Rochester, Universitat d’Illinois atChicago Circle, City College of New Yorkand Graduate Center (CUNY) i com a pro-fessor convidat a la Universitat de Mary-land-Baltimore County Campus. Entre elscursos que va impartir destaquen elsd’especialització en lògica matemàtica ifilosofia de la matemàtica. Va impartirtambé cursos de filosofia antiga (Plató iAristòtil) i de filosofia medieval, racionalis-me (Descartes i Leibniz), Kant i Husserl.Puntualment va ser requerit per exercir ladocència en l’especialització de neurofisio-logia. Posteriorment a la docència, va exer-cir com a professional lliure i va treballarcom a especialista en matemàtiques iinformàtica en una empresa catalana amb

seu a Nova York.Des de 1976 es va dedicar

intensament als estudis sobrecuina catalana. Com a resultatva publicar una edició crítica,el 1979, del Llibre de SentSoví. El moment de la sevamort prematura va coincidiramb l’etapa de major plenitudde la seva recerca especialitza-da en la cuina catalana medie-val, els orígens i l’abast de laseva influència en els païsosd’Europa. Convé destacar elsprincipals treballs, estudis,comentaris i edicions crítiquesde manuscrits medievals quetenia en curs i feia amb altresespecialistes estrangers dereconegut prestigi internacio-nal: manuscrits de cuina àrab ihispanoàrabs, manuscrits“nòrdics” (islandès, danès,nord d’Alemanya) i un manus-crit napolità. També preparavauna revisió del Sent Sovíambla incorporació de nous textosmedievals.

Precisament un dels estudismés importants que havia definalitzar era el que feia con-juntament amb la doctoraConstance Hieatt, de la sèriede manuscrits que anomenavanòrdics, és a dir, els que proce-dien del nord d’Europa

27

De la filosofia a l’estudi del Sent Soví

personalitat

L’

Rudolf Grewe

studiar el grau de perillositat en puntsdel traçat de les línies elèctriques dedistribució i proposar mesures correcto-

res per reduir l’elevada mortalitat de les ausper electrocució és l’objectiu principal delsconvenis que acaben de signar l’equipd’estudi de l’àliga perdiguera de la UB ambla Diputació de Barcelona i amb l’empresaelèctrica catalana Elec-tra Caldense, S.A, elsprimers establerts ambuna administració i unacompanyia elèctrica atot Catalunya per solu-cionar el greu problemade l’electrocució d’aus.

Integrat pels investiga-dors Joan Real, SantiMañosa i Albert Tintódel Departament de Biologia Animal, l’equipha comptat amb el suport de la FundacióMiquel Torres per dur a terme nombrososprojectes de recerca centrats en l’ecologia iconservació de l’àliga perdiguera, una de lesaus rapinyaires més representatives de l’àreamediterrània. Ara com ara, és una espècie ensituació de regressió alarmant en tot el conti-nent europeu, i una de les principals causes

d’això n’és l’elevada mortalitat que pateixenper l’electrocució amb les línies de distribu-ció del corrent elèctric. Cal destacar quel’impacte de les línies elèctriques afecta mol-tes altres espècies protegides, de tal maneraque a Catalunya moren cada any per l’elec-trocució prop de 3.000 aus entre les quals hiha àligues, aligots, xoriguers, ducs, astors ialtres espècies.

Arran del conveni amb la Diputació deBarcelona, en un termini de dos anys elsinvestigadors faran un estudi per a la localit-zació de les línies més perilloses en una àreapilot que va del massís de Montserrat finsals Cingles de Bertí, que serà clau per plan-tejar mesures correctores per reduir el riscd’electrocució. Pel que fa a l’empresa Elec-tra Caldense, S.A, l’acord servirà per diag-nosticar els punts de més perillositat del

traçat elèctric –que jacontempla uns certscriteris mediambientalsper reduir el riscd’incendis forestals il’impacte paisatgístic–al llarg d’una àrea delmàxim interès per a laconservació de les aussegons l’organitzacióBirdlife International i,

per primer cop a Catalunya, per corregir elstrams més perillosos per a les aus. En aques-ta línia de recerca aplicada a la conservació,tot just fa un any l’equip va senyalitzar untram de línia d’alta tensió de transport aVandellòs (Tarragona), arran d’un conveniestablert amb la Red Eléctrica de España,responsable de la major part de la xarxa detransport elèctric del país

Més esforços per salvarl’àliga perdiguerana

tura

E

Investigadors de la UBestudien la perillositat deltraçat de les línieselèctriques de distribució

per proposar mesurescorrectores

Aquesta espècie ésuna de les aus

rapinyaires mésrepresentatives del’àrea mediterrània

Els estudiantsd’odontologia fanpràctiques preclíniquesabans de tractar ambpacients reals

odels de boques fabricats artesanal-ment a la mateixa Facultat o bé com-prats a cases comercials serveixen

perquè estudiants de tercer curs d’odontolo-gia puguin fer pràctiques preclíniques abansde tractar amb pacients reals. Entre els uten-silis que s’utilitzen hi ha reproduccions deles dues arcades dentàries que es col·loquendins unes simulacions de caps humans ano-menades fantomes.

Un exemple d’assignatura en què es fanaquestes pràctiques preclíniques és la de

Cirurgia Bucal I. Abans de començar a tre-ballar amb els fantomes, els alumnes ho fanamb unes teles elàstiques muntades sobretaules de suro per practicar la sutura. Elsestudiants hi dibuixen estructures anatòmi-ques bucals i incideixen i suturen practicantdiferents tècniques i tipus de punts.

Quan l’alumne té prou habilitat començaa practicar diferents tècniques quirúrgiquessobre els models que simulen els maxil·lars,muntats en els fantomes. Aquests modelsdisposen de dents que poden extreure’s,cosa que permet simular extraccions dentà-ries i practicar les posicions i l’ús de l’ins-trumental. També tenen un nucli de guixque simula l’os maxil·lar i a l’interior delqual s’amaguen diferents “patologies”, comqueixals del seny o quists. Els alumnespractiquen extraccions simples i quirúrgi-ques, fenestracions (exposició de dents

incloses per traccionar-les amb ortodòncia),cirurgia periapical (eliminació de lesionsinfeccioses als àpexs de les dents) i fixa-cions de dents i maxil·lars (per estabilitzarossos i dents després de traumatismes).

A altres assignatures de tercer curs tambésón comunes les pràctiques preclíniques.En el cas de Patologia i Terapèutica Dental,se segueixen pràctiques preclíniques perconservar dents davant afeccions com lacàries. Es fan obturacions (empastaments), itractaments de patologia de la polpa (elnervi). Aquestes pràctiques són útils peraprendre la sistemàtica de la intervenció iadquirir habilitat manual.

En el cas de l’assignatura d’AnestèsiaOdontològica, els fantomes serveixen perexercitar punxades. A més, els estudiantstambé usen uns maniquins ubicats a l’aularidel campus Bellvitge per a pràctiques dereanimació. En l’assignatura de Pròtesis’usen fantomes desdentats, o bé amb undentat adient per simular la col·locació decorones o pròtesis amovibles.

Hi ha assignatures com la d’Odontope-diatria en què es treballa amb arcades dentà-ries especials que tenen la mida de la bocadels nens. En la matèria d’Ortodòncias’usen els fantomes tipodonto,amb base decera per simular els moviments de les dents.En el cas de l’assignatura de Periodònciatambé s’usen, a més dels fantomes habi-tuals, uns d’específics on es poden simulargenives inflamades. A l’assignatura d’Odon-tologia Preventiva i Comunitària no es fanpràctiques preclíniques, sinó que s’orga-nitzen una sèrie de seminaris per desprésiniciar les pràctiques clíniques

29

Boquesartesanals

pràctiques

M

Estudiants d’odontologia fent pràctiquespreclíniques

S’utilitzen reproduccionsde les dues arcadesdentàries col·locadesdins de simulacions de caps humans

a UB fa deu anys queescenifica cada cursuna òpera com a cloen-

da del Cicle de Música a laUniversitat i per tal de cele-brar-ho ha editat un llibreque documenta tots elsmuntatges representats finsara. L’obra va presentar-seel juny passat al Pati de Lle-tres de l’Edifici Històric,moments abans que s’estre-nés l’òpera d’enguany, Lacambiale di matrimonio,una de les primeres pecesde Gioacchino Rossini. Elllibre, titulat Deu anysd’òpera, ha estat publicatper Pagès Editors, amb lacol·laboració de BancoSantander i Pioneer. Inclouuna anàlisi de totes lesrepresentacions dutes aterme fins ara, feta pel pro-fessor de la UB i crític d’òpera Roger Alier.

La UB, a través del seu Vicerectoratd’Activitats i Promoció Culturals, és l’únicauniversitat d’Espanya que organitza unespectacle operístic, per bé que en edicionsanteriors la Universitat de Lleida ha contri-buït a les despeses del muntatge i l’ha acollitun cop representat a la UB. La iniciativasempre ha tingut la col·laboració de l’Aulade Cant dirigida per Carmen Bustamante iactualment integrada en el Conservatori delLiceu.

A continuació, recollim l’opinió dels tresprincipals responsables de la història del’òpera a la Universitat: Salvador Claramunt,vicerector d’Activitats i Promoció Culturals,Roger Alier i Carmen Bustamante.

Què tenen d’especial les obres que esrepresenten a la UB respecte de les de laresta d’oferta musical a Barcelona?Roger Alier: En primer lloc, el marc. En unauniversitat d’un país com el nostre no és fre-qüent que es reconegui la importància del’òpera com a espectacle en el marc universi-tari. Aquesta iniciativa és del nivell d’unauniversitat anglesa o nord-americana. Pelque fa al repertori escollit, són òperes moltdifícils de veure escenificades. Per a mi, coma crític i universitari, això és molt important

perquè moltes de les òperes només les hepogut veure aquí. Les òperes no són mai unarealitat fins que les veus escenificades. Però,l’aspecte més lloable de tot plegat és donarl’oportunitat als cantants joves d’engegaruna carrera musical. Alguns dels que vancomençar a la universitat són avui figuresreconegudes en el món de la lírica catalana.No han arribat encara potser a nivells inter-nacionals, però ara ja estan en la carrera ialguns hi arribaran.

Com es tradueix la representació anual del’òpera a la universitat en un fet de projec-ció social?Salvador Claramunt: Des de la seva funda-ció, el segle XII, la universitat ha estat sem-pre vinculada al món de la cultura i a lasocietat. Hi ha un moment en què pràctica-ment no es feia més cultura que la que sortiade la universitat i, abans, dels monestirs. Demica en mica, la cultura s’ha anat secularit-zant i privatitzant, però les universitats anti-gues, les que tenen tradició, han mantingutorquestres, grups de teatre i han creat diver-ses entitats que s’han vinculat amb la socie-tat. L’òpera suposa una distensió dins delmón universitari i una obertura al públic delcarrer. Hi ha països on el teatre més impor-tant d’una ciutat és el de la universitat.

Nosaltres no tenim teatre encara, esperemtenir-lo dintre de poc en la nova Facultat deFilosofia i Geografia i Història, però men-trestant utilitzem el marc magnífic del claus-tre neoromànic i romàntic del Pati de Lletresde l’Edifici Històric per cloure el Cicle deMúsica.

Què aporta l’escenificació anual de l’òperaa la UB als seus intèrprets, alumnes del’Aula de Cant que vostè dirigeix?Carmen Bustamante: El llibre que enguanys’ha publicat és per a mi el resultat d’un tre-ball pedagògic de deu anys. Ha estat unatasca molt maca de fer. D’una banda, perquèha significat portar l’òpera a la Universitat, iuna òpera molt propera al públic: en el patigairebé pots tocar els cantants. I, el mésimportant, pel treball pedagògic que s’hapogut fer amb els alumnes del Conservatori.El fet de poder muntar una obra de veritat,representar-la de veritat en un espai comaquest, tan preciós, amb vestuari, orquestra...no és fer un muntatge petitó a casa nostra.Sortim de casa nostra, que seria el Conserva-tori, i posem el treball a la Universitat, queper a nosaltres és un regal. Per a ells és tot unrepte, és una forma de tenir realment una res-ponsabilitat. És una oportunitat per als alum-nes que ja estan acabant

30

Deu anys d’òpera a la universitatm

úsic

a

L

Imatge de la representació de ‘La cambiali di matrimonio’

Els ServeisCientificotècnicsde la UB posena disposició dela recercauniversitària,d’empreses iinstitucions unsequipamentsd’alta tecnologiai personalespecialitzat

ferir suport a la recer-ca, tant en el cas d’ins-titucions públiques

com d’empreses privades, ésuna de les finalitats dels Serveis Cientifi-cotècnics (SCT) de la UB. Així, una empre-sa pot trobar solució a les seves necessitatsen recerca tot beneficiant-se, a través d’unconveni o acord, de l’alta tecnologia i delpersonal especialitzat dels SCT.

El suport que donen els SCT pot anar desd’un sistema d’autoservei pensat per ausuaris totalment coneixedors de les tècni-ques fins a usuaris que necessiten una pres-tació puntual i on la feina la fa majoritària-ment el personal del SCT. A més d’aquesta

tasca de servei a institucions públiques iprivades, els SCT donen també suport a larecerca de la mateixa UB, desenvolupenmètodes de recerca que siguin adequats permillorar i ampliar les prestacions d’acordamb les directrius de la política científica dela UB i assessoren la comunitat università-ria en tot el que faci referència al seu àmbitd’actuació.

Els SCT, creats el 1987 i dirigits perMontserrat Baucells, ocupen actualmentuna àrea de 3.000 metres quadrats al Cam-

pus Pedralbes i es troben en procésd’ampliació mitjançant noves instal·lacionsal Parc Científic de Barcelona. Els equipsdels SCT han estat adquirits en la sevamajor part durant els tres o quatre últimsanys i tenen un valor aproximat de 2.500milions de pessetes. Seran els primers detot Espanya a tenir espectròmetre de res-sonància magnètica nuclear de molt altcamp (800 MHz). Pel que fa al personal,els SCT compten amb prop d’un centenarde tècnics altament especialitzats, delsquals aproximadament la meitat són doc-tors o titulats superiors.

Per assolir els seus objectius, els ServeisCientificotècnics estan organitzats en tresàrees –Qualitat de Vida i Recursos Natu-rals, Tecnologia de la Producció i Medici-na– estructurades al seu torn en una sèried’unitats o cèl·lules bàsiques de funciona-ment que s’identifiquen amb una tècnicainstrumental concreta o un conjunt de tèc-niques afins

En suport de la recerca

serveis

O

Els Serveis Cientificotècnics han estat acreditats pel Departament de Medi Ambient dela Generalitat de Catalunya per a l’anàlisi de residus (acreditació que només tenen noulaboratoris més a tot Catalunya) i el control de la qualitat d’aigües marines i continen-tals, a més de ser reconeguts com a laboratori d’anàlisis agroalimentàries per part de laGeneralitat. Actualment es troben en procés de reconeixement per part de l’EntidadNacional de Acreditación (ENAC), institució auspiciada i tutelada pel Ministeri d’Indús-tria i Energia. A més, el 1997 van ser distingits amb la placa Narcís Monturiol, un guar-dó que reconeixia el servei prestat al país.D’altra banda, la Unitat de Garantia de Qualitat (UGC) dels SCT, de la qual és respon-sable la doctora Carme Navarro, pot actuar com a UGC d’altres entitats com un més delsserveis dels SCT. És el cas del Servei Microanàlisi del Centre d’Investigació i Desenvo-lupament del CSIC. Aquest Servei, dirigit per Pilar Domènech, ha aconseguit l’acredi-tació de l’ENAC (normativa europea EN 45.001), la qual no té cap altre laboratori demicroanàlisi a Espanya.

Serveis acreditats

Jaume Comes i Susanna Castel, responsables de la Unitat de Citometria de Flux i Microscòpia Confocal dels SCT31

Per a més informació:Pàgina web: www.sct.ub.es/Telèfon: 93 402 16 93Correu electrònic: www@giga.sct.ub.es

El president de laGeneralitat Jordi Pujol va inaugurar lesinstal·lacions

l president de la Generalitat, JordiPujol, acompanyat del rector de la Uni-versitat de Barcelona (UB), Antoni

Caparrós, va inaugurar el 9 de setembre elsprimers espais de recerca del Parc Científicde Barcelona. Aquest centre de recerca aco-llirà en els propers mesos equips de recercauniversitaris i d’empreses dels sectors far-macèutic i biotecnològic.

El Parc Científic de Barcelona, iniciativade la Universitat de Barcelona (UB) que hacomptat amb el suport de la Fundació Boschi Gimpera i la Caixa Catalunya, té com aobjectiu potenciar la capacitat de recerca idesenvolupament de grups científics de dis-

ciplines i entorns diferents, mitjançant el seuacostament en un marc d’innovació tecnolò-gica i transferència de coneixements.

A l’acte van assistir-hi també el vicerectorde recerca de la UB i vicepresident de laFundació Parc Científic de Barcelona,Màrius Rubiralta; el president del ConsellSocial de la UB, Pere Fontana, i el directorgeneral de Caixa Catalunya, Josep MariaLoza.

El Parc Científic de Barcelona compta jaamb un edifici plenament remodelat, la torreD, amb 3.320 metres quadrats dedicats arecerca no experimental i serveis de suport.La torre D és també, des del passat mes dejuliol, la seu de la Fundació Bosch i Gimpe-ra i del seu Centre d’Innovació-Les Cúpules.

Així mateix, 11.471 metres quadrats delaboratoris es troben en fase avançada deconstrucció, amb una data de finalitzacióprevista per al juliol del 2000. Aquests espaisacolliran: l’ampliació dels Serveis Cientifi-

cotècnics de la UB que comptaran entred’altres amb la Unitat de RessonànciaMagnètica Nuclear, que acollirà a finalsd’aquest mes el primer espectròmetred’RMN de molt alt camp de tot l’Estat (datad’entrada en funcionament: gener del 2000),instituts de recerca en les àrees de desenvo-lupament de biomolècules amb activitatterapèutica i biotecnologia vegetal, i empre-ses del sector que s’hi instal·laran com agrups independents o en projectes mixtosd’investigació.

La inversió total prevista per a aquesta pri-mera fase de construcció (1996-2000) és del’entorn de 4.000 milions de pessetes. Elfinançament amb què es compta en datad’avui prové de fons europeus (Fons Euro-peus per al Desenvolupament Regional,FEDER) així com també subvencions delGovern central i la Generalitat de Catalunyai donacions empresarials

33

Primers espais de recerca al Parc Científic

infraestructures

Jordi Pujol, atent a les explicacions dels arquitectes Joan Margarit i Carles Buixadé sobre els mòduls ja construïts del Parc Científic de Barcelona

E

ere Gascón (Barcelona, 1949) és uninvestigador format a la UB que des-prés de 24 anys treballant als Estats

Units en la lluita contra el càncer ha tornatper fer-ho a l’Hospital Universitari del Clí-nic. Llicenciat en Medicina a la UB el 1974,va marxar als Estats Units, on va cursarl’especialitat. En aquest mateix país va ferla tesi doctoral però va llegir-la a la UB, i esva doctorar per aquesta universitat el 1977.

Als Estats Units ha estat en algunes deles institucions més prestigioses del país,com el National Institute of Health, de Bet-hesda, la New York University MedicalCenter i la Washington University-BarnesHospital de Saint Louis. Ha estat cap delsServeis d’Hematologia i d’Hematologia-Oncologia de la New Jersey Medical School.Aquesta Facultat de Medicina va concedir-li el títol de professor vitalici, el màximnivell docent als Estats Units. El 1995 vaser elegit millor metge de l’estat de NovaJersey. És membre de l’Alfa-Omega-Alfa(AOA), l’única societat mèdica d’honor delsEstats Units.

En la tornada a Barcelona, ha trobat quela nostra societat estigui conscienciadarespecte al càncer?

S’està canviant molt en la conscienciacióde la població sobre el càncer. Ja es parla delcàncer, cosa que no es feia en absolut fa vintanys, quan aquesta paraula era totalmentanatema i la gent deia “una cosa lletja”. A lesnoves generacions, les que tenen ara 30, 40 ofins i tot 50 anys, he trobat malalts que volenque se’ls expliqui tot i agafen en certa mane-ra el control de la malaltia. Això és moltimportant perquè avui el tractament del càn-cer és d’equip i el malalt participa de lesdecisions mèdiques. El metge és una personaamb tota la informació de la malaltia que fapartícips d’aquesta informació els malalts ifamiliars. Aleshores el malalt pren una deci-sió en funció d’aquesta informació.

En el cas de la gent més gran, els fillsdiuen mentides piadoses. Això als EstatsUnits m’ho trobava sobretot amb gent euro-pea, italiana. Ho entenc però cada vegada,com que el tractament del càncer és méssofisticat, és més difícil ajudar el malalt si nose li diu què té. Sóc de l’opinió que el malalt

ha de participar en el coneixement del que té.I des d’un punt de vista filosòfic és una certaestafa per a una persona que en els darrersmesos o anys no pugui prendre decisionssabent que la vida biològica s’acaba.

Fa vint anys el càncer significava la mort is’entén que els familiars tinguessin aquestaprecaució de no dir-ho al malalt. Avui en elscàncers tenim victòries i pel que fa a la qua-litat de vida del malalt hem fet moltes millo-res, el que es diu cures pal·liatives. Si elmalalt no sap què li passa és difícil que esbeneficiï de tots aquests avenços.

Actualment hi ha molts càncers que escuren si es localitzen a temps i es tractenadequadament. Cap on ens encaminen pelque fa als tractaments?

Fa vint anys coneixíem el comportamentdel càncer com a malaltia, sabíem la clínicadel càncer. A principis dels 80 es desco-breixen els oncògens. Sabíem què passavade la cèl·lula cap a fora i ara ho sabem de lacèl·lula cap a dins: què fa que una cèl·lulaamb comportament normal es converteixien aberrant. Ara estem fent tractaments dedisseny. Les companyies farmacèutiques iinvestigadors de tot el món ara sabem quèpassa des de l’oncogen fins a la proteïnaaberrant i el receptor, a més del que suc-ceeix fora de la cèl·lula; és a dir, coneixem

tots els esglaons. Els propers deu anys veu-rem unes coses espectaculars. Ara estemprovant de bloquejar diversos esglaonsd’aquests mecanismes i veurem quin esglaóés fonamental i quin no perquè la cèl·lulasegueixi multiplicant-se. Desgraciadamentdes que fas un descobriment bàsic fins quees pugui aplicar a la clínica a vegades pas-sen 10 anys. A certes malalties els resultatses troben abans que a altres. Hi ha càncersen què trigarem molts anys a veure l’impac-te dels nous tractaments i altres en què labiologia des de l’aparició del càncer fins ala mort és molt ràpida i en els quals si hi haun impacte del medicament veurem canvismolt més ràpids.

Hi ha una cosa molt important: cada càn-cer és diferent, fins i tot un mateix càncer.Per exemple, hi ha molts tipus de càncer demama. Actualment dins el mateix càncer igrau sabem discernir aquell 20 % de malal-tes que fa 5 anys no les tractàvem i que jatenim oncògens, marcadors tumorals, per dirque aquesta malalta que abans no tractàvemés d’aquelles que ens donaven la sorpresa alcap d’uns anys. Ara a aquesta malalta latractem.

En definitiva, fem drogues de disseny itractaments personalitzats.

Estem veient uns impactes que si no sónde cura sí que són de perllongament de la

34

Pere Gascón“Hem de fer que hospital

i universitat s’imbriquin més”

salu

t

P

“Avui en els càncers tenim victòries”, afirma l’investigador recentment incorporat al Clínic

vida i amb bona qualitat. Quan els tracta-ments no són satisfactoris, posem els malaltsen protocols i es compara el tractamentestàndard amb l’experimental confiant quel’experimental doni resultats millors.

Vostè ha fet durant molts anys docència irecerca. Com s’enriqueixen mútuament?

No hi ha bona medicina si no hi ha bonainvestigació, i no hi ha bona docència si no hiha bona recerca. Veure malalts t’estimula aanar al laboratori i fer recerca, que requereixmolta disciplina. Però tan important comaixò és que si no estàs al dia en allò bàsic enel comportament de la cèl·lula no podràs fermai el pas del laboratori al malalt.

Hi ha una cosa fonamental que als EstatsUnits han descobert fa anys: ha d’haver-hiuna interacció absoluta, fluida, entre la gentde recerca bàsica, a la Facultat de Medicina,i els hospitals, interacció que aquí semblaque podria ser més fluida. Hem de fer que launiversitat i l’hospital s’imbriquin més.

El seu retorn a BCN s’ha vist com unaspecte més d’una política per a la torna-da d’investigadors.

La decisió de tornar no és fàcil. Jo he tor-nat perquè el Clínic i la UB passen per serdel millor d’Espanya i, d’altra banda, per lagent que conec; quan creus en la gent fasuna aposta per la institució i per aquestagent.

Jo ara el que vull fer és una illa de recercaque s’uneixi a les illes que ja hi ha. Ara veiemla medicina i la col·laboració amb altres com-panys de la ciutat i del país de manera moltpositiva, mentre que fa vint anys cadascúanava pel seu cantó i hi havia poca comuni-cació. Veig que estan sortint publicacions del’Estat espanyol i de Barcelona a les millorsrevistes científiques i clíniques del món. Igent de diversos indrets de l’Estat que sabenque per créixer cal fer una pinya formen partd’algunes d’aquestes publicacions clíniques.Aquesta infraestructura de recerca ja existeix,i el fet que hi hagi gent que torni fa que esvagi reforçant. També és un dels aspectes quefa decidir la tornada, però no és bo que tornitothom. Hi ha gent que no torna ni ha de tor-nar. Jo crec que la recerca que feia allà la pucfer aquí, però per a altra gent es impossible.Allà tenen una “maquineta” que els funcionamolt bé: transgènics, knock-outs, milions delgovern federal que aquí mai aconseguirien…

És bo que estiguin allà i que ajudin al reci-clatge de la gent d’aquí que vagi allà. Es trac-ta de fer la xarxa nostra aquí i allà.

Quines imatges li han quedat gravadesdels anys com a estudiant a la UB?

Jo hi entro el 68. Era una universitat tur-bulenta, amb més dies de vaga que de classe.Políticament jo era absolutament innocent iarribo i el primer que em trobo és el degà queanava arrencant cartells polítics del pati.

Era també l’època de la universitat massi-va, sense números claus, i es produïa la mortacadèmica: a la meva promoció en vamcomençar 600 i en vam quedar uns 80. Elsestudiants estàvem una mica deixats de la màde Déu, i moltes vegades teníem la sensacióque fins i tot en algunes rotacions l’internmolestava. He de dir també que vaig tenirgrans mestres i que un dels records més posi-tius que tinc i potser de més transcendència

en el meu futur acadèmic va ser l’organitza-ció d’un curs de farmacologia experimentalpel professor García-Valdecasas el tercer anyde carrera; una cosa mai feta abans i que araretrospectivament em sembla genial. Vintestudiants vam ser seleccionats per introduir-nos en el món de la recerca. D’aquells vint lamajoria hem acabat treballant en el mónacadèmic, molts d’investigadors.

Així doncs i malgrat totes les deficiènciesque tenia una universitat en aquells anyssocialment tan agitats, jo diria que vam sortirben preparats com a metges i com a ésserssocials. Jo tinc un gran record del grau decompanyonia i solidaritat que teníem entretots nosaltres. La universitat que jo vaig viureera molt polaritzada, amb molta marxa pertots cantons. Una universitat on era impossi-ble l’avorriment, on es barrejaven els ensenya-ments d’Hipòcrates amb el discurs polític.Cal dir que ara tot això ha canviat molt

35

salut

Pere Gascón creu que veure malalts estimula a anar al laboratori i fer recerca

“Vull fer una illa derecerca que s’uneixi a les que ja hi ha”

l Servei d’Esports de la UBofereix als seus socis (més de7.600 en el curs 1998-99)

unes instal·lacions que ocupen129.000 metres quadrats i a lesquals la Universitat ha dedicat unimportant esforç de millora. En elsdarrers cinc anys la UB ha invertituns 550 milions de pessetes perincrementar i posar al dia l’ofertad’aquest Servei. Entre les obresmés recents que s’han dut a termedestaquen la cobertura de la novapiscina i el flamant edifici del vesti-dor de la piscina i de les pistes detennis. Ara, els antics alumnestenen més fàcil gaudir de totesaquestes instal·lacions i de tot elseguit de prestacions del Serveid’Esports.

La UB possibilita enguany que els llicen-ciats i diplomats universitaris s’inscriguincom a abonats del Servei d’Esports. Fins aunes 500 persones podran apuntar-se al Ser-vei a través d’aquesta via. Abans noméspodien ser membres del Servei d’Esports els

antics alumnes que ho haguessin estat men-tre eren estudiants i no portessin més d’unany sense renovar la inscripció.

Respecte a les instal·lacions més recentsde les quals poden gaudir els membres delServei d’Esports, l’estiu de l’any passat

s’havien finalitzat les del nou vestidor, unedifici de tres plantes. Aquesta darrera obrava suposar una reurbanització de l’entorn.Es va transformar una pista de tennis alcostat de la piscina en un solàrium de gespade 800 metres quadrats, es va enjardinar totel voltant i s’ha reformat el frontó que hihavia darrere els antics vestidors per adap-tar-lo a les mides reglamentàries de la com-petició. El nou edifici consta d’un soterraniamb la sala de calderes, lavabos i ungimnàs equipat per a exercici cardiovascu-lar. La planta baixa consta de vestíbul,lavabos i vestidors per a les pistes de tennisi poliesportives; la superior està destinadaals vestidors de la piscina. L’edifici com-pleix totes les mesures d’accessibilitat isanitat, amb un ascensor a l’interior i unarampa exterior de la planta superior fins ala platja de la piscina.

La cobertura de la piscina permet al Serveid’Esports seguir oferint els serveis d’aquestainstal·lació durant els mesos d’hivern. Lapiscina es va cobrir mitjançant un globuspresostàtic que es pot desmuntar amb l’arri-bada de l’estiu.

36

espo

rt

Col·lectiu (**) Opció 1 Opció 2 AquafitLlicenciats i diplomats en el curs 96/97 i posteriors 36.000 49.000 28.000Llicenciats i diplomats anteriors al curs 96/97 43.000 56.000 28.000

L’ Opció 1 inclou l’ús de totes les instal·lacions i activitats excepte la nova pisci-na coberta i la nova sala de fitness.L’ Opció 2 inclou l’ús de totes les instal·lacions i activitats abans esmentades.Aquafit. La quota de 28.000 pessetes inclou l’ús de la piscina coberta i la sala defitness durant el període comprès entre el mesos d’octubre a maig. També espoden adquirir abonaments parcials d’1 a 7 mesos.

Quotes d’inscripció per al curs 1999/2000 (*):

Gimnàs del Servei d’Esports

E

Fins a 500 llicenciatsi diplomatsuniversitaris podranabonar-s’hi

(*) Aquestes quotes corresponen a tot un curs. Si no es vol pagar tota la quantitat de cop pot abo-

nar-se en sis o nou mesos mitjançant la sol·licitud d’un crèdit al Banco Santander, sense inte-

ressos i amb una quota d’obertura en funció de la tarifa, que caldrà abonar en el moment de

la inscripció (tràmit d’obertura i informació al Servei d’Esports).

(**) Els cònjuges i fills podran gaudir de la mateixa quota que el titular.

El Servei d’Esports s’obre als antics

Així, a partir del curs 1995-96 els alum-nes de la UB poden obtenir fins a 18 crèditsde lliure elecció durant el seu ensenyamentcursant alguna de les diverses assignaturesesportives que els ofereix el Servei. Aquestainiciativa, més la consolidació d’un sistemade beques esportives, ha fet que la pràcticade l’esport a la UB augmentés un 20 % elcurs passat

37

esport

Els millors esportistes són de la UBL’alumne d’INEFC (centre adscrit a la UB) Lluís Ferrer il’alumna de l’Escola Universitària d’Infermeria Anabela Vinue-sa van ser escollits el passat curs millors esportistes universita-ris catalans per l’associació Esport Català Universitari (ECU),que agrupa els serveis d’esports de les onze universitats delPrincipat. Ferrer és campió d’Espanya de curses d’orientació iVinuesa ho és de tennis taula. L’ECU atorga aquests premis desde fa vuit anys i sempre ha resultat guardonat algun alumne dela UB.El curs passat la UB va quedar campiona de Catalunya en tots elsesports d’equip, excepte en futbol masculí, i va obtenir així el

dret a participar als campionats d’Espanya. També es van classi-ficar l’equip de volei platja masculí (van quedar segons de Cata-lunya) i el d’handbol femení.La UB va ser la universitat amb més participants als campionatsde Catalunya, amb 617 esportistes (342 en esports individuals i265 per equips), i ha guanyat un total de 163 medalles (154 indi-viduals i 9 en esports d’equip).Pel que fa a la participació en els campionats universitarisd’Espanya, la UB segueix essent una de les que han guanyat mésmedalles. Hi van participar un total de 319 esportistes, amb unbalanç de 16 medalles d’or, 15 d’argent i 11 de bronze.

A més de totes aquestes instal·lacions, elsusuaris del Servei d’Esports també disposend’una àmplia oferta anual d’activitats dirigi-des (23 en total), que sumen 170 hores depràctica esportiva a la setmana assistidaindividual o col·lectivament per un monitori amb caràcter gratuït per als abonats.

També existeix com a instal·lació comple-mentària el Centre de Valoració Funcional iAssistencial de l’Escola Catalana de Medi-

cina de l’Educació Física i l’Esport, que ofe-reix assistència sanitària i un ampli ventallde revisions mèdiques amb importants des-comptes per als abonats del Servei.

Amb tots aquests equipaments el Serveid’Esports té des del seu naixement el 1952els objectius de dirigir, fomentar i oferir tottipus de possibilitats esportives a diversosnivells i modalitats entre els membres de lacomunitat universitària.

Per a més informació podeu adreçar-vosa la secretaria del Servei d’Esports:Av. Diagonal, 695/701, 08028 BarcelonaTel: 93 333 83 04Fax: 93.333.68.09e-mail: admin@esports.ub.es

Pistes de tennis amb la piscina coberta i el nou edifici del vestuari al fons

1 piscina descoberta amb solàrium i bar1 piscina coberta10 pistes de tennis1 frontó2 camps de futbol1 pista d’atletisme1 camp de rugbi4 poliesportius descoberts1 pavelló poliesportiu1 gimnàs per a musculació1 sala de fitness1 sala de gimnàstica1 bar restaurant

Instal·lacions

alumnes

Les universitatspúbliques catalanes hanpromogut un conveni perpotenciar la divulgacióde la recerca

és de dues-centes notícies de cairecientífic, vuitanta-tres entrevistes ainvestigadors i més d’una vintena de

reportatges sobre empreses conformen unapart del balanç final de la segona temporadadel programa L’Observatoride RNE-Ràdio 4.Es tracta d’un espai radiofònic promogut desdel 1997 pel conjunt de les universitatspúbliques de Catalunya en el marc d’unasèrie d’iniciatives adreçades a potenciar lacomunicació científica i la projecció socialde la recerca universitària feta al país.

Dirigit per Josep Lluís Gonzàlez i coordi-nat per Anna Bañeres, el programa ha seguitde prop el ritme de l’actualitat científica aescala internacional a través del diàleg ambinvestigadors que han fet arribar al públic elsúltims avenços en matèries ben diverses comara humanitats, ciències de la vida, medicinai enginyeria. En la nova singladura estrenadal’últim any, l’espai dedica també una espe-cial atenció a la relació entre el món de launiversitat i l’empresa, que s’ha traduït en lapresència a l’estudi de representants del sec-tor alimentari, químic, farmacèutic i delmedi ambient, entre d’altres.

La plataforma institucional promoguda desdel 1997 des dels vicerectorats de Recerca iPolítica Científica de les universitats públi-ques de Catalunya per projectar la imatgesocial de la recerca també ha estat el motor dela col·laboració amb Més enllà del 2000, unprograma ja emblemàtic de divulgació de lainformació cientificotècnica del Canal 33 deTelevisió de Catalunya. Al llarg de l’últimatemporada, s’ha emès un total de 20 reportat-

ges sobre recerca universitària de temàtiquesdiverses (epidemiologia, biomaterials, meteo-rologia, conservació del medi natural, etc.).Els reportatges, fets sempre amb la supervisióde l’equip dels investigadors que centraven lanotícia, anaven encapçalats pel logotip de laimatge corporativa de la Recerca en les Uni-versitats Públiques de Catalunya, que identifi-ca l’esforç comú per fer arribar el missatge dela ciència al conjunt de la ciutadania

38

Investigar icomunicarre

cerc

a

Podeu utilitzar aquesta butlleta per modificar les vostres dades

Cognoms NomD.N.I. Data de naixementEntitat* Departament*AdreçaPoblació Codi postalProvíncia TelèfonLlicenciat en Any

* Empleneu-ho només en el cas que es tracti d’una subscripció per a una entitat o empresa

Envieu aquesta butlleta degudament emplenada aLa Universitat UBUNIVERSITAT DE BARCELONA Balmes, 25, 2n 2a, 08007 Barcelona

Fax 93 403 55 31Telèfon 93 403 55 30Trobareu aquesta butlleta a Internet: http://www.ub.es/antics/alumnes.htm i allí mateix podreu emplenar-laTe

niu

el d

ret d

’acc

és a

la in

form

ació

que

us

afec

ta d

el n

ostr

e ar

xiu

de d

ades

(util

itzat

per

a la

dis

trib

ució

de

la r

evis

ta L

a U

nive

rsita

t UB

) i a

can

cel·l

ar-la

o r

ectifi

car-

la.

Uni

vers

itat

La

BUR

evis

ta d

els

Ant

ics

Alu

mne

s

M

La professora Maria Casado, del Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials, en una entrevista