LA VALL D’UIXÓ - cuevascastellon.uji.es · LA VALL D’UIXÓ La Vall d’Uixó és un municipi...

12
LA VALL D’UIXÓ AJUNTAMENT DE LA VALL DUIXÓ L A P LANA B AIXA

Transcript of LA VALL D’UIXÓ - cuevascastellon.uji.es · LA VALL D’UIXÓ La Vall d’Uixó és un municipi...

Page 1: LA VALL D’UIXÓ - cuevascastellon.uji.es · LA VALL D’UIXÓ La Vall d’Uixó és un municipi de la Plana Baixa, situat a 118 metres d’altitud, a l’entrada de la serra d’Espadà.

L A V A L L D ’ U I X Ó

AJUNTAMENTDE LA VALL D’UIXÓ

L A P LANA B A IXA

Page 2: LA VALL D’UIXÓ - cuevascastellon.uji.es · LA VALL D’UIXÓ La Vall d’Uixó és un municipi de la Plana Baixa, situat a 118 metres d’altitud, a l’entrada de la serra d’Espadà.

ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUASECCIÓ D’ONOMÀSTICA

COORDINACIÓ I GESTIÓUnitat de Recursos Lingüisticotècnics

RECULL I TEXTJosep Vicent Font Ten

GRAFISMEGuillermo Tomás Lull

© Acadèmia Valenciana de la Llengua

Col·lecció: Onomàstica Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians La Vall d’Uixó, 192

Editat per: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected]

Amb la col·laboració de l’Ajuntament de la Vall d’Uixó

ISBN: 978-84-482-6022-4Depòsit legal: V-1396-2015Impressió: LAIMPRENTA CG www.laimprentacg.com

www.avl.gva.es

Page 3: LA VALL D’UIXÓ - cuevascastellon.uji.es · LA VALL D’UIXÓ La Vall d’Uixó és un municipi de la Plana Baixa, situat a 118 metres d’altitud, a l’entrada de la serra d’Espadà.

LA VALL D’UIXÓ

La Vall d’Uixó és un municipi de la Plana Baixa, situat a 118 metres d’altitud, a l’entrada de la serra d’Espadà. El terme municipal té una ex-tensió de 68,19 km2 i està envoltat de muntanyes excepte per l’est, des d’on s’obri a la mar. La disposició de les muntanyes recorda una ferra-dura, en què destaquen Miramar (250 m), la Torrassa (244 m), el pic de la Font de Cabres (637 m), la lloma de Penyalva (648 m), la penya de Migdia (584 m), l’alteró de Sumet (518 m), el cim de Pipa (590 m), el Rodeno (537 m) i la muntanya de la Punta (140 m). Cal destacar també la muntanya del Castell (492 m), que alberga les restes del castell d’Uixó.

El terme municipal es troba dividit pel riu Belcaire, també conegut com a riu d’Uixó, que en època foral dividia les governacions de Castelló de la Plana (o dellà Uixó) i de València. El llit del riu, que té règim torrencial i sols porta aigua en ocasió de grans pluges, entra al terme de la Vall pro-cedent d’Alfondeguilla i desguassa a Moncofa. Rep, pel nord, el barranc d’Aigualit, i pel sud, la rambla de Cerverola, que, dins del mateix terme, ja ha sigut alimentada pel barranc dels Maquials.

Atesa l’escassetat de les pluges, l’agricultura tradicional era de secà, amb ametlers, oliveres i, sobretot, garroferes; però el progrés tecnològic del segle XX ha permés multiplicar el nombre i la fondària dels pous, la qual cosa ha permés que el regadiu, bàsicament el taronger, haja crescut desmesuradament fins a colonitzar tot el pla i les parts baixes i mitjanes de les muntanyes. En les zones planes, l’avanç del taronger tan sols s’ha vist frenat per la proliferació de polígons industrials de recent creació.

Estes transformacions han anat paral·leles als canvis en la manera de viure. Fins a mitjan segle XX, els vallers es dedicaven predominantment a l’agricultura, a les indústries tradicionals com la terrissa (els ollers) i a la fabricació d’espardenyes. En la segona mitat de segle, però, la manufac-tura de l’espardenya va entrar en crisi i va ser substituïda completament per la indústria del calcer, amb nombroses fàbriques. Este creixement industrial va anar acompanyat d’un fort augment de la població gràcies a la immigració, procedent sobretot d’Andalusia: els 9.216 habitants del 1930 havien passat a 18.596 el 1960 i a 24.105 el 1970. Després de la davallada de la indústria del calcer, a partir de la dècada dels setanta, l’oferta industrial s’ha recuperat i, a més, ha diversificat el camp d’acció. En menys de trenta anys han aparegut els polígons industrials de La Ver-nitxa, Vora Riu, El Carmadai, El Belcaire i La Mesquita. En este creixement també ha tingut un cert paper, tot i que moderat, el turisme, limitat quasi exclusivament a l’explotació de les coves de Sant Josep, d’origen càrstic, amb un riu subterrani navegable.

Page 4: LA VALL D’UIXÓ - cuevascastellon.uji.es · LA VALL D’UIXÓ La Vall d’Uixó és un municipi de la Plana Baixa, situat a 118 metres d’altitud, a l’entrada de la serra d’Espadà.

Les restes arqueològiques són abundants arreu del terme. La disposició de les muntanyes, a l’entrada de la serra i dominant la plana, ha facilitat l’establiment de la població al llarg de la història. Hi ha pintures rupestres d’estil esquemàtic en les coves de Sant Josep i s’han conservat ruïnes de poblats ibèrics importants al costat de l’ermita de Sant Josep i a la punta d’Orlell, on hi hagué una vertadera ciutat, amb una acròpolis i quatre files de muralles successives. Sense solució de continuïtat, la Vall d’Uixó va estar poblada en època romana, com ho testifiquen les restes trobades dins del nucli urbà actual o en la base de l’aqüeducte de Sant Josep, reconstruït més tard en època islàmica.

La ciutat actual es va formar per la unió de diversos nuclis moriscos: l’Alcúdia, Seneja, Benigafull, Benissahat, Seneta i Benigasló. Estos nuclis depenien de la jurisdicció del castell d’Uixó, una fortalesa construïda el segle XI que es va retre a Jaume I l’any 1238, després d’una negociació que detallava el mateix rei al Llibre dels Feits. El 1247, el castell d’Uixó va seguir la insurrecció d’al-Azraq, però el 1250 va tornar a caure en mans de la Corona. Anys després, el 1526, els moriscos d’Uixó van prendre part en la rebel·lió de la serra d’Espadà, que, una altra vegada, va ser aplacada per l’exèrcit reial.

L’any 1602, en dividir-se la població morisca del Regne de València en dènou demarcacions (o filloles), els nostres poblats sumaven 415 ca-ses, que van passar a ser el centre de la fillola de la Vall d’Uixó; però el 1609, amb l’expulsió dels moriscos, el terme va quedar pràcticament deshabitat. La represa de la població al llarg del segle XVII va ser molt lenta, i es va accelerar a partir del segle XVIII, amb l’expansió de la manu-factura de l’espardenya, ja esmentada. Aleshores es van constituir dos nuclis, el Poble de Dalt i el Poble de Baix, formats al voltant de les parrò-quies de l’Àngel Custodi i de la Mare de Déu de l’Assumpció, respectiva-ment. Estos dos pobles no es van unir fins a la segona mitat del segle XIX, quan es va cobrir el barranc que els separava i es va bastir la plaça del Centre enllaçant-los.

El resultat d’este creixement ha donat una estructura urbana allargada i estreta, que justifica la denominació de Vall-llarga amb què es va conéi-xer la ciutat. El creixement dels últims cinquanta anys, però, ha modificat completament aquella forma, ja que han aparegut molts barris perifèrics que han eixamplat el nucli urbà i l’han fet més compacte.

Page 5: LA VALL D’UIXÓ - cuevascastellon.uji.es · LA VALL D’UIXÓ La Vall d’Uixó és un municipi de la Plana Baixa, situat a 118 metres d’altitud, a l’entrada de la serra d’Espadà.

OROGRAFIA

Orografia

Alteró de Sumet Cim de Pipa Cingles de Mondragon Cingles de Tido Cingles del Cau Roig Coll d’Aigualit Coll de Barrina Coll de la Font de Cabres Coll de la Murta Coll de Sumet Coll de Tur Coll del Bledar Coll del Cau Raboser Coll del Llamp Coll del Xacó Collet de Tronada Colmo de Barrina Colmo de la Rabassa Cova de l’Ametla Cova de la Font de Sant Josep Cova dels Blaus Covetes de Perico el Bec d’Àguila el Calderer el Castell el Corral Blanc el Manyaneto el Mono el Mussol el Pany del Rei el Pany Roig el Parany el Rodeno el Terrer els Asprets de Miramar els Sants de la Pedra Estret del Mal Pas l’Escaleta de Gaia

la Balona la Cova la Finestra la Güenya la Miranda la Pedrera d’Aigualit la Pedrera de la Sorra la Rabosera la Riera la Sequiota la Torrassa la Troneta les Clotades Lloma de la Fogassa Lloma de Penyalva Lloma Negra Llomes de Cerverola Martonell Miramar Montalar Muntanya Blanca Muntanya de la Punta Muntanya Roja Muntanyeta de Febrer Muntanyeta de Garcia Muntanyeta de l’Assestador Muntanyeta de la Bomba Muntanyeta de la Corona Muntanyeta de la Llacuna Muntanyeta de la Ronya Muntanyeta de la Vernitxa Muntanyeta de Sant Antoni Muntanyeta de Sant Josep Muntanyeta del Carmadai Muntanyeta del Milionari Muntanyeta del Pla de Llobet Muntanyeta del Retor Muntanyeta Redona

Page 6: LA VALL D’UIXÓ - cuevascastellon.uji.es · LA VALL D’UIXÓ La Vall d’Uixó és un municipi de la Plana Baixa, situat a 118 metres d’altitud, a l’entrada de la serra d’Espadà.

Ombria de Pipa Pedra del Campanar Penya de Migdia Penya Morruda Penyacreus Penyes de Garrut Pic de la Font de Cabres Pic de Sumet Pla de Cerverola Pla de Pinar Pla de Rius Pla del Rodeno Primera Lloma del Cabell Negre Puntal Redó Racó de la Bessona Racó de la Canyeta Racó de la Cloca Racó de la Font de Cerverola Racó de la Vespa

Racó de Montsonís Racó de Portalés Racó del Caire Racó del Calderer Racó del Cirer Racó del Confit Racó del Llamp Racó del Tae Racó del Ciprer Racó dels Cirers Racó dels Serenos Reguer de Daudí Reguer del Foraster Ruel Sargallar de Burjago Sargallar de les Penyes Blanques Segona Lloma del Cabell Negre Serra d’Espadà Solana de Creus

HIDROGRAFIA I PARTIDES

Hidrografia natural

Barranc d’Aigualit Barranc de Garrut Barranc de l’Horteta Barranc de la Corralissa Barranc de la Font de Cabres Barranc de la Font de Cerverola Barranc de la Murta Barranc del Pany del Rei Barranc del Porc Barranc del Xacó Barranc dels Maquials els Tolls

Font de Cerverola Font de Garrut Font de l’Anoueret Font de la Servera Font de la Vernitxa Font de les Fustetes Font del Castanyer l’Assestador Rambla de Cerverola Riu Belcaire (o d’Uixó) Riu de la Font de Sant Josep

Page 7: LA VALL D’UIXÓ - cuevascastellon.uji.es · LA VALL D’UIXÓ La Vall d’Uixó és un municipi de la Plana Baixa, situat a 118 metres d’altitud, a l’entrada de la serra d’Espadà.

Hidrografia artificial

Aljub de Cassanya Aljub de la Font de Cabres Aljub de les Llomes Aljub de Margalita Aljub de Sumet

Aljub del Corral Blanc Aljub del Sindicat Aljub Vell del Pla de Llobet Pou de la Primitiva

Partides i paratges

Aigualit Cassanya Cerverola el Cabell Negre el Calderer el Carbonaire el Carmadai el Castell el Corral Blanc el Fenassar el Fondo el Fossaret el Frontó el Litre el Palmeralet el Parany el Pinyal el Pla de Llobet el Pontet el Rodeno el Tramussar el Xacó els Aiguamolls els Maquials els Pedregals els Poalets Garrut l’Anoueret l’Arquet l’Ereta l’Escoladora l’Horta Seca

l’Horteta la Corralissa la Cova la Creueta la Font de Cabres la Llacuna la Mesquita la Miranda la Muntanyeta la Murta la Punta la Rambleta la Revolta del Pinyal la Sorra la Torrassa la Travessa la Vernitxa les Clotxes les Pereres les Solanes Martonell Miramar Montalar Ninyerola Paratge de Sant Josep Penyalva Sant Antoni Sumet Terra Campa Vinambròs Vorellada de Sant Josep Vorellada del Quistel

Page 8: LA VALL D’UIXÓ - cuevascastellon.uji.es · LA VALL D’UIXÓ La Vall d’Uixó és un municipi de la Plana Baixa, situat a 118 metres d’altitud, a l’entrada de la serra d’Espadà.

PRESÈNCIA HUMANA

Poblament

Caseta d’Esteve Caseta de Bajoca Caseta de Cable Caseta de l’Aixeta Caseta de la Matxada Caseta de les Solanes Caseta de Sabata Caseta de Trini Caseta del Bollo Caseta del Cacauer Caseta del Canut Caseta del Catxapo Caseta del Gusman Caseta del Milionari Caseta del Roser Caseta dels Figuerets Casetes de Sant Josep

Colònia de Sant Antoni Colònia Segarra Corrals d’Escarles Corrals de Garrrut Corrals de l’Onder Corrals de Porcar Corrals de Sangres Corrals de Tur Corrals de Turmó Corrals del Bollet Corrals del Corral Blanc Corrals Vells de Cerverola el Carbonaire el Carmadai el Toledo Grup La Unió la Vall d’Uixó

Vies de comunicació

Assagador de Montalar Camí d’Aigualit Camí de Cassanya Camí de l’Horteta Camí de la Figuera del Pedregal Camí de la Font de Cabres Camí de la Mesquita Camí de la Miranda Camí de la Muntanya de la

Punta Camí de la Murta Camí de la Punta Camí de la Ratlla Camí de les Cabres Camí de les Clotxes Camí de les Solanes Camí de Penyalba

Camí de Sant Antoni Camí de València Camí de Vinambròs Camí del Castell Camí del Corral Blanc Camí del Depòsit de Segarra Camí del Fondo Camí del Pla de Llobet Camí del Pontet Camí del Pou Camí dels Canyars Carretera d’Alfondeguilla Carretera d’Algar Carretera de la Vilavella Carretera de Moncofa Carretera de Nules Carretera de Xilxes

Page 9: LA VALL D’UIXÓ - cuevascastellon.uji.es · LA VALL D’UIXÓ La Vall d’Uixó és un municipi de la Plana Baixa, situat a 118 metres d’altitud, a l’entrada de la serra d’Espadà.

Pont de Garrut Pont de la Rambla Pont del Carmadai Pont del Rander

Revolta del Pinyal Senda de Vinambròs Senda dels Pescadors

Altres llocs d’interés

Camp de Tir Castell d’Uixó Cementeri Ermita de Sant Antoni Ermita de Sant Josep l’Arquet Parc Natural de la Serra d’Espadà

Pista d’Atletisme Polígon Industrial Belcaire Polígon Industrial El Carmadai Polígon Industrial La Mesquita Polígon Industrial La Vernitxa Polígon Industrial La Travessa

Page 10: LA VALL D’UIXÓ - cuevascastellon.uji.es · LA VALL D’UIXÓ La Vall d’Uixó és un municipi de la Plana Baixa, situat a 118 metres d’altitud, a l’entrada de la serra d’Espadà.

Orografia

TERME D’ALMENARA

TERME DE LA LLOSA

TERME DE XILXES

TERME DE MONCOFA

TERME DE NULES

TERME D’ARTANA

TERME D’ALFONDEGUILLA

TERME DE SAGUNT

0 400 800 1.200 1.600 2.000200 Metres

Racó de la Font de CerverolaRacó de la Font de Cerverola

Lloma de la FogassaLloma de la FogassaRacó dels SerenosRacó dels Serenos

el Rodenoel Rodeno

Pla de

l Roden

o

Pla de

l Roden

o

Penyesde GarrutPenyes

de Garrut Solana de Creus

Solana de Creus

el Pany del Reiel Pany del Reiel Pany Roigel Pany Roig

Cinglesdel Cau Roig

Cinglesdel Cau Roig

Pla de Cerverola

Pla de Cerverola

Pla de PinarPla de Pinar

Ombria d

e Pipa

Ombria d

e Pipa

Penya de MigdiaPenya de Migdia

Cinglesde TidoCinglesde Tido

Cinglesde Mondragon

Cinglesde Mondragon

Penya MorrudaPenya MorrudaColl del BledarColl del Bledar Coll de la Font de CabresColl de la Font de Cabres

Pic de la Font de CabresPic de la Font de Cabres

la Rierala Riera

Puntal RedóPuntal Redó Muntanyeta RedonaMuntanyeta Redona

Cova de l’AmetlaCova de l’Ametla

Racó dels CirersRacó dels Cirers

Lloma de PenyalvaLloma de PenyalvaColl d’AigualitColl d’Aigualit

Racó del CiprerRacó del Ciprerel Castellel Castell Coll de la MurtaColl de la Murta

els Sants de la Pedraels Sants de la Pedra Racó de la CanyetaRacó de la CanyetaRacó de MontsonísRacó de Montsonís

Racó de la BessonaRacó de la Bessona

Racó de la VespaRacó de la Vespa

Coll del XacóColl del Xacó

Cova dels BlausCova dels BlausMiramarMiramarColmo

de la RabassaColmo

de la RabassaRuelRuel

Muntanya BlancaMuntanya BlancaColl del Cau RaboserColl del Cau Raboserels Asprets de Miramarels Asprets de Miramar

Muntanya RojaMuntanya Roja

Collet de TronadaCollet de TronadaMuntanyeta de la RonyaMuntanyeta de la Ronya

Pedra del CampanarPedra del Campanarla Torrassala Torrassa

la Pedrera d’Agualitla Pedrera d’Agualit

el Terrerel Terrer

el Paranyel Parany

la Pedrera de la Sorrala Pedrera de la SorraColl de SumetColl de Sumet

Muntanyeta del RetorMuntanyeta del Retor

Coll del LlampColl del LlampRacó del LlampRacó del Llamp

Pic de SumetPic de Sumet

Alteró de SumetAlteró de SumetRacó del TaeRacó del Tae

Cova de la Font de Sant JosepCova de la Font de Sant JosepMuntanyeta de Sant JosepMuntanyeta de Sant Josep

Cim de PipaCim de Pipa

la Tronetala Tronetala Balonala Balona

PenyacreusPenyacreus

Racó del ConfitRacó del Confitla Covala Cova

la Güenyala Güenya

Muntanyeta de Sant AntoniMuntanyeta de Sant AntoniMuntanyeta de la CoronaMuntanyeta de la Corona

Muntanyeta de la VernitxaMuntanyeta de la VernitxaMuntanya de la PuntaMuntanya de la Punta

el Manyanetoel Manyaneto

Muntanyeta del CarmadaiMuntanyeta del Carmadai la Mirandala MirandaMontalarMontalar

Racó del CaldererRacó del CaldererMuntanyeta del MilionariMuntanyeta del Milionari

el Corral Blancel Corral Blanc

Muntanyeta de la LlacunaMuntanyeta de la Llacunala Sequiotala Sequiota

el Caldererel Calderer

Sargallar de BurjagoSargallar de Burjagoel Bec d’Àguilael Bec d’Àguila

Sargallar de les Penyes BlanquesSargallar de les Penyes Blanques

Coll de BarrinaColl de BarrinaColmo de BarrinaColmo de Barrina

Lloma NegraLloma NegraColl de TurColl de Tur MartonellMartonellMuntanyeta

de l’AssestadorMuntanyetade l’Assestador

Racó de PortalésRacó de Portalés

Muntanyeta de FebrerMuntanyeta de Febrer

les Clotadesles ClotadesMuntanyeta del Pla de LlobetMuntanyeta del Pla de Llobet

Covetes de PericoCovetes de Perico

el Monoel Mono

Muntanyeta de GarciaMuntanyeta de GarciaRacó del CirerRacó del Cirer

Racó del CaireRacó del Caire

Estret del Mal PasEstret del Mal Pas

el Mussolel Mussol

Primera Llomadel Cabell NegrePrimera Llomadel Cabell Negre

Reguer de DaudíReguer de DaudíSegona Lloma

del Cabell NegreSegona Lloma

del Cabell Negre

Reguer del ForasterReguer del Foraster

Muntanyeta de la BombaMuntanyeta de la Bomba

la Raboserala RaboseraRacó de la ClocaRacó de la Cloca

l’Escaleta de Gaial’Escaleta de Gaia

la Finestrala Finestra

LLOMES DE CERVEROLA

LLOMES DE CERVEROLA

SERRA D’ESPADÀSERRA D’ESPADÀ

Pla de RiusPla de Rius

la Vall d’Uixóla Vall d’Uixó

Page 11: LA VALL D’UIXÓ - cuevascastellon.uji.es · LA VALL D’UIXÓ La Vall d’Uixó és un municipi de la Plana Baixa, situat a 118 metres d’altitud, a l’entrada de la serra d’Espadà.

Hidrografia i partides

TERME D’ALMENARA

TERME DE LA LLOSA

TERME DE XILXES

TERME DE MONCOFA

TERME DE NULES

TERME D’ARTANA

TERME D’ALFONDEGUILLA

TERME DE SAGUNT

els Tolls

0 400 800 1.200 1.600 2.000200 Metres

Font del CastanyerFont de l’Anoueret

Font de la Servera

el FenassarAljub de la Font de Cabres

la Font de Cabres

Font de les Fustetes

Pou de la Primitiva

la Torrassa

la Rambleta

els Pedregals

el Pontet

el Litre la Travessa

l’Escoladora el Tramussar

la Punta

les Clotxes

la Mesquita

el Fossaret

Vinambròs

el Carmadai

les Pereres la Cova

la Vernitxa Ninyerola

la Muntanyeta l’Horta Seca

Sant Antoni

Vorelladadel Quistel

la Creueta

Garrut

el Calderer

Montalar

les Solanes

els Maquials

Martonell

el Corral Blanc

Terra Campa

el Pla de Llobet

Cassanya

la Llacuna

el Cabell Negre

el Fondo

la Miranda

l’Horteta el Castell

la Sorra

el Parany

Miramar

la Corralissa

Murta

Aigualit

l’Arquet

el Carbonaire Sumet

els Poalets

Paratge de Sant Josep

Vorelladade Sant Josep

el Rodeno

els Aiguamolls

Cerverola

el Pinyal

la Revolta del Pinyal

B. de la Corralissa

Barranc

l’Ereta

el Frontó

l’Anoueret Penyalva

el Xacó

Xacó

el Palmeralet

Barranc Barranc l’Assestador

B. de la Font

de Cerverola

Porc

Rambla

Garrut

Belcaire

Cabres

de

Aljub de Cassanya

Aljub Vell del Pla de Llobet

Aljub de les Llomes

Aljub de Margalita

Font de Cerverola Aljub del Sindicat Aljub del Corral Blanc

Font de la Vernitxa

Font de Garrut

Aljub de Sumet

la Murta

Barranc

Barranc

del del

Panydel

Rei

Barranc de

d’Aigualit

del

Barranc

de

Cerver

ola

de

RiuFont

de

Sant Josep

la

lade

Barranc

l’Horteta

deFont

Barrancde

la

Maquialsdels

la Vall d’Uixó

Riud’Uixóo

Page 12: LA VALL D’UIXÓ - cuevascastellon.uji.es · LA VALL D’UIXÓ La Vall d’Uixó és un municipi de la Plana Baixa, situat a 118 metres d’altitud, a l’entrada de la serra d’Espadà.

Metres

0 100 400 800 1.200 1.600 2.000

Presència humana

TERME D’ALMENARA

TERME DE LA LLOSA

TERME DE XILXES

TERME DE MONCOFA

TERME DE NULES

TERME D’ARTANA

TERME D’ALFONDEGUILLA

TERME DE SAGUNT

Caseta de Sabata

Caseta de BajocaCaseta del Bollo

Caseta del CacauerCorrals del Bollet

Castell d’Uixó

Caseta dels Figuerets

PARC NATURALDE LA SERRA D’ESPADÀ

Corrals de TurmóCorrals de Sangres

l’Arquet

Caseta del Catxapo

Ermita de Sant Josep Pista d’Atletisme

Caseta de Trini

Ermita de Sant Antoni

Corrals de Garrut

Carretera d’Alfondeguilla

Antoni

Caseta del Canut

Caseta del GusmanCaseta de les Solanes

Caseta del Milionari

Caseta del RoserCorrals del Corral Blanc

Corrals de TurCaseta de la Matxada

Camp de Tir

Corrals Vells de Cerverola

Corrals de Porcar

Corrals de l’OnderCaseta d’Esteve

Revolta del Pinyal

Carretera d’Algar

Caseta de Cable

Cassa

nya

A7-E15

Camí

del F

ondo

Assag

ador

de M

ontal

ar

Pont de la Rambla

Llobet

Caseta de l’Aixeta

Polígon IndustrialLa Vernitxa

Blanc

Pont de Garrut

Polígon IndustrialEl Carmadai

Pont del Carmadai

Polígon IndustrialLa Mesquita

Camí de la MesquitaCorrals d’Escarlesel Carmadai

Camíde València

Cementeri

ColòniaSegarra

Colòniade Sant Antoni

Grup La Unió

Camí de la Figueradel Pedregal

C. de

Vina

mbròs

Vinambròs

Polígon IndustrialLa Travessa

Carretera de Moncofa

Punta

Camí

Carretera de Xilxes

Camí

de la

Mira

nda

Pescadors

Camí

del D

epòs

itde

Sega

rra

Polígon Industrial BelcaireCabres

Canyars

Pou

Camí

Carretera de Nules

Carretera de la Vilavella

Camí del Pontet

Camí

Cabr

es

Camí

Caste

ll

de

Camí

Camí

el Carbonaire

la Vall d’Uixóel Toledo

Pont del Rander

Clotxes

Solanes

Casetesde Sant Josep

d’Aigualit

de Penyalba

l’Hor

teta

Camí

lade

de Fo

nt

Camí

del

lade

Murta

Ratlla la

de

Camí del

Senda de de lesCamí

delsCamí

Camí

de les

deCamí

la

delsSenda

Camí deSant

Camí de

les

del

Camí

Corral

Camí del Pla de

deCa

laMu

ntany

a

Punta

de

dela