6 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIJOUS, 5 JULIOL 2012

JORDI BARÓReus

QueJuanjoGiménez ha-gi acceptat batejar elseu projecte de pro-ductora audiovisualcom Fourfinga Pictu-

res diumolt de la capacitat que téper plantar cara a l’adversitat. Idemostra alhora que es pren la vi-da amb bon humor. El nom ésuna variació de l’anglès four fin-gers i fa referència als quatre ditsque li queden a la mà dreta fruitd’un accident que el va forçar areinventar-se. D’enrajolador a fo-tògraf especialista en moda. Deldiner fàcil del boom immobiliaria la incertesa de començar denou. La mala fortuna i el presagique tard o d’hora la construccióentraria en crisi el van empènyera l’èxit personal. A deixar de tre-ballar a preu fet i abocar-se a unapassió creativa que, des de sem-pre, l’havia fet sentir-se realitzat.Una nova vida per a un nou

temps. I, si no, què té a veure eldia a dia d’abans a l’obra amb eld’ara retratant models?“Cada matí havia de lluitar

amb mi mateix perquè no voliaanar a la feina”, relata Giménez, aqui va atraure la professió d’enra-jolador per l’única raó que estavaben pagada. “Tenia coneguts quees guanyaven molt bé la vida i vaser molt temptador”, explica.Fins aquell moment havia estaten empreses del sector de les ins-tal·lacions elèctriques, que és pelque va estudiar un cicle formatiude grau superior.A la construcció, primer com a

aprenent amb un amic i més en-davant com a autònom, va passard’un sou estàndard a cobrar mési per metre quadrat. “Haviesd’anar a bon ritme”, reconeix con-vençut que per a algú més granhauria estat massa esforç físic.Va ser una etapa de treure partita la bombolla immobiliària, du-rant la qual també atenia encàr-recs semiprofessionals i esporà-

dics de fotografia, sobretot elscaps de setmana. I va ser, precisa-ment, en unad’aquestes feines fo-ra d’hores on va perdre el dit, en-filat en una tanca per fer imatgesd’una nau industrial de la qual notenia les claus. L’accident –el diade Sant Joan d’ara fa tres anys–,el va deixar vuit mesos de baixa, ijuntament amb lesmales perspec-tives de continuar fent de paleta,va ser l’excusa pel canvi.“Ho vaig veure clar”, sentencia

Giménez. La fotografia semprel’havia interessat i, aprofitant lesfacilitats delmóndigital, va afron-tar el reciclatge. “Vaig fer cursos,però sobretot vaig aprendre del’assaig-error”, explica. En pa-ral·lel, va haver d’invertir enl’equip. “No veia lògica l’abun-dància dels anys d’abans de la cri-si i mai havia tingut grans luxes.El meu cotxe, per exemple, noval res. Ara bé, el canvi s’ha de ferperquè t’agrada; si és pels dinersno el recomano”, relata cons-cient que ha perdut estabilitat i

capacitat econòmica. “Em com-pensa. He guanyat en qualitat devida, tinc un dia a diamés creatiui m’aixeco pensant que faig algu-na cosa que agrada als meusclients”, confessa.Que JuanjoGiménez s’especia-

litzés en fotografia de moda vaser fruit de la casualitat i de laconfiança que li va fer l’agènciade models Nowmode de Reus.Té un estil d’avantguarda, atre-vit, elegant, i en algun momenttransgressor. Al seu web i al seuestudi s’hi respiren, sobretot, ai-res de modernitat. Un bastidor,un gran focus i enmig un mani-quí vestit de núvia, un senyal quetambé fa reportatges per casa-ments i celebracions. “Tot s’hival”, somriu, obert a qualsevolprojecte.D’un racó de l’espai en penja

la foto d’una parella a la platjadel Trabucador, al Delta del’Ebre, i d’una altra entre vinyesa Vila-seca. En paral·lel, partici-pa com a director de fotografiade la productora Fourfinga Pic-tures, que ha muntat amb ungrup d’amics. Dos curtmetrat-ges, dels diversos previstos, ja es-tan enllestits. Casat, i pare d’unfill de 4 anys, Juanjo Giménezvol que aquest projecte audiovi-sual sigui un complement mésen la nova etapa. Cap voluntatde tornar a l’obra, malgrat que lacasualitat hagi volgut que l’estu-di de fotografia estigui porta perporta amb una empresa d’exca-vacions d’un familiar. No hi hacap doble lectura més enllà del’oportunitat econòmica que liva brindar un espai cedit.c

60

0

180

340

160

320

140

300

120

80

100

240

20

200

40

220

260

280

N NE

NO

SO

SE

E

O

S

Labona sort d’unfotògraf accidental

VICENÇ LLURBA

Un triple reciclatgel’ha portat deles instal·lacionselèctriques a laconstrucció i aprofessionalitzar elgust per la fotografia

Un accident el vaobligar a oblidar-sed’un salari fàcil,que ha canviatper l’aventurade dedicar-seal que el fa feliç

Hi ha un abismeentre l’encàrrecd’acompanyar com afotògraf una parellad’enamorats a Parísi la monotonia decol·locar rajoles

CANVIDE RUMB

El salt creatiu d’un treballador de la construcció a lafotografia de moda i a la producció cinematogràfica

El suplement de ‘La Vanguardia’ a Tarragona enceta després dels Ciutadans Anònims una nova sèrie sobre persones queper diversos motius han canviat el rumb de la seva vida. Deu testimonis que demostren que una altra vida és possible

JUANJO GIMÉNEZ,FOTÒGRAF

Un tot terreny ambpredilecció pels projectesdel món de la moda.Ha firmat el book d’unacinquantena de modelsde les agènciesNowmode de Reus iMiahmanagement deBarcelona. Entre lacartera de clients que tén’hi ha que han desfilat ala fira Bred & Butter,altres de vinculatsa la plataforma dedissenyadors emergentsModafad i més d’un quees pot veure en espots ala televisió.

Creatiu. JuanjoGiménez ha canviat lamonotonia de l’obraper la creativitat

6 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIJOUS, 12 JULIOL 2012

JORDI BARÓAltafulla

De zero. Marta Bus-quets ha sabut re-començar. Com acoach, a la casad’estiueig d’Altafu-

lla i separada d’una anterior pare-lla. Trencant amb l’estatus de di-rectora de comptes d’una desta-cada agència de comunicació deBarcelona. Amb un triple canviper fugir de la infelicitat. Adéu ala muntanya russa inestable deviatges continus i jornades sensehorari, i al cercle interminable decorreus, reunions, trucades...“Necessitava fer un gir radical iem vaig reinventar. M’ha costatmoltíssim”, relata. Errava l’amicque no la imaginava vivint allu-nyada del passeig de Gràcia i queara la pot trobar, algun migdia,passejant amb calma amb el seucompany per la platja. No hi hacolor entre el dia a dia d’abans iel d’ara.

“El ritme de vida que portavaera inviable”, explica fent refe-rència a l’última etapa a Dawa-kun Global Events Group, ons’encarregava de l’organitzaciód’esdeveniments per a empresesi on havia assolit el càrrecmàximal qual podia aspirar. Presentaci-ons de productes o congressosprofessionals l’obligaven a viureal límit, en una professió queexercia des de feia 15 anys i on hiva fer cap mig per atzar, atretaper persones properes amb fei-nes similars. Els primers anyss’havia dedicat a la producciód’audiovisuals, sempre darrereles càmeres. “L’essència de la fei-nam’agradava, però no la tensió il’estrès que portava associada.Anava al dos-cents per cent”, co-menta. El primer avís va ser unatac d’hiperventilació que la vafer ingressar a l’hospital. “Vaigpensar quem’havia de prendre lavida d’una altra manera”, recor-da. I no va ser fins al cap d’un anyque va precipitar voluntàriament

els canvis, en poc temps i amb unsegon toc d’alerta de salut per en-tremig: una hèrnia discal al collla va deixar dos mesos de baixaimmobilitzada, literalment mi-rant el sostre de la clínica Tek-non deBarcelona. Probablement,producte també dels nervis.“Vaig decidir començar de ze-

ro perquè no era feliç”, comentaa casa seva, a Altafulla, on passa-va els estius amb la família i on vafer cap per casualitat després dedeixar el marit. A un pas de laplatja, en el semiaïllament propid’una zona amb moltes segonesresidències, ha trobat un espaique l’ha ajudada a tornar a serella mateixa. Un refugi per a unanova vida que comparteix amb elseu company Juan Moliné, quetambé ha renascut, en el seu cascom a fotògraf especialitzat enimatges aèries de baixa altura,després que l’empresa de tèxtildeTerrassa on treballava es veiésobligada a tancar.Marta Busquets, a qui de sem-

pre li havia interessat la psicolo-gia, és ara assessora personal iexecutiva, després d’estudiar unmàster d’un any a l’Escola Euro-pea de Coaching a Barcelona.Ara està acreditada per l’ICF, lafederació internacional que agru-pa més professionals d’aquestadisciplina. Sota la marcaMBFco-ach, i prestant servei tant aTarra-gona com a Barcelona, dóna ei-nes per ajudar els clients que per-segueixen canvis en la feina i enel terreny personal i que no sa-ben com fer-hi front. Casos simi-lars al seu. “Tant de bo jo haguéstingut un coach”, exclama citantuna frase que sol repetir un com-pany seu de professió, DavidAlonso, que des de la seva empre-sa Desperta’t. Coaching per alcanvi, a Reus, també ha vist commolts professionals es reinventa-ven. La transició d’una feina a l’al-tra sol estar plena de dubtes i éscostosa, també des del punt devista econòmic. “Ara sóc feliç ino tinc ni una tercera part queabans. Guanyava molts més di-ners i m’he hagut d’adaptar”, co-menta Busquets. Menys anar decompres i menys sopars fora decasa, però també uns objectiusclars a llarg termini. I no poc am-biciosos: organitzar un esdeveni-ment a Barcelona o en algun al-tre punt d’Espanya on hi pren-guin part referents mundials del’àmbit del creixement personal.Un retorn a la professió abando-nada? Només a mitges. “He aga-fat l’essència del que m’agradavai ho visc d’una forma diferent”,resumeix convençuda que ho viud’unamanera completament dife-rent. En lloc de satisfer qualsevolempresa ara es planteja la missiód’ajudar els altres.c

Viure en l’alt standingemocional

VICENÇ LLURBA

De l’estrèsd’organitzaresdevenimentsha passat al plaerde formar-seen el ‘coaching’

La casa familiar,a tocar de mar aAltafulla, ha estat clauen la decisió d’uncanvi cap a un estilde vida més serè

60

0

180

340

160

320

140

300

120

80

100

240

20

200

40

220

260

280

N NE

NO

SO

SE

E

O

S

Malgrat que s’hareinventat del tot,com a assessorapersonal treu profitdels coneixements del’ocupació anterior

CANVIDE RUMB

Una directiva entregada a l’estrès de produiresdeveniments per a empreses ha fet un gir radical capal ‘coaching’ i els processos de creixement personal

MARTA BUSQUETS,COACH

La confidencialitat de lessessions particulars de

coaching amaga els detallsdels seus clients, a qui

acompanya perquè afrontincanvis vitals davant dels

quals es veuen incapaços enun inici. Els cursos que ha

organitzat per a tercers sóntambé una reafirmació delconvenciment que cadascúha de poder dirigir la seva

vida i gaudir-la a laseva manera

Ajudar els altres. Laprincipal missió de laMarta és orientar lagent que busca un canvi

6 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIJOUS, 19 JULIOL 2012

JORDI BARÓTarragona

Complerts els cin-quanta, JosepMariaPadrenyha sabut pa-rar. Ha plegat d’ar-quitecte i ha reco-

mençat coma estudiant d’arqueo-logia clàssica. Punt i a part a lamarató diària de reunions i visi-tes d’obres, a una agenda sempremil·limetrada i a la responsabili-tat d’un despatx molt sol·licitatdurant el boom immobiliari. Stopa l’angoixa de desvetllar-se, dub-tant si l’estructura d’un edifici re-sistiria i a lamonotonia d’una pro-fessió que li resultava poc voca-cional. Qui el podia imaginar ex-citat per les excavacions, com-plint amb l’assignatura pendentd’aprendre anglès o fent de pagèsa l’hort ecològic de casa? “Visc lavida intensament, cosa que no hepogut fer els últims trenta anys”,confessa a la terrassa del ClubTennis Tarragona, a punt per unmatí de fúting per la platja.“Havia perdut la il·lusió, tot i

que tothom em reconeixia queho feia bastant bé”, relata. El des-patx professional, amb seu alVendrell i compartit amb un socides dels inicis als anys vuitanta,acumulavamolts projectes i s’ha-via especialitzat en el planeja-

ment urbanístic de municipis.“Emvaig equivocar. Hauria d’ha-ver escollit un camí més creatiu.Gaudia més fent cases per amicsperquè em reconfortava que elsagradessin els meus projectes”,exclama, malgrat estar satisfetd’haver tingut sempre molta fei-na com a arquitecte, fins i tot elsprimers anys quan treballava perdiferents administracions. L’èxit,però, no l’ha frenat a l’hora de re-inventar-se. “Mirava els edificis ino em deien res. Havia de can-viar”, explica.Nascut a El Rourell i bon estu-

diant, JosepMaria Padreny sem-pre va ser més de lletres, però lainfluència dels pares i els amicsel van portar a estudiar arquitec-tura aBarcelona. A dia d’avui, en-cara té la sensació que hagués po-gut fer qualsevol altra carrera. Laidea de reciclar-se no el va agafarper sorpresa. “Sempre he miratde planificar el futur i he cregutque hi ha d’haver 25 anys per laformació, 25 més de treball i 25per fer el que vulguis a la vida. Iquasi ho he complert”, assegura.La decisió de plegar la va pren-

dre el 2007, en complir els cin-quanta, però li va costar dos anys.“Pensava que seria d’avui per de-mà”, comenta. Fer el traspàs or-denat de clients al seu soci, redi-mensionar l’empresa i informar

del canvi als bancs i les promoto-res va ser més llarg de l’esperat.“Alguns ho van entendre de se-guida, altres no”, relata. La crisi,que ara colpeja amb força al sec-tor, no va tenir res a veure amb elseu gir vital. Apassionat des defeia temps perTarragona i el pas-sat romà, va començar el màsterinteruniversitari d’ArqueologiaClàssica de la URV i la UAB, delqual ara fa el segon curs. El tre-ball de recerca, que ha de comple-tar aquest any, anirà sobre unavil·la romana, conscient que elsarquitectes poden aportar el seugranet de sorra a aquest món.“Els arqueòlegs saben molt deterra cap avall, però fallen en latècnica de, per exemple, recons-truir com seria aquesta casa entres dimensions”, raona. Els es-forços els concentra en estudiar,però no descarta participar mésendavant en excavacions, mal-grat que no sigui com a dedicacióprofessional. “Obrir quelcomque no ha tocat ningú en 2000anys m’emociona”, se sincera.Amb dos fills a qui ha donat

formació universitària –un és lli-cenciat en Ciències Ambientals il’altre fisioterapeuta–, assegurano estar preocupat pels diners.“Si no guanyo tant com abans nopassa res, no ho necessito. Ambpoc en tinc prou. Els amics emdi-uen que em veuen més feliç, méslleuger. He buidat la motxilla”, irecomana el canvi a tothom queno tingui una professió vocacio-nal. Convençut que es viu massade pressa, imésmirant cap a l’ex-terior que dins d’un mateix,Josep Maria Padreny ha desco-bert un nou estil de vida. “Que-dar-se a casa a la tarda i veurecom es fa fosc és l’hòstia”, som-riu. S’ha fet seu el temps.c

Entregar-se aunnou temps

VICENÇ LLURBA

60

0

180

340

160

320

140

300

120

80

100

240

20

200

40

220

260

280

N NE

NO

SO

SE

E

O

S

Cansat d’una rutinadiària que no el feiasentir-se realitzat, haoptat per tornar aestudiar; ha buidat lamotxilla i és feliç

Feia temps que teniaclar que no treballariatota la vida com aarquitecte, però li vacostar dos anyspreparar el canvi

Hi ha un abisme entreel dia a dia d’abans,entregat a la feina, ald’ara, en què Padrenyté temps per fer elque li agrada

CANVIDE RUMB

Un arquitecteesgotat perla rutina harecomençatuna nova vidade felicitat coma estudiantd’ArqueologiaClàssica

JOSEP MARIA PADRENY,ESTUDIANT

D’ARQUEOLOGIA

Ha tornat a classe perdescobrir els secrets de

l’arqueologia i s’ha trobatamb companys d’arreu delmón, atrets per uns estudisuniversitaris que es fan en

pocs llocs, al marge deTarragona. Aficionat a la

caça, les motos i a viatjar,s’ha donat via lliure per

viure com vol

Filosofia. Hi ha d’haver25 anys per a la formació,25 de treball i 25 per ferel que es vulgui, diu

6 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIJOUS, 26 JULIOL 2012

JORDI BARÓCambrils

Albert Rosa ha debutatcoma ajudant de cui-na amb tics de perio-dista. I, si no, quantsen la seva situació

haurien narrat en directe i ambpèls i senyals el primer contacteamb els fogons? “Us convido atots a compartir amb mi aquestmoment. El davantal està prepa-rat”, relatava pels volts de SantJordi al seu blog, on firma com aChef Pirata, el seu àlter ego a laxarxa. “Un primer dia trepidant.Això enganxa”, exclamava hores

després d’haver preparat 350 ra-cionsde caneló cruixent depollas-tre al restaurant Barhaus, durantla quarta edició del TarragonadTapes. Una estrena en la cuinaprofessional que s’ha produït dosanys després d’adonar-se que elseu futur no estava a la redacciód’un diari ni en cap feina que se liassemblés. “Ésmolt fort. Seré cui-ner?”, es pregunta davant l’Escolad’Hoteleria i Turisme de Cam-brils, on s’està formant.“Em va costar, però vaig haver

d’admetre que el que havia estu-diat no m’omplia”, explica. Exer-cia de periodista des de feia deuanys alDiari de Tarragona i havia

passat per diverses seccions finsfer cap a la de tancament, on esressentia del desgast de plegar dematinada. “Comences a reconèi-xer que t’has equivocat i, quan not’imagines amb quaranta anys enres similar, has de canviar”, afe-geix. Convençut que s’havia dereinventar, també tenia clar quevolia aprendre un ofici nou i esva decantar per la cuina. “No vaser vocacional ni per tradició fa-miliar. No hi havia cap vincled’aquest tipus. Tot plegat va sermolt tardà”, comenta. Fa relativa-ment poc, va seguir una dieta i,en veure’s obligat a prepararplats més saludables i respectar

certs hàbits, se li va despertar lapassió pels fogons. On era el joveque es deixava seduir pel que fosal supermercat i que no trepitja-va la cuinamés que l’imprescindi-ble? “Vaig descobrir que prepa-rar menjar m’agradava i ha anatin crescendo. Si algú altre gau-deix amb el que fas, et vas engres-cant”, confessa.El reciclatge d’Albert Rosa del

periodismea la cuina està sent or-denat i fet sense pressa. “Podriahaver estat més radical, peròm’hovaig prendre ambcalma.Ca-lia anar construint per passos”,explica. El primer any el va dedi-car a estalviar, fins que l’estiu pas-sat va demanar una excedència aldiari per començar a estudiar alsetembre. Haver-se planificat anivell econòmic li està permetentno haver de compaginar les clas-ses amb una feina, a excepciód’una col·laboració amb RàdioCunit que va acabar tot just fauns mesos. “El meu objectiu noés titular-me, sinó aprendre”, ex-plica sobre com s’ha pres el re-torn a l’aula. Amb 34 anys, va co-mençar cursant un grau mitjàamb molts companys menorsd’edat, però al cap d’unes setma-nes, la direcció del centre li vaproposar canviar al cicle superiorde Direcció de Cuina. “Inconsci-entment et tractaven com el ger-mà gran, però noha estat traumà-tic”, relata. Al contrari que tempsenrere, però, ara li sap greu per-dre’s hores de classe per les va-gues. “El que no canvia és deixar-ho tot per l’últim dia”, somriu.A Albert Rosa hi ha dues pre-

guntes que el seu entorn li sol re-petir: Ens avisaràs quan obris elrestaurant? Seràs crític gastronò-mic? I contesta amb un interro-gant, convençut per l’experièn-cia prèvia com a periodista queés preferible no marcar-se unameta molt clara. “A mesura quevas fent camí vas veient el que etva agradant”, explica. “Si ets ho-nest amb tumateix, ho ets amb laresta”, afegeix. En paral·lel, i sen-se que sigui un objectiu prioritarien el seu nou rumb per conver-tir-se en cuiner, fa de blogairegastronòmic amb el sobrenomdeChef Pirata. Comparteix recep-tes, referència articles d’interès osuggereix restaurants i activitats.S’hi va decidir a principis d’any,mentre cuinava a casa, i acumulauns quants centenars de segui-dors. “La gent s’engresca pel quefas”, es felicita. Fa uns mesos, vasorprendre amb un concurs set-manal a la xarxa on plantejavapreguntes simples però sugge-rents. Flamd’ou o de vainilla? Ca-va o xampany? Quètxup o maio-nesa? Tics de periodista.c

A l’abordatgedels fogons

VICENÇ LLURBA

60

0

180

340

160

320

140

300

120

80

100

240

20

200

40

220

260

280

N NE

NO

SOSE

E

O

S

Desmotivat amb lafeina com a periodistaen un diari, ha volgutcomençar des de zeroi aprendre laprofessió de cuiner

Malgrat adonar-seque fa temps quevolia canviar de rumb,ha sabut ser pacientper fer una transiciópautada i sostenible

Creu en la formaciói s’ha reservat dosanys per estudiar,però no l’interessenles qualificacions, sinóabsorbir coneixement

CANVIDE RUMB

Un periodista desencantat amb l’ofici ha canviatla rutina d’un diari per l’aventura de ser cuiner

ALBERT ROSA,ESTUDIANT DE CUINA

Superat el primer curs al’Escola d’Hoteleria i Turisme

de Cambrils, i amb lesprimeres passes fetes en unacuina professional, es mor

de ganes de colar-se en mésrestaurants i posar en

pràctica les bases apreses.Va viure l’oportunitat detornar a estudiar amb la

il·lusió de la primera vegada,i ara l’impacienta començara fer el rodatge en el nou

ofici. La feina anterior com aperiodista no l’enyora

Pas a pas. El reciclatgede l’Albert del periodismea la cuina està sentordenat i fet sense pressa

6 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 3 AGOST 2012

JORDI BARÓReus

Rocío Requena hacanviat el luxe esgo-tador d’un hotel decinc estrelles per latranquil·litat d’una

joieria d’autor. Com a directoradel Mas Passamaner, a la Selvadel Camp, s’havia abocat a un diaa dia absorbent; com a propietà-ria de l’Òxid, a Reus, ha guanyaten qualitat de vida i témés tempsper a la seva filla de tres anys.“M’encantava la feina d’abans, so-bretot pel tracte al client, però ha-via tocat sostre i sentia que nopo-dia créixer més professional-ment”, apunta com a motiu pervoler reinventar-se. “Des que sócmajor d’edat que tambéhavia vol-gut tenir una empresa pròpia”,afegeix.Nascuda a Madrid, i amb part

de la família dedicada al negocihoteler, no és el primer cop quees recicla. Anys enrere vamuntarunpub aGandia i, d’estudiant, ha-

via treballat de pizzera i de teleo-peradora. “Vaig adonar-me queno volia fer mai més una feinaque no m’agradés”, relata. AlMas Passamaner i, des de l’abrilde l’any passat també a l’Òxid, hacomplert la norma.L’experiència de Rocío Re-

quena amb el turisme va comen-çar a l’hotel Casa del Abad d’Am-púdia, a Palència, un establimentrural amb encant on hi va estardos anys. La seva família, quen’és la propietària, va comprar el2003 el Mas Passamaner i ella vapassar a formar part de l’equip di-rectiu. Primer, més vinculada alrestaurant,més endavant a l’allot-jament i el departament comer-cial, i l’últim any, com a directo-ra. “Posar-ho tot en marxa éscomplicat i després ja vas a velo-citat de creuer, però recordo sem-pre la mateixa entrega”, confes-sa. Entre les responsabilitats hihavia des d’ocupar-se de compersonalitzar les habitacions finsa organitzar els torns i vacancesdel personal, de 20 a un màxim

de 40 treballadors en temporadaalta. “T’enganxa perquè t’agrada.Pel lloc, que és molt bonic, i peltracte amb les persones, que ésmolt agraït. Ningú t’imposa l’ho-rari però l’hotel no tanca mai iles tasques de les quals t’encarre-gues poden fallar quan no hi ets”,reflexiona. En un establiment deluxe –en aquest cas, un recintede 20.000 metres quadrats ambun edifici modernista de Domè-nech i Montaner–, les expectati-ves del client sónmolt altes. “Totha d’estar impecable i se t’esca-penmolts detalls”, explica. A l’es-tiu, quan a l’hotel s’hi fanmés ce-lebracions, la jornada acabava avegades de matinada.“Ara visc molt més tranquil·la

malgrat que el negoci sigui meu ique hi hagi molta crisi”, relata enla calma de la rebotiga de l’Òxid,un establiment d’aspecte cuidat idimensions reduïdes al nucli an-tic de Reus on s’hi poden trobarjoieria i bijuteria d’autor i con-temporànies. Rocío Requena hiatén sola. Punt i a part al trenca-

closques d’organitzar una planti-lla i a jornades poc racionals.“Aquí els festius sónmeus”, es fe-licita, malgrat que persones del’entorn familiarmés proper l’ad-vertien que l’horari comercial ésmolt sacrificat i l’animaven a bus-car feina enlloc d’emprendre unnegoci. Que l’ocupació anterior il’actual tinguin en comú oferirproductes exclusius ha estat casu-al. De fet, la seva primera inten-ció en plegar del Mas Passama-ner va ser continuar dedicant-sea l’hostaleria, amb una cafeteriaamb productes ecològics al cen-tre de Reus. “Tornava al mateixde sempre. Amb els temps quecorren, començar de zero i haverde pagar nòmines era molt arris-cat”, explica.Mentre pensava què fer i posa-

va ordre a la multitud de projec-tes que tenia al cap, va assaben-tar-se que l’Òxid es traspassava.I, fins a fer-se’n càrrec, el camí vaser fàcil i ràpid. Amb una cliente-la fidel, l’establiment atrau perso-nes que no se solen atrevir a en-trar a una joieria convencional iaposta per la creativitat i el dis-seny d’artistes com Majoral. “Ésuna botiga bonica i amb un pú-blic agraït”, comenta en el mo-ment que arriba Tutú, com tot-homconeix aMariaAntonieta Ri-era, una creadora de joies deVilallonga del Camp que amagatambé una història de reinven-ció, després de tota una vida dedi-cada a la comptabilitat.Tutú arriba per entregar unes

peces i fa una estona eren duesclientes qui passaven a buscar unencàrrec. Fins a completar lacompra, han dubtat una estonapel preu. “He decidit no sentir-me insegura”, declara optimistaRocío Requena.c

El luxed’emprendreamb joies

VICENÇ LLURBA

Del dia a diaextenuant com adirectora d’un hotelha passat a la rutinapausada de la joieria,al centre de Reus

60

0

180

340

160

320

140

300

120

80

100

240

20

200

40

220

260

280

N NE

NO

SO

SE

E

O

S

La casualitat ha volgutque hagi marxat d’uncinc estrelles perposar-se al front d’unnegoci on part delproducte és de luxe

Malgrat la crisi, RocíoRequena no harenunciat al desigd’emprendre i afrontala incertesa ambdeterminació

CANVIDE RUMB

La directora d’un hotel de cinc estrelles ha trobaten una joieria més qualitat de vida i la satisfaccióde tirar endavant un negoci propi

ROCÍO REQUENA,JOIERA

Tria dos collarets d’or com qpredilectes: un de Majoral,que fa un dibuix de fulles, iun altre de Duch Claramunt,que recorda les puntes decoixí. Ni un ni l’altre faltenmai al catàleg. Peces de

gran valor com aquestes novol que frenin el client a

l’hora d’entrar al’establiment i per això téprevist ampliar l’aparador iexposar-hi joies de preus

més variats. Un altre repteés fer el salt al comerç

electrònic

Turisme. La trajectòriaprofessional ha estatvinculada al turismepels vincles familiars

DIVENDRES, 10 AGOST 2012 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 5

JORDI BARÓTarragona

Per Sant Jordi, NoemíMartínez va transfor-mar el Cafè Museumde Tarragona en unabotiga efímera. Els

contes infantils d’Anduluplandu,la marca de la il·lustradoraElisabet Díez, van inundar l’es-pai per un dia. Una de les prime-res pop stores a la ciutat? Unessetmanes abans, a Cambrils, la in-auguració de la boutique de pri-meres marques Anhel la va con-cebre sense gènere als prestat-ges, només amb cartells en quèhi havia dibuixada part de lacol·lecció i amb un audiovisualambdesfilades d’alguns dissenya-dors. Una estratègia trencadoraper crear expectació? “Connec-tar amb el client”, apunta com aintenció última dels esdeveni-ments comercials que ha comen-çat a organitzar amb la seva em-

presa, Everama. El projecte, for-malitzat fa mig any, trenca ambuna etapa anterior d’infelicitatcom a administrativa-tècnica.Ha canviat una rutinamolt pauta-da de paperassa per la creativitatdel màrqueting.“Em costava molt llevar-me i

treballava cada vegada ambmenys ganes. Les vuit hores se’mfeien molt pesades”, explica so-bre els últimsmesos en una engi-nyeria subcontractada per En-desa, al barri de Bonavista deTar-ragona, on va treballar gairebénou anys. Darrerament, la feinahavia baixat molt per la crisi i te-nia moltes hores mortes. “Sem-pre havia donat al màxim i al co-mençament m’animava el bonambient i estar ben reconeguda,però al final no estava centrada isentia que m’estava faltant a mimateixa”, afegeix. La insatisfac-ció va anar en augment i, fa untemps, va decidir tornar a estudi-ar. “Buscava allò que m’omplís i

anés amb mi”, comenta. Va de-cantar-se per un màster en Co-municació, Organització d’Esde-veniments i Protocol a l’escolade negocis privada Esden de Bar-celona, que recentment està com-pletant amb un altre postgraud’interiorisme comercial i mar-xandatge visual. L’interès pelmàrqueting no era nou.La curiositat se li havia desper-

tat en una feina anterior a l’àreade fidelització al client de Voda-fone, una empresa on va estar sisanys en diferents departaments aBarcelona i Tarragona i en quèva fer tasques de comercial i deteleoperadora. “És molt dur. Maino penjo quan em truquen, i in-tento ser condescendent”, refle-xiona.A la telefonia hi va fer cap de

rebot en tornar de Guatemala, onvamarxar durant un any a treba-llar sense haver acabat la carrerade Filologia Hispànica a la URV,de la qual té pendent una assigna-

tura. “Circumstàncies de la joven-tut”, se sincera.Amb la creació d’Everama ha

fet un salt al que desitja. “La gentdel meu entorn m’anima en veu-re que aquest és elmeumón”, ex-plicaNoemíMartínez, que ha tin-gut el suport de la parella i de laseva filla de quatre anys. “No hiha hagut cap dia en què me n’ha-gi penedit”, afegeix. S’ha orientatsobretot de cara a petits clients,empreses i autònoms que volendonar-se a conèixer i a qui ofe-reix organitzar-los esdeveni-ments com a colofó d’una campa-nya premeditada de màrqueting.És del parer que no només lesgrans companyies han de treba-llar la visibilitat i que a tots elsnegocis els convé la diferencia-ció i relacionar-se amb el clientd’una manera més propera.“Crec que puc ajudarmolt”, co-

menta. Malgrat tot, al principi liva costar organitzar-se. “Tenia lasensació que perdia el temps,que no era productiva. Ara emsento més segura. No pots anaramb por”, explica. Ha començatalguns projectes i, quan li sobratemps, es dedica a la campanyaper posicionar la seva empresa,que també li requereix hores.De moment treballa des de ca-

sa i la inversió en el negoci ha es-tat mínima, perquè el web li hadissenyat un familiar. “En la crisihi detecto una oportunitat per-què les empreses necessiten fer-se veure i el màrqueting les potajudar”, comenta. Convençudaque és fals que tot és negre i quea molts els ha envaït la por, Noe-mí Martínez s’ha abocat en cos iànima a demostrar que no tot es-tà perdut.c

60

0

180

340

160

320

140

300

120

80

100

240

20

200

40

220

260

280

N NE

NO

SO

SE

E

O

S

Ajudar a vendreambels sentits

Fa sis mesos va deixaruna feina quadriculadacom a administrativai s’ha entregat al reptecreatiu d’organitzaresdevenimentsde petit format

XAVI JURIO

Guiada per l’interèspel màrqueting,ha estudiat dospostgraus perreciclar-se, un sobrecomunicació i l’altrasobre interiorisme

Abans de trobarl’ocupació que l’ha defer feliç, ha passat perdiverses feines senseuna meta clara, comquan va treballarde teleoperadora

CANVIDE RUMB

Una administrativa apassionada pel màrquetingha muntat una empresa de comunicació

i gestió d’esdeveniments comercials

NOEMÍ MARTÍNEZ,GESTORA

D’ESDEVENIMENTS

COMERCIALS

A una personal shopperque volia donar-se aconèixer li va organitzarun taller amb blogaires.A un centre d’estètica quecelebrava els cinc anys vaorientar-lo cap a lestècniques orientals.Muntar un esdevenimentper a un comerç va mésenllà d’oferir una copa decava i, en el seu cas, lessolucions van sempreencaminades almàrqueting sensorial

Petit format. LaNoemí s’ha orientat decara a petits clients,empreses i autònoms

DIVENDRES, 17 AGOST 2012 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 7

JORDI BARÓAltafulla

Estàs acostumat a en-trar al banc i que ettractin de senyor i,d’un dia a l’altre,t’has comprat un

globus i vas en texans”. A l’em-presari Juan Moliné la vida li hafet un tomb. I, sinó, qui l’hauriaimaginat fa tres anys allunyatdels negocis familiars al sectortèxtil de Terrassa i dedicat pro-fessionalment a la fotografia aè-ria de baixa altura? Modaline, elfabricant de teixits que haviafundat el seu pare a principisdels anys vuitanta i on ell hi ha-via progressat fins a ser-ne l’ad-ministrador gerent, va fer fallidai el va abocar al canvi. A un girsobtat, per més que el tanca-ment de l’empresa fos previsi-ble. L’estatus i el confort econò-mic propis d’una posició directi-va van deixar pas al buit d’haver

de reinventar-se. I va ser un al-tre en temps rècord. Desd’Altafulla, amb el zepelí ambquè capta imatges des de l’aire,pot presumir ara de veure-hiamb més perspectiva.“T’ho vas ensumant, però sem-

pre ho imagines lluny”, relata so-bre el declivi de l’empresa fami-liar, on hi havia treballat desdels inicis. Modaline proveïa te-les a clients confeccionistes deroba, que en feien pijames o ves-tits de bany femenins, i va créi-xer fins a arribar a tenir 21 treba-lladors i una facturació anual desis milions d’euros. A partir del2005, però, el perjudici per l’in-crement de les importacions dela Xina i la crisi van anar debili-tant la companyia, que va tancardefinitivament tres anys méstard. “El 10 de novembre”, recor-da amb precisió. “Vam anar mo-rint a poc a poc i em vaig quedarsense res, amb una mà al davanti l’altra al darrera”, afegeix. Sen-

se atur i amb tres fills, va veurecom la xarxa extensa de contac-tes que li havia promès ajuda varesultar gairebé inexistent enmoments decisius. “Tens moltsamics però a l’hora de la veritatno hi ha ningú”, reflexiona.De la fallida de Modaline a la

posada en marxa d’Aerofotoline–la marca amb què fins a diad’avui comercialitza serveis defotografia aèria– no van passargaire setmanes. Reciclar-se li varesultar ràpid, però no li va estal-viar més d’una nit d’insomni.“M’agradava la foto des de sem-pre i la seva vessant tecnològica,i en tenia coneixements”, relata.Va adonar-se que hi havia po-ques empreses especialitzadesen imatges de baixa altura i vaintuir que el ventall de possiblesclients podia ser ampli. Tambéel va animar a decantar-se pel ne-goci saber que podria treure par-tit a les seves habilitats com a co-mercial. En poc temps, s’havia

comprat el globus. Funcionaamb heli i porta un equip de foto-grafia digital d’alta qualitat ques’enlaira fins a 300 metres i per-met realitzar reportatges des del’aire, però controlant-lo des deterra. Això fa que el sistema nosigui perillós i l’ús d’un gas no in-flamable ni contaminant el fatambé respectuós amb el mediambient. “Si m’hagués proposatmuntar una xurreria ho haguésfet. Els límits només se’ls posaun mateix”, assevera. L’entorns’ha sorprès del camí triat. “Etdiuen que estàs boig. És una fei-na desconeguda i deixes de copde ser un empresari i tenir unbon sou”, exclama.Pel camí de la reinvenció,

JuanMoliné ha perdut capacitateconòmica però l’ha compensatamb benestar emocional. Menysestrès, que abans patia per teniral darrera una vintena de treba-lladors, però tambémés renúnci-es materials. Mentrestant, la se-va vida s’ha creuat amb la de lacoachMarta Busquets, abans di-rectiva d’una agència de produc-ció d’esdeveniments per a em-preses i protagonista d’un canvide rumb similar. Es coneixien detota la vida, d’estiuejar junts, iara viuen plegats a Altafulla.“Tan de bo tots tinguéssim uncoach a prop”, se sincera Molinésobre l’ajuda rebuda. Amb elsomriure del nen que desemboli-ca una joguina, s’afanya a mos-trar al portàtil algunes fotogra-fies aèries esfèriques, que perme-ten canviar l’angle de visió fins a360º. És l’última novetat en lacartera de serveis d’Aerofotoli-ne. “El meu somni és aquest i notornaria a canviar”, conclou.c

Unamirada ambmésperspectiva

L’ofec del negocifamiliar era evidentperò no va serconscient de lamagnitud del canvid’etapa fins quel’empresa va tancar

VICENÇ LLURBA

Va comprar un globusper dedicar-se a lafotografia aèrianomés un mesdesprés d’haver deplegar com a directiual sector tèxtil

60

0

180

340

160

320

140

300

120

80

100

240

20

200

40

220

260

280

N NE

NO

SO

SE

E

O

S

El seu reciclatge hacausat a vegadesdesconcert enl’entorn familiar id’amics, però estàmolt convençutdel camí escollit

CANVIDE RUMB

Un directiu del sector tèxtil de Terrassa que vaviure la fallida de l’empresa familiar s’ha establert

a Altafulla reconvertit en fotògraf aeri

JUAN MOLINÉ,FOTÒGRAF

La galeria d’imatges on

mostra alguns dels seus

treballs porta a sobrevolar

a baixa altura la Rambla

de Terrassa, els xalets

d’un conjunt residencial

proper a les platges de

Tarragona o el Parc

Sanitari de Sant Joan de

Déu. Quan el globus

equipat amb càmera no

arriba prou amunt, puja a

un helicòpter i capta

imatges des de l’aire, com

quan va fotografiar l’hotel

W al port de Barcelona

Convençut. JuanMoliné està encantatamb el canvi i diu queho tornaria a fer

DIVENDRES, 24 AGOST 2012 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 5

JORDI BARÓTarragona

ARosa Fonseca, lamo-notonia de tota unavida professional de-dicada a feines admi-nistratives la va por-

tar a reinventar-se. I es va sentircapaç d’impulsar el seu propi pro-jecte. “Qui no s’arrisca no guanyai, si no va bé, que no sigui que noho he intentat”, assegura davantels temors d’haver fet un pas va-lent endavant en plena recessió.Inspirada per l’experiència ambun dels seus fills, i convençudaque la idea és innovadora, ha po-sat en marxa el primer centre es-pecialitzat en eliminació i pre-venció dels polls a Tarragona. AStop Piojos, obert des de fa unany, hi ha viscut el canvi de seruna empleada amb un sou fix ahaver de tirar endavant tota sola.Més responsabilitat, però tambéla sensació de ser més lliure.“Ara sóc la meva cap i no he dedonar explicacions. Tinc bonesvibracions”, assevera sobre lesperspectives del negoci.“Quan portes molt de temps

fent el mateix ho tens tot tantper la mà que perds la il·lusió. Ettrobes amb un problema i ja sapscom es resoldrà. Estava estanca-da”, manifesta sobre l’ocupacióanterior a l’empresa demissatge-ria ràpida Envialia, on va treba-llar deu anys i tenia la seguretatde ser indefinida. “El dia a diaera molt dinàmic, bastant estres-sant, però les feines d’aquest ti-pus ja em van”, comenta sobre larutina de controlar els envia-ments, detectar incidències iatendre el client per mirar de re-

soldre-les. Si un paquet s’haviaextraviat a ACoruña a última ho-ra del dia, havia d’enginyar-se-les perquè l’endemà al matí esti-gués a Tarragona. Abans de dedi-car-se al sector logístic havia es-tat a Barcelona a l’empresa decrèdits per internet Cofidis, peròen els dos casos, assignada sem-pre a tasques administratives.“Va ser per casualitat, perquè en

un inici volia ser veterinària, pe-rò no vaig acabar la carrera”, ex-plica. Va començar els estudisd’auxiliar per nuclis zoològics,però argumenta que, al contrarid’altres països europeus, aquí notenien molta sortida i no estavenreconeguts oficialment.De l’última feina en una ofici-

na a obrir al públic Stop Piojosva passar un any. Temps per ple-

gar, meditar què fer i apostar peraquest negoci després de patirels polls de la seva filla. “Qui éspare sap que aquest problemaexisteix”, apunta. Investigant, vadescobrir que a Xile hi ha cen-tres especialitzats en comba-tre’ls i va acabar fent contacteamb unes noies de Barcelonaque també s’hi dediquen. “Vaigcreure que era una bona idea per

original i innovadora”, comentasatisfeta de ser la primera quepresta aquests serveis a Tarrago-na i de les poques al conjunt d’Es-panya.Ofereix tractaments 100% na-

turals que consisteixen en ex-treure els polls per aspiració, grà-cies a una màquina especial queva importar d’Anglaterra, i des-prés acaba d’extreure les lléme-nes manualment amb l’ajuda depintes professionals. El servei vadirigit tant a adults com a nens,però són aquests últims el gruixdel públic objectiu. Només calveure com a Stop Piojos hi ha te-

levisions i consoles de joc per en-tretenir elsmés petitsmentre Ro-sa Fonseca els deixa nets depolls. “A banda del tractament,cal molta educació”, apunta. Peraixò, s’ha mogut per informar aassociacions de pares, ajunta-ments o centres d’acollida quedóna xerrades per millorar laprevenció. Ja té els primers inte-ressats.Sobre les facilitats als empre-

nedors, és crítica. “L’Administra-ció no ajuda molt”, manifestaqueixosa per la lentitud i tambépel cost dels tràmits. La llicènciad’obertura del local, força reduït,li va costar 760 euros i té duessubvencions aprovades, peròpendents de cobrar. “Deu serper la crisi”, lamenta.Per iniciar el projecte s’ha aco-

llit a la capitalització de l’atur,que li ha permès cobrir una partde la inversió en obres i en lega-litzar el negoci, i tenir també laquota d’autònoms pagada du-rant un temps. S’ha enfrontat alrisc dels alts i baixos econòmicsper la satisfacció de completarun projecte propi.

60

0

180

340

160

320

140

300

120

80

100

240

20

200

40

220

260

280

N NE

NO

SO

SE

E

O

S

STOPALSPOLLS

VICENÇ LLURBA

Creia que no podiaprogressar més coma administrativa i, encanvi, es veia ambforça per executaruna idea pròpia

Va veure l’oportunitatde negoci en unproblema quotidià, elspolls de la seva filla,però hi ha buscat unenfoc innovador

Li ha resultatcomplicat assimilarel pas de tenir unsingressos fixos iestabilitat a lafluctuació dels inicis

CANVIDE RUMB

Una administrativa s’ha aventurat a muntar el primer centre especialitzaten l’eliminació de polls de Tarragona

ROSA FONSECA,EMPRENEDORA

Conscient que els pollssón un maldecap que

desespera molts pares, hamuntat un centre oncombatre’ls amb un

tractament especialitzat. Unprojecte que res té a veureamb les feines que havia fetanteriorment, més o menys

variades, però sempred’oficina. Stop Piojos és una

mostra que es potemprendre enmig de la crisi

Problema a casa. Elproblema dels pollsamb la seva filla li vadonar la idea de negoci

DIVENDRES, 31 AGOST 2012 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 5

JORDI BARÓVilallonga del Camp

Tutú, com tothom co-neix Maria Anto-nieta Riera, té mun-tat el taller de dis-seny de joies sobre

dues portes que es van salvar del’incendi de casa seva. La millormetàfora d’haver renascut des-prés d’un episodi fosc? Els aco-miadaments per la crisi al Col·le-gi d’Arquitectes de Tarragonavan obligar-la, fa tres anys, a ferun punt i a part en la carrera coma comptable. Un stop a gairebétres dècades de quadrar núme-ros al qual va seguir, al cap dedos mesos, un foc fortuït que liva arrasar part de l’habitatge.Amb cremades als braços, i l’aba-timent pel doble cop de porta, vabuscar la distracció en un cursd’estiu de pintura. Per casualitat,el curs va resultar ser finalment

de fabricació de joies amb la tèc-nicamil·lenària de la cera perdu-da i Tutú, escrit ara en color pla-ta, és avui una marca registradaque s’obre pas en el món de lespeces precioses.“Quan m’hi poso, és al mà-

xim”, explica Maria AntonietaRiera, a qui no li van caler gairesmesos per fer el salt i dedicar-seal disseny de joies. “No vaig tenirpor i ara em dono tres anys demarge”, confessa. Un curs d’ini-ciació de tresmesos a la Casa Eli-zalde de Barcelona li va desper-tar l’interès. Amb un segon de si-milar hi va començar a aprofun-dir, i al cap de poc va capitalitzarl’atur, va donar-se d’alta com aautònoma i va començar a finan-çar-se. Casa seva s’havia inundatde materials i va decidir conver-tir l’últim pis de l’habitatge de laseva mare a Vilallonga del Campen un taller diàfan i amb un espaide venda i exposició, on ara hi

treballa sobretot a les tardes. Alsmatins rep classes particulars aBarcelona, de perfeccionamentd’una tècnica que consisteix a ferprimer la peça en cera, transfor-mar-la després en metall en unafoneria i, per últim, polir-la i do-nar-li l’acabat final.Amb 52 anys practica un altre

estil de vida. “En el dia a dia sem-prem’acompanya la sensació quetinc molt a fer. Això sí, ara esticsola”, apunta en contrast amb elstreballs anteriors, de comptableen un escorxador de pollastres ala Pobla de Mafumet durant 23anys i més endavant al Col·legid’Arquitectes de Tarragona. Esva quedar sense feina el juny del2009, víctima de la tercera tandad’ajustos. “M’agradava el que fe-ia, però m’ho vaig prendre ambtranquil·litat”, relata. El 30d’agost, però, un curtcircuit altraster va incendiar casa sevamentre dormia i va obligar-la a

plantar cara a les flames. Extingitel foc amb l’ajuda dels veïns, la re-construcció va durar cinc mesos.“Tot estava fet un desastre. Quanvaig veure les petjades del meufill petit, vaig adonar-meque està-vemvius i que havíem tornat a co-mençar”. Casualment, no va serel primer episodi d’aquest tipus.La nau de l’escorxador de la pri-mera feina també es va cremar,aquesta vegada sense que ella hifos. “Hi ha qui diu que no hi pothaver cap més incendi a la mevavida”, comenta.Per Maria Antonieta Riera ha-

ver-se reinventat en el dissenyde joies ha connectat ambuna afi-ció de sempre per la creació artís-tica. Pintava i feia ceràmica enles tardes lliures, té la família car-regada de regals i presumeixd’ull clínic per saber què s’ajustamillor al gust de cadascú. “Pensa-va: què més vols, tens feina itemps per dedicar a les manuali-tats i a la família”, i afegeix quesempre havia volgut estudiar Be-lles Arts, però va fer Administra-ció per recomanació de la famí-lia. “Sóc de no trencar esquemes.Si no hagués anat tot d’aquestamanera, no sé si hauria arribatfins aquí”, explica convençudaque potser tenia la il·lusió de ferun gir professional, però no n’eraconscient.Carregada d’optimisme, i satis-

feta de l’acollida que tenen les se-ves joies, ha fet valer el contactedirecte amb el client. Va invertiren el web, però no li ha arribat adonar una oportunitat. Prefereixanar a veure la núvia per disse-nyar-li la peça que millor encaixiamb el seu vestit de boda.c

Artper renéixerdels números

60

0

180

340

160

320

140

300

120

80

100

240

20

200

40

220

260

280

N NE

NO

SO

SE

E

O

S

Amb 52 anys, hacanviat la fredordels númerosd’un treballcom a comptableper la creativitatde dissenyar joies

VICENÇ LLURBA

Quedar-se sensefeina per la crisi ihaver vist com se licremava la casa hanmarcat un punti a part i l’ha portata començar de nou

Pintava des desempre durant eltemps que tenialliure però mais’havia plantejatla creació artísticacom a professió

CANVIDE RUMB

Una comptable que es va quedar sense feina i vaviure l’incendi de casa seva ha tornat a començar

com a dissenyadora de joies

MARIA ANTONIETARIERA,JOIERA

La tècnica mai exactade la cera perduda faqualsevol joia irrepetible.És l’estrella del seu taller,on també hi ha espai perla bijuteria i les pedressemiprecioses. Al showroom li costa decantar-senomés per una peça,però atura la mirada endues escultures,reproduccions d’edificismodernistes de JosepMaria Jujol als Pallaresosi Vistabella. Les sevescreacions es fan un llocen joieries i altresbotigues de Reus,Tarragona i Barcelona

Tutú. Maria Antonietaamb algunes de lesjoies que ha creat sotala marca Tutú

6 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 7 SETEMBRE 2012

JORDI BARÓEls Guiamets

Antònia del Rio iJordi Colomer hanmaterialitzat el som-ni conjunt d’obrir unhotel rural. I, en la fu-

gida cap a la vida dels seus desit-jos, els ha atrapat el Priorat. Hancanviat Barcelona pels Guiametsi les feines en unamultinacional iuna gelateria per Cal Torner, unestabliment de tres estrelles enmarxa des del març de l’any pas-sat. Estrès per qualitat de vida.Desplaçaments i reunions per ru-tina de poble. Sense trànsit, no-més amb l’acompanyament defons de les campanes.“Ara veiem com passen les es-

tacions”, exclama satisfet enJordi. “Abans només sentíemfred o calor, però no vivíemni tar-dors ni primaveres”, corroboral’Antònia. Satisfacció, però sensearribar a l’idil·li. El canvi derumb el van emprendre en l’èpo-ca de més bonança, però la crisiels va sorprendre amb el projec-te a mitges i ha afegit més d’un

entrebanc en el camí per reinven-tar-se.“Estàvem cremats. Vam dei-

xar les feines i vam posar totesles propietats a la venda”, relataen Jordi, que els últims anys esfeia càrrec d’una botiga pròpiade la Jijonenca. Nascut a Pala-mós, abans havia estat directord’hotel i pot presumir d’haver tre-ballat de tot en l’hostaleria, el sec-tor que el va enganxarmentre es-tudiava per ser arquitecte tècnic.Pel que fa a l’Antònia, era respon-sable de trade, màrqueting i aten-ció al client en una gran empresad’electrònica, on havia entratcom a secretària 23 anys enrere ion havia assolit un càrrec inter-medi ben remunerat, però en unentorn impersonal i amb l’obliga-ció de viatjar molt. “Veia que elque feia no teniamassa sentit i ca-da vegada emcostavamés”, expli-ca. Natural de Barcelona, tambése sent lligada al turisme perquèen va començar els estudis i, finsi tot, durant un temps, va treba-llar com a guia.La primera intenció del matri-

moni va ser muntar l’hotel rural

a l’Empordà, però els preus elsvan fer enrere. “Al Priorat no hihavíem estat mai, però quan vamarribar al Coll de la Teixeta vaigpensar que ens hi quedaríem”, re-corda en Jordi. “Buscàvem tran-quil·litat i ens va agradar molt lacomarca. És la gran desconegu-da. Els turistes al·lucinen que es-tigui tan a prop de Barcelona ise’n van encantats”.La restauració de la casa que

van acabar comprant alsGuiamets va ser un procés llarg.Quatre anys en què van haverd’aturar les obres dues vegadesperquè el pis de Barcelona no esvenia i se’ls havien esgotat els di-ners. “No comptàvem amb el so-trac de la crisi”, explica, satisfetaque el projecte finalment es po-gués completar gràcies a un prés-tec que els va concedir l’oficinade LaCaixa a Falset. “Era unmo-ment en què no donaven crèdit aningú. Vam acabar i cada vegadaha anatmillor”, es felicita. Al pri-mer pis de Cal Torner s’hi vanconstruir un habitatge indepen-dent, on hi viuen amb la mared’ella. La filla del matrimoni, que

estudiava Fisioteràpia a Reus, vaoptar per un pis d’estudiants i elsha ajudat els caps de setmana,malgrat que ara marxa d’Eras-mus a Brussel·les.“Estem molt contents, però

molt cansats. Treballes molt, ésun negoci molt fluctuant, i tam-poc no estàvem acostumats a l’es-forç físic. Però quan vius amb unobjectiu, el cercle es tanca”, expli-ca l’Antònia, que s’ha encarregatde l’interiorisme i la decoracióde l’hotel, una casa rústica deprincipis del segleXXamb set ha-bitacions i detalls de ferro forjata la façana i l’escala, que són obrade l’artista Pep Hubach.Molts clients són estrangers,

sobretot entre setmana, i arribeninteressats pel món del vi i tam-bé per la natura, amb propostescom el senderisme entre vinyes.Vénen de Hong Kong, el Brasil,Rússia o Suïssa, però també del’àrea de Barcelona i València.Que els propietaris de l’hotel do-minin l’anglès, el francès, l’ale-many i, en part, l’italià ajuda aatendre els visitants en millorscondicions. “Tenim sort que lesopinions que ens fan a internetsónmolt bones”, exclama l’Antò-nia. “L’entorn ens va tractar debojos i inconscients i ara, en elfons, crec que ens tenen una mi-ca d’enveja sana”, comenta enJordi, que no es veia fent-se velljugant a la petanca en un parc deBarcelona. Ara es dedica a restau-rar mobles, com antigues porta-dores de raïm, peta la xerrada albar del poble o surt a collir bo-lets. “La felicitat, quan es desta-pa, és contagiosa”, proclamenAn-tònia del Rio i Jordi Colomer alweb. Celebren poder fer partí-cips els visitants d’una nova vidacarregada d’il·lusió.c

60

0

180

340

160

320

140

300

120

80

100

240

20

200

40

220

260

280

N NE

NO

SO

SE

E

O

S

Compartir l’art deviure sensepressa

La parella s’haescapat de la vidapautada d’una granciutat, Barcelona, perdescobrir la calmad’un petit poble de lacomarca del Priorat

VICENÇ LLURBA

A l’Antònial’estressava el càrrecque tenia enuna multinacional,on l’entorn eraimpersonal i haviade viatjar molt

Obrir un petit hotelrural ha estat unprojecte que harequerit moltde temps i que hatingut contratemps acasusa de la crisi

CANVIDE RUMB

Unmatrimoni de Barcelona ha complert la vellaaspiració compartida d’obrir un establiment rural

ANTÒNIA DEL RIO IJORDI COLOMER,PROPIETARIS HOTEL

RURAL

A Cal Torner, al Priorat,el repartidor carregatamb tovalloles i llençolsblancs anima un matítranquil del mes d’abril.Cap altre moviment i lamajoria d’habitacions perfer després de duessetmanes esgotadores demolta activitat a l’hotel.Els seus propietaris hihan trobat l’entorn decalma que somiaven.L’establiment té tresestrelles perquè no n’havolgut quatre. Assegurenque se senten méscòmodes amb el turistaque no exigeix tant

Hotel rural. El Jordii l’Antònia a CalTorner, el seu hotelrural als Guiamets