Segurament, els investigadorsde laUniversitatdeWashingtonnoespodienni imaginar l’èxit quetindria la seva convocatòria.Ni tampocqueacaba-rienpublicantunarticle científic ambunsquantsjugadorsdevideojocs. Fins i tot, potser, es vansentir unamica frustrats enveure comennoméstres setmanesungrupd’amateurshavia fet unaimportant troballa,mentrequeells s’havienpassatdos anys estudiant sense èxit el paperqueexercei-xen lesproteïnes (elmotorbàsicdels trilionsdecèl·lulesdel nostreorganisme), enel desenvolupa-mentde l’alzheimer, el càncero la sida.

Tot va començar quan se’ls va ocórrer demanarajuda a la ciutadania. Els investigadors coneixienbé les seqüències d’aminoàcids de les proteïnes,però no acabaven d’entendre comes pleguensobre simateixes per acabar tenint una estructurafinal. De fet, és una de les qüestions sense resol-dre en biologia avui dia, ja que la configuració queadopten determina la seva funció; si l’estructurafinal esmodifica, en alguns casos potmillorar latasca de la proteïna, però en d’altres impedeix quela faci. El problema és que hi ha una infinitat depossibles estructures i comprovar-les una a una ésuna tasca ingent.

Encol·laboració ambprogramadors, els biòlegs vandissenyarunvideojoc, quevanbatejar ambelnomdeFoldit (plega’l, en anglès), disponible a laxarxa,queplantejapuzles complexos sobre comesple-guenaquestes cadenesd’aminoàcids. “Foldit inten-tapredir l’estructurad’unaproteïnabasant-se enles intuïcionshumanesper resoldre trencaclosquesi enel fet quemolta gent jugade formacompetitivaperprovardeplegar lesproteïnesméseficients”,assegurena lapàginawebdel joc. “Els jugadorspo-dendissenyarnovesproteïnesquepodrienajudar aprevenir o a tractar importantsmalalties”.

Al capdepoc tempsde llançar-lo, jahihaviamésde20.000voluntaris buscant seqüènciesd’amino-àcids.Gràcies a aquestpuzle en línia, s’han resoltdesdeqüestions relacionades ambbiocombus-tiblesfins ad’altres sobremalaltiesmortals. Fins

i tot s’ha aconseguit resoldreunproblemaquefeiaballar el capa la ciènciadesde feiamésd’unadècada: amb l’ajudadels jugadors els investigadorsvan trobar l’estructurad’unenzimcríticper a lareproducciódel virusde la sida i van identificardianes terapèutiquesperneutralitzar-la.

Foldités tan solsunexempledecomd’algun tempsençà la ciència i altresdisciplines s’estanacos-tant a la ciutadaniaperdemanar-li col·laboració.S’hanadonatque launió fa la força.Quemoltscervells units són infinitamentméspotents queel superordinadormésgran.Queel coneixementestà en la gent. Perquènoespot aprofitar aquestpotencial per avançar junts?

Unint esforçosSiper algunacosa es caracteritza laintel·ligènciahumanaésper ser col·lectiva. Somés-sers socials i aprenemnousconeixements apartirde la interacció ambaltreshumans.Desdenovesllengües, escriureoaixecarunedifici, fins aoperarunapersonaoconduir. I ésmés, lamajoriade lesgrans tasques intel·lectuals queduema termesónfruit de la interacció, ambunacomunitat i ambunacultura, quenoés resmésqueel cúmuldeconeixe-mentheretat degeneracions anteriors.

Ara lesnoves tecnologies, i sobretot lespossibilitatsqueofereix internet, estanpotenciant i fomen-tant encaramésaquesta col·laboració i interaccióentre individus amb l’objectiud’aconseguirunbécomú, ja sigui unprojecteounconeixementmésgran.De la col·laboraciódecervells i la interaccióamb lesnoves tecnologies estan sorgintdosnoustipusd’intel·ligències, queels expertsdenominencol·lectiva i col·laborativa; i si bé totesdues estanrelacionades, sónunamicadiferents.

“En la col·lectiva emergeix un producte acabata partir de les accions d’un grup de personesque no interactuen entre si”, explica Ignasi Al-calde, consultormultimèdia i expert en gestióde projectes. Gràcies a internet, els consumidorspassen a ser també creadors i aporten saber ala xarxa. Construeixen nous continguts a partir

de la col·laboració entre ells, corregint, am-pliant. Viquipèdia és un bon exemple d’aquesttipus d’intel·ligència. “En canvi, la intel·ligènciacol·laborativa s’ocupa de problemes en els qualsl’experiència individual i les diferents interpre-tacions d’experts són crítiques per a la resolucióde problemes. L’objectiu és aprendre una tasca oincrementar el coneixement de tots elsmembresdel grup”, afegeixAlcalde. Un bon exemple és elprojecteFoldit.

Lesdues intel·ligències esbasenen la ideaque launió fa la força i esnodreixendelpotencial queofe-reix la tecnologia.Noobstant això, la ideadecoo-perar i de treballardecostatnoésnova.De fet, en lanaturalesa, desdebacterisfins a formigues, abelles,quarks ifins i tot lesneuronesdelnostre cervell sónexemplesd’individusque s’alienperdur a termeuna tasca intel·ligent. I ja fa anysqueexisteixenprojectes comSETI, quebuscavidaextraterrestrei es basa encomputaciódistribuïda, que reque-reixende laparticipaciódemoltespersonesperaconseguirunobjectiu.Aquí, els voluntaris baixenunprogramagratuït elaboratper laUniversitatdeBerkeley i cedeixenel temps i lapotènciadelsseusordinadorsquannoelsutilitzenper ajudar elsastrònoms i físics aprocessar informació.

El queés realmentnou idiferent ara ésque laparticipació ciutadanaés intel·lectual. I nocal serunexpert en lamatèria, ni tampocunaeminència.L’únicquees requereix és interès i ànimdeparti-cipar enaquestnou tipusd’accionsquepoden sersummamentdemocratitzadoresdel coneixement.I les tecnologies, l’únicque fanés facilitar queunnombregegantí depersones repartidesper tot elplaneta interconnectades treballinplegadesdenovesmaneres i s’avanci capel coneixement comú.

“L’ésserhumàés social pernaturalesa i semprehacol·laboratperdesenvolupar tasques.El quearahacanviat és l’entornde la societat, de l’associació i delconeixement. Favint anys, per exemple, noexistiala capacitat que tenimavuidiadecomunicar-nosa travésde laxarxa.En l’actualitat –il·lustra Ignasi

Cervells unitsLa intel·ligència sempre ha estat col·lectiva, però ara les noves tecnologies potencien formes innovadoresde col·laboració en la qual experts i aficionats s’uneixen per cooperar en projectes que donen resultats

TextCristina Sáez

ES-8 DE JUNY DEL 2013

28

Alcalde–han sorgit una infinitat denovesprofes-sionsque fa tan sols cinc anysni existien,moltesdelesquals estanorientades a la gestióde la infor-mació i el coneixement.Aranoes tractanomésdegenerar coneixement, sinó tambédeconnectar-loambd’altres i aportarnousvalors”.

Col·laborativa i col·lectivaDemoment, sónmoltsels projectes que ja han nascut de la col·laboracióciutadana. Viquipèdia és elmés conegut, unexemple de construcció col·lectiva que es nodreixde les aportacions demilers d’internautes que de

forma altruista donen el seu temps per aflorar co-neixement lliure. Cada individu aporta una parta un producte acabat, on aquesta col·laboracióqueda fusionada.

“Laciutadania es vol sentir cadavegadamésimplicadaenprojectesdecol·laboració.Crecqueésunanovamanerad’expressarunaètica social.Hihaexemplesmolt senzills i casosméscomplexos,com lafiguradeciutadansquecol·laborenambinstitucions científiques recollint dades sobre elterritori o el casd’astrònomsamateursquepenti-

nen l’univers ajudant els científics.Viquipèdia ésnomésundelsmoltsprojectes interessants quehihaper tot elmón”, comentaÀlexHinojo, directordeprojectes culturals d’AmicalWikimedia, unaassociació sense ànimde lucrequecol·labora enprojectesde laFundacióWikimedia, entre elsqualsdestaca laViquipèdia, la versió catalanade lapopular enciclopèdia.

Linuxésunaltrebonexempled’intel·ligènciacol·lectiva.Unaenormecomunitat degent repar-tidaper tot el planeta vadesenvolupar el sistema

Projecte GalaxyZooÉsunexempled’intel·ligènciacol·laborativa.Científics ias-trònomsaficionatscol·laborenclassificantgalàxies.Elsprimersensenyen imatgesielsparticipantsprovendeveure tipusdegalàxies,estre-lles...Hiparticipencentenarsdemilersdepersones.

LACOL·LECTIVAVIQUIPÈDIAÉSL’EXEMPLEMÉSCLARD’UNIÓD’INTEL·LECTES

KIMSTEELE

29 EN FAMÍLIA

operatiudecodi obert.Qualsevol que tinguésconeixementsdeprogramaciópodia contribuir enel projecte.LinusTorvald i d’altres expertsdecidei-xenquinsmòdulsdels que la gent envia s’incorpo-renal sistema.

Encanvi, el projecteGalaxyZooésunexempled’intel·ligència col·laborativa.Científicsdemanenaastrònomsaficionats queels ajudina classificargalàxies.Els ensenyenuna imatge i els participantshande respondreaunqüestionari sobre allòqueveuen: si es tractad’unagalàxia circular, si hi haestrelles... Centenarsdemilersdepersoneshicol·laboren i ja s’hanpublicatnombrosos articlesamb lesdadesobtingudes.

Enelmateixprincipi esbasaAncientLives.LaUniversitat d’Oxford i la Societat d’Exploraciód’Egiptedemanen la col·laboraciódels ciutadansper traduir els papirsd’Oxirrinco, trobats el 1987aEgipte enunabocadorde l’èpocagrecoromana.Escrits engrec i llatí, podriencontenir obres lite-ràries. Per traduir-los, s’handigitalitzat els papirs iesdemanaals voluntaris participants quebusquinsimilituds entre els símbolsdel grec antic i elsactualsper identificar-los.Després la cadenadelletres formada s’analitzaràper algoritmesd’ordi-nadorque reconeixeran i traduiranel conjuntdecaràcters. Finalment, els experts revisaran i recolli-ranelspossibles resultats.

AncientLives, amés, formapartd’una iniciativainternacionalmoltmésàmplia anomenadaCitizenScienceAlliance, integradapermuseus i universi-tats que justamentpreténpromoure la implicaciódels ciutadans enel procés científic i tambéenart,arqueologiaohistòria.

AEspanya tambéhihaexemplesdeprojectes enquèels ciutadans s’involucren i col·laborenenl’avençdel coneixement.És el casde laFundacióIbercivis, en laqual participen laUniversitat deSaragossa, elCSIC,Red.es i elCiemat; undelspro-jectesquehandesenvolupat és el deGripeNET, elnodeespanyold’unprojecte internacional d’estudi

de la grip.Els voluntaris es registren introduintuncodipostal i aportant algunesdades sobre la sevasalut, comsi són fumadorsono, o si tenenfills pe-tits quevana la guarderia, i després, denovembreaabril, elsmesosde la campanyade la grip, comple-tenunbreuqüestionari depreguntes.Gràcies a lesrespostes, elsmetgespoden saberméscosesdelpatródecomportamentdel virus, intentarpredironesproduirannousbrots,millorar el tractamenti, sobretot,millorar laprevenció.

I n’hi hamés, comMalariaSpot, unvideojoc enelqual els jugadors es converteixenenobservadorsmèdicsquehand’explicar la quantitat deparàsitsquehihaenunamostrade sangdigitalitzadaperal diagnòsticde lamalària.OCaçant elMosquitTigre, enel qualnensdeprimària i les seves famí-lies, aGirona, ajudenels experts a ferun seguimentd’aquest temut insecte a travésd’unaappmòbil.“Aquest tipusdeprojectes enels quals ambpetitesaportacionsdemilersdepersones s’aconsegueixunamassa críticadeconeixement estanajudantamodificar el concepte i els processosdecrea-ciód’informació i saber–consideraÀlexHinojo,d’AmicalWikimedia–. Si, per exemple, tota la in-vestigacióqueespagaambdinerspúblics espubli-qués ambuna llicènciaoberta,CreativeCommons,facilitaria quealtres expertspoguessin reaprofitaraquests coneixementsper continuar la investigacióenaltres aspectes.Es tractadenohaverd’inventarla rodacadavegada. I enunescenari de recursoslimitats, cobra encaramés sentit”, apunta.

Capaunanova societatPerThomasW.Malone, delMIT, “aquestnou tipusd’intel·ligència col·lectiva

Connectar intel·ligènciesdigitals i humanes

L’Institut de TecnologiadeMassachusetts, elMIT,ha estat un dels pionersa adonar-se del potenciald’aquesta unió de cervellsi ha obert el Centre per laIntel·ligència Col·lectiva.Entre elsmolts projectes quehan iniciat hi ha Climate Co-Lab, una comunitat formadaper gairebé 4.000 personesque col·laboren amb ideessobre què cal fer per frenar

el canvi climàtic. Durantdiversos anys, han desenvo-lupat propostes en línia i hanparticipat en altres projectesja enmarxa. Elsmillors plan-tejaments ciutadans fins i tothan estat presentats davantl’ONU. Amés, elMIT estudiacom connectar persones iordinadors per actuar deformamés intel·ligent quecap ordinador, individuo col·lectiumai hagin fet

abans. ThomasW.Malone,fundador del Centre per laIntel·ligència Col·lectiva,afirmaque “amesura queordinadors i persones es con-nectinmés, segurament esconvertiran en una espèciede cervell global. El nostrefutur comaespècie pot serque depengui de la nostracapacitat d’utilitzar la intel-ligència global col·lectiva perprendre decisions sàvies”.

MALARIASPOTÉSUNJOCCOL·LECTIUQUEVOLCOMBATREELPALUDISME

i col·laborativa enel fons ens ajudaacompren-drequèés serhumans i quinés el nostrepaperal planeta. Perquè si unacosa ensdefineix comapersones és lanostra intel·ligència”.Amés, aquestnou tipusdeprojectes contribueixenal bé comú,aprocurar coneixementper a tota lahumanitat,ja quecentrenmés l’atenció enel procés i no tantenel resultat. Es tractad’aprendre, de construirdemanera conjunta, de col·laborar ambgentproce-dentdediferentsdisciplines i sabers i inquietuds.Unbonexemple és el projecteScienceof theCity,la ciènciade la ciutat, que impulsaLaMandari-nadeNewton, unaempresadeBarcelonaquedesenvolupaprojectesdecomunicació i divulgacióde la ciència, la tecnologia i la cultura, basats en lacocreació i enel fet de compartir coneixement.

Scienceof theCity ésuna iniciativa internacional,que jaha fet dues edicions, en laqual es llançaunconcursdevídeoenquèes convida la gentqueelabori clipsdedosminuts intentant resoldreunapreguntavinculadaa la ciència i a la ciutat. “Enshanarribat vídeos sobre fòssils, sobre leds, sobrecomfer electricitat apartir dels sorolls de la ciutat.Lanostra ideaera acostar la ciència al dia adiade lespersones, perquè sovint solemvincular-laals centresd’investigacióoa lanaturalesa. Peròpoquesvegadespensemque, per exemple, al des-pertadorhiha ciència, en l’esmorzarhiha ciència.Volíemque la gent sen’apropiés i adoptésunpaperactiu”, explica IreneLapuente, física i fundadoradeLaMandarina.

Nomésen laprimera convocatòria van rebreuns50vídeosde tot el planeta, queespodenveure aScienceofthecity.net.D’aquests clips, es vanescollirels vuitmillors i es vanportar aungrupd’investi-gació enart de la facultat deBellesArtsdeBarce-lona, onvacomençar el procésd’hibridaciód’art iciència.D’aquesta simbiosi es vagestarunamostraal centreArts SantaMònica, aBarcelona.

“Podemoptarper fernosaltres, desdeLaMandari-na, unaexposiciódeciència a la ciutat. Però llavorsa la gentnomés li arribarà la ideafinaldel que johe

ES-8 DE JUNY DEL 2013

30

trobat i esperdrà tot el coneixementqueheadqui-rit amesuraqueemdocumentava, aprenia adis-cernir entreunacosa i unaaltra, elaboravahipòtesi,les comprovavao rebutjava. Si obres el procés a laciutadania, comparteixes tot aquest coneixement,ja que seranells quehaurandebuscar informació,consultar-la, pensar-la, elaborar-la. I d’aquestamanera aprendremtots”, asseguraLapuente.

Amésde fomentar el coneixement, aquestspro-jectesdecocreació i intel·ligència col·laborativa icol·lectiva impliquenuncanvidementalitat. Fins

El projecte Disseny Crític, deLaMandarina deNewton, esbasava en un procés obert.Tractava sobre la contami-nació interna: els tòxics querespiremoquemengematravés dels aliments, que devegades poden reaccionarentre ells a l’organisme i tro-bar-se darrere demalaltiescomel càncer o l’obesitat,de la falta de concentració od’un estat d’ànimalacaigut.

ara ens limitàvemaconsumir el resultatfinal d’unainvestigacióounestudi.Ensdeienquehavientrobat tantes estrelles oque s’haviadescobertunavacunacontra lamalària. Peròen l’actualitat po-demserpart activa, implicar-nos-hi. I això implicauncanvidementalitat.

“Es tracta de fixar-nos comho femper apren-dre,millorar i intentar a la llarga equivocar-nosmenys. I això ens porta cap a un tipus de societatmés lenta, dialogant, on hi ha espais de provai d’evolució. La gent que parla de veritat d’in-

tel·ligència col·lectiva i col·laborativa parlen d’unaaltra societat, en la qual tots podemcréixer pelcamí –assegura IreneLapuente–. Cada dia, perexemple, comprempa. I no es tracta que deixemde fer-ho, però si aprenema elaborar-lo, segura-ment seremmés conscients del que consumim. Illavors prendremdecisionsmés encertades. Finsara elmercat eramoltmés tancat i es tractavanomés de consumir sense pensar gaire. Però arapodemcanviar aquestmodel i començar a parti-cipar-hi de forma activa i crítica”. Queda clar queel secret està en el col·lectiu.s

Crear consciència

LinuxUna enorme comunitatrepartida per tot el planetava desenvolupar un sistemaoperatiu de codi obert. Qual-sevol programador podiaaportar idees, que, si erenvàlides, s’acceptaven.

Ancient LivesLa Universitat d’Oxfordi la Societat d’Exploraciód’Egipte estudien ambl’ajuda d’egiptòlegs ama-teurs el contingut dels papirsd’Oxirrinco, trobats el 1987i escrits en grec i llatí

LaMandarina va organitzarxerrades i tallers, totalmentgratuïts, per treballarsobre el tema. L’objectiu eraadquirir entre tots un conei-xementmés profund sobreaquests tòxics, així comcrear prototips per pal·liarla situació. Els participantsvan acabar dissenyant desde campanyes d’informaciófins a unes pastilles capacesde netejar-nos per dins. “Hi

va haver debat; la poblacióparlava sobre el tema, enbuscava informació i els hoexplicava a familiars i amics;és el que perseguíem, crearconsciència social. La gentvenia per crear de formavoluntària i aportar el seugranet de sorra. Aprenienambel procés i això ésmésimportant que el resultat”,explica Irene Lapuente, alcapdavant de LaMandarina.

ELPROJECTESCIENCEOFTHECITYVAACABARENUNMUSEU

31 EN FAMÍLIA