La Vanguardia: 'Guia kitsch de Barcelona'
1
4 LA VANGUARDIA VIURE DIUMENGE, 29 MAIG 2016 L’Ajuntament edita un llibre que desmitifica símbols i senyes de la ciutat Guia kitsch de Barcelona PATRIMONI D. MARCHENA Barcelona L’ Ajuntament ha editat un llibre que de ben segur que tindrà una le- gió de partidaris i detractors. Kitsch Barcelona des- cobreix “tot el que té la ciutat d’estereotipada, comercial, fetit- xista, decorativa, ensucrada i ba- nal”. L’autora és la doctora Anna Pujadas, professora d’història i teoria del disseny a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Moltes persones associen el terme kitsch, d’origen alemany i admès per l’Institut d’Estudis Catalans, al mal gust i la falta de valor estètic. Anna Pujadas, que ha rebut l’ajuda d’antropòlegs, arquitectes, artistes, literats i professors d’universitat, entre al- tres experts, fins i tot cuiners, defensa que avui kitsch no ha de ser sinònim de lleig o obsolet. L’obra, tot i això, inclou epítets com “barroc de xurreria”, “cari- catura colossal”, “clixé”, “mons- truositat” i “quinta essència de la vulgaritat”. Per les pàgines del lli- bre desfilen més de cent monu- ments, comerços, símbols i se- nyes d’identitat urbanes, com els llums de Nadal, Sant Jordi i, fins i tot, el Floquet de Neu, convertit gairebé en art pop gràcies als pe- luixos i les targetes postal. Les crítiques són entranyables, com en el cas del bar Pastís i el Quixot de l’estació de metro Diagonal. O no tant pel que fa al monument a Pau Casals a prop del Turó Park i l’hotel W, de Ricardo Bofill. No és ni de bon tros una enumeració tancada ni objectiva perquè “una cosa no és mai kitsch en si matei- xa, només és vista així per algú”. Els lectors hi estaran d’acord o no i hi trobaran a faltar altres pro- postes, tot i que el que avui és ÀLEX GARCIA Aquesta obra de la plaça George Orwell, diu el llibre, és una “monstruositat” que va trair les instruccions de l’autor, l’escultor Leandre Cristòfol Les perles d’una obra poc complaent El PIJAMA DEL 7 PORTES “El terme kitsch defineix una cosa impostada i pretenciosa (...) com les postres afartapobres: nata, flam, gelat, préssec amb...” Anna Pujadas, autora del llibre FONT DE LA PLAÇA ESPANYA “Aquest monument de Josep Maria Jujol té un aire de màquina de fer embotits que podria optar a un premi ” Eduard Cairol, doctor en Filosofia TROFEUS DEL MUSEU DEL BARÇA “És kitsch tot el que hi hagi exposat al Museu del Barça: els trofeus, sobretot, i algunes obres de Salvador Dalí” Raúl Oliva, arquitecte PLAÇA DE TOROS DE LES ARENES “Han domesticat l’antiga plaça de toros i l’han convertit en un centre comercial per als turistes” Toni Luna. doctor en Geografia TEMPLE DEL TIBIDABO “Sembla una mona de Pasqua; té un punt ensucrat i formes de merenga que reclamen cireretes i un llacet blau” Teresa Camps, professora d’art de la UAB kitsch pot no ser-ho demà, i a la inversa. Alguns artistes reben de valent, com l’escultor Apel∙les Fe- nosa i l’arquitecte Josep Maria Jujol. D’una de les obres de For- tuny, la monumental La batalla de Tetuan del MNAC, el crític cana- denc Jeffrey Swartz diu: “El qua- dre més indiferent que ha pintat mai un català”. Joan Minguet, del departament d’Art de la UAB, as- segura que Mariscal (La gamba, del passeig Colom, surt a la llista) “no té cap força transformadora”. Sí que en té Oscar Tusquets, ca- paç de convertir “una peça horte- ra en art”, subratlla el dissenya- dor industrial Daniel Vila. Però si algú mereix un capítol a part és Josep Maria Subirachs i el seu treball a la façana de la Passió de la Sagrada Família. “Barcelona és la ciutat del kitsch perquè tot és ficció, però la Sagrada Família és la cosa més rotundament kitsch, sobretot la intervenció de Subi- rachs”, afirma el crític J.F. Yvars. La historiadora de l’art Martina Millà expressa una opinió sem- blant sobre els arquitectes i escul- tors que han continuat l’obra de Gaudí. Altres autors d’aquest lli- bre coral, valent i provocador parlen de “la disneyitzatció del món abans de Disney”, com passa a tot el barri del Born, segons Eduard Cairol, doctor en Filoso- fia i professor d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Kitsch Barcelona analitza mo- numents inefables, com el Cap de Barcelona, de Roy Lichtenstein, al final de la Via Laietana, i l’escul- tura de la plaça George Orwell, de què l’autor només va deixar una maqueta que es “va transferir a una escala inadequada i amb un material equivocat”. L’obra tam- bé radiografia recreacions com el Poble Espanyol i el pont neogòtic (construït al segle XX) que uneix la Generalitat i la casa dels Ca- nonges. I els basars orientals i l’exhibicionisme de la gent rica o “directament especuladors i ma- fiosos”, amb cases “que semblen transatlàntics”. El kitsch és impostura més que imitació, un desig de convèncer d’una originalitat que no va més enllà d’“una còpia epidèrmica”. Un exemple? Els gratacels del Fò- rum, un postís comparable a aquests locals amb ornaments ru- rals i “sense cap contacte amb el món del camp”. O als bars, boti- gues, restaurants i hotels mo- derns redecorats amb miralls en- vellits o fustes gastades per apa- rentar més història de la que tenen realment. L’arquitecte Jo- sep Bohigas posa el dit a la nafra: “És això el que volem o el que cre- iem que volen els turistes?”.c D’IMPOSTURES... El volum compara els gratacels del Fòrum amb els comerços que s’inventen un passat ...I INTERROGANTS L’obra es pregunta si això és el que volem o bé el que ens pensem que volen els turistes El Rei Lleó de la Sagrada Família ] Gaudí ocupa moltes pàgines a Kitsch Barcelo- na, tot i que el llibre no recull una de les estàtues més curioses de la Sagra- da Família: un Rei Lleó concebut per Subirachs, però executat –segons alguns, en sentit literal– per un dels seus alumnes. L’obra va adornar la faça- na de la Passió entre el juny i el setembre del 2015, fins que la direcció del temple la va retirar per motius estètics. L’em- plaçament continua buit. JOAN NICOLAU La peculiar figura que va adornar fugaçment la façana de la Passió
-
Upload
barcelona-llibres -
Category
Documents
-
view
215 -
download
3
description
Article publicat a La Vanguardia sobre el llibre 'Kitsch Barcelona'
Transcript of La Vanguardia: 'Guia kitsch de Barcelona'
4 LAVANGUARDIA V I U R E DIUMENGE, 29MAIG 2016
L’Ajuntament edita un llibre que desmitifica símbols i senyes de la ciutat
GuiakitschdeBarcelona
PATRIMONI
D. MARCHENA Barcelona
L’Ajuntament haeditat un llibreque de ben segurque tindràuna legió de partidaris i
detractors. Kitsch Barcelona descobreix “tot el que té la ciutatd’estereotipada, comercial, fetitxista, decorativa, ensucrada i banal”. L’autora és la doctora AnnaPujadas, professora d’història iteoria del disseny a la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB).Moltes persones associen el
terme kitsch, d’origen alemany iadmès per l’Institut d’EstudisCatalans, al mal gust i la falta devalor estètic. Anna Pujadas, queha rebut l’ajuda d’antropòlegs,arquitectes, artistes, literats iprofessors d’universitat, entre altres experts, fins i tot cuiners,defensa que avui kitsch no ha deser sinònim de lleig o obsolet.L’obra, tot i això, inclou epítets
com “barroc de xurreria”, “caricatura colossal”, “clixé”, “monstruositat” i “quinta essència de lavulgaritat”. Per les pàgines del llibre desfilen més de cent monuments, comerços, símbols i se
nyes d’identitat urbanes, com elsllumsdeNadal, Sant Jordi i, fins itot, el Floquet de Neu, convertitgairebé en art pop gràcies als peluixos i les targetes postal. Lescrítiques són entranyables, comen el cas del bar Pastís i el Quixotde l’estació de metro Diagonal. Ono tant pel que fa al monument a
Pau Casals a prop del Turó Park il’hotelW,deRicardoBofill.Noésni de bon tros una enumeraciótancada ni objectiva perquè “unacosa no és mai kitsch en si mateixa, només és vista així per algú”.Els lectors hi estaran d’acord o
no ihi trobarana faltar altres propostes, tot i que el que avui és
ÀLEX GARCIA
Aquestaobrade laplaçaGeorgeOrwell,diuel llibre,ésuna“monstruositat”quevatrair les instruccionsde l’autor, l’escultorLeandreCristòfol
Les perles d’una obra poc complaentEl PIJAMA DEL 7 PORTES
“Eltermekitschdefineixunacosaimpostadaipretenciosa(...)comlespostresafartapobres:nata,flam, gelat,préssecamb...”
Anna Pujadas, autora del llibre
FONT DE LA PLAÇA ESPANYA
“Aquestmonument deJosepMaria Jujol té unaire demàquina de ferembotits que podriaoptar a un premi”
Eduard Cairol, doctor en Filosofia
TROFEUS DEL MUSEU DEL BARÇA
“És kitsch tot el que hihagi exposat alMuseudel Barça: els trofeus,sobretot, i algunes obresde Salvador Dalí”
Raúl Oliva, arquitecte
PLAÇA DE TOROS DE LES ARENES
“Han domesticat l’antigaplaça de torosi l’han convertit enun centre comercialper als turistes”
Toni Luna. doctor en Geografia
TEMPLE DEL TIBIDABO
“Sembla unamona dePasqua; té un puntensucrat i formes demerenga que reclamencireretes i un llacet blau”
Teresa Camps, professora d’art de la UAB
kitsch pot no serho demà, i a lainversa. Alguns artistes reben devalent, coml’escultorApel∙lesFenosa i l’arquitecte Josep MariaJujol. D’una de les obres de Fortuny, lamonumentalLabatalladeTetuan del MNAC, el crític canadenc Jeffrey Swartz diu: “El quadre més indiferent que ha pintat
mai un català”. JoanMinguet, deldepartament d’Art de la UAB, assegura que Mariscal (La gamba,del passeig Colom, surt a la llista)“no té cap força transformadora”.Sí que en té Oscar Tusquets, capaç de convertir “una peça hortera en art”, subratlla el dissenyador industrial Daniel Vila.Però si algúmereix un capítol a
part és JosepMaria Subirachs i elseu treball a la façana de la Passióde la SagradaFamília. “Barcelonaés laciutatdelkitschperquètotésficció, però la Sagrada Família ésla cosa més rotundament kitsch,sobretot la intervenció de Subirachs”, afirma el crític J.F. Yvars.La historiadora de l’art MartinaMillà expressa una opinió semblant sobreels arquitectes i escultors que han continuat l’obra de
Gaudí. Altres autors d’aquest llibre coral, valent i provocadorparlen de “la disneyitzatció delmón abans deDisney”, compassaa tot el barri del Born, segonsEduard Cairol, doctor en Filosofia i professor d’Humanitats de laUniversitat Pompeu Fabra.Kitsch Barcelona analitza mo
numents inefables, com elCap deBarcelona, deRoyLichtenstein,alfinal de la Via Laietana, i l’esculturade laplaçaGeorgeOrwell, dequè l’autor només va deixar unamaqueta que es “va transferir auna escala inadequada i amb unmaterial equivocat”. L’obra també radiografia recreacions com elPoble Espanyol i el pont neogòtic(construït al segle XX) que uneixla Generalitat i la casa dels Canonges. I els basars orientals il’exhibicionisme de la gent rica o“directament especuladors i mafiosos”, amb cases “que semblentransatlàntics”.El kitsch és imposturamés que
imitació, un desig de convèncerd’una originalitat que no va mésenllà d’“una còpia epidèrmica”.Unexemple?ElsgratacelsdelFòrum, un postís comparable aaquests locals ambornaments rurals i “sense cap contacte amb elmón del camp”. O als bars, botigues, restaurants i hotels moderns redecorats ambmiralls envellits o fustes gastades per aparentar més història de la quetenen realment. L’arquitecte Josep Bohigas posa el dit a la nafra:“Ésaixòel quevolemoelquecreiem que volen els turistes?”.c
D’IMPOSTURES. . .
El volum compara elsgratacels del Fòrumamb els comerços ques’inventen un passat
. . . I INTERROGANTS
L’obra es preguntasi això és el que volemobé el que ens pensemque volen els turistes
El Rei Lleó de laSagrada Família
]Gaudí ocupamoltespàgines aKitsch Barcelona, tot i que el llibre norecull una de les estàtuesmés curioses de la Sagrada Família: un Rei Lleóconcebut per Subirachs,però executat –segonsalguns, en sentit literal–per un dels seus alumnes.L’obra va adornar la façana de la Passió entre eljuny i el setembre del2015, fins que la direcciódel temple la va retirarpermotius estètics. L’emplaçament continua buit.
JOAN NICOLAU
La peculiar figura que va adornar fugaçment la façana de la Passió
