DIVENDRES, 8MAIG 2015 V I U R E LAVANGUARDIA 7

transport, l’habitatge, el nivell derenda... que sónmolt importants acurt termini, cert, però a llarg ter­mini el que compta és l’escalfa­ment de l’atmosfera, el finança­ment, la integració dels immi­grantsenlacomunitat, laseguretat

i el terrorisme,elsviruscomlasidao l’ebola... Els grans temes d’unaciutat són els globals, però malau­radamentescapendelsdebats”.En la introducció del seu llibre

citaXavier Trias “perquèBarcelo­na s’ha convertit, sota el seu man­

dat, en una de les ciutats més im­plicades a les xarxes globals in­terurbanes del món, on es tractenconjuntament els grans temesmundials. S’ha adonat que el temano és la inserció de Barcelona aCatalunya, sinómésaviat almón”.

¿NoidealitzaBarberelsalcaldes,pensant que sónelsmés capacitatsper arreglar­ho tot? “En absolut.Hi ha molts alcaldes corruptes,ineptes i estúpids però, estadísti­cament, n’hi ha molts menys queentre els primers ministres i pre­sidents dels països. Sóc realista:Barcelona estàmésbengovernadaque Espanya, París que França,Moscou que Rússia i Nova Yorkque els EUA, és una cosa evident atot el món”. Per a ell, “els governsestatals han fracassat i les ciutatstenen dret a prendre el comanda­ment sobre les decisions que afec­tenels seusciutadans”.Existeixen, segons el seu parer,

mitjans objectius per avaluar si lespolítiques d’una ciutat són correc­tes: “No es gasta més del que s’in­gressa?Els llocsdetreballcreixen?La policia és respectada per la co­munitat?Els immigrants se sentenpart del conjunt? Hi ha assassi­

nats? La gent emigra a altres ciu­tats? Es pot passejar d’una punta al’altra?”. Un examen que no pas­sarienParís, pels seus problemes ala banlieu, o Los Angeles, on tenircotxeés imprescindible.Barber –que dóna suport al dret

a decidir de Catalunya encara que“personalment la independènciano em sembla bona idea”– dedicaespecial atenció a les ciutats in­tel∙ligents, per lasevaapostaper lesnoves tecnologies, encara que re­corda que, “abans que res, els in­tel∙ligentshandeserelsciutadans iels polítics, perquè la tecnologiasense intel∙ligència ens condueix aAuschwitz, un prodigi de raciona­litat”.Denuncia que la globalització

“s’estén entre les empreses comMcDonald’s, els bancs o els grupsterroristes com Al­Qaida, però noen les polítiques públiques, onl’ONU ha fracassat en la seva co­mesa.Odemocratitzemlaglobalit­zacióohotenimmalament”.Sobre la cultura, que sol utilit­

zar­se com a reclam turístic, diuque “veure­ho així és estúpid, lacultura és per als que viuen a laciutat, el que aporta a la ciutadaniaés enorme, no quantificable, lacultura no és part de la ciutat, sinóque és la ciutat, la cosa que la de­fineix. I si costa diners, sisplau,pagueu­los, alcaldes, o us queda­reusenseciutat”.c

El nord­americà Benjamin R. Barber, assessor de Bill Clinton i altrespolítics, defensa que els líders de les ciutats governin el món

Totel poderper als alcaldes!

XAVI AYÉNBarcelona

E l professor BenjaminR. Barber (NovaYork,1939) téun somni: queels alcaldes governinelmón. Aquest presti­

giós politòleg, assessor d’organis­mes i grans líders polítics –des deBillClintonaJohannesRau–hare­calataBarcelona justquanarrencala campanya electoral per presen­tar el seu assaig Si els alcaldes go­vernessin elmón (Arcàdia), onpro­pugna la creació d’una nova insti­tució internacional que agrupariaels ajuntaments del món i gover­naria les grans qüestions globals.Creu que, davant la imminent citaelectoral, els aspectes que valorenels votants “no són sempre elsmésimportants: lagentesfixaentemeslocals, com ara la immigració, el

CIUTATS

JORDI ROVIRALTA

Benjamin R. Barber, ahir a la tarda, a la terrassa del seu hotel barceloní

“Sócrealista:BarcelonaestàmésbengovernadaqueEspanya,ParísqueFrança,MoscouqueRússia...”

“Novolem sants ni estadistes”]Esreconeix influïtper lesideesdePasqualMaragall ihapassatde la teoriaa lapràcticaamblacreaciódelParlamentGlobald’Alcaldes–peralqualharedactatunadeclaraciódedretsde laciutat ielsciuta­dans–, queesconstituiràcomatal l’octubred’aquestany.Barberopinaque“nopodemcontinuarcarregant­nosel

medinaturalpercréixereco­nòmicament,peròelsrics somhipòcritesquandemanemaixòalspaïsospobresacanvideresdesprésd’haverestat fentelmateixdurant200anys.Hemdepagar­losdinersacanviquerespectinaquestmediambientquetotsnecessitem”.El seuassaig inclouunsperfilsd’alcaldesquehanfetbé la

seva feina, comMichaelBloombergdeNovaYork,BorisJohnsondeLondres,LeeKuanYewiTonyTandeSingapuroAntanasMockusdeBogotà.“Elsalcaldesnohandesersantsniestadistes,sinógentpràctica ivalentaquecreï sistemesdevidasalu­dables,on lagentpuguipasse­jar, crear, treballar,pregar...”

Lesvendespugen iels delictes baixenales joieries deCatalunyaREDACCIÓ Barcelona

Les joieries de Catalunya estand’enhorabona. El gremi, que cadaany en aquestes dates fa una radi­ografia del negoci, va tenir ven­des per valor de 309milions d’eu­ros el 2014, un 1% més que l’anyanterior. Es tracta d’un augmentraquític, però suficient perquè el

sector confirmi “la fi del cicle re­cessiu que va començar l’any2007”. És una bona notícia, peròno prou per fer volar coloms. Elcol∙legi oficial que agrupa les jo­ieries, els rellotgers i els gemmò­legs de Catalunya recalca que en­cara és aviat per “parlar de l’inicid’un nou cicle expansiu per a lajoieria i la rellotgeria”. L’ampolla

és mig plena o mig buida? Migplena, sense cap mena de dubte,si es tenen en compte altres fac­tors.

La sinistralitat als establi­ments dels associats s’ha reduïtun 31% el 2014: els 230 delictesdel 2013vansernomés 159unanydesprés. Aquesta tendència a labaixa per segon any consecutiu ténoms i cognoms: el sistemad’alerta avançada. Es tracta d’unmecanisme d’avís que els joierspoden posar enmarxa demaneramolt senzilla des dels telèfonsmòbils davant lamésmínima sos­pita o situació de risc. El sistemaes va desenvolupar el 2011, encol∙laboració amb els Mossosd’Esquadra, i va permetre per

primera vegada trencar la ten­dència creixent d’atacs al sector.La majoria dels 159 delictes del’any passat van ser estafes i furts,que sumen més de la meitat de

tots els casos. Un furt és un roba­tori sense violència ni intimida­ció. Hi ha bandes especialitzadesque es caracteritzen perquè dis­

treuen els dependents i aprofitenla primera distracció per apropi­ar­se de part del mostrari o de lesjoies que els han ensenyat. Al­guns d’aquests grups utilitzenmenors d’edat perquè entrin a larebotiga o darrere el taulell,men­tre la resta de la banda distreuambpreguntes i peticions els em­pleats. YouTube té nombrososenregistraments de càmeres deseguretat que mostren aquestmodus operandi. Els atraca­ments, les estafes i els assalts a re­presentants i transportistes de jo­ieria també mantenen una ten­dència a la baixa moltsignificativa des de fa dos anys,una altra dada que ajuda el sectora veure la llumal final del túnel. c

La sinistralitatals locals del sectores va reduir un 31%el 2014: 159 delictes,71menys que el 2013