La Vanguardia - Una formació adaptada al...2014/07/03 · treballes en una altra –diu Gemma...

JUEVES, 12 JUNIO 2014 M O N O G R Á F I C O E S P E C I A L LAVANGUARDIA 1

SUPLEMENT D’EDUCACIÓ

Triar estudis

L’important, segons elsexperts, és informar-se bé idecidir a partir de la vocaciói les aptituds. Per davanthi ha tota una vida peraprendre i evolucionar

El canvi en els perfils delsalumnes i en les necessitatsde les empreses obliga elscentres d’educació superiora canviar les metodologies iles activitats a l’aula

Ajuden a posicionar el centre,a tenir presència internacionali a captar alumnes de fora.No obstant això, cal teniren compte els criterisd’avaluació que utilitzen

2Universitats

8Rànquings

14

[ESPECIAL CARRERES I MÀSTERS]

Una formacióadaptada almón laboral

2 LAVANGUARDIA M O N O G R Á F I C O E S P E C I A L JUEVES, 12 JUNIO 2014

É s un dels moments cruci-als a la vida. Triar una car-rera universitària definiràel que som, com vivim i ellloc que ocupem a la socie-

tat. Els experts recomanen que els jovesque s’enfronten al dilema es guiïn per lavocació i les capacitats, i que no es deixinarrossegar pels cants de sirena de la feinaposterior, per “les carreres que tenenméssortida”. “Cal estudiar allò que a un elmotiva”, afirmaGemma Fonrodona, vice-rectora d’Estudiants i Política Lingüísticade la Universitat de Barcelona (UB).

Nati Cabrera, professora de Psicolo-gia i Ciències de l’Educació a la UOC iespecialitzada en avaluació educativa,explica que, un cop decidida la vocació,és molt important que el jove es qües-tioni a si mateix sobre les seves capaci-tats: “M’agrada una cosa, d’acord, peròjo per què serveixo?”, és una preguntaessencial. “Només després s’haurien deplantejar les sortides professionals, peròaquestes cada vegada caduquen més avi-at”, remarca Cabrera.

Prevalenla vocaciói les aptitudspersonals

TRIAR ESTUDIS UNIVERSITARIS

EUGENI CASANOVA Segons la professora de la UOC, elsnostres pares van treballar tota la vida enla mateixa professió i sovint en una solaempresa; avui canviem d’empresa peròno de professió, però els joves que aracomencen tindran diverses professionsal llarg de la vida. “Els nous universitarisno han de buscar estabilitat i permanèn-cia perquè això ja no existeix”, aconsella:“Cal seguir una formació contínua i con-tinuada al llarg de la vida, avui tot és ca-duc i cal reinventar-se”. Per a Cabrera, al’hora de triar una carrera primer cal ferun diagnòstic sobre un mateix, en segonlloc cal informar-se sobre les professionsque existeixen, “perquè n’hi ha que nit’imagines”, i en tercer lloc cal veure elscamins que hi ha per accedir-hi, els dife-rents estudis, màsters, especialitats...

Gemma Fonrodona coincideixque a l’hora d’accedir a launiversitat és molt difícilsaber com estarà el mer-cat laboral al cap de qua-tre anys i “cada vegada estreballa més per donarformació i competènciesper poder desenvoluparqualsevol feina”.

Per a Francisco García, vicerector deDocència de la Universitat de Lleida(UdL), l’orientació que rebi un estudi-ant és molt important, perquè sovint laseva opinió pesa poc a l’hora de triar unacarrera, i fa més cas de la família o delsprofessors, o fins i tot dels companys. Ensegon lloc compta la vocació, però aixòestà influït per si percep que podrà supe-rar els estudis, i si després trobarà feina.En tercer lloc hi ha la percepció que té lasocietat d’algunes professions, el presti-gi que comporten... “Però el que cal araés ser multidisciplinari”, assegura.

‘CURRÍCULUM TOU’“Cada vegada estudies més una cosa itreballes en una altra –diu Gemma Fon-rodona–, ara tot és molt transversal”. Amés, totes les qüestions es poden agafardes d’angles diversos: per exemple, lacontaminació atmosfèrica es pot abor-dar des de la part legislativa, la química,la sociològica... “La societat evolucionade formes diverses i ens hi hem d’adap-tar, la transversalitat està cada cop méspresent: això és el que valoren més lesempreses”, assegura. Primer es valora latitulació i després el lideratge, la resolu-ció de problemes, i també els

idiomes. “Avui es par-la de ‘currículum tou’,el que una persona és

capaç de fer a part delque hi ha escrit al seucurrículum”, explica lavicerectora de la UB.

Conscients que elstemps són volubles, les

universitats esmercen més recursos pertransmetre aquesta ductilitat als estu-diants i s’adapten als temps. Pere Torra,vicegerent de Docència de la UniversitatPompeu Fabra (UPF), explica que lespràctiques cada cop són més importantsi les universitats els donen molta relle-vància. “Aquest és un sistema de seleccióòptim per a una empresa, perquè ja co-neix el treballador”, assegura.

Francisco García explica que la UdLconsidera aquest punt tan important queha implantat pràctiques obligatòries en

totes les carreres –la primera de l’Estata fer-ho–, i sovint l’estudiant passa lameitat del temps d’aprenentatge en unlloc de treball. Per a ell, “tot ha de giraral voltant de l’ocupabilitat” i per això ésvital unir en un únic àmbit pràctiques,borsa de treball, xarxa de relacions pro-fessionals i grups de recerca amb les em-preses. La UPF també ha posat sota unmateix equip de gestió les pràctiques,la borsa de treball i la connexió entreels estudiants i l’empresa a fi de facilitarl’ocupació.

El dinamisme no només es requereixals estudiants. Els nous temps exigei-

‘Adaptabilitat’, ‘multidisciplinari’, ‘mobilitat’...són conceptes que s’imposen en el mónuniversitari. Els nous estudis proliferen,però els ‘clàssics’ tenen una salut de ferro

CAL SEGUIR UNA FORMACIÓCONTÍNUA I CONTINUADAAL LLARG DE LA VIDA;AVUI TOT CADUCA RÀPIDI CAL REINVENTAR-SE


Graduat, on et veusd’aquí a cinc anys?

L a tria d’estudis de grau ila possibilitat d’estudis depostgrau és una de les pre-ocupacions recurrents del

final de curs.Acabat el curs, moltes persones es

plantegen què estudiar o què mésestudiar. En el primer cas, encara queja s’ha fet una opció, que condueix capa una tipologia d’estudis universitaris,apareix el dubte de la tria final. Elsmotius per triar estudis de postgrautenen a veure amb la sensació que lacarrera no ha estat suficient o comtambé passa, que una formació depostgrau ajorna un parell d’anys mésla temuda transició al món laboral.L’elecció d’estudis de grau o de

postgrau és, como tota elecció vo-cacional, un procés que hauria deresultar d’una mirada cap a un mateixper aclarir no només preferències,valors, competències i fortaleses, sinótambé els aspectes menys exitososdel propi perfil. L’estudiant hauriade respondre, a mesura que s’apropaa l’etapa final dels estudis, a pregun-tes com: què m’ha agradat més delsmeus estudis?, en què crec que tincmés competència? Què han valoratmés clarament de mi? O algunes mésdifícils que són un bon exercici, en-cara que el resultat final pugui variar:on em veig professionalment, d’aquía cinc anys? Aquesta primera refle-xió hauria de relacionar-se amb unconeixement i comprensió de l’entornformatiu i laboral, i de les exigències idesafiaments de cada opció, com tam-bé dels recursos personals, familiars ide suport disponibles. Aquest procéss’hauria de produir durant la for-mació, per mitjà de les assignatures,pràctiques, estades, visites i, en el casde la universitat, del practicum. Enaquests contextos apareixen oportu-nitats per millorar l’autoconeixement,el coneixement de l’entorn laboral iformatiu i començar a definir un pro-jecte de futur. Malauradament força

OPINIÓ. MÀRIUS MARTÍNEZ

Professor titular d’OrientacióProfessionalUniversitat Autònoma de Barcelona

estudiants deixen aquestes reflexionsper quan hagin acabat el curs, passenassignatures, estades, practicums ipràctiques de manera poc reflexiva itot es precipita.La idea de projecte és la que sovint

no existeix en moltes persones. El re-corregut s’ha esgotat amb la superaciódel batxillerat i la selectivitat, o ambla titulació de grau i allò que ve des-prés no està gaire meditat o previst.Probablement, decidir un projecte deformació és en realitat una competèn-cia que es va adquirint amb el temps,sempre que durant aquest temps s’afa-

Decidir un projectede formaciórequereix reflexió iautoconeixement

voreixi la participació –estar al centredel projecte d’estudi–, les pràctiquesreflexives –saber què estem fent i perquè–, l’autoconeixement, entès com lavivència i consciència de les fortale-ses, de les dificultats i les seves causes,i dels camins per superar-les; i elconeixement de l’entorn en què homes belluga com una experiència detransformar la informació en coneixe-ment de les opcions que interessen.Queda poc temps. Cal organitzar-se

per mirar enrere i identificar el propirecorregut, els esculls i els encerts;examinar el present, identificant elsrecursos disponibles per triar. És im-portant indagar, buscar, bellugar-se,no conformar-se amb la informacióque es dóna en una xerrada o en unavisita. És com un full en blanc quecal omplir de propostes i, finalment,d’opcions. Un desafiament que esseguirà produint contínuament jaque és propi de l’escenari adult queés el que amb aquestes decisions escomença a encetar.

xen noves ofertes i la UdL ha començata impartir sis dobles titulacions. Tambéla UPF busca carreres adaptades a laductilitat contemporània i aquest cursha estrenat un grau en Filosofia Políticai Economia en combinació amb les uni-versitats Autònoma i Carlos III de Ma-drid. Ha tingut molta demanda perquèels estudis són interdisciplinaris des dela base, i també genera mobilitat, un al-tre signe dels nous temps: el primer curses fa a Barcelona; el segon, a Madrid; i eltercer, en un país estranger. Torra expli-ca que aquests estudis tenen molta tra-dició en els països anglosaxons, i políticscomBill Clinton, David Cameron o AungSan Suu Kyi els han cursat.

La UPF prepara per al curs vinent ungrau encara més “multidisciplinar”, pen-sat “per als estudiants que dubten”: elprimer any es podrà cursar, sota la super-visió d’un tutor, amb assignatures de lesvint carreres que s’ofereixen a la universi-tat i la decisió sobre els estudis definitiusno es prendrà fins a segon. Torra diu queaixò és el que demana el mercat laboral:“La majoria d’empreses no són la Coca-Cola o la Nissan; les grans corporacionspoden voler algú per a un lloc en concret,però les mitjanes i petites, que són la ma-joria, necessiten gent polivalent”.

García explica que les empreses bus-quen primer una formació sòlida, peròtambé que l’estudiant hagi tingut con-tacte amb el món laboral, i en tercer lloc

idiomes i coneixement de les noves tec-nologies, domini del discurs oral i escrit,i que sigui capaç de relacionar-se.

Fonrodona afegeix que el seu centresempre pensa a incorporar titulacionsnoves –sovint les relacionades ambl’àmbit digital–, però que “els clàssics”continuen sent els que tenen més de-manda: “A la UB, la majoria dels estu-diants es matriculen a Medicina, Dret,Economia i Empresa... ”. Psicologia i elvell Magisteri són també un valor fix as-segurat. A aquests clàssics cal afegir-hi,però, les noves versions: Biomedicina,Biotecnologia...

AMB SALUT DE FERROPere Torra redunda que els estudis méstradicionals tenen una salut de ferro. Hiha carreres molt vocacionals: Medicina,Infermeria, alguna enginyeria, Arqui-tectura, Belles Arts..., sovint lligades ala tradició familiar. I també hi ha les quetenen molt ganxo: “Una moda que noens traiem de sobre són els estudis de lainformació; tenim una demanda eleva-díssima a Comunicació Audiovisual, Pe-riodisme i Relacions Públiques: podríemmultiplicar per quatre la facultat”.

Tots els estudis són vàlids. L’important,segons els experts,és informar-se bé idecidir a partir de lavocació i les aptituds.Per davant hi ha totaunavidaper apren-dre i evolucionar.

Una jove estudiant a la bibliotecade la Universitat Pompeu Fabra.

FREDERIC CAMALLONGA

ELS ESTUDIS CLÀSSICS,COM MEDICINA, DRET,ECONOMIA, EMPRESA...,CONTINUEN SENT ELS QUETENEN MÉS DEMANDA

Converteix la teva passió en el teu futurOn hi ha un asterisc hi ha un pas més cap a allò precís, allò profund i específic. I quan es tracta de dominar completament

una matèria, d’especialitzar-t’hi, necessites el coneixement que marca la diferencia i et garanteix arribar exactament allà on tu vols.Per això, si de veritat estimes el què fas, no passis per alt cap asterisc. Alguns, com aquest, amaguen la manera de convertirla teva passió en el teu futur.

Més de 90 màsters i postgraus UPF-IDEC. El teu també.

Política i Societat / Dret / Gestió Cultural i HumanitatsSalut i Benestar / Creació Digital / Tecnologia i Gestió de la InformacióLlenguatge i Traducció / Comunicación

Informa-te’n a: www.idec.upf.eduEl valor de l’especialització


Molts estudiants treballaranen feines que ara no existeixen”

Estan ben orientats els joves al’hora d’accedir a la universitat?Hi ha moltes mesures per orientar elsalumnes, però ara també hi ha moltesmés carreres. A Catalunya, hi ha uns200 graus diferents, però si vas al teuàmbit, tampoc no en tens tants, el siste-ma és bastant estable. Tenim 40.000 no-ves places en tots els estudis. El sistemacatalà està molt ajustat, gairebé tothomentra als estudis que vol.

Però molts joves encaras’equivoquen.Les taxes d’abandó han baixat elsúltims anys perquè es dóna una in-formació millor. Però en enginyeria,per exemple, la mitjana a Catalunya aprimer curs està en el 25%, i un altre25% repeteix. Només la meitat delsalumnes passa a segon. Això representauna llosa molt gran per al sistema i perals mateixos estudiants, però quan alstitulats catalans se’ls pregunta si repe-tirien carrera i universitat, el 70% diuque sí. És un dels índexs més elevatsd’Europa.

Quin consell donaria a l’horad’escollir una carrera?Jo triaria allò que m’agrada i tinchabilitats per fer, i després m’especia-litzaria amb un màster. Un ha de mirarles seves aptituds i no el mercat laboraldel moment, perquè tot canvia. Hi hamoltíssima oferta d’estudis i tothompot trobar el seu lloc. Les decisionsdels divuit anys et marcaran la vida.Tothom que té aptituds pot trobar unnínxol de mercat en allò que li agrada,

EUGENI CASANOVA

ENTREVISTA A MARTÍ CASADESÚS

potser més que si has estudiat una cosaper trobar feina.

Surt a compte un títol?, es veuenuniversitaris en feines moltbàsiques.Amés formació més ocupació, això ésclar. Els universitaris tenen un 50%mésde possibilitats de trobar feina que elsaltres. La formació surt molt a compte, icommés en tens, millor. Amb un màstertens més facilitats per trobar feina, iamb un doctorat encara més.

I és una feina que correspon alsestudis que s’han fet?Malgrat el que es digui, les dades de-mostren que la qualitat de l’ocupacióestà molt lligada als estudis. El 80% delstitulats universitaris treballen en feinesde titulat universitari.

En què ha de millorar launiversitat?L’AQU fa una enquesta amb 25.000universitaris cada tres anys. La pròximasurt el mes que ve. La del 2011 ens deiaque la universitat havia de superar-se enidiomes, ocupació i lideratge. Els últimstres anys s’ha fet un esforç molt impor-

acabin treballant en feines que arano existeixen perquè l’evolució de lasocietat és molt ràpida. Cal fer unacarrera que doni competències i siguiflexible. S’ha acabat treballar al costatde casa o en allò que vull. Els estudiscada vegada han d’estar més lligats acompetències i habilitats que a unafeina concreta.

La universitat està encarantaquests nous reptes?Arran de Bolonya, totes les universitatsimparteixen competències tranversals:comunicació, expressió escrita, treballen equip, idiomes, lideratge... El siste-ma universitari català forneix aquestescompetències, tot i que hi ha coses, comels idiomes, en què flaqueja.

I què es fa per superar aquestamancança?Existeix una llei perquè tots els gradu-ats tinguin el nivell B2, que en anglès ésel del First Certificate. Moltes univer-sitats l’estan implantant i serà general.Hem d’aconseguir que tots els universi-taris controlin una tercera llengua, aixòés fonamental, es un problema de país.

Quins estudis asseguren avui unafeina?Els que més, ciències de la salut, que ge-neren una ocupació per sobre del 90%,i els que menys, les humanitats, peròestan per damunt del 80%, de maneraque no hi ha gaire diferència. Titulatsen ciències socials i enginyers semprese’n necessitaran. De gent bona se’nnecessita sempre, també en el camp deles humanitats.

Que aquí no tenen gaire bonapremsa...És veritat i és un error. En païsospunters com Alemanya, un 12% delsestudiants fan humanitats, i a Catalunyael percentatge ha caigut al 8%. Holanda,amb un dels sistemes educatius méspotents del món, o la Universitat deHarvard han publicat estudis que donenrellevància a les humanitats. Al RegneUnit molts gerents de grans empresessón titulats en filologia, o en literatura, oen filosofia... Les humanitats donen unagran base i després pots fer un màsterque t’especialitzi.

La universitat ha de formar, peròtambé ha d’ocupar?Tothom ha de fer el que pugui pertreure el país del desastre de la pocaocupació. Les universitats ho estanfent, però han d’anar més enllà i han deformar la gent que ha de crear la feina.Si els universitaris no creem feina, quiho farà? Aquesta és la prioritat: totes lescarreres, tots els àmbits valen. Molts es-tudis fomenten l’emprenedoria, cal ferque el titulat s’adoni que no només hade buscar feina, sinó que l’ha de crear.Aquesta és la solució del país.

tant per intentar ocupar els estudiants.A tots els estudis de grau a Catalunya espoden fer pràctiques, cosa que abans nopassava, i s’han potenciat les borses detreball. Les universitats catalanes, lesordenis com les ordenis, sempre estanamunt en el rànquing espanyol.

El futur laboral preval a l’hora detriar una carrera?És probable que els estudiants d’avui

A més formaciómés ocupació; elsuniversitaris tenenun 50% més depossibilitats detrobar feina queles altres persones”

FREDERIC CAMALLONGA

El catedràticd’Organitzaciód’Empreses MartíCasadesús (Girona,1971) és directorde l’Agència pera la Qualitat delSistema Universitaride Catalunya (AQU)des de setembre de2013. Per a ell, elsuniversitaris han detreure el país del poude la desocupació,les carreres han deformar més queespecialitzar iels titulats enhumanitats hauriende dirigir empreses


La UPF Barcelona School of Manage-ment, escola de negocis de la Univer-sitat Pompeu Fabra, ha apostat pelsMaster of Science com a patró formatiude futur a l’hora d’impartir àrees com

el Management, el Màrqueting, Tecnologies dela Informació o fins i tot les Finances. En tan solsquatre anys de funcionament, aquest centre hacomprovat com aquest sistema d’aprenentatgeés molt efectiu a l’hora de formar el tipus de di-rectius que demanden les empreses o que volenesdevenir nous emprenedors.Els Masters of Science es distingeixen per la

seva metodologia plenament científica i molt cen-trada en el processament de dades i en l’anàlisiempíric. S’adrecen a joves preexperience i s’im-parteixen íntegrament en anglès en un entornaltament internacional. La seva creixent deman-da ha fet que augmenti el nombre d’alumnesd’aquests programes en un 40%, arribant gairebéja el centenar d’alumnes en el present any acadè-mic. El centre compta actualment amb set Mas-

LaUPFBarcelona School ofManagementaposta pels “Masters of Science”

reconegut com un dels estàndards més avançatsde formació en els principals països europeus.Per això, tota l’oferta formativa de la UPF Barce-lona School of Management s’està impregnantd’aquest sistema d’aprenentatge que preténindagar en la ciència dels negocis en totes lesseves àrees: Administració i Direcció d’Empre-ses, Comptabilitat i Finances, Recursos Humans,Economia i Gestió de la Salut i Administració iGestió Pública.Pel proper curs, la UPF Barcelona School of Ma-

nagement amplia la seva oferta de postgrau ambcursos especialitzats en àrees on s’obren oportu-nitats d’ocupació com la farmacoeconomia, mer-cats internacionals o l’auditoria d’empreses.

FORMACIÓ ‘IN COMPANY’L’escola de negocis de la Pompeu Fabra ofereixtambé formació in company per a empreses iorganitzacions: Deloitte, PriceWaterhouseCoo-pers, Gas Natural Fenosa, laboratoris com Novar-tis, Janssen o Roche i pràcticament tot el sectorbancari. En funció de les necessitats de cadaempresa es dissenyen plans de formació a midapels empleats. A tall d’exemple, aquest any hancreat el primer Postgrau Universitari en Expertsen Estalvi i Previsió destinat a formar experts enplanificació de jubilacions per 650 professionalsde CaixaBank i VidaCaixa. També un Postgrau deGestió Empresarial per als membres del Col·legid’Aparelladors i d’Advocats i un altre de Mediacióde conflictes per als socis del Col·legi d’Arquitec-tes de Catalunya.

Els Masters of Science són dirigits pels professons del departament d’Economia i Empreses de la UPF

El Big Data i l’anàlisicientífica prenenprotagonisme enpràcticament tota l’ofertaformativa d’aquestaescola de negocis

ters of Science especialitzats en Management,Internacional Business, Marketing, IT StrategicManagement, Business Analytics, Enterpreneurs-hip i Finance and Banking, tots ells dirigits pelsprofessors del departament d’Economia i Empre-

ses de la Universitat Pompeu Fabra, també demarcat caràcter internacional.Aquest patró d’aprenentatge especialitzat

s’utilitza en universitats i escoles de negocis lí-ders en el món com ara Stanford (EUA) i està

www.BESLaSalle.net932 902 419 · [email protected]

PROPERA JORNADA PROFESSIONAL: 26 de juny a les 19hVine a les diferents taules rodones de marketing digital i logística que tenim

preparades. Registra’t a Eventos.salleurl.edu

MÀSTERS I POSTGRAUSPRESENCIALS I ONLINE

POTS. A La Salle t’oferim un MBA i més de 40 programes professionals

de màsters i postgraus a les àrees de gestió, d’enginyeria i arquitectura.

TOT PER TAL QUE ARRIBIS A SER EL QUE VOLS.

etsel quevols“Vull formar-me a una escolacompromesa que em capacitiper adquirir noves competènciespersonals i professionals”


El creador de la Wikipedia, JimmyWales; l’expresident del Banc Mun-dial, James D. Wolfensohn, o el fun-dador de les identitats a internet(.com, .org, .es o .cat), Paul Mocka-petris, seran tres dels ponents delFòrum Impulsa 2014, una jornadad’intercanvi de coneixements queenguany versarà sobre les formes decol·laboració a la societat.

El Fòrum, que se celebrarà els dies26 i 27 de juny al Palau de Congres-sos de Girona, vol convertir-se enl’altaveu d’iniciatives d’èxit basadesen la col·laboració, i mostrarà els re-sultats de projectes que han generatun valor a la societat, com és el casde laWikipedia, una enciclopèdia on

line que es nodreix de les aportaci-ons dels usuaris; la Public Library ofScience, organització que vol trans-formar la manera de comunicar laciència, o la comunitat OuiShare, en-titat europea que treballa per cons-truir una societat més col·laborativa.

La trobada, organitzada per laFundació Príncep de Girona, preténconnectar i activar tots els actors( joves, emprenedors, empreses, en-titats, etc.) per aconseguir una trans-formació de la societat a través del’impuls de bones idees i la generacióde noves oportunitats per als joves.

Una novetat d’aquesta cinquenaedició són les Open Sessions, tallersi sessions de coaching on es treballa-rà sobre projectes de col·laboració,i s’ampliaran els Close Encounters,trobades entre deu joves i un pro-fessional de reconegut prestigi perintercanviar opinions, inquietuds iconsells.

El FòrumImpuls’14reflexionasobre projectescol·laboratius

EL FÒRUM IMPULSASERÀ UN ALTAVEUD’INICIATIVES D’ÈXITBASADES EN LACOL·LABORACIÓ

Els Close Encounters són reunions en petitcomitè entre deu joves i un professional

Joves ben acompanyats

Q uan un jove acaba elsestudis superiors nosempre troba una feinaadequada a la seva qua-lificació, especialment

si al seu entorn no té uns contactes adi-ents. Un cas concret és el d’Edwin DavidHurtado, un barceloní de 23 anys quequan va acabar la carrera de Dret no vatrobar feina. En veure que no aconseguiainserir-se en el món laboral, va decidirsumar-se al projecte “Apadrinant el Ta-lent”, impulsat per la Fundació Príncepde Girona. Durant sis mesos ha tingutun mentor, Josep Lluís Sanfeliu, soci-fundador de Ysios Capital, que li ha en-senyat com preparar-se per trobar feina.

Per aconseguir que joves amb un per-fil similar al de l’Edwin puguin incor-porar-se al mercat laboral, la FundacióPríncep de Girona ha endegat el pro-grama “Apadrinant el Talent”. La inici-ativa posa en contacte joves –aturats iamb formació superior, ja siguin estudisuniversitaris o d’FP– amb un mentor omentora que els acompanya i guia du-rant sis mesos. Aquest padrí l’orienta iposa a la seva disposició contactes pro-fessionals que l’ajuden a accedir al mónlaboral, i a trobar un lloc de treball ques’ajusti a les seves competències tècni-ques i personals.

Hurtado valora molt positivamentla seva experiència i destaca que, “a lacarrera et donen la formació per apro-

explica Mònica Margarit, directora ge-neral de la Fundació Príncep de Girona.Segons Margarit, en els últims quaran-ta anys els estudis universitaris s’handemocratitzat i això ha fet que joves del’entorn rural, immigrants, etc., haginpogut cursar estudis superiors, però “enmolts casos aquests joves quan acabenla carrera no tenen contactes i cal aju-dar-los i reorientar-los”.

DOBLE OBJECTIUEl programa, pel qual ja han passat 250joves, no només vol que els joves aconse-gueixin feina ¬un 24% dels participantshan trobat un lloc de treball adequat ala seva qualificació–, sinó “que vol en-senyar aquelles eines bàsiques perquèells s’acabin de formar a escala personal,aprenguin a presentar-se a les empreses,facin un currículum adient, etc.”, explicala directora general de la Fundació.

Marina Lancha, una gironina de 27anys que ha estudiat Estilisme de moda,és una altra de les joves que participa enel projecte. Lancha destaca que gràciesal programa “he pogut apropar-me alsector de l’estilisme, al qual és molt di-fícil accedir i fer contactes”. De la sevamentora, Mayca Sánchez, que treballaa Grupo Zeta, a Madrid, destaca que“m’ha donat l’empenta que necessitavaper dedicar-me a la meva professió”.

El projecte, que té en marxa més de200 processos dementoring a Catalunya,Andalusia, Madrid, País Basc i Galícia,està obert a tots aquells joves que haginestudiat becats durant els darrers cincanys, o que no hagin obtingut una becaperò hagin estat els primers membres dela família a obtenir un títol universitario de formació professional superior. Aixímateix, també poden sol·licitar partici-par-hi aquells joves que treballen, peròdesenvolupen una tasca que no s’ajusta ales seves competències tècniques.

Experts en diferentsàrees apadrinenjoves amb formaciósuperior i a l’atur

NOELIA CONRADO

A través de diferents programeseducatius, la Fundació Príncep deGirona dóna suport als joves, sobretotals provinents d’entorns mésdesafavorits, amb l’objectiu depotenciar les noves generacions.Creada l’any 2009, compta ambel suport de 60 patrons, i avui aspiraa convertir-se en una plataforma globali un referent de l’impuls al progrési el talent a través de projectes on elsjoves són els protagonistes.L’entitat centra l’actuació en quatregrans línies: el foment de la iniciativaemprenedora, l’èxit escolar dels mésjoves, la millora de l’ocupació i elfoment de les vocacions amb jovesd’edats diferents i d’àmbits diversos:empresarial, social, cultural i esportiu,i acadèmic i científic

FUNDACIÓPRÍNCEP DE GIRONA

var les assignatures, però no la formaciópersonal, que és el que aprens amb elsmentors”. Així mateix, els padrins tam-bé es mostren molt satisfets “perquè ésuna forma d’ajudar altres persones quees troben en la mateixa situació que vaigviure jo fa anys”, explica Sanfeliu.

Per a tots dos elmés important d’“Apa-drinant el Talent” és que el programa nobusca que el padrí pugui aportar conei-xements tècnics, sinó que hi ha una inte-racció humana, empatia i un intercanvide coneixements per saber quines sónles millors vies d’accés al mercat laboral.

“El 80% dels llocs de treball que estroben a Espanya són per contactes”,

Edwin David Hurtadoi el seu mentor, JosepLluís Sanfeliu. FPdGi

EL PADRÍ


El teu futur, la teva elecció

GRAUSP 05,R$CGP 2O'$OM(;$G 05,R$CGP 8$@7(CO@S@'$GP 1G;RKC$GP 2O'$OM(;$G (O -(CO@S@'$(9LOA597;$GS9

P :AR$O$97;GC$* $ 4$;(CC$*AQ2R>;(9(9

MÀSTERS OFICIALS

P 05,R$CG 1G;RGC.57$CGP 05,R$CG :OGS,7$CGP 6$.OC$G $ 2O'$OM(;$G A(JG7(;$GS9

P 2O'$OM(;$G 05,R$CGP 8$@(O'$OM(;$GP 2O'$OM(;$G LOA597;$GS

P N(97$* AQ2R>;(9(9 LOA597;$GS9P NS@EGS 2O7;(>;(O(5;$GSJGOG'(R(O7

P LO7(;OG7$@OGS JG;!(7$O'T /GS(9 JGOG'(R(O7

P :5A$7@;$G $ 6@O7;@S A( N(97$*P :OKS$9$ AQLO3(;9$@O9 $ 8GOCG

DOBLES GRAUSP 05,R$CG $ :42P 05,R$CG $ 2O'$OM(;$G05,R$CG

P 2O'$OM(;$G 05,R$CG $ :42P 2O'$OM(;$G (O -(CO@S@'$(9LOA597;$GS9 $ :42

Apunta’t a les nostres properes sessions informatives!DIES: Dimarts 17 i Dijous 19 de juny

HORA D’INICI: 19.00 h

LLOC: /GSG J5S7$R.A$G L0/ V +$G :5'597GI )"F V F#FD% V 8G;C(S@OG

29 >;('G C@O?;RG; G99$97.OC$G GU C@R5O$CGC$@$=9<$=9H(A5 V - ")B &%B FBF

Diferencia’t amb el teu màster IQS!


Les universitatses reinventen

E l mercat laboral cada ve-gada és més eixgent, i nonomés amb els joves querecentment han finalitzatels estudis. Els coneixe-

ments adquirits queden obsolets ambmés rapidesa de la recomanable, i les tra-jectòries professionals, que ja no són li-neals sinó que estan fetes d’alts i baixos,exigeixen una contínua reactualització,sovint obligada per la necessitat de reo-rientar-se per buscar (i trobar) una novafeina. En aquest context, els canvis en laformació són obligats, i no només perquèels plans pedagògics ja no són els matei-xos que quan les feines eren per a totala vida, sinó perquè les qualitats que exi-geixen les empreses per contractar sónmolt diferents de les del passat.

L’Observatorio de Innovación en elEmpleo (OIE) creat per dinou grans em-preses multinacionals amb l’objectiu decanviar la situació actual de l’ocupació al’Estat espanyol, ha publicat aquest anyun estudi on mostra les divergències en-tre la realitat del mercat laboral i la dela formació: mentre que la majoria delsestudiants pensen que el més importantper accedir a un lloc de treball és el co-neixement, les companyies aposten desde fa anys per la transversalitat, el treballen equip, la capacitat d’adaptació, la fle-xibilitat i les habilitats comunicatives, amés de la formació en idiomes. En aquestsentit, apunta l’estudi, hi ha un dèficiten la preparació dels titulats en aspectesclau (motivació, idiomes o experiència/

El canvi en elsperfils dels alumnesi en les necessitatsde les empresesobliga els centreseducatius a canviarles metodologiesi les activitats

SERGI RAMOS

pràctica), però també en habilitats que amig termini definiran l’èxit professionald’un titulat, com són la gestió de l’estrès,les habilitats directive , la capacitat de ne-gociació o de comunicació, entre altres.

APROPAR-SE A LES EMPRESESEls professionals de recursos humans co-incideixen en aquesta visió. L’estudi Odi-sea 2017, realitzat per l’Asociación parael Progreso de la Direcció, insisteix en lanecessitat de fomentar l’apropament en-tre universitat i empresa, no només avan-çant en el desenvolupament d’habilitatsi coneixements específics, aspecte que jas’està portant a terme, sinó “potenciant lamaduresa de l’alumnat per promoure’n laintegració en el món empresarial mitjan-çant noves accions, compoden ser elmen-toring i la tutorització personalitzades”.

Aquesta unió entre canvis en els te-maris i en els mètodes d’ensenyament ésquelcom que s’està generalitzant, adver-teix Olga Lasaga, codirectora de l’Obser-vatori Laboral de la Universitat Abat Oli-ba – CEU. “La universitat s’ha posat lespiles, i estem fent el possible per aproxi-mar-nos a les necessitats de les empreses,recopilant informació per mitjà de reuni-ons, focus groups i entrevistem empresa-ris per saber quines competències, habi-litats i titulacions es requereixen en elsdiferents sectors, públics i privats. Des dela crisi es demanen perfils creatius, moltflexibles i adaptables, que siguin proac-tius i queno els caiguin els anells si handefer tasques que no són les seves”. Les pi-mes posen l’accent en la responsabilitat, i“busquen persones que siguin conscientsque en una petita companyia totes les pe-ces són importants. El que destaquen elsempresaris és que no només volen perso-nes que tinguin coneixements de la sevaàrea, sinó que tinguin valors i aptituds.Això és decisiu a l’hora de ser contractat”.

EINES PER ANAR DE LA MÀUnnou instrument per combatre aquestdesajustament entre centre educatiu imercat laboral són els rànquings, queestan totalment implantats a les escolesde negoci i que s’estan impulsant ara ales facultats.

Martí Parellada és el responsable delrànquing CYD, que compara el rendi-

ment de les universitats per mitjà detrenta-tres indicadors que mesurenvariables de tota mena, entre elles eltemps que triguen a col·locar laboral-ment els seus alumnes o el sou amb elqual són contractats. Aquestes iniciati-ves són importants ja que, en la mesu-ra que obliguen els centres educatius acompetir entre si, generen una orienta-ció cap al mercat molt més insistent.

ASPECTES A MILLORARMalgrat que moltes universitats seguei-xin dissenyant els programes formatiusrelativament al marge de la situació del’entorn productiu, “el cert és que altressón exemplars a l’hora de preparar lainserció laboral des del primer dia i, enaquest sentit, tan important és el dis-seny dels programes de grau i postgraucom l’habilitació de mecanismes edu-catius que facilitin la inserció”. SegonsParellada, s’estan fent molts esforços enel terreny de la informació, i s’ha de tre-ballar més millorant les borses de tre-ball, les pràctiques durant l’època d’es-tudi i elmentoring.

Els canvis queexperimentala FormacióProfessionalpoden servirde guia a lesuniversitatsper avançard’acord amb lesnecessitats deles empreses.FUNDACIÓBCNFP

FORMACIÓ I MERCAT DE TREBALL

Encara no tens clarquè estudiar?

Quins graus tenen més sortides professionals?Com funcionen els dobles graus?Podré fer pràctiques durant la carrera?...


El redisseny de la tasca educativa hacoincidit amb canvis en l’estructura quefan més urgents, però tambémés neces-sàries, les transformacions. En primer lloc,perquè el perfil dels estudiants ja no esredueix al d’un jove de vint anys, sinó queabasta moltes més situacions. Personesde mitjana edat que es veuen obligades atornar a formar-se amb motiu de trobar-sea l’atur, professionals que volen milloraren les seves carreres o simplement quehan d’actualitzar coneixements, són per-fils que apareixen avui sovint pels centreseducatius. Per això, afirma Olga Lasaga,“les universitats estem fent un esforçper adaptar-nos a una realitat canviant.Abans, els estudiants tenien situacions

molt similars, avui són molt dispars, i peraixò les orientacions no poden ser gru-pals”. Una de les iniciatives més habitualsen aquest sentit és la incorporació delcoaching, “si tens 40 anys, estàs a l’aturi has de reorientar la teva vida laboral, ne-cessites un tipus de consell i d’ajuda moltdiferent d’aquell que requereix el jove queinicia la seva trajectòria professional”.La tasca dels centres, per tant, ja no esredueix a proporcionar coneixement,sinó que cal convertir els alumnes en“ocupables”, obrint vies perquè puguinsituar-se millor en el mercat laboral. Elrepte avui és ajudar les persones a trobarel seu camí una a una, quan viuencircumstàncies tan dispars”

INCORPORAR EL COACHING

CANVIS

L’altre gran repte és adaptar les metodo-logies a les pràctiques actuals, per tal quesiguin més àgils i tinguin un major enca-denament amb el dia a dia de l’empresa.Això suposa, assenyala la codirectora del’Observatori Laboral de la Universitat AbatOliba – CEU “que hi hagi menys classesmagistrals i més seminaris, tallers i estudisde cas, i que l’ensenyament sigui menysteòric i més aferrat a la realitat. I a més, caltreballar molt les habilitats. Potser abanssorties amb uns coneixements fantàstics dela universitat, però avui calen altres coses,i les metodologies han de donar resposta

al que la societat necessita”.La millor prova de l’èxit d’aquestesperspectives la trobem a la FormacióProfessional. Segons l’informe Odisea2017, tot i que els titulats en FP presentenmancances similars a les dels universitarisi tenen menys preparació per parlar enpúblic i menys coneixement en idiomes,la realització habitual de pràctiques enempreses i noves experiències, com laformació dual, fa que tinguin un gran èxita països com Alemanya o Suïssa. Aquís’està treballant en aquesta línia i elsresultats són esperançadors

TREBALLAR LES HABILITATS

Imatge del campus de laUniversitat Autònoma de

Barcelona. UAB

Més informació: www.uaoceu.cat

Sessionsinformatives18 de juny de 2014 a les 18h.Si tens dubtes sobre el teu futur universitario simplement vols conèixer de primeramà els nostres estudis, metodologia detreball, pràctiques en empreses, convenisinternacionals i sortides professionals,vine el dimecres 18 de juny a les nostresSessions Informatives.

Descobreix el llocque ocuparàs al món.

%#!*" ) '$+&(" %#!*" ) Bilingual Degrees


El jovent té futur, però caluna desinfecció antidepressiva”¿Quins mercats laborals creixen?Els tecnològics i en especial els mòbils,que sembla que tenen molt recorregut,però que també podrien saturar-sed’aquí a uns anys. En tot cas cal treba-llar el propi perfil de competències, perposar el peu en l’àmbit triat i allà serversàtil, camaleònic.

Tot tecnologia.També la logística té molt futur en unmón en interconnexió creixent. I elsserveis a les persones, per l’allargamentde l’esperança de vida.

No gaire ben pagats.Segurament, però sempre hi hauràoportunitats de millorar els ingressos siets emprenedor i tens idees, si hi apli-ques neurones. Fins ara la demanda s’haomplert amb una part de persones nosempre formades, quan és un camp querequereix molta professionalització.

¿I quins s’aprimen?Les humanitats, les arts i la ciènciapura, segons l’últim estudi sobre em-pleabilitat dels llicenciats recents. Enstrobem que ens costa convèncer perso-nes molt aptes perquè es decideixin aestudiar en aquests camps. Tot els va encontra, el que publiquen els mitjans, lesopinions del pares...

La prosperitat fomentaval’abandonament, mentre que,a més crisi, més voluntat deformació?Sí, és clar. Si les persones no trobenfeina o la perden, és intel·ligent aprofi-tar el temps i formar-se, però cal tenirclar l’objectiu. Una opció és la de taparforats, l’altra és reconstruir els aspectesempobrits i finalment obrir noves vies.Això passa també perquè els serveisd’ocupació orienten cap a la formacióperquè hi ha poca feina.

¿Quin percentatge considera quetria ben assessorat?No hi ha estudis, però és minoritari.

Un 19% d’alumnes abandonen alprimer curs, un 7% canvien de graui un 33% perden la beca per malsresultats. ¿Es pot evitar això, permolta assessoria que es rebi?L’abandonament és el reflex d’un dè-ficit en el procés orientador. L’alumneha d’haver escollit els estudis de formaserena i fruit d’un procés d’orientacióque s’hauria d’iniciar a l’educació pri-mària. No es pot escollir improvisanten el moment de fer la preinscripció,condicionat per la nota o per elimi-nació d’opcions, o perquè la fa l’amicde l’ànima o per la insistència delspares. També hi ha els que trien noméspel que han sentit a dir de les bonessortides.

Montserrat Oliverasés llicenciada enPsicologia perla Universitat deBarcelona. Es vaespecialitzar enorientació acadèmicaper la Universitat deCalifòrnia a Berkeley.És sòcia fundadoradel DEP Institut i sòciafundadora i directoradel portal d’orientacióeducativa Educaweb

TONI MERIGÓ

ENTREVISTA A MONTSERRAT OLIVERAS

Vostès insisteixen que és bàsicconèixer l’oferta educativa. Però¿és fiable la informació dels propiscentres?No es pot triar sense saber com seranels estudis, sense conèixer les diferèn-cies entre les opcions, sense saber sifarà pràctiques. Cada centre s’espavila

nal i anàlisi dels itineraris a seguir i deles oportunitats professionals. Aquesttreball és ineludible, és la garantia d’unabona elecció.

Presentar la feina a l’estrangercom una oportunitat, ¿no és enrealitat l’acceptació d’un fracàs?Per a mi, en absolut! El nostre món hacanviat enormement i un d’aquests can-vis és la globalització. Per a les generaci-ons que estan arribant al mercat laboral,marxar a treballar és cada cop més unfet natural i fàcil de trobar en les sevesaspiracions. Oblidem-nos de l’accepta-ció de cap fracàs..., avui l’experiència al’estranger és un estímul extraordinariper conèixer realitats professionalsdiferents, maneres de fer i afrontarreptes, riquesa de vivències, contrastde realitats, és una font d’aprenentatgesmolt important. M’exaspera la por-queria que aboquem en els joves quehan de llançar-se al mercat de treball.Els abasseguem amb una càrrega moltnegativa, quan el que els cal són ànims,autoconeixement, recursos... perquès’hi han de ficar igualment i se n’han desortir. La primera tasca que han de ferels orientadors és una mena de desin-fecció antidepressiva, que desintoxiquii positivi. Hi ha futur per als joves, elmón és ple d’oportunitats!

a vendre la seva oferta, és natural. Peròsi l’alumne no es fia del que li expli-quen, és tan fàcil com anar a veure’l enpersona, parlar amb alumnes i anticsalumnes, i preguntar al centre el que licalgui! Les respostes que obtindrà i lacomparació amb les d’un altre centreseran reveladores de moltes coses quel’ajudaran a fer una bona tria.

També remarquen la necessitatd’analitzar les motivacions... ¿Peròno creu que si tothom fos fidel alspropis desitjos, quedaria la majorpart del mercat laboral sensecobrir?No, gens d’acord. Els desitjos es mode-len, res és inamovible. Tots els anemmodificant en funció de la realitat, sensecomptar que l’edat també hi intervé.Puc desitjar anar a la lluna, començarfísiques, intentar iniciar-me com aastronauta, però potser a mig camí men’adono que és molt millor estudiarastronomia i que en el temps lliure pucviatjar en globus. Per no dir que als 30anys el desig d’estabilitat pot ser mésgran que el d’anar a la lluna.Tots hem de treballar i la clau éstreballar fent allò i en allò que siguemcapaços de gaudir i que posi en joc elmillor que tenim. Cal que l’alumnefaci un treball d’introspecció, d’anàlisi

Avui, l’experiènciaa l’estranger és unestímul extraordinarii una fontd’aprenentatgesmolt importantper als joves”EDUCAWEB

del seu perfil tant a nivell d’habilitats icompetències com de la seva personali-tat, valors i preferències professionals.És evident que no tots servim per fer-hotot, ni ens agrada fer-ho tot. Existeix unventall de professions enorme i una pilad’itineraris entre els quals la persona hade trobar el seu, el que millor s’ajustaa les seves necessitats, expectatives,interessos i perfil en general.

Vocació o pragmatisme.¿És possible un combinacióequilibrada d’ambdós conceptes?¿No acaba triomfant el segon?Hi ha moments per a cada cosa. El pro-jecte professional i de vida d’una perso-na es construeix al llarg de tota la vida.La vocació, si existeix, pot ajudar en lesprimeres tries, com a punt de partida,però cal un treball d’exploració perso-


www.blanquerna.url.edu

Màsters UniversitarisDoctoratsMàsters i Postgraus de Títol Propi

Màsters universitaris· Psicologia general sanitària· Psicologia del treball, organitzacions

i recursos humans· Psicopedagogia· Psicologia de l’educació· Educació especial· Professorat d’educació secundària obligatòria i

batxillerat, formació professional i ensenyamentd’idiomes

· Innovació pedagògica i lideratge educatiu en elsegle XXI

· Ensenyament i aprenentatge de l’anglès a l’educacióinfantil i a l’educació primària

· Pedagogia musical 0-12 (interuniversitari)· Educació física i psicomotricitat· Activitat física, salut i entrenament esportiu· Esport, lleure i canvi social (gestió d’organitzacions

esportives)· Ciències socials del desenvolupament:

cultures i desenvolupament a l’Àfrica

Doctorats· Psicologia· Ciències de l’educació i l’esport

TÍTOLS PROPIS DE LA URLMàsters URL· Atenció precoç i família· Adopció i acolliment. Intervenció multidisciplinària· Diàleg interreligiós, ecumènic i cultural· Interpretació musical· Llenguatges i contextos en educació infantil· L’Ensenyament en competències

Diploma d’especialització universitària· Psicomotricitat· Intervenció en teràpia psicomotriu· Psicologia i neurociències en l’àmbit

hospitalari i sociosanitari· Intervenció logopèdica en trastorns de la veu· Gestió de turisme esportiu· Activitat física i salut mental· Competències en educació: ensenyament,

programació i avaluació· La pràctica i l’ensenyament de les competències

disciplinàries i transversals· Contextos per a una nova dimensió socioeducativa i

cultural de l’escola infantil· Llenguatges expressius i comunicatius en educació

infantil

· Programació, ensenyament i avaluacióde competències instrumentals, comunicatives itransversals

· Programació, ensenyament i avaluació decompetències socials, naturals i transversals

· Gestió professional immobiliària

Expert universitari· Psicoteràpia cognitiva-conductual-emocional

en l’adult· Estratègies de gestió en centres de wellness, fitnessi esportius

· Ensenyament i aprenentatge de la llengua oral iescrita en l’educació infantil i primària

· Teràpia cognitiva· Psicologia coaching· Atenció a Persones amb Discapacitat Intel·lectual i

del Desenvolupament· Direcció de centres escolars, escola de directius· Tutoria escolar, escola de tutors· Escola de pastoral educativa

Facultat de Comunicació i Relacions InternacionalsPl. Joan Coromines, s/n. 08001 Barcelona | Tel. 93 253 31 72 | [email protected]

Màsters universitaris· Estratègia i creativitat publicitàries· Ficció en cinema i televisió. Producció,

guió i realització· Periodisme avançat. Reporterisme.

Blanquerna-Grupo Godó· Comunicació política i social· Producció i comunicació cultural· Direcció d’art en publicitat

Doctorat· Comunicació

TÍTOLS PROPIS DE LA URLMàsters URL· Comunicació corporativa integral - INFORPRESS· Comunicació de moda· Protocol, relacions institucionals i gestió estratègica

dels esdeveniments· Comunicació esportiva: periodisme esportiu i gestió

de la comunicació· Blanquerna-Sónar en comunicació avançada per a

indústries creatives· Comunicació turística· MA Strategic management in global communication· Film scoring. Composició musical per a la imatge.

Cinema i televisió

Diplomes d’especialització universitària· Postproducció audiovisual· Personal Branding. Estratègies de comunicació per

a la gestió de la marca personal - Semipresencial· Comunicació digital· Guió i realització de programes d’humor per a ràdio

i televisió. Blanquerna-Minoria Absoluta· Comunicació en salut (Healthcare & Wellness

Comunication)· Creació i gestió marca-ciutat (City Branding)· Comunicació institucional i religió a l’era digital· Fotografia digital

Màsters universitaris· Recerca i innovació en cures infermeres

(UAB, UPF i URL, coordinat per la UAB)

Doctorat· Ciències de l’educació i l’esport (amb la Facultat

de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’EsportBlanquerna i la Facultat d’Educació Social i TreballSocial Pere Tarrés)

TÍTOLS PROPIS DE LA URLMàsters URL· Atenció al malalt en situació de risc vital· Infermeria pediàtrica· Fisioteràpia pediàtrica i neurològica· Desenvolupament, cooperació i acció comunitària

Diplomes d’especialització universitària· Fisioteràpia pediàtrica· Fisioteràpia neurològica

Expert universitari· Cures d’infermeria extracorpòries i

hemodinàmiques· Infermeria pediàtrica en l’atenció primària· Infermeria pediàtrica en el medi hospitalari· Infermeria penitenciària· Infermeria d’urgències i emergències· Infermeria de cures intensives· Teràpies miofascials· Nutrició i esport

Facultat de Ciències de la Salutc. Padilla, 326-332. 08025 Barcelona | Tel. 93 253 31 27 | [email protected]

Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esportc. Císter, 34. 08022 Barcelona | Tel. 93 253 30 06 | [email protected]


na, tenim 500 alumnes actius al fòrum, i1.366missatges”, explica Francisco Suay,professor de la Universitat CEU Carde-nal Herrera, de València, i impulsor d’uncurs que, de moment, té més de 14.000inscrits, dels quals la meitat han iniciatel primer mòdul. “El professor n’és elmoderador, però els alumnes s’autoregu-len. I s’ajuden entre ells: són professorsels uns dels altres”, manté Suay.

ELS ALUMNES ELS VALOREN BÉEls MOOC tenen bona acceptació perpart de l’alumnat. Un cop finalitzat elcurs, a la UAB enquesten els estudiantsper conèixer la seva opinió. D’entre elsque van fer el MOOC d’Egiptologia, el

Per al pròxim curs 2014/15 s’impartiran tresnous Graus oficials a la seu d’ESERP a Bar-celona, el Grau en Publicitat, Màrqueting i

Relacions Públiques, el Grau en Turisme ambmen-ció en Organització d’Esdeveniments i el Grau en

Nous títols oficials de grau i graus bilingües a ESERPEls alumnes tenenl’opció de finalitzarsimultàniament amb dobletitulació universitària

Negocis Internacionals en procés de verificació.Aquests Graus tenen la particularitat de ser bilin-

gües i més d’un 50% dels crèdits son impartits enanglès, el que permetrà als estudiants enfrontar-seal nou mercat laboral amb garanties d’èxit, ja quetenen l’opció de finalitzar simultàniament amb do-ble titulació i tindran un perfecte domini de l’anglès.

Amb aquests Graus ja seran sis els Graus queESERP impartirà a les seves distintes seus. Tambéamb gran èxit i demanda es segueixen impartintels programes Universitaris de Bachelor, que sontitulacions oficials de Grau al Regne Unit.

Els cursos en línia,massius i obertshan proliferataquest curs.Alguns docentsels aprofiten jacom a substitutde les classes deteoria d’estudisuniversitaris reglats

INTERNET

El curs de la UAB, impar-tit en castellà i anglès através de la plataformaCoursera, va tenir 16.807inscrits. La seva organit-zació és “clàssica”: cadasetmana, hi havia unahora i mitja de vídeos ambexplicacions, que es com-plementaven amb exercicissetmanals –que el sistemacorregia al moment– i unfòrum en el qual els estudi-ants s’ajudaven entre ells iresolien els dubtes

SISTEMESDIGITALS

E l curs acadèmic que s’aca-ba ara ha estat el de la con-solidació d’una nova einad’aprenentatge virtual: elscursos en línia massius i

oberts, els anomenats MOOC per les se-ves sigles en anglès (Massive Open On-line Courses). Amb ells, els estudiantspoden accedir a estudis validats i impar-tits per universitats de tot el món –fins itot les més prestigioses–, i el professorat–que, per norma general, no rep cap con-traprestació econòmica a canvi– pot di-fondre els seus coneixements i guanyarprestigi internacional. Els MOOC handonat lloc a una oferta heterogènia decursos, no només pels temes i el funci-onament, sinó també per les aplicacionsque poden tenir en el futur, fins i tot en elmarc de l’ensenyament reglat.Elena Valderrama, coordinadora aca-

dèmica de Coursera_UAB, fa temps quedefensa l’ús dels MOOC en els estudisconvencionals de la universitat. Tot justara, comencen a veure’s els resultats delprimer experiment, el curs “Sistemesdigitals: de les portes lògiques al proces-sador”, que es va impartir com a MOOCdel febrer a l’abril, però els materials au-diovisuals del qual han estat utilitzatsdesprés en l’assignatura Fonaments deComputadores del Grau d’Enginyeria in-formàtica de la UAB. “L’equivalent de leshores de teoria són els vídeos de Course-

ra –que, amés amés, es poden visualitzarles vegades que calgui–, i, amb el tempsque hem alliberat, fem classes de suporten grups més petits”, explica Valderra-ma. És el que els americans anomenenblended courses (‘cursos combinats’). Lesnotes parcials semblen lleugeramentmi-llors quan s’empra aquesta metodologiamixta. Però els beneficis van més enllà:“A igualtat de notes, la qualitat docentés millor, perquè l’alumne no ha treba-llat el darrer dia, sinó d’una manera méscontinuada. Entreguen exercicis cadasetmana i saben al moment si ho han fetbé, quelcom impensable fins ara”, reblala professora.

PLATAFORMES DE MOOCCoursera –la plataforma en la qual laUAB és encara l’única universitat espa-nyola que desenvolupa els seus MOOC–és la que ofereix més cursos i comptaamb més universitats partners arreu delmón. Però altres experiències, com edXo Udacity, també s’han anat consolidatels darrers anys. A Espanya, destaca l’ex-

Experiència MOOC

periència de MiríadaX, que treballa sotael paraigua d’Universia, el projecte delBanco Santander per a les universitatsllatinoamericanes. Un dels cursos de laplataforma, el d’“Estratègies de màr-queting on line: community manager”,ha tingut una rebuda que ha sorprèsl’organitzador: “En només una setma-

NÉSTOR BOGAJO

EL FÒRUM POSA ENCONTACTE ESTUDIANTSDE TOT EL MÓN, QUES’AJUDEN ENTRE ELLSPER RESOLDRE ELS DUBTES


El MOOC “Estratègies de màrqueting on line”,de la Universitat Cardenal Herrera, comple-menta els documents teòrics amb quatreentrevistes fetes a professionals del sector,una per a cada mòdul del curs, que se superenamb un test d’autoavaluació. La meitat delsalumnes són espanyols, i d’entre els estran-gers destaquen els dels països hispans. La ma-joria és gent no especialment jove, que cursaestudis universitaris o té formació superior

MÀRQUETING ON LINE

85% deien haver assolit el seu principalobjectiu; el 93,3% mantenien que reco-manarien el curs, i el 90,6% en farienalgun altre en aquesta universitat. Vala dir, però, que dels més de 31.000 ma-triculats, només 15.700 van visualitzaralmenys un vídeo i menys de 3.000 elvan aprovar. És un fet intrínsec al com-ponent “massiu” dels MOOC: són cursosgratuïts, als quals la gent s’inscriu i que,després, per qualsevol motiu, pot no te-nir temps per seguir-lo. (D’altra banda,

el cert és que caldrien moltes aules perencabir els 3.000 alumnes finalistes).On sí que s’han detectat mancances

–almenys a la UAB– és en l’aprofitamentdel fòrum. “S’hi aborden els exercicis aescala mundial; el segon país –per darre-re d’Espanya– que més alumnes va apor-tar al fòrum va ser l’Índia! Interactuaramb estudiants estrangers és bo, però elsalumnes hi van entrar poc. Ara pensemfórmules per incentivar-ne la participa-ció”, assegura Valderrama.

Un altre aspecte que fa que el modeltrontolli una mica és el de la sostenibili-tat: els cursos es podendur a termegràci-es al reaprofitament del personal. “Genta qui, si els quedaven cinc minuts lliu-res, ara els dediquen al MOOC”, apuntala professora. La situació de dèficit quepateix la universitat –on sovint no es re-noven professors, o se’ls fa fora–, fa queen aquests moments sigui inviable feruna aposta pels MOOC que vagi acom-panyada d’una inversió econòmica. “Seseguiran fent MOOC, però amb compta-gotes”, apunta Valderrama. I se seguiranfent, com en tants altres àmbits, mercès al’esforç del professorat, que gairebé sem-pre veu en la satisfacció de compartir elsseus coneixements amb alumnes de totel món l’única recompensa per la sevaparticipació en elsMOOC: “Des que vaigcomençar el MOOC, he crescut un 20%en seguidors a Twitter”, explica Suay.

ELS CURSOS ELS SUPERENUN PERCENTATGE REDUÏTDELS INSCRITS, PERÒPODEN ARRIBAR A SERMILERS DE PERSONES

Graus i Graus bilingüesGrau en Publicitat, Màrqueting i Relacions Públiques

Grau en Negocis Internacionals

Grau en Turisme, ambmenció en Organització d'Esdeveniments i Protocol

Entre d'altres, en les àrees de:MBA&Màsters universitaris

Recursos Humans

Digital i Social Media

Management

Empreses Esportives

Comercial

PublicitatEmpreses de LuxeTurisme

Direcció General

Banca, Borsa i Finances

Marketing

Cicles Formatius deGrau Superior

Gestió Comercial i Màrqueting 1 any Modalitat presencial

Administració i Finances 2 anys Modalitats presencial i on-line

Comerç Internacional 2 anys Modalitat presencial

“ESERP es consolida entre les cinc millors escoles de negocis del país”“La Vanguardia 2013”

"Màsters de ESERP entre els millors d'Espanya"“El Mundo 2013”

Edifici ESERP Barcelona: C/Girona, 24 (Cantonada Casp) 93 244 94 10 www.eserp.com

Titulacions Oficials Dobles

Relacions Públiques,Protocol i Comunicació

Titulacions Oficials


V ivim l’auge dels ràn-quings. En trobem arreui de tota mena, “però notots valen, i cal tenir pre-sent quins criteris uti-

litzen per participar-hi”, apunta JordiDíaz, director de Programes i RelacionsInternacionals d’EADA. Per la seva part,Lluís Arasanz, director de RelacionsInternacionals d’EAE Business School,destaca que “els rànquings s’han con-vertit en quelcom important per a lesescoles de negocis i universitats, perquèdonen prestigi i presència internacio-nal, però cal saber triar; hem arribat alpunt que una escola és bona o no segonsla posició que ocupa, i considero que calvalorar moltes altres coses. La posició enun rànquing ha de ser la conseqüènciad’una feina ben feta, i no l’objectiu d’unaescola de negocis. Per això els valorem,però també els qüestionem”.

Guillermo Dorronsoro, degà de laDeusto Business School, centre que estroba en procés d’acreditació, explicaque: “Malgrat vivim en un món global,a Deusto fins ara no havíem fet l’esforç

que també qüestionem si els criteris uti-litzats per fer les avaluacions són els mésadients”.

Per exemple, quan el Financial Timeselabora el seu rànquing d’MBA –el mésreputat–, el 59% de la informació l’apor-ten els alumnes que van finalitzar elsestudis fa tres anys, i el 41% el centre. Ientre la informació que es demana alsantics alumnes, el 43% del total fa refe-rència al sou. “Es dóna molt importànciaal salari dels graduats tres anys desprésd’acabar els estudis, ja que considerenque si el sou és alt, això vol dir que laformació rebuda ha estat idònia, peròno es tenen en compte altres valors coml’emprenedoria, que fomenta la creaciód’ocupació encara que en un inici elsguanys són pocs”, explica Guàrdia.

Dorronsoro també considera que va-lorar el salari dels exalumnes és un mis-

satge erroni, “és com dir que ‘com més etpaguen, més vals’. Per això consideremque caldria buscar indicadors més apro-piats, com pot ser la internacionalitzaciódel claustre i de l’alumnat, que demostraque ets atractiu fora”.

Jordi Díaz també és del parer que undels inconvenients del rànquing del Fi-nancial Times és que es basa en excés enel salari de l’antic alumne, encara quetambé té em compte la qualitat de la do-cència; la recerca i la innovació que es faal centre; la presència de docents i alum-nes internacionals a l’aula, i la valoraciódels propis alumnes. I afegeix: “Aquestrànquing es defensa de la crítica per-què demana una acreditació (l’EQUIS ol’AACSB), i aconseguir-la no és fàcil” .

A l’Estat espanyol el rànquing més co-negut és el del diari El Mundo, però lesdades no passen cap control de qualitat.

L’APRECIACIÓ DELS ALUMNESEls estudiants tenen molt present la po-sició que ocupa cada escola en un ràn-quing de prestigi, “però no és el que mésmires, hi ha d’altres aspectes que valo-res, com les matèries, el professorat, ola ciutat on està el centre”, explica Die-go Mendoza, estudiant d’Econòmiquesa la Universidad de Buenos Aires i quees planteja realitzar un màster en algunauniversitat o escola de negocis europea.

En general, els candidats internacio-nals seleccionen els estudis a realitzarfora segons el programa i la inserciólaboral, i a continuació valoren el tipusde ciutat a la qual els agradaria viure iquina o quines escoles hi ha. Avui, les

Una carta de presentaciód’abast internacional

[UN CERCLE VIRTUÓS]Si s’elaborés un rànquing de rànquings, laprimera posició l’ocuparia el del FinancialTimes, que és l’únic que demana que l’es-cola disposi d’una acreditació per poder-hiparticipar. “Al món hi ha més de 100.000escoles de negocis; d’aquestes només1.000 estan acreditades, i de les acredita-des només el 10% es troben al rànquing.Aquesta acreditació, que funciona com sifos una ISO, és la que ens dóna la segure-tat i la certesa –tant a nosaltres com alsalumnes– que tots els centres juguen ambles mateixes regles de joc”, remarca XèniaGuàrdia, d’Esade. Aquesta mateixa idea éscompartida per Jordi Díaz, d’EADA, per a

qui “l’acreditació que exigeix el FinancialTimes és una garantia de qualitat”.Guàrdia també destaca el ‘cercle virtuós’ quees genera quan una escola participa en unrànquing: “Commés amunt et trobes, mésalumnes volen estudiar en el teu centre, icommés alumnes tens, millor pots fer laselecció, el que fa que et quedis amb elsmillors, que després aconseguiran els millorsllocs professionals, i cobraran unmillor salari,fet que permetrà que l’escola es continuïposicionant en un bon lloc en el rànquing”.També és cert que les escoles més bensituades en els rànquings són les que tenenun preu més elevat

TENIR VISIBILITAT“EL RÀNQUING ET PERMETDONAR-TE A CONÈIXER, IDESPRÉS L’ALUMNE ET TRIASEGONS EL QUE OFEREIXES”

Els rànquings ajuden a posicionar el centre,a tenir presència fora i a captar alumnesestrangers. Els experts apunten que cal teniren compte els criteris d’avaluació utilitzats

d’abordar el mercat internacional, i unade les vies per fer-ho és tenint presènciaen els rànquings, ja que sinó et quedesjugant a segona divisió. Et permeten do-nar-te a conèixer, que els alumnes inter-nacionals et vegin, encara que qualsevolrànquing és millorable”.

Jordi Díaz també remarca la idea de la

globalització: “Per exemple, a EADA el90% dels alumnes full time són estran-gers; per a ells, un centre que no està enun rànquing no existeix i queda descar-tat”. Díaz remarca: “El rànquing serveixper donar-te a conèixer, per estar en elmapa, però després els estudiants et‘compren’ o no segons el que ofereixes”.

CRITERIS DE VALORACIÓSegons Xènia Guàrdia, Ranking& Acre-ditations Manager d’Esade, és importanttenir presència en els rànquings més im-portants per l’impacte que tenen en elsalumnes de fora. “Els rànquings fan quetinguis presència internacional i és unamanera perquè et coneguin fora, encara

GEMMA MARTÍ

Al llarg de l’estada a EAE Business School, l’alumne internacional rep un tracte molt personalitzat. EAE

RÀNQUINGS D’ESCOLES DE NEGOCIS


Què hi ha al darrered’un rànquing

E ls rànquings universitaristenen per objectiu realit-zar una jerarquització deles universitats basant-se

en indicadors que pretenen mesuraraspectes rellevants per avaluar-ne laqualitat. Per exemple, es té en comptela qualitat i quantitat de recerca i dedocència, per informar i orientar elspotencials estudiants i a la societat.

Actualment es disposa d’una granvarietat de rànquings d’entitats de totel món sobre els estudis de grau, depostgrau i sobre altres aspectes (recer-ca, transferència o compromís social).

Molts rànquings estan basats enindicadors de recerca i de docènciapublicats en pàgines web institucionals.La informació que se sol utilitzar per al’elaboració és quantitativa i procedeixde dades originàries d’estadístiques na-cionals, dades internes de les universi-tats, de publicacions i cites. De vegadeses complementa amb informació qua-litativa procedent de les opinions d’ex-perts i enquestes a stakeholders. En lamajoria dels casos, els rànquings no sónoficials sinó finançats i publicats perdiaris i setmanaris. En altres es tractade gabinets d’estudis o de consultoriaper a societats o empreses privades iorganitzacions no governamentals.

INDICADORS MÉS UTILITZATSAlguns dels principals indicadors queamb més freqüència es repeteixen enels rànquings més importants són: elnombre d’antics alumnes de la insti-tució i de professors guanyadors delpremi Nobel i de la medalla Fields(l’Academic Ranking of World Univer-sities); el nombre de citacions i el seunivell (QS World University Ranking,The Times Higher Education, SCIma-go Institutions Rankings Word Report,URAP i The CWTS Leiden Ranking).

Un altre indicador molt freqüentfa referència al nivell d’internacio-nalització. El QS World UniversityRankings té en compte el nombre

OPINIÓ. MARINA TOMÀS-FOLCH

Professora del Departamentde Pedagogia AplicadaUniversitat Autònoma de Barcelona*

d’estudiants internacionals i el nivelld’internacionalització de les facul-tats, i The Thimes Higher EducationSupplement la presència internaci-onal d’estudiants i professorat. Enaquesta línia, el SCImago InstitutionsRankings Word Report comptabi-litza els documents científics quees publiquen en col·laboració ambinstitucions estrangeres, i el GlobalUniversities Ranking també té presentles activitats internacionals.

Els rànquings assignen a cadainstitució una determinada posició. Iaquesta és comparable amb la de les

“Cal explicar elmètode utilitzat perobtenir els resultatsd’un rànquing”

altres institucions que hi apareixen.Cada rànquing produeix una classi-ficació i ordenació diferent. Això ésconseqüència que cada un s’elaboraamb la seva metodologia particular.

No s’haurien de presentar els re-sultats d’un rànquing sense acompa-nyar-los d’una explicació detalladade la metodologia amb què han estatelaborats. En concret, s’han de conèi-xer indicadors i pesos, així com unadescripció precisa del que mesura cadaindicador. Tot això permetria als desti-nataris d’aquesta informació, futurs es-tudiants, poder escollir el rànquing quemillor s’ajusti a les seves necessitats.

Malgrat totes les diferències entrerànquings, la majoria dels indicadorsutilitzats se solen agrupar en tresblocs: mesures d’input –professorat,alumnat, recursos econòmics i instal-lacions–, de procés i de resultats.

*Directora de l’estudi “La gestió de larecerca en les universitats espanyolesmés ben situades en els rànquings”

L’EQUIS és una acreditació internacionalde qualitat que s’atorga a aquelles ins-titucions que compleixen amb uns de-terminats requisits. Avui, només quatrecentres espanyols –EADA; Esade, IESE iInstituto de Empresa (IE)– i 131 a tot elmón compten amb aquesta acreditació.Alguns dels criteris per ser acreditat són:

La institució he de tenir una an-tiguitat de deu anys com a mínim

La plantilla ha de constar de,com a mínim, 25 professors atemps complert

El centre ha de tenir reputaciónacional i internacional

El centre ha de tenir una visiógeneral d’excel·lència (òrgansde govern, professorat, alumnes,exalumnes, relació amb empreses,recerca i política de RSC)

Criteris que considera el Financial Timesper als seus rànquings:

Disposar de l’acreditació dequalitat EQUIS o AACSB

Que el programa o programestinguin un mínim de 30 partici-pants a l’any, i se n’hagin impartitquatre edicions abans de partici-par en el rànquing

La institució ha de tenir unmínim de vint professors a tempscomplert

REQUISITS

tres ciutats europees més atractives sónLondres, París i Barcelona (que disposad’Esade, IESE i EADA). “La marca Bar-celona és molt atractiva”, apunta Díaz.

Estudiar en un centre que apareix enels rànquings internacionals també acabaessent positiu per a l’alumne quan arribael moment de la inserció laboral, “espe-cialment si opta per intentar aconseguirfeina en una empresa internacional, quesón les que es miren més aquest tipus declassificacions”, explica Guàrdia. JordiDíaz comparteix aquesta opinió i desta-ca que: “Les empreses grans sí que tenenen compte els estudiants que han passatper una escola ben posicionada; com quetenen molts aspirants, per a elles és unaprimera variable de selecció”.

A LES UNIVERSITATSLes universitats tenen els propis ràn-quings –Shanghai, Times Higher Edu-cation, QS, Leiden, U-Multirank, etc.-,que són diferents dels de les escoles denegocis i es basen en altres paràmetres.

“Encara que avui la majoria d’estudi-ants tria la carrera segons les notes de talli la informació que li arriba boca-orellad’altres alumnes, familiars, amics… i elsrànquings tenen poc pes entre l’alumnatd’aquí –explica Antoni Ras, vicerectord’Estudis i Planificació de la UniversitatPolitècnica de Catalunya–, som consci-ents que cada vegada és més necessaritenir-hi presència erquè no ser-hi enspot perjudicar a l’hora de voler captarestudiants de fora becats”.

Segons les aportacions dels experts,cal tenir presència en els rànquings, per-què són una carta de presentació inter-nacional, però només se’ls ha de donar laimportància que es mereixen.

Esade és una de les escoles de negocisespanyoles més ben posicionades en elsrànquings. ESADE

Masters of Science / Administració i Direcció d’EmpresesAdministració i Gestió Pública / Comptabilitat i Finances

Economia i Gestió de la Salut / Màrqueting / Recursos Humans

www.barcelonaschoolofmanagement.upf.edu

Masters of Science,MBA,màsters i postgraus


Màsters per a nousperfils professionals

F a només deu anys era im-pensable parlar d’aplica-cions mòbils, de tauletes.de smart cities o de disse-nyadors de videojocs. Els

productes canvien i també els professi-onals que els fan, que es veuen obligatsa reciclar-se i a adaptar-se als constantscanvis de la societat. Es generen aixínoves demandes tecnològiques, jurídi-ques, educatives, entre d’altres, i sorgei-xen més llocs de treball. I és en aquestcontext canviant on les universitats esveuen obligades a reformular l’ofertad’estudis superiors i ampliar el catàlegde màsters per formar els nous perfilsde professionals.

“El màster permet cursar uns estudiscomplementaris que ofereixen una for-mació específica en una matèria i queconverteix l’estudiant en un expert”,explica Maribel Rosselló, vicerectora dePolítica Docent de la Universitat Politèc-nica de Catalunya (UPC). Per a Rosselló,les universitats han d’estar a prop de lasocietat, conèixer els nous llocs de feinaque es generen a les empreses i “formarprofessionals capacitats per poder de-senvolupar les noves tasques que reque-reix la societat”.

La UPC és un exemple d’aquestaadaptació, ja que el curs vinent 2014-2015 oferirà vuit nous màsters (dos denàutica, un d’enginyeria aeronàutica,d’enginyeria industrial, de sostenibili-tat, d’alimentació, de cuir i d’adminis-tració i direcció d’empreses) que neixenper satisfer les demandes d’una bonapart dels estudiants.

PROFESSIONALITZADORSHi ha titulacions que requereixen cur-sar un màster per poder exercir unaprofessió –enginyer aeronàutic, en-ginyer industrial, advocacia, nàutica,etc.– i per tant, les universitats hand’oferir aquesta formació professiona-litzadora. Enguany, la Politècnica in-corpora a l’oferta diversos màsters pro-fessionalitzadors i altres que responena necessitats concretes d’un territori.“Per exemple, vam veure que a Iguala-da, una zona on es treballa molt el cuir,es necessitaven molts professionals quedominessin material i vam decidir crearun màster en Enginyeria del cuir”, ex-plica Roselló.

Coincidint amb la vicerectora de la

NOELIA CONRADO

Les universitats catalanes amplienl’oferta de màsters per donar respostaa les noves necessitats laborals i socials

OFERTA I DEMANDA

AJUTS EXTERNSPER CURSARUN MÀSTER

BEQUES MAEC-AECID: Beques per aciutadans espanyols i estrangers per ferestudis a Espanya (i a l’exterior)

BEQUES SANTANDER: Més de 30.000beques, ajuts a l’estudi i pràctiquesprofessionals per a estudiants d’Alema-nya, Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia,Estats Units, Espanya, Mèxic, Portugal,el Regne Unit i Uruguai.

BEQUES FULBRIGHT: El ProgramaFulbright és un programa competitiud’ajuts a l’estudi que fomenta l’intercan-vi de titulats superiors dels Estats Unitsi d’altres països membres del programaamb l’objectiu d’investigar, estudiar oimpartir docència

BEQUES UNESCO: Estades de curtadurada perquè els beneficiariss’especialitzin cursant un postgrau

OBRA SOCIAL “LA CAIXA”: Beques pera estudis de màsters universitaris aEspanya

PORTAL PLOTEUS: Beques de la Unió Eu-ropea per a estudiants de nacionalitatno europea per fer estudis a Europa

PORTAL UNIVERSIA: Portal d’universi-tats espanyoles i llatinoamericanes ambinformació sobre beques

ració, com en programació d’apps per asmartphones i tauletes, en creació de vi-deojocs o telefonia mòbil, entre d’altres.

MÀSTERS PROPIS VS. OFICIALSA l’hora de triar un màster l’estudiantpot escollir entre els oficials –que se-gueixen els criteris de l’Espai Europeud’Educació Superior–, i els propis –ti-tulacions que dissenya la universitat.Segons Roselló “molts estudiants no co-neixen les diferències entre uns i altres”,però l’alumne ha de saber que noméspodrà fer un doctorat si abans ha cursatun màster oficial. “Els propis són impul-sats per les universitats perquè creuenque han de donar resposta a necessitatsde determinats sectors o per prestigi delcentre”, explica, i afegeix que “els màs-ters propis els pot cursar qualsevol per-sona, amb o sense titulació universitària,però si no la té se li acredita un títol d’ex-tensió universitària i no de màster”.

Els especialistes recomanen que a l’ho-ra de triar un màster l’estudiant tingui encompte la temàtica i no si és oficial o pro-pi. Josep Lluís del Olmo, director deMàs-ters, Postgraus i Extensió universitàriade la Universitat Abat Oliba CEU destacaque “hi ha màsters propis, com els MBA,que són reconeguts per les empreses i do-nen la titulació oficial de la universitat”.

MODALITATTant els màsters oficials com els pro-pis tradicionalment s’han cursat a launiversitat de forma presencial. Peròcada vegada són més els estudiants quecompaginen feina i estudis, i opten perfer un màster on line. Un exemple n’ésla Universitat de Barcelona que, a causa

de l’augment de sol·licituds per fer màs-ters virtuals, aquest any posa en marxala plataforma Centre Universitari Inter-nacional de Barcelona (Uniba) per oferirdos màsters i un grau. “Teníem moltespeticions per fer estudis virtuals, sobre-tot d’estudiants de parla hispana i delsEstats Units, que no poden assumir elscostos del viatge, i d’estudiants d’aquí,que no disposen del temps per anar aclasses presencials”, explica Roselló.

En el cas de la formació semipresenci-al Del Olmo destaca que “permet a l’es-tudiant assumir un 60% de la matèria acasa i un 40% a l’aula, i això dóna mésflexibilitat horària a qui treballa i no potassistir a classe com requereixen les titu-lacions presencials”.

FINANÇAMENTSi bé el màster és el darrer graó de la for-mació de l’estudiant, no tothom pot ac-cedir-hi per l’elevat cost que tenen. “Elsmàsters sempre han sigut cars, però desde l’últim decret de l’any 2012 –que in-dica que el preu del màster ha de cobrirentre un 25% i un 50% de les despesesdel curs– els preus s’han incrementatmolt”, explica el vicerector de la UB.

A més, l’increment de l’1,25% del preudel crèdit als estudiants extracomunita-ris ha fet que molts alumnes no puguinassumir-ne els costos –o bé el seu país noels concedeix la beca– i decideixen estu-diar en països propers com França o Ale-manya, on el preu del crèdit ésmés barat.

Classe del Master in innovationand research in informatics de la

Universitat Politècnica de Catalunya

UPC, Gaspar Roselló, vicerector de Po-lítica Acadèmica i Qualitat de la Uni-versitat de Barcelona (UB), destacaque “el mercat laboral marca l’oferta demàsters”. En el cas de la UB, durant elsdarrers tres anys ha experimentat unaforta demanda de màsters de ciències –biologia, biotecnologia i farmàcia–, i delsquatre nous màsters que oferirà el cursvinent, dos seran de farmàcia.

Les noves tecnologies són un delssectors que avancen més ràpidament.El mercat sol·licita professionals prepa-rats en àrees concretes i les universitatsi els departaments de recerca dissenyenmàsters propis i oficials d’última gene-


ESTUDIAR A L’AULA O A CASA

YAIZA SANTONJAEstudiant del Màster Universitari enFormació del Professorat en ESO, batx.,FP i EI en modalitat semipresencial

La Yaiza va acabar l’any 2011 els estudisde periodisme. Estava interessada en elmón de la docència i va decidir cursar elmàster universitari d’un any en Formaciódel Professorat, titulació necessària perpoder exercir com a mestre.Va optar per fer-lo de forma semipre-sencial per compaginar-lo amb la feina.“Buscava una modalitat amb flexibilitaton jo pogués organitzar-me les horesd’estudi i de treball”, explica Santonja.Al màster, que és d’avaluació contínua,“hi ha classes presencials però l’assistèn-cia és optativa i també hi ha seminarison l’assistència és valorada amb un puntextra a la qualificació final, mentre queels exàmens sí que són presencials”,afegeix.L’estudiant també valora que el màsterli permet tenir un contacte molt properamb el professorat i els tutors per mitjàdel correu electrònic, o bé amb reunionspresencials en el cas de sol·licitar-les

CARLOS RAMÍREZEstudiant del Màster Expert en Espanyolcom a Llengua Estrangera en ÀmbitsProfessionals en modalitat presencial

Després d’acabar la llicenciatura i davantla difícil situació laboral que hi ha actual-ment, el Carlos es va plantejar la possibili-tat de continuar amb una formació que liobrís noves portes per trobar feina. “Quanvaig acabar d’estudiar periodisme vaigoptar per fer aquest màster perquè empermet reorientar el meu perfil professio-nal i m’obre les portes d’un sector, com ésel de la docència d’espanyol per a estran-gers, que està en creixement”, argumentaRamírez.Tot i que també podria fer el màster online, Carlos buscava un màster presencial“perquè crec que em costaria adaptar-meal nou model d’aprenentatge a distància,ja que valoro especialment l’intercanvique es produeix a l’aula”. El fet d’anar aclasse l’ajuda a mantenir la constància,l’obliga a mantenir uns horaris fixos quededica als estudis i també li permet teniruna relació més estreta tant amb elsprofessors com amb els companys


Les pràctiques del màster:una oportunitat i un repte

Des de l’inici de la crisi, unai altra vegada les dades del’Enquesta de Població Activa(EPA) ens hanmostrat que

davant l’alarmant índex d’atur juvenil, laformació universitària de grau i màsterés el millor antídot. Concretament aEspanya, el passat mes d’abril, l’atur delsjoves menors de 25 anys, sense fer dis-tinció del nivell de formació, se situà enel 53,1%, duplicant pràcticament l’índexd’atur per a aquesta franja d’edat de l’Eu-rozona (22,5%). Però si ens centrem en elcol·lectiu dels universitaris, les xifres esredueixen considerablement situant-seen el 13,5% entre els graduats i en el 8,6%en els màsters. Aquest fet ha contribuït

en granmanera a omplir les aules delsmàsters en busca, no només d’uns conei-xements més especialitzats, sinó tambéd’unes pràctiques més professionals quefacilitin la inserció laboral desitjada.Per a molts estudiants, els màsters han

esdevingut el refugi des d’on adquirir unvalor afegit adequat a les demandes delmercat de treball. En aquest context lespràctiques són l’element estel·lar, hande ser la garantia d’assoliment de lesdestreses i competències requerides pertrobar una feina adient. Enmolts plansd’estudis de màsters es preveuen estadesmés llargues que les que inclouen elsgraus i poden arribar fins i tot a més de700 hores. Els programes formatius de

saris en la formació dels estudiants enpràctiques: competències professionalsi esperit emprenedor”. El principalobjectiu era desvetllar les llums i ombresentorn a la funció del tutor de les pràc-tiques acadèmiques en empreses i lesseves necessitats formatives, de suport od’una altra naturalesa. El tutor assumeixla funció de guia de l’estudiant, l’acom-panya en l’aprenentatge, el rectifica in’és el referent professional. Fruit del’anàlisi de la documentació recopiladaen sessions grupals amb tutors i respon-sables de recursos humans de pimes,grans empreses i administracions públi-ques, alumnes, antics alumnes i tutorsacadèmics va quedar palesa la necessitatde seguir treballant en l’apropamentde la universitat i l’empresa en aquestcamp. Hi ha molta tasca pedagògica perfer i és imprescindible sensibilitzar tant

Molts joves cursen unmàster per poder ferpràctiques laborals

les pràctiques també sónmés completsper afavorir l’adquisició de totes les com-petències específiques de les sortidesprofessionals a les quals aboca el màster.La realització d’unmàster proporcionaseguretat i bagatge professional, i esdevéel millor trampolí per a l’ocupabilitat.Ara bé, per tal que les expectatives

dipositades per l’alumne en el màster–i especialment en les pràctiques– es-devinguin realitat, adquireix especialimportància la figura del tutor de l’em-presa. A l’Observatori Laboral de la Uni-versitat Abat Oliba CEU vàrem realitzarel curs passat, amb el co-finançamentde la Diputació de Barcelona, un estudiexploratori sobre “El paper dels empre-

OPINIÓ. OLGA LASAGA MILLET

Directora del Servei de Pràctiques i OcupacióUniversitat Abat Oliba CEU

Les pràctiques hande ser la garantia perassolir les destresesprofessionals

a la societat com a les empreses de laimportància estratègica de les pràcti-ques i de la rellevància de la figura deltutor de pràctiques com a formador delsfuturs professionals. Cal trobar fórmulescreatives per dotar els tutors dels recur-sos necessaris per portar a terme la sevatasca com a formadors i avaluadors, i percrear networking i sinergies entre els tu-tors de les empreses. També és necessaricrear una cultura de bones pràctiquesper evitar-ne la desvirtuació, i fomentarla responsabilitat social de les empresesenvers la formació dels estudiants.Per garantir que els joves professionals

tinguin un posicionament competitiua l’hora d’accedir al mercat de treball iaportin la innovació i esperit emprene-dor que la societat i el teixit productiudemanden, cal que es treballi conjunta-ment entre universitat i empresa.Cal fomentar i reconèixer el paper i la

responsabilitat social de les empresescom a part implicada en el procésde formació de l’estudiant universitaride màster.

Formació financeraen el centre delsprofessionals de

les finances

POSTGRAUS EN FINANCESInscripcions obertes | Inici octubre 2014

Programa CEFA i CIIA

Gestió Patrimonial

Màster en Finances

Productes Financers Derivats

Direcció Financera Aplicada

Analista Financer Europeu i Internacional

EFPA European Financial AdvisorTM, EFA

Pràctiques professionals i visita City Londres

Llicència d’operador de MEFF

Més enllà de les competències en finances

Av. Josep Tarradellas, 123 , 2a planta. 08029 Barcelona - Tel. 93 412 44 31 - [email protected] - www.iefweb.org


La formacióvirtual agafavolada

L’ ús de la tecnologia ha ad-quirit un caire indispen-sable en tots els àmbitsde la vida. Possiblement,una de les proves òbvies

n’és l’ús dels telèfons intel·ligents, elsquals reflecteixen aquesta dependènciaevident vers les eines tecnològiques –comamostra, diversos estudis assegurenque de mitjana es consulta l’smartphonemés de 100 vegades al dia.Les universitats s’han d’adaptar a la

revolució tecnològica que ha tingut lloc,sobretot, des de fa una dècada; fet que esreflecteix també en l’increment del nom-bre d’universitats que ofereixen estudisvirtuals i a distància. El passat mes d’abrilla UB presentava el Centre UniversitariInternacional de Barcelona (UNIBA), unnou projecte que, en col·laboració amb elGrupo Planeta, oferirà estudis en línia. Es

converteix així en la primera universitatpública catalana que entra en aquest ter-reny. Quant a les dades respecte a alum-nes matriculats en els centres que oferei-xen e-learning (aprenentatge electrònic),les xifres s’hanmantingut sosteniblemento augmentat. El cas de laUniversidadNa-cional de Educación a Distancia (UNED)és significatiu: fa quatre anys, 33.615 per-sones es van matricular als graus i màs-ters que hi ofereixen; en l’actualitat, ja hiestan inscrites 151.219.La imatge de la formació on line, que

en els inicis semblava restringida als quetenien dificultats per conciliar la vida per-sonal o professional amb els estudis, ha fetun tomb en l’actualitat. “La virtualitat nonomés contribueix a compaginar la nostravida, sinóqueafavoreixun salt capa la glo-balització. Un cop has tastat satisfactòria-ment la formació virtual, ja no vols tornar

aquelles que podrien anar a classes pre-sencials però aquí veuen la possibilitatd’estudiar al seu ritme”, explica CarlesSigalés, vicerector de Política Acadèmi-ca i professorat de la UOC. Aquest em-motllament a la vida personal, també elvalora el vicerector d’investigació de laUNED, RicardoMairal, però recalca quela flexibilitat no supleix la qualitat: “Vamcomençar amb un perfil d’estudiant queté feina i vol cursar un màster o una pri-mera titulació, però cada vegada tenimmés estudiants joves, de 18 i 19 anys, per-què oferim una formació virtual i semi-presencial, competitiva i completa”.La flexibilitat que aporta l’e-learning

requereix autodisciplina per assolir elsobjectius amb èxit. L’Espai Europeud’Educació Superior, també anomenatPla Bolonya, té un ritme d’avaluació mar-cat, que demana exigència en els diver-sos sistemes d’aprenentatge, però segonsCarles Sigalés (UOC), en els models elec-trònics, això s’incrementa: “L’educació online obliga a un nivell de disciplina i or-ganització superior al de la persona quefa formació presencial”, i ho atribueix alfet que “si les obligacions són fixes en unshoraris, sónmés fàcils de complir”.

INTERACCIÓ“El que més trobo a faltar en aquest ti-pus de formació és la interacció espon-tània entre els alumnes. En els fòrumsvirtuals l’intercanvi no és tan espontanii directe com en una classe presencial”,exposa l’Anna Blanco, periodista de for-mació, que actualment cursa a la UOC

el postgrau de Medició i avaluació de lacomunicació. No obstant això, l’alumnadetalla que els fòrums “són una bona viaper compartir notícies, enllaços o víde-os; que en les aules tradicionals no hi télloc tan fàcilment”. Amb ella coincideixtambéMartorell, que dels pocs desavan-tatges que troba en l’e-learning, en des-taca “la despersonalització que sofreixesamb la virtualitat, perdre el contacte de‘tu a tu’”. Contraposadament, el vicerec-tor de la UOC explica les virtuts del queen anglès s’anomena flipped classroom(classe invertida): “En lloc d’anar a clas-se a escoltar el professor i fer exercicis acasa, fem-ho a l’inrevés: llegim el que di-uen els professors a casa i aprofitem pertreballar conjuntament, debatre i aclarirdubtes; fem la classe realment activa”.

INNOVACIÓL’ús estès de les aplicacions mòbils s’hainstal·lat també en l’àmbit universitari.La UNED va llançar a finals de maig unaapp gratuïta que permet veure l’emissióen directe de l’activitat universitària,com ara classes, conferències o tutories;així com accedir a diversos continguts.També el mes de maig, el portal per

aprendre idiomes SpeakApps, desenvolu-pat per un equip de professors de la UOC,va rebre lamedalla de plata dels guardonsinternacionals Learning Impact 2014,atorgats per l’IMS Global Learning Con-sortium, una entitat sense ànim de lucreque fomenta l’ús de les tecnologies d’apre-nentatge en l’educació superior. Per ara, laplataforma té 8.000 alumnes inscrits.

APRENENTATGE ELECTRÒNIC

La flexibilitat és determinant, peròl’alumnat valora factors com la qualitatde l’oferta a l’hora de triar estudis en línia

ANNA CATALÀ

La formació on line també permet el treball en equip i compartir coneixements. JB

a la tradicional”, explicaMiguelMartorell,que cursa dos màsters a la UniversitatOberta de Catalunya (UOC), un en Gestiócultural i l’altre enDirecció d’empreses.

FLEXIBILITATLa flexibilitat, pel que fa a horaris i as-sistència, segueix sent un factor priori-tari a l’hora de decantar-se per estudiaren línia. “La formació al llarg de la vidaés una necessitat evident, seguramentaquesta és la raó de base del model. Ésmolt interessant per a persones ambun cert nivell de formació, ja ocupades;però cada vegada més és un recurs per a

LA LLIBERTAT QUE APORTAL’E-LEARNING REQUEREIXAUTODISCIPLINA PERASSOLIR ELS OBJECTIUSAMB ÈXIT

AVANTATGESDELS ESTUDISEN LÍNIA

FLEXIBILITZARL’alumne s’organitza al seu ritme i potcompaginar la formació amb la feina ila vida personal, sense haver de compliruns horaris concrets

COMPARTIREls fòrums virtuals generen debats entrealumnes i professors, i faciliten l’intercanvidematerials, sense límit d’espai i temps

PRACTICARPermeten l’accés a pràctiques professi-onals, tant presencials, com virtuals. Enel cas dels màsters professionalitzadors,com ara en el de professorat, podenfer-se en organitzacions de manerapresencial; però també es duu a termeel teletreball, per exemple en el cas delmàster d’advocacia

ESTALVIAREn casos de persones que viuen aïlladesdels nuclis urbans i no tenen facilitat peraccedir a les facultats presencials, supo-sa un estalvi pel que fa a desplaçaments

EDITA: LA VANGUARDIA EDICIONES SL - AV. DIAGONAL, 477 (08036) BARCELONA - TEL.: 93 481 22 00 - WWW.LAVANGUARDIA.ES; PREIMPRESSIÓ: LA VANGUARDIA // PUBLICITAT: PUBLIPRESS MEDIA - AV. DIAGONAL, 477 (08036) BARCELONA -TEL.: 93 344 30 00 - 902 178 585 - WWW.PUBLIPRESSMEDIA.COM // PRODUCCIÓ: EDICIONS CLARIANA, SL -BALMES, 152, 1 4 (08008) BARCELONA - TEL.: 93 237 46 88 - WWW.CLARIANA.CAT - DIRECCIÓ: EUGENI MADUEÑO.

COORDINACIÓ: GEMMA MARTÍ. REDACCIÓ: NÉSTOR BOGAJO, EUGENI CASANOVA, ANNA CATALÀ, NOELIA CONRADO, TONI MERIGÓ. FOTOGRAFIA: JAVIER BALMES, FREDERIC CAMALLONGA. DISSENY I MAQUETACIÓ: MARTA SAGARRA //


Som la institució líder ambpresència internacional,unànimement reconegudapel seu lideratge enmàrqueting i empresa.

Oferim el major portafoli de graus, postgraus i cursos especialitzats en màrqueting icomunicació d’Espanya.

ICEMD, l’Institut de l’Economia Digital d’ESIC, és líder en la formació d’entorns digitals des de fa18 anys.

ESIC Alumni és la major xarxa d’Antics Alumnes que treballen en màrqueting.

Cada any formem en disciplines de màrqueting a més de 4.000 alumnes entre grau i postgrau.

El 60% de les ofertes laborals que gestiona anualment el nostre Departament de CarreresProfessionals són de màrqueting.

Mitjançant ESIC Editorial, editem les publicacions científiques més importants del sectord’empresa i màrqueting.

Dirigim i recolzem el major número de tesis doctorals relacionades amb el sector del màrqueting.

Som difusors de continguts i inspiradors del màrqueting a través d’iniciatives com el GlobalMarketing Competition, la major competició empresarial universitària del món, amb més de 5.000participants universitaris cada any, i HOY ES MARKETING, la jornada professional més importantd’Espanya que compta amb la presència de més de 7.000 assistents, entre d’altres.

$"#!!#$"ENTRA EN

I DESCOBREIX PERQUÈ HO SOM.

Som l’empresa. Som elmàrqueting.

%,+0-! )!$#&!- '#, .,% ., *! 21 !)"% %/(#,+0* 20/%'0 10* (#')$0%,/. !* /-&%'0 +!"&

93 414 44 [email protected]/barcelona

ESIC als ràquings: 4ª a Espanya, 11ª a Europa, 16ª al mónRànquing MBA per escoles globals d’Amèrica Economia 2012/13)

ESIC és membre fundador de l’AEEDE


Al voltant de 700 alumnes de màster iprogrames de postgrau del UPF-IDECaconsegueixen realitzar cada anyles seves pràctiques professionals enempreses relacionades amb els estu-

dis que realitzen. El centre de formació contínua icursos d’especialització de la Universitat PompeuFabra manté acords amb més de 600 empresesque busquen cada any els millors candidats per-què iniciïn el seu camí professional.

Aquesta extensa xarxa d’entitats col-laboradores s’ha aconseguit després de dues dè-

Els alumnes delUPF - IDECpodentriar fer pràctiquesentre 600 empreses

acords de finançament amb entitats financeres,beques específiques a programes, algunes con-cedides per part d’entitats col·laboradores, i unprograma de beques exclusiu per donar suport altalent. Aquest any, per exemple, han concedit untotal de 56 beques talent als seus alumnes mésbrillants. La nota mitjana dels expedients acadè-mics que han estat aprovats és de 9 i la beca elssufraga entre el 25 i el 50% de la matrícula delmàster escollit.

El centre d’estudis del UPF - IDEC s’ubica al carrer Balmes de Barcelona

El centre de formaciócontínua de la PompeuFabra llança aquest anynous programes en“legal compliance”,usabilitat web itecnologia de l’esport

cades de funcionament amb un mateix objectiu:especialitzar els universitaris, professionals i finsi tot als directius d’empresa amb formació actu-alitzada d’acord amb les necessitats del mercat idel moment, cosa que sempre ha estat un han-dicap per resoldre en la formació espanyola. Elsprogrames a mida i especialitzats se centren en8 grans àrees però es reparteixen en més de 50cursos diferents, que intenten cobrir molts campsespecífics de diferents sectors.

Així, centrats en el valor que ofereix l’es-pecialització, cobreixen des de les àrees mésclàssiques en què el UPF-IDEC va iniciar la sevaactivitat, com poden ser el Dret, la Comunicacióo les Polítiques Públiques, a les noves especia-litzacions sorgides en els últims temps com l’artdigital, l’edició literària, la creació de videojocs,les tecnologies de la informació, la gestió cultu-ral, la traducció especialitzada o tot el relacionatamb la salut i el benestar. Són camps professio-nals que per la seva condició innovadora o pelseu grau d’especialització requereixen professio-nals molt preparats. Tant és així, que el UPF-IDECofereix també formació adaptada a empreses iorganitzacions, per a qui dissenyen cursos i plans

de formació a mida pels seus empleats.Pel proper curs acadèmic han obert nous pro-

grames especialitzats en “legal compliance”, l’ex-periència d’usuari i usabilitat en els entorns webi tecnologia de l’esport, tres sectors clarament al’alça avui en dia.

SUPORT AL TALENTPer completar el seu suport als alumnes que apos-ten pels cursos del UPF-IDEC, el centre té oberts

CONSTRUEIXEL TEU FUTUR

Màsters universitaris /Másteres universitariosUniversity Master’s Programmes

2 0 1 4 - 2 0 1 5

www.udg.edu/mastersÀmbits

· Biologia Molecular, Biomedicina

i Salut

· Ciència i Tecnologia de l’Aigua

· Ciències Humanes, del Patrimoni

i de la Cultura

· Educació

· Medi Ambient

· Psicologia, Salut i Qualitat de Vida

· Química

· Tecnologia

· Dret, Economia i Empresa

· Turisme


EDUCACIÓ RESPONSABLE

Formació sense entrebancsL’aprenentatgede grau i màstervirtual arriba asectors socialsamb dificultats peraccedir a classespresencials

L es noves tecnologies des-munten barreres i, en l’àm-bit de l’educació, aquestaidea es reforça amb les xi-fres sobre estudiants amb

discapacitat física i psíquica.En el curs 2013-2014, el nombre dema-

triculats a la universitat amb algun tipusde discapacitat va augmentar en un 10%, concretament en van ser 21.942 mésque l’anterior; segons dades que recull laFundació Universia, amb la col·laboraciód’Endesa i 76 universitats espanyoles.Del total, un 45 % d’aquestes personesrealitzen estudis virtuals; una xifra sor-prenent si es compara amb el fet que, deltotal d’universitaris espanyols, per aranomés un 15 % estudien un grau on line.

En l’àmbit català, un altre símptomaquemanifesta el potencial de la formacióvirtual per a aquest col·lectiu, és que laUOC concentra el 33,6% dels universi-taris amb discapacitat, segons revela uninforme presentat pel Consell Interuni-versitari de Catalunya a partir del censd’alumnes. Una dada que implica que de2.109matriculats ambdiscapacitat que hiha en el territori, 709 estudien a la UOC.

MATERIAL PER A INVIDENTSLa UOC ha dut a terme diversos projec-tes per progressar en el desenvolupa-ment de materials adaptats, per tal queels estudiants amb discapacitat físicapuguin treballar amb un mateix contin-gut que adquireix diversos formats. Demanera que, a partir d’un format estàn-dard XML, se’n puguin generar d’altres,com ara llibres parlats o electrònics per a

alumnat invident. El fet d’estudiar a dis-tància, té força avantatges per a les per-sones cegues, com per exemple no ha-ver de desplaçar-se al centre o prendreapunts En el cas de la UOC, l’atenció perla diversitat també es té en compte enla integració de personal en la resta dela comunitat universitària. Un cas n’ésel del Llorenç Sabaté, una persona invi-dent que va començar com a estudiant iactualment hi treballa com a coordina-dor d’accessibilitat de l’Àrea tecnològicaeducativa. En aquesta àrea, es treballa

en els laboratoris d’accessibilitat, en quèes desenvolupen eines com un lector depantalla, un ampliador de caràcters o unreconeixedor de veu.

PRÀCTIQUES PROFESSIONALSLa inclusió d’alumnes discapacitats enels sistemes universitaris afavoreix lesseves possibilitats posteriors de trobarfeina. En l’àmbit espanyol, la UNEDaplega el 40 % d’estudiants amb alguntipus de discapacitat. El centre té enmarxa un programa de pràctiques virtu-als que es s’implementa conjuntamentamb companyies com la petroliera Rep-sol o la proveïdora de solucions tecno-lògiques per a viatges Amadeus, perquèl’alumnat pugui realitzar pràctiquesrelacionades amb estudis diversos. Lesduen a terme de forma remota, en con-tacte amb les empreses i entitats d’arreud’Espanya, amb l’objectiu que els disca-pacitats físics no s’hagin de desplaçar.L’empresa Repsol ofereix actualmentpràctiques en un ampli ventall de sec-tors: d’Administració i direcció d’em-preses, Economia, Dret, Periodisme iComunicació. El programa l’ha dut aterme el Centre d’atenció a discapaci-tats de la UNED i FC Inserta –la consul-tora de recursos humans de l’ONCE.

ANNA CATALÀ

Oferir estudis universitaris a la poblacióreclusa per tal d’avaforir-ne la reinser-ció social i millorar-ne les expectativesprofessionals és el que preveu la legislaciósobre la formació en centres penitenciaris,recollida en la Constitució espanyola i enl’Espai Europeu d’Educació Superior.Una de les universitats pioneres en aquestàmbit és la UNED, que fa 30 anys quedissenya programes universitaris per ala població reclusa. “La funció social delsestudis a distància és fonamental, i en elcas concret del servei que oferim per acentres penitenciaris, cal dir que és forçaexclusiu respecte d’altres centres de l’Es-tat”, exposa el vicerector d’investigació,Ricardo Mairal.Amb la implantació del Pla Bolonya, laUNED va endegar la Plataforma educa-tiva ALF, que està disponible en diversoscentres penitenciaris del territori espa-

FORMACIÓ EN CENTRES PENITENCIARIS

nyol, i que disposa de material multimè-dia incorporat pels equips docents de launiversitat.Prop de 1.500 persones recluses a Espa-nya estudien mitjançant aquesta platafor-ma. El sistema encara ha de polir algunsaspectes, tal com indica un estudi que vapresentar l’Esteban Vázquez Cano (Facul-tat d’Educació, UNED) el 2013, en el qual,després de dos anys d’investigació en elcentre penitenciari de Madrid VII –a la lo-calitat d’Estremera–, va concloure que laformació superior millora les expectativesdels reclusos i recluses respecte al futuri respecte a la vida diària en el centre; itambé destaca que dediquen força horesal dia a l’estudi i les tasques relacionades.Tot i això, segueixen havent-hi escullsen el procés, com ara l’accés dificultós atutories per al seguiment i resolució dedubtes, així com als materials d’estudi

AQUEST CURS, EL NOMBREDE MATRICULATS A LAUNIVERSITAT AMB ALGUNTIPUS DE DISCAPACITAT HAAUGMENTAT EN UN 10 %

El 45 % dels estudiants universitaris amb discapacitat cursen estudis virtuals. JB


RECONEIXEMENT ‘WELCOME TO CATALUNYA’EXCEL·LÈNCIA

59màsters d’universitatscatalanes obtenen la mencióInternationalMaster’sProgrammeUn total de 59màsters oficials i propisimpartits per diferents universitatscatalanes han obtingut la nova distin-ció International Master’s Program-me (IMP). La menció, impulsada perla Secretaria d’Universitats i Recerca,té l’objectiu de promoure els estudisamb un alt grau d’internacionalitza-ció que s’imparteixen en el sistemad’educació superior de Catalunya.

Els màsters distingits amb la men-ció IMP han estat seleccionats enbase a uns criteris d’avaluació comsón: les llengües en què s’impartei-xen, els mèrits del professorat, i la in-serció professional i en programes dedoctorat, principalment.

La Universitat Politècnica de Ca-talunya ha estat el centre amb mésmàsters reconeguts amb la distincióIMP (17), seguida de la Universitat deBarcelona (14).

Nova distincióper als màsters

ErasmusMundus s’obre alsprogrames de doctoratErasmus Mundus, el programa perpromoure la cooperació entre institu-cions i la mobilitat d’estudiants entrepaïsos de la Unió Europea i tercerspaïsos, s’adreça per primera vegadaa programes conjunts de doctorat(Erasmus Mundus Joint Doctorate).

L’objectiu del projecte és millorarla qualitat de l’ensenyament superiori la recerca, i promoure el diàleg entrepersones de diferents cultures a tra-vés d’activitats diferents.

Com en les altres accions del pro-gramaErasmusMundus, impulsat perla Comissió Europea, la finalitat delsjoint doctorates és la cooperació entreacadèmics i institucions d’ensenya-ment superior de la UE amb tercerspaïsos per crear pols d’excel·lència itenir titulats altament qualificats.

Erasmus Mundus

Universitaris internacionalsexpliquen com és CatalunyaA través del videoblog Welcome toCatalunya, impulsat per la Secre-taria d’Universitats i Recerca, elsestudiants i personal docent i inves-tigador d’altres països que fan unaestada a Catalunya expliquen comés la societat catalana a través de lesexperiències viscudes.

El videoblog mostra càpsules de ví-deo d’uns tres minuts que permeten al’espectador descobrir quin és l’ambi-ent a les universitats catalanes, comviuen els internacionals la seva estadaaquí i quina visió tenen de Catalunya.

El projecte també disposa d’un per-fil a Twitter (@CAT_welcome) ambmaterial inèdit.

Un referent en docència, recerca i innovacióLa Universitat Pompeu Fabra (UPF) es manté com la universitat més productiva del’Estat espanyol en la segona edició de l’U-rànquing, que avalua l’activitat docent,investigadora i en innovació de les universitats espanyoles.

El rànquing, elaborat per la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’InvestigacionsEconòmiques, situa la UPF com la universitat més productiva de l’Estat en l’àmbitgeneral, però també en els camps de la productivitat en la docència i la recerca. Enl’àrea d’innovació la universitat se situa en quart lloc.

Com a universitats més productives, després de la UPF trobem la Politècnica deCatalunya, l’Autónoma deMadrid, la Politècnica de València i l’Autònoma de Barce-lona, mentre que la Universitat de Barcelona ocupa la desena posició.

ON LINE

Primers màsters endesenvolupament sostenibleL’IMF Business School i la UnescoClub han signat un conveni per im-partir els primers màsters internacio-nals en Desenvolupament Sosteniblede forma on line.

El programa formatiu inclou tresespecialitats diferents. En primerlloc, el màster en DesenvolupamentSostenible a l’empresa, que fomen-ta la gestió del canvi a la societat desde les organitzacions empresarials.D’altra banda, el màster en LideratgeSostenible, que ofereix una formacióteòrica i pràctica basada en valorsdel bé comú, vinculats amb els valorscorporatius i el desenvolupamentprofessional. Finalment, un màsteren Desenvolupament Sostenible pera entitats locals, l’únic màster actualque entrena polítics i funcionaris encompetències necessàries per a undesenvolupament sostenible.

La Pompeu, la més productivaLa Universitat Pompeu Fabra obté les millors puntuacions a l’U-Rànquing. UPF

Màsters ensostenibilitat

UN TOTAL DE 31.025 ESTUDIANTS CATALANS S’ENFRONTEN AVUIA LA SEGONA JORNADA D’EXÀMENS DE LES PROVES D’ACCÉS A LAUNIVERSITAT (PAU). COM A NOVETAT, I COINCIDINT AMB LES PAU,703 ESTUDIANTS FARAN LA PROVA D’APTITUD PERSONALPER ACCEDIR ALS ESTUDIS D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

SELECTIVITAT

L’adreça del nou videoblog és

www. welcometocatalunya.cat

Videoblog

FUTURS DOCTORS


Qui visita l’exposició “Elisava’sWorld”o assisteix a alguna de les jornadesde portes obertes o conferènciesque l’escola organitza s’endinsa enun sorprenent univers on la creati-

vitat, la innovació i el rigor es fusionen tot en un.Aquest centre adscrit a la Universitat Pompeu

Fabra, que ocupa el Top 15 de les universitats eu-ropees del darrer rànquing de la Unió Europea,imparteix els estudis oficials del Grau en Dissenyi el Grau en Enginyeria de Disseny Industrial i unampli ventall de programes demàster i postgraus.La sinergia entre ambdues disciplines es projectaen els treballs que realitzen els 2.000 alumnesprovinents d’arreu del món, sota la tutorització de700 professionals destacats en les seves especiali-tats que comparteixen el seu expertise a les aules.El projecte educatiu d’Elisava abasta una es-

pecialització formativa encarada al desenvolupa-ment del talent i les habilitats necessàries per di-ferenciar-se en un context internacional altamentcompetitiu. En aquest sentit, l’escola és l’únic cen-tre universitari en impartir el Pla d’Estudis Simul-tanis que permet els seus alumnes de Grau obte-

Elisava imparteix una formaciócapdavantera en disseny i enginyeria

graus oficials, que premien el mèrit dels estudiantsamb un ajut del 50% del cost del curs acadèmic;o organitza els Premis ei! als millors treballs delsgraus oficials i dels més de 60 programes màsters ipostgraus que ofereix en diferents àmbits: DissenyGràfic i Comunicació, Disseny de Producte, Dissenyd’Espai i Arquitectura i Estratègia i Management.Aquesta línia pluridisciplinar, orientada al món

professional, queda palesa amb el desenvolupa-ment de projectes amb empreses i institucionsnacionals i internacionals. Estudiar a Elisava obrela porta a nous entorn acadèmics, gràcies als mésde 60 convenis que té amb escoles i universitats;o professionals, tal i com ho proven els prop de400 convenis de pràctiques que es desenvolupenanualment i els serveis de la borsa de treball.L’Escola implementa metodologies de treball

on el disseny i l’enginyeria actuen com eina estra-tègica per a resoldre els nous reptes i problemes.Exemples recents d’aquestes directrius van des dela col·laboració entre elBullifoundation i Elisava pera què els alumnes desenvolupin el projecte ElBulli1846 i ElBulli DNA Challege per innovar en el con-text expositiu de Cala Montjoi, a la participació del’escola en el projecte BCN RE.SET amb el treball deldisseny i l’execució d’una instal·lació ubicada a l’Arcde Triomf de Barcelona inaugurada el 10 de juny.La realització de totes aquestes propostes es

du a terme en mig de l’entorn dinàmic, innovadori cosmopolita que es viu a la seu de l’escola, unmodern edifici d’11.000metres quadrats situat alcor de Barcelona, a la Rambla, on la creativitat i latecnologia són les protagonistes.

Elisava està valorada entre les 100 millors escoles de disseny i arquitectura d’Europa

El centre adscrit a laUniversitat PompeuFabra promoul’excel·lència acadèmicaamb beques i premis

l’any 2013 i 2014, consecutivament, per la presti-giosa revista Domus.Elisava sempre ha impulsat el desenvolupa-

ment de les trajectòries dels seus alumnes per aquè esdevinguin professionals preparats per donarrespostes als nous desafiaments. Així, l’escola con-voca les Beques a l’Excel·lència Acadèmica per als

nir la doble formació en Disseny i Enginyeria, unasingularitat molt preuada en el mercat laboral.La filosofia d’Elisava sempre ha estat al servei

de la innovació de la societat i de l’empresa. Aixího reflecteixen les diferents iniciatives que portaa terme aquesta escola, valorada entre les 100millors escoles de disseny i arquitectura d’Europa


Amb una tradició educativa que es re-munta a finals del segle XIX, l’EscolaUniversitària Salesiana de Sarrià ésuna institució d’educació superiorque té com a missió la formació in-

tegral dels futurs enginyers, tot posant un èmfasiespecial a la part pràctica dels estudis i la inserciólaboral, promovent així la participació activa i l’es-perit emprenedor, i apostant pel seu desenvolupa-ment com a persones.

Després de 20 cursos formant enginyers i mésde 1.500 alumnes que han finalitzat els seus es-tudis, l’EUSS inicia una nova singladura el curs2014-2015: proposa una doble titulació de Me-cànica i Electrònica Industrial, a fi de complemen-tar l’àmplia oferta de graus en enginyeria que jaofereix de l’àmbit industrial.

Així, als graus d’Enginyeria en Electrònica In-dustrial i Automàtica, Eléctrica, Mecànica i Orga-nització Industrial (de 240 ECTS i quatre cursosde durada); s’afegeix l’aposta de dos graus en

Transformar les personesi formar els professionals

A l’oferta formativa de graus de l’escola s’afe-geix un Màster en Direcció i Organització Indus-trial, que a la seva 8ª edició té com a objectiuconsolidar les capacitats dels graduats d’àmbitindustrial, a fi que exerceixin amb eficiència i efi-càcia càrrecs directius a l’àmbit de l’organitzacióindustrial, gràcies a un nodrit claustre de profes-sors que combina perfils acadèmics i professionalsamb àmplia experiència docent.

L’EUSS ha posat en marxa el programa Engi-neering by doing, una proposta formativa ques’estructura des de la perspectiva del desen-volupament de les competències professionalsdels estudiants. Aquest programa és el resul-tat d’un projecte basat en una consulta a l’en-torn soci-econòmic (empresaris, universitaris iagents socials).

Per l’Escola Universitària Salesianade Sarrià han passat més de 1.500alumnes que han finalitzat els estudis

L’Escola UniversitàriaSalesiana de Sarriàposa èmfasi en la partpràctica del estudis ila inserció de l’alumnealmón laboral

Sobre la base dels seus objectius,l’Escola Universitària Salesiana deSàrria ha posat en marxa el programaEngineering by doing, una proposta

formativa que s’estructura des de la perspecti-va del desenvolupament de les competènciesprofessionals dels estudiants i que es focalitzaentorn a dos eixos principals: les pràctiques aempreses i l’aprenentatge basat en projectes.Ens ho explica el seu director general.

Quins estudis de grau en enginyeriaofereix actualment l’EUSS?Actualment, l’EUSS imparteix quatre grausd’enginyeria: Enginyeria Elèctrica, Enginyeria enOrganització Industrial, Enginyeria ElectrònicaIndustrial i Automàtica, i Enginyeria Mecànica.Aquest curs 2014-2015 s’ofereix per primeravegada una doble titulació fruit de la suma

ENTREVISTA A CARLOS RUBIO,Director de l’Escola UniversitàriaSalesiana de Sarrià, EUSS

d’aquests dos darrers graus. A més, oferim elMàster en Direcció i Organització Industrial.

La pràctica és un dels punts fortsd’aquests estudis…Efectivament, el fet de fonamentar el procésd’aprenentatge dels alumnes a la realització depràctiques i projectes és una característica delnostre estil. Per això, l’EUSS manté uns laborato-ris, instal·lacions i equipaments plenament adap-tats a les necessitats formatives i de la indústria.

Quin perfil d’enginyer demanda la indústria?L’especialització és cada copmés important?La indústria cerca un enginyer versàtil ambàmplies competències que li permetin adaptar-sea entorns i situacions canviants. Un professio-nal capaç de resoldre problemes però dotat decompetències personals. Un enginyer de men-talitat oberta, que sigui innovador i que sàpigagestionar i planificar un projecte. Una personaíntegra que tingui, no només formació tècnica dequalitat, sinó que sàpiga ser i fer. L’especialitat ésimportant, però és més important tenir capacitati interès per continuar aprenent.

“A l’EUSS apliquemun noumodel deformació d’enginyers:Engineering by doing”

La relació empresa-universitat i laconnexió amb el teixit industrial tenenespecial rellevància a l’EUSS? ¿Comafavoreixen la inserció laboral dels seusalumnes i l’emprenedoria?Sense dubte, l’EUSS compta amb la complicitatdel món empresarial per a contribuir a formarenginyers competents. Per a l’EUSS és un reptevetllar per la inserció laboral de qualitat dels

nostres graduats. Per això, cada any celebrem laJornada sobre ocupació Pre-Ocupa’t, que s’haconvertit en un espai de trobada entre empreses ialumnes de l’EUSS.D’altra banda, la innovació i l’emprenedoriaformen part de l’esperit formatiu de l’EUSS.En aquest sentit, l’EUSS organitza cada anyuna jornada sobre la Cultura Emprenedora, onemprenedors de primera línia presenten les sevesexperiències. El contacte amb emprenedors per-met als estudiants nodrir-se dels coneixements il’experiència viscuda, aprofundir als recursos quehan fet servir, conèixer de primera mà els seusencerts i errades, així com els entrebancs quehan hagut de superar.

www.euss.es

“L’EUSS compta amb lacomplicitat de l’empresaper a contribuir a formarenginyers competents”

una doble titulació de dues àrees molt deman-dades per la industria del nostre entorn, com sónels graus de Mecànica i d’Electrònica Industrial iAutomàtica (331 ECTS i cinc cursos i mig de du-rada), donant lloc a un perfil professional d’Engi-nyer Mecatrònic.

L’Escola oferirà el proper cursla doble titulació de Mecànica iElectrònica Industrial


La Universitat Internacional de Catalunya(UIC) imparteix 13 titulacions als seusdos campus, situats a Barcelona i SantCugat del Vallès, els quals acullen untotal de set facultats i l’Escola Tècnica

Superior d’Arquitectura (ESARQ-UIC). A l’oferta enestudis de grau, se suma també una gran ofertade postgraus, que proporcionen una formacióespecífica en diferents àrees de coneixement. Lagestió i la internacionalitat són alguns dels tretsque caracteritzen aquesta oferta de postgraus, aixícom el seu caràcter professionalitzador.

En l’àmbit del Dret, s’ofereixen dues propostesde postgrau que, a més, es poden cursar comun únic doble postgrau. D’una banda, hi ha elMàster Universitari en Advocacia, que és únic enel seu gènere per tres motius: perquè reuneix enun mateix programa tots els continguts pel quefa a assessorament i litigació que capaciten per al’exercici de l’advocacia, des de la perspectiva delmón de l’empresa; perquè la docència que s’hiimparteix es basa en el mètode del cas; i perquèal claustre docent hi ha els principals socis i advo-cats responsables de les firmes més prestigiosesde Barcelona. D’altra banda, s’ofereix el Màsteren Planificació i Assessorament Jurídic Fiscal, quees duu a terme en col·laboració amb el despatxCuatrecasas Gonçalves Pereira i que presenta unmodel d’ensenyament transversal que dóna unavisió completa del sector i ho fa amb una granconnexió amb el món professional.

En el camp de les Humanitats, la UIC ofereixel ja consolidat Màster Universitari en Gestió Cul-

La UIC aposta per programesde postgrau professionalitzadors

tural, amb edicions en anglès i espanyol, i adre-çat a aquelles persones que desenvolupen unaactivitat professional en aquesta àrea i desitgenaprofundir en el coneixement dels instrumentsde gestió de la cultura.

L’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura(ESARQ-UIC) també té programes molt consoli-dats, com el Master’s Degree of International Co-operation in Sustainable Emergency Architecture,impartit en anglès, així com postgraus amb carac-terístiques diferencials, com el Postgrau en Acces-sibilitat, àrea en la qual la UIC és pionera, ja quel’accessibilitat fou introduïda als plans d’estudi jafa més de 5 anys .

Finalment, al Campus Sant Cugat es pot cursarun ampli ventall de màsters en Medicina, Infer-meria i Fisioteràpia. Amb aquesta oferta de màs-ters la Universitat dóna resposta a la necessitatd’una formació professional qualificada i destacael desenvolupament científic i instrumental queaquesta institució posa a l’abast de l’alumnat:en són exemples clars el Màster Universitari enGestió Sanitària, el Màster Universitari en Recercaen Infermeria i Salut, o el Màster Universitari enFisioteràpia i Evidència Científica.

A la Facultat d’Odontologia s’imparteix tambéuna extensa gamma de màsters i postgraus en di-ferents àrees: cirurgia oral, pròtesis, periodòncia,ortodòncia, odontologia restauradora, odontolo-gia preventiva, salut pública oral, odontopediatriai clínica integrada.

www.mastersuic.es La Universitat Internacional de Catalunya imparteix 17 titulacions de graus i postgraus

,GIBCD06DBG< . :G0D . 7;KG0E< . >5;B9C6<6CJ . 73B6<6CJ4<;+?C< . /B;<9CD<DE . 20EDCJ >B?DBG<? . @03C6C9<-9H0G;0GC< . 4CEC5D0GAKC< . =359D5?5FC< . 20EDCJ 1<9CDAGC<

NOUs MITJANS. NOVES POSSIBILITATS

MÀSTERS I POSTGRAUS

Més informació a:

www.;<ED0GEBC686<D93 254 18 00

La Vanguardia - Una formació adaptada al...2014/07/03 · treballes en una altra –diu Gemma...

Documents

Transcript of La Vanguardia - Una formació adaptada al...2014/07/03 · treballes en una altra –diu Gemma...