La Veu d'Alginet nº 16 gener de 2017

ANY II - NÚMERO 16

Exemplar gratuït

INFORMÀTICAPàg. 14, Punxar música a l’ordinador

ACTUALITATPàg. 5, Guanyadors del 9é Concurs d’aparadors

CONSELLSPàg. 3, Desfer-se dels caragols

ESPORTPàg. 10, La pell i els esports d’hivern

Gener 2017

Desembre deixa 249,9 l/m2 de pluja

2GENER 2017 PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET

EDITORIALDeixem enre-re el 2016, un any en què les notícies locals han omplit el dia a dia dels alginetins i a l g i n e t i n e s . Cada mes, els nostres veïns han pogut veu-re reflectit en

La Veu d’Alginet les notícies més destacables.Encetem el 2017 amb un pro-jecte nou, l’aplicació Baandú amb la qual cada dia els apro-pem les noticies més imme-diates i de rellevància en el

temps. Esperem que aquesta eina de comunicació vaja sent un punt de referència per als alginetins i les alginetines. Respecte al periòdic mensu-al, portem ja, amb aquesta, 16 edicions, és a dir, 16 me-sos eixint al carrer i entrant a les cases. Volem agrair com sempre a tots els anunciants que confien en aquest mit-jà de comunicació i que fan possible que La Veu d’Alginet continue editant-se mes dar-rere mes. També agrair a tots els col·laboradors la seua tas-ca desinteressada que fa pos-sible tindre continguts interes-sants en les nostres pàgines.

També a la nostra lingüista que ens ajuda a apropar la nostra llengua de la manera més correcta.Aquest mes encetem un nou espai en el qual Julio Pellicer ens oferirà consells ecològics per a casa i el camp.Tant sols em queda desitjar a tots un feliç 2017 i esperar que els propers 365 dies que ens queden fins a tancar el nou any que estrenem esti-guen plens de bones notícies per a tots i totes.

Sònia BoschDirectora La Veu d’Alginet i Baandú

L’oratge a Alginet al 2016

Dades obtingudes de l’estació meteorològica d’Alginet NIC-8328E que pertany a la xarxa de l’AEMET i facilitades per l’observador Antoni Aliaga i Tortajada

Gener 2016

Pluges: 0,3 l/m2

Temperatura màxima: 25,4ºCTemperatura mínima: 2 ºC

Març 2016

Pluges: 18,1 l/m2

Temperatura màxima: 29,6 ºCTemperatura mínima: 4,3 ºC

Febrer 2016

Pluges: 2,5 l/m2

Temperatura màxima: 26,4ºCTemperatura mínima: 1,3ºC

Abril 2016

Pluges: 39,9 l/m2

Temperatura màxima: 29,5ºCTemperatura mínima: 6,6 ºC

Juny 2016

Pluges: 0,1 l/m2


Maig 2016

Pluges: 31,1 l/m2


Juliol 2016

Pluges: 0 l/m2


Setembre 2016

Pluges: 59,2 l/m2


Agost 2016

Pluges: 24,5 l/m2


Octubre 2016

Pluges: 10,2 l/m2


Desembre 2016

Pluges: 249,9 l/m2


Novembre 2016

Pluges: 94,8 l/m2


REDACCIÓUn any més els usuaris del Centre Ocupacional Hort de Feliu van oferir als presents el seu festival on no va faltar música, ball i molta diversió.

El Centre Ocupacional dóna la benvingu-da al Nadal amb el seu festival REDACCIÓ

Un any més s’ha celebrat a la llar dels jubilats la Fira gastronòmica. Una fira que va per la cinquena edició i que manté l’esperit “de promocionar els productes i la gastronomia de la nostra terra. Les empreses de la comarca han donat diferents productes per a fer aquest acte” explicava la seua organitzadora, Teresa Roig.La recaptació de l’acte ha anat destinada al Centre Ocupacional Hort de Feliu i a la residència de Carlet.

V Fira gastronòmica

REDACCIÓEl 21 de desembre el Teatre Monumental de Madrid va oferir un con-cert en homenatge a Pepe Sánchez, pels seus 50 anys dedicació amb la Banda Simfònica Municipal de Madrid i amb el director Rafael Sanz-Espert, cantants com Natalia Sánchez Llavona, Jorge Pardo, Pedro Ruiz, Manuel de la Calva, Felipe Garpe, Beatriz Luengo i mú-sics com Jose Luís Cobos. Una gran actuació en la qual l’alginetí Felipe Garpe torna a fer vibrar els espectadors.

Gran actuació de Felipe Garpe al Teatre Monumental

3

GENER 2017PERIÒDIC LOCAL D’ALGINET

Alginet registra 193 l/m2 en tres diesREDACCIÓLa gota freda que afectà el cap de setmana del 16 al 18 de de-sembre la Comunitat Valencia-na va deixar 193 l/m2 a Alginet. L’observador de l’AEMET de la localitat, Toni Aliaga va confirmar que divendres es va registrar una pluja de 41 l/m2; el dissabte 14, 3 i diumenge 137,7 l/m2. La quantitat d’aigua caiguda va fer que el dilluns 19 de desembre les classes quedaren suspeses ja que estàvem en alerta i els rius anaven amb prou cabdal d’aigua. Una part afectada per les eleva-des precipitacions i el vent van ser els camps ja que en el moment de les pluges quedava per collir un 10 % de la fruita de Coagri.La Veu d’Alginet va parlar amb Paco Martín, president de Coa-gri, per a conéixer la situació en la qual es troba el camp d’Alginet els dies posteriors a la pluja i ens va comentar que en aquell mo-ment els quedava entre un 10 i 12 % de fruita per collir, la resta estava ja collida o a les càmeres, “el que ens garanteix el treball en el mes de gener i alguns dies de febrer” explicava Martín. “La taronja que ens queda per collir està en perfecte estat i ma-durant de manera adequada, a més el seu preu és molt satisfac-tori per a l’agricultor. Un altre tema són les clementines que estan en molt mal estat de pell, a més el preu d’aquestes no permet ni collir-les” comentava Martín.

El president de Coagri pensa que “estem davant de la cam-

panya rècord del caqui, tant en quilos, com en dies de treball al

magatzem i en servei als nostres clients”.

Èxit d’assistència a la I Fira d’amics dels animals d’AlginetREDACCIÓEl diumenge 11 de desembre va ser el dia escollit per la protecto-ra local Potes i Pèls i Help Dogs per a realitzar aquesta fira. Un encontre en el qual es buscava

fer visible la necessitat de tindre consciència davant dels animals i la tasca que porten a terme aquestes protectores.

Al llarg del dia, a la plaça de la Constitució, va haver desfilada, xocolatada, informació, venda d’articles, dinar, música, recollida de pinso i material i molta festa

per a grans i menuts que van po-der gaudir d’un dia amb els ani-mals.

Julio Pellicer

Hui vull par-lar-vos dels caragols, que si bé a casa no resulten un problema, al camp sí que poden ser-ho. Jo per la meua

part al camp el que faig és po-sar-los un refugi diürn, ja que a la nit ixen a menjar i de dia busquen un lloc a l’ombra i fresquet per a refugiar-se.Poseu unes quantes teules per-què s’amaguen a la matinada i de dia aneu i agafeu-los. Els guardeu en una malla o feu com jo que m’he fet un recinte per a posar-los.Quant en tingueu un grapat po-deu posar-los a la paella o fer una caragolada ben bona amb vitets i una botella de vi negre...xe que bo.Per a protegir les plantes, repar-tiu al voltant de la planta un gra-pat de cendra, els caragols odien aquesta textura i l’eviten.Si pel contrari el que voleu fer és matar-los el que heu de fer és posar closca d’ou triturat o sal al voltant de les plantes. Aneu es-pai amb la sal ja que, també mata les plantes.Podeu posar la sal al voltant del test o al camp damunt d’un plàs-tic, sempre evitant que la sal esti-ga en contacte amb la terra.També podeu posar gotets, pots de conserva o botelles tallades per la boca i omplir-los de cer-vesa. Amb tres o quatre dits n’hi ha prou. La cervesa els agrada moltíssim (i a mi també), però els caragols es tiren de cap a la cer-vesa i s’ofeguen. Heu de posar el recipient prop de la planta o entre aquestes, soterrar el recipient a ras de terra.Se m’oblidava dir-vos que ser-veix per als caragols i per a les bavoses ja que, és el mateix, un amb closca i l’altre sense. Bé, aquests han estat els con-sells de gener, al febrer més.

Julio Pellicer BoschAficionat a l’agricultura ecològica

Consells ecològics per a desfer-se dels Caragols


Què és la salutogènesi ?La salutogènesi va aparéixer fa uns trenta anys de la mà d’Aaron Antonovsky. La idea ve d’estudis sobre “com gestionar l’estrés i estar bé”. Antonovsky va obser-var que l’estrés és omnipresent, però no tots els individus tenen resultats negatius per a la salut en resposta a l’estrés. Algunes persones aconsegueixen tindre salut malgrat que estan exposa-des potencialment a factors d’es-trés invalidants.La salutogènesi descriu un en-focament sobre els factors que afavoreixen la salut humana i el benestar, en lloc dels factors que causen la malaltia. La paraula salutogènesi deriva del grec i del llatí: salut = salut i gènesi = ori-gen. Per tant, significa l’origen de la salut. La teoria ens ajuda a identificar les fonts clau de salut i pregun-tar-nos: “què ens fa forts? Què ens ajuda a ser més resistents? Què ens ajuda a ser més capa-ços de fer front a l’estrés?” Una orientació salutogènica fa que la recerca i l’acció se cen-tren en factors generadors de salut. El motiu que algú passe des de la banda de malaltia fins a la banda de salut és el que va anomenar recursos generals de resistència (RGR). Els RGR pro-venen de l’interior de la persona i del seu comportament, del seu entorn i dels seus coneixements i experiències (factors biològics i materials, entre d’altres, com els diners, el coneixement, l’experi-ència, l’autoestima, una conduc-ta saludable...). En pensar en el que els RGR tenien en comú i per què funcionaven, Anto novsky va desenvolupar el sentit de la coherència (sigla en anglés, SOC). La força del SOC d’una persona és un factor important per facilitar-li el moviment cap a la salut basat en tres factors: la comprensió d’allò que passa, la visió de les habilitats pròpies per gestionar-ho i la capacitat per convertir el que es fa en satisfac-tori i amb significat per a la seua vida (les persones amb SOC alt solen tindre una bona percepció de la seua salut).La salutogènesi és la base del model d’actius. Aquest és un pro-cediment que reconeix que cada comunitat té talents, habilitats, in-teressos i experiències que cons-titueixen un valuós conjunt útil per a millorar la seua salut i ben-estar. Aquest model segueix la lògica de fer fàcils i accessibles les opcions saludables, orienta-des al benestar, al creixement i a l’envelliment saludable .

El model d’actius dóna suport a la salut i al benestar dels indivi-dus per mitjà de l’autoestima, de les estratègies d’afrontament, de les habilitats de resiliència, de les relacions, de les amistats, dels coneixements i dels recur-sos personals. Les comunitats s’apoderen per controlar el seu futur i crear recursos generadors de salut.Un actiu és “qualsevol factor (o recurs) que millora la capacitat de les persones, dels grups, de les comunitats, de les poblaci-ons, dels sistemes socials i/o de les institucions per a mantindre i conservar la salut i el benestar, així com per ajudar a reduir les desigualtats en salut”. Un actiu pot tindre 3 capes: en l’àmbit de la persona, la comunitat o l’orga-nització i la institució. Potenciar els actius en cada àmbit té acci-ons diferents, però molt comple-mentàries.Què pot ser un actiu? Respos-tes possibles: les fruiteries, el gimnàs, els centres comunitaris, els parcs, la platja, associacions ciutadanes, grups culturals, bibli-oteques, etc. Fer un mapa d’actius per a la comunitat significa fer una re-presentació dels actius de salut que hi ha a la comunitat per mi-llorar-ne la salut. Ens fa aprendre a preguntar què han d’oferir les comunitats. Fa visible el conei-xement explícit, les habilitats i capacitats que ja existeixen. Aju-da a utilitzar de la millor manera les capacitats individuals i els re-cursos físics i d’organització dins de la comunitat. Ajuda a construir confiança entre els professionals i la comunitat local. La comunitat té un paper clau a l’hora d’iden-tificar actius. La diferència entre un recurs que genera salut i un que no, és que la comunitat l’as-senyala i el defineix com un ele-ment que millora el benestar. Per a més informació: Hernán M, Morgan A, Mena ÁL. Formación en salutogénesis y activos para la salud [Internet]. Escuela An-daluza de Salud Pública. Conse-jería de Salud y Bienestar Social; 2014 Disponible en: http://www.easp.es/?wpdmact=process&di-d=Mi5ob3RsaW5r

Xavier Torremocha VendrellInfermer del centre de Salut Pública d’Alzira

REDACCIÓEl dijous 8 de desembre, a les 13 h, el Quadre de Balls Popu-lars d’Alginet va fer la seua tra-dicional dansà que va anar des de la porta de l’Ajuntament fins a la plaça del mercat. Una gran co-lla ja que van estar acompanyats per diferents balladors i ballado-res d’altres localitats properes i de veïns i veïnes d’Alginet.

El Quadre de Balls dansà a la Puríssima

REDACCIÓEl divendres 2 de desembre es va fer el lliurament dels premis del III Concurs de Poesia Vila d’Alginet organitzat per la Regi-doria de Cultura.Aquest concurs s’adreça a tots els escriptors de poesia aficio-nats de la comarca de la Ribera majors d’edat, i el seu objectiu és difondre la poesia escrita en valencià.

Loli Chinchilla guanya el III Concurs de Poesia Vila d’Alginet

REDACCIÓ

La Regidoria Jove va programar, un any més, l’escoleta de Nadal. Del 23 al 4 de gener, l’associació Juvenil Camacuc va ser la res-ponsable de fer gaudir els me-

nuts de la casa en el seu temps lliure. Un punt d’encontre per a molts xiquets i xiquetes que en aquestes dates nadalenques tornen a retrobar-se amb antics

amics. L’escola de Nadal es va realitzar a l’Hort de Feliu de 9 a 13 h els dies 23, 27, 28, 29, 30 de desembre i el 2, 3 i 4 de ge-ner.

Més de 50 xiquets en l’escola de Nadal

Vols donar una sorpresa? Vols tenir un record d’eixe dia especial? Contracta el teu espai a [email protected] o al 639 65 57 01

5


REGIDORIA DE COMERÇEl divendres 16, la regidora de Comerç, Paula Llorca, donava l’avís per a encendre els llums de Nadal de la plaça de la Cons-titució. A les 8 de la vesprada a la porta de l’Ajuntament les veus del Cor i els alumnes de la SAMA van començar la nit amb nadales. Acte seguit el Quadre de Balls d’Alginet va realitzar uns balls tí-pics d’aquesta època de l’any.

Alginet dóna la benvinguda al Nadal amb l’encesa de llums

REGIDORIA D’EDUCACIÓCom cada any per aquestes da-tes, els alumnes de les quatre escoles d’Alginet es van reunir a la plaça de la Constitució per a interpretar les tradicionals na-dales. A les 9.30 h del matí era el moment dels xiquets i xiquetes de 3r i 4t. A les 11.30 va ser el moment de gaudir dels menuts de 1r i 2n de primària. Tots ells van omplir el centre del poble de música nadalenca davall de la batuta dels professors de música de cada escola. En finalitzar, els xiquets van rebre un regalet de la Regidoria d’Educació, de mans de l’Alcalde d’Alginet, la tècnica d’AVIVA i la gestora cultural.

Els escolars d’Alginet canten les nadales a la plaça

REGIDORIA DE COMERÇLa Regidoria de Comerç va or-ganitzar un sorteig entre les per-sones que a través de la targeta de comerç d’Alginet feien les se-ues compres. Els comerços que van entrar en aquesta campanya van ser Pinclor, Botiga El Racó, Centre d’estètica Esther Añón, Mercahogar, Casa Julio, Base Esports Martín, Navalo, Visualgi Òptics, Clínica +Dental, Clínica dental Gómez & Riera, Pintures Juan Sánchez, Perruqueria Am-

paro, Herbolari Punt Verd, Don Dino, Parafarmacia Estrems, Electrodomèstics Espert, Fer-reteria Bivià Añón, Ferreteria Machí, Pomelo Noadar, Carnis-seria-xarcuteria Escutia i Menjars La Cuina. El dijous 22 es va fer l’entrega de la cistella que estava formada per diferents productes dels establiments participants a la guanyadora, Eli Sánchez López.

Eli Sánchez guanya la Cistella de Nadal

Els menuts entreguen la seua carta als patges reialsREGIDORIA DE FESTESEl dilluns 2 de desembre, grans i menuts van poder entregar la seua carta als patges reials. A partir de les 17.30 els patges van estar a la plaça del país valen-cià on els menuts van entregar la carta, i van gaudir d’activitats com animació, maquillatge de cara, tallers manuals, jocs ge-gants i moltes coses més. Tot amb el suport de la regidoria de festes i els festers 2017.

Ell i Ella i El Badall guanyen el Concurs d’aparadorsREGIDORIA DE COMERÇAmb més de 50 establiments, el dimecres 3 de gener es va fer el lliurament del 9é Concurs d’Apa-radors de Nadal programat per la Regidoria de Comerç. El primer premi va ser per a Ell i Ella i El Badall, el 2n per a Clínica Veterinaria Alginet i Navalo i el 3r per a Galeries Alginet i Oh Cocó. El millor il·luminat va ser per a Batuc i el d’Ingeni i Gràcia per a T’Cuides i Yoalina.


Inconstitucionalitat de la llei valenciana sobre la custòdia compartida

Aquesta llei cone-guda jurídicament com a Llei 5/2011 sobre les relaci-ons dels fills els progenitors dels quals no convi-uen, és conegu-da pels ciutadans com la llei de custòdia compar-

tida. Tots han sentit parlar que a la Comunitat Valenciana existia una llei que establia que s’ha-via d’acordar, sempre que fóra possible per les circumstàncies personals dels pares, la custòdia compartida en els casos de se-paració o divorci.Aquesta llei regulava aspectes importants quant a les relacions dels menors amb el seu àmbit familiar, com per exemple els se-güents: •�Aplicació�de�la�custòdia�compar-tida com a règim general•�Regulava� s’havia� d’acordar� en�sentència o conveni regulador que els pares dels menors faci-litarien les visites dels iaios en honor de mantindre un àmbit fa-miliar el més semblat possible a abans del divorci.•�Establia�l’obligació�de�pagar�per�part del cònjuge que quedarà en la casa familiar una quantitat en concepte d’ús i gaudi d’aquesta a l’altre cònjuge.

Aquests aspectes han quedat extingits per la declaració d’in-constitucionalitat d’aquesta llei mitjançant sentència de data 16 de novembre del 2016 que resol el recurs d’inconstitucionalitat promogut per l’advocat de l’Estat en nom del president del Govern.Aquesta sentència declara la in-constitucionalitat i conseqüent nul·litat de la llei valenciana 5/2011 reguladora entre altres aspectes de la custòdia compar-tida, i per tant la negativa a seguir aplicant-la en els jutjats; per esta-blir que la Comunitat Valenciana no té competència quant a regu-lar aquests aspectes i que s’ha

de seguir el que s’ha regulat en el Codi Civil sobre les mesures que envolten el divorci en aquest cas.En la pràctica aquesta declaració d’inconstitucional afecta de for-ma directa a l’aplicable en l’àm-bit de l’habitatge, visites amb els iaios, etc… que s’han ressenyat amb anterioritat, ja que no seri-en d’aplicació aquestes normes, i afecta de forma lleu l’aplicació de la custòdia compartida ja que el Tribunal Suprem en les seues sentències 758/2013 Sala 1a ci-vil de data 25/11/2016 estableix que sempre que les circumstàn-cies ho permeten i tot i que hi haja diferències entre els pares amb capacitat de diàleg s’haurà d’aplicar la custòdia compartida com a règim general, a més la sentència del Tribunal suprem núm. 194/2016, de 29 de març, en la qual fa una contundent cri-da d’atenció a l’AP Madrid per no concedir el règim de guarda i custòdia compartida en el su-pòsit analitzat i reitera l’aplicació del règim de custòdia comparti-da com a regla general, això sí, havent d’acreditar-se la conveni-ència d’aquest model i valorant totes les circumstàncies del cas concret.D’altra banda, no serà possible l’atribució de règim de custòdia compartida quan hi haja condem-na o indicis fundats de violència domèstica contra els menors o l’altre cònjuge.En conclusió, sempre que siga possible s’haurà de seguir apli-cant la custòdia compartida com a règim general ja que així ho es-tableix el Tribunal Suprem en la seua jurisprudència.

Beatriu LozanoAdvocada

40 anys del Restaurant Doria

El 1977 i sense vindre de família d’hostalers, el matrimoni Ramón Doria Satorres i Consuelo Ibáñez Añón van llogar el que abans era el Serrano i que ara es diu Gál-vez. Al llarg dels dos anys que van estar en aquell establiment van aprendre molt amb l’ajuda dels propietaris. Ramón ens co-mentava que al poc de temps d’estar al Serrano ja havia com-prat el baix comercial on s’ubica ara el Restaurant Doria. El 1979 es van traslladar definitivament al nou local.La Veu d’Alginet ha conversat amb el seu fundador per a sa-ber un poquet més el naixement d’aquest restaurant emblemàtic.Ramón, no veníeu de família d’hostalers, com decidireu em-barcar-se en aquest projecte? Jo tenia a la meua major de 4 anys i al meu menut d’1 any, els nostres pares sols ens feien els mobles per a casar-nos. Em vaig empenyorar amb un pis a Benifa-ió i calia fer molt d’esforç per tirar endavant. La meua dona sempre ha sigut molt bona cuinera així

que vàrem començar a treballar en aquest món. Paties molt en aquella època el que passa és que quan treballaves guanyaves diners i així, fent moltes hores i amb molt d’esforç, al poc de temps vaig poder comprar el lo-cal on està ara el restaurant i la casa. En què destacava aquest res-taurant?Primer de tot era conegut com el bar del “mármol” ja que façana i interior és de marbre. Quan co-mençarem en aquest món conti-nuarem fent els menjars que els antics propietaris del Serrano fe-ien ja que sempre he dit que els arrendataris ens van ajudar molt i vàrem aprendre molt.En aquella època la Cooperativa Agrícola tenia molta feina i ve-nia molta gent de pobles veïns. El bar sempre estava ple i no hi havia bars al voltant, tant sols el bar La Estrella i el nostre. No-saltres sempre hem tingut bona clientela. Vam ser el primer establiment de menjars per a emportar ja que,

un diumenge podíem fer més de 100 pollastres a l’ast que la gent s’emportava a casa per a dinar. Passat el temps és hora de nova gerència. La teua filla Consuelo és ara la responsa-ble de portar endavant l’esta-bliment. Quines novetats apor-ta?El Restaurant Doria continua oferint els seus menjars tradicio-nals artesanals com el pollastre a l’ast, l’ensalada russa, les bra-ves... en definitiva aquells plats més demandats pels clients i que ens fan diferents. Ara bé, tot evoluciona i la nova gerència li ha donat un nou toc al restaurant com potenciar el menjar per a emportar i, al mateix temps cre-ant nous espais dins del local per a desdejunar, esmorzar, dinar i sopar en un ambient selecte i de qualitat a preus competitius. Com a pare mire enrere satisfet i pen-se en tot l’esforç i dedicació que hem fet per traure endavant tant el restaurant com la família i com les noves generacions continuen la feina.

REDACCIÓ

REDACCIÓNi un xiquet sense somriure. Aquest és el propòsit que ha guiat l’acció solidària desenvolu-pada per Baixens, l’objectiu de la qual ha sigut arreplegar el major nombre de joguets possible. El projecte s’ha desenvolupat en col·laboració amb Creu Roja Espanyola, entitat a la qual han sigut donats perquè gestione el seu lliurament a les famílies més necessitades, així com la seua classificació en funció del tipus i l’edat.En tan sols un mes, i gràcies a la solidaritat de proveïdors, clients, empleats, amics i de totes aque-lles persones que s’han volgut acostar al banc de recollida creat per a tal efecte a les instal·laci-ons de Baixens, s’ha aconseguit fer apilament de més de 1.500 joguets.Aquesta iniciativa se suma als compromisos ja adquirits per

l’entitat com ara satisfacció del client, desenvolupament de la màxima eficàcia i respecte al medi ambient mitjançant la pre-venció de la contaminació i la mi-llora dels seus processos interns.

Baixens dóna més de 1.500 joguets a Creu Roja

ESPAI CONTRACTAT PER PSPV-PSOE ALGINET

El 2016 el Grup Municipal del PSPV ha anat treballant de valent en diferents àrees que hem considerat importantíssimes per al nostre poble. A continuació, en detallem algunes:

TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE

1- Fer d’Alginet un poble accessible, un poble amb camins segurs cap a l’escola. Creiem fermament que, amb el romanent de crèdit que ha incorporant (quasi 1.200.000 €), aquest equip de govern podria haver sigut més sensible davant d’aquesta realitat i començar a donar resposta i solucions a l’accessibilitat.2- Ampliar i millorar la política en l’àrea de la dona. Considerem prioritari fer política en aquesta àrea i no limitar-se a actes festius i celebracions. És necessari un canvi d’estra-tègia en aquesta regidoria, millorant i dotant-la de recursos econòmics i humans per a fer una política de sensibilització, formació i intervenció en els casos de violència de gènere, el que s’entén per política integral.3- Fer del Pla d’ocupació un vertader Pla d’ocupació que recolze les famílies amb més di-ficultats econòmiques i, a més, possibilite a les persones en situació d’atur la incorporació al mercat laboral mitjançant formació i requalificació professional. La proposta del Grup Municipal del PSPV és dur a terme un pla d’ocupació en el qual les persones treballadores estiguen contractades el 100 % de la jornada, ampliar els perfils professionals per cobrir necessitats del nostre poble i garantir la formació mitjançat els Tallers d’Ocupació, sent necessària l’homologació de les aules de l’ADL.4- Exigim la creació de la Regidoria de Participació ciutadana, perquè estem convençuts que la participació del poble enriqueix la proposta d’acció i fa real la democràcia .5- Hem reivindicat davant les administracions autonòmiques les necessitats del nostre poble perquè puguen ser cobertes. Ens hem reunit amb diferents secretaris i secretàries autonòmics, directors i directores generals, president de la Mancomunitat de la Ribera i diputats/des autonòmics (centre de dia, accessos al poble, escoles, tallers d’ocupació...)

El Grup Municipal del PSPV considerem fermament que la proposta és la millor ferramenta política, motiu pel qual ens situem i seguirem situant-nos en aquest camí. Com veiem el 2017? La veritat és que sembla un any de canvis, canvis que suposen fins i tot un nou al-calde. “Tot està per fer i tot és possible”, com deia Martí i Pol. Continuarem treballant per fer d’Alginet el poble que volem. Perquè nosaltres sí tenim clar quin poble volem: Un poble per a les persones.

FELIÇ 2017

7


ACEALL’Associació Comercial i Empresarial d’Alginet (ACEAL) amb la col·laboració de la Regidoria de Comerç de l’Ajuntament d’Alginet, ha organitzat un any més la Campanya dels 3.000 € . Aquest any han participat 51 comerços. El 3 de gener es va realitzar el sorteig a la Casa de Cultura i els guanyadors van poder gas-tar els 500 € al llarg del dia 4 i 5 en els comerços locals.

Guanyadors de la Campanya dels 3.000 Euros

ACEALL’Associació Comercial i Em-presarial d’Alginet va convocar el I concurs d’Il·luminació de bal-cons amb l’objectiu que veïns i veïnes engalanaren els carrers de la localitat i junt al veïnat i el comerç poder fer un poble més nadalenc. Inma Pavia, presiden-ta d’Aceal comentava que “la

cosa ha estat molt disputada, de fet han tingut molts pocs vots de diferència... a més, les incle-mències meteorològiques de les fortes pluges va fer que el termini s’allargara un poc. Des d’Aceal volem agrair la participació de tots i el seguiment de les activi-tats que promou Aceal”.

Herme Bosch guanya el I Concurs d’Il·luminació de Balcons

ACEALLa presidenta de l’associació comercial d’Alginet, Inma Pavia, junt al vicepresident, Enrique Vivens van assistir a les jorna-des de treball realitzades per la Unió Gremial. Unes jornades en què l’objectiu era traslladar a la direcció general les necessitats del comerç local i serveis i fer un balanç del 2016. A les jornades van assistir el director General de Comerç, Nacho Costa, i la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra.

ACEAL a les jornades de treball de la Unió Gremial


Si el passat mes d’octubre, la Cooperativa Elèctrica d’Al-ginet donava la sorpresa en formar part de les empreses que junt a Iberdrola, Gas Na-tural i EDP Energia lluitarien pel contracte de subministra-ment energètic de la Genera-litat Valenciana, la sorpresa va ser major en saber que, per primera vegada en la his-tòria, una cooperativa elèctri-ca guanyava el concurs.Un fet històric, comentava el president de la CEA, Sal-

vador Escutia ja que, “hem competit amb les grans com-panyies i hem aconseguit ser la primera Cooperativa Elèctrica que subministrarà llum en un punt elèctric de la Generalitat Valenciana”. En concret la CEA s’ha quedat amb el subministrament de Vaersa i Epsar. Per primera vegada una companyia de menor grandària ha pogut presentar-se i, a més a més, guanyar un dels contractes de la Generalitat Valenciana.

La Cooperativa Elèctrica d’Al-ginet guanya dos contractes de subministrament de la Ge-neralitat ValencianaCEA

A punt de finalitzar el 2016 La Veu d’Alginet ha conversat amb Salvador Escutia, presi-dent de la CEA per a fer un balanç de l’any i el futur més immediat de la Cooperativa Elèctrica d’Alginet.Salvador, al llarg d’aquests 365 dies la CEA ha passat per molts estadis, quins destacaries?El 2016 va començar amb molta incertesa per part del Govern central, ja que van dir que aquest any ens reta-llarien un 44 % dels nostres ingressos. Davant d’aquest avís des de la Cooperativa es van prendre decisions per tal d’estar a punt en el cas que aquestes retallades es porta-ren a terme. Passat el temps es va comprovar que la situa-ció no anava ser tant greu com el que se’ns va comunicar en un principi. A pesar d’això, cal dir que a la Cooperativa se li han retallat part dels seus in-gressos, un fet que no ente-nem, ja que s’ha llevat a les cooperatives i s’ha premiat a les grans empreses elèctri-ques. Gràcies a les mesures correctives que es van dur a terme per la Cooperativa, el soci no ha notat que aquest any s’haja rebut una menor quantitat de diners per part del Govern. A principi d’any es va haver de fer una anàlisi dels projectes que volíem dur a terme, ja que es treballa a 2 o 3 anys vista.I tot això mantenint tot el que ha fet la CEA pel poble?Així és, nosaltres en un pri-mer moment vàrem posar en cartera les mesures que hau-ríem de prendre si s’hague-ren dut a terme les retallades que ens havien dit. Al final, i sempre primer mirant pel bé del soci de la cooperativa, tan sols hem retocat un poc algu-na donació que fèiem a les associacions.Com s’arriba de gener de 2016 a tindre aquesta car-ta del ministeri dient que hi hauran retallades fins a un 31 de desembre de 2016 amb la notícia d’entrar a subministrar a la Genera-litat Valenciana, continuar assistint projectes euro-peus, mantenint el benestar del soci, col·laborant amb el poble i creixent dia darre-re dia?Treballant de valent, comp-tant amb grans professionals i tenint els objectius marcats molt clars. La Cooperativa ha pogut oferir i vendre llum a la

Generalitat Valenciana i hui dia ja s’han quedat el submi-nistrament de dues empreses com són Vaersa i Epsar.A més en la CEA traves-seu fronteres i tant tu com a president de la CEA com treballadors esteu contínu-ament anant a Brussel·les per a dur projectes, sub-vencions, donar a conéixer el model cooperativista de la CEA. Un no parar, no?Sí, ja fa uns quants anys que la CEA està immersa en pro-jectes europeus. Cal recordar que som la primera coopera-tiva que va estar a Europa, on se’ns convidà per anar a explicar el nostre model d’energia verda. Enguany per exemple estàvem en un poble a 90 quilòmetres de Brussel-les en una reunió amb altres empreses presidida per una comissaria europea que co-neixia la CEA pel programa del Escarabajo verde de La1 i ens comentava el seu interés a vindre a Alginet a conéixer la CEA i el seu funcionament.Fa anys que estem donant a conéixer la cooperativa del poble, intentant que siga un referent... i tot açò fa que la Cope estiga en projectes eu-ropeus, que la Conselleria ens escolte, etc.Projecte immediat:L’1 de gener naix una nova empresa de la CEA: Vols llum. És una empresa l’objectiu de la qual és vendre llum fora del poble i poder tindre a mig termini més ingressos que no vinguen sols de la venda de llum que tenim al poble. Clar està, el preu no serà el preu del qual gaudeixen els socis d’Alginet.A més a més la CEA és pio-nera en molts vessants: en tindre tots els comptadors intel·ligents, és pionera en anar a Brussel·les, és pio-nera en entrar a la Genera-litat Valenciana a subminis-trar... per al 2017, què?M’agradaria consolidar al-gunes coses que tenim com l’empresa de telecomunicaci-ons Ago telecom, que té qua-si tot el poble ja cablejat de fibra òptica i els permisos per a fer la urbanització d’Ausiàs March. Estem a l’espera de l’autorització de l’Ajuntament de Carlet per a començar allí i així expandir-nos. En definiti-va que Ago siga l’empresa de referència de la Ribera per a connectar-te a internet, vore la televisió per cable o el mò-bil.

Projectes de Futur:Una de les inquietuds que te-nim és la producció de llum en plaques fotovoltaiques, portem uns anys estudiant aquesta possibilitat, ja que l’energia que subministra la CEA és energia verda i pen-sem que sempre ens ha faltat la branca de la producció.Fa anys no es veia factible però ara per motius tècnics ja podria ser una realitat, si no tota la producció de l’energia que subministrem sí una part. Ara queda fer números i veu-re si és factible.Molta feina al davant.La veritat és que sí, però és motivadora. En 5 anys la Co-operativa ha passat de tindre 9 treballadors a 27.Heu crescut però no perdeu mai la visió de proximitat.Així és, la Junta i jo tenim molt clar que som cooperativistes i treballem amb persones. El nostre objectiu és traure beneficis, ja que si no desa-pareix, però no uns beneficis salvatges. En primer lloc vo-lem que els treballadors esti-guen a gust, un lloc de treball digne i al mateix temps traure beneficis perquè amb aquests es repercuteix en el soci que té la llum més barata, el bo de jubilat, el bo escolar, ajudar a les associacions del poble, etc.Som cooperativistes i treba-llem amb persones, no amb màquines. Estem en festes de celebra-ció, que diries als algine-tins?Tan sols em queda desitjar a tots un feliç 2017, que la CEA està ací per a ajudar en la me-sura del possible, seguirem treballant pel soci i l’objectiu és seguir fent gran la CEA.

Entrevista a Salvador EscutiaCEA

9



ESPORTS

El juvenil A acaba la primera voltaREDACCIÓEl juvenil A de la UD Alginet, dirigit per Mauri Ferrer, aca-ba la primera volta situat en la meitat de la taula classifi-catòria.En la seua primera temporada en Lliga Nacional, el nostre juvenil aconsegueix sumar vint punts que el fan situar-se en una posició cò-moda de la taula, però així i tot haurà de continuar amb aquest bon treball en la segona part del campionat, degut a la igualtat que hi ha en aquesta categoria.Aquests vint punts són molt meritoris tenint en compte que l’equip s’ha desplaçat a camps com els del València, Llevant i Vila-real.Ja el 2017 de segur que aquest equip ens seguirà fent vibrar com fins ara en tots els encontres.

Alberto Escutia Campió d’EuropaREDACCIÓEl dissabte 17 de de-sembre a Sedaví es va celebrar el campionat d’Europa d’alçament en màximes repetici-ons. L’alginetí Escutia, que s’havia proclamat Campió d’Espanya el 5 de novembre a Alfàs del Pi en alçament de banca repeticions i pes mort, es proclamava dues setmanes des-prés, Campió d’Europa en la seua categoria en la disciplina d’alçament en màximes repeticions.El pròxim repte d’Alberto serà el pròxim abril a Alfàs del Pi en el cam-pionat del món en repeticions en alçament de banca.

Adrián Vilaplana, de l’escola de la UD al Levante ediREDACCIÓAmb 24 anys, l’alginetí Adrián Vilaplana va començar al juny a jugar en el Levante edi, l’es-cola de persones amb discapa-citat intel·lectual. En setembre l’equip es va proclamar campió al Campionat Nacional de futbol inclusiu celebrat a Albacete. El gol d’Adrián va donar la victòria a les granotes enfront del Reial Múrcia.Vilaplana va començar en el món futbolístic en l’escola de la UD d’Alginet on va estar fins a juvenil.El jugador alginetí va ser l’encar-regat de fer la treta d’honor en el camp de la Forana.

El Guillen Group Alginet és líder en solitari de la 1a divisió de la primera voltaCARLOS BIVIÀAmb el resultat de 10 partits guanyats i 1 perdut l’equip fina-litza l’any amb el millor bagatge esportiu de diversos anys com a líder en solitari al final de la pri-mera volta del Campionat de 1a Divisió Masculina.La segona posició la compartei-xen els equips d’IFACH Calp i FUNDESEMBasket Mutxamel. Cal ressaltar la bona forma física d’aquests conjunts amb jugadors de renom procedents de categories supe-riors com LEB PLATA i EBA.VALORACIÓ DE L’ENTRENA-DOR HONORI GIL:Fent un balanç del que ha sigut la primera volta de la lliga cal dir que ha sigut millor del que es podia esperar. Calia entendre un canvi d’estructura en l’equip com a entrenador i la incorpora-ció jugadors de la pedrera. Tot això s’havia d’anar engranant i s’ha pogut fer en un termini curt amb molta implicació de tots, ja que els resultats positius han donat el liderat provisional en solitari al final d’aquesta primera volta. Hem tingut algunes troba-des dubtoses però es van solu-cionar amb victòries amb molta participació dels jugadors joves

que han apostat en la pista el que s’esperava, i han aconseguit que els últims partits s’hagen re-solt amb solvència. Només s’ha tingut un partit en el qual no vam estar a l’altura ja que es va per-dre amb el temps finalitzat amb un tir lliure.El balanç de l’equip és de millora per la qual cosa l’objectiu és se-guir com fins ara a pesar que els equips ja ens coneixen, i obtenir els mateixos resultats. És un llis-tó alt i s’espera que amb la millo-ra general es puga acabar com s’ha començat en aquesta fase de lliga regular i pas a pas fins a arribar a la FASE FINAL. L’entrenador Honori Gil compar-teix la filosofia del Club i el ferm propòsit d’aportar el màxim de jugadors de la pedrera al pri-mer equip es va convertint en realitat. Amb l’alta en el primer equip aquesta temporada de Sergio Hernández, incorpora a l’equip molts jugadors de la pe-drera com Miguel Ángel Lozano, Sergio Quadres, Robert Greus, Dani Quesada i en l’últim partit contra el Tavernes Arnau Velas-co; al costat de Luís Verdeguer, Rafa Llopis, Guillen Marín, Fabio García, Marcos Martínez, Mar-

cel Verdú, Carlos López i Adrián Gálvez com a jugador referència i capità. Va encaixant totes les peces perquè amb les rotacions en el joc es puga mantindre un alt rendiment en la major part dels minuts de cada trobada.Aquest Nadal s’ha produït una espenta en l’aspecte físic a la plantilla. El preparador físic Bor-ja Ricart té aqueixa missió i la no menys important de recuperar els lesionats Luís Verdeguer, Fa-bio García i Marcos Martínez.Amb la represa de la temporada el 10-01-16 amb la visita a Beni-faió, es tindrà a casa la del Calp i després es viatjarà a Mutxamel, ja que en aquestes trobades es pot decidir les primeres posicions en la classificació d’aquesta 1a fase de Lliga Regular.En la lluita pels llocs d’honor i as-cens a EBA, la competició tindrà després d’aquesta fase regular una classificació dels quatre pri-mers equips d’aquest grup B (Va-lència-Alacant) que s’enfrontaren als altres quatre del grup A (València-Castelló) dels quals quedaren quatre equips que disputaren la Fase Final, en la qual el Campió té assegurada la plaça d’ascens.

Drets: Entrenador Honori Gil, Entrenador P. físic Borja Ricart, Guillen Marín, Sergio Hernández, Rafa Llopis, Luís Verdeguer, Miguel Angel Roig, Robert Greus, Marcos Martínez, Entrenador Angel Arcos. Asseguts: Adrián Gálvez, Sergi Cuadros, Marcel Verdú i Fabio García

Jose Ramón Serrano tercer en el rànquing del Duatló de la CVREDACCIÓPrieto va quedar tercer en el rànquing de duatló de la Comunitat Valenciana. L’es-portista alginetí que entrena amb el Club de Triatló d’Al-ginet i amb la Penya Ciclista va rebre el premi en la Gala Anual de la Federació del Triatló. Per quedar tercer va competir en 5 duatlons. Amb 50 anys, aquest esportista porta 3 anys fent triatlons i des dels 14 anys practicant esport.Jose Ramón, com són els entrenaments per a arribar a aconseguir el que tens? Els entrenaments són llargues sessions de natació, atle-tisme, ciclisme i gimnàs. Normalment dedique 14 hores a la setmana.A punt de tancar l’any, com ha sigut la temporada? Ha sigut curta, ja que sols he pogut disputar-la 5 mesos per una caiguda en bicicleta que vaig patir i una fractura de maluc al juny, de la qual estic ja quasi recuperat. A pesar del poc de temps, vaig poder aconseguir 7 trofeus, dels quals destaquen els dos rànquings de la comunitat de duatló i la victòria en la meua categoria al duatló d’Almansa. Quins reptes tens per al 2017? Tinc molta il·lusió a fer l’Ultraebre que consisteix a nadar durant 30 quilòmetres. També voldria fer el circuit d’aigües obertes Oceanman. A més, si la recuperació va bé també vull participar en els campionats nacionals i autonòmics de duatlons i triatlons.

Javier Avellaneda guanya el Challege de ciclocròsREDACCIÓDesprés de les quinze proves de la temporada en la categoria màs-ter 50, l’alginetí Javier Avellaneda queda en primera posició amb 649 punts.

11


ALGINET-ALMUSSAFES-CATADAU-L’ALCÚDIAwww.esportsmartin.es

En l’article anterior ens va quedar per explicar alguns dels mèto-des de relaxació existents, però abans d’això m’agradaria com-partir amb vosaltres una situació que m’ha passat recentment re-lacionada amb el que estem co-mentant en tots els escrits al vol-tant de la importància de realitzar activitat física i donar exemple amb la pràctica. Com us deia, em vaig trobar amb un antic alumne a qui vaig fer classe fa més de deu anys i em va dir que, gràcies a fer a classe la unitat didàctica de pilota valenciana, va conéixer l’esport, es va posar a practi-car-lo i ha arribat a ser semipro-fessional; però el millor de tot és que ara ha creat un escola de pi-lota valenciana i està ensenyant a altres xiquets l’esport. Com po-deu imaginar em va fer molt de goig i em va reafirmar en el que anem dient: cal fer activitat física, variada i en algun moment troba-rem aquella que s’adapte a les nostres necessitats i interessos i, en el cas dels xiquets i xique-tes, l’ajuda i l’orientació dels pa-res, familiars o professionals és fonamental. Com diu el refranyer popular: “tota pedra fa paret” o com deia la meua àvia: “si tires un poal de pintura a una paret, molta caurà a terra, però sempre n’hi haurà que es quede i taque la paret”.Bé, una vegada m’heu permés aquesta xicoteta llicència, re-tornem al tema de la relaxació. Recordareu que vàrem comentar la seua importància per al conei-xement del cos i per a optimitzar la despesa energètica i millorar la coordinació. A la cultura occiden-tal hi ha dos mètodes més gene-ralitzats, l’entrenament autogen de Schultz i la relaxació progres-siva de Jacobson.Comencem pel mètode de Ja-cobson, el qual tots nosaltres en un moment o altre haurem practi-cat. Consisteix a notar la diferèn-cia entre l’estat d’activació i rela-xació de la nostra musculatura. Té tres fases, en la primera es tracta de contraure cada part del nostre cos (estrènyer els punys, flexionar els peus, obrir i tancar

els ulls...), notar la tensió que s’exerceix i després relaxar-la. S’ha de ser conscient de la dife-rència existent entre el moment d’activació i de distensió. La se-gona fase és fer un repàs mental de totes les parts del nostre cos i notar que cada una està relaxa-da. I la tercera és una relaxació mental en la qual hem de pensar en coses agradables mantenint el grau de relaxació muscular.Amb aquest mètode, Jacobson va comprovar que es reduïen els símptomes de l’ansietat i també era efectiu contra l’úlcera, l’in-somni i l’hipertensió. L’altre és l’entrenament autogen de Schultz. Aquest mètode con-sisteix en una autosuggestió. Té diferents nivells, però el més conegut i efectiu és el primer, el qual ara expliquem. Ens hem de col·locar en una postura còmo-da i intentar notar en les nostres extremitats la sensació de pes i calor. Això es fa de manera progressiva, primer el pes, cen-trant-se en cada una de les extre-mitats i després el calor. Tot això intentant no pensar en res que no siguen aquestes sensacions. Finalment, acabarem movent su-aument les extremitats per a tor-nar a activar la musculatura.Diversos autors, mitjançant estu-dis electromiogràfics han cons-tatat que, si realment hem notat la sensació de pes, és perquè ha disminuït l’activitat elèctrica en aquesta musculatura i, per tant, n’hem disminuït la tensió. Altres estudis també han tractat l’efecte de la sensació de calor, de manera que quan aconse-guim percebre-la hem aconse-guit un augment del fluix sanguini de les extremitats i l’augment de la temperatura de la pell.Qualsevol mètode que utilitzem és efectiu, a cada un de nosaltres ens anirà millor un o l’altre, però els dos ens ajudaran a conéixer millor el nostre cos i tindre’n una major consciència.Feliç moviment

Hans Bosch BiviàLlicenciat en Ciències de l’activitat física i l’esport.Professor ensenyament

secundari i professor associat

a la facultat de magisteri.

Mètodes de relaxació ESPORTS

La pell i els esports d’hivernREDACCIÓ

Les condi-cions cli-màtiques de l’hi-vern són d i ferents de les de l’estiu. Els e s p o r t s d ’ h i v e r n que es rea l i tzen

en zones d’altura com l’esquí o el muntanyisme suposen un medi ambiental hivernal i especi-al, degut precisament al fet que es practica en les altures. Per aquest motiu, les següents cir-cumstàncies són decisives:- Els rajos UVA es filtren menys perquè la densitat d’absorbent de l’atmosfera és menor a me-sura que augmenta l’altura.

- El grau d’humitat és més baix; a la muntanya és aproximadament del 20 %.

- El fred fa que notem molt menys la sensació calòrica del sol.

- Si estem en la neu, el 80 % de la radiació s’hi reflecteix, mentre que a la platja el reflex és del 20%.

A més, en els esports d’hivern, estem sotmesos a continus can-vis de temperatures. A la pell de la cara, escot i mans, aquests canvis continus suposen reite-

rades dilatacions i contraccions dels capil·lars dèrmics: la pell s’adapta a la temperatura am-biental gelada mitjançant una vasoconstricció intensa dels ca-pil·lars; però passats uns minuts i com a conseqüència de la calor pel consum energètic que supo-sa l’exercici físic, la pell de la cara i de les zones que estan exposes passa a un estat de sudoració en el qual hi ha vasodilatació dels capil·lars dèrmics. El nivell de consum energètic manté els ca-pil·lars dilatats però una vegada acabat l’exercici físic i el consum energètic, els capil·lars tornen a contracció. Després entrarem en ambient caldejat, i a causa de la necessitat d’alliberar l’excés de calor per la calefacció, els capil-lars tornen a dilatar.A l’hivern, la pell suporta canvis de temperatura i humitat, en pas-sar d’ambients secs i calents de zones d’interior a ambients ge-lats i humits en zones d’exterior. A tot açò s’ha d’afegir els canvis de temperatura més bruscos que s’experimenten en els esports de muntanya, com l’esquí. Cal tindre especial cura en :- Galtes, i zona preauricular, ja que la pell de davant de les ore-lles és molt fina. Aquestes zones acusen molt les inclemències de l’hivern que es manifesten

en forma de dessecació, enve-lliment prematur i aparició de dilatació de capil·lars que es de-nomina “couperosis”;

- Els llavis, coll, escot i mans.Per tot això és tan important la protecció solar i la protecció medi ambiental.

Recorda:Durant la pràctica d’esports d’hi-vern com l’esquí o muntanyis-me, cal aplicar diverses vegades protecció solar i protecció medi ambiental. Sempre, ulleres de sol adequades. Cal utilitzar roba de protecció adequada en mans, coll i escot. Cal aplicar protecció especifica en llavis. I en acabar l’exercici físic, aplicar en les zo-nes exposes abundant crema hidratant, nutritiva per a la repa-ració cel·lular. Al teu centre d’es-tètica de confiança t’informaran.

Inma PaviaGerent

HIDROESTETIC

Alginet tancà la temporada de patinatge amb el Trofeu FederacióREDACCIÓPer primera vegada en la seua història, Alginet va ser la seu del Trofeu Federació que es va cele-brar el dissabte 3 de desembre al nou pavelló cobert del poliespor-tiu municipal.Un trofeu que va reunir, a partir de les 11.30 h del matí 20 clubs de tota la Comunitat Valencia-na. En concret hi van assistir 11 clubs de València, 1 de Castelló i 9 d’Alacant. A les 11.30 h la patinadora d’Al-ginet Claudia Bailén encetava la modalitat de dansa quedant pri-mera en el pòdium per la seua brillant actuació. El trofeu conti-nuà amb la modalitat lliure en la qual les alginetines Paula Fuster i Celia Aliaga també feren pòdium en la seua categoria. Aquest trofeu és un dels més importants, ja que els més de 70 patinadors que van eixir a pista són els 12 primers classificats dels autonòmics en la categoria aleví, infantil i cadet i els 6 classi-ficats en l’autonòmic d’aleví i sè-

nior. Patinadors i patinadores de gran nivell que tanquen aquesta temporada a Alginet.El trofeu va estar organitzat per la Federació Valenciana de Patinatge amb la col·laboració del Club de Patinatge d’Alginet i la Regidoria

d’Esports. En finalitzar el trofeu, la Federació Valenciana de Patinat-ge, a través del seu president, Sal-vador Català, va fer un homenatge protocol·lari a tots els patinadors i patinadores que han competit al Campionat d’Espanya.


EL RACÓ DE L’ESCOLA

Bons desitjos des del Blasco Ibáñez!Al llarg del més de desembre l’escola, poc a poc, va anar ves-tint-se de Nadal. Les portes de les classes es disfressaren com-partint la seua funcionalitat amb la diversió, nous murals engala-naren els passadissos amb mo-tius plens de color, de centellejos daurats, platejats i sobretot de bons desitjos, en els quals ha-vien col·laborat tant els xiquets i xiquetes, com les seues famí-lies. Gràcies als pares i mares de l’AMPA que organitzen un con-curs de targetes en aquestes da-tes, l’entrada de l’escola va pas-sar a ser una zona d’exposició de centenars de targetes de Nadal. Et donava alegria entrar a l’es-cola! L’arbre central estava ple de gom a gom amb les targetes fetes per les famílies, que cada vegada són més i més treballa-des. Veritablement precioses! També férem noves felicitacions digitals amb maniquins challenge inclosos.

La música també ens ajudà a transmetre alegria mitjançant les nadales a la plaça, entonades pels xiquets i xiquetes de primà-ria i les dels més menuts d’Infantil que convocaren una vesprada les famílies al Teatre Modern, per fer-los passar una vesprada de somni amb els seus balls i cançons.A la fi, no ens podia faltar la vi-sita del nostre patge, que sem-pre, amb el seu somriure carac-terístic, recull les cartes amb les peticions i desitjos de tots els xiquets, des dels més menudets que el miren amb cert respecte, fins als dels més grans que cre-uen mirades de complicitat. Ell sempre promet fer la seua feina ben feta... dur les cartes a Ses Majestats perquè es puguen fer tots els somnis realitat. El nostre desig per aquest any que ja co-mença:“Que gaudim junts d’una vida plena d’estima.Bon any per a tots!” .

Emilio LunaL’AMPA del CEIP Mestre Emilio LIMPuna com ja fa uns quants anys proposa a les famílies del centre la confecció del Betlem, i aquestes posen en marxa l’en-giny i fan vertaderes meravelles. Aquest any, amb objectes de reciclatge. Ha quedat muntat a l’entrada del centre, per al gau-di de totes les persones que han volgut passar a veure’l.També ha dut a terme l’últim dia diverses activitats per als nostres alumnes. De matí TOTS/TOTES les/els alumnes del centre han

passat pel gimnàs amb les/els mestres i s’han fet fotos en un PHOTOCOOL nadalenc. De ves-prada han vingut a l’escola els Reis Mags, han visitat totes les classes, els xiquets i les xiquetes els han cantat nadales i els Reis els han obsequiat amb un deta-llat i caramels. I després per a acabar una ensaïmada amb xo-colatina per a berenar.La comunitat educativa del CEIP Mestre Emilio Luna us desitja Bon Nadal i feliç any 2017!!

SAGRADO CORAZÓN“NADAL ETS TU”, PAPA FRAN-CESCFem nostres les paraules del papa Francesc:“El Nadal sol ser una festa so-rollosa: ens vindria bé un poc de silenci, per escoltar la veu de l’Amor.Nadal ets tu, quan decideixes néixer de nou cada dia i deixar entrar Déu en la teva ànima.El pi de Nadal ets tu, quan resis-teixes vigorós als vents i dificul-tats de la vida.Els guarniments de Nadal ets tu, quan les teves virtuts són colors que adornen la teua vida.La campana de Nadal ets tu, quan reuneixes i busques unir.Ets també llum de Nadal, quan il-lumines amb la teua vida el camí dels altres amb la bondat, la paci-ència, alegria i la generositat.Els àngels de Nadal ets tu, quan cantes al món un missatge de pau, de justícia i d’amor.L’estrella de Nadal ets tu, quan condueixes a algú a la trobada amb el Senyor.Ets també els reis Mags, quan dónes el millor que tens sense importar a qui.La música de Nadal ets tu quan conquereixes l’harmonia dins teu.El regal de Nadal ets tu, quan ets de veritat amic i germà.La targeta de Nadal ets tu, quan la bondat està escrita a les teues mans.La felicitació de Nadal ets tu, quan perdones i restableixes la pau, tot i que pateixes.El sopar de Nadal ets tu, quan alimentes de pa i d’esperança al pobre que està al teu costat.Tu ets, sí, la nit de Nadal, quan humil i conscient, reps en el si-lenci de la nit al Salvador del món sense sorolls ni grans celebraci-ons;tu ets somriure de confiança i de tendresa, a la pau interior d’un Nadal perenne que estableix el Regne dins teu.Un molt Bon Nadal per a tots els que s’assemblen al Nadal.”

Nadal ets tuEl Guernica de PicassoEl dimecres 21, els alumnes de 4t ESO A, 4t ESO B i 4t PR hem finalitzat i inaugurat el mural que hem fet al departament d’arts plàstiques, una reproducció del

Guernica de Picasso. Aquest acte ha sigut acompanyat de la interpretació d’una nadala pels músics Joan, Cristina i Guillem.

IES Hort de Feliu Coneixem la biblioteca Els dies 20, 21 i 22 de desembre els alumnes de 1r d’ESO hem visitat la biblioteca del poble, per tal de conéixer el seu funciona-ment i la seua organització.Allí hem fet activitats que ens han permés saber que és una ferra-menta pròxima i accessible per tal de resoldre qualsevol incògni-ta. Després de les instruccions de la bibliotecària, Tere Escutia, ens hem organitzat en 5 grups, amb un distintiu de colors diferents, cada grup ha hagut de trobar el seu llibre i dins d’aquest, hi havia una nota de color, que guardava

un missatge. Aquest missatge coincidia amb alguna de les pan-cartes penjades a la sala. Cada grup havia d’escriure en un full si estava d’acord o no amb el mis-satge i perquè. Després vam fer una posada en comú i a continu-ació buscarem als ordinadors lli-bres en la xarxa pública de llibres de la Comunitat Valenciana.Va ser una activitat que a més a més de permetre’ns aprendre el funcionament de les bibliote-ques, ens va fer reflexionar sobre el nostre comportament i actitud a les biblioteques.

13


L’aixovar i el mobiliari d’una casa d’Alginet del segle XVII

Punxar música amb el teu ordi-nador

Si el mes passat par-làvem de l’ús de la apli-cació You-sician per a tocar algun instrument,

aquest mes continuem en el món de la música i la informàtica pas-sant al camp del tractament digi-tal de la música. Concretament, parlant del programes i accesso-ris que ens permeten fer de DJ a la nostra casa, escollint els temes que fem sonar i barrejant les can-çons al nostre gust. El primer que necessitem és un programari que faça la funció de taula de mescles. Es tracta d’un tipus de programa que represen-ta una taula amb els seus plats i tota la resta de controls, rodetes de volum, efectes sonors, etc, que solen compondre una tau-la de aquest tipus. Amb aquests controls podrem carregar les cançons que tinguem al nostre disc dur, que normalment estaran en format mp3, en cada un dels seus plats virtuals, i s’ofereix a l’usuari la capacitat d’adaptar la reproducció de cada plat al seu gust, fent coses com ara pujar o baixar el volum, accelerar o re-llentir el ritme de la reproducció -tècnicament conegut com a vari-ar el pitch- o bé repetir un tros de la cançó per a adaptar la mescla al nostre desig, el que es coneix com a fer un loop. També ens ofereixen una repre-sentació visual dels sons que van reproduint-se des de cada plat facilitant enormement el procés de mesclar les cançons, ja que ens permet veure els canvis de ritme per a obtindre una bona sincronització dels sons dels dos temes musicals que volem fusio-nar. Hi ha uns quants programes que ens serveixen per a aquest propòsit, però sense cap dubte, els més utilitzats són els Traktor Dj i el Virtual Dj. Estan disponi-bles per a totes les plataformes de sistemes operatius: Windows, Mac i Linux. Els dos programes es poden trobar molt fàcilment en Internet en diverses modalitats de llicència, en concret el Virtual Dj es troba disponible amb una

llicència no professional que ens permet fer-ne ús gratuïtament encara que té prou limitacions. Per a treballar sense cap limita-ció es poden comprar aquests programes, que no tenen un preu massa car o bé es poden trobar també versions piratejades en Internet. Pareix divertit, veritat? Doncs encara pot ser-ho molt més si emprem una controladora de DJ física. Es tracta d’un maquinari que ens proporciona en una pla-ca tots els controls que trobem al Virtual Dj o al Traktor Dj. En re-alitat dependrà del preu, però la idea és que disposem de rode-tes, palanques, interruptors i al-tres elements per a poder fer les mateixes operacions que fem als programes indicats però utilitzant els nostres dits directament. Això fa que punxar els nostres temes siga una experiència més inten-sa, a més d’oferir-nos molta més precisió. Aquests dispositius se solen connectar al nostre ordina-dor per USB i disposen de diver-ses eixides d’àudio perquè con-nectem totes les eixides d’àudio que ens vinga bé, com ara la dels altaveus o l’eixida dels auriculars que usa el DJ per a sincronitzar el ritme de les cançons i poder fer la mescla. Com he dit avanç n´hi ha de tots els preus i encara que les més professionals podrien arribar fins als 2000 o 3000 € el més interessant és que es poden trobar models en internet des de 50 €. Un bon exemple de contro-ladora de gama baixa però que té prou funcionalitat seria per exem-ple l’Hercules Dj Instinct que dis-posa de tots el elements bàsics i es pot trobar a botigues online per uns 80 €, una miqueta més car en botigues físiques. Per tant, si alguna vegada has pensat que t’agradaria fer-te DJ encara que siga a nivell domèstic ho tens més a l’abast que mai.

David Juan Enginyer Informàtic

Conéixer el c o n t i n g u t de les ca-ses del se-gle XVII és una com-plicació per als historia-dors, ja que

només hi ha fonts de documen-tació. La primera, quan es feia l’inventari d’una casa amb motiu de la mort del seu propietari per ser inclosos en el testament. I la segona, amb motiu de l’embar-gament dels béns d’una persona pels deutes o altres motius.En aquest cas, ens centrarem en l’embargament que es féu l’any 1656 sobre el béns de Salvador Almenar, que tenia la casa al carrer Nou, amb motiu dels deu-tes que tenia per no haver pagat l’arrendament de la fleca (el forn) corresponent al període comprés entre el dia de Sant Joan de 1655 i el mateix dia de l’any 1656. L’embargament es va fer el 26 de juliol de 1656, amb l‘aquies-cència de Joan Cabanilles, con-cessionari del comte de Casal i va ser executat per Martí Loza-no, Justícia de la Vila d’Alginet. Presentat aquest en la casa de Salvador Almenar, els béns que hi va trobar eren els següents: 5 matalassos usats, un aladre, un jou i un forcat, així com un jouet amb les seues relles; 4 llençols de llenç de casa usats; 2 empos-tats de llit usats; una caixa de pi buida i usada; 2 faldetes d’esta-menya (filades amb pèl de cabra) del Carme; altra caixa vella; unes faldetes de filadís (seda de sego-na qualitat que es treia dels ca-polls trencats del cuc) i altres de reixeta; 2 gerres d’oli; 2 mantells usats; 6 cadiretes de cordes; un cabdell de filassa filada i per fi-lar; una tauleta; una aixada, dos llegonets, una destral i una llego-na; un rossí de pèl castany molt vell; un poal de fusta; un torn de filaner usat de 64 rodes; 6 càrre-gues de palla; 3 cafissos de blat; un bacinet; un calder i una calde-ra mitjana; un cobertor blanc i un altre de filadís de blanc i negre; una flassada, un vestit de pebret (tipus de teixit), capot, saragüells i capa; un gipó de mudar negre i uns tapins nous (sandàlies de

suro folrat de cuir amb una co-berta de roba, emprats, especial-ment, per les dones), nou cami-ses de fil i tres de cànem i tres saragüells; una caixa de pi molt vella; 3 paelles, dos de coure i una de ferro; 3 quadros, un bufet i una cadira gran de cordes; dues dotzenes de plats, escudelles i d’olles; i finalment, 12 quadrets xicotets.Tots aquests béns suposaven una quantitat total de 40 lliures, només la meitat del deute que Salvador Almenar devia per l’ar-rendament de la fleca, 80 lliures, i per això, es va procedir a se-grestar també les seues terres i els seus fruits fins que abonara les 40 lliures restants. El conjunt de terres era important, ja que parlem de 44 fanecades de vinya situades a la partida de l’Horta Nova i la de Campellos, i 6 fane-cades de garroferar a la partida del camí de Picassent i quatre trossos de terra morerar situats a l’horta del poble, sense espe-cificar la partida. Aquestes terres foren assenyalades amb una sèrie de creus pel notari Lucas Fombuena, i Salvador Almenar no hi podria accedir, si no pagava un recàrrec de 25 lliures, a ban-da del deute que ja havia contret amb el senyor d’Alginet, per l’ar-rendament de la fleca.Però deixant apart l’embarga-ment de les terres, ens centra-rem en la relació del contingut de la casa de Salvador Almenar, la qual ens mostra la pobresa d’ai-xovar i mobiliari que hi havia al seu interior, i això que Almenar no estava en el tram de la pobla-ció més desfavorida del nostre poble, ja que tenia casa al car-rer Nou i un patrimoni en terres bastant significatiu, malgrat que aquestes foren, en la seua major part, de secà.Si analitzem els béns embargats, destaca en primer lloc l’existèn-cia de cinc matalassos, però no-més dos estructures de llit; això vol dir que la major part de la família dormia al terra, en mata-lassos que només s’estenien a la nit. Per altra banda, també crida l’atenció que només hi havia 4 llençols, i ja s’especificava que eren de casa, és a dir, filats per

les dones de la família. Així com, només hi apareix una flassada, cosa molt estranya, ja que durant l’hivern valencià, encara que no és molt dur, quan fa fred neces-sitem cobrir-nos. Alhora, només consta l’existència de dos co-bertors, cal suposar que per als dos llits documentats. No obstant això, destaca la presència de les 9 camises de fil i la indumentà-ria d’un home del segle XVII. Era roba d’una certa qualitat, i per això, dèiem, que Salvador Alme-nar tenia un nivell econòmic mit-jà. Cal pensar quin seria l’aixovar i el mobiliari de les cases més pobres.Pel que fa a l’escurada i estris de cuinar, també eren molt limitats: paelles, calder, caldera... així com les dues dotzenes de plats, escudelles i olles. D’altra banda és estrany, que no hi apareguen forquetes, culleres o ganivets, quan, sense cap mena de dubte, deurien tindre.Respecte al mobiliari, també és molt escàs, ja que es redueix a l’existència de tres caixes (per guardar la roba i l’aixovar dels llits), dues d’aquestes molt ve-lles; sis cadires menudes de cordes, una tauleta, un bufet (cal pensar que era un armari xico-tet), així com una cadira gran de cordes. Un element que destaca és la presència dels quadres, tres grans i dotze xicotets. En aquest document no s’especifica el motiu d’aquests quadres, però per l’estudi d’altres casos sem-blants, sabem que la major part d’aquests tenien un motiu religi-ós: Crist, sants, etc. Finalment, volem deixar clar, que la relació dels béns de la casa de Salvador Almenar, podria estar alterada per l’ocultament d’al-guns béns, ja que sabedor que hi anava a ser embargat, els béns més preuats ja els hauria tret de la casa, i per això no hi consten.

Rafael Bosch LópezCronista Oficial de la

Vila d’Alginet


SANT SILVESTRE EN ALGUNES IMATGES

15


En marxa les obres de restauració de la nau cremada de COAGRI

El diumenge 24 d’abril de 2016, Alginet va viure una vesprada-nit que no oblidarà. Cap a les 8.30h de la nit la nau més antiga de Coagri, la nau 1 començava a consumir-se devorada per les fla-mes. Per sort, el foc no va afec-tar les altres naus i es va poder sufocar. Passat el temps, i des-prés de les investigacions, els perits i els permisos, les obres per a recuperar part d’aquesta estan avançant a bon ritme. El president de Coagri, Paco Mar-tín, explicava que “el lloc on està la nau està ara catalogat per l’ordenança urbana com a zona residencial. Per aquest motiu no podem tornar a reconstruir la nau de 3.000 metres sinó que sols podrem tindre una nau de 1.000 metres quadrats. La resta de me-tres es quedarà en una zona per a càrrega i maniobra de vehicles sense paletitzar”.

Martín explicava que “l’assegu-rança que teníem contractada està fent-se càrrec de totes les despeses amb factura, és a dir, feina que es fa en la reconstruc-

ció de la nau, feina que presenta-da la factura es cobra. Una bona notícia, ja que, aquesta actuació no costa diners ni a Coagri ni al soci. A més, els caixons cremats de plàstic també es compraran nous amb els diners de l’assegu-rança perquè el soci en dispose quan els necessite”.

Les obres avancen a bon ritme tot i que el procés d’ignifugar les bigues és lent i costós. La nova nau de 1.000 metres albergarà la màquina de col xina i la del meló d’Alger.

COAGRI

DEPARTAMENTD’ASSEGURANCES

DE COAGRI:BRESQUILLA:- Fins al 20 de gener, els socis po-den tramitar l’assegurança de la bresquilla per a les gelades i la pedra.

- Fins el 30 d’abril sols per a la pedra.

CAQUI:- Fins el 10 de febrer poden asse-gurar el caqui.

A més es pot tramitar l’assegu-rança de:- Cotxe- Casa- Tractor- Mercaderia- Salut- I molt més...Més informació al 96 175 92 20

Assessorament lingüístic: Natàlia EspertPRE-IMPRESSIÓ: L’Informador - Setmanari Setabense S.L.IMPRESSIÓ: Sistemes Impressió de Llevant, S.A.Depòsit Legal: V-2562-2015

La Veu d’Alginet no s’identifica, necessàriament, amb l’opinió dels seus col·laboradors ni anunciants.

Informació i publicitat: Tel. 639 65 57 [email protected]

www.laveudalginet.esGerència, cap de redacció, màrqueting i publicitat: Sònia Bosch

La Veu d'Alginet nº 16 gener de 2017

News & Politics

Transcript of La Veu d'Alginet nº 16 gener de 2017