Juny

de

2019

Juny

de

2019

Consell editorialCelia Juárez, Conxa Ortells, Elisabet Prades, Edgardo R. López Jöcker, Juan Antonio Peinado, Coordinadora Grup de Dones en Forma

Disseny, portada i maquetacióConsol Camí Adell

La Veu de Torre Llobeta no es fa responsable dels continguts dels articles

Editorial 3. Poesía, bálsamo para el espíritu 4. Torre Llobeta 5. Desdén 6. Desnudando ayeres 7. El tiempo 8. Anécdotas y paradojas 9. El racó del haiku 10.¿Qué es poesía? 11. Dedicatòria a la senyora Rosa 12. Gratitud13. Joan Brossa. Poeta amb MAJÚSCULES 14-15. 31è Concurs Literari Nou Barris 16. Primera vegada 17. Amor coix 18. Les dones a l’Índia en l’actualitat 19. Yo, fi losofastro 20. Frankenstein o El moderno Prometeo, de Mary W. Shelley 21. Quan les neurones surten a passejar / El mòbil 22. Coses de la Francisqueta 23. Viajo, luego existo... 24. Microrelats 25. Calendari dels àpats tradicionals catalans al llarg de l’any. Primavera 26. Ida Vitale, poeta 27. Grup de Dones en Forma 28. Grup de Dones en Forma 28. Grup de Dones en Forma Poetes de Torre Llobeta 29. Voluntaris de Torre Llobeta 30. El nostre medi ambient 31.Humor en broma .... Agenda d’activitats

Aquest número de la La veu de Torre Llobeta, també el trobareu publicat al web del centre cívic: http://ajuntament.barcelona.cat/ccivics/torrellobeta

La nostra fascinació per les paraules i l’estremiment que produeixen, ens ha impulsat a retre homenatge a la tan-tes vegades oblidada POESIA! En aquesta edició de La Veu, volem fer un cant a la creativitat i animar tothom a escriure i llegir POESIA.Ja sabeu, només es necessiten paper, bolis, bones lectures i un llarg estiu per gaudir!

Consell editorial

PapallonaMiquel DesclotMiquel Desclot

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

ÍndexÍndexÍndexÍndexÍndexÍndex

Poesía, bálsamo para el espíritu

Juny

201

9

Poesia, poetesses i poetesPoesia, poetesses i poetes3

Qué es la poesía sino la expresión última del alma.Qué es la poesía sino catarsis pura, lenguaje universal que sana por igual a quien la crea y a quien la disfruta.Qué es poesía sino la Unión entre lo terrenal y lo más elevado. El bálsamo para el espíritu, la terapia más acertada. Qué es la poesía sino un derecho, un deber, un privilegio. Qué es la poesía sino la ambrosía de los que todavía soñamos de día y escribimos de noche. Más todo a tu alrededor es poesía, si tus ojos son de poeta. Más todo a tu alrededor es poesía, si tus ojos son de poeta. Aprende a mirar.

Cristina Giannikos Gracia

La poesia és la música que despulla a qui l’escriu i que fa somiar a qui la llegeix i escolta.

Notas Palabras

Sueños.

Xael

La poesía, en cuanto a inspiración, es como una ola que viene y se va, es dialogar con los ángeles inte-riores para sacarlo a la superfi cie transformado en un texto elegante que pueda emocionar. El poeta es-cribe, pero es su propia alma quien la redacta.La poesía es un modo expresivo que logra conmovernos en la medida que el autor siente con profundidad lo que quiere transmitir. La poesía es belleza estética y puede transportar-nos al éxtasis.

Edgar

Poesía, hoy más necesaria que nunca, te elevas ante la vulgaridad, la ignoran-cia, la desesperanza y la desilusión. Y, en medio de esa oscuridad, nos regalas luz, belleza y nuevas palabras para decir lo que sentimos, anhelamos y nos conmueve… Poesía, hoy más necesaria que nunca…

Celia

Escriure poesia és desenvolupar l’enginy Escriure poesia és desenvolupar l’enginy de l’alè de la vida.

Juan Antonio

4Poesia, poetesses i poetes

Torre LlobetaEl Centro Cívico Torre Llobetano es una meta,es un espacio amable de acogidapara tu vida,se realizan mil actividades,no importa edades,pues todo lo hacen por y para tique estás aquí.Porque el usuario es lo más importante.Con buen talanteconseguirás hacer más de un amigo,sé lo que digo.Su aplicada plantilla es tan amablecomo incansable,con un voluntariado generoso¿no es esto hermoso?Y directora que no para quietaporque es su metaque tú disfrutes de Torre Llobeta.

A todas las personas de todas las edades que con su generosidad, amabilidad, tra-bajo e ingenio han hecho y hacen de Torre Llobeta algo más que otro Centro Cívico.Gracias,

Domingo Aragón Oliva

Juny

201

9

Poesia, poetesses i poetesPoesia, poetesses i poetes5

DesdénMi rostro se ha agrietadoPor los cauces que han formado las lágrimas.

Mis ojos son dolor.Dolor ahogado en sal líquida.

Las manos de la ansiedad aprietan mi cuello.Respiro el miedo.Inhalo el desdén.

Mis labios se rompenCon el seco hastío.

La soledad se ríe.Me mira por encima de mis inseguridades.Derrumba mi castillo de incertidumbre.

Exhalo tristeza cristalizada.

Mi corazón es penumbra enquistada.

Caigo,Me difumino,Desaparezco.

Rozo el adiós eterno entre mis dedos.

Cristina Giannikos Gracia

Desnudando ayeres

6Poesia, poetesses i poetes

Piedra luna vuelve a mis recuerdos que en el presente mi sueño es blanco, deja desnudas las risasy apenas se dibujan las penas que esbozan sonrisas de ríoo de camalotes (1)de sauces lloronesde aquella infancia de abuelos y ríoSiento los álamos cambiando su color al vientoy los ombúes, hierba gigante, grandiosa, fofa y peligrosaOH! yo quiero ríoy quiero recuerdos de bichos, de arañas tejiendo los pinosy las risas de niños de higuera comiendo sus higosOH! yo quiero río!Yo quiero caminos al río saltando baches, llegando tardeEl que espera que se canse al otro lado del ríoyosonrío con sueños blancos. Nora V.

(1) hojarasca que desciende por el Río Paraná

Ronronea el gato blanco, vuelvo a los tejados del ayer, vuelo por ellos, por sus noches, por sus miedos, por sus callejuelas estrechas y oscuras.Las reconozco? Son ellas?El gato blanco posa la cabeza en mi mano vacía, lo acaricio, ronronea.Me apoyo en el balcón, aquel balcón pequeño, estrecho, mínimo y desgrano guisantes mientras escucho palabras inocentes que no me gustan.El gato blanco juega con un pincel marchito.Busco a Robin Hood, a Alejandro Magno, a Rob Roy a...El balcón es pequeño, no caben, la ventana está cerrada, la puerta atrancada.Allí, en mitad del vacío puedo ser valiente, heroína, matar miedos, anocheceres, desnudarme.El gato blanco se despierta, huye...Los tejados se desvanecen sólo la luna mira sin ojos y calla.

Elisabet

Tejedoras de palabras

Poesia, poetesses i poetesPoesia, poetesses i poetes7

Juny

201

9

El tiempoA veces cuando preguntanme siento sin ideasno puedo responder¡el tiempo!¡el tiempo!Tirano corrupto que nos hace sentir el crecimientola adolescenciala vejez…

todo eso que tememos por el tiempo ¿y si no existiera? ¿y si el tiempo fuera la brisa? ¿la sonrisa? ¿lo añorado? ¡Oh, el tiempo! Amigo y enemigo se recuesta en mi regazo y lo acaricio acaricio el tiempo tirano riente llega sin avisar huye sin permiso y a veces cuando preguntan digo sin certeza NO SÉ no tengo idea tengo el tiempo escondido en mis carpetas.

Nora Marín

8Poesia, poetesses i poetes

Juny

201

9

Anécdotasy paradojasArropé mi semblante con tus hermosas pupilas.Sin embargo tus ojos sucumbieron a la nada.No estaban acompañados de mi presencia gris.Remocé mi congoja con tus lindos labios.

Y a la luz de la luna, requebré para amarte.Creció mi felicidad a la par que me besabas.Entonces supe alcanzar los botones de tus senos.Y acaricié tus cimbreantes caderas con sigilo.

Así, después de todo, no fue baldía mi euforia.Pues nadie arrojó al limbo mis leves mordiscos.Tu osamenta recubierta de cecinaAlivió mis congojas tenuemente.

Pero no escapé a mi opaco destino.¡por Dios!, te imploro, no me abandones.Y te rendiré pleitesía eterna, mujer preciosa.

Juan Antonio Peinado

Poesia, poetesses i poetes9

Juny

201

9

El racó del haiku

Obro la fi nestra xisclen les orenetesL`hivern plora.

Taques de carbócobrint la blavor del celLes orenetes.

L’atmeller ha fl oritSilenci d’orenetesen cel despullat.

Crit d’orenetesFloreix la ginestal’estiu s’apropa.

Xa el

1010Poesia, poetesses i poetes

¿Qué es poesía?

Arena del tiempoLa arena fi na del tiempocae cual pesada losapor el sutil agujero de un tic-tac mudo.Reloj sin resortes y ruedas:nada más arena,que recuerda silenciosa tu humilde estirpe.

Pasó la niñez.Amaneció la infanciay por la tarde era un viejo.Me creí joven y fuerte,dos minutos al mediodía.Al anochecer, me dormí sin alma,como ese delgado hilo de arenaque hace montón del tiempo,sin ser más que “no-tiempo”.

¿Y de la vida qué?Ni rastro de lo que fue.Fútiles recuerdos.Humos y sueños idos,por el desagüe imparable de lo incierto.

Santiago Salcedo

En la condición de poeta, es natural que se me pregunte: ¿Qué es para mí la poesía?Todos hemos oído multitud de respues-tas, tantas como las variantes psicológi-cas humanas y las diferentes etapas, in-cluso, de un mismo poeta a lo largo de su vida. En estos momentos para mí, poesía es todo aquello que es capaz de impresio-

nar la fi bra sensible de un humano y lo exprese con la fuerza de ese sentimiento y el apropiado lenguaje, como el amor, la felicidad, el dolor, la injusticia, el maltra-to, la solidaridad, etc.Uno de mis poemas del libro Visión Exis-tencial y Crítica, publicado en enero de 2019:

Poesia, poetesses i poetesPoesia, poetesses i poetesJu

ny 2

019

11

Dedicatòriaa la senyora Rosa

Rosa et posaren de nom molt alegre i ben pensat. Gaudint del seu perfum tan sentit i valorat.

Ja vares poder gaudir en la teva joventut, enaltint amb alegria totes les teves virtuts.

El temps passa que vola i a la vellesa has arribat, i a la Residència Dovela has vingut a descansar.

Buscant certes precaucions ara ja ets Centenària,a on pocs poden arribarsi no hi ha salut i bons aires.

Amb bona salut i alegria gaudeixes del perfum de Rosa,desitjant que el temps que et queda sigui guiat per una preciosa Estrella.

Enric ReigPoeta centenariParticipant de la 31ena ediciódel Concurs Literari Nou Barris

112Poesia, poetesses i poetes

GratitudYacía en un camastromanchado de excrementos,ya vieja, desvaliday sin entendimiento,en un cuartucho aislado,oscuro y hasta infecto,una madre, al cuidadodel vástago perfecto,aquél que ella parieray fuera su contento,y con amor lo criaracon leche de sus pechos.

D. Aragón Oliva

Juny

201

9

13

Joan BrossaPoeta amb MAJÚSCULES

Poesia, poetesses i poetesPoesia, poetesses i poetes

Gairebé sempre s’ha defi nit així Joan Brossa, com un poeta amb majúscu-les. Un poeta immens que jugava amb les. Un poeta immens que jugava amb les. Un poetales paraules, deia allò més emocionant, punyent i crític amb naturalitat i senzille-sa. Ell va experimentar amb la poesia fi ns a convertir-la en obra d’art. Va nèixer a Barcelona l’any 1919, per Va nèixer a Barcelona l’any 1919, per

això aquest any se li dedicaran moltes pà-gines, exposicions, homenatges, etc. La Veu s’uneix a aquesta efemèride i us con-videm a llegir, sentir i viure alguns dels seus versos.Com sempre diem, el millor homenatge és llegir-lo!

Homenatge a Pompeu FabraHomenatge a Pompeu FabraEls mots corren a canviar-sede vestit. Baixen els telons, i les bambolinesde vestit. Baixen els telons, i les bambolinesvénen de nou damunt els bastidors.vénen de nou damunt els bastidors.Els subjectes, els verbs i els adverbis,Els subjectes, els verbs i els adverbis,ja vestits d’altra manera, tornenja vestits d’altra manera, tornena escena. Resta un grupd’adjectius mirant pelforat del teló.

El poema següent ara començarà.El poema següent ara començarà.

PoemaA tu, quisiguis, t’invito a trobar les coses ambla transcendental bellesa,com jo les trobo, i tindràs elpoema.

Escolteu aquest silenci.

Tinter abocatTinter abocat1969

Poema-objecteCol·lecció MACBA. Barcelona

114Concurs Literari

Concurs Literari de Nou Barris31è

El Concurs Literari és una de les cites literàries de Nou Barris. Així ens ho de-mostren les dades, algunes curioses:Hi van participar 154 persones, l’escriptor més jove té 14 anys i el més gran 100. Es van rebre 75 obres en català i 79 en cas-tellà. De Nou Barris es van presentar 34 escriptors i escriptores; de la resta de la ciutat, 63; de fora de Barcelona, 48 i, de la resta de l’Estat espanyol, en van ser 9. Com sempre, la modalitat escollida per la majoria va ser Narrativa, tant en català com en castellà, amb 57 obres. De Poesia, se’n van presentar 49; per a la modalitat Relat fantàstic, que any rere any augmen-ta, 29; i per a Relat d’Humor, 19. Com podem veure, malgrat els temps actuals, el sentit de l’humor no el perdem.La cerimònia de lliurament de premis es va realitzar a la sala d’actes del Cen-tre Cívic Torre Llobeta, plena de bat a bat.

Gairebé 130 persones van acompanyar les persones premiades. L’actriu Lali Feliu va ser l’encarregada d’amenitzar la tarda amb fi humor i recordant-nos que som a l’any Brossa amb alguns dels seus versos.Els escriptors i escriptores van arrodo-nir la vetllada amb intervencions plenes d’emotivitat, agraïments i, sobretot, mos-trant-nos el seu amor per la literatura i la seva passió tant per llegir com per escriure. A tots i totes FELICITATS!Us convidem a llegir les seves obres al web de les Biblioteques de Nou Barris i del Centre Cívic Torre Llobeta.El nostre sincer agraïment als membres del jurat la seva inestimable col·laboració i, sobretot, felicitar totes les persones que van participar, això ja és un premi. I, sen-zillament, GRÀCIES!

Juny

201

9

Concurs Literari15

Narrativa Català 1r. Premi Francesc Quintana Rubio . “L’àvia Elvira”2n. Premi Ma. Rosa Bastante Ribes. “El de les sabates blanques”Accèssit Ma. Àngels Pujols Barniol.”La taula”

Narrativa Castellà1r. Premi María del Mar Serrano De Los Santos. “Él”2n. Premi Anna Maria Porté Estop. “Conectados”

Poesia Català1r. Premi Cristina Álvarez i Roig. “Partitura de les fl ors”2n. Premi Xavier Martí Garcia. “Sistema”

Poesia Castellà1r. Premi Alba Irene González Pérez. “Una mujer valiente”2n. Premi Albert Roca Enrich. “Primavera”Accèssit Ana Ma. Pérez Romero. “No siempre llegan”

Humor Català1r. Premi Montse Guillén Galimany. “El lampista i la dona madura”2n. Premi María Gas de Cid. “Bons propòsits”

Humor Castellà1r. Premi Joaquim Martínez Tomás. “Héroe de bolsillo”2n. Premi Juan Manuel Padilla González. “La fuga”

Relat Fantàstic 1r. Premi Francisco Segura Ramirez. “La cláusula pájaro”

Guanyadors i guanyadores

116Petits relats

Primera vegadaArribem a la platja, solitària en aquest capvespre. Em trec la samarreta mentre observo la Martina i em pregunto: seré capaç de fer com ella i quedar-me nu? Puc intentar-ho, em repeteixo una vegada i una altra, però la vergonya em guanya i, de moment, no m’atreveixo.Nerviós i intranquil començo a caminar per la cala mentre la Martina neda en-tre les onades de la mar, blava i plàcida. M’arrecero al costat d’un pi i em castigo per ser tan indecís, per dubtar contínua-ment i qüestionar-me tot el que faig a la vida. Immers en les meves refl exions, de cop sento el zumzeig d’una abella que s’acosta. El meu pànic a tota mena

d’insectes m’obliga a sortir corrents i, sen-se pensar-m’ho gens, em llenço a l’aigua.Transcorreguts uns minuts, sento com el bany m’ha transformat. A mesura que notava l’aigua freda a la pell, he enterrat la vergonya al fons del mar i m’he deixat anar. Des de la vora, la Martina em mira i somriu. Me’n vaig al seu costat i, tots dos lliures de qualsevol opressió al cos, passegem per la sorra fresca de la platja solitària.

Núria Lorente Aroca

Juny

201

9

Petits relats17

Amor coix

“Hi ha amors que neixen coixos”. La sen-tència em ressonava al cap com un exèrcit de timbals tocant dins una cova. Potser és perquè quan dos es troben les necessi-tats els passen per sobre, o tal vegada un n’està enamorat i l’altre s’espanta i fuig. Crec que el meu desamor va ser una barreja de les dues circumstàncies, tot i que mai vaig arribar a confessar-li que estava enamorada.Malgrat les senyals de malastrugança, és difícil renunciar al somriure dibuixat en la cara d’algú quan els murs cauen. Al desamor se’l venç amb amor ─vaig pen-sar─ mentre triava un llibre pel seu ani-versari, tot i haver-hi intimat només un parell de vegades.Ara em trobava asseguda en un banc del passeig, donant-li voltes a aquestes coses, i sense saber què fer amb aquell regal.Feia dues setmanes ja del seu aniversari i encara no havíem pogut veure’ns. Pri-mer em va agrair de tot cor la meva feli-citació i em va prometre celebrar-ho amb una ampolla de cava. No va poder ser el mateix cap de setmana i ho va posposar per al següent, aquest cop amb forma de cafè. El desencís m’anava creixent, però vaig acceptar. Un cop arribada la data, es va repetir la història: li era impossible quedar. La seva vida era extremadament complicada ─cosa totalment certa─ i em va dir que no podia fer-hi res. Va voler se-guir posposant la trobada, suggerint-me fer un cafè ràpid entre setmana. Intuint el pou sense fons pel que començàvem a lliscar vaig rebutjar amablement l’oferta.El crit d’un parell de gavines empaitant un colom va estroncar els meus pensaments. La natura era tan bella com cruel. Vaig

treure el llibre de la bossa, esquinçant el paper amb el que estava embolicat amb la intenció de quedar-me’l. Quin sentit te-nia donar-l’hi després de tot? Cap. Vaig decidir que allò seria el meu petit premi de consolació. De sobte, em va sonar el mòbil. Vaig respondre, i vaig començar a caminar cap al far per passejar mentre parlava. Després d’una estona parlant, la meva amiga va preguntar:─Bé, al fi nal ja has decidit què faràs amb el llibre?─Sí, me’l quedo.En haver-l’hi dit, però, un dubte imprecís em va assaltar. Vaig fi car la mà a la bossa i la meva sospita es va confi rmar: m’havia deixat el llibre al banc. Li ho vaig explicar, mentre girava cua a la recerca del trofeu oblidat. No em va servir de res córrer. En arribar al banc el llibre ja no hi era. Em vaig asseure, derrotada. Li vaig comuni-car a la veu amiga, qui després de sentir-ho em va dir:─No t’amoïnis dona. Hi ha coses que defi -nitivament no són per a nosaltres.

Lourdes Roselló

La primavera avança ràpidi ja no podrem jeure junts vora el foc

Col·laboracions18

Les dones a l’Índiaen l’actualitatLes dones a l’Índia, com més o menys du-rant tota la història del nostre planeta, són les més vulnerables, les més pobres, i porten una espècie de maledicció des que el món és món, més ben dit, des que Déu va treure Eva de la costella d`Adam, el qual encara ha d’estar emprenyat. I no hi manera de desllodrigar-se’n. Durant molts segles, a l’India, les ne-nes han estat eliminades mitjançant l’infanticidi tot just acabades de néixer. Però des de l’any 1976 el procés va can-viar i ara la manera d’eliminar-les és una altra: gràcies a l’ecografi a es pot conèixer el sexe de l’embrió abans del naixement. L’eliminació de les dones converteix l’Índia en un dels països més masculins del món. Com a conseqüència, això ha donat lloc a un gran desequilibri i molts homes no aconsegueixen trobar dona per casar-s’hi. Per aquest motiu, el tràfi c de dones i la prostitució s’estén a gran esca-la per tot el país.Ningú no sap què pot passar on la diferèn-cia entre el número d’homes i de dones

és tan gran. Aquest sector de la societat potser s’anirà marginant o derivarà cap a més violència. A hores d’ara no se sap quin tipus de comportament hi haurà.Avui en dia, un nombre reduït de dones fugen d’aquest pes que els ha imposat la tradició i a les grans ciutats viuen cada vegada més dones joves diplomades i econòmicament independents que deci-deixen el seu destí per elles mateixes.Les dones que viuen en entorns rurals han de conviure amb el pes de les diver-ses religions, de les innumerables castes, de la misèria, de la desídia dels governs o de la manca de sanitat i cultura. Tot ple-gat fa que milions de persones visquin en un món apart, en el qual no poden ni tan sols imaginar que fora hi ha un altre món al qual la desigualtat social i la corrupció no les deixen accedir.

Maria Teresa Doblas

Col·laboracions19

* FE es una palabra tan corta, que termi-na apenas empieza.* Lozanos: Loz que no están enfermoz.* Le dije a mi nieta: ¿Le has cambiado el agua a los peces? Y me contestó: ¡Para qué, si no se bebieron la del mes pasado!* El teléfono móvil te aproxima a quienes están lejos, pero te aleja de quienes tienes cerca.* ¡Yo necesito mi espaciooo!, le recriminé a mi mujer. Entonces decidió por fi n em-pezar con el régimen para adelgazar…* Fui a un negocio de antigüedades y pre-gunté: ¿Qué hay de nuevo?* En mis épocas de futbolista, durante un partido me arrojaron algunos proyectiles. Pero no me sorprendió. La tele ya había anunciado precipitaciones aisladas.* Dicen que si le hablas a las plantas cre-cen mejor. La mía ha de ser sorda.* Rumor: Cadena verbal que se multiplica y distorsiona en función de su recorrido.* Si usted bebe para olvidar, pague antes. * Mi esposa se casó conmigo porque sabía que sólo yo podía darle inseguridad.* El sol es el abrigo de los pobres.* Estando junto al contenedor le dije a un vecino: ¡Oiga, como no tire la basura don-de debe daré parte a la guardia urbana! Y el hombre me respondió: ¡Por mi, ya se la puede dar toda! * Por diabetes, vendo fl auta dulce.* A mi sobrino lo pararon en la carretera y le pidieron los papeles de la moto. En-tonces él declaró: ¡Es que la compré sin envolver!

* Si alguien me escribe “ya boi”, por favor que no venga.* Estando en la consulta, el médico me dijo: ¡Lo que usted necesita es un pronto descanso! ¿Cuánto le falta para las vaca-ciones? ¡Unos mil euros!, le respondí.* A mi me salieron los dientes de ajo antes que los de leche.* Todas las mañanas cuando me levanto y me afeito me siento cinco años más joven. Mi mujer se enteró y ahora quiere que me afeite también por las noches.* Yo quiero conocer la capital de África.* Me preguntaron: ¿Si te encontraras 100.000 euros los devolverías? Yo le con-testé: ¡Si supiese que son de una persona pobre, sí!* El trabajo me persigue, pEl trabajo me persigue, pEl trabajo me per ero yo soy máero yo soy máero y s veloz.o soy más veloz.o soy má* La ventaja de las tangas es que se aho-rra papel. Porque se las puede envolver con el mismo ticket.* El coche nunca reemplazará al caballo. Dijo una yegua.* Mi esposa y yo tenemos el secreto para un matrimonio feliz. Dos veces a la sema-na vamos a un restaurante y disfrutamos de una deliciosa cena y un buen vino. Ella va los martes y yo los jueves.

Edgardo R. López Jöcker

Yo, filosofastro

Col·laboracions20

Frankensteino El moderno Prometeo, de Mary W. Shelley Oímos la palabra Frankenstein y en nuestra mente aparece la imagen de un tipo enorme vestido de negro, con la mirada un tanto per-dida y pasos torpes de robot antiguo. A los lados de su cuello dos varillas roscadas, con sus correspondientes tuercas parecen querer sujetar un cerebro poco consolidado. Este es el perfi l distorsionado que el cine nos ha ofrecido, de manera insistente, del “monstruo” creado por Mary Wollstonecraft Shelley en 1818.Las múltiples versiones cinematográfi cas tie-ne poco que ver con la novela. La obra tie-ne muchos matices que el cine no ha sabi-do recrear, como suele ocurrir con los libros más complejos llevados al celuloide. Sólo hay una versión cinematográfi ca que se ajusta a la novela: Frankenstein, de Mary Shelley, di-rigida por Kenneth Branagh, con Robert de Niro como protagonista irreconocible por las numerosas costuras que surcan su rostro y le dan un aspecto aterrador.Frankenstein o El moderno Prometeo fue el tí-Frankenstein o El moderno Prometeo fue el tí-Frankenstein o El moderno Prometeotulo que dio su autora a la que fue su primera novela, una obra de juventud ya que sólo te-nía 20 años cuando la escribió. La publicó su marido el poeta Percy B. Shelley, ocultando el nombre de su esposa, ya que en aquella épo-ca estaba mal visto que una mujer escribiera y publicara con su nombre. Con los años, la autora y la esencia de la obra quedaron des-dibujadas. El teatro y el cine ofrecieron imá-genes simplistas, hasta el punto de confundir a Frankenstein con la “Criatura” (en la novela no tiene nombre), cuando Frankenstein es el apellido del científi co que intenta crear un ser superior a partir de fragmentos de cadáveres que en vida poseían dotes especiales, utili-zando los avances científi cos del momento.En la mitología griega, Prometeo es el titán que intenta robar el fuego del conocimiento a los dioses para dárselo a los hombres y ha-cerles más libres. El titán es castigado por ello. Al ser inmortal Zeus le condena a estar encadenado a una enorme roca del Cáucaso. Un águila devora su hígado cada día, crece de noche y vuelve a ser devorado al día si-guiente, así eternamente. El mito de Prome-

teo también recuerda al mito judeo-cristiano de Adán y Eva. Su deseo de saber les lleva a tomar el fruto prohibido del árbol del cono-cimiento. Su gesto provoca la ira de Dios y Adán y Eva son expulsados del Paraíso.El instinto científi co de Víctor Frankestein le lleva a crear un ser que ha de ser poseedor de las máximas cualidades humanas. Como ya sabemos, fracasa. Sin embargo la “Criatura” no es perversa en principio, es un ser inteli-gente y posee sentimientos humanos. El primer ser que encuentra cuando escapa del laboratorio es un hombre ciego con el que dialoga y muestra sus deseos de bondad y entendimiento con los hombres. El problema vendrá cuando aparezcan los familiares del ciego y vean su rostro deforme que les pro-voca miedo. Se sienten amenazados, le per-siguen y golpean. Rechazado por su aspecto desarrolla una profunda aversión contra su creador y contra los humanos que no le acep-tan. Optará por la venganza y el crimen como respuesta. La modernidad de esta extraordinaria novela también estriba en la forma en que es narra-da. Un científi co aventurero, Walton, viaja a la búsqueda de nuevos descubrimientos, en el barco conoce a Víctor Frankenstein, con el que mantiene una intensa relación. La co-rrespondencia de Walton con su hermana londinense será el relato de Víctor mientras viaja en busca de ese “Ser” creado que ha sido rechazado por el mundo. Vigencia de la novela de Mary Shelley: pone en evidencia la aversión que muchos huma-nos sienten ante el que es diferente y la vio-lencia que se ejerce contra ellos. Los inten-tos de clonación de animales y quién sabe si también de humanos, la utilización de la genética moderna para sanar enfermedades hereditarias y los trasplantes de órganos y células madre también recuerdan a la novela de Mary Shelley.

Paco Fernández

Col·laboracions21

Juny

201

9

El mòbil

Quan les neuronessurten a passejar

Avui en dia tots tenim un mòbil a la mà i movem el dit sense parar.D’aquí a uns anys ens hauran crescut tant que ni els guants ens hi cabran.Pobres dits, per què els hem de castigar fent-los treballar?Al metro, al bus o caminant, amb el cap cot sempre el mòbil mirant quants Whatsapps m’han enviat.Quan t’hi fi xes, aixo és un disbarat.Tot el dia amb el cap baix, les cervicals també aniran mutant, i les parpelles, sempre baixades, els ulls aniran tapant.Si no parlem, les veus s’apagaran. La cara ja no ens mirem i dintre de poc ja no ens coneixerem. I d’uns anys ençà, serem tan diferents que el Déu que ens va modelar ja no ens coneixerà.I, per acabar-ho d’arreglar… LA FACTURA HEM DE PAGAR!

Rosa Fisas

Avui us vull explicar les coses que li passen al meu cap.I ho tinc ben clar que les meves neurones sur-ten a passejar. Jo no els dono pas permís, però sóc al menjador i elles ja són al passadís. Obro la nevera i penso on he deixat la cullera. No!, penso, a la nevera la cullera no hi pot ser, quin disbarat. Llavors em poso la mà al cap i miro el calendari. El dia que tocava metge ja m’ha passat. Em poso l’abric, la bufanda, agafo el carro i a comprar. Faig memòria de què més em fa falta, la sal no la puc oblidar. Doncs ja ho podeu en-devinar, sense sal el dinar!A la tarda al cine he anat, la pel·li m’ha agrapel·li m’ha agrapel·li dat. Sortint, una amistat m’he trobat, i quan el títol m’ha preguntat, del cap m’havia marxat. Però ella m’ha consolat, aixo és cosa de l’edat. Llavors he pensat, de tots els anys que he viscut, les coses bones no he oblidat.

Col·laboracions22

Hola amigues: ara que tinc temps dedico moltes hores al jardí. M’agrada conèixer les històries de les plantes i és que, gai-rebé bé totes, fi ns i tot les més insignifi -cants, tenen un origen fascinant, com per exemple la sàlvia. Diuen que en la fugida a Egipte, la Mare de Déu es va amagar darrere d’una mata d’aquestes fl ors i els soldats d’Herodes, que perseguien els in-nocents, no els van trobar. Per això, Déu li va concedir l’aroma.Abans del cristianisme, aquesta planta era una nimfa que vivia al tronc d’un roure a la vora d’un llac. Explica la llegenda que solia contemplar-se al mirall de l’aigua i no era gens gelosa de les altres fl ors que hi havia al seu voltant. Vivia feliç fi ns que va passar per allí el Rei, que anava de caça amb sorolls de trompetes y lladrucs

de gossos. Com podem imaginar, allí es va acabar la felicitat de la dissortada fl or. El Rei es va enamorar de la seva aroma i innocència i va ser tal l’abraçada apassio-nada, que la fl or es va pansir i va caure a terra defallida. Dissortadament, també van ser fallides les gotes d’aigua del llac que el Rei li va espargir al damunt, la fl or no es va revifar! A l’Edat Mitjana es considerava que la sàlvia perllongava la vida. En els escrits de l’escola de Salerno es diu “cur mur etur homo cui sàlvia crescit in orto?” que vol dir: com pot morir un home que tingui sàlvia al hort?

Francisqueta Malpàs

Coses de la FrancisquetaSalvia offi cinalis, de la família Lamiaceae

Juny

201

9

Col·laboracions23

Este último fi n de semana, en un momen-to de debilidad, en un intento de cambio de rumbo en mi vida, o tal vez por una simple cuestión de disciplina, he tomado una decisión irreversible. Dispuesto en-tonces a echarle horas a tan trascendente determinación, y en un acto que me hon-ra, me puse a ordenar mis tarjetas posta-les… Son de amigos y familiares que me las envían regularmente en sus vacacio-nes, saben que las colecciono, prefi ero lo físico a lo virtual, me quedo con lo palpa-ble. Una de esas postales, la más curiosa, viene de Argentina, más precisamente de la norteña provincia de Salta, allá donde la geografía se hace áspera, tanto como bella e imponente, y la hospitalidad al-canza su máxima expresión. La imagen es del “Tren a las nubes”, un ferrocarril de 217 kilómetros de recorrido que sale de la ciudad de Salta (1152 m.) y culmina su trayecto en el Viaducto La Polvorilla, su punto de altitud máxima. Su recorri-do es emocionante y espectacular, cruza montañas y sortea abismos a 4.200 me-tros sobre el nivel del mar.Sepa el lector que yo también me esmero en escribir tarjetas postales. La salvedad es que todas ellas dicen lo mismo: “¡Lo estoy pasando espléndido! ¡Esto es una maravilla ya te contaré!” Es la fórmula magistral del turista medio, además sirve para que algún destinatario en especial se deprima por estar en casa. Y es que viajar agudiza la observación, incluso pa-reciera que le otorga a uno carné cultural. Si no viajas pierdes la oportunidad de que

en Egipto alguien intente venderte una mano de momia auténtica. Si no viajas no te enterarás que nadie posa mejor que los chinos delante de una cámara fotográfi -ca, e incluso que ninguno tarda más que ellos en hacerte una foto. Si no viajas te pierdes las pulgas amaestradas o que al-guno pretenda venderte la legítima alfom-bra mágica. Si no viajas no sabrás que un sari le queda muchísimo más elegante a una india de Jaipur que a mi vecina de Sabadell.En mi casa ya se nota la impaciencia. El ambiente está ahora en fase de insinua-ciones e ironías. Ante semejante presión, ya estoy haciendo planes concretos, aun-que con algún interrogante: ¿Un hotel de cuatro estrellas o uno de cinco cucara-chas?… Mientras el verano siga cumpliendo pun-tualmente su aparición entre junio y sep-tiembre y venga libre de impuestos, serán estas las fechas tipo de las vacaciones. Entretanto, continúo reuniendo informa-ción, estudiando documentaciones y ma-pas y haciendo cálculos presupuestarios, si bien mi esposa ya lo tiene claro. Ahora se ha obsesionado con el mundo animal, con la idea de un viaje a Kenia. Para col-mo quiere llevarse el patinete eléctrico.De patinete, nada, sólo intuyo que cuan-do allí nos conozcan, no van a acercarse ni los mosquitos…

E.R.L.J.

Viajo, luego existo...

Microrelats24

La cura -¿Es posible que haya cura para tanto dolor? -Se pre-guntaba la joven, cuya gran empatía devoraba su in-terior, mientras observaba cómo la bondad, el amor y la compasión se marchitaban a su alrededor.

J.E.M. Celeste

Aquí sigo, esperando en la misma parada de la estación que te encontré. Sola. Obser-vando pasar trenes que no se detienen. Esta no es su parada. Quizás alguno, por error, se detenga, quizás alguno se extravíe y me encuentre. Quizás tú decidas usar ese billete de vuelta que te regalé, ese que nada más ver rompiste, ese que desechaste sin pensar. Quizás no fuese yo tu parada, quizás no fue-ses tú mi tren, quizás todo este entramado de vías tan solo formen parte de una red ferroviaria fantasma, un simple recuerdo de un pasado que no volverá a nacer.

Nací entre las sombras de una pequeña cueva, abrigado por mi mamá y herma-nos. Aún creo recordar los soniditos que emitíamos siempre que queríamos comer, y como mamá con su dulzura nos acerca-y como mamá con su dulzura nos acerca-yba tanto como podía a su cálido estóma-go, para que saciásemos nuestra hambre. Cada traguito nuestro, le robaba una parte esencial de su energía, pero, sin embargo, tenernos a su lado la llenaba de vida.Un día, cuando ya no podía resistir más días sin alimentarse, decidió salir. Sola. Recuerdo que antes de marchar volvió su cabeza hacia nuestra guarida. Observé un sutil brillo en sus ojos. Tenía miedo, no por ella, sino por nosotros. Temía que pa-

sase lo que al fi nal acabó pasando. Temía dejarnos solos. Temía... no volver a vernos más. Lo leí en su mirada. Algunos de mis hermanos estaban demasiado inquietos, otros dormían sin enterarse de que esa iba a ser la última vez que veríamos a mamá. Yo, por aquel entonces, aún no lo sabía, pero su miedo me atravesó el corazón.Al marcharse, al dejarnos solos, mis la-tidos se detuvieron, me quedé totalmen-te en silencio, esperando escuchar cual-quier pequeño vestigio de que mamá volvía, pero... justo cuando sentía cómo el hambre oprimía mis tripas, un estallido, limpio y mordaz, me partió el alma, para siempre.

Las “otras” víctimas de la caza Basado en muchas historias reales, por desgracia

Billete de vuelta

Juny

201

9

Cuines2525

Calendari dels àpats tradicionals catalans al llarg de l’any

Primavera

Ingredients: 400 grams de patata, de 4 a 6 ous, 1/4 de quilo de sucre, farina, ratlla-dura d’una llimona i canyella en pols. Es bullen les patates amb pell. Una vegada cuites, es pelen i s’aixafen. Seguida-ment, es barregen amb el sucre, la farina, la ratlladu-ra de llimona, la canyella, els rovells dels ous i les cla-res a punt de neu. Es cou a forn mitjà (uns 180 graus) en una plata baixa prèvia-ment mantegada i enfarina-da. Cap al fi nal de la cocció hi tirem sucre per damunt per tal que quedi ben rosset. L’origen d’aquesta recepta ve de n’Agadet de Mercadal (Me-norca), que fa molts anys ens la va explicar després de donar-nos-la a tastar. Estava boníssima!

Mariona

Comencem per la primavera, que és l’inici natural de l’any. La primavera és el prin-cipi d’un fet natural i evident en les nos-tres latituds: el reverdiment i la fl oració general de la majoria d’arbres i plantes. Alguns antropòlegs, com Julio Caro Baro-ja, ens parlen de l’arrelament popular de començar l’any en aquest moment, cele-brant-lo amb festes que es conserven fi ns ben entrat el segle XVII. Aquestes festes de celebració d’inici de l’any, que tenien lloc desprès de l’hivern quan la naturalesa ha estat aparentment morta, van ser absor-

bides per les religions ofi cials, que en van treure el contingut místic fi ns a canviar defi nitivament la data per l’actual.En festivitats com Quaresma i Setmana Santa, hi ha una tradició segons la qual durant determinats dies l’Església Catòli-ca recomana l’abstenció de menjar carn, la qual cosa no és un sacrifi ci gaire dur per-què hi ha unes altres menges casolanes, com ara els bunyols, la crema cremada i la recepta que aquí teniu.

Coca de patata

PersonatgesPersonatgesPersonatges26

Ida Vitale, poetaPremio de Literatura en Lengua Castellana Miguel de Cervantes 2018

Mariposa, poemaEn el aire estabaimpreciso, tenue, el poema.Imprecisa también llegó la mariposa nocturna,ni hermosa ni agorera,a perderse entre biombos de papeles.La deshilada, débil cinta de palabrasse disipó con ella.¿Volverán ambas?Quizás, en un momento de la noche,cuando ya no quiera escribiralgo más agorero acasoque esa escondida mariposaque evita la luz, como las Dichas.

Ida tiene ahora 95 años y es la fl amante Premio Cervantes 2018. El 23 de abril re-cibió tan merecido galardón en la Universi-dad de Alcalá, tierra natal de Cervantes. Ella nació en Montevideo (Uruguay) el 2 de noviembre de 1923. Perteneció a la lla-mada generación del 45, movimiento lite-rario en el que coincidió entre otros con Juan Carlos Onetti, Idea Vilariño o Ángel Rama, importante intelectual uruguayo con el que Ida se casó en 1950. En 1963, con dos hijos se separa y conoce a otro gran poeta, Enrique Fierro, con el que vi-virá siempre. Como signifi cada militante de izquierdas, con el golpe de Estado que vive Uruguay en 1973, debe exiliarse y se marcha a México. Allí trabaja arduamente y conoce a los grandes escritores de Amé-rica Latina, hasta 1984 que con el fi nal de la dictadura vuelve a Uruguay. A partir de este año vive en diferentes momentos en Estados Unidos, hasta que con la muerte de su marido se instala defi nitivamente en Montevideo. Ella nos cuenta que sus dos grandes referentes literarios fueron

Gabriela Mistral, la gran poeta chilena, y José Bergamín, escritor español que el exilio lleva a Uruguay y se convirtió en su profesor, maestro y amigo. Ida Vitale ha recibido numerosos premios, entre ellos el Reina Sofía de Poesía Iberoamericana y el Premio Internacional de Poesía Federi-co García Lorca.Esta insigne poeta, que también ha escrito prosa, ensayo y crítica literaria, nos ha re-galado a lo largo de su dilatada vida gran-des poemas. Aquí os dejamos algunos para conmovernos con su obra.

Celia Juárez

Mes de mayoEscribo, escribo, escriboy no conduzco a nada, a nadie.Las palabras se espantan de mícomo palomas, sordamente crepitan,arraigan en su terrón oscuro,se prevalecen con escrúpulo fi nodel innegable escándalo:por sobre la imprecisa escrita sombrame importa mas amarte.

De Oidor andante, 1972

De De procura de lo imposible, 1998

Juny

201

9

Grup de Dones en FormaGrup de Dones en Forma2727

Estaré donde menos te lo esperes…Han passat deu anys de la seva mort i Ma-rio Benedetti continua present. La seva veu sona al pati de Torre Llobeta, les velles pa-rets són testimoni d’una deliciosa harmonia produïda per la cadència de les paraules del poeta uruguaià. És maig, i som a la Setmana de la Poesia de Barcelona.La seva vida de compromís amb la justícia i la igualtat de totes les persones, i, sobre-tot, el seu amor per la literatura i per les paraules què tal com ell deia han de “ser puentes indestructibles”, es refl ecteixen en la seva obra. Una obra immensa, rica i di-versa: poesía, teatre, assaig, novel·la, con-tes i articles periodístics…

Flor, Pilar, Fidela, Josefi na, Elisenda, Tere-sa, Lola, Montse i Celia van llegir alguns del seus poemes més estimats. Poemes, avui, tan vigents com sempre, perquè encara necessi-tem justícia, equitat, igualtat entre les perso-nes i també amor. Amor compromès, amor bel·ligerant, amor transformador, amor…Creiem que la millor manera de retre ho-mentage a qualsevol artista de les parau-les és llegir-lo. Us convidem a fer-ho i us deixem alguns versos.

Dones en Forma de Torre Llobeta

Corazón coraza … porque tú siempre existes dondequierapero existes mejor donde te quieroporque tu boca es sangrey tienes fríotengo que amarte amortengo que amarteaunque esta herida duela como dosaunque te busque y no te encuentrey aunquela noche pase y yo te tengay no.

Hagamos un trato… es tan lindo saber que usted existe uno se siente vivo y cuando digo esto quiero decir contar aunque sea hasta dos aunque sea hasta cinco no ya para que acuda presurosa en mi auxilio sino para saber a ciencia cierta que usted sabe que puede contar conmigo.

No te salvesNo te quedes inmóvilal borde del caminono congeles el júbilono quieras con desganano te salves ahorani nuncano te salves….

Grups de Torre LlobetaGrups de Torre LlobetaGrups de Torre Llobeta28

Des de fa més de 20 anys, a Torre LLobeta, els di-vendres a la tarda es reuneix un grup de poetes i poetesses, que es dediquen no només a crear poe-sia, sinó també a recitar-la. A vegades, també s’atreveixen a musicalitzar-la i cantar-la. Una autèntica joia, la joia de la paraula escrita i parlada, la paraula, senzilla i honesta de qui, sobretot, se sent poeta i poetessa. Cada se-mestre organitzen un recital a la sala d’actes del Centre, on ens delecten amb les seves obres.Tant de bo la paraula dita, la paraula sentida, con-tinuï sempre ressonat a les parets de Torre Llobe-ta omplint d’alegria a qui l’escolta.Us animem a conèixer aquest prolífi c grup.

Poetes de Torre Llobeta

Juny

201

9

Voluntaris de Torre Llobeta29

Tenir temps i compartir coneixementsCom cada any, l’Associació de Volunta-ris de Torre Llobeta van tancar un nou curs i vam marxar d’excursió a visitar el castell de Penyafort, a la localitat de Santa Margarida i els Monjos. Un dia de festa i germanor que ens omple de satisfacció per comprovar, com ens agrada dir, la bona sa-lut del projecte. Un curs amb 22 tallers rea-litzats i gairebé 400 persones inscrites.Bona feina feta i, de totes maneres, volem crèixer, volem oferir més tallers i de di-verses disciplines. Així , estimat lector/a, ara que ens estàs llegint i tens una hora lliure a la setmana i a més a més t’agrada compartir el que saps fer, t’esperem al Centre Cívic Torre Llobeta, ens trobaràs per parlar i organitzar-nos.

Creiem en la tasca que estem fent des de fa més de 25 anys. Hem creat una forta xar-xa d’intercanvi de coneixements, al mateix temps que aprenem i ensenyem plegats i plegades. A més a més, amb els diners recaptats al llarg de l’any col·laborem amb diferents entitats de la ciutat perquè també puguin desenvolupar els seus projectes, com la Fundació Banc dels aliments amb la campanya La fam no fa vacances.Bon estiu i fi ns al setembre, com sempre, amb energies renovades.

Associació Voluntaris de Torre LLobeta

El nostre medi ambient30

El boscUn ecosistema en perillActualment hi ha un creixent interès pel bosc, tant per part de les persones que viuen en contacte amb la natura com per part dels urbanites que visiten boscos i parcs naturals. Però molts del visitants ignoren que són ecosistemes fràgils que necessiten molt de respecte i cura. Paral·lelament, també estan en perill a tot el món les grans masses forestals, que continuen sent víctimes de tales salvat-ges. Els boscos se situen al centre de la lluita per la conservació del medi ambient i ocupen cada cop més protagonisme als mitjans internacionals i a les institucions polítiques, jurídiques i forestals en la pre-venció del canvi climàtic.De totes maneres, no es parla gaire dels boscos naturals i dels singulars, els que creixen sense la intervenció de l’home, els quals continuen retrocedint a tot el món, i no solament per culpa de les tales. El retrocés dels boscos naturals és un greu problema ja que queden en segon pla i es valora més l’augment per hectàrees de superfície que per la seva qualitat.

Quan parlem d’un bosc, no ens referim només al conjunt d’arbres més o menys grans i antics, fem referència a un lloc vi-tal on conviuen una rica i activa fauna i fl ora, començant pels arbres més im-pressionants i continuant per les plan-tes, que són una font d’aliment d’animals herbívors, els quals, molt sovint són de-vorats pels seus depredadors. Quan els uns i els altres es moren, comença la im-placable feina dels fongs, de les bactèries i de tot tipus d’organismes. Aquest és tot un procés que seria molt llarg i difícil d’explicar.Per a l’ecologisme, la recuperació que la biodiversitat necessita és bàsicament la dels boscos tradicionals, naturals, singu-lars i madurs. És a dir, els que creixen seguint les pautes de la naturalesa des de sempre.

Don Blas

Juny

201

9

Activitats del CC Torre Llobetajuliol2019

Cicle de Músics per la MediterràniaFes-te conscient de la riquesa de les cutures de la conca mediterrània i de tot el que compartim però també del patiment que hi ha cada dia al nostre mar. El Cicle de Músics per la Mediterrània és per gaudir de la festa però també per prendre consciència.

Divendres 28 juny, 22 hHipHop Contra el Racisme i la XenofòbiaDe la mà dels col·lectius de rapers EIHHU BCN (Escuela Internacional del HipHop Urbano BCN) & Casa Africa de Poblenou

Divendres 5, 22 hPiero Pesce TrioFusió del folk del sud d’Itàlia i un repàs d’alguns temes del disc Transhumus, oltre, oltre, oltr la propria terrae la propria terrae , de Piero Pesce & Questioni Meridionali

Divendres 12, 22 hDani Caracola & Barsiluna Agraw ProjectDani Caracola & Barsiluna Agraw Project ens presentaran les cançons del disc recentment publicat, publicat, Hamsa. Aquest projecte cerca llaços històrics i culturals amb el Magreb històrics i culturals amb el Magreb a través de la música.a través de la música.

I el Centre Cívic dels petits

Casalet Diver DimartsGimkana H2O

Dimarts 2, 18 hReptes i jocs passats per aigua.

A càrrec de Laura&LauriPer a infants de 3 a 12 anys

Dimarts 9, 18 hFutbolí humà

Escalfament divertit i partida del clàssic futbolí en tamany real.

A càrrec de Laura&LauriPer a infants de 6 a 12 anys

Dimarts 16, 18 hRitmes d’estiu

Jocs i dinàmiques musicals.A càrrec de Laura&Lauri

Per a infants de 3 a 10 anys

Pel DIVER DIMARTS cal inscripció prèvia

Dimecres familiarsDimecres 3, 18 h

Un abric de contesAquesta és la història d’un abric que va

pertànyer a diversos personatges fantàstics.A càrrec de la Cia Les Golfes

Per a infants a partir de 3 anys

Dimecres 10, 18 hLula

Lula es presenta com un ésser màgic i entusiasta, amb gran capacitat de sorpresa i il·lusió.

A càrrec de la Cia Karmen SampaloPer a infants a partir de 3 anys

Dimecres 17, 18 hLa sirena i els amics del mar

A través d’aquest preciós conte musical ens submergirem en alguns A través d’aquest preciós conte musical ens submergirem en alguns dels valors més importants a aprendre durant la infantesa.

A càrrec d’Anna Martínez Norberto, Composició, veu i instruments; A càrrec d’Anna Martínez Norberto, Composició, veu i instruments; Carmen Enjamio, Violoncel i Lucía Ferrer, Flauta travessera

Per a infants a partir de 3 anys

Activitats gratuïtesActivitats gratuïtesActivitats gratuïtes