La vida ele rrancesc retrarca - Ajuntament de Palamós · i de la meva aprovació del conseil de...

La vida ele rrancesc retrarca

(Coníinuació) escrita per eli mateix

En mos víatges vegí primerament París, í em plagué de cercar ço que d'aqueila cíutat se contava, ja ver, ja faulós. D'al là retornat, vaíg anar-me'n a Roma; de la coneixença de la qua! ardia mon desig des de ma infante-sa, i allí Esteve Colonna, pare magnànim d'aqueila famil ia, home semblant a qualsevol deis antics, va honorar-me i m'acceptà en sa llar, en forma que tu hauries dit que no hl havia cap diferéncia entre jo i qualsevol deis seus fi l is. L'afecte i amor de tant excel lent home dura sempre d'un mateix te-nor, fins a rú l t im jorn de la seva vida; i en mi encara viu en tal membrança, que no minvarà si abans no defalleixo. També d'allà vaig partir; per ço que no podia resistir aquella ciutat com totes les altre?, i el fastidi entrà en mon esperii.

Després, cercant un Hoc avinent per arredossar-me com en un port, vaig trobar una vali ben petita, però solitària i amena, la quai és dita Chiu-sa, distant quinze milles d 'Av inyó ; d'aon neix la font Sorga, reina de totes les fonts. Fres de la dolcesa del Hoc, vaig traslladar-m'hi, i amb mi, els meus llibrets. Al l í vaig compondré aquells càntics vulgars de les meus pe-nes jovenívoles, deis quais me'n donc vergonya i me n'empenedeixo, i noresmenys molt agradosos, segons veiem, a aquells que son presos del mateix mal.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

50 M A R I N A D A

F o r a Marga historia si jo v o l g u é s n a r r a r ço que allí v a i g fer durant molts i molts a n y s . Resuniint; que totes Ies obretes que f e t e s me v i n g u e r e n , allí foren fe tes e s c r i t e s o p e n s a d e s ; les quals arriben a tan gran número, que f ins en aquesta edat me donen a s s a t s fe ina i f a d i g a . C a r , com el meu e o s , el meu e n g i n y tenia més des t resa que f o r ç a . Al l í , el mateix a s p e c t e del parat-g e m'impulsfí a e scr iure v e r s o s bucòl ics , tema s i l ves t re , i dos l l i b r e s d e l a v ida sol i tar ia de F i l i p p o home j e m p i e g r a n , encara que petit a l e s h o r e s , bisbe de C a v a g l i e n e , d e s p r é s gran bisbe de S a b i n a i ca rdena l ; qui de tots eis meus antics s e n y o r s eli sol viu encara ; eli v a est imar-me i m ' e s t i m a fra-ternalment.

Deambulant per aquel l s monts el d ivendres de la setmana major , v a i g fre-turar d ' e s c n u r e en v e r s o s heroics un poema de les g e s t e s d' E s c i p i ó A f r i c à , el nom del qual en ma edat primera me fou car , d e s p r é s m e r a v e l l ó s . V a i g posar-me a escr iure amb gran ímpetu, però distret per var i s a f e r s , v a c o n v e -nir-me l ' interrupció. E l nom o ^/r/cìiz pos i al l l ibre; Ilibre de molts preat , no s é si per la s e v a o meva ventura , abans d ' é s s e r conegut .

M e n t r e remania en aquel ls l locs , p e r v i n g u e r e n - m e en un mateix jorn (admirable cosa a dir) cartes del S e n a t de R o m a i de la Canc i l l e r ía d 'Es tu-dis de P a r i s , les quals me requerlen amb insistència, aquel les a R o m a , a q ü e s -tes a Par i s , a rebre eis poètics l lorers. D e les quals l letres , g lor i f icant me jo-venivo lament i judicant-me d igne d 'aquel les honors , de les quals me judica-v e n digne homes tan g r a n s , i no e sguardant el meu mèrit sino el judici de is a l tres , dubtí, n o r e s m e n y s , un poc sobre a quina d 'e l les donarla la preferèn-cia . V a i g c loure el d u b t e a m b e l consei l de l 'amunt dit cardenal J o a n C o l o n n a ; qui era tan aprop meu, que havent-l i escr i t al v e s p r e n 'haguí resposta l 'en-demà ans d 'hora tèrc ia ; i sotsmetent-me al seu conse i l , v a i g del iberar que havía d ' é s ser p re fe r ida R o m a , per la sua autoritat, a qua l sevu l l a altra urbs ; i de la m e v a a p r o v a c i ó del consei l de J o a n hi han dues car tes .

V a i g marxar d e s p r é s ; i bé que f o s , con solen è s s e r eis j o v e s , ju tge be-nigi i iss im de Ies m e v e s c o s e s , n o r e s m e n y s m ' a v e r g o n y i de segu i r el judici de mi mate ix , 0 d 'aquel ls de qui era cridat i e is quals s e n s d u b l é no ho haurien fet si no m'haguess in judicat d igne de l 'oferta honor . D 'a l l í v a i g e m p e n d r e primerament la ruta de N à p o i s , anant d e v e r s aquell gran lei i f i-Iòsof Robert , no pas més p r e d a r pel r e g n e que per les l letres, ünic rei qui era l l avors amie de la eiència i alhora de la virtut; i v a i g atansar-m'hi per tal que eli de mi judiqués s e g o n s el seu parer . De la manera com v a i g è s s e r vist i en quin Hoc de la s e v a gràc ia v a i g è s s e r rebut, jo mateix ara me 'n merave l l i tu, oh lector, si ho p o g u e s s i s conè ixer , n 'haur ies també , a ix í ho erec , m e r a v e l l a . S e n t i d a a p r è s la raó de la meva arr ibada, eli v a molt a le -g r a r - s e , pensant en la mia f e j o v e n i v o l a , i també pensant que l 'honor en que jo pu java no podia è s s e r s e n s e la gloria s u a , havent-Io jo e legi t com a unie jutge competent entre tots e is homes . Que més?


MARINADA 51

Després de Ies moites paraules bescanviades sobre varis temes, vaíg mostrar-li la meva Africa la quai II plagué tant, que va constrènyer'm a de-dlcar ll a canvi d'un gran do. Cosa que no pogui ni certament volgui negar.

Finalment, per tratar d'aliò per Io quai era vingut m'assignà el jorn; i en tal cosa me retingué des de migdia fins el vespre i per ço com creixent la materia, el temps, s'escola rapid, el! féuel mateix en eis jorns següents: així per tres jorns fou feta prova de la mía ignorància i en el tercer va judi-car-me digne del llorer. Me l'oferí a Nàpois; i per tal que jo hl consentís, m' esperonava encar amb molts de precs. L'amor de Roma va véncer en mi rinstància venerable del gran reí. Perço, veleni eli que era inflexible ma voluntat, va donar-me cartes i envia amb mi nuncis al Sénat Roma, fent-li amb acte public assats favorablement saber el judlcl que havia fet de mi; el quai judlcl del rei fou Ilavors conforme al de molts, i principalment al meu.

Aia el judlcl d'el!, i el meu, i el de tots aquells qui semblantment sentí-ren, jo no aprovo. Car pogué més en eli la sua afecció vers meu i la favor de I'edat que no pas l'amor dei ver. Noresmenys, vaig anar a Roma, i bé que indigne, ene que afiançant-me en tan gran judlcl, tose i rígid encara en l'escolàstica disciplina,, vaig copsar el poètic gallardo, amb gran jola deis Romans qui en la solemne festa pogueren intervenir; sobre Ies quais coses, versen Ies meves lletres allí escrites en vers I en prosa. Per tal llorer no vaig pas conquerir Ilei de ciència, sinó molta d'enveja que de retreure fora de més llarga historia que no permet aquest Hoc.

(Continuará)


52 M A R I N A D A

^env ingut l 'Abri

Benvingut PAbri!

dels cants i rialles.

Ruixada que cau,

canQÓ que es desgrana;

uliada de sol,

rialla de fada,

que a son joguineig

les roses esclaten

i totes Ies flors

en franques rialles.

A Tombra, les fonts

mig riuen, mig canten,

i els rius tot cantant

alegren les prades;

i canten les aus

i canten els aires

i riuen els nins

jugant amb llurs mares.

D 'amor les cannons

ais llavis esclaten,

i tot al mon riu

i tot al mon c^nta.

¡n'ti ' -.'Jíf i-u 'Vi •«ii-j'V

ífCj .1*1. í!'\'í-.ni

í >•» -i't' .it̂ -* i''» "..

• x • •• •

"¿{I"

r;. v/ iíi'..

'•(?(. 1 e -.ix

•iq-í, or.

>rtj?!»'Sî:p

Benvingut l'Abril

dels cants i riàlles.

SANTIAGO C O S T A I R O C A

Girona, 1920


M A R I N A D A 5 3

Qüestions cultura Creuada!

H e m f e i el p r o p ò s i t d e no a r r e c o n a r la n o s t r a p loma f ins a v e u r e el p r o j e c t e d e les f u t u r e s e s c o l e s g r a d u a d e s en v i e s d e r ea l i l z ac ió . A nosa l -t r e s , p e r s o n a l m e n t , p o c e n s i m p o r t e n les c r i t i q u e s que p u g u l n f e r - s e d e l s n o s t r e s e s c r i t s m a n c a t s d e î l o r e i g s l i t é r a r i s . S e r v i m un idea l n o b l e , i a m b a q u e s t a s a t i s f a c c i o i n t e rna del d e u r e a c o m p l e r t q u a s i b é n e ten im p r o u . L e s f lo rs , si b é e n s f o r m o s e g e n l ' a s p r e carni d e !a v i d a i e n s e s p e r o n e n a s e g u i r a v a n t , s o n i m p o t e n t s pe r a n o d r i r - n o s el c o s . Q u a n , en Ilcc de v i s t o -s e s c o r o r i e s , a les b r a n q u e s de l s a r b r e s s 'h i g r o n x e n e i s f r u i t s , a i e s h o r e s si q u e e s d e v e n e n q u e l c o m a p r o f i t a b l e , d i g n e de d e v o c î ô ; p e r a i x o , m a n t e s v e -g a d e s r e p e t e i x e n e i s ve i l s , a m b a q u e l l a f i l o so f i a p o p u l a r fan g r à f i c a , q u e van de dret al gra.

A n e m - h i , d o n e s . S u p o s e m q u e no ten im n e c e s s i t a i d ' e s c a r r a s s a r - n o s g a i r e pe r a d e m o s t r a r e i s p o s i t i u s a v e n t a t g e s d 'un p ö b l e c u l t e . E n t r e e l s l l e g i d o r s , e s t e m s e g u r s que Elgun n 'hi hau rà que d e u a la cu l t u r a , a i ' educa -c ió i n t e r i e c t u a l , el b e n e s t a r e c o n o m i c d e q u è g a u d e i x en l ' a c tua l i l a l . N o di-r e m p a s q u e P a l a m ó s p u g u i c o m p t a r a q u e s t s c a s o s pe r d o t z e n e s , p e i ò p o c s e n 'hi m a n c a : i n v e s t i g u e n l ' o r i gen d e l s i n d u s t r i a l s , c o m e r c i a n i s 1 m a j o r s p r o p i e t a r i s , i to t s e g u i t m e d o n a r e u la r a ó . S i n i a lg ra t el t en i r e s c o l e s defi-c i e n t s , on la p a c i e n t a l a b o r del m e s t r e s 'h i e s t a b e l l a , ha e s t â t p o s s i b l e re-g i s t r a r f e t s d ' e m a n c i p a c i ó soc ia l tan s i m p à t i c s a l s n o s t r e s ulls, q u é no hau-ria p o g u t a s s o l i r - s e p o s s e i n t e s c o l e s p u b l i q u e s m u n t a d e s a l ' a l tura q u e r e -q u e r e i x Timport i inc ia d e ¡a nos t r a b e n a m a d a vi la?

H o r a é s ja d e q u e e s m e n e m la f a l t a c o m e s a c o n t r a n o s a l l r e s m a t e i x o s . T o t s p l e g a t s h e m d e f e r el m à x i m e s f o r ç , que no s e r á p r e c i s sí c a d a s c ú hi a p o r t a a m b l l e i a l t a t son g r a n e t de s o r r a . D e s p r é s de is n o s t r e s p a r e n t s i de i s n o s t r e s a m i e s , e s t i m e m P a l a m ó s pe r d a m u n t d e Ies a l t r e s c o s e s ! E s a ix i c o m Ies n o s t r e s v o l u n t á i s f o s e s en una sola f a r a n el m i r ac l e d ' a i x e c a r e i s g r u p s e s c o l a r s que r e c l a m a la n o s t r a d i g n i t a t d e p a l a m o s i n s , d ' e m p o r d a n e -s o s i d e c a t a l a n s . E n t r e g e n t que t ingu i a g r a n h o n o r l ' h a v e r n a s c u t en la t e r r a d ' a m o r i I l ibertat tan b e l l a m e n t c a n t a d a pel p a t r i a r c a d e les l l e l res ca-t a l a n e s , el n o s t r e p l o r a t M a r a g a l l , ba r ce lon í d e n a i x e n ç a i e m p o r d a n è s d ' e s -p e r i t , l ' e g o i s m e o l ' i nd i f e r ènc i a é s un de l ic te de lesa p à t r i a , é s una g r e u o f e n s a ais n o s t r e s p r o g e n i t o r s , é s una i nca l i f i cab l e c o v a r d i a .


54 MARINADA

Amb el front ben all i el cor obert, anem a dir a l 'Ajuntament suara coiistituït a Casa de la Vi la, que volem per ais futurs ciutadans escoles hi-gièniques i pedagògiques, i que sí és precis fer algún sacrifici, el farem re-soltament, en la seguretal que, a no tardar, han de produir fruits esponero-sos ja que opitiem d'igual falso—en aquest puní concret de la cultura—que els regidors que porten la representació nostra, cal que ho sàpiguen d'una manera categòrica. A ix í estudiaran el problema amb més dalit i amarats d'un mateix entusiasme l'obra cultural sorgirà potent, ufanosa, d'aquella sa-la de sessions on hi ha immortalitzada, pel cisell d'En Miquel Blay, la gene-rosltat d'un fi làntrop paiamosi: En Mauri i Vilar.

Ais regidors municipals hem de recordar-los unes paraules de mossèn Baldiri Rexach, pedagog català de mitjans del segle XVIII : «Ab molta major urgència estan obügats los Pares de República a procurar la bona educació dels Minyons, perqué los Pares de República estan obligats, per rahó de son ofici, a procurar lo bé del públich, lo qual dependeix de la bona educa-ció dels Minyons, perqué los que ara son Joves y Minyons, algún dia serán los Amos de casa, los.Corregidors dels Pobles, los Bailles de las Vilas, los Jutges de las Audiencias, los Governadors de las Ciutats, los Virreys de las Provincias, los Grandes de las Corts, los Consellers y los Reys>.( l ) No pot èsser ni més concret ni més just el pensament, que a bon segur tots compartim, de l'ex-rector de Sant Mar t i d'Ollés. Posem Tacciò d'acord amb el pensament i obrarem així com a bons racionals.

Alcem una creuada en favor dels infants. Fem ço que fan actualment les Universitats angleses, que organilzen valente? cfmpai.yes sots el nom que encapsala les presents railles, ppix la cul luia i res més que la cultura ha d'ésser la salvadora dels pobles lliures de la post-guerra. Que es vegi que corre sang llatina per les nostres venes i que la nostra mirada fi ta en-Uà, molt enllà, com a perfectes mediterranis.

T .

(1) Extret del llibre ¡nstruccìons per la ensen\'ança de minyons editai a Girone l'any

1748 a can Narcis Oliva, estamper i llibreter de la plaça de les Cols.


M A R I N A D A 55

^reqària

A la gentil 5enyoreta Maria del Miracle &eguer,

Reina de la Festa dels Joes Florals de Tortosa.

Sé una bella muntanya empordanesa

florida de clarors i de perfum;

que s'alça radiant, plena de llum,

al cor d'aqueixa terra tot bellesa.

Al cim d'eixa muntanya una Princesa

hi basti un beli paiau d 'Angels i flors;

i avui mon pobre cor bâtent amers

d'Ella pídola una gentil promesa.

Per Vós , Regina de la gaia Festa,

una corona de claror xalesta

jo voldria teixir per vostre front.

Mes ai! ma petitesa nc'n sabria

per Ç0 ben fervorós prego a Maria

que us remerciï amb son amor pregón.

JOSEF A L B E R T

QUANYADOR DE LA FLOR NATURAL

Palafrugell, Festa de St . Josep , de 1920.


56 MARINADA

jo rn de la Purissima a T7uria

( F a n t a s i a )

Accèssit en el concurs de prosa lilerària,

J o sé el perqué avui s 'embolcalla amb polsina d 'a rgent la vali g e m a d a que hosta t ja entre cims neva ts la Perla del Pirineu.

Jo sé el perqué aquells turons, f re turosos d 'abraçar-se amb el cel, recu-llen damunt son front, virginalment nevat , uns raigs esplendorosos del sol ixent.

Jo se el perqué l 'halenada d 'hivern ha îet brillar p reades filigranes de l 'aigua que regalimeja de les altes cingleres trencant en mil colors els raigs de llum.

Jo sé el perqué avui canten, com e n ^ l g de I'istiu, les orgues i campa-nes, amb les psalmodies liturgiques.

Tota la muntanya, tota la vali, tot el Santuari , s 'és deixondit al so de la campana, l 'alegre tritlleig de la qual ha romput la solitud d'aquelles cimes, es-patller gegant de Cata lunya, i les portes d'aquell temple f e r r e n y q u e aixoplu-ga la més pura d e l e s Dones , la més Excelsa, s 'han oberi no obstanl els rigors de rh ive rnada , i f ins s 'han vest i i de blanc com en fantàst ica se renada les branques dels aveís i pins negrosos que es dobleguen sota el pes de la neu.

Es que és el jorn de la Purissima ! ! fins en aquelles regions solitàries 1 deser tes , en aquest temps de l 'any, hi ha repercutit el ressò de la plana, que en ses a ies invisibles hi ha pujat l 'aigua vaporosa de la mar i dels rius ja feta senyora de l 'éter t ransparent per fes te jar la Moreneta del Pirineu i Imma-culada Regina de la Puresa, per a complir-se la predicció dels llibres sants , de que no hi haurà reco de la terra en que no se Paclami benaventurada .

Mireu, mireu els pagesos senzills d 'aquells a f raus com responent a l'en-cis del cel i de les muntanyes , i a la veu alegra de la campana , com degote-jant dels caminals, ara un, après l'altre, van reunint-se en la plaça d 'enfront el Santuar i .

J a ressonen dins del tempie les notes de Torga i els cants de l'Ofici Divi-


MAR INADA 57

nal; ja se'n puja enlaire junt amb l'odorós encens, la pregària fervorosa d'a-

quells terrassans tot cor i tot braç per Maria i pel seutreball; ja s'ha enlai-

rat amunt aquella hostia blanquíssima, més que les neus que envolten l'Es-

gjèsia de Maria, i les notes senzilles- i solemnials s'han afegit a la pregària

intensa i a la més pregona venerado dels fidels, els cors dels quais s'han ai-

xecat amunt fins a posar-se prop del divinal Fill de Maria; ja s'ha format la

devota processò i aquells esforçats pastors, abillats amb llurs samarres i

pells atapeïdes, han passejat triomfalment la Verge tota pulcra, per entre

els caminals tapissats d'una verdor húmida i cobriceMada per l'atzur d'un fir-

mament fet blau per l'oreig que ha protegit la gaia festa del principal misteri

de Maria; i allá al lluny com uns balcons endomassats d'argent, ha brillât pu-

rissima la neu de les muntanyes i ja han onejat al vent els plecs festius dels

gonfarons i banderes de les Confraries, i la no menys gloriosa ensenya de

Catalunya que servia d'alfombra damunt el tabernacle i sots la cadira d e l à

celestial imatge de Maria.

Jo no sé que hi ha de candor i de fe primitiva en aqüestes escenes allí al

lluny, dalt les cingleres; però quan després del Rosari he vist el darrer adeu

del sol a les muntanyes, i el cel ha començat a tapissar son ampie baleó amb

sos milenars d'estrelles; aquell encant i aquella Hum besant la neu en flor deis

cims: la neu i el blau, les estrelles i el sol m'ha semblât escrivien un grandiós

i jegantí Ave Maria, mentre jo he sentit una halenada reviscoladora de fe i

amor vers la Purissima i la meva terra beneïda.

jAUMK FONT I B ÍGAY

Mataró.


58 MARINADA

_ a M a r g a r i d e t a

( Conte transatlàntic )

Després de sopar, al voltant d'aquella taula rodona de marbre blanquís-sim, ens reuniem sempre els maieixos amies. Allá davant les copetes mig buides de chartreuse groga o verda, segons el gust de cadascú, parlàvem de Catalunya, de l'ultim drama d'En Guimerà, de l'ultima nove l ia d'en Rusi-nyol, 0 del progrès que feia la revolució, que era com tin mal endémie en aque-l'a ditxosa terra.

En aquella hora, des de la glorieta del café veíem Temple boulevard ple-tòric de cotxes i automòbils, i a la Hum que llençaven les grosses faroles elèctriques, que amb claror de dia il luminaven l'avinguda, podiem veure, a un centenar de passos de distancia, l'esvelta estatua de Colom rodejada de quatre frares, simbolitzant els religiosos, qui amb llur infiuéncia l'ajudaren a portar a cap sa gran empresa. L'il lustre mari genovés estava erecte en el seu pedestal, no amb la ma senyalant vers ponent, on se Irobava la terra desitja-da, ta! com el veiem en el monument de Barcelona, sens dubte perqué a Amé" rica ja hi era, i aquel! gest tan familiar de Colom barceloní era innecesari. Sempre m'ha semb'at que el Colom ai quai em refereixo, feia un posât de ca-ra mes írist que el de Barcelona, potser perqué, com deien maliciosament els indigenes, no 1¡ agradava la companyia que li donaren, o potser perqué enca-ra se'n recordava de les angúnies i males estones que ii feren passar durant el viatge els galifardeus que portava a bordo de sa frágil carabel'la.

Aquell dia teniem un convidat a la nostra taula. Un xicot cata'à viatjant d'una casa de calçat de Chicago. En Mas, que així es deia el foraster, acaba-va d'arribar de lankilàndia, i, com és natural, venint de la terra de les coses estupendas i deis <gratacels>, i essent viatjant, de segur que en tindria algu-na de fresca per a contar.

Després d'aixecar les copes multicolors i fer-les dindar suaument l'una contra l'altra en honor del foraster, En Mas encengué flemàticament un olo-rós Soberano, i dirigint una mirada distreta ais cotxes que passaven per l'am-ple passeig, ens contà lo que jo tractaré de transcriure fidelment.

En Qrau—referint-se a un deis companys,—començà En Mas, m'ha sentit pai .dr alguna vegada d'una familia catalana que fa cosa d'uns dos anys vaig conéixer a Nova York.

—Si ; una familia de Lloret. quepercert té una noia molt maca que es diu


M A R I N A D A 59

Margarida, apunta En Grau, fent-se el ben informât ¡ ajudant-se la memo«

ria amb un traguet del do'ç licor monastic.

—iÇ/^/f/—apunta En Mas, amb un moviment afirmatiu de cap, sense po-

der evitar l'anglicisme. El pobre pare morí ais pocs mesos de la seua arribada

a Nova York, probablement de tristor i enyorança en compendre que mai no

p'odria acos(umar-se a viure en una terra estranya, que, ingrata i egoista,

no admet més q u e g e n t j o v e , i ficat entre persones que no l'entenien i que

mai, malgrat tots els seus esîorços, arribarla a entendre-les.

En canvi, la Margarideta, jove i eixerida^ no triga gaire temps a parlar la

llengua anglesa com una veritabe miss, i grácies a les seves mans de plata,

guanyava un bon sou en uns dels establiments de modes més elegants de

Broadway.

Mor te l pare, i sense les régnés que la subjeclaven, la Margarideta co-

mençà a anar, com vulgarment es diu, pel seu cap. Tan i tan depressa s'assi-

milà les costums d'aquell pais, tan contraries a les nostres, que atribà a do-

nar-se vergonya de que ses amigues, i sobre tot que sos amies, sapiguessin,

que la seva m i re no el sabia parlar l'idioma anglés i fins un jorn va arribar a

tenir l'atreviment de ireure's la pobra dona del davant amb aqüestes sag-

nants paraules: «On voleu que us porti si ningú us entén i me feu caure la

cara de vergonya?>.

Els amies de Margaret., puix fins el nom s'havia canviat, sens dubte

perqué l'adoptiu «feia més americà>, no els haurien vostès pas trobat entre

els joves treballadors de la colonia catalana de Nova York, aqueixos eren

massa poca cosa per a l'orgullosa i mal aconsellada xicota, sino entre els

xitxarel-los de les bot gues i despatxos de la gran urb. En Dick, En Jim i En

Billy eren els companys inseparables de la Margaridela.. .

En Grau feu una curta pausa per a demanar al mosso que repetís les co-

pes pousse-café ìaxxa^om, i continué la seva intéressant narració.

Quan l'últim viatge vaig arribar a Nova York, em dirigí, com de costum

a veure aquella familia. Però en el moment de posar els peus en el pedris de

la porta de la casa on vivien, una veïna rossa soni a rebre'm, i amb laconis-

me anglés i indiferència no sé d'aon, m'inîormà de la tragèdia que una set-

mana abans haviasucceït en aquella casa.

La Margarideta havia fuit amb Dick, i la pobre mare morí de passio de

ànima, esperant-la... esperant-la...

* *

A fora, els cotxes i automòbils seguien desfilant pel boulevard, mentre a

lo lluny, i l iuminat pel resplendor de mil faroles elèctriques, Colom me sem-

biava més trist que mai, com si es planyés d'haver-la descobert l'Amèrlca.

New York, Octubre de 1919 J . V E N T U R A I S U R E D A


60 M A R I N A D A

Crònica loca

Ei major erro que pot f e r - s e el f é r e m e n el número passât. C a n v i à r e m l 'et iqueta política d 'uns c i u t a d a n s — s i a ' n s ara p e r m è s aquesf te ime enc que P a l a m ó s no sigui c i u l a t ; - fent f i g u r a r com a regiomlìstes En Ramir P a g e s I En J o s e p Juera , r e g i d o r s . qui militen en el partit mauri. Enc que ja presumim que eis dits c o n s e l l e r s consideraren involuntària T e q u i v o c a c i ó eis presentem humilment nostres e x c u s e s .

Hi ha molt íss imes p e r s o n e s que en tot l 'any no surten de P a l a m ó s i si f o s p o s s i b l e fer-ne una e s t a d í s t i c a , s e g u r a m e n t ens demosírar ia que son moites més del que e n s c r e i e m . Ja n'hi ha a lguns que, fent un e s f o r c arri-ben a p a s s a r més enilà del pont de Sant Antoni un c o p l ' a n y per S a n i L l o p 1 que s 'arriben fins a l ' es tac ió de Sant Joan per la festa del poblé veí- però són moites més les que no e s mouen del cor de l a v i l a . T o t io més que es p e r m e t e n é s arribar f ins al far de tant en tant per e s c o d r i n y a r el temps que farà i v e u r e les parel les que tiren, o be treure el nas de la part del Padrò per a v e u r e si el m a r r o m p a les p e n y e s de C a p G r o s .

Naturaiment que també n'hi ha uns quants que, a l ' istiu, s 'arriben f ins a F o s c a d e s que és e s d e v i n g u d a platja de moda, g r à c i e s als f o r a s t e r s i a r m i c i a i i v a d'un bon pa iamosi qui en feu la p r o p a g a n d a . D e i s que tenen per c o s l u m anar a s ' A l g u e r ben garbe l la t , son en nombre molt reduït i a q u e s t s p e s c a d o r s per a f ic ió , el mateix van a T r e u m a l com tot p e s c a n t s 'arriben f ins a l 'illa. Del costat de! pia que é s l 'ünic indret que ens p e r m e t f icar-nos t e r r a a n d i n t r e , n o e l s e n p a r l e u p a s , p e r q u é a m b tants caminois c c m hi ha tindrien p o r d e p e r d r e - s ' h i . A n y s e n r e r a , quan v e n i a algun p e r s o n a t g e im-portant , se l ' o b s e q u i a v a amb una f o n t a d a a La Bel l - l loc; ara, ja no hi va ningú perqué resulta un p a ï s a t g e tan pelat que fa tristor d'anar-hi .

S o l a m e n t uns quants , una d o í z e n a e s c a s s a m e n t , eis d i u m e n g e s surten en col les de tres o quatre i, tot p a s s e j a n t , han d e s c o b e r t que en el P u i g d 'En P a r a i s h i h a u n b e l l a l s i n a r o n f a b o d ' e s c o i t a r - h i eis r o s s i n y o l s a la prima-v e r a , o bé que d e s de puig G i f r e pot admirar-se el més beli panorama de P a l a m o s . A aquests p o c s a for tunats mortals la nostra crida no eis dira res de nou; però e is a l tres , e is més, que ignoren les b e l l e s e s que ens r o d e g e n , SI un dia decidiss in passar-se 'n les c a m e s i no saben per on c o m e n ç a r la co-lia excurs ionista de bon grat e i s serv irà de guia .


M A R I N A D A 61

L 'h idroav ió i tal ià marca Savoia 13 que pel mes de novembre sofr i ave-ries prop de Calel la de Pala i rugel l , fou reparat en els baixos de TAjudan-tia de Mar ina. Abans d 'empendre el vo l cap a Barcelona per fer el correu de la capital catalana a Palma que eis proposa establir la casa Here ler , en obsequi a Tacollida que l i dispensà el pöble de Palamós, féu alguns vols evolucionant per la plat ja amb gallardía perqué tothom pogués apreciar de aprop els br i l lants progresos de 1' avlució.

El camió és el transport de moda; de tal manera s'és fet amo de la si-tuació que eis carros se veuen gairebé arreconats. D in l re un any, si la co-sa va en augment, eis caballs ja no servirán més que per earn. En comen-çar sols s 'ut i l i tzaven per a trajeóles de regular importancia com son Cal -das i San i Fel iu ; ara f ins els v iatges de Ies fábr iquesal mol l per a t ranspor-tar paques i bales se fan amb camió.

En Baldir i Ponjoan és estât elegit tenedor de la Cooperat iva <La Equi-tativa» per ocupar la vacant del Sr . Botet.

AI Centre R. Federal, l 'agrupació d'af icionats al teatre, «Germanor>, representé la comèdia «Tr istos Amors» i la peça <La maleta de l'oncle» amb general aplaudiment.

En el part i t de fútbol jugat entre als equips Palamós F. C. i Ateneu De-por t iu de Sant Fel iu de Guixo ls fou vencedor el darrer resultant el campió de la prov inc ia.

Desgracies. L 'a l t re dia un home intenté matar-se al passar l 'auto que va a Caldas; pocs dies desprès el Tramvia l iencà una cama a un f i l l de En Manel Albalat davant de casa seva prop, dels Mi radors .

Després de Ies degudes reparacions que Than deixat com nou, el pai-lebot portugués que naufragé I'any passata causa del temporal , és estât batejat amb el nom d 'Es t re l l a del Mar . Feia anys no haviem presencial una festa semblant al nostre port . La padrina, i el Sr . Arquimbau, l 'a impdor obsequiaren als convidáis amb doîços i l icors, i a la gent menuda que s'ho mirava des del molí amb conf i ts, or ig inant la gatzara consegüent.

La forta tramuntana d'aquests dies tomba el carret d 'En Ca rgo l en passar pel pont de Saut Anton i causant al noi que el guiava l 'espant que és de suposar.

Trencadissa de vidres hi hagué en una taverna mot ivada per Ies dispu-tes dels mariners d'un vapor ancrat al moll . Ara , en venir el «Lake El lsburg» no s'ha permés a la t r ipulació saltar a terra, de la qual prohibició estan quei-xosos alguns establiments que es ref ien pr incipalment de la gent de mar.

La «Corchera Internacional», tenint de desocupar eis edif ic is venuts a «Manufacturas de Corcho» està fent eis treballs necessaris per ins ta l la r una par i de la maquinaria en el magatzem dels Srs. Roura i Forgas arrendats a


62 M A R I N A D A

aquest f í . Per aquest motiu és de creure que encara ens quedará una sucur-sal de tan important fábrica on í indran ocupació bon nombre d'obrers.

S ' i i a vist passar un dirigible de regulars dimensions amb direcció cap a F rança .

L a companyia de sarçuela ha ofert les següents obres; Amor ciego.

Dolare fes, La divisa, La Generala, Los cadetes de la Reina, La niña de

los besos, Los calabreses, El principe Bohemio, La alegría de la huerta,

i una obreta qui causa atracció i desprès desencant, titolada Un cuarto de

hora en Palamós.

Tots els coMegials anaren al Teat re Carmen per veure la pel-lícola Mar ía de Magdala , estrenada primer aquí que a Barcelona.

E n l 'Agrupacló Catalanista passaren els socis una delitosa vetl lada amb la comèdia fracesa Nil depluja, el monolec Si sew^ors, dit admirable» ment per la senyoreta V i laseca ; un quadret infantil d'istiu d'en Jo-sep M.^ Folch representat pels deixebles de l ' E sco la de Cata là , noies Bou, Passarr ius i Planas i nois Jordà i Corominas. F ina l i tzà la sessió un aplec de projeccions de les belleses de nostra costa: una veritable meravella.

E l s bevedors de cafe han de pagar 5 cèntims més, des de fa alguns dies. D'unes bsl les aptituts esperançadores hem d'escriure: En L Iu is Coronil-

nés i E n Pere L iado , tendres adolescents, s'han révélât escultors. De llurs obres ne tenen ja esment qui pot guiar-los i instruir-los. Celebrarem que no hagin de deixar el cami de l'art.


MARINADA 63

Soor Fut-bol

El campionat d'enguany ha acabat amb la victoria de l'Ateneu Deportiu.

L'ültim partit, el decissiu per a la possessio del titol de Campió, tingué

Hoc el dia 14 del passai mes a Palarnós entre aquesl Club i l'Ateneu De-

portiu.

L'expectaciô era grandiosa per a veure aquest paitil en el quai s'anava

a resoldre l'incògnita d'aquest campionat tota vegada que el club que gua-

nyés aquest partit seria el Campió Provincial.

* *

Des del començament vegerem la superioritat del Palamós sobre el

Deportiu però notàrem tot seguii que la desgracia al picar a la porta contrà-

ria seria la causa de la pèrdua d'aquest partit.

Innombrables foren les pilotes qui tocaren a la porta no decidint se a

entrar aixis com també foren moites les ocasions que els davanters palamo-

sins es perderen ahxotar a gol.

Desisteixo de ressenyar aquest partii car hasta fa vergonya l'explicar els

nombrosos incidents que tingueren Hoc durant el transcurs del partit, degut

al joc brut desenrotllat per l'Ateneu Deportiu sobresortint amb aquesta espe-

cialitat els jugadors qui foren palamosins i que se separaren del «Palamós

P. C. Î davant les promeses falagueres fetes pel club Campió.

Mereixen el despreci de tot sportmen paiamosi aquestos jugadors i

principalment en Sánchez, aquest ^mr? jugador que en tots els partits que

juga no pot estar de fer mal als seus antics companys. En aquest últim partit

fou la víctima En Climent Humbert el gran veterà paiamosi que pie d'amor

pel seu Club ha deíensat sempre amb gran coratje els colors del Club que

fundà. Rebé una fortissima cossa a la cara obra com ja he dit del tristement

célebre Sánchez i continua jugant fins a l'últim moment del partit.

No vull parlar-ne mes d'aquest partit però si dee fer constar que la victo-

ria corresponia al Palamós F. C. moral i materialment. Va esser vençut per

la desgràcia per 2 gols a i .

No desmaiem companys palamosins temps vindrà de glòria per nostre

Club en els quai no guanyarem amb l'ajuda de forasters sino amb el nostre

propi esforç.

Saludem i cridem pel Palamós F. C. ¡ tres Hurras encoratjadors !

JOSEF FRANCH

Palamós, 7-4-20 .


48 MARINADA

Moviment del port.

Vaixells en t ra ts du ran t el mes de Març de 1920.

1, Vapor, Lea; 2, veler, Joven Paquiío; 3, vap., Lea; 4, veler, Garlitos; 5, velar Mont-

serrat; 6, veler, Villa de Calella; 7, vap., Temerario; 8, veler, Teresa; 9, veler, Virgen

del Castillo; 10, veler, Cala Figuera; 11, veler, Joven Paquito; 12, vap., La Sabinosa;

13, veler, Monserrat; 14, vap., Lake Elisburg, N'ort Americà; 15, veler, Antonio Salomo;

16, veler, Ana Maria; 17, vap., Cabo Nao; 18, vap., Lucrecia; 19, vap., Lea; 20, veler,

Teresa; 21. veler, Estrella del Mar; 22, vap.. Masca, Nort Americà; 23, veler José Ca-

sanova; 24, veler, Trinidad; 25, veler. Joven Paquito; 26, vap , Monviso, Italià; 27, veler,

Cala Figuera; 28, vap., City of St. Joseph, Nort Americà; 29, veler, Progreso; 30, vap.,

Oshkosh, Nort Americà.—Total 30.

O p e r a c i o n s d e l a C a i x a d ' è s t a l v i s Mes ne Març ne 1920

Nombre d'imposlcions Quanlilais imposades llelnlegres Quanlllats pagadas Lllbreles noves

62 7.900'-- 22 9 848'85 8

Registre CIV! Mes de Març

Naixements. - 1, Victoria Feiip i Risech. — 2, Grau i Quintana. — 3, Tolosa i Gani-

gué .-4 , Mateu Robau i Barnés. -5 , Joaquim Loste i Bou.—ö, Castello i Plaja. — 7, Mu-

fíoz i Brugués.—8, Moliner i Porta. — 9, Albert i Perez.—10, Oliver i juera. — Total 10.

Defuneions.— 1, Agna Margarit i Rovira, 2 anys.-2, Verónica Surribas i Noguer, 62

anys.—3, Agna Valero i Garcia, 3 anys.-4, Julia Valero i Pujadas, 17 mesos.^5, M . ' de

la Assumció Roger i Ribera, 8 mesos. —6 , Teresa Català i Carreras, 11 mesos.—7, Rosa

Badosa i Bspinet, 10 anys.—Total 7

Mairimonis.—O.

Tañeres Tiptgráncos LLORENS CASTELLÒ-PaUmós


La vida ele rrancesc retrarca - Ajuntament de Palamós · i de la meva aprovació del conseil de...

Documents

Transcript of La vida ele rrancesc retrarca - Ajuntament de Palamós · i de la meva aprovació del conseil de...