Núm. 117 12, 13 i 14 de maig de 2012

LA VALL DE BOÍDurant els segles XI i XII es construïren a la vall de Boí, en un entorn

natural excepcional, diverses esglésies romàniques, nou de les quals hanpassat a formar part del Patrimoni Mundial de la Humanitat.

L’esperit de la Renaixença va por-tar Lluís Domènech i Montanerprimer, i l’Institut d’Estudis Catalansdesprés, amb Puig i Cadafalch al cap-davant, a estudiar i difondre el patri-moni de la vall i en general el de tot eldel país. Això va fer desvetllar l’in-terès dels comerciants d’art. Les pin-tures de Santa Maria de Mur, alPallars Jussà, per exemple, forenvenudes i exportades als EstatsUnits. La junta de Museus del país vareaccionar a temps i decidirentraslladar les pintures murals de lavall de Boí a Barcelona, on s’han con-servat fins avui, al Museu Nacionald’Art de Catalunya. Amb encert sen’ha fet rèpliques als llocs d’origen.

ALTA RIBAGORÇA ORIENTAL

L’ASSUMPCIÓ DE CÓLL (VALL DE BOÍ)Situada als afores

de la població de Cóll.Actualment és en pro-cés de restauració i pertant no la visitarem. Ambtot, en fem una resu-mida ressenya, tota ve-gada que és una de lesnou esglésies de la vallque formen part del pa-trimoni de la Humanitat.

Es tracta d’una es-glésia d’una sola nau,amb volta de canó,capçada per un absissemicircular. Posterior-ment s’obriren duescapelles laterals, a ma-nera de transsepteamb la qual cosadonaren a la planta laforma de creu llatina. Damuntde la capella sud hi ha el cam-panar que mostra una baseromànica i els pisos gòtics. Totel perímetre del temple és ornatamb un fris d’arcuacionscegues. Del portal cal esmen-tar-ne el crismó centrat al cap-damunt i els capitells esculpitsde les columnes.

Text i fotos: Lluís Fernàndez

BIBLIOGRAFIA

Catalunya Romànica, vol. Ribagorça.IBAÑEZ XIFRA, Mireia. El romànic dela vall de Boí, a “Muntanya”. CentreExcursionista de Catalunya, p. 20-27.COMAQUINTANA, Laia; MARTÍN PIÑOL, Carolina; MARTÍNEZ GIL, Tània. “La vall de Boí. Mil anys d’artromànic”. Totes les plantes són d’aquesta publicació, la qual recomanem pel seu alt valor pedagògic.

626 611

Cara del Crist en Majestat de Sant Climent de Taüll,símbol del romànic del nostre país

L’ASSUMPCIÓ DE CÓLL. Planta publicada a “La vall de Boí. Mil anys d’artromànic, p.157

ASSUMPCIÓ DE CÓLL.

Sorprèn que en un lloc tan remot i incomunicat s’hi edifiqués un conjunttan important d’esglésies, tan ben decorades. Els senyors d’Erill, feudals,que s’havien enriquit amb la reconquesta, foren els que contractaren elsartistes i els que pagaren les obres, amb la voluntat de mostrar el seu poderi de garantir la salvació de la seva ànima.

SANT CLIMENT DE TAÜLL (VALL DE BOÍ)

Està situada just a l’entrada del poblet de Taüll. És el prototipus d’es-glésia romànica de planta basilical, amb tres naus separades per columnescilíndriques, coberta de fusta i capçada per un absis i dues absidioles. Elcampanar és de torre, força alt, amb baixos i sis pisos. És decorat, com elsabsis, amb els típics arquets i bandes llombardes i frisos amb dent de serrao engranatge. Va ser consagrada a finals de 1123.

Les pintures murals, la major part reproducció de les autèntiques quesón a Barcelona, són les més importants de les de la vall i de les d’Europa.La figura del Crist en Majestat és coneguda de tothom i s’ha convertit en laimatge més emblemàtica de l’art romànic d’aquí. Amb la mà dreta beneeixi amb l’esquerra sosté un llibre amb les paraules “Ego sum lux mundi”, josóc la llum del món. A dreta i esquerra, l’alfa i l’omega, principi i fi de totes

les coses. Una màndor-la, ametlla mística oaurèola, el separa de laresta de la composició.Al voltant apareixen elsquatre evangelistesamb els seus símbols(tetramorf), un serafí i unquerubí. A sota, en se-micercle, a l’alçada de lafinestra, i emmarcatsper arcs i columnes, hiha la Mare de Déu i elsapòstols amb els nomde cadascun.

Dins del temple esconserven també trestalles romàniques: unaimatge del Crist sal-vador, una de la Marede Déu, com a tron deCrist i una talla de Crist

612

vell es va aprofitar per a construir una cripta a sota del presbiteri. Cripta que,com totes, és on es guardaven les relíquies dels sants. Una altra de les par-ticularitats d’aquesta església en comparació amb les altres importants dela vall és que no te campanar romànic. Tan sols una espadanya barroca.

L’església és d’una sola nau coberta per quatre trams de volta d’aresta. Enorigen disposava d’una volta de canó. La porta d’accés és a la façana oest.Queda emparada per un porxo de construcció posterior a l’època romànica.A la dovella central de l’arc de mig punt de sobre la porta hi ha un crismóesculpit dels anomenats trinitaris, és a dir dels que a més de les lletres X i P,inicials de Crist en grec (ji i ro), porten la S de l’Esperit Sant que al·ludeix a laTrinitat. També és rellevant el forrellat de la porta, un dels millors de la vall,decorat amb figures geomètriques acabada amb un cap a la punta dreta.

A l’interior del temple s’hi pot veure una reproducció d’un frontal d’al-tar de la segona meitat del segle XIII que es conserva al Museu Nacionald’Art de Catalunya, a Barcelona. És de fusta, decorat amb relleus d’es-tuc i, a sobre, hi ha pintades escenes de la vida de la Mare de Deu, a laqual és dedicat. La seva imatge ésrepresentada al centre, encercladaper una màndorla o ametlla místi-ca, amb el Nen Jesús a la falda,assegut sobre el genoll dret de laMare. També es conserva alMuseu Nacional una biga ambforats per encaixar-hi figuresescultòriques i decorada amb pin-tures les cares anterior i inferior.Era situada travessera a l’absis.

625

SANT CLIMENT DE TAÜLL. Part posterior. SANTA MARIA DE CARDET. Extrem del forrellat.

SANTA MARIA DE CARDET, penjada al coster, amb l’absis mirant al riu Noguera de Tor.

cés és a la façana sud,amb arc de mig punt,construït amb dovellesde pedra tosca, sensecap ornamentació.

L’interior mostra ac-tualment un retaule bar-roc presidit per SantQuirc i Santa Julita.També llueix el frontald’altar, còpia del romà-nic que es conserva alMNAC. Com el retauleés dedicat a Sant Quirc ia Santa Julita. Contéescenes del seu martiri.

SANTA MARIA DE CARDET (VALL DE BOÍ)Es troba en un extrem del poble, penjada en un coster, de tal manera

que l’absis, semicircular, és molt més alt que la façana oposada i el desni-

624

a la creu. Al MuseuNacional de Catalu-nya es conserva unfrontal d’altar d’aques-ta església, pintat iestucat, dedicat a lavida de Sant Climent.També es diu que alMuseu Episcopal deVic hi ha un altre fron-tal d’altar o bé un bal-daquí força deteriorat,d’aquesta església. Almuseu de Vic, però,no els consta.

613

SANT CLIMENT DE TAÜLL. Façana.SANT QUIRC DE DURRO. És l’única de les ermites de la vall que haestat inclosa al catàleg del Patrimoni de la Humanitat.

SANT CLIMENT DE TAÜLL. Planta extreta de “La vall de Boí. Mil anys d’art romànic”, p. 85SANTA MARIA DE CARDET. Planta publicada a “Les valls de Boí. Mil anys d’art romànic”, p.147.

SANTA MARIA DE TAÜLL (VALL DE BOÍ)És al centre del poble de

Taüll, a la plaça, però té l’entra-da per un carreró estret. Es vaconsagrar un dia després de lade Sant Climent, l’11 de desem-bre de 1123. La seva arquitec-tura és molt similar a la de SantCliment, planta basilical, ambtres naus separades percolumnes circulars que soste-nen el sostre de fusta a duesvessants i capçades per unabsis central i dues absidioles.Tots tres són decorats amblesenes i arquets amb laparticularitat que emmarquenuns ulls. L’absidiola sud éstotalment reconstruïda elsanys setanta, ja que al seu llochi havia la sagristia, d’ençà delsegle XVIII. Així com el campa-nar de Sant Climent és ados-sat al costat de la nau sud, al’exterior, el de Santa Maria ésadossat a la mateixa paret sud,però a l’interior del temple. Espot observar per les pedres dela base que s’aprofità una

614

SANT QUIRC DE DURRO(VALL DE BOÍ)

Ermita situada a un quilòmetre imig de Durro, muntanya amunt, enun lloc alterós des d’on es pot con-templar una extensa panoràmicade la vall. És d’una sola nau,coberta amb volta de canó, lleu-gerament apuntada que hi va serafegida posteriorment. És capçadaper un absis semicircular. Sobre lateulada d’aquest absis hi ha unpetit ull de bou. El campanar, d’espadanya, s’alça a la façana oest iés d’època barroca. La porta d’ac-

623

SANTA MARIA DE TAÜLL. Part posterior amb els absis quedonen a la plaça.

SANTA MARIA DE TAULL. Arcuacions en forma d’ull obert.

SANT QUIRC DE DURRO. Planta publicada a “La vall de Boí. Mil anys d’art romànic”, p. 139.SANTAMARIADE TAÜLL. Pintura mural que decora el centre de l’absis, fotografiada al Museu Nacional d’Art de Catalunya

FRONTAL DE SANT QUIRC I SANTA JULITA procedentde Sant Quirc de Durro i fotografiat al Museu Nacionald’Art de Catalunya, on hi ha l’original.

respon a un Dava-llament del qual se’nconeixen tres talles: ladel Crist, a través defotografies, ja que vadesaparèixer durant laGuerra Civil. La de laMare de Déu que esconserva al Museu Na-cional d’Art de Cata-lunya i la de Nicodem,que és a l’interior del’església. També esconserven, formant partd’un banc renaixentista,dos plafons tallats defusta d’època romànica.

622

construcció anterior. Cal fixar-se en els pisos superior per veurerestes de les pintures que el cobrien.

És l’església parroquial del poble i per tant és oberta sempre. A l’inte-rior hi ha una reproducció de les pintures murals de l’absis, que són alMuseu Nacional. Presideix la Mare de Déu, amb posat sever i solemne,que no deixa entreveure cap sentiment (hieràtic). Serveix de tron al NenJesús. L’envolta una aurèola o màndorla. Als costats hi ha els Reis Mags.A sota, de rengle, a l’alçada de la finestra, hi ha els apòstols. Destaquenels magnífics medallons circulars amb representació d’animals fantàsticsi mítics. La resta de murs també mostren frescos, com l’escena del judi-ci final i la lluita entre David i Goliat.

Són dignes de menció, també, un frontal d’altar amb pintura al trempi talles aplicades i quatre figures d’un Davallament conservat tot al MuseuNacional d’Art de Catalunya.

615

LA NATIVITAT DE DURRO. Planta publicada a “La Vall de Boí. Mil anys d’art romànic”, p. 131

MARE DE DÉU conservada al MNAC, procedent del Davallament de laNativitat de Durro.

SANTA MARIA DE TAÜLL. Planta publicada a “La vall de Boí, mil anys d’art romànic”, p. 95.

SANT JOAN DE BOÍ(VALL DE BOÍ)

A l’entrada de Boí,l’únic poble de la vall quehavia estat fortificat, hi hauna gran roca que l’ama-ga. Just al davant hi hal’església. Per la sevaarquitectura és una de lesprimeres que es va cons-truir a la vall, durant elsegle XI. És pràcticamentigual que les de SantCliment i Santa Maria, deplanta basilical, tres naus,tres absis i sostre de fustacobert amb pissarra.L’absis central fou ender-rocat durant els seglesXVII i XVIII i substituït perun de rectangular i l’absi-diola sud fou reconstruïdael 1970. El campanar ésadossat a la façana sud, tétres pisos. És de plantaquadrada, amb decoracióllombarda, excepte el dar-rer pis, que és posterior.

També és interessan-tíssim el conjunt de pin-tures murals que posseeix,avui reproduïdes, ja quesón al Museu Nacional.Són del tombant delssegles XI-XII. El seu estilparticular es vincula ambla cultura artística del cen-tre i sud de França, i pocen el de Catalunya. Unapart dels murals són a l’ex-terior, al voltant de l’arc de

del transsepte l’ocupauna capella i disposad’una absidiola, visiblenomés des de l’interior.On pertocaria d’haver-hila part esquerra deltranssepte hi ha el cam-panar, amb cinc pisos ibaixos, però el més alt dela vall, amb 24 metresd’alçada. Adossades a lafaçana nord, correlativesal campanar, s’alcendues capelles gòtiques.

L’entrada principal ésa la façana sud, cobertaper un porxo que s’alineaamb la capella. És ambtres arcs de mig punt engradació i decorat ambdues arquivoltes i capi-tells decorats amb motiusanimals i vegetals. Coronant el guardapols esca-cat hi ha un crismó. Laplanxa que reforça elpany de la porta és deco-rada amb dibuixos es-quemàtics tipus grafit. Elforrellat presenta unafigura d’animal al cap.L’església de la Nativitatdisposa també d’un por-talet sense decoració, ala cara nord, per on calentrar actualment.

A l’interior de l’es-glésia es pot admirar, amés del retaule indicat,una talla de fusta que cor-

621616

SANT JOAN DE BOÍ. Vista des de llevant, d’esquena al poble.

SANT JOAN DE BOÍ. Detall d’una de les pintures de l’interior.

SANT JOAN DE BOÍ. Pintures de l’exterior que rodegen un dels portals.LA NATIVITAT DE DURRO. Altar major barroc.

LA NATIVITAT DE DURRO.

La porta d’accés és a la façana oest, i l’aixopluga un porxo. El forrellat de laporta és decorat amb figures geomètriques i capçat amb el cap d’un animal.

El campanar, de planta quadrada, conserva dos pisos romànics. És ados-sat a la façana sud, anivellat amb la façana de la porta. La part esquerra deltranssepte l'ocupa una capella i adossada però més a l'oest n'hi ha una altrade més xica. Cap de les dues no és romànica. Aquesta és l'aparença actu-al, que és el resultat del conjunt de transformacions que ha rebut al llarg delssegles. S'especula amb la possibilitat que en el primer projecte constés d'unaplanta basilical que per motius que s'ignoren quedà inacabada.

LA NATIVITAT DE DURRO (VALL DE BOÍ)És situada al peu del poble, a l’entrada. Consta d’una sola nau, coberta

amb volta de canó. La part on pertocaria d’haver-hi l’absis l’ocupa unasagristia. Per la part interior és recoberta amb un retaule barroc. La part sud

la porta nord. S’hi representen escenes de la vida militar i grafits ambdibuixos de castells i genets. Una mostra de la vida quotidiana del’època romànica. L’interior d’aquesta església s’ha arrebossat de nou is’hi han reproduït les pintures que ja hi havia. Ens dóna per tant unavisió molt acostada a la realitat de les esglésies romàniques, tal comeren en construir-les. En destaquem l’escena de la lapidació de SantEsteve, una de joglars i les representacions d’alguns animals del bes-tiari medieval, reals o fantàstics.

SANTA EULÀLIA D’ERILL LA VALL (VALL DE BOÍ)Es troba a la plaça d’Abaix del poblet d’Erill la Vall. Consta d’una sola

nau, amb coberta de fusta de doble vessant i és capçada per tres absissemicirculars en forma de trèvol (trevolada). L’absis central va ser destruïtper fer-hi una sagristia a principis del segle XX i reconstruït el 1990. El cam-

617620

SANT JOAN DE BOÍ. Planta publicada a “La Vall de Boí. Mil anys d’art romànic”, p.103.SANT FELIU DE BARRUERA. Planta *ublicada a “La Vall de Boí. Mil anys d’art romànic”, p. 113.

panar, força alt, amb sis pisos i baixos, és adossat al mur nord, a tocar del’absidiola. És molt similar al de Sant Climent de Taüll, però més perfecte.Cada pis es delimitat per conjunts d’arquets cecs i sanefes amb dent de

serra. Les finestresdels cinc últims pisossón geminades. Tota lafaçana nord és cobertaper un porxo obert al’exterior a través dequatre arcs de migpunt. S’accedeix a l’es-glésia per la porta queempara aquest porxo.

A l’interior de l’es-glésia es pot admirar

una reproducció del Davallament de la Creu. Un conjunt de set talles del segleXII fetes amb fusta d’àlber, de les quals ha desaparegut gairebé totes les pin-tures que les decoraven. Les figures originals es troben en dos museus, el deVic i el Nacional de Barcelona.

De l’església d’Erill cal observar, també, una pica baptismal romànica.Fins ara és l’única que se sap que s’ha conservat a Catalunya que és fetade diferents carreus i no pas tallada en una sola pedra.

SANT FELIU DE BARRUERA(VALL DE BOÍ)

És situada entre la carretera i elriu Noguera de Tor, als afores de lapoblació de Barruera. Consta d’unanau, amb volta de canó sostingudaper arcs torals i capçada per unabsis semicircular que, a l’exterior,és decorat amb arcuacions i ban-des llombardes. Correspon al segleXI. L’ala sud del transsepte presen-ta una absidiola que s’alinea ambl’absis. Externament és llis, sensedecoració. Correspon al segle XII.

619618

SANTA EULÀLIA D’ERILL LA VALL. Porxo que aixopluga el portal.

SANTA EULÀLIA D’ERILL LA VALL. Planta publicada a“Les valls de Boí. Mil anys de rompanic”, p. 113.

SANTA EULÀLIA D’ERILL LAVALL. Absis cen-tral reconstruït i campanar.

Campanar

Porxo

Campçalera trevolada

Nau

SANT FELIU DE BARRUERA des del camí de Durro

SANT FELIU DE BARRUERA, vista des de la població.