L’acció municipal davant plagues i espècies invasores

Conceptes generals

Jordi Baucells Colomer

Tarragona, 19 de maig de 2014

Definicions:

Espècie autòctona: Espècie pròpia dels nostres ecosistemes, dins d’una escala de temps llarga. Ex: Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)

Definicions:

Espècie al·lòctona: Espècie pròpia d’un ecosistema forani, que s’ha adaptat en més o menys grau als nostres ecosistemes. La procedència pot ser de diferents naturaleses. Ex: Faisà (Phasianus colchicus).

Definicions:

Espècie introduïda: Espècie, en la majoria dels casos, pròpia dels nostres ecosistemes però que en un temps llunyà o recent havia estat present i actualment és extingida o pràcticament extingida. Per l’acció humana es torna a introduir en l’ecosistema. Ex: Ós (Ursus arctos), al Pirineu.

Definicions:

Espècie re-introduïda (que de fet és el terme correcte en tots els casos): Espècie, pròpia dels nostres ecosistemes però que en un temps relativament recent havia estat present i actualment no és present. Per l’acció humana es torna a introduir en l’ecosistema, la mateixa subespècie o una subespècie propera. Ex: Cabirol (Capreolus capreolus), a Catalunya.

Definicions:

Espècie invasora: Espècie al·lòctona, que per l’acció humana o de forma natural, o de forma desconeguda, apareix en ecosistemes diferents i causa danys materials i/o ecològics mesurables i perdurables en el temps. Ex. Cargol poma, al Delta de l’Ebre.

Real Decreto 630/2013, de 2 de agosto, por el que se regula el Catálogo

español de especies exóticas invasoras.

Definicions:Espècie plaga: Espècie autòctona o que ha colonitzat els nostres ecosistemes de forma natural, i que en la majoria dels indrets i situacions existeixen poblacions equilibrades, que assoleix densitats, comportaments, o ocupa llocs on causa danys materials i/o ecològics mesurables i perdurables en el temps. Ex: Gaviàargentat de potes grogues (Larus michahellis).

Sovint existeix la dualitat de l’espècie autòctona amb la invasora similar, però més ben adaptada, dos exemples clars són els següents:

Tortuga de rierol (Mauremys leprosa) Tortuga de Florida (Tachremys scripta)

Cranc de riu (Austrapotamobius pallipes) Cranc senyal (Pascifastacus leniusculus)

Aspectes generals

• A partir d’aquestes definicions hi ha moltes situacions diferents, en funció dels diferents ecosistemes, diferents situacions de recursos alimentaris, llocs per a la reproducció, competència d’altres espècies, etc.

• Espècies que en uns indrets i/o situacions són invasores o plagues, en d’altres no ho són (exemples amb gramínies mediterrànies als EEUU).

El cas dels ambients urbans i periurbans

• Els ambients urbans i perirubans no deixen de ser ecosistemes molt humanitzats i molt artificialitzats.

• Molta pressió d’espècies noves domèstiques o ornamentals que són alliberades al medi.

• Molta seguretat per certs vertebrats.• Molt aliment.• Molts refugis.• Molts perills que hi ha al medi natural no hi són per a

moltes espècies al medi urbà i periurbà.• Hi ha espècies, com el tudó, i fins i tot espècies

amenaçades i grans mamífers com el llop, que se n’han aprofitat.

Les metodologies de treball• Paràmetres inicials a tenir en compte:

– Clima i situació geogràfica.

– Situació urbanística.

– Distribució de les diferents espècies a tot el país, i com afecta a la nostra situació. P. ex. Arrossars dels Aiguamolls de l’Empordà i el cargol poma.

– Objectius establerts pel consistori.

– Nivells de queixes, reclamacions, danys reals, etc.

– Censos, diagnosis, estudis existents en la zona.

Objectius a curt, mig i llarg termini, Pla d’Acció, sistema de control, prevenció i seguiment.

El Pla ha de contemplar tot el municipi, i totes les espècies possibles, per a optimitzar recursos.

Quins passos pot de fer l’Ajuntament