Antecedents: dates de referència

Els antecedents immediats del procésAgenda 21 a Mataró els hem de cercar en elPla estratègic de Mataró (Ajuntament deMataró, 1995), document que expressava l’o-rientació futura de la ciutat l’any 1994. L’anysegüent es van iniciar els treballs previs del’Auditoria ambiental del municipi, que es vanconcloure l’any 1996, amb un document queanalitzava l’estat del medi ambient en el sen-tit més ampli del terme, i definia un Pla d’Ac-ció Ambiental (PAA) i un Pla de Seguiment(PS). Aquests PAA i PS es van sotmetre a unconsens amb els diferents agents del territo-ri, a través del Fòrum ambiental, que va seractiu al llarg de l’any 1997. Aquesta etapaparticipativa va comportar la introducciód’esmenes a la proposta inicial dels docu-ments, que es va concretar en un PAA i PSconsensuats. Aquests documents consen-suats incloïen un conjunt d’accions ambcalendari d’execució i un sistema de segui-ment i foren aprovats per unanimitat pel Plemunicipal del 2 d’abril de 1998. El 17 dedesembre de 1998 el Consell Municipal deMedi Ambient va ratificar un conjunt de pro-grames econòmics i socials, que conjunta-ment amb el PAA i el PS consensuats vanconformar l’Agenda 21 Mataró, com a com-promís de Mataró amb la sostenibilitat.

Entenent l’Agenda 21 com a procés dinà-mic i participatiu, des de l’any 1999 s’ha iniciatel període d’implantació del PAA de l’Agenda21. D’aleshores ençà s’ha modificat ja el PAAi el PS, en dues i una ocasió, respectivament,i està en tràmit la tercera modificació del PAA.

Mentre Mataró endegava un procés propi,com a ciutat, paral·lelament també s’anavaincorporant a les fites que es marcaven en elprocés Agenda 21 al món. D’aquesta maneraMataró es va adherir a la Carta d’Aalborg(manifest de ciutats europees en què declarenla voluntat de redactar una Agenda 21 per acada ciutat), per aprovació del Ple municipaldel 18 de juliol de 1996. Posteriorment, el Plemunicipal del 18 de setembre de 1997 va apro-var l’adhesió a la Declaració de Manresa (mani-

fest en què els municipis catalans es compro-meten a treballar conjuntament i a sumaresforços per desenvolupar agendes 21 locals) ia la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sosteni-bilitat, xarxa impulsada per la Diputació de Bar-celona, en l’assemblea constituent en la qualvan participar 121 municipis. El Ple municipaldel 8 de juny de 2000 va aprovar l’adhesió deMataró a la Crida de Hannover dels líders muni-cipals europeus al llindar del segle XXI i final-ment al 2 d’abril de 2003 es va signar a Alme-ria l’adhesió de Mataró a la Campaña Españo-la de Ciudades y Pueblos Sostenibles.

Procés fins a l’Agenda 21 Mataró

Pla estratègic de Mataró

Els antecedents del procés d’Agenda 21local, iniciat estrictament l’any 1995, els hemde buscar en l’elaboració del Pla estratègic deMataró. Aquest document, elaborat a travésd’un procés participatiu dotat de diversosòrgans i comissions de treball, es va enllestirl’any 1994, després de dos anys de treballamb els agents econòmics i socials de la ciu-tat, la participació de ciutadans individuals…

Aquest document es va concebre com unareflexió de futur de la ciutat, i en definitiva sin-tetitzava el projecte de futur de Mataró. El Plaestratègic marca, així, l’antecedent immediatdel procés Agenda 21 a Mataró, atès que enel seu objectiu general ja s’hi expressava“desenvolupar el territori, l’economia i lasocietat de manera ecològicament sosteni-ble”. Aquest concepte es materialitzava en lasegona línia estratègica del Pla que anunciava“fer una ciutat integrada i amb una alta quali-tat ambiental” (Ajuntament de Mataró, 1995).

Si s’analitza el contingut del Pla estratègicde Mataró són nombroses les propostes ambincidència ambiental (Taula 1) (Campeny,1996)

Auditoria ambiental

Com a pas previ a la redacció de l’Agenda21 Mataró es va acordar, l’any 1995, l’elabora-

79

L’AGENDA 21 A MATARÓ

Maria Lluïsa BoatellOficina Agenda 21, Ajuntament de Mataró

ció de l’Auditoria ambiental del municipi. Lametodologia que es va utilitzar per la seva con-fecció va seguir les pautes que es començaven

a perfilar des del Servei de Medi Ambient de laDiputació de Barcelona. Administració que haseguit, amb constància, impulsant i donant

80

Taula 1. Propostes del Pla estratègic de Mataró amb incidència ambiental (Campeny, 1996).

Àmbit Subàmbit Propostes

Urbanisme - Afavorir el trasllat d’indústries ubicades dins el nucli urbà cap als polígons industrials.

- Rehabilitar i reconvertir els usos de la ciutat històrica.- Augmentar els equipaments per a l’aparcament de vehicles fora

de la via perquè l’alliberin per a altres usos.- Potenciar i modernitzar els mercats municipals per tal que esde-

vinguin centres d’atracció d’activitats comercials.- Potenciar el comerç per mitjà d’actuacions concretes dins una

línia d’urbanisme comercial.- Incrementar les zones verdes dins la ciutat consolidada donant

preferència a la plantació d’espècies autòctones.- Restaurar i protegir les zones degradades del terme, amb una

especial atenció a les rieres.- Mantenir d’una manera estable les zones agrícoles que permetin

desenvolupar el seu potencial econòmic, mediambiental i sociocultural.

- Acabar el passeig marítim i totes les infraestructures necessàries i complementàries.

Mobilitat i transport - Crear un centre integrat de mercaderies de caràcter supramuni-de mercaderies cipal que permeti la ruptura de càrregues.

- Promoure la prolongació de l’autopista del Maresme fins a l’A-7.- Promoure l’acabament de la construcció de la B-40, que enllaça

les ciutats intermèdies de la Regió I.- Construir una central d’autobusos interurbans.- Incrementar la freqüència i el nivell del Mataró bus.- Centralitzar la xarxa semafòrica a fi d’incrementar l’eficàcia del

sistema.- Replantejar l’estació de ferrocarril per tal que permeti l’intercanvi

modal del transport de passatgers i de mercaderies.- Reduir progressivament el trànsit privat, seguint les recomana-

cions comunitàries, per contribuir a augmentar la competitivitat del sistema productiu de la ciutat.

Altres Contaminació - Realitzar les actuacions necessàries per tal que el nivell de atmosfèrica contaminació de l’aire a Mataró estigui per sota els límits

comunitaris i dins els límits guia.Contaminació - Desenvolupar un programa que tingui per objectiu la acústica disminució de la contaminació acústica.Xarxa hidrològica - Impulsar la constitució de la comunitat d’usuaris de la conca dei els serveis la riera d’Argentona.

- Promoure la construcció de la xarxa definitiva d’abastament d’aigua del Ter al Maresme.

- Garantir l’abastament d’aigua potable mitjançant actuacions encaminades a promoure’n l’estalvi i la racionalització de l’ús.

Aigües residuals - Construir una depuradora d’àmbit supramunicipal que pugui tractar tota classe d’aigües residuals.

- Fer una política continuada de sanejament.Residus sòlids - Elaborar un pla integral que permeti la minimització dels residus

en origen, la recollida selectiva i el reciclatge dels materials recollits.- Crear un abocador controlat de residus no reciclables i no

reutilitzables.- Eliminar tots els abocaments incontrolats i aconseguir regenerar-los.

Medi natural - Regenerar les platges i vetllar pel manteniment en bon estat dels ecosistemes marins.

- Millorar la qualitat de l’aigua de les platges, per tal que puguin ser més adequades per al bany.

- Protegir els espais naturals i evitar la disminució de la superfície arbrada.

suport a les iniciatives del món local per assolircompromisos reals amb la sostenibilitat (Dipu-tació de Barcelona, 2000-2003).

Els objectius d’aquesta Auditoria foren elssegüents:

- Obtenir i recopilar tota la informació rela-cionada amb els temes ambientals.

- Realitzar una anàlisi i diagnosi de l’estatactual del municipi.

- Fomentar la participació dels agentssocials, els grups d’opinió, els col·lectius ciu-tadans i els diferents departaments de l’Ajun-tament en aquest procés, i despertar unacomprensió sobre els problemes del mediambient.

- Disposar d’un pla d’acció ambiental.- Elaborar un sistema per a la vigilància i

l’avaluació dels processos per aconseguir undesenvolupament sostenible mitjançant l’a-dopció d’uns indicadors.

En general, es tractava d’obtenir un instru-ment per planificar la gestió ambiental delmunicipi.

Per a la realització d’aquesta auditoria, esva pensar en un equip interdisciplinar espe-cialitzat, que comptés amb el suport dels tèc-nics de l’Ajuntament i que partís d’una visióobjectiva i d’un coneixement del municipi.Amb aquesta idea, pel setembre de l’any1995, i amb la col·laboració de la Diputació deBarcelona, es va contractar una empresa pera la realització de l’auditoria.

Durant el procés de realització de l’audito-ria, a banda de prendre com a punt de partidael Pla estratègic de la ciutat, es van conside-rar les opinions i aportacions dels tècnicsmunicipals de diverses àrees, es van realitzarconsultes a diverses entitats ciutadanes i esva realitzar un seguiment durant tot el procésa través del Consell Municipal de MediAmbient.

Pel setembre de 1996, l’empresa auditoriaexterna va entregar l’estudi Auditoria Ambien-tal Municipal de Mataró, que consta de quatrevolums:

- Memòria descriptiva i diagnosi- Pla d’acció ambiental i Pla de seguiment- Síntesi i declaració ambiental- AnnexosAquest PAA i PS s’havien de convertir, a tra-

vés d’un procés de participació i de consens,en el nucli central de l’Agenda 21 Mataró.

Un cop rebuda l’Auditoria, es va fer unapresentació pública de l’estudi. Posterior-ment, els treballs de l’auditoria van ser pre-sentats a les diferents àrees de l’Ajunta-ment i es va convocar el Consell Municipalde Medi Ambient, amb un doble objectiu:presentar el treball i establir un pla perestudiar, debatre i consensuar la propostade PAA i de PS de l’Auditoria perquèpogués ser assumida com a Agenda 21 delmunicipi.

El Consell va determinar que com a eina departicipació s’havia de crear un grup de treballespecial per implicar el màxim nombre desectors possibles. En aquest grup s’hauriende poder expressar opinions, debatre princi-pis, raonar visions oposades, intercanviar idifondre informació. Així, es va acordar crearel Fòrum ambiental, concebut com un espaide debat i com una eina de participació, onestiguessin representats els interessos delconjunt de la comunitat.

Paral·lelament, també es va crear unaexposició participativa itinerant sobre l’audito-ria, el PAA i el sistema d’indicadors per difon-dre els seus continguts a la ciutadania. En elmarc d’aquesta exposició es van realitzar gai-rebé 2.000 enquestes als assistents per tal decopsar la seva percepció vers la problemàticaambiental del municipi

Fòrum ambiental

El Fòrum, el primer d’aquestes caracterís-tiques que es va posar en marxa al nostrepaís, es va constituir al mes de gener de l’any1997. En aquest espai de debat, es van con-vocar tots els membres del Consell Municipalde Medi Ambient, que es van ampliar ambrepresentants de moltes altres entitats relacio-nades amb els temes debatuts a les sessions(altres administracions, experts locals, empre-ses privades…). La composició del Fòrumhavia de permetre la representació del màximnombre de sectors possibles, sense deixar deser operatiu.

Amb l’objectiu de consensuar el PAA i elPS de l’Auditoria, es van organitzar 8 ses-sions del Fòrum. En aquestes sessions esvan portar a debat cadascuna de les 8 líniesestratègiques d’actuació i el sistema d’indi-cadors de sostenibilitat proposats per l’Au-ditoria (Taula 2).

En cadascuna de les sessions es va deba-tre i consensuar cada programa d’actuacióamb les seves actuacions i subaccions, des-prés d’una breu introducció de la línia estratè-gica per part de l’equip auditor. Al final decadascuna de les sessions s’acordaven lesesmenes que es proposaven i se n’aixecavaacta.

L’alt nombre d’entitats participants (vegeuTaula 3) i el clima de diàleg que es va mante-nir al llarg de les sessions va afavorir una acti-va intervenció d’un ventall molt ampli de per-sones procedents d’àmbits molt diversos.Aquesta participació es va reflectir en l’altnombre de modificacions que van enriquir elPAA (vegeu Taula 4) i a la vegada va fer pren-dre consciència a tots els agents socials ieconòmics que hi van participar de quins erenels reptes per avançar cap a la sostenibilitat idel fet que hi ha una responsabilitat comparti-da en la solució dels problemes.

81

Entre les característiques del Fòrumambiental que van contribuir de manera mésclara a la seva efectivitat i a la valoració moltpositiva que se’n va fer en el seu moment caldestacar la pluralitat, el debat de propostesconcretes d’actuació i la seva durada limitadai amb objectius ben definits.

PAA i PS consensuats

Com es pot veure en la Taula 4, el Fòrumno va acordar modificar, afegir o eliminar caplínia estratègica i únicament en tres ocasionses va esmenar el redactat del programa que

es debatia. En el cas de les actuacions, hi vahaver la incorporació d’una nova actuació il’esmena de 46 (ja fos en aspectes de redac-tat o de contingut).

Aquestes dades indiquen, d’una banda,que els agents del territori estaven d’acordamb el plantejament global del PAA, i per l’al-tra, constaten l’interès i la participació activa

82

Taula 2. Sessions del Fòrum Ambiental.

Data sessió Tema

14/01/97 AiguaLínia estratègica I: ampliar l’autoabastament en l’ús dels recursos hídrics i millorar el sanejament de les aigües residuals

11/02/97 Aire i risc ambientalLínies estratègiques II i V: prevenir la pèrdua de la qualitat de l’aire i aplicar els mecanismes de prevenció i control del risc ambiental per incrementar la seguretat i protecció de la població

11/03/97 EnergiaLínia estratègica III: incentivar l’estalvi energètic i l’ús d’energies renovables

15/04/97 ResidusLínia estratègica IV: desenvolupar una gestió de residus basada en criteris de sostenibilitat

13/05/97 Valors ecològics i paisatgísticsLínia estratègica VII: potenciar els valors ecològics i paisatgístics

10/06/97 Espai urbàLínia estratègica VIII: millorar l’espai urbà, potenciar àmbits d’identificació ciutadana i definir eixos vertebradors dels barris

15/07/97 Transport i mobilitatLínia estratègica VI: minimitzar la problemàtica ambiental associada al transport i a la mobilitat

18/09/97 Sistema d’indicadors

Taula 3. Entitats participants al Fòrum Ambiental.

Sessió Entitats Entitats convocades assistents

Sessió 1 – Aigua 43 31Sessió 2 – Aire i risc ambiental 49 30Sessió 3 – Energia 57 31Sessió 4 – Residus 55 36Sessió 5 – Medi natural 65 28Sessió 6 – Espai urbà 50 26Sessió 7 – Transport 59 32Sessió 8 – Indicadors 115 46

Dades globals 132 103

Taula 4. Nombre de modificacions del PAA acordadespel Fòrum Ambiental.

Línia Programa Actuació

Esmenes 0 3 46Incorporacions 0 0 1Eliminacions 0 0 0

Figura 1. Estructura del PAA proposat en l’Auditoria iaprovat pel Ple municipal del 2 d’abril de 1998.

8 línies estratègiques

156 subaccions

84 accions

25 programes d’actuació

Taula 5. Criteris de selecció dels indicadors de sostenibilitat.

- Mesurables i obtinguts per mètodes reproduïbles- Relativament fàcils d’obtenir- Sensibles a les variacions- Fàcils d’interpretar- Referents a aspectes on la tendència desitjada ésclara- Fàcils de comprendre (comunicació a la població)- Referents a aspectes sobre els quals es té capa-citat de modificació- Com a sistema han de proporcionar una visióràpida del municipi

dels assistents al debat, que es va concretaren una proposta de 50 modificacions.

L’estructura del PAA aprovat es pot veure ala Figura 1.

Pel que fa al sistema d’indicadors de soste-nibilitat, proposats en el PS i seleccionats entenint en compte un seguit de criteris (Taula 5),

es van portar a debat i a valoració sobre la sevaadequació en relació amb les característiquesdel municipi en la darrera sessió del Fòrum. Enaquesta sessió es va poder determinar el graud’acord amb els indicadors proposats i es vaposar de manifest el grau d’utilitat de cada indi-cador, tant pel que fa al seguiment a realitzar en

83

Taula 6. Línies estratègiques del PAA aprovades pel Ple municipal del 2 d’abril de 1998.

Línia Títol

I Ampliar l’autoabastament en l’ús dels recursos hídrics i millorar el sanejament de les aigües residuals

II Prevenir la pèrdua de la qualitat de l’aireIII Incentivar l’estalvi energètic i l’ús d’energies renovablesIV Desenvolupar una gestió de residus basada en criteris de sostenibilitatV Aplicar els mecanismes de prevenció i control del risc ambiental per incrementar la seguretat

i protecció a la poblacióVI Minimitzar la problemàtica ambiental associada al transport i a la mobilitatVII Potenciar els valors ecològics i paisatgísticsVIII Millorar l’espai urbà, potenciar àmbits d’identificació ciutadana i definir eixos vertebradors

dels barris

Taula 7. Indicadors de sostenibilitat del PS aprovats pel Ple municipal del 2 d’abril de 1998.

Aigua Consum d’aigua d’ús domèsticQualitat d’aigua de l’aqüíferAutoabastament d’aigua de la mateixa concaQualitat de les platgesSanejament de les aigües residualsReutilització de les aigües residuals

Aire Qualitat de l’aireEmissions de gasos dels vehicles

Energia Consum total d’energiaUtilització d’energies renovables a l’Administració municipalUtilització de biocombustibles a l’Administració municipal

Residus Producció de residus domèsticsResidus urbans reutilitzats o reciclats

Qualitat acústica Soroll causat per vehiclesNivells de soroll en punts conflictius

Patrimoni natural Manteniment de conreus i pastures a la zona forestalIncendis forestals

Transports i mobilitat Utilització del transport públic municipalUtilització del transport públic intermunicipalSeguretat viària

Vies verdes Extensió de la xarxa verdaAccessibilitat de les zones verdesRecorreguts per a bicicletesRecorreguts de passejada en l’entorn rural

Territori Grau de cohesió del sòl urbà

Entorn socioeconòmic Diversificació econòmicaTaxa d’aturDensitat de poblacióDensitat mitjana en sòl urbàVitalitat social

anys successius, com pel que fa al seu interèsper ser comunicat a la població.

Pel que fa al sistema de controls ambien-tals, cal tenir present que són complementarisals indicadors de sostenibilitat i que conjunta-ment amb ells conformen el PS de l’Agenda21. Tenen un caràcter més tècnic i la informa-ció que subministren és més completa. Aixímateix, la seva periodicitat no és anual, sinóque és variable d’acord amb cada control.

Finalment, aquest PAA i PS consensuatsvan ser aprovats al Ple municipal del 2 d’abrilde 1998, per unanimitat (vegeu les líniesestratègiques del PAA, Taula 6, i els indicadorsde sostenibilitat i els controls ambientalsaprovats, Taules 7 i 8).

L’Agenda 21 de Mataró

En aquell moment disposàvem, per tant,d’un PAA i PS aprovats pel Ple municipal, iobtinguts d’una forma participada i consen-suada amb els agents econòmics i socials delterritori. Tanmateix, per arribar a una Agenda21, com a compromís de Mataró amb la sos-tenibilitat, calia incorporar-hi programes decaràcter econòmic i social.

En aquell moment del procés es va fer unaselecció dels programes que s’estaven treba-llant des de l’Ajuntament relacionats amb lasostenibilitat econòmica i social.

La proposta de programes econòmics isocials que es va elaborar fou presentada al

Consell Municipal de Medi Ambient el 17 dedesembre de 1998. Aquest òrgan va validar iratificar la incorporació d’aquests programescom un apartat de l’Agenda 21 Mataró (vegeuTaula 9).

L’Agenda 21 Mataró, quedava així com-posta per un PAA, uns programes econòmicsi socials i un PS consensuats, que tenen perobjectiu fer de Mataró una ciutat ambiental-ment respectuosa, socialment justa i econò-micament pròspera.

El procés es va finalitzar amb l’edició d’undocument divulgatiu de l’Agenda 21 Mataró,consultable actualment al web municipal<www.mataro.org/ajuntament/publidoc>.

Implantació de l’Agenda 21 Mataró

Desenvolupament del PAA i PS

L’any 1999 es va crear la Regidoria de Ciu-tat Sostenible, com una unitat de caràcter

84

Taula 8. Controls ambientals del PS aprovats pel Plemunicipal del 2 d’abril de 1998.

Diaris Control atmosfèricControl de les activitatsControl de l’erosió

Setmanals Control de la gestió de les deixalleries

Mensuals Control de l’estació depuradora de les aigües residuals

Qualitat sorres platgesConsum energètic dels edificis

municipalsEficiència enllumenat públic

Trimestrals Amplada platgesEmissions incineradoraRisc ambiental

Semestrals Abocaments aigües al clavegueramPous Figuera MajorCendres i escòries incineradora

Anuals Aigües subterràniesContaminació atmosfèrica d’origen

industrial DioxinesDeclaracions de residus industrialsBiodiversitatGarrofers

Quinquenals Mapa acústicAforaments trànsitSeguiment alguerDiversificació usos del sòl

Taula 9. Programes econòmics i socials ratificats pelConsell Municipal de Medi Ambient el 17 de desem-bre de 1998.

Solidaritat Promoure accions de cooperació per al desenvolupament amb el 0,7% dels ingressos municipals

Fomentar intercanvis culturals i cooperatius i els valors de la solidaritat

Educació Educar els ciutadans de Mataró per a la sostenibilitat de la seva ciutat

Introduir l’educació per al desenvolu-pament, la pau i la intercultura-litat als centres d’ensenyament

Potenciar la funció educadora de la ciutat

Ciutat activa Aportar informació i orientació laboral al col·lectiu d’aturats

Potenciar la formació laboral per facilitar l’accés al mercat laboral

Promoure la inserció laboralSalut Garantir la salubritat de l’entorn

més properMillorar la qualitat alimentària de la

ciutatIncentivar la salut i assumir-ho

com un objectiu de la ciutatParticipació Estimular la participació dels

ciutadans en el disseny i gestió de la seva ciutat

Potenciar i consolidar el teixit associatiu

Igualtat Orientar i informar els ciutadans dels recursos de què el sistema de Benestar Social disposa

Donar suport i tractament als sectors desafavorits

Garantir la cobertura de les neces-sitats bàsiques de la població

Facilitar la promoció social

transversal que reflectia la voluntat del nouequip de govern derivat de les eleccionsmunicipals del juny d’aquell any.

Aquesta Regidoria tenia com a missió pri-mordial vetllar i aconseguir la implantació i eldesenvolupament de l’Agenda 21 Mataró.

Després de les darreres eleccions munici-pals del 25 de maig de l’any 2003, l’anteriorRegidoria de Ciutat Sostenible s’ha transfor-mat en l’Oficina Agenda 21, que s’emmarcaen un nou servei més ampli, el de Ciutat Sos-tenible. Tanmateix la seva missió continuaessent bàsicament la mateixa.

L’any 2000 es va crear la Comissió Agenda21, liderada per Ciutat Sostenible, com a ins-trument intern per la a corresponsabilització,coordinació, seguiment i avaluació de l’Agenda21. Aquesta Comissió, que continua activa enaquest moment, està formada per represen-tants tècnics dels serveis, organismes autò-noms i empreses públiques municipals mésdirectament implicats en l’execució del PAA:Servei de Serveis Municipals, Servei de Mante-niment, Servei de Mobilitat, Servei de PoliciaLocal, Servei de Protecció Civil, Servei d’Urba-nisme, Servei d’Obres, Secció d’Imatge, Serveide Benestar Social, Salut Pública i Consum,Servei de Ciutat Sostenible, Relacions Econò-miques i Institucionals, Patronat Municipal deCultura, Patronat Municipal d’Esports, Promo-cions Urbanístiques de Mataró, SA, Aigües deMataró, SA i Prohabitatge, SA.

Paral·lelament, i com a instrument de par-ticipació externa, el Consell Municipal deMedi Ambient ha esdevingut l’òrgan que fa elseguiment de tot el procés i debat i valida elsacords presos per la Comissió Agenda 21,com a pas previ al seu trasllat al Ple municipal.

El Consell Municipal de Medi Ambient esva crear l’any 1993 com un òrgan participatiude caràcter consultiu, que es reuneix un mínimd’una vegada per trimestre. En són membres:entitats ecologistes i científiques, associa-cions de veïns, consumidors, pagesos, indus-trials, sindicats, partits polítics, voluntariat,comerciants, universitat, tècnics municipals iexperts.

Avaluació de la implantació

En iniciar la primera avaluació del graud’implantació del PAA, a les acaballes de l’any2000, es va materialitzar la dificultat tècnicaque suposava avaluar les més de 150 subac-cions aprovades amb inputs de setze agentsdiferents de l’organització municipal. Enaquest punt s’hi afegia la dificultat de determi-nar els agents implicats i les responsabilitatsen cadascuna de les subaccions i d’acotar lesactuacions reals que significaven les propos-tes aprovades en el PAA. Així mateix calia ferun esforç important per sistematitzar i homo-geneïtzar tota la informació.

En una segona fase també es va plantejarla necessitat d’estimar la despesa associada atotes les actuacions que s’estaven executant.

Per gestionar aquesta quantitat ingentd’informació es va haver de crear una aplica-ció informàtica. Aquesta aplicació informàticaha sofert millores anuals fins assolir el formatactual, que permet una gestió sistematitzadade les dades i que té capacitat per extreureinformacions parcials pels diferents àmbits,terminis, agents implicats... Així mateix,aquesta aplicació permet una retroalimentacióper a tots els agents implicats, que facilita engran mesura la implantació de l’Agenda 21Mataró.

Amb l’avaluació del grau d’implantació delPAA realitzada l’any 2003, són ja quatre lesavaluacions realitzades i 5 els anys analitzats.Cada avaluació ha permès obtenir, a travésd’una anàlisi semiquantitativa, un percentatgede desenvolupament per la totalitat del Pla iper terminis. Tanmateix, en l’avaluació del2003 es va constatar que el sistema que s’ha-via utilitzat des de l’any 1999 al 2002 teniaunes limitacions clares. Aquestes limitacionsl’han fet replantejar i s’ha creat així un nouíndex per avaluar el grau de desenvolupamentdel Pla. Aquest nou índex és un índex ponde-rat que té en compte factors de transversalitat,de cost i de prioritat de les subaccions, abanda del factor de desenvolupament que eral’únic que s’havia utilitzat en anys anteriors.D’aquesta manera, no totes les subaccionstenen el mateix pes, sinó que vénen pondera-des a partir del grau de coordinació entreagents que requereixen la seva despesa asso-ciada o el seu caràcter prioritari, a banda de lafase de desenvolupament en què es troben.

L’aplicació del nou índex en els tres darrersanys avaluats ha permès obtenir els resultatsque es transcriuen a la Taula 10. D’ella esdesprèn que en la meitat del temps de vigèn-cia prevista del Pla aquest s’ha desenvolupaten un 58%.

Paral·lelament a la millora metodològicaper a l’avaluació del grau d’execució del PAA,s’ha fet un esforç considerable en intentarestimar la despesa associada a les activitatsque es van executant. Sense deixar de sernomés una estimació, el salt qualitatiu que esva fer des de la primera avaluació del Pla haestat notable. Les xifres del 1999 i 2000, per

85

Taula 10. Índex d’Avaluació del Pla d’Acció Ambiental(IAPAA), segons el termini d’execució de les subac-cions previstes.

Termini 2001 2002 2003

Curt (0-2 anys) 48% 53% 61%Mitjà (3-5 anys) 31% 40% 45%Llarg (6-10 anys) 16% 19% 21%

Totalitat del Pla (10 anys) 45% 51% 58%

tant, no són comparables a les dels anyssegüents (Taula 11).

Modificacions del PAA

El desfasament temporal entre l’elaboraciódel PAA, el seu consens a través del Fòrumambiental i la seva aprovació pel Ple munici-pal, va posar de manifest, ja en la primera ava-luació del Pla, el fet que moltes actuacionsque s’estaven executant pels diferents agentsimplicats, no s’associaven plenament amb lespropostes del PAA, malgrat que eren plena-ment concordants amb els seus objectius.Això va fer plantejar la necessitat de recopilartambé, en cada avaluació, tot aquest conjuntd’actuacions en l’àmbit de la sostenibilitat,englobades per àmbits temàtics, com unannex d’execució real del PAA. D’aquestesactuacions, també se n’ha avaluat la despesaassociada que comporten (vegeu Taula 12).

El desfasament temporal al·ludit en elparàgraf anterior també ha posat de manifestla necessitat de reformular i/o incorporarnoves subaccions al PAA. Aquestes reformu-lacions responien a un reajust del PAA, apro-vat a l’any 1998, a la nova realitat del noumarc legislatiu, però no canviaven l’essènciade les subaccions consensuades en el Fòrumambiental de l’any 1997.

Tant els annexos de noves actuacions comles reformulacions del PAA que s’han propo-sat després de les avaluacions anuals hanestat consensuades, internament, per laComissió Agenda 21 i, externament, pel Con-sell Municipal de Medi Ambient. El Consell és

l’òrgan que acorda el trasllat de les propostesde modificació del PAA al Ple municipal per laseva aprovació, atès que és l’únic òrgan com-petent per aprovar qualsevol modificació quees proposi.

Actualment ja s’han aprovat pel Ple muni-cipal dues modificacions del PAA i està en trà-mit la tercera. A la Taula 13 es detalla el seucontingut.

Modificació del PS

El PS aprovat al 1998 estava integrat perun sistema de 30 indicadors de sostenibilitati 25 controls ambientals. L’experiència d’a-quests anys en el seu càlcul ha posat demanifest les dificultats de diferent ordre perpoder obtenir els valors d’alguns indicadors icontrols. Aquestes dificultats han estat acausa de la mateixa definició i aspectes con-ceptuals, de la manera com està disponiblela informació necessària per obtenir-los, decanvis en la normativa, de transformacionsen la realitat del municipi que fan obsoletsalguns d’ells, de la necessitat de reforçar elsindicadors i controls en relació a alguns

86

Taula 11. Despeses associades al Pla d’acció ambiental.

Període Cost Ajuntament (€) Cost altres administracions (€) Totals (€)

1999 4.415.163,62000 4.827.878,72001 14.831.893 62.958 14.894.854

(0,5 % subvencions)2002 17.212.119 102.934 17.315.053

(1,4 % subvencions)2003 16.817.084 14.187 16.831.271

(1,6 % subvencions)

Taula 12. Despeses de les actuacions no incloses al PAA però concordants amb els seus objectius.

Període Cost Ajuntament (€) Cost altres administracions (€) Totals (€)

1999 42.082,92000 56.653,42001 1.505.056 160.552 1.665.608

(0,4 % subvencions)2002 1.866.979 94.044 1.161.023

(1,1 % subvencions)2003 3.446.275 6.320 3.452.595

(1,1 % subvencons)

Taula 13. Modificacions del PAA.

Aprovació Núm. accions Núm. accionsmodificació reformulades incorporades

11/04/02 15 06/03/03 0 1Previst abril 2004 2 0

87

Taula 14. Modificacions del PS de l’Agenda 21 Mataró, aprovades pel Ple municipal del 12 de desembre de2002; I, indicador; C, control; Des., desaparició; Mod., modificació; Nov., nova incorporació.

VECTOR Des. Mod. Nov.

AIGUA I1: Consum d’aigua d’ús domèstic SíI: Qualitat de l’aigua de l’aqüífer SíI: Autoabastament d’aigua de la mateixa conca SíI2: Eficiència en el reg municipal SíI: Qualitat de les platges SíI: Sanejament de les aigües residuals urbanes SíI: Reutilització d’aigües residuals SíC1: Paràmetres de qualitat de l’aigua residual de l’EDAR,

rendiment de la instal·lació SíC2: Abocaments d’aigües residuals industrials a la xarxa de clavegueram SíC3: Contaminació de les aigües subterrànies produïda per

l’abocador de Figuera Major SíC: Contaminació de les aigües subterrànies d’origen agrícola o industrial SíC4: Grau d’explotació i qualitat de l’aqüífer SíC5: Amplada de les platges SíC: Qualitat de les sorres de la platja SíC6: Qualitat de les platges Sí

ENERGIA/ I3: Nivell d’ozó NoATMOSFERA I4: Emissions de gasos de vehicles Sí

I5: Índex de consum total d’energia SíI: Utilització d’energies renovables en edificis públics SíI: Utilització de combustibles alternatius a l’Administració municipal SíI6: Producció local d’energies renovables SíI7: Valorització energètica SíI8: Contribució de Mataró a l’efecte hivernacle SíC7: Paràmetres de contaminació atmosfèrica obtinguts a l’estació

automàtica de control i a la xarxa bàsica de l’Ajuntament SíC8: Emissió de gasos de la incineradora de residus sòlids urbans NoC: Contaminació atmosfèrica d’origen industrial SíC9: Nivell de dioxines a la població de Mataró NoC: Consum energètic dels edificis gestionats per l’Administració municipal SíC10: Eficiència energètica dels edificis gestionats per l’Administració

municipal SíC11: Eficiència de l’enllumenat públic No

RESIDUS I9: Producció de residus domèstics NoI10: Residus urbans reutilitzats o reciclats SíI11: Aportació de materials a les deixalleries municipals SíC: Control de la gestió de les deixalleries SíC12: Qualitat de les cendres i escòries de la incineradora SíC13: Declaracions de residus industrials Sí

RISC C14: Control del risc ambiental SíAMBIENTAL C: Control de les activitats Sí

SOROLL I12: Soroll causat pels vehicles SíI13: Nivells de soroll en vials molt transitats SíC15: Mapa acústic de la ciutat Sí

SISTEMES I: Manteniment de conreus i pastures a la zona forestal SíNATURALS I14: Superfície de conreus i pastures Sí

I15: Incendis forestals NoI: Grau de cohesió del sòl urbà SíC: Control de l’erosió SíC17: Canvis en els usos del sòl SíC18: Seguiment de la biodiversitat SíC19: Seguiment dels grups de garrofers SíC20: Seguiment dels alguers situats davant del municipi No

aspectes que en els darrers anys han estatimportants a Mataró o de l’aparició de novespossibilitats de càlcul o noves fonts d’infor-mació.

Aquests fets van fer plantejar, l’any 2002, lareformulació del PS de forma global. Aquestareformulació, però, es va realitzar mantenint entot moment els objectius inicials i el caràcter delque ha de ser un sistema d’indicadors de sos-tenibilitat i de controls ambientals municipals, ien concret, dels sistemes prèviament dissen-yats dins l’Auditoria ambiental.

Es va avaluar per tant la idoneïtat decadascun dels controls i indicadors existents,la disponibilitat de la informació de basenecessària i la dificultat del seu càlcul i anàlisio de la seva interpretació tècnica, d’acordamb l’experiència obtinguda durant el període1995-2001.

Una vegada elaborada la proposta tècnica,consensuada amb la Comissió Agenda 21,aquesta fou debatuda en el Consell Municipalde Medi Ambient, òrgan que va acordar el seutrasllat al Ple municipal per a la seva aprova-ció, el 12 de desembre de 2002.

El nou Pla de Seguiment ha quedat integratper un sistema de 30 indicadors de sostenibi-litat i 22 controls ambientals. A la Taula 14 esresumeixen els canvis soferts en el PS. Com aprincipals novetats respecte l’anterior PS caldestacar que tots els indicadors passen a sersusceptibles de ser difosos a la població i esprodueix un increment notable del nombred’indicadors socioeconòmics.

Algunes dades

Els indicadors de sostenibilitat esmentatsen els paràgrafs anteriors, en definitiva, sónl’instrument previst per l’Agenda 21 Mataróper prendre el pols de la nostra ciutat i per-meten fer un seguiment dels aspectes clau enel desenvolupament sostenible: aigua, aire,energia, residus, transport, soroll, entorn natu-ral, entorn socioeconòmic…

Anualment es calcula el valor d’aquestsindicadors i els resultats que s’obtenen enspermeten fer un seguiment del camí de Mata-ró cap a la sostenibilitat.

A la Figura 2 es visualitzen, a tall d’exem-ple, els canvis produïts al llarg dels darrers vuitanys en vuit dels indicadors de sostenibilitatvigents actualment. Per facilitar la comprensiódels gràfics d’evolució, les tendències nodesitjades s’han editat en vermell.

El consum d’aigua d’ús domèstic es quan-tifica com el volum d’aigua de la xarxa consu-mida diàriament respecte al padró d’habitantsi s’expressa en litres per habitant i dia. Obser-vem que després del lleuger increment obser-vat en els tres primers anys, que va arribar als130 litres per habitant al dia, ha seguit undecrement progressiu fins assolir els 124 litresl’any 2002. Aquesta és una bona xifra si lacomparem amb les mitjanes que s’observenen d’altres municipis. Cal tenir present queMataró només pot cobrir un petit percentatged’aquesta demanda amb recursos propis, iper tant la major part de l’aigua que consumim

88

Taula 14 (Cont.). Modificacions del PS de l’Agenda 21 Mataró, aprovades pel Ple municipal del 12 de desem-bre de 2002; I, indicador; C, control; Des., desaparició; Mod., modificació; Nov., nova incorporació.

VECTOR Des. Mod. Nov.

MOBILITAT I I16: Utilització del transport públic municipal NoSISTEMA I17: Utilització del transport públic intermunicipal NoVIARI I18: Seguretat viària

I19: Extensió de la xarxa de carrers arbrats NoI20: Accessibilitat de les zones verdes NoI21: Recorreguts per a bicicletes NoI22: Pacificació del trànsit SíI23: Recorreguts de passejada en l’entorn rural NoC16: Aforaments de trànsit a la xarxa viària intermunicipal, a la xarxa

viària interior preferencial i als principals accessos Sí

CIUTAT / I: Diversificació econòmica SíSOCIO- I24: Taxa d’atur SíECONÒMIC I: Densitat de població Sí

I: Densitat mitjana en sòl urbà SíI25: Vitalitat social NoI26: Estabilitat laboral (% contractació indefinida) SíI27: Habitatge de protecció oficial (% d’habitatge nou de protecció oficial) SíI28: Accessibilitat a l’habitatge (preu de l’habitatge en relació al nivell de renda) SíI29: Cooperació internacional solidaritat (% pressupost) SíI30: Salut laboral (accidentalitat laboral) SíC: Diversificació dels usos del sòl en els diferents barris SíC21: Evolució de les activitats de rehabilitació d’habitatges NoC22: Molèsties per activitats Sí

l’hem de portar del riu Ter. Tampoc no hemd’oblidar que només un 0,014 % del total d’ai-gua de la Terra és aigua dolça present a lasuperfície i que, per tant, es tracta d’un recursmolt limitat que no podem malbaratar. Un cophem utilitzat aquesta aigua, des de 1997,pràcticament la seva totalitat és tractada al’Estació Depuradora d’Aigües Residualsabans d’abocar-la al mar, contribuint així apal·liar la tendència global de disminució de laqualitat de l’aigua causada per l’activitathumana.

El consum total d’energia es quantificacom el consum total anual d’energia al muni-cipi distribuït entre el nombre d’habitants.Inclou el consum del sector domèstic i ser-veis, industrial, municipal i l’associat als trans-ports. Aquest indicador s’expressa en tonesequivalents de petroli per habitant i any.

Aquest paràmetre ha mostrat períodes dedecrement i d’increment a l’entorn d’un valormitjà de 1,3 tep/hab/any. Tanmateix, es potconcloure que les diferències observades nosón destacables, tenint present la seva com-plexa fórmula de càlcul i la petita magnitud deles diferències observades.

Es presenten també dos indicadors del’àmbit dels residus: la producció de residussòlids urbans i els residus sòlids urbans reu-tlitzats o reciclats. Es quantifiquen, respecti-vament, com la producció diària de deixallesgenerades en l’àmbit domèstic respecte alpadró d’habitants i el percentatge de residussòlids urbans reutilitzats o reciclats respecte ala quantitat total de residus sòlids urbansgenerats al municipi. Aquests indicadors s’ex-pressen en quilograms per habitant i dia i enpercentatge, respectivament. L’increment

89

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002120

122

124

126

128

130

132

134

136

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

8000

9000

10000

11000

12000

13000

14000

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

17000

18000

19000

20000

21000

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

70

72

74

76

78

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

1,0

1,2

1,4

1,6

1,8

2,0

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

4

7

10

13

16

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

4

7

10

13

16

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002

1,0

1,2

1,4

1,6

1,8

2,0

Consum total d'energia(tep/hab/dia)

Consum d'aigua d'ús domèstic(l/hab/dia)

Residus sòlids urbans reutilitzats o reciclats (%)

Producció de residus sòlids urbans(kg/hab/dia)

Utilització del transport públic municipal (viatgers/dia)

Nivells de soroll en vials molt transitats(dBA)

Taxa d'atur (%)Utilització del transport públic intermunicipal (viatgers/dia)

Figura 2. Evolució d’alguns dels indicadors utilitzats en el Pla de seguiment.

notable i progressiu en el percentatge de resi-dus reutilitzats o reciclats pels habitants deMataró, que ha passat del 5,7 al 1995 al 13,7% l’any 2002, es pot atribuir a la implantacióde noves instal·lacions i serveis per a la reco-llida selectiva de deixalles. En aquest períodede temps a Mataró s’ha finalitzat el desplega-ment de les àrees d’aportació a tota la ciutat(recollida de paper-cartró, vidre i envasos),s’ha construït la deixalleria del carrer Galícia ila del Pla d’en Boet i s’ha iniciat la recollidaselectiva de la matèria orgànica. Aquestesactuacions han dotat a la ciutat dels instru-ments necessaris per poder incrementar elvalor d’aquest indicador, reforçades ambcampanyes de sensibilització ciutadana. Tan-mateix, per bé que la tendència és positiva,els resultats obtinguts encara estan molt llunyd’assolir els llindars que serien desitjables i calcontinuar millorant amb l’esforç de tots ple-gats. Aquest aspecte es reflecteix en el gràficde producció de residus on s’observa unatendència a l’alça, no gens desitjable, ja quees va passar de 1,3 kg/hab/any al 1995 a 1,6kg/hab/any al 2002.

Els nivells de soroll en vials molts transitatses quantifica com la mitjana dels nivellssonors diürns, en diferents punts de la xarxaviària, que han estat detectats com a conflic-tius. Aquest indicador s’expressa en decibelsA (dBA). En el gràfic s’observa una tendènciaa la disminució, que s’ha concretat en unadiferència de 3,7 dBA de l’any 1995 al 2002.Aquesta tendència cal valorar-la positivament,ateses les dificultats pràctiques d’aconseguirdisminuir el soroll provinent del trànsit en elsvials molt transitats. Les actuacions empresesper regular la mobilitat urbana i el trànsit d’a-gitació, la implantació d’asfalts esmorteïdorsdel soroll… poden haver contribuït en aques-ta davallada. Tanmateix els 71,4 dBA obtin-guts com a mitjana l’any 2002 encara estanallunyats dels 65 dBA que seria el llindar desit-jable. Tanmateix tampoc cal perdre de vistaque la problemàtica del soroll associada altrànsit és un fenomen habitual de totes lesciutats mitjanes com la nostra i que difícilmentes resoldrà totalment si no és amb un canvid’hàbits dels usuaris de vehicles motoritzats.

En l’àmbit de la mobilitat es presenten dosindicadors, la utilització del transport públicmunicipal i la de l’intermunicipal, ambdósexpressats en viatgers per dia. Aquests indi-cadors es quantifiquen com la mitjana diàriadel nombre de viatgers anuals del transportpúblic municipal i la del transport públic inter-municipal, respectivament. Observem que enels dos casos s’observa una tendència positi-va a l’alça: del 1995 al 2002 la mitjana de viat-gers s’ha incrementat en 3.568 i 1.908, res-pectivament. L’optimització de les línies d’au-tobusos urbans i la millora de l’oferta deltransport públic interurbà han d’haver contri-

buït a aquest fenomen. Només afegir queaquest fet contribueix també a minimitzar laproblemàtica ambiental associada al transporti a la mobilitat privada.

Finalment, i per il·lustrar un dels indicadorssocioeconòmics vigents, s’ha reflectit la taxad’atur. Aquest indicador es quantifica com elpercentatge de nombre d’aturats en relació ala població activa de Mataró i s’expressa enpercentatge. En el gràfic es pot observar unatendència constant a la disminució del nom-bre d’aturats respecte a la població activa, siexceptuem la dada del darrer any.

Algunes experiències

Només a tall d’exemple, tot seguit es rela-cionen algunes de les actuacions que s’hanexecutat en els darrers anys i que han fet pos-sible avançar en el grau d’implantació de l’A-genda 21 Mataró i, en definitiva, en el com-promís amb la sostenibilitat que la ciutat vaadquirir en el seu dia.

En l’àmbit de l’aigua cal destacar la cons-trucció de l’estació depuradora d’aigües resi-duals a la bocana de la riera d’Argentona,l’establiment d’una doble xarxa per utilitzaraigua de pous i mines en desús pel rec i laneteja viària, la utilització de vegetació autòc-tona en parcs i jardins, l’elaboració d’un PlaDirector de clavegueram, la minimització deconsums d’aigua d’ús domèstic (adaptació dela tarifa d’aigua, campanyes de sensibilitza-ció…), entre d’altres.

Si entrem en l’àmbit de l’energia podemdestacar la posada en funcionament deltub verd, la construcció dels camps foto-voltaics de Vallverich i Rocablanca (Fig.3C), l’aplicació d’energies renovables enels habitatges de promoció pública, lasubstitució de làmpades de vapor de mer-curi per les de vapor de sodi, la utilitzacióde biodiesel en la flota d’autobusos urbans(Fig. 3A), la millora continuada de l’enllu-menat públic, la bonificació fiscal en obresi activitats que implantin mesures d’estalvii eficiència energètica o energies renova-bles, entre d’altres.

En la línia estratègica de residus s’ha estèsla recollida selectiva d’envasos a tota la ciutat,s’ha iniciat la recollida selectiva de la fraccióorgànica, s’han construït dues deixalleries(Fig. 3B), s’ha segellat l’abocador clausuratd’escombraries de Figuera Major, s’han fetcampanyes de sensibilització per impulsar larecollida selectiva dels residus, s’han organit-zat jornades pel sector industrial, per posaralguns exemples.

En l’àmbit de l’entorn natural s’ha endegatun projecte d’estudi i difusió de l’alguer deMataró en col·laboració amb d’altres entitats,se n’ha elaborat la cartografia (Manzanera iCardell, 2002), s’ha realitzat un inventari dels

90

llocs de reproducció utilitzats pels amfibis i deles localitzacions i estat dels garrofers delmunicipi (Campeny, 1998), s’han creat itinera-ris didàctics…

En aquests darrers apartats s’ha pretèsil·lustrar només algunes de les actuacionsendegades en línies estratègiques establertesen l’Agenda 21 Mataró i que són una petitapart de les actuacions que s’han fet en el camícap a la sostenibilitat que ha emprès Mataró.

Com a cloenda d’aquest article vull deixarpalès que la complicitat i corresponsabilitza-ció de totes les mataronines i mataronins ésindispensable per assolir una ciutat autèntica-ment sostenible. L’aportació de l’Administra-ció és clau, però a la vegada insuficient, pelsllindars de qualitat ambiental, econòmica isocial que hem de desitjar com a ciutat.Només la col·laboració de tots i cadascun denosaltres, en la mesura justa, ha de permetreassolir una ciutat ambientalment respectuosa,socialment justa i econòmicament pròspera.

Recordem que és sostenible aquella societatque satisfà de manera equitativa les necessi-tats dels seus habitants sense comprometre lasatisfacció de les necessitats de les genera-cions futures.

Bibliografia

AJUNTAMENT DE MATARÓ (1995). Pla estratègicde Mataró.

CAMPENY, R. (coord.). (1996). Auditoriaambiental municipal de Mataró. Minuartia,Estudis Ambientals.

CAMPENY, R. (1998). Conservació i recuperacióde la diversitat d’hàbitats en l’àmbit rural aMataró. Diputació de Barcelona.

DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2000-2003). Els pro-cessos de l’Agenda 21 Local en els munici-pis de Barcelona. Col·lecció Manuals, n. 10

MANZANERA, M. i M.J. CARDELL (2002). Carto-grafia de Posidonia oceanica davant lescostes de Mataró. L’Atzavara, 10: 11-22.

91

Figura 3. Imatges que il·lustren algunes actuacions executades en el marc de l’Agenda 21 Mataró. A, utilització debiodiesel en la flota d’atobusus urbans; B, dexalleria del Pla d’en Boet; C, prègoles fotovoltaiques de Vallverich.

A

CB