L’ALZHEIMERpremisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform/tdr.alzheimer.clau_de_sol.pdf ·...

L’ALZHEIMER:

música per reviure

Pseudònim: Clau de sol 2n Batxillerat Científic

Curs 2018/2019

L’Alzheimer: música per reviure

“Enlloc no està escrit que aquesta malaltia hagi de ser invencible.” Pasqual Maragall


NOTA D'AGRAÏMENT:

Abans d'iniciar el meu Treball de Recerca, vull fer una nota d'agraïment.

En primer lloc, vull donar-li les gràcies a la meva tutora, Anna González, per la seva

constant orientació i ajuda tècnica, ja que el seu paper en aquest treball ha estat

essencial.

Tot seguit vull agrair la gran col·laboració de tot l'equip de la Residència Pi i Sunyer

de Roses, especialment al director, per obrir-me les portes de la residència i fer-me

sentir com a casa, a tots els residents amb els quals he treballat, per ensenyar-me

tant en tan poc temps, i a la psicòloga Irene Pons, ja que sense la seva ajuda i

dedicació no hauria pogut realitzar el meu treball de camp.

També li vull donar les gràcies a la neuròloga Teresa Osuna de l'hospital de

Figueres, ja que ha respost totes les preguntes que li he plantejat i ha resolt els

meus dubtes i a la Mercè Martí, coordinadora del projecte "Música per recordar" de

l'Institut Ramon Muntaner de Figueres per explicar-me en què consisteix un projecte

musical amb malalts d'Alzheimer.

D'altra banda, vull agrair al grup d'alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Cap Norfeu i a

les professores acompanyants per participar com a voluntaris en el meu treball de

camp.

Per últim, no em puc deixar de citar el suport de totes les persones que han estat

al meu costat durant la realització d’aquest treball: a la família i als amics.

Moltes gràcies a tots.


4

INTRODUCCIÓ .................................................................................................................6

MARC TEÒRIC .................................................................................................................8

1. EL SISTEMA NERVIÓS ................................................................................................8

1.1 Classificació anatòmica ............................................................................................8 1.1.1 Sistema Nerviós Central ....................................................................................9 1.1.2 Sistema Nerviós Perifèric ..................................................................................9

1.2 Classificació funcional ..............................................................................................9 1.2.1 Sistema nerviós autònom ..................................................................................9 1.2.2 Sistema nerviós somàtic ...................................................................................9

2. L'ENCÈFAL .................................................................................................................10

2.1 Cervell ...................................................................................................................10 2.1.1 Anatomia del cervell ........................................................................................11 2.1.2 Funcions del cervell ........................................................................................12

2.2 Cerebel ..................................................................................................................13

2.3 Bulb raquidi ............................................................................................................13

3. LES CÈL·LULES DEL SISTEMA NERVIÓS: LES NEURONES .................................13

3.1 Tipus de neurones .................................................................................................14 3.1.1 Segons la seva forma......................................................................................14 3.1.2 Segons la seva funció .....................................................................................15

3.2 Connexions neuronals ...........................................................................................15

3.3 Neurones mirall ......................................................................................................16

4. LES MALALTIES NEURODEGENERATIVES ............................................................16

5. L’ALZHEIMER.............................................................................................................17

5.1 Evolució de la malaltia de l’Alzheimer ....................................................................18

5.2 Símptomes .............................................................................................................18

5.3 Cervell amb Alzheimer ...........................................................................................19

5.4 Fases de l'Alzheimer ..............................................................................................20

5.5 Diagnòstic ..............................................................................................................22

5.6 Possibles tractaments i prevenció ..........................................................................22

5.7 Alzheimer i qualitat de vida ....................................................................................23

6. LA MÚSICA I L’ALZHEIMER ......................................................................................24

6.1 Investigacions ........................................................................................................24

6.2 Experiències ..........................................................................................................26

TREBALL DE CAMP ......................................................................................................28

ÍNDEX


5

7. INTRODUCCIÓ AL TREBALL DE CAMP ...................................................................28

8. DISSENY EXPERIMENTAL ........................................................................................29

8.1 Metodologia de la investigació ...............................................................................29 8.1.1 Definició de variables ......................................................................................29 8.1.2 Descripció de la mostra ...................................................................................30 8.1.3 Instruments de mesura ....................................................................................30 8.1.4 Procediment d’investigació ..............................................................................32

8.2 Recollida i anàlisi de dades ....................................................................................36 8.2.1 Variable “Estat d’ànim” ....................................................................................36 8.2.2 Variable “Interacció i comunicació social” ........................................................47 8.2.3 Variable “Capacitats cognitives” ......................................................................53

8.3 Conclusions del treball de camp ............................................................................56

CONCLUSIONS FINALS ................................................................................................58

9. ÍNDEX D’IMATGES .....................................................................................................60

10. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES .......................................................................61

10.1 Bibliografia ...........................................................................................................61

10.2 Webgrafia ............................................................................................................62 ANNEXOS

ANNEX I: "Què és l'Alzheimer?": Teresa Osuna ................................................................II

ANNEX II: “Música per recordar”: Mercè Martí .................................................................. V

ANNEX III: Test de depressió Yesavage ....................................................................... VIII

ANNEX IV: Pauta d’observació directa ............................................................................ IX

ANNEX V: Rúbrica d’interacció i comunicació social ........................................................ X

ANNEX VI: Qüestionari avaluació alumnes...................................................................... XI

ANNEX VII: Qüestionari avaluació professionals ............................................................ XII

ANNEX VIII: Guia preferències musicals ....................................................................... XIII

ANNEX IX: Autorització alumnes sortida a la residència ................................................. XV

ANNEX X: Vídeo “Música per reviure” ........................................................................... XVI


6

INTRODUCCIÓ

Des de sempre he tingut molt clar que el meu Treball de Recerca de final de

batxillerat tractaria sobre alguna malaltia. He de dir que la meva família ha tingut un

cas proper d’Alzheimer i aquest fet m’ha motivat a estudiar en el meu treball aquesta

malaltia.

A més a més, la música des de sempre ha estat una de les meves passions i per

això he decidit aparellar l’Alzheimer amb la música i veure si aquesta pot, a part de

fer gaudir a les persones, beneficiar d’alguna manera la seva salut.

Un cop enfocat el tema de la recerca, se m’han generat un munt de preguntes: què

és l’Alzheimer?, Com ha evolucionat el coneixement mèdic amb el pas del temps?,

Hi ha diferents graus de la malaltia?, L’estat d’ànim i el deteriorament cognitiu tenen

relació entre si?, Té alguna influència la música en un cervell amb Alzheimer?

Aquestes qüestions m’han portat a proposar-me els següents objectius:

• Conèixer l’Alzheimer en profunditat, dins les meves possibilitats.

• Informar-me en l’àmbit teòric o a través d’experiències sobre la relació que

pot establir un malalt d’Alzheimer amb la música.

• Comprovar en l’àmbit empíric quina és aquesta relació, a través del contacte

directe amb malalts i la realització d’activitats musicals.

Els meus objectius de recerca m’han portat a formular-me la següent hipòtesi:

“Potser les activitats musicals augmenten l’estat d’ànim i activen les capacitats

d’interacció i comunicació social i de memòria en els malalts d’Alzheimer”.

I per tal de corroborar o contradir aquesta possibilitat, he basat el meu estudi teòric

en la recerca d’informació a llibres i webs especialitzades i també en entrevistes a

professionals del camp de la salut i de l’educació musical.

Per realitzar el treball de camp he ideat un disseny experimental que parteix de

l’aplicació i execució d’activitats musicals en l’àmbit individual i grupal amb persones


7

malaltes d’Alzheimer i la mesura de com aquestes activitats influeixen al seu estat

d’ànim, les seves capacitats d’interacció i comunicació social i la seva memòria.

Un cop realitzada tota la recerca, teòrica i pràctica, i d’analitzades totes les dades

recollides, he extret conclusions, algunes d’elles més optimistes del que en principi

jo mateixa m’esperava.


8

MARC TEÒRIC

1. EL SISTEMA NERVIÓS

El sistema nerviós és considerat el sistema més complex del cos, la seva definició

segons l'Institut de Salut Pública és la següent: "És una xarxa neuronal formada per

cèl·lules especialitzades, les neurones, que es comuniquen entre elles transmetent

informació sobre l'entorn d'un ésser i sobre ell mateix".

La tasca del sistema nerviós és regular i coordinar les activitats del cos, les seves

funcions principals són:

• Funció sensorial: a partir d'uns receptors o òrgans receptius (ulls, pell,

orelles, etc.) percep els canvis i estímuls interns i externs, incloent-hi una

àmplia gamma de factors físics com la pressió, temperatura, la llum i altres.

• Funció integradora: la informació captada s'analitza i s'emmagatzema, i

posteriorment es pren la decisió pel que fa a la conducta que cal seguir.

• Funció motora: inicia la resposta de músculs i glàndules perquè actuïn o

s'inhibeixin.

1.1 Classificació anatòmica

Tal com diu Frederic Martini en el llibre Anatomía humana, el sistema nerviós està

format anatòmicament pel sistema nerviós central (SNC) que el formen l’encèfal i

la medul·la espinal i el sistema nerviós perifèric (SNP) que connecta l'anterior amb

els receptors sensorials (terminacions nervioses especialitzades, situades als

òrgans sensorials) del cos, els músculs i les glàndules a través dels nervis (cranials

i espinals).


9

1.1.1 Sistema Nerviós Central

El sistema nerviós central té la funció de rebre i processar la informació per poder

elaborar una resposta i d'aquesta manera controlar les funcions corporals.

Ens permet pensar, sentir, actuar, és a dir, ens permet funcionar com a humans.

Està format per l'encèfal i la medul·la espinal.

1.1.2 Sistema Nerviós Perifèric

El sistema nerviós perifèric és un conjunt de nervis i ganglis que controlen les

funcions motores i sensorials de l’organisme humà. La funció principal del sistema

nerviós perifèric és connectar el sistema nerviós central amb tots els òrgans, les

extremitats i la pell, permetent que el cervell i la medul·la espinal puguin tant rebre

com enviar informació a altres àrees del cos. D’aquesta manera, permet que

reaccionem als estímuls de l’ambient.

1.2 Classificació funcional

Segons la funció que realitzen els òrgans el sistema nerviós, aquest es classifica

en: el sistema nerviós autònom i el sistema nerviós somàtic.

1.2.1 Sistema nerviós autònom

El sistema nerviós autònom o vegetatiu té la funció principal de regular i coordinar

funcions involuntàries i automàtiques del cos.

Gràcies a aquest sistema podem realitzar funcions molt importants com el batec

cardíac, els moviments respiratoris, la digestió i l’excreció sense pensar

conscientment en la seva execució.

1.2.2 Sistema nerviós somàtic

Aquest sistema bàsicament s’encarrega d’enviar i de rebre informació sensorial i

motora al sistema nerviós central. Està format per dos tipus de neurones:


10

• Neurones sensorials: són les que transmeten la informació dels nervis al

sistema nerviós central.

• Neurones motores: són les que permeten la resposta física als estímuls, ja

que són les encarregades de portar la informació des del cervell cap als

òrgans.

2. L'ENCÈFAL

L'encèfal és la part principal del sistema nerviós

central i només el tenen els animals vertebrats.

Està situat al cap, dins del crani, cobert per tres

membranes que es diuen meninges i el separen del

crani. La seva funció és controlar i emmagatzemar

informació. Està format per: el cervell, el cerebel i el

bulb raquidi.

2.1 Cervell

El cervell és l'òrgan més complex de tot el cos, està situat a la part avant superior

de l'encèfal i està protegit pel crani.

El cervell humà té aproximadament 86.000 milions de neurones, unides cadascuna,

a través d'unes 10.000 connexions sinàptiques. Pot ser extremadament complicat,

controla i coordina les funcions mentals (emocions, memòria, aprenentatge i

atenció) i engloba els aparells sensitius primaris (vista, oïda, olfacte, tacte i gust).

Controla també la transició entre els estats de son i vigília i aquest control és

fonamental pel seu correcte funcionament, ja que, per exemple, aprofita l'estat de

son per a organitzar la informació adquirida durant l'estat de vigília.

Imatge1


11

2.1.1 Anatomia del cervell

El cervell està dividit en dos hemisferis:

Hemisferi dret: és l'encarregat de les funcions visuo-espacials, les funcions

sensorials i les funcions relacionades amb la creativitat i el sentit artístic. Aquest

hemisferi aconsegueix recopilar informació de diverses fonts (majoritàriament

provinents dels sentits: sons, imatges, olors, sensacions...) i integrar-les com un tot.

D'aquesta manera, concep les situacions i elabora els pensaments.

Hemisferi esquerre: processa la informació de forma seqüencial, no

simultàniament. Aquest hemisferi analitza les situacions pas a pas mesurant les

dimensions i tenint en compte les regles de cadascuna d'elles. Es tracta d'un

hemisferi que treballa de base amb les paraules i els nombres (al contrari que el

dret que treballa amb els sentits).

A part d'estar dividit en aquests dos hemisferis, hi ha quatre lòbuls que

subdivideixen el cervell segons la seva localització:

• Lòbul frontal: està relacionat amb l'atenció i la memòria a llarg termini,

forma part del mecanisme que ens permet arribar a conclusions, també està

associat amb la nostra intel·ligència i personalitat i coordina els moviments,

el raonament i les emocions.

• Lòbul parietal: és l'encarregat de les percepcions sensorials externes

(peus, mans, etc.) el tacte, la percepció i la sensibilitat i també és

responsable del coneixement numèric.

• Lòbul occipital: diverses àrees d'aquest lòbul s'encarreguen de recollir

informació sensorial d'allò que es veu, aquest és l'encarregat de processar

les imatges, el centre del nostre sistema visual de la percepció.

• Lòbul temporal: intervé en la memòria, com el reconeixement de cares,

l'audició i el llenguatge, també pot intervenir en algunes sensacions com

seria per exemple el plaer.


12

2.1.2 Funcions del cervell

Les funcions cognitives són els processos mentals que ens permeten rebre,

seleccionar, emmagatzemar, transformar, elaborar i recuperar la informació de

l'ambient. Això ens permet entendre i relacionar-nos amb el món que ens envolta.

Les funcions cognitives principals són les següents:

• Atenció: és un procés mental que engloba diversos processos. Podem dir

que és una funció cognitiva amb la qual seleccionem els estímuls que arriben

al cervell que són útils per realitzar una activitat motora o mental. Gràcies a

l'atenció podem realitzar la resta de funcions cognitives.

• Memòria: és un procés que permet la codificació, emmagatzematge i

recuperació de la informació. Perquè puguem fer totes aquestes coses,

necessitem que el sistema atencional operi correctament.

• Funcions executives: són les funcions cognitives més complexes. Gairebé

totes aquestes funcions fan referència al control de la cognició i regulació

dels pensaments. Aquestes funcions comprenen tot un conjunt d'habilitats

complexes com la direcció de l'atenció, la planificació, programació,

regulació i verificació de la conducta intencional.

• Llenguatge: és un sistema de comunicació simbòlic que en el cas dels

humans es manifesta per mitjà de les llengües, no només és important per a

comunicar-nos amb els altres sinó que també estructura el nostre pensament

intern. En el processament del llenguatge intervenen diferents àrees

cerebrals que actuen de manera integrada mitjançant diversos sistemes

funcionals.

• Funcions visuoperceptives i visuoespacials: ens ajuden a interpretar,

atribuir i associar el que veiem a categories conegudes i a integrar-ho en el

nostre coneixement i això ens permet per exemple, reconèixer les cares dels

nostres familiars i amics o poder diferenciar uns objectes d’uns altres.


13

2.2 Cerebel Controla l'equilibri i coordina, amb l'ajuda del cervell, els moviments voluntaris. És

petit i té una superfície rugosa, està dividit en dos hemisferis, l'hemisferi dret, està

especialitzat en el reconeixement dels rostres, l'habilitat musical, la percepció

espacial, el control de la veu i de la mà esquerra, i el reconeixement de les emocions

d'altres persones. L'hemisferi esquerre es relaciona amb el llenguatge, la capacitat

d'anàlisi, la percepció de seqüències temporals i el control de la mà dreta.

2.3 Bulb raquidi Es troba darrere el cervell i davant del cerebel. Uneix el cervell amb la medul·la

espinal. És un òrgan molt important perquè regula alguns moviments inconscients

com la respiració, el batec del cor o la pressió arterial.

3. LES CÈL·LULES DEL SISTEMA NERVIÓS: LES NEURONES

Segons CogniFit, una font d’informació

en línia especialitzada en la cognició,

les neurones són petites cèl·lules

encarregades de participar en les

funcions relacionades amb el sistema

nerviós.

Estan formades pel cos cel·lular i per

l'axó. El cos cel·lular és on hi ha el nucli

i el citoplasma de la cèl·lula, del cos

creixen dos tipus de prolongacions: les dendrites que són curtes i amb

ramificacions, i l'axó, que acaba en ramificacions independents, les quals entren en

contacte amb un altre cos neuronal, amb un òrgan efector o amb prolongacions

d'una altra neurona.

En el nostre cervell, hi ha milions de neurones, i a mesura que anem creixent, el

nombre de neurones que tenim comença a disminuir. A partir dels 80 anys, el 30%

de les nostres neurones es perd. Al llarg del dia, perdem i regenerem neurones

Imatge 2


14

constantment. Mitjançant els processos de regeneració de les neurones, es

generen noves connexions, això provoca el procés anomenat neurogènesi, que

dóna lloc al naixement de noves neurones al llarg de la vida de la persona.

Les persones diàriament realitzem nombroses conductes que ens provoquen el

deteriorament neuronal i per tant el deteriorament cognitiu. Aquestes conductes

com el beure, fumar, no menjar o dormir bé, la tensió o l'estrès, comportarà una

disminució i envelliment de les neurones, malalties i traumatismes.

3.1 Tipus de neurones

Les neurones es poden classificar segons el criteri de la seva forma o la seva funció.

3.1.1 Segons la seva forma

Hi ha quatre tipus de neurones en funció de la seva forma: unipolars, bipolars,

piramidals i multipolars.

• Neurones unipolars: són les més comunes en els invertebrats. De la soma1

surt una sola prolongació que es pot ramificar en moltes branques. Una

d’aquestes serveix d’axó2 i les altres funcionen com a dendrites3 de recepció.

• Neurones bipolars: cadascuna amb un axó i una dentrita, estan

especialitzades en la transmissió de senyals nervioses que provenen de

sentits específics. Generalment aquestes neurones es troben en els òrgans

sensorials, com els ulls, el nas i les orelles.

• Neurones piramidals: són considerades neurones de projecció, és a dir,

actuen enviant el missatge a les cèl·lules allunyades i separades de l’àrea

on neixen.

• Neurones multipolars: són les neurones dominants en els vertebrats quant

a nombre. Cadascuna d’elles té un cos cel·lular, un axó llarg i dendrites

1 És l’element central i més important de la neurona en la qual es troba el nucli i se’n deriven les seves altres parts. 2 Prolongació de la neurona de longitud variable que condueix l’impuls nerviós. 3 Prolongació ramificada de la neurona que té un paper en la recepció d’estímuls.


15

curtes. Segons la longitud de l’axó, les podem dividir en multipolars de tipus

Golgi I4 i multipolars de tipus Golgi II5.

3.1.2 Segons la seva funció

Les neurones també es poden classificar segons la seva funció. Podem distingir

entre les neurones sensorials, les neurones motores i les interneurones.

• Neurones sensorials: recullen la informació dels diferents òrgans

sensorials i la condueixen fins al Sistema Nerviós Central.

• Neurones motores: tenen com a missió enviar una sèrie d'impulsos

nerviosos fins als músculs o glàndules. Aquestes neurones es troben en el

cervell de totes les espècies vertebrades. Són considerades neurones

eferents.

• Interneurones: connecten les neurones sensitives amb les neurones

motores, són el grup més nombrós i es localitzen al Sistema Nerviós Central.

3.2 Connexions neuronals

La connexió entre les neurones és fonamental per a la seva pròpia subsistència.

Encara que són extraordinàries, les neurones no poden fer res per si soles.

Necessiten la cooperació amb altres neurones per desenvolupar la seva funció i el

suport d'altres tipus de cèl·lules per conservar sanes i actives.

4 Neurones multipolars d’axó llarg. 5 Neurones multipolars d’axó curt que estableixen contacte amb neurones properes.

Imatge 3 Imatge 4 Imatge 5 Imatge 6


16

El teixit nerviós es divideix en dues parts amb funcions diferenciades: la substància

grisa, constituïda per cossos neuronals interconnectats que processen la

informació, i la substància blanca, formada per prolongacions nervioses recobertes

de mielina (substància aïllant que els dóna el color blanc) que transmeten la

informació a les diferents regions del cervell. A més de neurones, el teixit nerviós

conté un altre tipus de cèl·lules anomenades neuròglia, que tenen la funció de donar

suport a les cèl·lules nervioses i aportar-los els nutrients necessaris per al seu

correcte funcionament.

Per prevenir la seva pròpia mort, les neurones, amb l'ajuda de la neuròglia, s'han

de mantenir i remodelar constantment. Si la neteja i la reparació cel·lular s'alenteix

o es frena per qualsevol motiu, la neurona no pot funcionar i acaba morint.

3.3 Neurones mirall

El neurocientífic Erwin Neher, en un article publicat a La Vanguardia, ens explica

que en l'ésser humà les neurones mirall es troben localitzades a l'escorça parietal.

Tenen un important paper dins de les capacitats cognitives lligades a la vida social,

com ara l'empatia i la imitació. Aquestes s'activen quan una persona o animal està

imitant la mateixa activitat de la persona que té al davant, estan reflectint l'acció de

l'altra persona.

4. LES MALALTIES NEURODEGENERATIVES

Les malalties neurodegeneratives són unes malalties d'origen desconegut que

afecten principalment les neurones del cervell i de la medul·la espinal, però que

també poden incidir molt directament sobre els nervis i els músculs.

L'Alzheimer i el Parkinson són probablement les malalties més conegudes, però

n'hi ha moltes altres que, tot i no ser tan habituals, determinen amb la mateixa força

el futur de qui les pateix com per exemple: la malaltia de Huntington, que afecta els

ganglis basals del cervell, l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), que ataca a les

cèl·lules nervioses del cervell i a mesura que avança la malaltia la persona perd

força, no pot caminar, parlar o escriure entre altres funcions.


17

A mesura que les malalties neurodegeneratives avancen, els malalts necessiten

més atencions i es tornen totalment dependents. Són malalties que afecten

greument els malalts i als seus familiars o al seu entorn més proper.

Les malalties neurodegeneratives no són només cosa de gent gran. També afecten

persones joves i, fins i tot, nens.

En l'actualitat no es disposen de tractaments curatius d'aquests processos, per la

qual cosa, els tractaments actuals són bàsicament simptomàtics per a pal·liar els

símptomes o augmentar l'activitat de les neurones supervivents amb la finalitat de

minimitzar els efectes clínics del procés degeneratiu.

5. L’ALZHEIMER

L'Alzheimer és una malaltia cerebral progressiva que produeix una degeneració

neuronal que afecta les funcions que ens caracteritzen com a éssers humans, és a

dir, causa problemes amb les funcions mentals i cognitives, com la memòria, la

manera de pensar i el caràcter o la manera de comportar-se, tot i que no s'ha de

confondre amb el deteriorament de les capacitats mentals de l'edat.

Té un origen i unes causes que encara són desconegudes tot i que es coneix que

aquest deteriorament es deu en bona part al fet que en el cervell s'acumulen unes

proteïnes que resulten tòxiques a les neurones.

L'Alzheimer sempre es diagnostica tard i generalment en persones majors de 60

anys tot i que hi ha casos d'aparició precoç. No existeix cap medicació que freni el

seu curs.

Cada vegada hi ha més persones diagnosticades d'Alzheimer i la seva freqüència

augmenta amb l'edat, ja que com més edat té una persona més probabilitats té de

patir Alzheimer.

Els malalts d'Alzheimer van perdent els records i la identitat fins a no reconèixer la

realitat que els envolta. La malaltia dura entre 7 i 15 anys des del diagnòstic. Durant

aquest temps, l'afectació i dependència del malalt són cada vegada més grans.

Els investigadors de la Fundació Pasqual Maragall, ens comuniquen que

actualment hi ha més de 46 milions de persones afectades al món, cada tres segons

es diagnostica un nou cas de demència al món i en la majoria dels casos és


18

Alzheimer. Si no es troba una cura efectiva, l'any 2050 s'haurà triplicat el nombre

de casos.

Estem davant d'una malaltia que no té cura i l'absència de tractaments efectius i

l'augment d'esperança de vida convertirà aquesta malaltia en l'epidèmia del nostre

segle.

5.1 Evolució de la malaltia de l’Alzheimer

El coneixement en relació a l’Alzheimer ha anat

evolucionant amb el pas del temps, a principis del

segle XX, Alois Alzheimer dóna nom a una nova

malaltia. Aquest psiquiatre i neuròleg alemany

descriu per primera vegada els símptomes del

que després es coneixerà com a malaltia

d’Alzheimer. Sis anys després de descriure els

símptomes, publica els seus descobriments en

observar el cervell post-mortem d’una de les

seves pacients.

L’any 1970, s’acceptava generalitzadament que la demència i els símptomes de

l’Alzheimer eren una part natural del procés d’envelliment i l’any 1985 apareixen les

primeres hipòtesis sobre una proteïna anomenada beta-amiloide que podria ser la

causant de la malaltia (tot i que no tenien bon model d’experimentació per estudiar

els seus efectes). A partir del 1990 es comença a conèixer millor la malaltia tot i que

hi ha dificultat i confusió en el diagnòstic fins al 2005 i a partir d’aquest any, comença

a avançar-se en la malaltia de l’Alzheimer i se centren els esforços en la prevenció.

5.2 Símptomes

No resulta senzill donar una llista de símptomes de la malaltia, ja que cada malalt

pot tenir uns símptomes diferents, però no obstant això, podem donar una llista de

situacions pròpies de la malaltia d'Alzheimer, descrits a la Fundació Pasqual

Maragall:

Imatge 7


19

• Oblits o dificultat per recordar informació recent (què s'ha menjat o què s'ha

fet durant el dia), oblits de dates o fets rellevants (el dia de la setmana o l'any

en curs).

• Repetició en bucle del mateix tema o pregunta (on anem demà, qui vindrà

de visita, etc.).

• Dificultat per seguir instruccions, fer la comptabilitat domèstica, prendre la

medicació correctament, cuinar, anar a comprar o vestir-se.

• Necessitat d'ajuda d'altres persones per fer coses que abans feia sol o

necessita molt més temps per fer-les.

• Dificultat per orientar-se en llocs coneguts (com no saber tornar a casa quan

ha sortit a comprar o confondre els llocs on acaba d'estar o en els quals es

troba en aquest moment).

• Confusió amb la identitat de les persones i dificultat per apreciar el pas del

temps (com confondre coneguts actuals amb altres del passat).

• Dificultats per seguir una conversa. Mostra un llenguatge empobrit, sovint

amb dificultats per anomenar objectes quotidians o abandonar una conversa

a mitges sense ser-ne conscient.

• Pèrdua d'objectes personals importants o diners.

• Alteracions de la cura i la higiene personal i de la llar.

• Pèrdua d'interès per la interacció social amb altres persones. Dificultat per

interpretar bromes o l'estat d'ànim dels altres.

• Canvis de personalitat (sovint la persona es torna més desconfiada i fins i tot

agressiva, o pot estar deprimida i plorar sense motiu aparent).

5.3 Cervell amb Alzheimer

Les últimes investigacions ens confirmen que l'Alzheimer canvia completament al

cervell, causa la mort de les neurones i la pèrdua del teixit en tot el cervell que amb

el temps es va encongint i això afecta a totes les seves funcions.

L'escorça del cervell s'encongeix, causant problemes per pensar i recordar i els

ventricles, que són zones plenes de líquid dins del cervell, es fan més grans.

Quan s'observa el cervell d'una persona amb Alzheimer a través del microscopi, es

pot veure que el teixit del que pateix Alzheimer té moltes menys neurones, les

plaques, que són grups anormals de fragments de proteïnes que es formen quan


20

trossos de la proteïna beta-amiloide (aquesta ve d'una proteïna que es troba a la

membrana que envolta les neurones) s'agrupen, s'acumulen entre les neurones i

les neurones mortes formen uns embolics formats per fibres d'altres proteïnes.

A continuació podem veure dues imatges, la primera és una comparació d'un cervell

amb Alzheimer i un normal, a la segona podem veure la progressió de les plaques

i els embolics pel cervell:

5.4 Fases de l'Alzheimer En la malaltia de l’Alzheimer, habitualment es fa servir el sistema de les tres grans

fases (lleu, moderada i greu) per poder graduar l’evolució de la demència.

Fase I: Fase Lleu

Aquesta primera fase té una duració d'uns 3 anys aproximadament i és on podem

observar un deteriorament lleu en la memòria. La persona oblida esdeveniments

recents. Pot no recordar el que va menjar o oblidar conversacions minuts després

de tenir-les.

A mesura que avança aquesta fase la persona comença a sentir-se desorientada

al seu voltant, i pot oblidar llocs com per exemple on va comprar el pa cada matí, o

sortir a fer una volta i no saber com tornar a casa. Un altre exemple en aquesta fase

podria ser no recordar la data en què es viu o pensar que estem al matí quan és de

nit. La concentració també disminueix en aquesta etapa, hi ha canvis d'humor i

símptomes de depressió i falta d'interès.

Imatge 9 Imatge 8


21

Fase II: Fase Moderada

Aquesta segona fase, tots els aspectes de la memòria comencen a fallar

progressivament i és considerada un deteriorament moderat. Aquest estadi té una

duració de 3 anys durant els quals es produeixen importants alteracions de la funció

cerebral amb l'aparició de símptomes més preocupants o que criden més l'atenció.

Comencen a aparèixer problemes del llenguatge, a la persona li costa parlar,

expressar-se i donar-se a entendre. Oblida funcions bàsiques com vestir-se, no sap

utilitzar els coberts per menjar, etc. A més, a més també hi ha una pèrdua de

capacitat per poder reconèixer a les persones amb les quals conviu, i tot i que

aquesta pèrdua no és total, ja que el malalt encara reconeix ambients familiars i

conserva la seva orientació personal (sap el seu nom, la seva edat i el seu lloc de

naixement), els seus desencerts són cada cop més freqüents. Perd higiene

personal, no s'arregla com abans, se'l veu descuidat, no es vol dutxar perquè pensa

que ja ho ha fet...

Apareixen certs símptomes de tipus psicòtic, s'imagina gent que no existeix, escolta

sorolls que ningú escolta, pregunta per persones que ja van morir (el seu pare, la

seva mare, el seu germà...).

La dependència respecte al cuidador és cada cop major, totes les aficions que tenia

el malalt perden el seu valor (activitats socials, d'oci).

La seva mirada canvia, perd la capacitat de càlcul per complet, ja que no pot

realitzar les més senzilles operacions, tot i que sí, potser les taules de multiplicar

de memòria.

Fase III: Fase Greu

La tercera fase, es caracteritza per un deteriorament cognitiu i funcional molt greu.

La persona va perdent de manera progressiva la capacitat per parlar i comunicar-

se.

A mesura que aquesta fase avança, el malalt va necessitant ajuda per fer totes les

activitats quotidianes: menjar, caminar o mantenir-se dret.

És la fase terminal.


22

5.5 Diagnòstic

Per diagnosticar l'Alzheimer s'utilitzen qüestionaris que permeten mesurar d'alguna

manera el grau de pèrdua de memòria o d'atenció.

El diagnòstic també es pot fer amb tècniques de neuroimatge. Tot i això, l'única

forma de diagnosticar l'Alzheimer de manera inequívoca és mitjançant la detecció

de plaques senils de la proteïna beta-amiloide, la qual cosa, és únicament possible

amb una mostra del cervell post-mortem. Massa tard, perquè en malalties com

aquesta és molt important el que passa abans que es declarin els símptomes, ja

que és el moment en què encara som a temps de fer alguna cosa efectiva per aturar

la progressió de la mort de les neurones.

Per aquest motiu, en aquests últims anys, s'estan desenvolupant diferents sistemes

de detenció precoç, dels pacients presintomàtics, com passa amb altres malalties

com el càncer.

5.6 Possibles tractaments i prevenció

La malaltia d'Alzheimer té tractament, encara que pal·liatiu, no curatiu.

En l'actualitat, no hi ha cap tractament efectiu que pugui modificar, aturar o prevenir

l'avanç neurobiològic de la malaltia d'Alzheimer. Si bé existeixen fàrmacs que es

troben en fase d'experimentació clínica, fins ara cap d'aquests medicaments ha

demostrat ser eficaç per frenar la progressió de la malaltia.

Tot i que aquests fàrmacs no modifiquen el curs de la malaltia cerebral, ajuden a

pal·liar alguns símptomes, disminuint la seva intensitat i contribuint a una major

qualitat de vida de pacients i familiars. A més, també hi ha tractaments no farmacològics que presenten efectes molt

positius.

• Tractament farmacològic: Consisteix en l'administració de fàrmacs.

Té per objectiu pal·liar els símptomes conductuals associats a la demència,

com ara l'ansietat, depressió, agressivitat, conductes anòmales, etc.

El Donepezil, la Galantamina i la Rivastigmina són fàrmacs que el que fan

és comunicar les neurones i això té un paper clau en la conservació de la

memòria.


23

Aquests, per tant, poden millorar els símptomes de l'Alzheimer en alguns

pacients. No hi ha grans diferències entre els tres medicaments, però alguns

pacients responen millor a un que a un altre o presenten menys efectes

adversos a un fàrmac que a un altre.

• Tractament no farmacològic: S'entén per tractament no farmacològic les

intervencions, que a través d'elements no químics, pretenen millorar la

qualitat de vida de les persones, partint de l'estimulació.

Una de les respostes claus a com tractar l'Alzheimer està en el tractament

no farmacològic. Aquestes teràpies es realitzen sense la intervenció d'agents

químics i és el més proper que hi ha a un tractament natural.

Consisteixen generalment en activitats dirigides a mantenir el funcionament

físic i cognitiu. Potser les més conegudes siguin l'estimulació cognitiva

tradicional i la fisioteràpia, però hi ha desenes d'opcions. Per exemple, hi ha

la musicoteràpia, la teràpia amb mascotes, la roboteràpia, la teràpia amb

realitat virtual, etc. Totes aquestes activitats busquen mantenir actiu al malalt

i s'han d'incorporar com a part de la rutina del malalt.

Els últims estudis revelen que la combinació de tractament farmacològic amb el no

farmacològic és més eficaç que cada un d'ells per separat.

5.7 Alzheimer i qualitat de vida

Segons un estudi realitzat l’any 2010 a la UFD-HUB (Unitat Funcional de

Demències de l'Hospital Universitari de Bellvitge) anomenat CUIDAL'H, la persona

que pateix Alzheimer, sent que té millor qualitat de vida que la que té realment, a

més, també té millor qualitat de vida que el cuidador, i això és degut principalment

a la falta de consciència sobre les dificultats o deficiències associades a la malaltia,

que provoca que el pacient consideri que té una millor qualitat de vida.

Més del 30% dels cuidadors, presenten símptomes depressius associats al fet de

cuidar, el que provoca directament en la percepció que aquests tenen sobre la

qualitat de vida de les persones que cuiden.


24

6. LA MÚSICA I L’ALZHEIMER La música estimula les funcions cognitives, alleuja la depressió i millora la qualitat

de vida i l'estat d'ànim.

L'efecte de la música davant un malalt d'Alzheimer es veu especialment potenciat

si les cançons són significatives i tenen una vinculació emocional amb els seus

records i vivències. L'existència d'aquest vincle entre la música i les emocions

potenciarà l'evocació dels records propis i les experiències viscudes.

La música és una de les poques armes que tenen els terapeutes per combatre

l'avançament de l'alzheimer. Malgrat la devastació que provoca aquesta malaltia en

el cervell i, en particular, en la memòria, una gran part dels malalts conserven els

records musicals fins i tot a les fases més avançades.

6.1 Investigacions Investigadors de diversos països europeus liderats per neurocientífics de

l'Institut Max Planck de Neurociència i Cognició Humana de Leipzig (Alemanya)

van dur a terme un doble experiment, a partir de la següent hipòtesi: “La música la

guardem en àrees cerebrals diferents de les de la resta dels records”. D'una banda,

van buscar quines zones del cervell s'activen quan escoltem cançons. De l'altra,

una vegada localitzades, van analitzar si, en els malalts d'Alzheimer, aquestes

àrees cerebrals presentaven algun signe d'atròfia o, per contra, resistien millor a la

malaltia.

Per localitzar on emmagatzema el cervell la música, els investigadors van fer

escoltar a una trentena d'individus sans 40 trios de cançons. Cada trio estava format

per un tema molt conegut extret de les llistes d'èxits des del 1977, cançons de

bressol i música tradicional alemanya. Les altres dues cançons eren, per estil, to,

ritme o estat d'ànim, semblants a la primera, però les van seleccionar d'entre els

fracassos musicals, que no fossin conegudes.

Tal com expliquen en la revista Brain, el disseny de l'experiment es basava en la

hipòtesi que l'experiència de sentir música és, per al cervell, diferent de la de

recordar-la i en els dos processos intervenen xarxes cerebrals diferents.

Durant les sessions, l'activitat cerebral dels voluntaris va ser enregistrada

mitjançant la tècnica d'imatge per ressonància magnètica funcional (RMf) i van


25

comprovar que la música s'allotja en zones del cervell diferents de les àrees on es

guarden els altres records.

"Almenys, els aspectes essencials de la memòria musical són processats en àrees

cerebrals que no són les que habitualment s'associen amb la memòria episòdica6,

la semàntica7 o l'autobiogràfica8”, diu el neurocientífic del Max Planck.

Hauria estat ideal poder estudiar la ubicació dels records musicals directament en

els malalts d'alzheimer i no en la població sana. Però, com assenyala Jacobsen, no

és senzill aconseguir que un nombre significatiu de pacients participi en un treball

com aquest. A més, hi ha el problema que molts dels afectats podrien recordar la

cançó però no verbalitzar aquest record. Per això, van fer un segon experiment per

veure si les zones on es guarda la música es veuen igual o menys afectades per la

malaltia de l'oblit.

Amb aquest objectiu, van estudiar 20 pacients amb alzheimer i van comparar els

seus resultats amb una trentena més d'individus sans, els dos grups amb una

mitjana d'edat de 68 anys. Volien veure en quin estat es trobaven les àrees musicals

en comparació amb la resta del cervell. En el diagnòstic i seguiment de la malaltia

s'usen principalment tres biomarcadors: el grau de deposició del pèptid beta-

amiloide, una molècula que tendeix a acumular-se i formar plaques en les fases

inicials de la malaltia. Una altra pista és l'alteració del metabolisme de la glucosa

en el cervell. I, finalment, atròfia cortical, un procés natural a mesura que s'envelleix

però que en l'Alzheimer és més acusat.

Els mesuraments van mostrar que els nivells de deposició de beta amiloide no

presentaven grans diferències. Però, a les àrees musicals dels malalts, el

metabolisme de la glucosa entrava en els nivells normals i l'atròfia cortical era fins

a 50 vegades menor que en altres zones del cervell. Per Jacobsen, "que mostrin

menys hipometabolisme i atròfia cortical en comparació amb les altres zones

cerebrals significa que no es veuen tan afectades en el curs de la malaltia". I

afegeix: "Però això només pot ser observat, crec que ningú pot explicar per què és

així. No obstant això, la circumvolució del cíngol anterior mostra una connectivitat

augmentada en els malalts d'Alzheimer, cosa que podria significar fins i tot que

funciona com una regió que compensa la pèrdua de funcionalitat de les altres".

6 La memòria episòdica és aquella que està relacionada amb successos autobiogràfics. 7 La memòria semàntica és aquella que conté tota la informació relativa als conceptes gràcies als quals comprenem el món i a nosaltres mateixos. 8 La memòria autobiogràfica és aquella que ens fa capaços de recordar el que ens ha succeït al passat.


26

"Els records que més perduren són els que estan lligats a una vivència emocional

intensa i justament la música amb el que està més lligat és amb les emocions i

l'emoció és una porta al record", diu la musicoterapeuta de la Fundació Alzheimer

Espanya, Fátima Pérez-Robledo.

Els resultats d'aquest l'estudi vénen a confirmar la seva afirmació. "Molts dels

malalts potser no recorden el nom d'un familiar però sí la lletra d'una cançó",

assegura.

La música estimula les funcions cognitives, alleuja la depressió i millora la qualitat

de vida i l'estat d'ànim. L'efecte de la música davant un malalt d'Alzheimer es veu

especialment potenciat si les cançons són significatives i tenen una vinculació

emocional amb els seus records i vivències. L'existència d'aquest vincle entre la

música i les emocions potenciarà l'evocació dels records propis i les experiències

viscudes.

6.2 Experiències Amb la finalitat d'assolir els meus objectius i per completar la meva recerca teòrica

sobre l'Alzheimer i la música, he cercat la col·laboració de professionals de l'àmbit

de la salut i de l'educació, amb una important experiència en aquest camp, de

manera que pogués ampliar els meus coneixements teòrics abans d'entomar la

meva investigació pràctica.

I amb aquest motiu, m'he apropat a l'experiència de la Dra. Teresa Osuna,

neuròloga de l'Hospital de Figueres. A través de l'entrevista9 realitzada el

31/10/2018 he pogut estudiar l'Alzheimer des del punt de vista d'una metgessa

especialitzada, i aprofundir en la definició i diagnòstic de l'Alzheimer; la descripció

dels principals símptomes i les seves fases; les conseqüències de la malaltia al

cervell de la persona afectada; la influència de l'herència genètica com a factor de

risc i molts altres aspectes. També he aprofitat per informar-me en l'àmbit mèdic del

coneixement que té la neurologia actual sobre la relació entre la música i l'Alzheimer

i la possible influència positiva d'aquesta sobre els malalts.

9 Veure annex I


27

He tingut el plaer de conèixer una altra experiència pràctica a través de la Sra.

Mercè Martí, coordinadora del projecte "Música per despertar" de l'Institut Ramon

Muntaner de Figueres, entrevistada10 per mi mateixa el dia 17/10/2018, i amb la

qual he pogut saber com està organitzat un projecte que relaciona la música i els

estudiants amb els malalts d'Alzheimer, saber qui hi participa i quins són els efectes

aconseguits sobre els malalts. També he après que el projecte "Música per

recordar" és un projecte per a millorar la qualitat de vida de la gent gran a través de

la teràpia musical on participen joves de 2n d'ESO, els objectius principals del

projecte són fomentar l'empatia, la bona educació, ja que s'ha de respectar a la gent

gran, fomentar també l'expressivitat corporal, la capacitat comunicativa amb la gent

gran i sobretot reforçar l'autoestima d'aquests nois i noies, que hi participen amb

una periodicitat aproximada de tres sessions mensuals.

10 Veure annex II


28

TREBALL DE CAMP

7. INTRODUCCIÓ AL TREBALL DE CAMP

Arribat aquest punt del meu treball, vull recordar aquelles preguntes que m'he fet i

aquelles motivacions que m'han ajudat a seguir endavant.

Tal com he dit en iniciar el meu treball, la motivació principal és poder treballar amb

malalts d'Alzheimer i d'una manera o altra, poder-los ajudar.

Aquesta és la raó per la qual el meu treball de camp té com a objectiu principal

comprovar si la meva hipòtesi “Potser les activitats musicals milloren l’estat d’ànim

i activen les capacitats d'interacció i comunicació social i de memòria en els malalts

d’Alzheimer” es compleix o no.

Amb l’ajuda del mètode científic: la concreció d’un disseny experimental que

contempla la definició, control i mesura de diferents variables; la recollida i l’anàlisi

de les dades obtingudes amb el treball amb persones malaltes d’Alzheimer i

l’elaboració de les conclusions que em permetran assolir el meu objectiu i

comprovar si realment podem dir “Música per reviure” d’aquest treball.


29

8. DISSENY EXPERIMENTAL

8.1 Metodologia de la investigació 8.1.1 Definició de variables

VARIABLE INDEPENDENT:

• Activitat musical: és l'activitat que he planificat i organitzat, fent una tria de

cançons per cada resident. S'ha realitzat en l'àmbit individual i en l'àmbit

grupal.

L'activitat musical grupal és possible gràcies a l'ajuda de voluntaris

estudiants del meu centre de 3r d'ESO.

VARIABLES DEPENDENTS:

• Estat d'ànim: és l’estat emocional que perdura per un temps de llarg o curt

termini. Aquesta variable és dependent i la mesuro a través del test

de depressió Yesavage i de la pauta d'observació directa que he dissenyat.

• Interacció i comunicació social: és el vincle que s'estableix entre les

persones i sense aquest, la vida social no seria possible. Aquesta variable

és dependent i la mesuro a través de la rúbrica que he dissenyat.

• Capacitats cognitives: són els processos mentals que ens permeten

desenvolupar la nostra vida diària, hi ha moltes capacitats cognitives però

les que jo he mesurat són les següents: orientació espacial, orientació

temporal i memòria. Aquesta variable és dependent i la mesuro a través de

les preguntes de la pauta d'observació directa que he dissenyat.

VARIABLE CONTROLADA:

• Estat cognitiu: és la fase de la malaltia en la qual es troba el pacient, és a

dir, lleu/moderada o greu. Aquesta variable me l'ha facilitat la residència i

és una variable control.


30

8.1.2 Descripció de la mostra

He realitzat el meu treball de camp a partir de 9 residents. He treballat amb 8 dones

(88,88%) i 1 home (11,12%).

Un 55,55% dels residents tenen un deteriorament lleu (primera fase de la malaltia

de l’Alzheimer) i un 44,44% un deteriorament moderat (segona fase de la malaltia

de l’Alzheimer).

La següent taula (definició de la mostra estudiada) ens mostra el sexe, edat,

deteriorament cognitiu i fase de la malaltia de cadascun dels residents:

RESIDENTS SEXE EDAT DETERIORAMENT COGNITIU

FASE

Resident 1: PD Femení 85 Lleu I

Resident 6: ER Femení 91 Moderada II

Resident 5: CC Femení 82 Lleu I

Resident 4: EO Femení 94 Lleu I

Resident 3: RP Femení 94 Lleu I

Resident 2: DR Femení 88 Moderada II

Resident 7: FB Masculí 70 Lleu I

Resident 8: MT Femení 85 Moderada II

Resident 9: CT Femení 80 Moderada II

8.1.3 Instruments de mesura

Els instruments de recollida i mesura de dades que he utilitzat en el meu treball de

camp són els següents:

• Test de depressió Yesavage per persones amb demència11: aquest test

s'utilitza per mesurar la depressió en persones amb demència de més de 65

anys. L’he utilitzat per mesurar la variable de l’estat d’ànim de cada resident.

Consta de dues versions, la V-15 (versió 15) on trobem 15 preguntes en les

quals 10 indiquen la presència de depressió quan es responen

afirmativament (2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 12, 14, 15), mentre que les altres cinc (1,

11 Veure annex III.

Definició de la mostra estudiada


31

5, 7, 11, 13) indiquen depressió quan es responen negativament i cada error

descompta un punt. Si el recompte de punts és de 0-4 es considera normal,

de 5-8 es considera depressió lleu, de 9-11 es considera depressió

moderada i de 12-15 es considera depressió greu, per altra banda, trobem

la versió V-512 (versió 5) que consta de 5 preguntes (3, 4, 5, 8, 13), mentre

que tres preguntes (3, 4, 8) indiquen depressió quan es responen

afirmativament i dues (5 i 13) quan es responen negativament. Si es

responen més de dues preguntes correctament, es considera depressió.

• Pauta d'observació directa13: és una pauta que he dissenyat per facilitar

l’observació de diferents factors de la comunicació no verbal que em

permetran mesurar la variable de l’estat d’ànim. Aquesta pauta la formen tres

blocs principals: l'aspecte facial, l'expressió emocional i l’aspecte corporal.

Cada bloc té uns ítems avaluats amb “sí” o “no”, en cas que la resposta sigui

afirmativa és 1 punt, en cas que sigui negativa es valora amb 0 punts.

El primer bloc, aspectes facials, consta de 5 ítems (somriu, arrufa el nas, ulls

oberts, boca oberta i aspecte facial content) i cada ítem val 1 punt (20%). El

segon bloc, expressions emocionals (riu, plora, es mou constantment, està

completament quiet), consta de 4 ítems i cada ítem val 1 punt (25%). Per

últim, el tercer bloc, aspectes corporals (mou els braços, mou el cap, mou

les cames, segueix el ritme, balla taral·leja) consta de 6 ítems, i cada ítem

val 1 punt (16,66%).

Aprofito també aquesta pauta per mesurar les capacitats cognitives de cada

resident i mesurar la variable de l’estat cognitiu amb les següents preguntes:

“On estem ara?”, “A quin dia estem”, “Quina edat té?”, “Què heu esmorzat

avui?” i “Coneix la cançó “X”14?”, on cada pregunta que es respon

correctament equival a un 20%

• Rúbrica sobre la interacció i comunicació social15: aquesta rúbrica que

he dissenyat consta de tres ítems (interacció social, interacció durant

l’activitat i interacció en finalitzar l’activitat) i és per mesurar la variable de la

12 En aquesta versió del test no s’avaluen graus de depressió, només depressió o no depressió. 13 Veure annex IV. 14 La cançó triada pel resident amb anterioritat. 15 Veure annex V.


32

interacció i la comunicació social. La seva puntuació va de 0 a 4 punts, on 0

(0%) és la mínima puntuació i 4 (100%) és la màxima. Amb la rúbrica valoro

qualitativament la variació de l’estat d’ànim de l’activitat musical grupal.

• Qüestionari avaluació pels alumnes16: aquest qüestionari l’he dissenyat

amb l’objectiu de poder mesurar la qualitat de l’execució de l’activitat musical

grupal, la variable independent, des del punt de vista dels alumnes que han

participat en l’activitat i poder veure quin és el grau d’execució de l’activitat.

Aquest qüestionari consta de 8 ítems i tots s’han d’avaluar de l’1 al 10.

• Qüestionari avaluació pels professionals17: aquest qüestionari l’he

dissenyat amb l’objectiu de poder mesurar la variable independent, l’activitat

musical grupal, des del punt de vista dels professionals que han estat

presents durant la realització de l’activitat i veure quin és el grau d’aplicació

i el d’execució de l’activitat. Aquest qüestionari consta de 8 ítems (4 per

avaluar el grau d’aplicació i 4 per avaluar el grau d’execució), i tots s’han de

valorar de l’1 al 10.

8.1.4 Procediment d’investigació

El procediment d’aquesta investigació està dissenyada en tres blocs:

EL primer bloc: La tria de cançons. L’objectiu principal d’aquest bloc ha estat poder fer una tria de quatre cançons per

cada resident.

En primer lloc he fet una tria de cançons per cada resident a través de la guia de

preferències musicals18.

He realitzat una entrevista personal d’uns 30 minuts amb cadascun dels 9 residents

el dia 07/11/2018 per poder conèixer la seva història de vida i relacionar-la amb la

música de la seva època, el seu lloc de procedència, etc.

16 Veure annex VI. 17 Veure annex VII. 18 Veure annex VIII.


33

Un cop realitzades les entrevistes personals he analitzat les 9 guies de preferències

musicals i he triat i descarregat les cançons adequades, unes quatre cançons per

cada resident.

El segon bloc: Activitat musical individual. L’objectiu principal d’aquest segon bloc ha estat comprovar si la música és efectiva,

si augmenta l’estat d’ànim i alleuja alhora la depressió dels malalts d’Alzheimer.

He estructurat 3 sessions de música individual amb cadascun dels 9 residents, un

total de 27 sessions que he portat a terme del dia 08/11/2018 al dia 19/12/2018, en

horari de tardes.

En aquestes sessions he començat passant el test de depressió, seguidament he

posat la música a través dels auriculars i per últim he tornat a aplicar el test de

depressió per estudiar la variació del seu estat d’ànim abans de realitzar la sessió i

després de realitzar-la.

Un cop realitzades les 27 sessions he analitzat els 54 test de depressió.

El tercer bloc: Activitat musical grupal. L’objectiu principal d’aquest tercer bloc ha estat comprovar si les activitats musicals

grupals milloren l’estat d’ànim i activen les capacitats d’interacció i comunicació

social i de memòria en els malalts d’Alzheimer.

Aquest bloc comença quan dissenyo una activitat musical grupal i

intergeneracional. La idea ha estat emparellar joves i avis amb la interpretació d’una

cançó adequada per cada avi i posteriorment, mostrar-la al grup.

En primer lloc he fet una classe als alumnes de la matèria optativa de voluntariat

de 3r d’ESO, on he explicat en què consistia el meu Treball de Recerca, la meva

hipòtesi, els meus objectius principals i per últim he demanat la seva col·laboració.

En segon lloc he organitzat una sortida a la residència amb els 10 alumnes19

voluntaris i dos professors acompanyants. Finalment, he realitzat la sessió, el dia

28/11/2018 de 9.30 h a 11.00 h. Abans de realitzar l’activitat he aplicat a tots els

residents el test de depressió V-5 (versió 5), la pauta d’observació directa, la rúbrica

i les cinc preguntes de cognició.

19 Model autorització dels pares a l’annex IX.


34

En la primera mitja hora de l’activitat musical grupal, els alumnes s’han preparat

una interpretació amb el seu resident corresponent, ensenyant-li la cançó triada. En

la següent hora l’han interpretat davant del grup, mentre han realitzat l’activitat jo

he recollit dades a través de la rúbrica i de la pauta d’observació directa i un cop

realitzada l’activitat he tornat a aplicar a tots els residents el test de depressió V-5

(versió 5), he acabat d’omplir la pauta d’observació directa, la rúbrica i he tornat a

aplicar a cada resident les cinc preguntes de cognició.

Per últim he analitzat els 14 test de depressió, les 7 pautes d’observació directa les

14 rúbriques d’interacció i comunicació social i les 70 preguntes de cognició.

Com que en aquesta activitat grupal influeixen molts factors, he volgut controlar la

variable independent, que és l’activitat musical i ho he fet a través dels qüestionaris

d’avaluació que he dissenyat tant pels professionals (mesurant el grau d’aplicació i

execució) com pels alumnes (mesurant el grau d’execució).

He establert un llindar de més d’un 85% com a satisfactori tant pels alumnes com

pels professionals i els resultats han estat els següents:

ALUMNE MITJANA GRAU EXECUCIÓ

SC 96,25%

DP 100%

EL 88,75%

JS 85%

BG 95%

GP 91,25%

DM 90%

EM 91,25%

GS 87,50%

MT 87,50%

Resultats qüestionaris d’avaluació als alumnes


35

En analitzar els resultats dels qüestionaris d'avaluació, tant dels alumnes com dels

professionals que han participat en l'activitat musical grupal, puc afirmar que

l'activitat ha estat satisfactòria, ja que tant en el grau d'aplicació com en el grau

d'execució se supera el llindar del 85% de mitjana que he establert.

El grau d’aplicació obté una mitjana percentual de 89,17% i el grau d’execució d’un

90,58%, demostrant que possibles factors negatius que podrien afectar en l'activitat

(mal comportament dels joves, mal funcionament dels aparells, mala

organització...) no s'han donat en l'activitat musical grupal i ha pogut realitzar-se

d'una manera satisfactòria i positiva tant pels alumnes que han decidit participar

com pels residents.

PROFESSIONAL MITJANA GRAU APLICACIÓ MITJANA GRAU EXECUCIÓ

SL 100% 100%

AF 75% 77,50%

IP 92,50% 87,50%

GRAU APLICACIÓ (mitjana) 89,17%

GRAU EXECUCIÓ (mitjana) 90,58%

Mitjana avaluació final

Resultats qüestionaris avaluació als professionals


36

8.2 Recollida i anàlisi de dades Tot seguit passo descriure les dades recollides i a realitzar la seva anàlisi.

Per facilitar la comprensió dels resultats he realitzat aquesta tasca amb cadascuna

de les variables estudiades: l’estat d’ànim, la interacció i comunicació social i les

capacitats cognitives.

8.2.1 Variable “Estat d’ànim” La variable “estat d’ànim” ha estat avaluada abans i després de l’aplicació i execució

d’activitats musicals individuals i grupals.

A) ACTIVITAT MUSICAL INDIVIDUAL Els resultats obtinguts on s’aplica l’activitat musical individual són els següents:

PRIMERA SESSIÓ SEGONA SESSIÓ TERCERA SESSIÓ MITJANES

RESIDENT INICIAL FINAL INICIAL FINAL INICIAL FINAL INICIAL FINAL PD V- 15:

11 pts. Depressió moderada

V- 15: 5 pts.

Depressió lleu

V- 15: 12 pts.

Depressió greu

V- 15: 6 pts.

Depressió lleu

V- 15: 11 pts.

Depressió moderada

V- 15: 8 pts.

Depressió lleu

11,33 pts.

6,33 pts.

ER V- 15: 8 pts.

Depressió lleu

V- 15: 5 pts.

Depressió lleu

V- 15: 11 pts.

Depressió moderada

V- 15: 4 pts.

Normal

----

----

9,50 pts.

4,50 pts.

CC V- 15: 9 pts.

Depressió moderada

V- 15: 6 pts.

Depressió lleu

V- 15: 11 pts.

Depressió moderada

V- 15: 8 pts.

Depressió lleu

V- 15: 9 pts.

Depressió moderada

V- 15: 6 pts.

Depressió lleu

9,66 pts.

6,66 pts.

EO V- 15: 12 pts.

Depressió greu

V- 15: 10 pts.

Depressió moderada

V- 15: 9 pts.

Depressió moderada

V- 15: 8 pts.

Depressió lleu

V- 15: 11 pts.

Depressió moderada

V- 15: 7 pts.

Depressió lleu

10,66 pts.

8,33 pts.

RP V- 15: 4 pts.

Normal

V- 15: 1 pts.

Normal

V- 15: 6 pts.

Depressió lleu

V- 15: 4 pts.

Normal

V- 15: 5 pts.

Depressió lleu

V- 15: 2 pts.

Normal

5,00 pts.

3,00 pts.

DR V- 15: 6 pts.

Depressió lleu

V- 15: 2 pts.

Normal

V- 15: 5 pts.

Depressió lleu

V- 15: 0 pts.

Normal

V- 15: 6 pts.

Depressió lleu

V- 15: 3 pts.

Normal

5,66 pts.

1,66 pts.

FB V- 15: 11 pts.

Depressió moderada

V- 15: 7 pts.

Depressió lleu

V- 15: 10 pts.

Depressió moderada

V- 15: 8 pts.

Depressió lleu

V- 15: 10 pts.

Depressió moderada

V- 15: 8 pts.

Depressió lleu

10,33 pts.

7,66 pts.

MT V- 15: 6 pts.

Depressió lleu

V- 15: 4 pts.

Normal

V- 15: 6 pts.

Depressió lleu

V- 15: 2 pts.

Normal

V- 15: 8 pts.

Depressió lleu

V- 15: 4 pts.

Normal

6,66 pts.

3,33 pts.

CT V- 5: 4 pts.

Depressió

V- 15: 3 pts.

Depressió

V- 5: 4 pts.

Depressió

V- 5: 2 pts.

Normal

----

----

4,00 pts.

2,50 pts.

Resultats del test de depresssió V-15 en les tres sessions


37

El següent gràfic correspon a la mitjana de les tres sessions, d'abans i després de

realitzar l'activitat musical individual. S’observa que tots els residents han

augmentat el seu estat d'ànim, alleujant alhora la seva depressió, ja que han passat

d'un estat depressiu a un estat no depressiu o menys depressiu que l'inicial.

L’anàlisi d’aquests resultats per cada un dels residents és el següent:

Resident PD: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, en la primera sessió passa

d’una depressió moderada a una depressió lleu, en la segona sessió passa d’una

depressió greu a una depressió lleu i a l’última sessió passa d’una depressió

moderada a una depressió lleu.

Resident ER: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu moderat, també disminueix el

pontatge de depressió en les dues sessions, tot i que en la primera continua tenint

una depressió lleu, disminueix els punts de depressió i a la segona passa d’una

depressió moderada a estar normal, és a dir, sense depressió.

0123456789

101112131415

PD ER CC EO RP DR FB MT CT

Punt

s tes

t dep

ress

ió

Resident

MITJANA DE LES TRES SESSIONS

Abans de l'activitat Després de l'activitat


38

Resident CC: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, en les tres sessions passa de

tenir una depressió moderada a tenir una depressió lleu. Passa d’una mitjana de

depressió moderada abans de realitzar l’activitat a depressió lleu un cop realitzada.

Resident EO: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, en dues sessions passa d’una

depressió moderada a una depressió lleu i en una d’una depressió greu a una

moderada, augmenta l’estat d’ànim abans i després de realitzar l’activitat musical

individual.

Resident RP: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, en la primera sessió, tot i no

tenir depressió (4 punts), disminueix els punts quedant-se amb un sol punt després

de realitzar l’activitat. En la segona i tercera sessió passa d’una depressió lleu a no

tenir depressió.

Resident DR: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu moderat, en les tres sessions passa

d’una depressió lleu a estar normal, per tant, augmenta el seu estat d’ànim i alleuja

la seva depressió. Un cop realitzada la sessió no es troba en estat depressiu.

Resident FB: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, a les tres sessions passa de

tenir una depressió moderada a tenir una de lleu. Disminueix la seva depressió,

augmentant alhora el seu estat d’ànim.

Resident MT: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu moderat, en les tres sessions passa

d’una depressió lleu a no tenir depressió un cop realitzada l’activitat, per tant, alleuja

la seva depressió augmentant alhora el seu estat d’ànim.


39

Resident CT: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu moderat ha realitzat només dues

sessions, ja que per diferents causes no ha pogut realitzar la tercera i ha estat

avaluat amb el test de depressió V-5 (versió 5).

En la primera sessió, tot i que tant abans com després de portar a terme l’activitat

té depressió, disminueix un punt, i en la segona sessió passa de tenir depressió a

no tenir-ne.

Després d’aquesta anàlisi individual, vull controlar si la variable “fase de la malaltia”

influeix més o menys en els resultats de l’estat d’ànim.

Amb aquest objectiu, he calculat les mitjanes del pontatge de depressió final de

cada resident, seguint la següent taula:

RESIDENT MITJANA DEPRESSIÓ

PD 6,33 pts.

ER 4,50 pts.

CC 6,66 pts.

EO 8,33 pts.

RP 3,00 pts.

DR 1,66 pts.

FB 7,66 pts.

MT 3,33 pts.

CT 1,66 pts.

Mitjana pontatge test de depressió


40

• Deteriorament cognitiu lleu/fase lleu de la malaltia: mitjana de depressió de

5,60 punts un cop realitzada l’activitat.

• Deteriorament cognitiu moderat/fase moderada de la malaltia: mitjana de

depressió de 3,16 punts un cop realitzada l’activitat.

Per tant, s’observa que hi ha un estat d’ànim superior després de l’activitat musical

individual mesurat a través del test de depressió Yesavage V-15 (versió 15) en els

residents de fase moderada amb una diferència de 2,44 punts de depressió.

B) ACTIVITAT MUSICAL GRUPAL

Els resultats obtinguts a l’activitat musical grupal han estat els recollits a través de

la pauta d’observació directa i el test de depressió V-5 (versió 5). La següent taula mostra els resultats recollits amb la pauta d’observació directa,

abans i després de realitzar l’activitat musical grupal de cada resident,

seguidament, trobem l’augment de punts de cada ítem: aspectes facials20,

20 Somriu, arrufa el nas, ulls oberts, boca oberta.

0123456789

101112131415

PD CC EO RP FB ER DR MT CT

Punt

s

Resident

DEPRESSIÓ FINAL

Fase lleu Fase moderada


41

expressions emocionals21 i aspectes corporals22, per últim, la mitjana de l’augment

en punts dels tres aspectes de cada resident.

RESIDENT INICIAL FINAL AUGMENT

DE PUNTS MITJANA

AUGMENT

PD Aspectes facials positius: 20% Expressions emocionals positives: 25% Aspectes corporals positius: 33,33%

Aspectes facials positius: 80% Expressions emocionals positives: 50% Aspectes corporals positius: 100%

60 pts. 25 pts. 66,66 pts.

57,22 pts.

CC Aspectes facials positius: 20% Expressions emocionals positives: 0% Aspectes corporals positius: 50%


60 pts. 25pts. 50 pts.

45,00 pts.

EO Aspectes facials positius: 20% Expressions emocionals positives: 0% Aspectes corporals positius: 50%


60 pts. 25 pts. 50 pts.

45,00 pts.

DR Aspectes facials positius: 100% Expressions emocionals positives: 25% Aspectes corporals positius: 50%

Aspectes facials positius: 100% Expressions emocionals positives: 50% Aspectes corporals positius: 83,33%

0 pts. 25 pts. 33,33 pts.

19,44 pts.

21 Riu, plora, es mou constantment, està completament quiet. 22 Mou els braços, mou les cames, segueix el ritme, balla, taral·leja.


42

RP Aspectes facials positius: 20% Expressions emocionals positives: 0% Aspectes corporals positius: 50%


80 pts. 25 pts. 50 pts.

51,66 pts.

FB Aspectes facials positius: 0% Expressions emocionals positives: 25% Aspectes corporals positius: 50%


100 pts. 0 pts. 33,33 pts.

44,44 pts.

MT Aspectes facials positius: 60% Expressions emocionals positives: 0% Aspectes corporals positius: 50%


40 pts. 25 pts. 33,33 pts.

32,77 pts.

Resultats pauta d’observació directa


43

L’anàlisi dels resultats per cadascun dels residents és el següent:

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

PD CC EO DR RP FB MT

Perc

enta

tge

(%)

Resident

ESTAT D'ÀNIM INICIAL

Aspectes facials Expressions emocionals Aspectes corporals

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Perc

enta

tge

(%)

Resident

ESTAT D'ÀNIM FINAL

Aspectes facials Expressions emocionals Aspectes corporals


44

Resident PD: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, un cop realitzada l’activitat,

augmenta els seus aspectes facials 60 punts, les expressions emocionals 25 punts

i els aspectes corporals 66,66 punts.

Per tant, l’activitat musical grupal ha augmentat significativament els tres aspectes

mesurats, en especial els aspectes facials.

Resident CC: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, un cop realitzada l’activitat,


i els aspectes corporals 50 punts.



Resident EO: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, un cop realitzada l’activitat,





Resident DR: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu moderat, un cop realitzada

l’activitat, no augmenta els seus aspectes facials, les expressions emocionals les

augmenta 25 punts i els aspectes corporals 33,33 punts.

Per tant, l’activitat musical grupal ha augmentat les expressions emocionals i els

aspectes corporals però no l’aspecte facial del resident.

Resident RP: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, un cop realitzada l’activitat,






45

Resident FB: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, un cop realitzada l’activitat,

augmenta els seus aspectes facials 100 punts, les expressions emocionals no

augmenten i els aspectes corporals augmenten 33,33 punts.



Resident MT: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu moderat, un cop realitzada

l’activitat, augmenta els seus aspectes facials 40 punts, les expressions emocionals

25 punts i els aspectes corporals 33,33 punts.



Seguint la següent taula trobem la mitjana dels tres ítems de la variable estat d’ànim

abans i després de realitzar l’activitat musical grupal i la mitjana de l’augment en el

conjunt de residents:

ÍTEM INICIAL FINAL MITJANA AUGMENT DE PUNTS

Aspectes facials 34,29% 91,43% 57,14 pts.

Expressions emocionals

10,71% 32,14% 21,43 pts.

Aspectes corporals 47,64% 92,86% 45,22 pts.

Per tant, l’activitat musical grupal ha estat positiva en els tres aspectes de l’estat

d’ànim mesurat a través de la pauta d’observació directa en el conjunt de residents.


influeix més o menys en els resultats de l’estat d’ànim.

Amb aquest objectiu, he calculat la mitjana de l’augment dels tres aspectes de punts

de cada resident, seguint la següent taula:

Mitjana augment de punts de cada ítem


46

RESIDENT MITJANA AUGMENT DE PUNTS

PD 57,22 pts.

CC 45,00 pts.

EO 45,00 pts.

DR 19,44 pts.

RP 51,66 pts.

FB 44,44 pts.

MT 32,77 pts.

• Deteriorament cognitiu lleu/fase lleu de la malaltia de l’Alzheimer: mitjana

d’augment de 48,66 punts positius a l’estat d’ànim un cop realitzada

l’activitat.

• Deteriorament cognitiu moderat/fase moderada de la malaltia de l’Alzheimer:

mitjana d’augment de 26,10 punts positius d’estat d’ànim un cop realitzada

l’activitat.

Per tant, s’observa que hi ha un augment de l’estat d’ànim superior mesurat a

través de la pauta d’observació directa després de l’activitat musical grupal en els

residents de fase lleu amb una diferència de 22,56 punts.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

PD CC EO RP FB DR MT

Punt

s

Resident

AUGMENT DE PUNTS ESTAT D'ÀNIM

Fase lleu Fase moderada

Mitjana augment punts estat d’ànim


47

8.2.2 Variable “Interacció i comunicació social”

Aquesta variable ha estat mesurada a través de la rúbrica en l’activitat musical

grupal en dos moments: abans i després de l’activitat musical grupal amb els joves

alumnes.

La taula següent mostra els resultats obtinguts a través de la rúbrica, abans de

realitzar l’activitat musical (inicial) i un cop realitzada l’activitat (final) de cada

resident. Tot seguit hi ha l’augment de punts, i per últim la mitjana de l’augment

d’interacció i comunicació social de cada resident entre els dos moments

d’observació.

RESIDENT INICIAL (previ a

l’activitat) FINAL (posterior a l’activitat)

AUGMENT DE PUNTS

MITJANA DE L’AUGMENT

PD Inici de la interacció: 25% Interacció durant l’activitat: 50% En finalitzar l’activitat: 100%

Inici de la interacció: 25% Interacció durant l’activitat: 75% En finalitzar l’activitat: 100%

0 pts.

25 pts.

0 pts.

8,33 pts.

CC Inici de la interacció: 0% Interacció durant l’activitat. 25% En finalitzar l’activitat: 50%


50 pts.

50 pts.

25 pts.

41,66 pts.

EO Inici de la interacció: 25% Interacció durant l’activitat: 25% En finalitzar l’activitat: 50%


25 pts.

50 pts.

50 pts.

41,66 pts.

DR Inici de la interacció: 25% Interacció durant l’activitat: 50%

Inici de la interacció: 50% Interacció durant l’activitat: 75%

25 pts.

25 pts.

33,33 pts.


48

En finalitzar l’activitat: 50%

En finalitzar l’activitat: 100%

50 pts.

RP Inici de la interacció: 25% Interacció durant l’activitat: 50% En finalitzar l’activitat: 75%

Inici de la interacció: 50% Interacció durant l’activitat:75% En finalitzar l’activitat: 100%

25 pts.

25 pts.

25 pts.

25 pts.

FB Inici de la interacció: 25% Interacció durant l’activitat: 25% En finalitzar l’activitat: 50%


0 pts.

25 pts.

0 pts.

8,33 pts.

MT Inici de la interacció: 25% Interacció durant l’activitat: 50% En finalitzar l’activitat: 50%


25 pts.

25 pts.

50 pts.

33,33 pts.

Resultats Interacció i comunicació social


49

L’anàlisi dels resultats per cadascun dels residents és el següent:

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Perc

enta

tge

(%)

Resident

INTERACCIÓ I COMUNICACIÓ SOCIAL INICIAL

Inici de la interacció Interacció durant l'activitat Interacció en finalitzar l'activitat

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Perc

enta

tge

(%)

Resident

INTERACCIÓ I COMUNICACIÓ SOCIAL FINAL

Inici de la interacció Interacció durant l'activitat Interacció en finalitzar l'activitat


50

Resident PD: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, un cop realitzada l’activitat

musical grupal, no augmenta la seva interacció i comunicació social a l’inici de la

interacció, augmenta 25 punts durant la interacció i no augmenta la seva interacció

en finalitzar l’activitat.

Per tant, l’activitat musical grupal ha augmentat la interacció i comunicació amb una

mitjana de 8,33 punts.

Resident CC: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, un cop realitzada l’activitat

musical grupal, augmenta la seva interacció i comunicació social a l’inici de la

interacció 50 punts, 50 punts durant la interacció i 25 punts en la seva interacció en

finalitzar l’activitat, augmenta 41,66 punts de mitjana d’interacció i comunicació

social.

Resident EO: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, un cop realitzada l’activitat



finalitzar l’activitat. Per tant, augmenta 41,66 punts de mitjana d’interacció i

comunicació social un cop realitzada l’activitat musical grupal.

Resident DR: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu moderat, un cop realitzada l’activitat



finalitzar l’activitat. Per tant, augmenta 33,33 punts de mitjana d’interacció i


Resident RP: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, un cop realitzada l’activitat




51

finalitzar l’activitat. Per tant, augmenta 25 punts la mitjana d’interacció i comunicació

social un cop realitzada l’activitat musical grupal.

Resident FB: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, un cop realitzada l’activitat

musical grupal, no augmenta la seva interacció i comunicació social a l’inici de la

interacció, augmenta 25 punts durant la interacció i no augmenta la seva interacció

en finalitzar l’activitat. Per tant un cop realitzada l’activitat musical grupal obté una

mitjana 8,33 punts d’interacció i comunicació social.

Resident MT: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu moderat, un cop realitzada l’activitat



finalitzar l’activitat. Per tant, augmenta 33,33 punts la mitjana d’interacció i



influeix més o menys en els resultats la interacció i comunicació social.

Amb aquest objectiu, he calculat la mitjana de l’augment de la interacció i

comunicació social seguint la següent taula:

RESIDENT MITJANA AUGMENT DE PUNTS

PD 8,33 pts.

CC 41,66 pts.

EO 41,66 pts.

DR 33,33 pts.

RP 25,00 pts.

FB 8,33 pts.

MT 33,33 pts.

Mitjana augment punts interacció i comunicació social


52


d’augment de 25,00 punts en la interacció i comunicació social un cop

realitzada l’activitat.


mitjana d’augment de 33,33 punts en la interacció i comunicació social un

cop realitzada l’activitat musical grupal.

Per tant, s’observa que hi ha un augment de la interacció i comunicació social

mesurat a través de la rúbrica d’interacció i comunicació social superior un cop

realitzada l’activitat musical grupal en els residents de fase moderada amb 8,33

punts de diferència.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Punt

s

Resident

AUGMENT PUNTS INTERACCIÓ I COMUNICACIÓ SOCIAL

Lleu Moderat


53

8.2.3 Variable “Capacitats cognitives”

Aquesta variable ha estat mesurada a través de les cinc preguntes23 de cognició

que es troben a la pauta d’observació directa.

La taula següent mostra el percentatge d’encert a les preguntes de cognició, abans

de realitzar l’activitat musical (inicial) i un cop realitzada l’activitat (final) de cada

resident i l’augment corresponent de cada resident.

RESIDENT INICIAL FINAL AUGMENT DE

PUNTS PD 60% 80% 20,00 pts.

CC 40% 60% 20,00 pts.

EO 40% 80% 40,00 pts.

DR 20% 40% 20,00 pts.

RP 40% 80% 40,00 pts.

FB 60% 80% 20,00 pts.

MT 0% 20% 20,00 pts.

I amb l’anàlisi a nivell individual, trobem els següent gràfic:

23 On estem ara?, A quin dia estem?, Quina edat té?, Que heu esmorzat avui?, Coneix la cançó “X”?

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Perc

enta

tge

(%)

Resident

CAPACITATS COGNITIVES

Abans de l'activitat Després de l'activitat

Resultats preguntes cognició


54

Resident PD: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, un cop realitzada l’activitat

musical grupal, augmenta les seves capacitats cognitives 20 punts, passant d’un

60% a un 80%, respon correctament una pregunta més.

Resident CC: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, un cop realitzada l’activitat



Resident EO: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, un cop realitzada l’activitat


40% a un 80%, respon correctament dues preguntes més.

Resident DR: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu moderat, un cop realitzada l’activitat



Resident RP: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, un cop realitzada l’activitat


40% a un 80%, respon correctament dues preguntes més.

Resident FB: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu lleu, un cop realitzada l’activitat



Resident MT: Aquest resident, amb un deteriorament cognitiu moderat, un cop realitzada l’activitat




55


influeix més o menys en els resultats de les capacitats cognitives.

Amb aquest objectiu, he calculat la mitjana de l’augment de punts de les capacitats

cognitives seguint la següent taula:

RESIDENT AUGMENT DE PUNTS

PD 20,00 pts.

CC 20,00 pts.

EO 40,00 pts.

DR 20,00 pts.

RP 40,00 pts.

FB 20,00 pts.

MT 20,00 pts.


d’augment de 28,00 punts en les capacitats cognitives un cop realitzada

l’activitat.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


Punt

s

Resident

AUGMENT PUNTS CAPACITATS COGNITIVES

Lleu Moderat

Augemnt punts capacitats cognitives


56


mitjana d’augment de 20,00 punts en les capacitats cognitives un cop

realitzada l’activitat musical grupal.

Per tant, s’observa que hi ha un augment més important de les capacitats cognitives

mesurat a partir de les preguntes de cognició superior un cop realitzada l’activitat

musical grupal en els residents de fase lleu.

8.3 Conclusions del treball de camp

Quan vaig iniciar el meu treball, em vaig plantejar la següent hipòtesi: “Potser les

activitats musicals augmenten l’estat d’ànim i activen les capacitats d’interacció i

comunicació social i de memòria en els malalts d'Alzheimer”.

Un cop realitzat el disseny experimental; recollides i analitzades les dades

obtingudes a través dels diferents instruments de mesura, he pogut extreure les

següents conclusions:

• Tant en l’activitat musical individual com la grupal els malalts d’Alzheimer

augmenten el seu estat d’ànim i disminueixen la seva depressió.

A més, tots els residents passen d’un estat depressiu a un estat normal

després de l’activitat musical grupal.

• Els malalts d’Alzheimer que es troben en una fase moderada tenen un

pontatge de depressió mesurat amb el test de depressió Yesavage més baix

que els que es troben en una fase lleu.

• L’activitat musical grupal augmenta la interacció i comunicació social de tots

els residents, per tant, aquesta activa les capacitats d’interacció i

comunicació social.

• Els malalts d’Alzheimer amb un deteriorament cognitiu moderat o que es

troben en la fase moderada de la malaltia presenten un augment de punts


57

més elevat en les capacitats de comunicació i interacció que els que es

troben en una fase lleu.

• L’activitat musical grupal augmenta les capacitats cognitives dels malalts

d’Alzheimer, ja que un cop realitzada l’activitat tots els residents han respost

mínim una pregunta més correctament del qüestionari.

• Els malalts d’Alzheimer amb un deteriorament cognitiu lleu o que es troben

en la fase lleu de la malaltia augmenten més les seves capacitats cognitives

que els que es troben en una fase moderada.

He pogut observar que amb activitats musicals, els malalts d’Alzheimer en fase

moderada augmenten més el seu estat d’ànim i alleujen la seva depressió que els

que es troben en la fase lleu, en canvi, els malalts amb deteriorament cognitiu lleu

milloren més en capacitats cognitives que els malalts amb deteriorament cognitiu

moderat.

Així doncs, un cop realitzat el meu treball de camp, puc afirmar que la música

augmenta l’estat d’ànim, ajuda al fet que els malalts d’Alzheimer interaccionin i es

comuniquin socialment i activa les seves capacitats de cognició. Per tant, la meva

hipòtesi: “Potser les activitats musicals augmenten l’estat d’ànim i activen les

capacitats d’interacció i comunicació social i de memòria en els malalts

d’Alzheimer”, es corrobora.


58

CONCLUSIONS FINALS

Els objectius que em vaig proposar assolir per obtenir el resultat esperat, van ser

investigar sobre l'Alzheimer, jo ja tenia una idea del que era, però volia conèixer-ho

en profunditat i veure com podia afectar la música en aquesta malaltia, ja que la

música des de sempre m'ha agradat molt.

Gràcies a aquest treball he pogut endinsar-me en tot aquest món. He après que és

realment l'Alzheimer, quins són els seus símptomes, causes, tractaments, si depèn

o no de si ets home o dona, si és genètic i a més també he estudiat que són les

neurones, quins tipus hi ha i la gran relació que tenen amb la malaltia de l'Alzheimer.

També he vist la importància que té la música per l'ésser humà, que no tan sols

serveix per gaudir, sinó que la música té un gran benefici per nosaltres.

M’agradaria explicar el perquè del subtítol "Música per reviure". En un principi, tenia

pensat subtitular el treball com a "Música per despertar records" però al llarg de la

meva part pràctica, m'he adonat que la música no només desperta records, sinó

que va molt més enllà i aquest subtítol, resumeix molt bé el que fa la música davant

dels malalts d'Alzheimer, reviure.

Em sento molt orgullosa d'haver pogut treballar amb malalts d'Alzheimer, d’haver

pogut realitzar les 36 sessions de música i d'haver planificat una sortida pels

alumnes de l'institut a la residència.

És molt significant haver fet passar una bona estona a tots els residents amb els

quals he estat treballant durant aquests dies i veure l'elevat grau de satisfacció dels

alumnes de 3r d’ESO en participar en l'activitat.

Per últim, exposar que vull cedir l’experiència de “Música per reviure” i animar als

dinamitzadors del projecte “Norfeu Solidari” del meu institut Cap Norfeu, a continuar

i ampliar l’experiència, ja que és un projecte intergeneracional que fomenta la

interacció posant en pràctica la cooperació, aportant importants beneficis a la salut

dels malalts d’Alzheimer i aportant també grans valors als joves estudiants.


59

Finalment, només dir que aquest Treball de Recerca va dedicat a tots els residents

amb els quals he treballat, especialment al resident que ens ha deixat i no ha pogut

acabar les tres sessions d’activitat musical, a tots els seus familiars i a totes

aquelles persones que han estat i estan lluitant per un món sense Alzheimer.


60

9. ÍNDEX D’IMATGES

Imatge 1: “L’encèfal”

«https://www.google.es/search?q=encefal&source=lnms&tbm»

Imatge 2: “La neurona”.

«https://goo.gl/images/Xsug5u»

Imatge 3: “Neurona unipolar”.

«https://www.google.es/search?q=tipos+de+neuronas&source=lnms&tbm»

Imatge 4: “Neurona bipolar”.


Imatge 5: “Neurona piramidal”.


Imatge 6: “Neurona multipolar”.


Imatge 7: “Dr. Alois Alzheimer”.

«https://goo.gl/images/29mnHo»

Imatge 8: “Comparació cervell amb Alzheimer i cervell sense Alzheimer”.

«https://www.alz.org/espanol/about/cerebro/images/08_2c.jpg»

Imatge 9: “Progressió de les plaques pel cervell”.

«https://www.alz.org/espanol/about/cerebro/images/13a.jpg»


61

10. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES 10.1 Bibliografia

CRIADO, A. (26 de juny de 2015). L’Alzheimer no destrueix la música. El País.

Recuperat de:

«https://cat.elpais.com/cat/2015/06/23/ciencia/1435064927_042235.html»

[Consulta: 05/01/2019].

FOLCH, Jaume. El naufragi dels records. 1a edició. Barcelona: Universitat de

Barcelona Edicions, 2018.

MARTÍN, Manuel. Comprender la enfermedad de Alzheimer. 1a edició. Barcelona:

Amat, 2012.

MARTINI, Frederic. Anatomía humana. 9a edició. Màlaga: Pearson Educación,

2017.

MATARÓ, Maria ; PUEYO, Roser ; JURADO, María Ángeles. Neuropsicología de

las enfermedades neurodegenerativas. 1a edició. Comunitat de Madrid: Síntesis,

2013.

Dr. REÑÉ. (2010). La calidad de vida de vida percibida por los pacientes de

Alzheimer es mejor que la de sus cuidadores. Hospital Universitari de Bellvitge.

Recuperat de:

«http://www.ehub.cat/la-calidad-de-vida-percibida-por-los-pacientes-con-

alzheimer-es-mejor-que-la-de-sus-cuidadores/?lang=es» [Consulta: 05/10/2018].

RIZZOLATTI, Giacomo. Las neuronas espejo: Los mecanismos de la empatía

emocional. 1ª edició. Parma: Paidos Iberica, 2006.

VINENT, Àngela. Maragall vs. Alzheimer. 1ª edició. Barcelona: Cromosoma, 2010.


62

10.2 Webgrafia

BREZNITZ, Shlomo. Les neurones [en línia]. US: CogniFit, 11/11/1999,

08/01/2019. Disponibilitat i accés a:

«https://www.cognifit.com/ca/neurones» [Consulta: 11/09/2018].

MARAGALL, Pasqual. La malaltia de l’Alzheimer [en línia]. Barcelona: Fundació

Pasqual Maragall, 18/07/2011. Disponibilitat i accés a:

«https://blog.fpmaragall.org/ca/les-fases-de-la-malaltia-dalzheimer» [Consulta:

12/08/2018].

OBRA SOCIAL “LA CAIXA”. Malalties neurodegeneratives [en línia]. Catalunya:

Marató de TV3, 2013. Disponibilitat i accés a:

«https://www.educaixa.com/ca/-/enfermedades-neurodegenerativas» [Consulta:

09/12/2018].

TORRES, Arturo. Memoria semántica: funcionamiento y trastornos asociados [en

línia]. US: Psicología y Mente, 10/12/2018. Disponibilitat i accés a:

«https://psicologiaymente.com/psicologia/memoria-semantica» [Consulta:

03/01/2019].

KNOW ALZHEIMER. Fases del Alzheimer [en línia]. Know Alzheimer, 17/08/2015.

Disponibilitat i accés a:

«https://www.youtube.com/watch?v=S0NojS-FfZ8» [Consulta: 12/12/2018].

ANNEXOS


II

ANNEX I: "Què és l'Alzheimer?": Teresa Osuna

Entrevista A LA SRA. TERESA OSUNA neuròloga de l'hospital de Figueres. Data: 31.10.2018

Lloc: Figueres

-Com definiries Alzheimer?

Es tracta d'una malaltia neurodegenerativa, progressiva i irreversible que afecta la

memòria i al comportament.

-Quin són els principals símptomes?

El símptoma principal és la pèrdua de memòria, però no és l'únic; amb freqüència

s'associa a trastorns de l'ànim (ansietat, depressió) i trastorns del comportament.

En fases avançades pot arribar a donar dificultats a la mobilitat de la personal.

-Podries fer un breu resum de les fases de l'Alzheimer?

No tots els pacients passen per totes les fases de la malaltia, però, en termes

generals, podem parlar de fase lleu, moderada, avançada i greu.

Hi ha una escala que defineix aquest grau (l'escala GDS o Global Deterioration

Scale) que posa número a aquestes fases (del 2 a 7, de menys a més greu).

-Quina és la principal àrea del cervell afectada?

La principal àrea afectada és la regió profunda del lòbul temporal, que és l'àrea

del cervell encarregada del llenguatge, la memòria i les emocions.

Totes aquestes àrees estan afectades a la malaltia.


III

-Per què es diu que és una malaltia que quan es diagnostica fa anys que ja es pateix?

Normalment, hem observat, que quan el pacient arriba a la nostra consulta ja sol

fer uns dos anys o de vegades, inclús més que té Alzheimer. Algunes

manifestacions lleus de l'inici de la malaltia poden haver passat desapercebudes

(per exemple quadres depressius associats).

-Quina diferència hi ha entre demència i Alzheimer?

Pràcticament són termes sinònims perquè a la demència més freqüent és la

malaltia d'Alzheimer, però hi ha altres tipus de demències: Demència Frontal,

Demència Vascular, Demència mixta... ).

-Afecta igual a homes que a dones? Per què?

Sol afectar de forma similar a homes i dones (molt lleu predomini masculí).

-Es pot dir que el factor risc de la malaltia és l'herència? Per què?

Normalment no és hereditària, excepte en alguns casos molt concrets i poc

freqüents associats a l'al·lel E4. Els majors factors de risc de patir la malaltia són

els factors de risc vascular.

Majoritàriament es tracta d'una malaltia adquirida (o esporàdica) i no de patró

hereditari.

-Quina relació té l’Alzheimer amb la música?

Bé, aquesta teràpia ha demostrat notables avanços en l'estimulació cognitiva de

l'atenció, la memòria i el llenguatge. I en el tractament dels trastorns del

comportament que acompanyen a la demència (agitació, agressivitat, deambulació

erràtica…).


IV

-Com funciona? Escolten una cançó dels seus temps, i què succeeix?

Quan escolten una cançó que els agradava de joves, connecten d'una forma

instintiva i automàtica amb aquesta petita part del seu passat. S'ha demostrat que

la memòria musical roman molt més que qualsevol record.

-Quins consells donaries a aquelles persones que pateixen Alzheimer?

1. Control estricte dels factors de risc vascular (hipertensió, diabetis, dislipèmia,

etc.).

2. Portar una vida saludable (dieta, exercici).

3. Mantenir una bona funció cognitiva (llegir, fer mots encreuats, treballs

manuals, tallers de memòria...)

4. Dur una vida social activa.

-Creus que algun dia aquesta malaltia serà vencible?

Encara falta molt per conèixer dels mecanismes fisiopatològics de la malaltia,

però a mesura que es vagi investigar aniran sortint nous tractaments que, si més

no, endarrereixin la progressió de la malaltia.


V

ANNEX II: “Música per recordar”: Mercè Martí ENTREVISTA A LA SRA. MERCÈ MARTÍ coordinadora del projecte “Música per recordar” de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres. Data: 17.10.2018 Lloc: Figueres

- Com va sorgir la idea de fer el projecte "Música per recordar"?

La idea va sorgir per atzar i per necessitat alhora perquè teníem un grup de música,

alumnes de diversitat de 2n d’ESO, i no sabia com enfocar-ho i un dia, passejant

vaig passar per davant dels malalts de l’Alzheimer i vaig pensar doncs mira intentem

per ells encara que no sigui perfecte potser els hi podria agradar, i va ser un impuls,

vaig entrar i vaig preguntar, llavors la directora va dir de seguida que sí. Així es va

engegar el projecte.

-Quant de temps el porteu fent?

Vam començar el curs passat i va tenir tant d’èxit que aquest any el tornem a repetir.

- Quines motivacions o interessos us van portar a desenvolupar-lo?

Els interessos van ser sobretot fer un bé social i motivar als alumnes a escolar

música, cantar i ballar.

A partir d’aquest moment ells van veure que cantar feia unir a gent jove i gent gran

i es van emocionar moltíssim.

- Quins són els objectius principals del Projecte?

Els objectius principals del projecte són fomentar l’empatia, la bona educació, ja

que s’ha de respectar a la gent gran, fomentar també l’expressivitat corporal, la

capacitat comunicativa amb la gent gran i sobretot reforçar l’autoestima d’aquests

nens.


VI

- Hi ha algun objectiu relacionat amb la millora de la qualitat de vida dels malalts d’Alzheimer? Si és que sí, en quins aspectes?

Bé, els objectius són moltíssims, el primer de tots és sortir de la rutina i per tant el

seu cervell i la seva motricitat tot es posa en marxa, ja que és una activitat nova, en

segon lloc, estar amb gent jove els fa somriure, els fa activar-se físicament amb els

balls, els fa obrir-se a un nou món, els fa tenir amics, els fa tenir ganes de parlar i

per últim els fa memoritzar cançons, van acabar volent-se aprendre cançons pels

nens, per tant és molt i molt positiu.

- Quins passos seguiu abans de posar/triar la música?

D’acord, els passos són els següents, triem primer un repertori que va dels anys 40

als anys 70 aproximadament i que hi hagi melodies lentes i melodies ràpides. El

primer dia demanem quines músiques els hi agrada i ells mateixos ja dicten el

repertori, a més els alumnes també volen cantar cançons que a ells els hi agraden,

cançons actuals i el que fem és intercalar-ho amb cançons que els hi agrada als

alumnes.

- Quant dura el projecte i quantes hores/minuts dura cada sessió? Quantes sessions feu a la setmana? Durant quant de temps?

Cada sessió dura 1 hora, fem unes 3 sessions mensuals de Gener a Juny.

- Qui les dissenya l’activitat? Qui la porta a terme?

Les activitats les dissenya el departament de música i jo mateixa. Distribuïm els

alumnes segons el grau del malalt d’Alzheimer, és a dir, si és bastant greu, posarem

a un alumne amb més paciència i més capacitat empàtica i els avis que estan més

bé i poden ballar posem a alumnes més especials. Les activitats les fem tots junts.


VII

- Creus que podríeu millorar algun aspecte del projecte?

Sí home, molts, el principal és engrandir-lo, l’any passat per exemple ho van fer els

de 2n d’ESO i aquest any volen repetir, per tant també hi aniran algun dia i serem

més, també el material, les eines, cada any anem perfeccionant i intentem que

millori, també depèn molt del grup d’alumnes que siguin, intentem que quan són

festes per exemple sant Jordi fer un espectacle amb poesia.


VIII

ANNEX III: Test de depressió Yesavage

NNoommbbrree FFeecchhaa

UUnniiddaadd//CCeennttrroo NNºº HHiissttoorriiaa 7.2 ESCALA DE DEPRESIÓN GERIÁTRICA –TEST DE YESAVAGE- Población diana: Población general mayor de 65 años. Se trata de un cuestionario heteroadministrado utilizado para el cribado de la depresión en personas mayores de 65 años. Existen dos versiones: - Versión de 15: Las respuestas correctas son afirmativas en los ítems 2, 3, 4, 6,

8, 9, 10, 12, 14 y 15, y negativas en los ítems 1, 5, 7, 11 y 13. Cada respuesta errónea puntúa 1. Los puntos de corte son: • 0 - 4 : Normal • 5 ó +: Depresión

- Versión de 5 ítems: Los ítems incluidos en esta versión son el 3, 4, 5, 8 y 13.

Las respuestas correctas son afirmativas en los ítems 3, 4 y 8, y la negativa en el ítem 5 y 13. Cada respuesta errónea puntúa 1. Un número de respuestas erróneas superior o igual a 2 se considera depresión.

1- En general ¿Está satisfecho con su vida? SÍ NO

2- ¿Ha abandonado muchas de sus tareas habituales y aficiones? SÍ NO

3- ¿Siente que su vida está vacía? SÍ NO

4- ¿Se siente con frecuencia aburrido/a? SÍ NO

5- ¿Se encuentra de buen humor la mayor parte del tiempo? SÍ NO

6- ¿Teme que algo malo pueda ocurrirle? SÍ NO

7- ¿Se siente feliz la mayor parte del tiempo? SÍ NO

8- ¿Con frecuencia se siente desamparado/a, desprotegido? SÍ NO 9- ¿Prefiere usted quedarse en casa, más que salir y hacer cosas nuevas? SÍ NO

10- ¿Cree que tiene más problemas de memoria que la mayoría de la gente? SÍ NO

11- En estos momentos, ¿piensa que es estupendo estar vivo? SÍ NO

12- ¿Actualmente se siente un/a inútil? SÍ NO

13- ¿Se siente lleno/a de energía? SÍ NO

14- ¿Se siente sin esperanza en este momento? SÍ NO 15- ¿Piensa que la mayoría de la gente está en mejor situación que usted? SÍ NO

PUNTUACIÓN TOTAL – V5

PUNTUACIÓN TOTAL – V15


IX

PAUT

A D'

OBSE

RVAC

IÓ D

IREC

TAD

ata:

R

esid

ent:

INIC

IAL

(pre

vi a

l'ac

tivita

t)

Fina

l (po

ster

ior a

l'ac

tivita

t)

OBS

ERVA

CIO

NSO

BSER

VACI

ONS

ASPE

CTES

FAC

IALS

SÍ

NO

SÍ

NO

Som

riu

Arru

fa e

l nas

U

lls o

berts

Boc

a ob

erta

Asp

ecte

faci

al c

onte

nt

TO

TAL:

TOTA

LEX

PRES

SIO

NS E

MO

CIO

NALS

SÍ

NO

SÍ

NO

Riu

Plo

ra

Es

mou

con

stan

tmen

tE

stà

com

plet

amen

t qui

et

TO

TAL

ASPE

CTES

CO

RPO

RALS

SÍ

NO

SÍ

NO

Mou

els

bra

ços

Mou

el c

ap

M

ou le

s ca

mes

Seg

ueix

el r

itme

Bal

la

Ta

rare

ja

TOTA

LCA

PACI

TATS

CO

GNI

TIVE

SM

AN

ER

A C

OM

RE

AC

CIO

NA

/INTE

GR

AC

IÓ S

OC

IAL

On

este

m a

ra?

On

este

m a

ra?

A q

uin

dia

este

m?

A q

uin

dia

este

m?

Qui

na e

dat t

é?Q

uina

eda

t té?

Què

heu

esm

orza

t avu

i?Q

uè h

eu e

smor

zat a

vui?

Con

eix

la c

ançó

____

____

?C

onei

x la

can

çó__

____

__?

ANNEX IV: Pauta d’observació directa


X

RÚBR

ICA

SOBR

E LA

INTE

RACC

IÓ I

COM

UNIC

ACIÓ

SO

CIAL

RE

SID

EN

T:

DA

TA:

OB

SE

RV

AD

OR

/A:

ÍTE

M

0

1

2

3

4

Inic

i de

la in

tera

cció

No

inte

racc

iona

, e

vita

la

mir

ad

a,

gir

a la

ca

ra..

.

Mir

a a

l’a

ltre

i m

an

té

la m

ira

da,

tot

i qu

e n

o

exp

ress

a c

lara

men

t la

inte

nci

ó

com

un

ica

tiva

.

Mir

a a

l’a

ltre

. S

om

riu

o r

iu u

na

m

ica

d

ava

nt

la

act

ua

ció

de

l’a

ltre

in

terl

ocu

tor.

Mir

a,

som

riu

i sa

lud

a

am

b g

est

os

o

pa

rau

les,

un

co

p

l’altr

e h

a in

icia

t la

in

tera

cció

.

Ell/

a in

icia

la

inte

racc

ió c

lara

men

t,

am

b v

erb

alit

zaci

on

s,

ge

sto

s i s

alu

taci

on

s.

Inte

racc

ió d

uran

t l’a

ctiv

itat

No

pa

rtic

ipa

, re

butja

co

ntí

nu

am

en

t le

s in

vita

cio

ns.

Es

ne

ga

a

pa

rtic

ipar

en

re

s.

Acc

ep

ta p

ass

iva

me

nt

qu

e li

po

sin

la m

úsi

ca

o q

ue

el m

og

uin

en

el

ba

ll.

Inte

ract

ua

un

a m

ica

, ta

rare

ja la

ca

nçó

, so

mri

u o

riu

una

m

ica

.

Inic

ia la

inte

racc

ió a

l p

rin

cip

i de

l’a

ctiv

itat,

b

alla

i ca

nta

.

Inte

ract

ua

dura

nt

tota

l’a

ctiv

itat

cla

ram

en

t,

ba

lla,

can

ta i

som

riu.

En fi

nalit

zar

l’act

ivita

t N

o m

an

ifest

a c

ap

e

mo

ció

. E

s m

an

té

imp

ass

ible

.

So

mri

u p

erò

no

se

’l ve

u g

air

e c

on

ven

çut.

N

o m

an

ifest

a g

air

e la

se

va e

mo

ció

.

Se

’l ve

u c

on

ven

çut

i m

an

ifest

a la

se

va

em

oci

ó.

Est

à m

olt

con

ten

t,

som

riu

i s’

aco

mia

da

d

e m

an

era

verb

al i

fí

sica

.

S’a

com

iad

a

afe

ctiv

am

ent

de

m

an

era

ve

rba

l i

físi

ca.

De

ma

na

torn

ar

a

rep

etir

l’e

xpe

riè

nci

a o

co

ntin

ua

r-la

mé

s e

sto

na

.

ANNEX V: Rúbrica d’interacció i comunicació social


XI

ANNEX VI: Qüestionari avaluació alumnes

QÜESTIONARI PELS ALUMNES QUE HAN PARTICIPAT EN L’ACTIVITAT

Alumne: Data:

Vas participar voluntàriament 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valora com vas relacionar-te amb el

resident

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valora la interacció a la primera part de

l’activitat

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valora la interacció a la segona part de

l’activitat

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valora l’espai 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valora el material 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valora el nivell de satisfacció per haver

participat en l'activitat

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Si es tornés a plantejar l'activitat, hi

participaries

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10


XII

ANNEX VII: Qüestionari avaluació professionals

Professional: Data:

Es van escollir cançons per a cada resident?

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Hi havia un jove, com a mínim, interactuant amb cada resident?

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valora el material

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valora l’espai

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Les cançons, eren adequades per a cada resident?

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valora com els alumnes han interaccionat a l’inici de l’activitat

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Valora la interacció dels alumnes a la segona part de l’activitat

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Com a observador, quina valoració faries de l’activitat portada a terme

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10


XIII

ANNEX VIII: Guia preferències musicals

GUIA PER RECORDAR LES PREFERÈNCIES MUSICALS: Malalt: _________________ Deteriorament:_________________

CASAMENT/CANÇONS QUE ET RECORDEN A LA TEVA PARELLA

CONCERTS ALS QUE T’AGRADAVA ANAR

BALLS

FESTES TRADICIONALS DE POBLES ON HAS ESTAT O VISCUT

PELÍCULES PREFERIDES EQUIP ESPORTIU PREFERIT

VIATGES/MÚSICA DE DIFERENTS LLOCS

CUINANT (MÚSICA QUE ESCOLTAVA)

PROGRAMES DE RÀDIO

CDs QUE LI VAN REGALAR

SERIES QUE MIRAVA AMB FAMILIA

CANÇONS QUE CANTAVA QUAN ERA PETIT


XIV


XV

ANNEX IX: Autorització alumnes sortida a la residència

Generalitat de Catalunya Institut Cap Norfeu Carrer Ponent, s/n 17480 Roses Tel. 972150567 Fax 972151322 [email protected] http://www.inscapnorfeu.cat

Roses, 13 de novembre de 2018

En, Na……………………………………………………………..amb DNI/NIE…………………...

com a pare/mare/tutor de l’alumne/a……………………………………….. de ……………… de

l’INS Cap Norfeu de Roses

AUTORITZO

Al meu fill/a a participar com a voluntari/a a l’Activitat Musical de la Residència “Nova Vida”

de Roses i portada a terme per l’alumna Mar Cortés de 2n de Batxillerat, dins el marc del seu

Treball de Recerca sobre la MÚSICA I L’ALZEIMER, i personal responsable de la Residència,

el dimecres 21/11/18 i/o 28/11/18.

Per aquest motiu, em dono per informat/da de la seva absència a les classes a l'institut de les

9.30 h fins les 11.00 h. d’aquest/s dia/dies.

També autoritzo l’enregistrament i la filmació de l’activitat, i per tant, l’ús de la imatge del meu

fill/a per finalitats relatives al treball de recerca i la difusió de l’activitat i del voluntariat, dins

dels canals oficials dels centres.

Signat:


XVI

ANNEX X: Vídeo “Música per reviure” Vídeo “MÚSICA PER REVIURE”.

Disponible a: «https://www.youtube.com/watch?v=y6QTzYeT4hg»

L’ALZHEIMERpremisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform/tdr.alzheimer.clau_de_sol.pdf ·...

Documents

Transcript of L’ALZHEIMERpremisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform/tdr.alzheimer.clau_de_sol.pdf ·...