l’autònoma 191

PUBLICACIÓ DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA MARÇ DE 2006

ES CREA EL SERVEI DELLENGÜES DE LA UAB

El Servei d’Idiomes Moderns,el Gabinet de LlenguaCatalana i el Centred’Autoaprenentatge deLlengües s’han agrupat enun únic òrgan: el Servei deLlengües, per tal de potenciarla UAB com a universitat de les llengües. PÀG. 13

ES POSEN EN MARXAUNA VINTENA D’OBRES

Actualment coincideixen a la UAB vint-i-tres projectesde construcció de nousespais i de remodelació dels ja existents. Hi haurànous equipaments per a la docència i la recerca, i s’ampliaran serveis com laVila Universitària. PÀG. 6 i 7

UN NOU LABORATORID’AGROGENÒMICA

L’Autònoma ha signat un conveni amb el DURSI, el CSIC i l’IRTA pel quals’ha establert que el campus de Bellaterraacollirà un nou centred’agrogenòmica, que es construirà al llarg dels pròxims dos anys. PÀG. 9

Els nous màsters oficials tindran un preu públic i una estructura basada en els crèdits europeus. PÀG. 3

PAR

ETO

La UAB oferirà 33 màsters oficials d’àmbit europeuLa UAB oferirà 33 màsters oficials d’àmbit europeu

CAMPUS

02

La Universitat Autònoma de Barcelonaoferirà el curs vinent 33 màsters oficialsde postgrau de l’àmbit de les biociències,les ciències, les ciències ambientals, lesciències socials, la comunicació, l’eco-nomia i empresa, l’enginyeria, les huma-nitats, la medicina i salut, la psicologia,la sociologia i la veterinària i ciències ali-mentàries.

Per primera vegada, els títols de màs-ters, en funció de la seva orientació, po-dran deixar pas a la posterior realitzaciódel doctorat. Hi haurà quatre tipus demàsters oficials: els professionals, queestaran orientats a la capacitació per a lapràctica professional; els investigadors,

La UAB oferirà 33 màsters oficials el curs vinentTindran un preu públic i una estructura basada en els crèdits europeus

Els programes de màstertenen una extensió mínimade 60 crèdits i una extensiómàxima de 120 crèdits

orientats a la iniciació en activitats derecerca; els acadèmics, orientats a la for-mació acadèmica avançada, i els de ca-ràcter mixt, orientats tant a la capacita-ció per a la pràctica professional com ala capacitació per a la recerca.

PER ACCEDIR ALS MÀSTERSEl curs vinent podrà accedir a un delsnous màsters oficials qualsevol personaque tingui un títol universitari oficial, ésa dir, una llicenciatura, enginyeria o ar-quitectura i també una diplomatura, en-ginyeria tècnica o arquitectura tècnica.

També hi podrà accedir qualsevol per-sona que tingui el títol de grau, tot i quehi haurà casos en què, sol·licitant-hoprèviament, el títol de grau no seràrequisit imprescindible, encara que serànecessari haver superat tres anys i totala troncalitat.

Per accedir als estudis de doctorat esrequerirà l’obtenció prèvia del títol de

BBiioocciièènncciieess– Bioquímica, Biologia Molecular

i Biomedicina: mixt

– Biotecnologia Avançada: investigador

– Genètica: investigador

– Microbiologia: investigador

– Aqüicultura *– Biologia Humana*– Immunologia*: investigador

CCiièènncciieess– Ciència i Tecnologia Químiques: investigador

i professional

– Matemàtica Avançada: investigador i acadèmic

– Història de la Ciència: Ciència, Història i Societat.Interuniversitari: investigador i professional

CCiièènncciieess aammbbiieennttaallss

– Estudis Ambientals: mixt

CCiièènncciieess ssoocciiaallss– Estudis Territorials i de la Població: mixt

– Investigació Etnogràfica, Teoria Antropològica i Relacions Culturals: investigador i acadèmic

CCoommuunniiccaacciióó

– Innovació i Qualitat Televisives (de TV3)*

EEccoonnoommiiaa ii eemmpprreessaa

– International Master in Economic Analysis:investigador

– Models and Methods of Quantitative Economics(QEM). Interuniversitari: acadèmic

EEnnggiinnyyeerriiaa

– Enginyeria Microelectrònica i Nanoelectrònica:investigador

– Informàtica Avançada: investigador

HHuummaanniittaattss

– Estudis Catalans: Llengua i Literatura i les sevesAplicacions: investigador i professional

– Literatura Comparada: Estudis Literaris i Culturals:mixt

– Història Comparada. Segles XVI-XX: mixt

– Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals: mixt

– Arqueologia Clàssica*– Ciència Cognitiva i Llenguatge*– Història Contemporània*

MMeeddiicciinnaa ii ssaalluutt

– Phoenix EM Dynamics of Health and Welfare*:investigador i professional

– Salut Pública*

PPssiiccoollooggiiaa

– Gestió dels Recursos Humans en lesOrganitzacions: professional

– Investigació en Psicologia Social: investigador

– Psicologia de l’Educació-MIPE*

SSoocciioollooggiiaa

– Màster Europeu en Treball i Política Social*: professional

VVeetteerriinnààrriiaa ii cciièènncciieess aalliimmeennttààrriieess

– Recerca en Veterinària i Ciències Alimentàries:investigador

– Sanitat i Producció Porcina*

Màsters oficials que ofereix la UAB per al curs acadèmic 2006-2007

* Màsters interuniversitaris que imparteix la UAB juntament amb altres universitats.

màster o la superació de seixanta crèditsen programes oficials de postgrau. En totcas, l’estudiant haurà d’haver completatun mínim de 300 crèdits entre els estudisde grau i postgrau per accedir a un pro-grama de doctorat.

El preu d’aquests màsters, en el cas deles universitats públiques i en el de qual-sevol ensenyament oficial que ofereixen,serà un preu públic. Això vol dir que eldeterminarà la Generalitat de Catalunya,

03

dins d’uns límits establerts per a totl’Estat.

D’aquests 33 màsters que ofereix laUAB, 13 són interuniversitaris, és a dir,que hi participen altres universitatscatalanes, espanyoles o europees, comara la Universitat de Barcelona,l’Autònoma de Madrid o les universitatsde París i Londres, per citar-ne nomésalgunes. (Podeu consultar la relació demàsters en el quadre adjunt.)

Els nous màsters estan estructurats en crèditseuropeus: ECTS (European Credit TransferSystem), l’estàndard adoptat per totes les uni-versitats de l’EEES per garantir l’homogeneïtati la qualitat dels estudis. Els ECTS es caracte-ritzen pel fet d’estar basats en l’activitat del’estudiant en el procés d’aprenentatge. Elsprogrames de màster tenen una extensió míni-ma de 60 crèdits i una màxima de 120 crèdits.

Tots els màsters de les universitats han estatavaluats en el marc de la programació univer-sitària de Catalunya, per tal de garantir-ne tantla qualitat com la seva pertinença i adequació ales necessitats de la societat catalana. L’Agèn-cia per a la Qualitat del Sistema Universitari deCatalunya ha participat en aquest procés i, uncop transcorregut el període d’implantació decada màster, s’efectuarà una nova avaluacióper tal de comprovar-ne la qualitat efectiva.

Les característiques d’aquests nous màsters

Per primera vegada, el postgraues configura integralment com una etapa d’estudis

amb ple reconeixement oficial

El Departament d’Universitats, Re-cerca i Societat de la Informació vaaprovar, el mes de febrer passat, la im-plantació a Catalunya de 153 màstersoficials integrats en els ProgramesOficials de Postgrau (POP) per al cursvinent. Segons aquesta programació,emmarcada en el procés d’adaptació al’Espai Europeu d’Educació Superior(EEES), el sistema universitari de Cata-lunya continuarà oferint estudis ofi-cials que corresponen a l’estructura vigent fins ara, i iniciarà els primers es-tudis de postgrau integrats en el marcde la nova estructura dels estudis uni-versitaris.

Aquest procés, pel que fa al postgrau,permet que es configuri integralment,per primera vegada, com una etapad’estudis amb ple reconeixement oficial.

L’objectiu de la nova estructura és har-monitzar la duració, els mètodes d’apre-nentatge i l’avaluació de les activitatsacadèmiques de les universitats europe-es, per facilitar la mobilitat dels estu-diants i la seva integració professionalen el mercat laboral europeu.

Les universitats públiques catalanes i el Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació de la Gene-ralitat de Catalunya han organitzat les VI Jornades Doctorials. Els participantssón estudiants de doctorat, que estiguina punt de finalitzar els seus estudis, pre-ferentment els que hagin finalitzat elperíode de docència i tinguin inscrita latesi, o doctors que hagin obtingut el títolel darrer curs.

L’objectiu és que els participantsaprenguin en aquestes jornades a treureprofit professional de la tesi doctoralpròpia; que coneguin les necessitats delmón de l’empresa, que analitzin lescompetències pròpies, que aprenguin adissenyar un projecte professional i do-tar-se de les eines adequades per desen-

volupar-lo i que aprenguin a dissenyarproductes o serveis innovadors amb l’a-juda d’especialistes diversos, entremolts altres propòsits.

MARÇ, JUNY I OCTUBREEnguany, es faran tres edicions de lesJornades al llarg del curs, totes elles alcentre de formació EADA, a Collbató: del27 al 30 de març, del 19 al 22 de juny i del 2 al 5 d’octubre. Prèviament a cadas-cuna de les jornades, hi haurà una reu-nió informativa amb els doctorands encada universitat. També hi haurà una jor-nada posterior i conjunta que agruparàtots els participants en les tres edicions eldia 8 de novembre. La participació a lesJornades no té cap cost econòmic per aldoctorand.

Les Jornades Doctorials es faran en tres convocatòries diferents

Escola de Postgrau de la UAB.

04 CAMPUS

Ens deixen quatre destacats professorsi impulsors de la Universitat Autònoma

Dol a la UAB pels catedràtics Josep Egozcue,Llorenç Gomis, CarlesMargarit i Marcial Moreno

Aquest hivern ha estat de dol per a laUniversitat Autònoma de Barcelona.Quatre destacats professors, capdavan-ters en les seves àrees de coneixement,que han creat escola i que han sabuttransmetre el seu coneixement a lasocietat per millorar les condicions devida de les persones, han desaparegut ihan deixat un buit significatiu en la co-munitat universitària.

El 9 de desembre va morir el doctorCarles Margarit en un accident de mun-tanya. Professor de Cirurgia a la Facultatde Medicina i responsable del programade Trasplantament Hepàtic i Pediàtricd’Hospital de la Vall d’Hebron, va fer elsprimers trasplantament hepàtics a l’Estatespanyol i, sota la seva direcció, s’han fetuns nou-cents trasplantaments hepàtics.

PREMIS

Ricard Ripoll, professor del Departament deFilologia Francesa i Romànica, ha merescut elPremi Rafel Jaume de Traducció Poètica 2005(Premis Cavall Verd), de l’Associació d’Escrip-tors en Llengua Catalana. Aquest premi li haestat concedit per la traducció al català de l’o-bra completa de Lautréamont, que la compo-nen Els cants de Maldoror, Poesies i Cartes.Ripoll ha escrit llibres d’art, de poesia i unanovel·la. Ha dirigit col·loquis internacionalssobre les escriptures fragmentàries, sobre elconcepte de l’il·legible i dirigeix un grup de re-cerca en escriptures subversives.

La catedràtica de Dret Internacional Privat ititular de la Càtedra «Jean Monnet» de DretComunitari Europeu, Blanca Vilà, ha estatelegida presidenta de l’European LawFaculties Association (ELFA), en el decurs del’assemblea de l’Associació que va tenir llocl’11 de febrer a Bèlgica. Com a conseqüènciad’aquest nomenament, l’any 2007 tindrà lloca la UAB l’assemblea general de l’ELFA, enla qual estaran representades unes 160facultats de Dret europees. Vilà fa recercasobre la Unió Europea, la nacionalitat, la re-sidència o la lliure circulació, entre d’altres.

La Generalitat ha concedit la Medalla Presi-dent Macià 2005 a Judith Astelarra, professo-ra del Departament de Sociologia, per la sevadestacada anàlisi de la situació de les donesamb la introducció de la perspectiva de gène-re. Ha estat fundadora i coordinadora del Se-minari d’Estudis de la Dona, primer d’aques-tes característiques a l’Estat espanyol. De1992 a 1997, va ser degana de la Facultat deCiències Polítiques i de Sociologia i membredel Consell Rector de l’Instituto de la Mujer. El seu camp de recerca són la dona i la políti-ca, i les polítiques públiques per a la dona.

La professora Blanca Vilà, presidenta de l’ELFA

Premi de traducció per al professor Ricard Ripoll

Medalla President Macià per a Judith Astelarra

El 31 de desembre va morir LlorençGomis, professor emèrit de la Facultatde Ciències de la Comunicació. Escrip-tor i periodista, va ser fundador de la re-vista El Ciervo, va dirigir El Correo Cata-lán, va ser sotsdirector de La Vanguardiai president de l’Associació de la Premsa.

DESTACATS CIENTÍFICSEl mes de febrer van morir dos destacatscientífics: Josep Egozcue, el dia 7, i Mar-cial Moreno, el dia 19. Investigadors deprimera línia, van formar part dels pri-mers professors impulsors de la UAB.

Els treballs sobre genètica i reproduccióde Josep Egozcue han estat pioners i de-cisius per perfeccionar les tècniques dereproducció humana assistida. El pro-fessor Egozcue es va implicar també enels debats sobre bioètica perquè elsavenços científics poguessin millorar lescondicions de vida dels pacients.

El professor Marcial Moreno-Mañas esva especialitzar en el camp de la químicaorganometàl·lica. Va ser pioner en la uti-lització de metalls per provocar reac-cions químiques, amb aplicacions en laindústria farmacèutica.

Josep Egozcue. Marcial Moreno.

ZAM

OR

A

PAR

ETO

CAMPUS 05

La UAB disposa de noves instal·lacionsper a recerca i docència a l’Hospital Uni-versitari «Germans Trias i Pujol» (CanRuti), a Badalona. Els terrenys on s’hanconstruït els tres nous equipaments te-nen una superfície útil de 9.000 metresquadrats edificats sobre un terreny demés de 1.600 metres quadrats. Els ter-renys els va cedir l’Ajuntament de Bada-lona l’any 1998. De moment, només sen’han ocupat dos.

L’edifici on s’ha ubicat la nova unitatdocent de la Facultat de Medicina de laUAB és l’antiga escola Planas i Casals.Més de dos-cents estudiants de tercer,quart, cinquè i sisè curs de Medicina javan començar el curs, al setembre, enaquestes aules noves. Aquestes noves

A més de l’edifici docent,també hi ha un altreequipament dedicat a la recerca biomèdica

instal·lacions tripliquen l’espai que ocu-pava l’Autònoma dins l’hospital.

L’edifici dedicat a recerca biomèdica,situat a l’antiga escola Julià Minguell,també és tres vegades més gran que elque han ocupat els laboratoris de recer-ca dins del centre hospitalari, i disposadels avenços tecnològics més avançats.El trasllat permetrà a l’Hospital Uni-versitari «Germans Trias i Pujol» millorarencara més la seva activitat de recerca.

A l’acte d’inauguració, que es va fer el24 de febrer, hi va assistir el rector de laUAB, Lluís Ferrer; la consellera de Salut,Marina Geli; el conseller del DURSI de laGeneralitat de Catalunya, Carles Solà, iel director científic de l’Institut Català dela Salut, Mateu Huguet.

Actualment, l’hospital de Can Ruti sesitua entre els sis primers de Catalunyapel que fa a la qualitat i a la quantitat dela seva recerca. Respecte a la rellevànciade treballs publicats pels seus investiga-dors, se situa en segon lloc de tot Espa-nya per document de mitjana.

Nova Unitat Docent de la UAB al’Hospital «Can Ruti» de Badalona

La UAB lidera els estudiants MIRLa UAB és la universitat amb més metges lli-cenciats entre les cent puntuacions més al-tes de l’examen MIR (metge intern resident)del 2006. Segons els resultats provisionals,fets públics pel Ministeri de Sanitat i Consumel 27 de febrer passat, de la Facultat de Me-dicina de la UAB n’han sorgit deu dels centprimers, a més del llicenciat amb la segonamillor nota: Axel Sarrias Mercèla. El primer,Juan Manuel Sepúlveda, va estudiar a la Uni-versitat Complutense de Madrid.

El fet d’obtenir bons resultats permetrà alsllicenciats de la UAB ser dels primers a triarentre les 5.663 places de formació especialit-zada que s’ofereixen aquest any i que s’assig-naran a partir del 6 d’abril vinent.

La Facultat de Medicina de la UAB és sem-pre una de les universitats espanyoles quemés llicenciats situa entre les millors pun-tuacions. Sense anar més lluny, l’any passatEsteve Darwich Soliva va obtenir la puntuaciómés alta de tot Espanya.

L’alcaldessa de Badalona, Maite Arqué, el conseller Solà, el rector Ferrer i la consellera Geli, durant la inauguració.

BREUS

El concepte de gènere i la geografia no són dues realitats tan allunyades. El Grup d’Estudis de Geografia i Gènere de la UAB i la Societat Catalana de Geografia van organitzar el seminariinternacional Geografia i Gènere al Món:Qüestionant l’Hegemonia Angloamericana,del 22 al 25 de febrer. Especialistes d’arreudel món es van reunir per conèixer el desenvolupament d’aquesta disciplina, per reflexionar i estimular el debat sobrel’evolució d’aquesta perspectiva i per reflectirl’omnipresència angloamericana en la creaciódel pensament geogràfic. La incorporaciódel concepte de gènere en els estudisgeogràfics ha aportat una nova perspectiva,que ha contribuït a la renovació del cos teòric de la matèria. Les xerrades van tractar sobre les recents investigacionsfeministes en la geografia dels Estats Units;la geografia de gènere a l’Amèrica Llatina, o la transformació dels rols de les dones.

La visió de gènere qüestional’hegemonia angloamericana

Amb l’objectiu d’animar la comunitat universitària a escoltar la música de Mozart,en l’any del 250è aniversari del seu naixement, la Biblioteca d’Humanitats de la UAB proposa cada setmana, des del dia6 de març fins al 23 de juny d’enguany, l’audició d’una obra del compositor austríac. A la Biblioteca s’han reservat els espais 14 i 15 per poder escoltar l’obra seleccionadaa la Mediateca de la Biblioteca d’Humanitats,situada a la tercera planta. El cicle va començar la setmana del 6 al 10 de març amb la Missa de la coronació.Hi ha programades també les audicions de Don Giovanni, Les noces de Figaro,Concert per a piano i orquestra número 21,La flauta màgica, Petita serenata nocturna, el Rèquiem o Così fan tutte, entre d’altres.Les còpies d’aquestes obres estan en formatCD o DVD i formen part del fons de la Biblioteca d’Humanitats.

Audicions d’obres de Mozart a la Biblioteca d’Humanitats

ZAM

OR

A

CAMPUS06

Les noves obres al campus amplien els serveisi els espais de docència i de recerca de la UAB

A més de la creació denous centres de recerca,s’amplien o es reformendiverses instal·lacions

El campus de Bellaterra passa actual-ment per un moment especialment di-nàmic pel que fa a les obres de remode-lació i de construcció de noves instal·la-cions. Algunes obres ja han començat id’altres es troben en fase de projecte.Aquestes obres reforçaran les instal·la-cions tant de docència com de recerca, iincorporaran nous serveis (sobretot méshabitatge i més places d’aparcament).Els projectes es deriven, en bona part,del Pla d’Inversions Universitàries (PIU).També hi tenen un paper important

altres inversions que han realitzat darre-rament les administracions públiquestant de l’Estat com de Catalunya.

Sumant-les totes, actualment hi ha 23grans obres en marxa al campus. Aques-tes obres fan un total de 74.000 m2 cons-truïts d’edificis i 22.000 m2 de nova urba-nització. El cost total d’aquestes obres ésde prop de 121 milions d’euros.

Algunes de les més avançades són, perexemple, les instal·lacions d’EnginyeriaQuímica a l’ETSE (1), o l’edifici de ne-cròpsies de la Facultat de Veterinària (2),que ja estan en fase de finalització. Tam-bé s’està duent a terme la primera fasede l’ampliació de l’Hospital Clínic Veteri-nari (3), que inclou una nova recepció,sales de consulta, quiròfans, etc.

MÉS ESPAIS DE RECERCAA finals de l’any passat van començar lesobres de construcció de tres nous mò-duls de recerca. El mòdul de recerca A (4)és el d’Humanitats i s’està construint a laplaça Nord (davant de la Bibliotecad’Humanitats). El mòdul de recerca B (5)

torat de Recerca de la Universitat desti-nat a assignacions temporals per a usospuntuals.

D’altra banda, la recerca científica gua-nyarà dos espais més de Biocampus:d’una banda, l’Institut de Neurociències(10), encara en fase de projecte, i de l’al-tra, el Mouse Clinic del CBATEG (11), una

està relacionat amb el Biocampus i esta-rà situat al costat de la Facultat de Medi-cina. I el mòdul de recerca C (6) estarà alcostat de la Facultat de Ciències i seràutilitzat també per l’Institut Català del’Espai. Tots tres edificis tindran un patial mig. A més, aquests mòduls de recercainclouran un espai gestionat pel Vicerec-

4 7

5

8

9

12

14

13

15

3

2

A

F

B

ampliació de les instal·lacions ja exis-tents que es troba en fase d’estudi.

L’ampliació de la Vila Universitària (9)és una de les obres més grans que estanen marxa actualment, ja que suposa16.000 m2 de nova superfície construïdaal costat de l’Hotel Serhs Campus. Incor-porarà 216 habitatges nous per a la co-munitat universitària. A més dels habi-tatges, hi haurà una nova plaça i duesplantes d’aparcaments soterranis. Enuna segona fase de l’obra, es construirantrenta habitatges més.

REFORMES ALS CENTRES HISTÒRICSEls blocs històrics de Ciències Socials ide Ciències s’estan reformant i am-pliant: a diferents ales dels edificis, s’hiafegeixen noves plantes (7, 8, 13, 14, 15)mitjançant un sistema de construcciólleugera. Una d’aquestes ampliacions, aCiències (13), allotjarà l’Institut de Físicad’Altes Energies (IFAE) i, de forma provi-sional, l’Institut Català de Nanociència iNanotecnologia fins que estigui enllestitel seu propi centre (C). Aquesta iniciati-va permet ampliar els espais dedicats

Ampliació de l’Hospital Clínic Veterinari.

Instal·lacions d’Enginyeria Química a l’ETSE.

CAMPUS 07

BREUS

Més de cent professionals de la seguretatvan analitzar el fenomen de l’ús de càmeresde videovigilància en la Jornada sobre laVideovigilància i el Control de les GarantiesConstitucionals, que l’Escola de Prevenció i Seguretat Integral (EPSI) va organitzar el 15 de febrer, a Casa Convalescència. Van incidir en la necessitat d’un reglamentsobre les càmeres de les entitats privadesper cobrir el buit legal. A la jornada, hi vanparticipar el delegat del rector a l’EPSI, Joan Amenós; la facultativa dels Mossosd’Esquadra adscrita als Serveis Jurídics de la Regió Policial Metropolitana Barcelona,Imma Garrós, el professor de Dret Penal de la UB Juan Carlos Hortal; el president de l’Associació Catalana d’Empreses deSeguretat, Fernando Fernández, i el cap de la Comissaria General Tècnica dels Mossos d'Esquadra, David Piqué.

La videovigilància aplegamés de cent professionals

Del 27 de febrer al 3 de març, l’Any de l’ÀsiaOriental ha tractat la transferència culturalvehiculada per la música hispanoamericanaal Japó. El doctor en musicologia per la Universitat de Belles Arts i Música deTòquio i professor de l’InternationalResearch Center for Japanese Studies,Shuhei Hosokawa, va impartir la conferència«La recepció de la música hispanoamericanaal Japó», en què va analitzar la introducciódel tango, la rumba o la salsa en la culturajaponesa. I al llarg de tres seminaris, es van analitzar, a la Facultat de Traducció i d’Interpretació, el pop japonès i l’enka(cançó popular). Mitjançant audiovisuals del festival musical Kohaku Utagassen, esvan analitzar les influències de les cançonsdurant les eres Meiji i Taisho. A la sessiófinal, es va analitzar la música d’Okinawacom a reflex d’una identitat cultural.

El tango i la rumba entrena la cultura musical japonesa

5

6

10

11

16

1

E

C

D

Les obres en marxa

tant a docència com a recerca de les fa-cultats tot respectant l’Agenda 21, ja quees construeix sense incrementar la su-perfície ocupada del campus.

D’altra banda, s’estan endegant dife-rents projectes en col·laboració amb elConsell Superior d’Investigacions Cien-tífiques (CSIC): les ampliacions del Cen-tre Nacional de Microelectrònica (A i B),l’Institut Català de Nanociència i Nano-tecnologia (on, a més, s’hi ha implicat elDURSI) (C), el Centre de Recerca Agro-genòmica (on també participa l’IRTA)(D) i l’ampliació de l’Institut d’AnàlisiEconòmica (F).

NOUS APARCAMENTSL’Institut Català de Nanociència i Nano-tecnologia ocuparà un espai que actual-ment està destinat a aparcaments (alcostat de l’ETSE). Per compensar això, escrearan 250 noves places (16) al costatdel Parc de Bombers, que ocuparan22.000 m2 de superfície i estaran connec-tades amb l’altre cantó de la carretera deCerdanyola mitjançant una passarel·la.Aquesta nova ubicació dels aparcamentssegueix la filosofia de situar els cotxes ala perifèria del campus.

A l’antiga central tèrmica (12), s’hi estàrealitzant una reforma integral per tald’ubicar-hi diferents empreses conces-sionàries. Finalment, destaca la cons-trucció del viver d’empreses Eureka I (E),del Consorci de la Zona Franca.

SSuuppeerrffíícciiee FFaassee1. Enginyeria Química (ETSE) 3.600 m2 Finalització2. Edifici de necròpsies (Facultat de Veterinària) 350 m2 Finalització3. Ampliació de l’Hospital Clínic Veterinari 2.260 m2 En execució4. Mòdul de recerca d’Humanitats 3.230 m2 En execució5. Mòdul de recerca Biocampus 2.900 m2 En execució6. Mòdul de recerca de Ciències 3.970 m2 En execució7. Ampliació de l’Espina B7 parell (Lletres) 2.600 m2 Finalització8. Ampliació de l’Espina B9 parell (Lletres) 2.600 m2 Projecte9. Ampliació de la Vila Universitària 16.140 m2 En execució10. Institut de Neurociències 4.800 m2 Projecte11. Mouse Clinic (CEBATEG) 6.000 m2 En estudi12. Reforma integral de l’antiga central tèrmica 760 m2 En execució13. Inst. Cat. de Nanociència i Nanotecnologia/IFAE 750 m2 En execució14. Ampliació de l’Espina C2 senar (ciències) 1.200 m2 En estudi15. Ampliació de l’Espina C5 bis senar (ciències) 600 m2 En execució16. Nous aparcaments 22.000 m2 Inici d’obraA. Ampliació del Centre Nacional de Microelectrònica 1.350 m2 En execucióB. Centre Nac. de Microelectrònica: sala blanca 1.030 m2 En execucióC. Inst. Català de Nanociència i Nanotecnologia 6.700 m2 ProjecteD. Centre de Recerca Agrogenòmica i Hivernacles 6.000 m2 ProjecteE. Eureka I 6.000 m2 ProjecteF. Ampliació de l’Institut d’Anàlisi Econòmica 1.080 m2 Projecte

CAU

FAP

É

CAMPUS08

Maria Emilia Casas va intervenir a la cloenda de les XVII JornadesCatalanes de Dret Social

La presidenta del TribunalConstitucional visita la UAB

Fòrums a la intranet de la UAB

cinc apartats. A «Habitatge», el perso-nal de la Universitat pot trobar o oferiroportunitats de lloguer de pisos i habi-tacions. A «Transport compartit», lagent es pot posar d’acord per compar-tir el cotxe per venir a la UAB. «Mercatde primera i segona mà» és l’espai on espot intercanviar des de llibres fins apisos, passant per cotxes, ordinadors,bicicletes, etc. A «Feines i col·labora-cions» es pot penjar o buscar ofertes detreball. I l’apartat «Altres temes» ésobert a qualsevol altra qüestió.

El rector de la UAB, Lluís Ferrer, saluda Maria Emilia Casas Baamonde, presidenta del Tribunal Constitucional.

EL WEB

NOMENAMENTS

Miquel Domènech i Argemí, professor delDepartament de Psicologia Social, ha estatelegit degà de la Facultat de Psicologia.Ocupa aquest càrrec des del dia 1 de febrerd’enguany. És doctor en Filosofia i Lletres i la seva línia de recerca va orientada cap a la psicologia social de la ciència i la tecnologia. És autor de diversos llibressobre la seva matèria d’estudi i autor i coautor de nombrosos articles publicats a revistes especialitzades. Actualment, és l’investigador principal del projecte de recerca finançat pel Ministeri d’Educaciói Ciència que fa una anàlisi psicosocial de la participació d’experts i ciutadans en el debat sobre l’aigua.

La presidenta del Tribunal Constitucio-nal, María Emilia Casas Baamonde, va vi-sitar l’Autònoma el 3 de març passat ambmotiu de les XVII Jornades Catalanes deDret Social. Casas Baamonde va pronun-ciar la conferència «Jurisprudència cons-titucional i relacions laborals», en l’actede cloenda de les jornades. L’eix de la in-tervenció de la presidenta del Constitu-cional va girar entorn de la regulació la-boral actual, heretada del franquisme iprotectora del treballador, i com s’ha d’a-

daptar a les característiques i a les ne-cessitats del capitalisme actual.

Després de la conferència de la magis-trada, es va procedir al lliurament delspremis a les millors ponències presenta-des. El primer premi se’l va endur PazMenéndez Sebastián, de la Universitatd’Oviedo; el segon i l’accèssit se’ls vanemportar M. Teresa Velasco i M. LuisaRodríguez Copé respectivament, amb-dues vinculades a la Universitat deCòrdova. L’acte el va cloure Lluís Ferrer,rector de la UAB, i també hi van interve-nir la degana de la Facultat de Dret,Francesca Puigpelat; el conseller deTreball i Indústria de la Generalitat,Josep Maria Rañé; el vicepresident del’ACI, Eduardo Rojo, i el director de lesJornades, Francesc Pérez Amorós.

Miquel Domènech, nou degàde la Facultat de Psicologia

Jordi Bartrolí, nou degà de la Facultat de Ciències

Jordi Bartrolí Molins, professor de l’Àrea de Química Analítica, ha estat nomenat pelrector, Lluís Ferrer, degà de la Facultat deCiències amb efecte de l’1 de febrer de 2006.Bartrolí és catedràtic de Química Analítica i professor de la UAB des de 1976. És cofundador, juntament amb el professorSalvador Alegret, del Grup de Sensors iBiosensors de la UAB. Les seves principalslínies de recerca són els sensors i els biosensors integrats en sistemes automatitzats d’anàlisi, i el seu camp d’aplicació, la monitorització de paràmetresambientals com a indicadors de qualitat encol·laboració amb empreses i administracions.

«Els fòrums de la UAB» és un servei in-teractiu de la intranet de la UAB en elqual els usuaris poden posar-se encontacte introduint les seves iniciati-ves o consultant les dels altres. Hi ha

Nou director de departamentDes del dia 18 del gener passat, el professor Josep Rifà Coma ocupa el càrrecde director del Departament d’Enginyeria dela Informació i de les Comunicacions.

ZAM

OR

A

Les noves instal·lacionsinclouran plataformes de genòmica, proteòmica i genotipatge, i hivernacles

RECERCA

El Departament de Recerca, Universitats iSocietat de la Informació (DURSI) de laGeneralitat de Catalunya, el Consell Supe-rior d’Investigacions Científiques (CSIC),l’Institut de Recerca i de Tecnologia Agro-alimentària (IRTA), i la UAB van signar, el6 de febrer, un protocol d’intencions queinclou l’entrada de la UAB al consorciLaboratori CSIC-IRTA de Genètica Mole-cular Vegetal, i la cessió, per part de la UABal CSIC, del terreny que ocuparà la novaseu d’aquest laboratori.

El protocol estableix una inversió ini-cial de 13 milions d’euros per a la prime-ra fase de construcció de l’edifici, desti-nats a desenvolupar plataformes de ge-

nòmica, proteòmica i genotipatge, i ser-veis de creixement de plantes, queinclouen la instal·lació d’hivernacles.

La construcció del nou edifici es faràdurant els pròxims vint-i-quatre mesos, idotarà el Laboratori d’una única seu i dela infraestructura necessària per esdeve-nir un centre d’excel·lència investigadorai formativa. La participació de la UABpermetrà millorar la projecció de l’activi-tat docent del Laboratori, tant en l’àmbitde titulats superiors com de postgrau.

A més, facilitarà la relació amb els cen-tres de recerca del campus i la participa-ció al Laboratori d’investigadors de les àrees de biologia molecular de plantes ide genètica animal, com també la partici-pació de personal del Laboratori en pro-grames docents de la UAB. El centre apli-

Simulació informàtica del nou edifici, que es construirà al llarg dels pròxims vint-i-quatre mesos.

Aquest nou centre aplicarà les eines que es desenvolupen

en l’àrea de la genètica moleculara espècies vegetals i animals

carà les eines desenvolupades a l’àrea dela genètica molecular a espècies vegetalsi a espècies d’animals domèstics.

El personal investigador que hi treba-llarà provindrà dels departaments deGenètica Vegetal, de l’Institut de Biolo-gia Molecular de Barcelona (que pertanyal CSIC); de l’IRTA, pioners en genèticamolecular de plantes a Espanya, ambmés de vint anys treballant en aquesta àrea; i de la UAB. L’any 2003, es vaconsolidar la col·laboració entre el CSICi l’IRTA amb la creació del consorci La-boratori CSIC-IRTA de Genètica Mole-cular Vegetal, dirigit per l’investigador

Línies de recerca bàsica i aplicada

Al nou centre es farà recerca bàsica i aplica-da. L’equip del Laboratori de Genètica Mole-cular Vegetal té experiència en l’estudi delgenoma de les plantes: va participar en elprojecte internacional de seqüenciació delgenoma complet d’Arabidopsis thaliana,planta model per a la biologia molecular, itreballa en projectes per obtenir els geno-mes d’espècies d’interès científic i econòmic,com ara el meló, la prunera i les maduixeres.

Un treball destacat va ser el descobrimentdels mecanismes que indiquen, a la plantade la patata, quan ha de produir tubèrculs,segons sigui la durada del dia en el qual creixla planta. Estudien també la regulació de

l’expressió gènica associada a situacionsd’atacs de bacteris, virus o fongs, condicionsde sequera i de salinitat, que pot permetrecultivar plantes comercials més resistents.

Pel que fa a la investigació aplicada, s’hanestablert contractes amb companyies delsector agroalimentari, farmacèutic i biotec-nològic per a diverses aplicacions, entre lesquals destaquen l’ús de marcadors molecu-lars per al control de qualitat de plantes i lla-vors; la millora genètica; els cultius in vitro;o l’avaluació de riscos associats als orga-nismes modificats genèticament i la detecciód’aquests organismes en aliments, una exi-gència de les regulacions europees.

09

La UAB acollirà un gran labotarori d’agrogenòmica El nou centre està impulsat per l’Autònoma, la Generalitat i el CSIC

Pere Puigdomènech. En aquest centre,actualment hi treballen més de 140 per-sones amb projectes en marxa, amb unpressupost de cinc milions d’euros.

GRUP DE RECERCA

RECERCA

Els filtres per al reconeixement de for-mes i la modificació de la resposta de sistemes òptics són casos particulars d’e-lements òptics difractius. L’LTI ha desen-volupat tècniques numèriques per disse-nyar aquests elements que, més tard, espoden implementar amb moduladors dellum. Això ha donat peu a una col·labora-ció amb l’Institut de Microelectrònica deBarcelona (IMB-CSIC) i el laboratoriCELLS-ALBA Synchrotron, per produirelements difractius per utilitzar-los ambla radiació sincrotró. Es vol dissenyarelements que formaten el feix de llumper al seu ús en microscòpia amb raigs X.

L’LTI ha participat en el projecte d’apli-cació industrial finançat per la UnióEuropea «3D deflectometry. Contract No.G6RD-CT-2001-00547», dins del progra-ma «Competitive and SustainableGrowth». És el primer cop que la UAB haparticipat en un projecte dins d’aquestprograma europeu. Fruit d’aquest pro-

Moduladors espacials de llum en òptica difractiva

Al llarg dels últims anys, l’LTI ha prestat uninterès especial a la caracterització de modu-ladors espacials de llum de cristall líquid, perutilitzar-los en processament d’imatges i mo-dificar la resposta dels sistemes òptics.L’avenç de la tecnologia de les pantalles decristall líquid fa que aquests elements siguinmolt atractius per a una gran quantitat d’apli-cacions, com ara la generació d’elementsdifractius programables i el processamentd’imatges per mètodes òptics, entre d’altres.L’LTI ha proposat models per predir la sevamodulació d’amplitud i fase, com també l’op-timització de la modulació de pantalles de

El Laboratori de Tractament Òptic d’I-matges (LTI) forma part del Grup d’Òp-tica, del Departament de Física, recone-gut com a Grup d’Investigació Consoli-dat per la Generalitat (SGR2005-00358)des de l’any 1993. Actualment, els mem-bres de l’LTI són els professors MaríaJosefa Yzuel, Juan Campos i Juan CarlosEscalera, i els doctorands Alfonso More-no, Manel Espínola i Octavi López.

Des dels seus inicis, als anys vuitanta,l’LTI ha desenvolupat una línia de recercabàsica, tant teòrica com experimental, so-bre el processament d’imatges per mè-todes òptics i en l’estudi de la qualitat delssistemes òptics, que ha donat lloc a la rea-lització de catorze tesis doctorals. En pro-cessament d’imatges, s’han desenvolupatmètodes i muntatges òptics per al reco-neixement de formes, contribuint al dis-seny de filtres, per millorar la qualitat delreconeixement, amb especial atenció a laintroducció d’informació del color.

Les seves contribucions a l’estudi de laqualitat dels sistemes òptics s’han cen-trat en la modificació de la seva respostamitjançant la utilització de filtres detransmissió no uniforme. S’estudia, enconcret, el poder resolutiu i la profundi-tat d’enfocament, dos paràmetres moltimportants en diferents aplicacions,com és el cas de la litografia òptica.

10

Des dels seus inicis als anys 80,l’LTI ha desenvolupat una líniade recerca bàsica que ha donat

lloc a 14 tesis doctorals

PAR

ETO

cristall líquid comercials mitjançant l’ús dellum polaritzada el·líptica. Actualment s’es-tan modelitzant les noves pantalles LCOS(liquid cristal on silicon).

jecte, s’ha continuat la col·laboracióamb l’empresa Trioptics Alemanya per aldesenvolupament de sensors de frontd’ona i tècniques de deflectometria per ala mesura de superfícies esfèriques comlents de contacte o lents dels mòbils.

L’LTI col·labora activament amb elsprofessors Ignacio Moreno, de la Univer-sitat Miguel Hernández; Andrés Már-quez, de la Universitat d’Alacant; Clau-dio Iemmi i Silvia Ledesma, de la Univer-sitat de Buenos Aires; Jeffrey Davies, dela Universitat de San Diego; i Leonid P.Yaroslavsky, de la Universitat de Tel Aviv.

La professora María Josefa Yzuel hacol·laborat en treballs sobre la situació dela dona en física. Ha format part delcomitè de Women in Optics, de l’In-ternational Society for Optical En-gineering (SPIE), i és vicepresidenta delGrupo de Mujeres en Física de la RealSociedad Española de Física.

Aquest grup és reconegut internacio-nalment i alguns dels seus membres hanformat part de les juntes de govern i decomitès de societats nacionals i interna-cionals d’òptica, com els Board ofDirectors, de l’European Optical Society,de l’SPIE-The International Society forOptical Engineering i de la InternationalComission for Optics.

Treballa en el dissenyd’elements òptics difractius,el processament òptic d’imatges i la metrologia

Aquest grup de recerca abraça des de la recerca bàsica fins a la transferència de coneixement.

Laboratori de Tractament Òptic d’Imatges

RECERCA

En una expedició recent a Menorca, unequip d’arqueòlegs de la UAB, dirigit perVicente Lull, Rafael Micó, Roberto Risch iCristina Rihuete, ha estudiat un conjuntextraordinari de peces arqueològiquesdescobertes en dues coves de difícil ac-cés: es Mussol i es Càrritx. L’exposició«Pentinar la mort. Rituals de vida i morten la prehistòria de Menorca», al Museud’Arqueologia de Catalunya, mostraaquestes troballes fins al 28 de maig.

Les coves estan situades al terme muni-cipal de Ciutadella (Menorca) i els jaci-ments van ser descoberts arran d’explo-racions espeleològiques dutes a terme elsanys 1995 i 1997. La troballa arqueològica

BREUS

Sense fer servir el rellotge, a vegadespodem dir quina hora és, determinar quant temps fa que esperem una persona o despertar-nos a una hora en concret. Els científics sospiten que aquesta habilitates troba mecanitzada en algun lloc del nostre cos. Investigadors de la UAB i del’Hospital de Sant Pau van estimular i inhibir,amb estimulació magnètica transcranial,parts del cervell suposadament implicades.Els resultats, publicats al Journal ofNeurology sota el títol «Lack of prefrontalrepetitive transcranial magnetic stimulationeffects in time production processing», descarten que la misteriosa producció del temps es dugui a terme al lòbul prefrontal o a l’hemisferi cerebel·lós dret.

Mites grecs en clau llatina:les faules de Lope de Vega

Estudien el mecanisme queregula la percepció del temps

Els primers exploradors que van arribar a Amèrica van quedar desconcertats endescobrir que els seus habitants no erenuns salvatges. Els primers cronistes vandescriure que s’havien topat amb societatsaltament civilitzades i urbanitzades. Amb el pas del temps, aquests fets es vandistorsionar i el món occidental va anaradquirint una visió diferent de la realitat.Per què? La tesi doctoral d’Isabel BargallóSánchez, titulada La ciutat mesoamericanavista pels cronistes i dirigida per la professora Victòria Solanilla Demestre,desenterra aquesta alteració i responaquesta i altres preguntes.

Com es va deformar la visió de les societats precolombines?

Al segle XVI, les obres gregues i els seustemes estaven molt de moda. Lope de Vegava escriure una vintena de comèdiesmitològiques que van brillar amb llum pròpia gràcies a la gran capacitat de fabulació del dramaturg castellà. A la nostra època, Agustí Sánchez Aguilar,investigador de la UAB, es va submergir enaquesta obra per analitzar les estratègiesartístiques que van fusionar el mite amb altres tècniques literàries. La sevatesi, titulada Las comedias mitológicas de Lope de Vega, l’ha dirigida el professorGuillermo Serés Guillén, del Departamentde Filologia Espanyola de la UAB.

11

Les restes des Mussol i es Càrritx es podran veurefins al 28 de maig al Museud’Arqueologia de Catalunya

ha permès d’analitzar l’univers simbòlic iles relacions polítiques de les comunitatsque van habitar l’illa de Menorca fa unstres mil anys.

Els objectes trobats s’han conservat demanera insòlita a causa d’un delicatequilibri de les condicions ambientalsd’humitat i temperatura. Destaquen unapinta de fusta utilitzada per pentinar elsmorts després de tenyir-los els cabells,dues talles, un envàs de banya prehistò-rica ple de flocs de cabells, o l’ossam dedesenes de persones inhumades a la ma-teixa cambra.

Segons les conclusions dels investiga-dors, a la fi del segon mil·lenni abans dela nostra era, alguns individus es van tras-lladar a la cova des Mussol com a partd’un ritual iniciàtic. Davant d’un ésser so-brenatural, representat per una talla defusta, meitat humà meitat animal, tenialloc una activitat destinada a conferir unacondició social especial a certs individus.

Els objectes trobats s’han conservat de forma excepcional gràcies a les condicions ambientals d’humitat i temperatura.

Tenyir els cabells dels morts

A la part més recòndita de la cova desCàrritx va tenir lloc una altra troballa sor-prenent: un dipòsit ritual de fa uns tresmil anys, format per materials que moltpoques vegades es conserven. Destaquenuns envasos cilíndrics de fusta o de banyaque es van trobar plens de cabells.Aquests cabells devien ser tallats en eltranscurs de les cerimònies funeràries.

Estesos al terra, a alguns cadàvers se'lstenyien els cabells de color vermell. Des-prés, es pentinaven i se'n tallaven algunsflocs, que es guardaven en recipients alcostat del cos. Juntament amb els conte-nidors es va trobar la resta d’estris usats

en aquestes cerimònies, com una pinta defusta amb una silueta que recorda un rat-penat, o diversos vasos de fusta que esdevien fer servir per barrejar les substàn-cies amb les quals es tenyien els cabells.

Arqueòlegs de la UAB exposen les peces de les coves de Menorca

Exterior de la cova des Càrritx, a Menorca.

12 RECERCA

Experts en l’experimentació amb ratolins com amodels de malalties humanes, reunits a la UAB

A la trobada, hi han assistit més de 170 participants, que han col·laborat al llarg dels tres darrers anys.

tacada el CBATEG (Centre de Biotecno-logia Animal i Teràpia Gènica de la UAB).Aquest nou projecte estarà liderat perl’investigador Johan Auwerx, de laUniversitat Louis Pasteur (Estrasburg,França).

SIMILARS ALS HUMANSLa importància del ratolí consisteix entot un conjunt de característiques que elfan únic per desenvolupar models demalalties humanes. En primer lloc, elseu desenvolupament, la formació dels

En l’edició d’enguany dels seminarissobre Aspectes Generals i d’InvestigacióBàsica en Càncer de Mama, organitzatpel Grup Multidisciplinari per a l’Estudidel Càncer de Mama, sota la direcció delDr. Eduard Escrich, hi participa un des-tacat ventall d’investigadors. ManelEsteller, director del Laboratori d’Epi-genètica del Càncer del CNIO (CentroNacional de Investigaciones Onco-lógicas, a Madrid), va pronunciar, el 21

Cicle de seminaris de destacats oncòlegs

El projecte Eumorphiaha implicat 17 importantslaboratoris de genètica del ratolí d’arreu de la UE

Els dies 23 i 24 de febrer, la UAB ha aco-llit la tercera reunió anual –amb més de170 participants– dels centres de recercaque participen en el projecte europeuEumorphia, un projecte que ha implicatdisset grans laboratoris de genètica delratolí de tota la Unió Europea al llargdels últims tres anys, amb l’objectiu demillorar models d’investigació de malal-ties humanes amb ratolí.

Un dels aspectes principals d’aquestprojecte ha estat el desenvolupament demetodologies estàndard per compartirles dades sobre modificació genèticadels ratolins entre tots els laboratorisque hi han participat. Eumorphia, coor-dinat per Steve Brown, investigador del’MRC Mammalian Genetics Unit(Harwell, Regne Unit), va acabar el 2005.

El projecte de recerca successor ésEumodic, on hi té una participació des-

de febrer, la conferència «Epigenèticadel càncer». Esteller va ser un dels pio-ners en l’estudi dels mecanismes mole-culars que originen el càncer no relacio-nats directament amb canvis en laseqüència de l’ADN, sinó amb altrescanvis hereditaris que afecten l’expres-sió dels gens, l’epigenètica.

Destaca també la participació de Ma-riano Barbacid, director del CNIO, qui el7 de març va pronunciar la conferència«Gens ras, oncogens ras i càncer». El ci-cle es tancarà el 6 d’abril amb la inter-venció de Miguel Beato, director delCentre de Regulació Genòmica de Bar-celona; Àngel Pellicer, investigador delDepartament de Patologia del New YorkUniversity Medical Center (EUA); i Ma-nuel Perucho, director del Laboratori deGenètica i Epigenètica del Càncer del’Institut Burnham, a La Jolla (EUA).

seus òrgans, la seva fisiologia i la sevabioquímica són molt similars als delshumans. D’altra banda, el seu genoma jas’ha seqüenciat i s’ha observat que té unnombre de gens similar al dels humans(prop de trenta mil), i que comparteixamb nosaltres el 99% del genoma. Amés, ha estat el principal model animalde mamífer utilitzat en recerca des delsanys vuitanta, a causa de la facilitat i laprecisió amb què pot ser modificatgenèticament per posar a prova nousfàrmacs i teràpies gèniques.

Es reforça el paper de lesdones en la nanociència

Un ambiciós projecte de la Comissió Eu-ropea reuneix, des del desembre, desta-cades científiques que treballen en elcamp de la nanociència. La iniciativa volmillorar la percepció pública de l’activi-tat científica de les dones en aquestcamp, i comprèn diversos programesd’orientació destinats a motivar les jovesa seguir una carrera de nanociència.

El projecte, anomenat «Reforçant elpaper de les dones científiques en nano-ciència», té un pressupost de 500.000euros i una durada de 30 mesos. Hi par-ticipen 11 grups de 9 països: Alemanya,Bulgària, Eslovènia, Espanya, França,Gran Bretanya, Itàlia, Romania i Suècia.Les professores Maria Dolors Baró, de laUAB, i Patricia Crespo, de la UniversitatComplutense de Madrid, són les respon-sables del projecte a Espanya.

PAR

ETO

ZAM

OR

A

13

COMUNITAT

La UAB ha reestructurat recentment elsseus serveis d’idiomes i de llengües i elsha agrupat tots en un nou òrgan anome-nat Servei de Llengües. Aquesta decisió,aprovada en el Consell de Govern de laUniversitat del 22 de setembre passat,respon a tres objectius bàsics. En primerlloc, potenciar l’Autònoma com a uni-versitat de les llengües, tot disposantd’un instrument que permeti un campusmultilingüe, amb tres grans llengües d’ús(català, castellà i anglès). En segon lloc,

La UAB reestructura els serveis lingüísticsEl nou Servei de Llengües agrupa els serveis d’idiomes i de llengües

S’ajuntaran el Serveid’Idiomes Moderns, el Gabinet de LlenguaCatalana i el CAL

El CEO-UAB ha estat present als Jocs Olímpics d’Hivern de ToríEl Centre d’Estudis Olímpics de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona (CEO-UAB) ha estat present als Jocs Olímpicsd’Hivern Torí 2006, que han tingut llocrecentment. Tres membres del CEO-UABhan participat en diverses activitats detipus acadèmic i han pogut mantenirentrevistes amb alguns dels principals

responsables del departament de màr-queting del Comitè Olímpic Internacio-nal i dels patrocinadors d’aquests jocsolímpics.

Berta Cerezuela, documentalista delCEO-UAB, va presentar, al simposi cien-tífic que va tenir lloc en el decurs delsJocs, les particularitats del Directori

Internacional d’Estudis Olímpics. ChrisKennet i Josep Maria Puig, cap de recercai investigador del CEO-UAB, respectiva-ment, van oferir una conferència sobre elpatrocini a Internet durant els jocs d’hi-vern. D’altra banda, el CEO-UAB va posartambé en marxa, durant aquests jocs, undossier informatiu a través del seu web.

racionalitzar una oferta que estava frag-mentada i dispersa en tres àmbits dife-rents. I en tercer lloc, millorar el serveique s’ofereix a la comunitat universitàriai orientar-lo a l’usuari.

El Servei de Llengües agruparà el Ser-vei d’Idiomes Moderns-UAB Idiomes, elGabinet de Llengua Catalana i el Centre

d’Autoaprenentatge de Llengües (CAL).La nova organització neix amb la volun-tat que els usuaris puguin identificaramb claredat els serveis que se’ls oferei-xen i rebre l’atenció adequada. Es treba-llarà des d’una finestra única de serveisper als usuaris: web comú, punt d’infor-mació i d’atenció comú, ús compartitd’espais si s’escau i, en el futur, depen-dències comunes al campus.

El catàleg de serveis que oferirà aquestòrgan inclou la formació (tant en la mo-dalitat presencial com d’autoaprenentat-ge, o bimodal), l’avaluació i la certificacióde nivells de competència lingüística,l’assessorament lingüístic i les traduc-cions, la terminologia, la dinamitzaciólingüística i altres serveis de suport.

Servei d’Idiomes Moderns

FORMACIÓ I AUTOAPRENENTATGE

AVALUACIÓ I CERTIFICACIÓ

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTIC I TRADUCCIONS

TERMINOLOGIA

DINAMITZACIÓ LINGÜÍSTICA

SERVEIS DE SUPORT DIDÀCTIC I ALTRES

Gabinet de Llengua Catalana Centre d’Autoaprenentatge de Llengües

SSEERRVVEEII DDEE LLLLEENNGGÜÜEESS DDEE LLAA UUAABB

Catàleg de serveis

Aquest canvi vol potenciar la UABcom a universitat de les llengüesi racionalitzar i millorar el servei

a la comunitat universitària

L’estructura organitzativa del Servei deLlengües tindrà dos grans eixos de tre-ball: d’una banda, la llengua catalana,com a llengua pròpia de la Universitat; ide l’altra, les llengües estrangeres, inclo-ent-hi el català i el castellà per a perso-nes estrangeres. Tindrà una direcció uni-personal, que anirà a càrrec de Joan Mel-cion, i dos vicedirectors, Stuart Dyke (pera llengües estrangeres) i Marta Estella(per a llengua catalana).

L’organigrama es completa amb unàmbit d’administració i un nou òrgan, elConsell Assessor, en el qual participarandiversos representants dels departa-ments que estiguin relacionats amb lallengua i amb àrees que puguin incidird’alguna forma en la política lingüística.

BREUS

COMUNITAT14

Un grup d’estudiants del Graduat Superioren Gestió Aeronàutica de l’Autònoma,acompanyats per vuit professors, van fer el trajecte Barcelona-Saragossa-Barcelonael 17 de febrer, en un avió militar C212. Al matí van visitar la base aèria militar i a la tarda van conèixer el funcionament de les instal·lacions civils d’AENA, parantuna especial atenció a la infraestructura de CARGO. L’interès d’aquesta visita requeiaen el fet que és un aeroport que combina la funció militar amb la civil i és, a més, un dels més importants de l’Estat pel que fa a operacions CARGO. El 2005 va donarservei a 381.849 passatgers i 3.854 tones de càrrega. La UAB ofereix els estudis deGestió Aeronàutica des del curs 2004-2005.És un títol propi de la UAB, de primer cicle,que té l’objectiu de formar professionalsmultidisciplinaris per al sector aeronàutic.

Convocat el concurs Educlip

La Facultat de Ciències de l’Educació i elDepartament de Pedagogia Aplicada de laUAB, en col·laboració amb altres universitatscatalanes, el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Asociación de Televisión Educativa Iberoamericana, han convocat el certamen Educlip per tal de fomentar un nou estil en la comunicacióaudiovisual educativa i cultural. D’una banda,s’ha convocat un concurs de clips educatiusamb el dia 1 d’abril com a data límit de presentació. D’altra banda, s’ha organitzatuna Jornada, al maig, amb l’objectiu de qüestionar els paràmetres en què es mou lacomunicació audiovisual educativa i cultural.Per a més informació: www.educlip.net

El Punt d’Informació de la UAB ha apro-fitat el trasllat a un lloc més visible i cèn-tric de la plaça Cívica –concretament alcostat de l’autoescola– per ampliar laseva oferta de serveis als membres de la comunitat universitària.

El Punt ofereix tot tipus d’informació ala comunitat universitària: sobre els es-tudis i les vies d’accés, qüestions acadè-miques, serveis de la Universitat, activi-tats organitzades per departaments, ser-veis o associacions, beques, transports oel nou model europeu d’universitat, percitar alguns dels temes que despertenmés interès.

Ara, a més, des del Punt d’Informacióes poden registrar documents adreçats ala UAB o fer consultes en línia des d’ordi-nadors per al públic. A més a més, elServei de Llengües oferirà a partir d’ara

El trasllat, al costat de l’autoescola, coincideixamb una ampliació dels serveis que ofereix

El Punt d’Informació s’ha traslladat a un local més cèntric

Estudiants de GestióAeronàutica volen a Saragossa

informació i facilitarà qualsevol gestiórelacionada amb aquest servei, com arala inscripció a cursos de formació o laprova de nivell d’idiomes.

D’aquesta manera, el Punt d’Infor-mació, situat en un local més visible,espera millorar l’atenció als membres dela comunitat universitària, siguin futursestudiants, alumnes, professors, perso-nal d’administració i serveis o investiga-dors.

Jorge Wagensberg intervé ala tertúlia d’Amics de la UABEl 22 de febrer, Jorge Wagensberg, doctoren Física i actual director de l’Àrea deCiència i Medi Ambient de la Fundació La Caixa, va ser el protagonista d’una de les tertúlies que organitza periòdicamentl’Associació d’Amics de la UAB, i que va tenir lloc a la Facultat de Ciències.Wagensberg, que és autor de múltiples treballs i d’una extensa obra de divulgaciócientífica, va parlar sobre «El dubte» (en la ciència, en l’art i en la mística).

IX Fòrum de la Fundació del RCD EspanyolLa UAB va acollir, el 27 de febrer passat, el IX Fòrum de la Fundació del RCD Espanyol deBarcelona. Organitzat amb la col·laboració del Servei d’Activitat Física de la UAB, alfòrum van participar-hi, entre d’altres, els professors de la UAB Jaume Cruz i Miquel deMoragas, el cap d’Esports de Televisió de Catalunya, Pere Escobar, i el secretari generalde l’Esport de la Generalitat de Catalunya, Rafael Niubó. Tots ells van parlar d’esports id’educació en valors, i van debatre sobre la manera d’aplicar valors com el joc col·lectiu,l’esportivitat, el joc net i la superació personal en els joves.

FOTONOTÍCIA

CAU

FAP

É

ZAM

OR

A

COMUNITAT 15

PUBLICACIONS

UN SIGLO DE DERECHOS SOCIALES. A PRO-PÓSITO DEL CENTENARIO DEL INSTITUTO DEREFORMAS SOCIALES (1903-2003). M. JesúsEspuny Tomás, Olga Paz Torres, Josep Ca-ñabate Pérez (eds.). Col·lecció Ciència i Tèc-nica. Servei de Publicacions de la UAB. 2006Aquest llibre vol oferir al lector un debatacadèmic d’un tema d’actualitat. S’hi tracta lainspecció de treball i la seva influència en eldesenvolupament de la legislació social, laConstitució europea i les seves clàusules in-terpretatives d’acord amb els drets socials, lamanera com s’aborda en la legislació de l’o-cupació de persones amb discapacitat, la si-tuació legal de les persones dependents o laprotecció de la maternitat i de la vida laboral.

L’aportació voluntària al fons desolidaritat de la FAS creix un 25%

L’Autònoma ha comptabilitzat 40.320euros d’aportacions per al Fons de Soli-daritat de la Fundació Autònoma Solidà-ria efectuades pels alumnes en el procés

USOS I COMPETÈNCIES MULTILINGÜES ENTRE ESCOLARS D’ORIGEN IMMIGRANT.Luci Nussbaum, Virgínia Unamuno (eds.).Col·lecció Documents. Servei de Publica-cions de la UAB. 2006Aquest volum recull part dels resultats d’unestudi que explora les pràctiques socials enquè l’alumnat d’origen estranger aprèn lesllengües que s’ensenyen a l’escola i la ma-nera com les noves competències lingüísti-ques s’articulen amb aquelles ja adquiridesen la família i en el país d’origen. Preténcontribuir a la reflexió sobre com s’adquireixla competència plurilingüe. Les editores delllibre són professores del Departament deDidàctica de la Llengua i de la Literatura.

Els estudiants de laUAB han aportat enguany8.000 euros més que l’anypassat en la seva matrícula

de matriculació. Aquest any, els estu-diants de la Universitat han augmentaten 8.000 euros, respecte de l’any passat,la quantitat de diners que van a parar alFons de Solidaritat de la UAB. És a dir,han fet un 25% d’aportacions més.

Són molts els estudiants de l’Autòno-ma que aporten de manera voluntària 12 euros, que és una aproximació delvalor del 0,7% d’una matrícula univer-sitària en el moment de formalitzar-la.El Fons de Solidaritat de la FAS és l’apor-tació de gairebé el 0,7% dels ingressospropis de la Universitat i de les matrícu-les dels estudiants i les donacions delprofessorat i del personal d’administra-ció i serveis (PAS).

TAMBÉ PER A L’ÀREA DE COOPERACIÓ La UAB, per la seva banda, també haaugmentat en un 25% respecte de l’anypassat la seva aportació econòmica al’Àrea de Cooperació per al Desenvo-lupament, fet que deixa palès el seucompromís de fer una universitat méssolidària. Aquest fons dóna suport a lesiniciatives solidàries de la comunitatuniversitària, especialment a aquellesque contribueixen a acomplir els objec-tius estratègics de la UAB en l’àmbit de lacooperació per al desenvolupament.

El mes de febrer passat es va obrir laXXIII Convocatòria del Fons de Solida-ritat de la UAB. Fins al 30 de març, totsels membres de la comunitat università-ria de la UAB poden presentar un projec-te de cooperació per al desenvolupa-ment. La informació sobre tots els pro-jectes i l’obertura de convocatòries és alweb de la FAS (www.uab.es/fas).

Amb els fons recollits l’any 2005, s’ha realitzatun bon grapat de projectes de cooperació. S’hafet una aula d’informàtica per a la Facultat deMedicina de la UNAN-León (Nicaragua), cur-sos de formació continuada a la Universitat deQuito (Equador) i un projecte de cooperació enmedi ambient i desenvolupament a la desem-bocadura del riu Senegal (Senegal). S’ha donattambé formació de models sostenibles de caçade subsistència per a comunitats indígenes del'Amazònia peruana.

Altres projectes han estat la sensibilitzacióde la comunitat universitària sobre els efectesdels monocultius als països en vies de desen-volupament, la producció cultural en xarxaentre biblioteques juvenils a Cusco (Perú); elmestratge en Medi Ambient i Recursos Na-turals a la Universitat d’Estelí (Nicaragua); elprograma de formació personal, ocupacional iorganitzativa per a dones de barris marginalsd’Amurt (Haití); la reidentificació de pous i anà-lisi d’aigües de Santiago del Estero (Argentina);la creació d’una granja-escola en una coopera-tiva de Petén (Guatemala); o la reconstruccióde l’escola rural de la comunitat mapucheMehuín Bajo (Xile).

Projectes realitzats el 2005

La FAS està realitzant un projecte de reidentificació de pous i anàlisi d’aigües a Mendoza (Argentina).

FAS

L’ENTREVISTA16

Cap a on creu que avança la genòmica?Avança de dues maneres. Una és l’estudidel genoma de la cèl·lula tumoral, quecerca mutacions en gens sospitosos dederivar en càncer. I l’altra, el projecte del’epigenoma humà. Per a mi, el genomasón paraules; i l’epigenoma, és allò que de-termina quines van en negreta, quinesporten majúscules, on és el punt i coma,etc. És, per tant, allò que dóna finalmentun sentit a les paraules.

La seva investigació bàsica té una apli-cació pràctica molt directa?La meitat del nostre laboratori és moltbàsic: investiga per què sorgeix el càncer iels seus mecanismes. L’altra meitat inten-ta aplicar aquestes investigacions alconeixement pràctic. Per exemple: si tro-bem un gen metilat, volem veure si ser-

L’ AUTÒNOMA ha parlat amb aquest investigadorexpert en l’estudi de l’epigenètica del càncer

l’autònomaL’AUTÒNOMAPublicació de la UABEDICIÓ I PRODUCCIÓ:Universitat Autònoma de BarcelonaÀrea de Comunicació i de Promoció

IMPRESSIÓ: Servei de Publicacions

REDACCIÓ: Esther Crespo, PabloGallegos, Miguel Ángel Linares, OctaviLópez, Antoni Merino, Sònia Perelló,Lucas Santos, Conxa Valls, Lluís Vintró.

Març del 2006. Núm. 191Les opinions expressades pels entrevistats reflecteixen únicament les seves idees.Està prohibida la reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta revista sense l’autorització escrita de l’editor.L’AUTÒNOMA es pot imprimir en formatAcrobat via Internet a: www.uab.es

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONAÀrea de Comunicaciói de PromocióEdifici Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46www.uab.esg.premsa@uab.es

veix per aplicar una quimioteràpia apacients, o si permet fer un cribratge perdetectar tumors de mama. Així doncs,ens barregem biòlegs, bioquímics, met-ges, farmacèutics, estadístics...

Ja està concebut el mecanisme detransmissió tecnològica?Hi ha molts marges legals per complir.Imaginem que es troben mil molèculesactives contra el tumor, però, a l’assaigamb ratolins, només en funcionen 250.Després, a les proves amb mostres hu-manes, en queden 40. Al final, noméspots patentar-ne cinc. I, d’aquestes, no-més n’hi ha una que no té cap efectetòxic. És un procés que requereix moltsfàrmacs, molts diners i molt temps.

També hi intervenen factors ètics?No es pot usar un fàrmac amb una grantoxicitat i que resulti que aquesta toxici-tat sigui superior a l’efecte positiu delfàrmac. En segon lloc, s’ha de provar queun nou fàrmac aporta un benefici supe-rior als ja coneguts. Si no, estaríem inun-dats de fàrmacs que no millorarien res.

S’utilitzen ja els fàrmacs que han desen-volupat vostès?El primer, l’agent desmetilant de l’ADN,és un fàrmac que els oncòlegs d’hema-tologia ja utilitzen per al tractamentd’un tipus de leucèmia, la síndromemielodisplàstica clàssica. El segon és uninhibidor d’histona d’acetilasa que s’a-provarà segurament aquest any per altractament d’un tipus de limfoma, queés un tumor dels ganglis limfàtics.

Com és que Espanya té tant protagonis-me en investigació epigenètica?La recerca a Espanya ha millorat molt,però encara falta molt per fer. El pressu-post s’ha de doblar, s’han d’estabilitzarels contractes dels investigadors i s’ha depromoure la competitivitat. Una societatque inverteix en recerca inverteix en laqualitat de l’assistència sanitària. Non’hi ha prou de reduir les llistes d’espera.Una millor recerca fa que la taxa deguarició sigui més alta. A més, el patroci-ni privat no està gaire impulsat. Les em-preses haurien de saber que invertir enrecerca els suposa possibles patents.

PAR

ETO

«Invertir en recerca és invertir en la qualitat de l’assistència sanitària»

Manel EstellerManel Esteller es va llicenciar enMedicina, però no estava tan interessaten la pràctica mèdica hospitalària com enla vessant científica: volia dedicar-se a una recerca que repercutís en beneficidels pacients. Va fer la seva tesi doctoralsobre herència genètica en el càncer de mama i ginecològic, a l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. El l996, es va traslladar a l’hospital de la JohnHopkins University, als Estats Units, on va començar a treballar en epigenèticadel càncer. Després de cinc anys, el 2001 va continuar dins d’aquesta línia d’investigació, però es va traslladaral Centre Nacional d’InvestigacionsOncològiques de Madrid. Esteller ha participat, recentment, en els seminarisAspectes Generals i d’InvestigacióBàsica en Càncer de mama, organitzatspel Grup Multidisciplinari per a l’Estudidel Càncer de Mama.